Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41415 | Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boatella | PLADEVALL, A (1981).: Salelles, a 'La Popa' núm.19, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA: (1981)Gran Geografia Comarcal de Catalunya.1. El Berguedà, Barcelona 1981. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia d'estructura clàssica, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La masia es fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys; a l'estructura central, del s. XVII, i s'hi afegí, al s. XVIII, un cos rectangular que es va cobrir amb una teulada d'una sola vessant que arrenca de la teulada principal i que fou subjectat per tres contraforts. Aquesta ampliació i les pallisses i estables construïdes a l'entorn de la masia, tanquen una gran era enllosada situada davant la façana principal. En aquesta façana hi destaca la porta amb la llinda i l'eixida d'arc rebaixat del primer nivell. A la façana de ponent, amb finestres i balcons amb llindes de pedra ben polides, hi destaquen les finestres d'arc de mig punt que il·luminen les golfes i formen una elegant sèrie d'obertures situades sota el ràfec de la teulada. Al sector de llevant de la masia hi ha una interessant pallissa de planta rectangular, amb doble balconada de fusta. El cos més antic de la masia queda ubicat, actualment, al sector nord de la masia, i és la part de la casa que fou adaptada com a habitatge dels masovers. Malauradament l'estat d'abandó que pateix l'edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del s. XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna. El casal ha estat objecte de saquejos que han afectat també l'interior de l'edifici (mobiliari, llindes, cairons, bigues , etc,). La masia de Boatella conserva diferents llindes amb l'escut nobiliari de la família format per un bou, un anagrama amb les lletres 'atella' i un arbre a la meitat inferior, inscrits en l'esquema general de l'escut quadrat francès. Les llindes porten les dates 1688, 1708, 1719 i 1734. | 08024-38 | Parròquia de Sant Martí de Boatella, riera de Merlès | La primera notícia documental del lloc de Boatella és de l'any 919 i es tracta d'unes terres i unes vinyes que comprà Radulf, bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pelós, i a l'entorn de les quals concentrà importants dominis. A Boatella també hi tenia propietats Sunifred, comte d'Urgell al 940 i el monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'any 1433 és documentat Umbert de Boatella, amo del mas del mateix nom i resident a Vic. L'any 1680 l'abat de Ripoll cedí a Anton de Boatella i Puig, ciutadà honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret de cobrar els censos de Borredà i fins i tot el dret d'actuar com a senyor del lloc. El 1706, i en plena Guerra de Successió, Felip V segregà l'abaciat de Ripoll que passà a ser administrat per la Real Junta Eclesiàstica de Segrestos que nomenà nou batlle la qual cosa enfrontà els Boatella amb la vila i terme de Borredà. El plet s'allargà fins el 1717 i els Boatella van perdre la batllia de Borredà. Els Boatella emparentaren, al s. XIX, amb la família berguedana dels Senespleda i deixaren de viure a la masia, traslladant la seva residència primer a Berga i després a Barcelona. | 42.1135100,2.0328700 | 420047 | 4662832 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l'Arxiu Comarcal de Berga on s'està classificant després que fos recuperat per la policia l'any 2002, i en espera de la resolució judicial. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41416 | Molí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boatella | CABANA, Ramon (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17)). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | Del molí de Boatella, construït al peu del riu Merlès i al lloc anomenat el Noc de Boatella, en queden només les restes del que fou un important casal; dempeus resten la planta inferior i part dels murs del primer pis que deixen veure que al menys s'amplià una vegada i que probablement tenia tres moles ja que, en mig de l'aigua es veuen els tres forats dels tres carcavans. | 08024-39 | Riera de Merlès, parròquia de Sant Martí de Boatella | Probablement és un dels molins més antics de la vall de Merlès atesa la relació directa entre les grans propietats que el bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, acumulà en aquest sector de la riera i que cedí parcialment al monestir de Ripoll. El molí que ja funcionava segons la documentació, l'any 1618 quan era regentar per Joan Call, el moliner que es casà amb una de les filles del mas proper de Puigcercós, Caterina, i que va rebre 70 lliures de dot. El molí era aleshores, propietat del mas Boatella. Es va mantenir actiu fins al s. XIX. | 42.1088900,2.0304000 | 419837 | 4662321 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41416-foto-08024-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41417 | Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcercos | DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F. (1973: 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Ramon CABANA (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | La gran masia de Puitgcercós és formada per un conjunt de construccions que inclouen dues masies, les pallisses, els graners i els corrals. Del conjunt hi destaca la masia d'estructura clàssica, de planta rectangular i coberta a dues vessants situada al sector de ponent del conjunt i l'altra construcció, més moderna, també d'estructura clàssica i que presenta una elegant eixida d'arcs de mig punt adovellats oberts a la façana de ponent. Ambdues construccions, construïdes perpendicularment i a diferents nivells. La porta principal, una gran portalada d'arc de mig punt adovellat, és oberta al cos de ponent i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de pedra. | 08024-40 | Antiga parròquia de Comià | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362700,2.0472300 | 421262 | 4665346 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia conserva una bona col·lecció de mobiliari així com l'arxiu documental familiar des del s. XII, la qual cosa li permet tenir un dels arbres genealògics més ben documentats del país des d'aquesta segle XII. Destaquem el fet que des d'aquest segle la família conserva el mateix cognom la qual cosa indica que el mas ha passat durant més de trenta generacions. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41418 | Molí de Danyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans | VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l'obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L'antic molí de Danyans s'aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós. | 08024-41 | Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós | L'any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l'Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l'interès per els molins es demostra pel fet que l'any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós. | 42.1399500,2.0534200 | 421778 | 4665748 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 41420 | Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canemars | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R.(1990: 459-473) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990):Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de notables proporcions i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal a la façana principal, orientada a migdia. A la façana hi destaca la doble balconada de fusta sostinguda per un pilar i que ocupa dues crugies de les tres que té la masia, aixoplugada per el ràfec de la teulada. A la planta baixa destaquen els tres arcs de mig punt rebaixats. La masia és arrebossada llevat de les pedres cantoneres i les llindes de portes, finestres i arcs. Al costat de la masia hi ha la pallissa, un exemplar notable que segueix els models de les pallisses de la zona. | 08024-43 | Antiga parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | Les terres i els emprius del mas Canemars figuren com a propietat de Francesc Heras i Canemars, en un capbreu que detalla les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a Borredà, a començaments del s. XVIII. | 42.1312500,1.9731300 | 415132 | 4664859 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41420-foto-08024-43-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41421 | Pont del molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font | TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pont de pedra irregular (maçoneria) d'una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l'estret pas de vianants o d'animals de bast. | 08024-44 | Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol | El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d'un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d'ús de l'aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable. | 42.1287400,1.9769500 | 415444 | 4664577 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 41422 | Molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | L'antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l'aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s'omplia amb l'aigua que sortia del carcau del molí bataner. D'aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l'aigua de la riera i podia treballar més dies a l'any. L'estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l'habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l'herba encara hi ha dues moles. | 08024-45 | Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol | Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d'un llarg plet amb la família Font per l'ús de l'aigua del riu Marganol, el gremi l'arrendà l'any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l'arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades. | 42.1287600,1.9768300 | 415434 | 4664579 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 41423 | Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-rotgers | BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell FORNELLS, Carme (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Sadurní de Rotgers'. 