Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41416 | Molí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boatella | CABANA, Ramon (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17)). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | Del molí de Boatella, construït al peu del riu Merlès i al lloc anomenat el Noc de Boatella, en queden només les restes del que fou un important casal; dempeus resten la planta inferior i part dels murs del primer pis que deixen veure que al menys s'amplià una vegada i que probablement tenia tres moles ja que, en mig de l'aigua es veuen els tres forats dels tres carcavans. | 08024-39 | Riera de Merlès, parròquia de Sant Martí de Boatella | Probablement és un dels molins més antics de la vall de Merlès atesa la relació directa entre les grans propietats que el bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, acumulà en aquest sector de la riera i que cedí parcialment al monestir de Ripoll. El molí que ja funcionava segons la documentació, l'any 1618 quan era regentar per Joan Call, el moliner que es casà amb una de les filles del mas proper de Puigcercós, Caterina, i que va rebre 70 lliures de dot. El molí era aleshores, propietat del mas Boatella. Es va mantenir actiu fins al s. XIX. | 42.1088900,2.0304000 | 419837 | 4662321 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41416-foto-08024-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41418 | Molí de Danyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans | VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l'obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L'antic molí de Danyans s'aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós. | 08024-41 | Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós | L'any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l'Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l'interès per els molins es demostra pel fet que l'any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós. | 42.1399500,2.0534200 | 421778 | 4665748 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41420 | Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canemars | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R.(1990: 459-473) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990):Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de notables proporcions i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal a la façana principal, orientada a migdia. A la façana hi destaca la doble balconada de fusta sostinguda per un pilar i que ocupa dues crugies de les tres que té la masia, aixoplugada per el ràfec de la teulada. A la planta baixa destaquen els tres arcs de mig punt rebaixats. La masia és arrebossada llevat de les pedres cantoneres i les llindes de portes, finestres i arcs. Al costat de la masia hi ha la pallissa, un exemplar notable que segueix els models de les pallisses de la zona. | 08024-43 | Antiga parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | Les terres i els emprius del mas Canemars figuren com a propietat de Francesc Heras i Canemars, en un capbreu que detalla les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a Borredà, a començaments del s. XVIII. | 42.1312500,