'Hoja Diocesana'. Bisbat de Vic. PLADEVALL, Antoni (1979).' Sant Sadurní de Rotgers' .'La Popa', núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SPAL (2003). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga. VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)'. Actes del II Congrés d'Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés. VV.AA. (1990:131). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA (1990: 70-73). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XIII | L'any 1973-74, i per iniciativa popular, es van repicar les parets i es desmuntà l'altar de guix. El 1985-86, amb l'ajut de l'Ajuntament de Borredà i de la Generalitat es va substituir la coberta de lloses per una de nova. Entre el 2000 i el 2002 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va restaurar l'edifici i el seu entorn. El projecte i la direcció és d'Antoni González Moreno-Navarro. | Església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri. | 08024-1 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua. | 42.1552000,1.9726000 | 415120 | 4667519 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41424 | Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-sadurni-de-rotgers | <p>CARBONELL, Eduard. (1975). 'L'art Romànic a Catalunya. Segle XII'. Barcelona. CARBONELL, E. (1981). 'L'ornamentació en la Pintura Romànica Catalana', Barcelona: Artestudi Ed., Col·lecció de Materials núm.2. COOK, J. I GUDIOL, J. (1950). 'Pintura e Imagineria Romànicas', Madrid: Ars Hispaniae. Vol. VI. ROSSELL, Joan (1985:137-141). 'El retaule de Sant Sadurní de Rotgers. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà'. Barcelona SUREDA, Joan. (1982). 'Pintura Romànica a Catalunya'. Madrid. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990</p> | XIII | <p>Frontal de fusta (1,34 m d'ample per 0,90 m d'alt i 0,35 cm de gruix) pintat al tremp que segueix la típica distribució amb un compartiment central i dos laterals separats per bandes horitzontals i verticals que tanquen les escenes. Al compartiment central s'hi representa la imatge de Crist en Majestat envoltat per l'aurèola i assegut en un tro encoixinat; amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra aguanta un llibre que reposa sobre el genoll. Correspon al model iconogràfic del Crist apocalíptic, la 'Maiestas Domini', i l'acompanyen les figures del Tetramorfos, imatges simbòliques dels quatre Evangelistes. El frontal està dedicat a Sant Sadurní, patró de l'església de Rotgers, i diferents escenes de la seva vida es representen a banda i banda de la imatge central de Crist en Majestat; el compartiment superior dret es representa l'escena en que St. Sadurní es jutjat davant el tribunal de l'emperador Deci; el compartiment inferior dret mostra l'escena del martiri; el compartiment superior esquerre s'hi representa un dels miracles del sant. L'últim compartiment s'ha perdut.</p> | 08024-2 | Museu Episcopal de Vic | <p>El frontal de Sant Sadurní de Rotgers va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d'art exhibida a l'Exposició Universal de Barcelona procedent d'aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha col·locat a l'interior de l'església de Sant Sadurní de Rotgers una còpia del retaule original, feta per Emili Julià. L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1230-50 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El Frontal d'altar de Rotgers figura amb el núm. 6 de l'inventari del MEV i amb data d'ingrés abans de l'any 1893. Va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d'art exhibida a l'Exposició Universal de Barcelona procedent d'aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona està treballant en la confecció d'una còpia del retaule que serà col·locada a l'església de Rotgers i del qual n'és l'autor Emili Julià. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41425 | Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers | PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a 'La Popa', núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d'Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX | El jaciment requereix d'una campanya d'excavació complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m | Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d'un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s'han identificat amb les diferents dependències d'un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. | 08024-3 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La única notícia documental de l'existència d'aquest mas és de l'any 938; es tracta d'un document que esmenta l'existència d'un poblament amb el nom de 'palatium Rodegarii' que en aquesta data ja disposava d'església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d'un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s'hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l'existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l'època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament. | 42.1554000,1.9728400 | 415140 | 4667541 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Entre l'any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l'església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l'estança. L'arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l'any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l'església de St. Sadurní de Rotgers. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41426 | Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-del-mas-cirera | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | Església d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants que avui és totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera. | 08024-4 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, lloc de Cirera. | La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la 'villa que dicunt Cereisa' s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels s. XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII.- XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Sta. Maria de Borredà; a més de la masia, que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa. | 42.1545300,1.9841700 | 416075 | 4667433 | 1777 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'església inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del s. XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41427 | Casanova de Casadejús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus | SERRA, Rosa. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | La masia ha estat reformada recentment per tal d'adaptar-la al nou ús de segona residència. | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d'accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l'eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa. | 08024-5 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d'Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas. | 42.1559500,1.9915200 | 416684 | 4667584 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41428 | Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campalans | IGLESIAS, Josep (1076). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions. UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà.Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol. Berga. VV.AA (1990).'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Al cos més antic de la construcció s'hi afegí, al s. XVIII, una important ampliació que presenta, al mur de migdia, dues grans arcades d'arc de mig punt que il·luminen l'eixida i la sala de la masia. La resta d'obertures de la casa són finestres allindades amb pedra o fusta i de petites dimensions. | 08024-6 | Riera de Mergançol | L'any 1444 és documentat Miquel de Campalans que aleshores ja deuria ser un pagès benestant per què va comprar un parells de bous i una mula. Al s. XVI la masia s'esmenta en el Fogatge de 1553 i al s. XVIII Joan Puig i Campalans encara es confessa vassall i home propi, soliu i afocat del monestir de Ripoll; durant aquest segle és quan la casa creix i es converteix en una de les més riques del terme, amb molí fariner i una gran casa al carrer de la Font de Borredà que acabarà essent la residència de la família. | 42.1468100,2.0003600 | 417402 | 4666560 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia ha estat adaptada com a edifici de serveis del càmping que s'estén davant l'era i els camps de la casa de Campalans. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41429 | Camprubí o Camp-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi-o-camp-rubi | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. IGLESIAS, Josep (1976). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). 'Guia d'Art del Berguedà'. Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta sobre els murs de la qual reposa les encavallades de fusta i les teules sobre llates, té adossada a la façana de llevant una ampliació de planta rectangular coberta a una sola vessant, de planta baixa i planta sota coberta i un corral cobert amb una sola vessant. En aquesta façana de llevant, fruit d'una ampliació del s. XVIII, s'hi obra una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. A la façana principal hi destaca la gran portalada d'arc de mig punt fet amb grans dovelles i que es troba descentrada atès que al XVIII la masia s'amplià pel sector de llevant. A la façana principal també hi destaca un massís contrafort que reforça aquesta paret de tancament i també el mur de ponent. | 08024-7 | Camí del Cal Can-Rubí, 08619-Borredà | El mas Camprubí, documentat des del s. XV, fou un dels més importants de Borredà a la Baixa Edat Mitjana; l'any 1432 Ramon Camprubí, amo del mas, era el batlle de Borredà pel monestir de Santa Maria de Ripoll.; pagès benestant, amb un important conjunt de terres prop de l'església parroquial, tenia també pastures llogades al terme de Castell de l'Areny. 'Jonot Camprubís' s'esmenta en el fogatge de 1553. Els hereus de la masia van ser, repetides vegades, batlles de Borredà pel monestir de Ripoll al llarg dels s. XVI, XVII i XVIII. Al .s. XVIII Joan Camprubí, pagava al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents per les terres i el mas, una quantitat de diners per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals incorporat al Mas Camprubí. Al mitjans s. XVIII la pubilla de Can-rubí es va casar amb l'hereu de Cirera i d'aquesta manera s'uniren dos dels patrimonis immobiliaris més importants de Borredà. | 42.1363400,1.9968200 | 417096 | 4665401 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41430 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39) . 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà', Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants amb el carener de la teulada paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La masia consta de planta baixa, una planta pis i planta sota teulada on hi ha les golfes, i concentra la majoria de finestres a la casa de llevant i migdia. La porta d'accés, al mur de llevant, és d'arc de mig punt adovellada. | 08024-8 | Camí de Cal Gall s/n, 08619- Borredà | La masia del Gall es documentada des del s. XVII; molt propera al nucli urbà que anava creixent a redós de l'església parroquial de Santa Maria, els fadristerns i les noies de la masia es casaven sovint amb paraires, teixidors i gent dels oficis instal·lats al barri de Borredà. D'aquesta masia n'era fill Pere Gall que a mitjans s. XVII regentava l'hostal de Borredà. | 42.1391300,1.9927200 | 416761 | 4665715 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de cal Gall (p.11) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 41431 | La Llosada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosada | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . | XVII-XVIII | La Llosada és una masia d'estructura clàssica, amb tres crugies, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. La masia té adossades moltes construccions auxiliars (corts, pallissa, galliners, estables, etc.), però conserva, harmoniosa, la seva estructura original, amb planta baixa, primer i segon pis i sota teulada. Destaquen les harmonioses obertures de la façana principal, finestres allindades que flanquegen el gran finestral d'arc de mig punt de la segona planta. | 08024-9 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, 08619-Borredà | La Llosada és una masia documentada ja en els documents notarials del s. XV on hi figuren capítols matrimonials i pagaments de dots als fadristerns del mas que es casen amb pagesos i filles de pagesos de cases veïnes. La construcció actual es del s. XVII i XVIII. | 42.1373900,1.9937600 | 416845 | 4665521 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41431-foto-08024-9-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de la Llosada (p.11). | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41432 | Casa Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campalans | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R.(1990) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera, p.459-473. SERRA, R.(1998). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga, p.34-39 SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. | XVIII | Situada al carrer de la Font és una construcció de planta baixa i dues plantes superiors, coberta a dues vessants i que consta d'un gran pati posterior, anteriorment ocupat per horts i avui amb jardí i piscina. La façana consta d'una gran portalada amb arc rebaixat i un conjunt de finestres allindades distribuïdes a banda i banda de la porta i en els diferents pisos, aixoplugades pel ràfec de la teulada que cobreix la casa a dues aigües. A la planta baixa hi ha dependències per a magatzem; a la primera planta hi ha la cuina, el menjador, la sala, la biblioteca i a la segona planta les habitacions. Un elegant escala interior, oberta al bell mig de la casa comunica els diferents nivells de la casa i il·lumina les estances interiors. La casa, adaptada a les comoditats actuals, té una elegant façana a llevant, façana que dona a la zona d'horts i jardí; aquesta façana arrebossada i pintada és generosa en obertures d'entre les quals destaquen l'elegant balconada del primers pis, amb quatre portes allindades, i l'eixida d'arcs de mig punt de la segona planta. La casa es coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. | 08024-10 | Carrer de la Font, 08619- Borredà | La família Campalans, els orígens de la qual es remunten al s. XV, va adquirir, en una data imprecisa del s. XVII unes terres al nucli urbà de Borredà en les quals construí una gran casa on es traslladà a viure la família, mentre que a la masia hi van instal·lar una família de masovers. Pagesos benestants iniciaren una etapa d'expansió invertint en el negoci de la compra venda de la llana i al s. XIX, durant els anys de la Tercera Guerra Carlina, els alts comandaments de l'exèrcit carlí i la mateixa Dñ. Maria de las Nieves de Braganza i de Borbón, l'esposa del pretendent, va fer estada a can Campalans. La casa conserva un important arxiu documental i d'imatges que l'any 1989 va ordenar el grup d'història de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | 42.1363000,1.9955200 | 416989 | 4665398 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41432-foto-08024-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41435 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1988:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XV-XVIII | La casa, i molt especialment les seves façanes, requeririen una actuació de restauració, molt especialment la fusta que és, de bon tros, el material constructiu més deteriorat. | Casal situat al nucli urbà de Borredà construït a manera de masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana; a aquest cos central, el més antic, s'hi adossà un cos perpendicular que forma una característica eixida de doble balconada de fusta i a la qual hi ha adossat un característic pou que identifica i dona caràcter al casal. Ambdós cossos constructius es van alçar amb pedra irregular unida amb morter de calç i amb pedra polida i ben treballada a portes i finestres. Entre les moltes obertures destaca la gran portalada d'accés d'arc de mig punt fet amb grans dovelles, i també la balconada de fusta del cos perpendicular on hi ha el pou que deixa a la vista les encavallades de fusta que sostenen la teulada que cobreix aquest cos. | 08024-13 | C/ de Frontanyà , 3 08619-Borredà | La casa de can Font és documentada des dels primers anys del s. XIV com a hostal de Borredà. L'hostal, situat prop de l'església, allotjava viatgers que transitaven pel camí ral que anava de Berga a Ripoll. Tot sembla indicar que la família que regentava l'hostal, els Serra, eren originaris de Ripoll i que probablement foren establerts a Borredà pels abats del monestir. Durant força temps van mantenir els seus llaços amb la vila tall i com ho demostra el fet que l'any 1427 l'hostaler, Bernat de la Serra, pagava la dot pel matrimoni de la seva filla a Antoni Reixac, apotecari de Ripoll. Els Serra van arrelar a Borredà i ben aviat van poder ampliar el seu patrimoni: el 1433 Pere Joan Font, àlias Serra, l'hostaler, comprava un hort veí a l'hostal a l'amo del mas de la Llossada, amb el consentiment de l'abat de Ripoll. L'hort era situat al costat de l'hostal, al barri de Borredà, i al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop de la rectoria i del Querot del Padró de Borredà. A partir d'aquesta data els hostalers figuren en la documentació, indistintament, com a Serra, Font àlias Serra o Serra àlias Font. Al llarg del s. XV l'hostal s'engrandí i es van construir estables pels animals, s'amplià la capacitat de l'hostatgeria i el nombre d'horts i camps que proporcionaven a la família de l'hostal els productes indispensables per fer el servei; és per això que a finals del s. XV i al llarg dels segles següents ja s'esmenta el mas de la Serra de Borredà. Al s. XVII la documentació ja diferencia l'hostal del mas Font; l'Hostal estava en mans dels Gall, descendents de la masia veïna del mateix nom, i l'hostal disposava de forn, 6 llits parats al primer pis, un més a la cambra major, força ben condicionada. La casa de cal Font, annexa a l'hostal tenia terres escampades pel terme i al costat de la casa hi havia l'era, l'hort i les corts, corrals i estables pel bestiar. | 42.1362000,1.9945200 | 416906 | 4665388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41436 | Placeta o Plaça del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-o-placa-del-padro | SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XVIII | La plaça, de reduïdes dimensions i força irregular, es formada per un seguit de cases entremitjeres que la tanquen pel sector de llevant. L'espai urbà consta de dos nivell, un de superior situat davant la gran casa de cal Cirera, i l'altra, a un nivell més inferior que es el que comunica amb el carrer de Frontanyà i de la Font. Hi predominen les edificacions de planta baixa i dues plantes de pis que, gairebé en la seva totalitat, estan restaurades com a habitatge o segona residència. | 08024-14 | Placeta 08619-Borredà | La Placeta, coneguda antigament com a Plaça del Padró, és documentada des del s. XIV. La plaça es comença a formar a l'entorn de la rectoria i l'hostal, al peu del camí ral de Berga a Ripoll i just a l'inici del camí que des de Borredà anava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XVII la documentació esmenta l'existència d'horts i petits camps de conreu entre les edificacions però al s. XVIII l'espai edificat ja és molt semblant a l'actual, reservant només l'espai central com a plaça. | 42.1362200,1.9949000 | 416937 | 4665390 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41436-foto-08024-14-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l'Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1 Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l'Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41437 | Ca les 'Hermanes' o Casa del Pare Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-hermanes-o-casa-del-pare-coll | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XIX | Construcció entremitjeres formada per planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal , que dóna al carrer de Frontanya. Restaurada l'any 2000-2002, la restauració va transformar la distribució interior de la casa per tal d'adaptar-la als nous usos de casa de colònies i d'acolliment. Es conserva l'estructura de la façana, respectant obertures i forjats, i és a la façana principal on hi destaca la llinda amb la data 1694, amb l'inscripció IHS i la creu. | 08024-15 | Carrer de Frontanyà nº 1, 08619-Borredà | Coneguda amb el nom de Cal Cristòfol, la casa fou, a finals del s. XVIII, seu de l'hospital de Borredà; aquesta institució ocupà la casa en espera de poder-se traslladar a un nou edifici que es va projectar l'any 1790 per iniciativa del rector Jaume Palmerola i un consell de veïns, en unes terres propietat de la família Vilardell. Fou Magdalena Vilardell i Roca qui interposà un plet i paralitzà el projecte. Fou aleshores quan s'optà per instal·lar, de manera provisional, l'hospital i casa de misericòrdia per a l'acolliment de pobres a la casa de cal Cristòfol, el 1812. Tot sembla indicar que l'hospital es va tancar el 1849. L'any 1890 el rector de Borredà, Joan Casadevall, aconseguí que les Germanes Dominiques de l'Anunciata s'instal·lessin a Borredà i hi fundessin una escola i una casa de acolliment i d'exercicis espirituals. La casa i l'escola ja funcionaven el 1898, estaven ubicades al carrer de Frontanyà, en un edifici que s'amplià al llarg dels anys. | 42.1361200,1.9942700 | 416885 | 4665379 | 1890-98 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | En el llibre 'Memòria. Una història Gràfica del poble de Borredà' s'hi reprodueixen una bona colla de fotografies de l'escola de les 'Hermanes'. La casa és administrada per la congregació religiosa d les Germans Dominiques de l'Anunciata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41438 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell | SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XVIII | Construcció de planta rectangular. Coberta a dues vessants i que consta de planta baixa, dues plantes i planta sota coberta, amb les golfes. Tot i que avui resta integrada dins el conjunt urbà del casc antic de Borredà, quan es va construir a la baixa edat mitjana, i ampliar en els segles posteriors fins al XVIII, ho feu amb els criteris d'una masia. Davant mateix de la façana principal, orientada a ponent, i separada pel carrer, la família de cal Vilardell encara conserva els horts. A la façana hi destaquen les llindes de pedra de portes i balcons així com una eixida amb balconada de fusta; al sector de tramuntana hi ha el pou i la cisterna, construïts al s. XIX. | 08024-16 | Carrer de l'Església, nº 5, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII amb el nom de mas Vilardell, el casal es va construir sobre les terres i la masia baix medieval de cal Sala, situada prop de l'església parroquial. Al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352200,1.9940400 | 416865 | 4665279 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41439 | Rectoria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-borreda | SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, R.(1998: 34-39) : 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | La rectoria fou restaurada entre 1989 i 1990. | Casa entremitgeres de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Manresa, prop de l'església parroquial. La façana, feta amb pedra irregular unida amb morter de calç , presenta dues obertures a cada nivell, les del sector de migdia són finestres i a la segona i tercera planta hi ha balcons al sector de ponent. Totes les obertures tenen llindes de pedra i destaca la porta d'accés la llinda de la qual porta inscrita la data de 1694. | 08024-17 | Carrer de Manresa núm. 7 , 08619.-Borredà | La primera rectoria de Borredà, documentada des del s. XV, era situada a la plaça del Padró, prop de l'hostal; a més de l'edifici comptava amb un hort, una peça de terra i una vinya; administrava també les rendes de les masoveries del Portal, del Corral, la borda i els emprius de la Faia, el mas Soldevila i diferents trossos de terra; per tot això el rector de Borredà pagava cens al monestir de Ripoll. La rectoria es va mantenir en aquest lloc fins a finals del s. XVII que fou traslladada al carrer de Manresa. La construcció de la nova rectoria fou iniciativa del rector Jaume Palmerola que també va impulsar les obres de construcció de la nova església parroquial. Al mateix temps que començaven les obres de construcció de l'església parroquial, iniciada el 1784, el rector aconseguí que l'abat de Ripoll li donés permís per buscar un emplaçament per a construir una nova rectoria. La vella era situada a la placeta del Padró, darrera de can Font i prop del carrer Frontanyà i el rector considerava que a més de ser massa petita s'omplia de pols quan es batia a la placeta i que l'hort era massa humit. Amb l'autorització de l'abat i amb la venda de la vella rectoria aconseguí els diners suficients per comprar una casa del C/ Manresa que ja estava construïda des del 1694 i que era propietat del paraire Benet Vilardell. Un cop adquirida l'amplià aixecant dues plantes més. | 42.1352200,1.9946500 | 416915 | 4665279 | 1694 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41439-foto-08024-17-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41440 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0 | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XIX | La casa fou restaurada per l'arquitecte Ramon Puig l'any 1988. | Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l'any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d'accés, d'arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d'estenedor de la llana. | 08024-18 | Plaça Major nº 2, 08619-Borredà | Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l'església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom. | 42.1356000,1.9939000 | 416854 | 4665322 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||||
| 41441 | Porta de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | ADELL, Joan Albert (1985: 135-136). 'Santa Maria de Borredà'. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210) 'El Berguedà'. 'Monuments de la Catalunya Romànica 1', Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1990: 91-97). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | La porta d'entrada de l'església parroquial de Santa Maria de Borredà és l'únic element que es conserva de l'església romànica; incorporada a la porta d'accés, situada al mur de ponent, consta de dues verles de fusta que porten incrustades les ferramentes. Es tracta d'una sèrie de tiges disposades horitzontalment, quatre per cada batent de porta, i estan formades per dos nervis juxtaposats els extrems dels quals acaben en forma de voluta. El centre de la tija és travessat verticalment per una altra tija més curta i amb els extrems amb volutes. Aquestes ferramentes feien una doble funció: reforçar la porta i, al mateix temps, decorar-la. Corresponen a un exemplar que és molt usual en les portes d'aquesta època i que trobem en altres exemples conservats al Berguedà, com per exemple Sant Martí de la Nou o Sant Andreu de Grèixer. | 08024-19 | Carrer de l'Església, 08619- Borredà | La porta de ferramenta correspon a l'església romànica bastida al s. XI, i que substituí un edifici anterior d'època Pre-romànica. L'actual església és un edifici del s. XVIII. | 42.1353700,1.9939400 | 416857 | 4665296 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41441-foto-08024-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia dels anys 1960-70 de la porta romànica de Sta. Maria de Borredà (p.19), abans de la neteja i restauració efectuada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 41442 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-0 | SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA.(1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XI-XVIII | La Plaça Major és el centre històric i urbà de Borredà al qual hi arriben els carrers de Berga, de Frontanyà, de Manresa, de l'Església. De forma irregular, més aviat rectangular, és presidida, al sector de llevant, per les grans dimensions de l'església parroquial, i a ponent per cases entre mitjeres, de les quals destaca cal Benet, cal Bardolet i l'Ajuntament. Les cases entremitgeres tenen planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada; les façanes conserven llindes de pedra amb les dates de la construcció gravades la qual cosa informa de que es va adoptar l'actual morfologia al llarg dels s.XVII i XVIII. | 08024-20 | Plaça Major, 08619-Borredà | La plaça Major es va començar a formar al s. XIV quan a redós de l'església parroquial i al peu del camí ral de Berga a Ripoll es construeixen algunes cases com la rectoria i l'hostal de Borredà que formaran també l'espai urbà de la Placeta. La plaça és una eixampla del carrers que al llarg dels segles es formen a banda i banda de l'antic camí ral que des de Borredà portava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1356200,1.9941800 | 416877 | 4665324 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al carrer hi destaquen dues grans cases, Can Font i Ca les Monges. Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l'Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1 Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l'Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta. | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||
| 41443 | Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'.Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'edifici del nou Ajuntament de Borredà és fruït de les obres de construcció efectuades entre 1980-1981 amb el suport de la Diputació de Barcelona, els fons de cooperació d'aquesta institució i el mateix Ajuntament de Borredà. El projecte fou signat per l'arquitecte Francesc d'A. Viladevall. | Construcció civil, casa entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes i sota teulada; construïda amb pedra seguint els models de l'arquitectura urbana del nucli antic de Borredà, l'actual edifici de l'Ajuntament es va reconstruir de bell nou el 1980. | 08024-21 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | Des del s. XVII es documentada l'existència de la Casa del Comú de Borredà a la plaça Major. Els batlles i els regidors eren nomenats pels abats del monestir de Sta. Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc, entre els pagesos benestants de la parròquia; a partir de mitjans s. XVIII comencen a nomenar, per aquests càrrecs, paraires que acaben per controlar la vida del pròsper nucli urbà al llarg del s. XVIII, tot desplaçant els pagesos, i impulsant la reforma del règim municipal. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1981 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41443-foto-08024-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de mitjans s. XX del vell Ajuntament (p.18) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41444 | Arxiu Municipal de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda | VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l'atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d'infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Promoció de l'habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d'adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient) | 08024-22 | Plaça Major nº 4, 08619-Borredà | L'arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l'espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta 'buits' del període 1936-1939. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'Arxiu fou ordenat l'any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41445 | Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. SERRA, Rosa (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La teulada es va restaurar l'any 1979, el 1980 l'escalinata d'accés i el 1981 s'iniciaren les obres a l'interior de la nau amb la decoració mural del presbiteri. | L'església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l'església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant. L'edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l'època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII. Hi destaca especialment el campanar. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l'altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l'altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol. Al mur de llevant de l'església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l'escut del monestir de Ripoll esculpit. S'hi representa un gall, el bàcul de l'abat i el signe del sol. | 08024-23 | Plaça Major, 08619-Borredà | La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic. | 42.1354200,1.9941300 | 416873 | 4665301 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41447 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda | <p>VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | S.XVI-XIX | <p>Tota la documentació de l'arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)</p> | 08024-25 | Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic | <p>La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41448 | Campanar de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVIII | Campanar de planta quadrada, bastit amb carreus polits i escantonats i col·locats a trencajunt, al sector de ponent de l'església parroquial, als peus de la nau lateral . El campanar té una socalada de tres pisos i un cos superior de dos pisos més, acabat en un terrat rodejat per una balustrada. Conserva una de les campanes originals, fosa i instal·lada l'any 1858. | 08024-26 | Plaça Major, 08619-Borredà | El campanar es va començar a construir l'any 1790 i es va finalitzar el 1797, quan fou visitat per l'abat de Ripoll que mostra, amb aquestes paraules, la seva satisfacció: '... La mayor satisfacció nostra verem la Torre de las Campanas que de poch temps a esta part esta acabam de construir aquells parroquians moguts del impulsos de la pietat de qual torre a proporció del poble es bastament magnifica y conté quatre campanes mes que suficients per la convocació dels fidels a les funcions de la Iglesia'. Entre 1840 i 1845 s'hi instal·là un primer rellotge de ferro forjat que procedia del desamortitzat monestir de Sant Pere de la Portella, el qual va funcionar fins l'any 1945 que fou substituït per un altre que també era de segona mà. Les campanes es van fondre a l'era del Querol l'any 1858 i des del 2001 toquen totes les hores, i tots els oficis, amb l'ajuda d'un mecanisme automàtic. | 42.1354200,1.9939500 | 416858 | 4665302 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41451 | Oratori de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc | SOCA, I. (2000: 33-39)'Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà' a l'Erol nº 64, Berga. | XVIII | Restes de l'antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d'alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s'entreveu es pot deduir que es tractava d'una església de petites dimensions i d'una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L'aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L'església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d'uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l'oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra. | 08024-29 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers | No hi ha notícies documentals de l'existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s'esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on 'antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios'. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835. | 42.1491800,1.9878200 | 416369 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia: Isaac Soca | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41452 | Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobira | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | La família de Sobirà conserva importants col·leccions de mobiliari, material etnogràfic i eines de pagès. Conserva també l'arxiu documental familiar. | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, amb la porta d'accés adovella i finestres de diferents mides amb llindes de pedra. La façana de migdia destaca per la gran quantitat d'obertures de totes les plantes: la planta baixa amb tres grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que faciliten l'accés a les corts, avui en desús, i l'eixida de les dues plantes superiors i la de sota coberta, formades per dos arcades d'arc de mig punt amb pilar central. A banda i banda de les arcades de l'eixida es distribueixen, simètricament, finestres amb llindes de pedra. Adossada al mur de tramuntana i a nivell de la gran era enllosada de la masia, hi ha la capella familiar construïda fa pocs anys aprofitant les l'espai d'una antiga dependència d'ús agrícola. | 08024-30 | Carena de Sobirà | La gran masia de Sobirà és documentada des del s. XV; aleshores era coneguda amb el nom de Borredà Sobirà. L'any 1407 Guillem de Borredà Sobirà comprava la masoveria de les Nogueres a Joan de la Picola de Vilada i al cap de pocs anys el mas Sobirats del Vilar de Palmerola a Joan de Campalans; aquestes i altres compres que es succeïren al llarg dels s. XV-XVIII van fer de Sobirà una de les grans propietats de Borredà. A començaments del s. XVI el procurador de l'abat de Ripoll confirmava l'establiment del mas Borredà Subirà a favor de la família del mateix nom. | 42.1451800,2.0090700 | 418120 | 4666371 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia té una capella pròpia, dedicada a la Puríssima; la capella es va construir en un cobert adossat a la casa pairal. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41453 | Sant Esteve de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-comia | GAVIN, J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1978: 222): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Ed, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | De l'església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. L'actual edifici és una construcció del s. XVII tal i com es llegeix a la inscripció de la porta 'SEGIMON PUIG ME FECIT. 1690'. Al s. XVIII es substituí l'absis per un presbiteri rectangular més petit que la nau, i a cadascun dels seus costats s'hi afegiren unes capelles lateral. La primera volta d canó fou substituïda per una d'obra que cobreix la nau en quatre trams. Uns massissos contraforts subjecten els murs romànics de la vella nau que és de planta rectangular. La façana principal, amb la porta semicircular feta amb grans dovelles, és coronada amb un massís campanar d'espadanya. | 08024-31 | Comià, al peu de la riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 948 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. Formava part dels dominis del monestir de Sta. Maria de Ripoll i l'any 1607 va perdre el seu caràcter parroquial per passar a ser sufragània de St. Vicenç de Maçanós. Refeta a mitjans s. XVII, avui depèn de la parroquial de Sta. Maria de Borredà. | 42.1308200,2.0488800 | 421392 | 4664739 | 1690 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Segimon Puig | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar la clau a la rectoria de Borredà o al Restaurant Cobert de Puigcercós. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||
| 41454 | El Soler de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-comia | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia construïda en diferents etapes de la qual es conserva un cos central, més antic, de forma rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Al s. XVIII la família fou ampliada considerablement amb l'adossament d'un cos d'estructura clàssica al mur de tramuntana. D'aquesta època són bona part de les obertures i l'element més destacat de la masia, la balconada de fusta aixoplugada pel ràfec de la teulada, a la façana de migdia. A llevant de la masia hi ha una interessant pallissa coberta a dues vessants i amb encavallades de fusta i pilars de secció quadrada. | 08024-32 | Parròquia de Comià, riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 951 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. El lloc de Comià era dominat pel Maçanòs, una família feudatària del castell de la Guàrdia i del de Palmerola. L'any 1236 Bernat de Maçanós i la seva muller van establir a Pere Solà i a la seva família al mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià, situat al comtat d'Osona; el document esmenta rel pagament de l'establiment i el cens anual per el mas, les terres, les vinyes i l'ús del molí fariner. Al s. XIV Bartomeu de Soler pagava als senyors de Maçanós un cens anual en metàl·lic i 1/5 part de la producció anual de vi. | 42.1326400,2.0512400 | 421589 | 4664939 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41455 | Pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-roma | SALA i SIVILLA, Jaume. (1975) 'Berguedà i Lluçanès', Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIV | L'Ajuntament té sol·licitada una ajuda econòmica per tal de poder restaurat el pont de Roma. | Pont de fàbrica de pedra fet amb carreus força regulars i units amb morter de calç, format per tres arcs i una lleugera esquema d'ase amb tallamars. No conserva cap tipus de barana i avui té el paviment encimentat, la qual cosa permet el pas de automòbils i al mateix temps fa de solera i reforç a l'estructura del pont que presenta signes de deteriorament. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va fer-ne uns estudis preliminars per tal de determinar la incidència d'unes escletxes aparegudes a la volta de l'arc central. | 08024-33 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | No es coneix quan i qui va construir el pont de Roma però per la seva estructura arquitectònica sembla una obra medieval refeta als segles moderns. Com tots els ponts salvava el pas en un punt estratègic, en aquest cas permetia creuar la riera de Merlès en un punt en que la travessa a partir d'un gual era poc segura. El pont facilitava el trànsit pel camí que resseguia la riera de Merlès de nord a sud. | 42.1215900,2.0449300 | 421054 | 4663718 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41456 | Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma | BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s'encaixava una resclosa medieval que formava part d'un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s'encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d'un gorg. La resclosa tenia una longitud d'uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l'extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d'una amplada d'uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d'aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles. | 08024-34 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s'esmenta l'any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d'ordi per l'ús del molí fariner. L'any 1236, en renovar-se l'establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s'esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII. | 42.1216400,2.0448000 | 421043 | 4663723 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||||||
| 41457 | Santa Maria de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). 'Salselles, evocació històrica', a 'La Popa' núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | L'església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d'una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d'accés s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s'alça al mur de migdia, i té obertures d'arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d'abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l'acció dels elements atmosfèrics, l'han acabat de malmetre. | 08024-35 | Salselles, riera de Merlès | La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del 'pagus' del Lluçanès, subunitat del comtat d'Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l'any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l'entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l'advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. | 42.0959800,2.0289300 | 419699 | 4660889 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41458 | Forats a la roca de la resclosa i de la passera de les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-i-de-la-passera-de-les-goles-de-la-masada | BOLOS MASCLANS, J. (1985:143-144). Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-568). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | A l'indret de les Goles de la Masada hi ha un conjunt important de forats circulars excavats a la roca, especialment a l'indret on la riera passa més engorjada. Alguns d'aquests forats semblen haver suportat i encaixat una passera o palanca de fusta justament al punt on el gorg és més alt. Altres forats semblen correspondre als encaixos d'una vella resclosa de fusta alt-medieval i fins i tot dues recloses que, com el cas de l'hipotètic molí fariner del Pont de Roma deuria aprofitar l'aigua de la riera per a moure les moles que s'aixoplugaven en un petit casal moliner, del qual no es tenen testimonis materials. | 08024-36 | Antiga parròquia de Salselles | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. | 42.0989500,2.0053900 | 417756 | 4661241 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41458-foto-08024-36-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41459 | Sant Martí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-boatella | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. SERRA , R.; VIGUÉ, J.; PONS. (1985: 141-143)Sant Martí de Boatella, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona . VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1978: 223): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XVIII | L'església és un exemplar romànic modificat als s. XVII i XVIII; consta d'una sola nau rectangular orientada a llevant per un presbiteri rectangular. Al mur de migdia i al de tramuntana s'hi van construir la sagristia i una capella. La volta es troba totalment esfondrada i l'interior és ple de verdissa, així com l'espai del cementiri situat a l'interior d'un mur de pedra seca que tanca l'església pel sector de llevant i migdia. | 08024-37 | Parròquia de Boatella, al peu de la Riera de Merlès | El lloc de Boatella és documentat des de l'any 919 en una compra feta pel bisbe Radulf d'Urgell, fill del comte Guifré el Pelós i que també fou monjo de Ripoll; aquest personatge aconseguí, al llarg dels anys 923 fins el 942, acumular un important patrimoni en aquest indret que cedí, en testament, al monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1094 i va mantenir la categoria de parroquial fins el XIV que passà a dependre de Sta. Maria de Borredà. Al s. XVIII figura com a sufragània de Sta. Maria de Palmerola però al 1835 passà de nou a la jurisdicció de Borredà i al bisbat de Vic. Els propietaris de la veïna masia de Boatella hi feren importants obres al s. XVII i XVIII i fins i tot s'enterraren a la cripta. L'església fou abandonada i va perdre el culte a mitjans del s. XX. | 42.1154200,2.0343300 | 420170 | 4663042 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La llinda de la porta conserva l'escut de la família Boatella: un bou, l'anagrama amb la llegenda 'ATELLA' i un arbre en la meitat inferior, i la data 1611. El retaule, totalment perdut, era de l'any 1730. A l'interior de l'església hi ha la llosa funerària de la família Boatella amb les dates 1677 i 1758. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41460 | Molí del Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cirera | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | Edifici de planta baixa i tres pisos, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. De la vella estructura del casal moliner només en resten part de la planta baixa on hi ha l'estructura del carcau i les moles; la resta de l'edifici correspon a les obres efectuades a mitjans dels anys vuitanta del s. XX amb l'objectiu d'adaptar-lo i ampliar-lo com a casa de colònies. | 08024-46 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera del Margançol | Propietat de la família de paraires de Cal Cirera, descendents del mas del mateix nom, és va construir al s. XVIII aprofitant que el molí veí del Tisoi quedà abandonat i aleshores els Cirera van comprar als Font el dret d'ús de l'aigua de la Ribera de Borredà o riu Merdançol. | 42.1316300,1.9961100 | 417031 | 4664879 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41461 | Pont de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-joan | FORNELLS, Carme coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Pont de pedra d'una sola i ampla arcada de mig punt sostingut amb pilars que reposen sobre el llit de la riera de Margançol o de Vilada que discorre engorjada. D'esquena plana conserva una barana molt baixa feta amb maçoneria, el mateix tipus de pedra que la resta de l'obra, unida amb morter de calç. | 08024-47 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera de Mardançol | El pont fou construït a finals del s. XVII al mateix temps que el molí bataner de Sant Joan per el Gremi de paraires i teixidors de llana de Borredà, constituït el 1669 amb el permís de l'abat de Santa Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc. El molí draper fou objecte d'un llarg plet que enfronta el gremi amb la família Font i que obligà al agremiats a construir-ne, un de nou, al s. XVII; per aquesta raó el pont va tenir poc ús, ja que a més de portar al molí draper permetia creuar la riera del Merdançol pel camí que anava de Borredà a Parts de Lluçanès, anomenat encara avui camí dels Graus. | 42.1292700,1.9943800 | 416885 | 4664618 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41462 | Molí de Dalt o del Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-del-xic | AYMANÍ, G. (2000: 15-18)'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga FORNELLS, Carme coord. (2002)'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (1988: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció d'estructura clàssica, amb una planta gairebé quadrada, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la planta baixa hi ha l'obrador moliner, que encara conserva part de la maquinària, amb les moles, les mesures i part del rodet; es conserva també la bassa i el carcau. La primera planta i la de sota coberta és caracteritzen per tenir una interessant balconada de fusta. La teulada reposa sobre encavallades de fusta i les teules sobre les llates. Les llindes de portes i finestres són de fusta. | 08024-48 | Parròquia de Borredà, al peu de la riera de Margançol | Documentat des del s. XVII amb el nom de molí d'Escaldaferro o molí de Santotge, treballava pels pagesos de Borredà que no disposaven de molí fariner. El molí va lliurar-se dels plets que van enfrontar la família de cal Font, que havia obtingut de l'abat de Ripoll el privilegi d'ús de l'aigua el 16767, amb el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan Borredà al llarg del s. XVII per l'ús de les aigües del Merdançol en aquest indret, ja que fou l'abat de Ripoll qui controlava aquest molí i per tant feia els establiments corresponents a les successives famílies que el van fer funcionar. El molí de Dalt fou reformat al s. XVIII i fou aleshores quan es van canviar algunes de les moles (1737), i de nou al s. XIX, concretament l'any 1882. | 42.1365100,1.9996800 | 417333 | 4665417 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41462-foto-08024-48-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El molí es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-39) i fou restaurat com a segona residència entre 1986-1988. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41463 | Molí de Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sobira | AYMANÍ, G. (2000: 15-18.)'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'Ajuntament de Borredà i la família propietària han signat un conveni de cessió d'ús del molí que compromet a l'Ajuntament a fer-ne la restauració amb l'objectiu de poder mostrar la importància dels molins fariners del terme municipal | El Molí fariner de Sobirà és una construcció del s. XVIII que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La teulada, amb teula, llata i bigues de fusta, té un important voladís que aixopluga la balconada del primer pis i de les golfes. Al sector de llevant i de ponent l'edifici té adossada les pallisses, cobertes amb teulades d'una sola vessant. Les finestres del primer pis i les golfes tenen llindes de fusta mentre que la porta, situada al bell mig de la façana, i les finestres de la planta baixa, tenen llindes de pedra. | 08024-49 | Riera del Margançol | A començaments dels s. XVI el molí de Sobirà, aleshores anomenat 'molí de Campalans Jussà' estava derruït i abandonat, i fra Arnau Miquel de Palmerola, monjo i procurador de Ripoll, establí als amos de Borredà Sobirà les terres veïnes i el mateix molí, amb l'obligació de pagar als amos del mas Serra mitja quartera d'ordi, la qual cosa indica que abans que el molí fos abandonat era regentat per la família del mas Serra. El molí es reconstruí de nou al s. XVIII quan l'IIntendent General de l'Exèrcit atorgà a Joan Camprubí i Sobirà, amo del mas Sobirà, la facultat de tenir molí fariner i servir-se de les aigües de la riera de Margançol des de la font de Picanyes fins a l'esmentat molí, reservant els drets que tenia d'ús d'aigua el mas Campalans, situat a un nivell superior. El molí fariner proporcionava una important font d'ingressos a la família Subira i és per això que el 1846 van comprar un molí fariner a Castell de l'Areny pel preu de 1592 lliures a Pere i Francesc Comelles. El molí de Sobirà va funcionar fins a mitjans del s, XX. | 42.1418500,2.0001200 | 417376 | 4666010 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41463-foto-08024-49-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Les moles del molí de Sobirà porten gravades la data 1886, el farinal la de 1922 i l'escairador és del 1929. Va funcionar fins a mitjans s. XX | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||
| 41464 | Molí de Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-campalans | AYMANÍ, G.(2000: 15-18). 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Tot i que el molí ja existia des de la baixa edat mitjana, l'actual edifici és una construcció del s. XVIII que segueix l'esquema tradicional de la masia d'estructura clàssica i de petites dimensions. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Al sector de llevant hi ha una pallissa coberta amb el ràfec de la teulada i al costat de migdia un altre pallissa, més moderna i oberta, coberta amb teulat gairebé pla. El molí conserva la resclosa i bona part del rec, així com les moles i l'escairador. | 08024-50 | Riera de Margançol | Tot sembla indicar que l'establiment a favor dels Campalans del molí del mateix nom és remunta a la baixa Edat Mitjana. La primera notícia documental és de l'any 1521 i aleshores era anomenat Molí de Campalans Jussà; propietat de la família Campalans que hi establí un moliner, molia els cereals de la finca i els de les masies veïnes. Va funcionar fins a mitjans s. XX. | 42.1445800,2.0012300 | 417471 | 4666312 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41464-foto-08024-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41464-foto-08024-50-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | A l'exterior de l'edifici hi ha tres moles. Els últims moliners del molí de Campalans foren la família Cervera Vilarrasa que també feien d masovers (1958) | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41465 | Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet-de-casamitjana-o-de-vila-plana | GAVIN. J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XV | Senzilla església rural les formes de la qual s'acosten als models del Romànic rural tot i que força modificat. Consta d'un absis semicircular i una nau de petites dimensions; els carreus de l'absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç. Les cobertes originals foren substituïdes al s. XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n obrí una de nova, al mur de ponent. | 08024-51 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres són tardanes, del s. XV. L'any 1417 Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, deixà, en testament, un sou a l'esmentada església; també s'han robat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1105700,1.9968000 | 417061 | 4662540 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41466 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana | PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia; la masia és fruit de diferents etapes constructives i al sector de llevant i destaca una gran balconada de fusta oberta al nivell superior. Per aquest sector i el de migdia es conserven els coberts, les corts i les pallisses. | 08024-52 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres, del s. XV, i més concretament del 1417 fan referència a la deixa testamentària que va fer Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, d' un sou a l'esmentada església; també s'han trobat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1099700,1.9968600 | 417065 | 4662473 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41467 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents | RIU RIU, Manuel (1966): 'Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercencs de monges radicat a Berga', a 'Miscel·lànea Populetana' núm.5, Abadia de Poblet VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIV-XVIII | La masia dels Torrents és una construcció formada per dos cossos adossats, ambdós de planta rectangular, coberts a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. El cos més antic, probablement construït al segle XVI sobre fonaments medievals, conserva els murs fets amb carreus irregulars col·locats en filades no massa regulars, i maçoneria, i morter de calç. El cos més modern, del segle XVIII; presenta uns murs de maçoneria i, a la façana de migdia, s'hi obren finestres i una eixida d'arc de mig punt. | 08024-53 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | Torrents era una de les propietats del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Montbenet tenia a Borredà des de començaments del s XIV. Al llarg d'aquest segle els Torrents foren els batlles del monestir de Montbenet i representaren l'abadessa en tots els afers i davant la resta de masies de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers i que formaven part de la jurisdicció de la comunitat de benetes. L'any 1340 Guillem de Torrent, de la parròquia de Rotgers, es confessa home 'propi, quiti, soliu i natural' de l'abadessa i del monestir de Montbenet i promet, per ell i els seus descendents, pagar censos, drets, deures i obligacions ni escollir mai cap altre senyor ni acceptar franquesa de ciutat o vila. Amb tot els Torrents es reconeixien pagesos de remensa, fins i tot al llarg del s. XV quan mantenien la batllia. L'any 1426 Pere Torrents va vendre a Pere Llobet, de la Massana de Borredà, el molí de Gavarrós situat al peu de la riera de Merlès. | 42.1599800,1.9608300 | 414154 | 4668061 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | |||||||||
| 41468 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Restaurada entre 1990-1995 | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, on hi ha una gran porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, finestres amb llindes de pedra, i un gran arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre. Pel sector de llevant hi ha un interessant porxo de fusta. La masia fou construïda al segle XVI i ampliada pel sector de tramuntana al segle XVIII, amb un cos rectangular que fou reforçat amb un massís contrafort. Prop de la masia hi ha la capella familiar dedicada a Sant Jaume. | 08024-54 | Antiga parròquia de Santa magdalena de Guardiolans | La masia de Capdevila és documentada des del s. XVI com una de les propietats de les quals n'era senyor jurisdiccional l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Borredà. Com moltes de les grans masies del terme municipal, els Capdevila combinaren la pagesia amb el treball de la llana; membres d'aquesta família s'instal·laren al nucli urbà de Borredà i s'integraren al Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà. Al s. XVIII figuren com a comerciants de llana a l'engrós. | 42.1391500,1.9677900 | 414701 | 4665742 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 | ||||||||
| 41469 | Cal Manso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manso | CLOPAS, I (1961).: El invicto Conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia, Barcelona FORNELLS, M.C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Cal Manso es una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia on hi destaquen dues amplies eixides amb balconada de fusta, al primer pis i sota teulada, que deixa veure les encavallades de fusta sobre les quals reposa la coberta de teules. A la planta baixa s'obren dos elegants arcs de mig punt fets amb la pedra col·locada a plec de llibre. | 08024-55 | Coll d'en Bas | Documentada des del s. XVIII, la masia de cal Manso es va construir al veïnat del Coll d'en Bas, que creixia al peu de l'antic camí ral de Vilada a Borredà. La masia era habitada per pagesos enfiteutes del monestir de Santa Maria de Ripoll, i al s. XVIII era ocupada per la família Manso, que li dona nom. Una branca d'aquesta família, instal·lada al nucli de Borredà, es dedicà a l'activitat artesanal de la llana; d'aquesta branca n'era fill Josep Manso i Solà, militar català que participà activament en tots els conflictes del s. XIX (Guerra del Francés, Moviments absolutistes, Primera Guerra carlina) essent condecorat amb el títol de comte del Llobregat. | 42.1334600,1.9839900 | 416032 | 4665094 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-14 09:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 159,58 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/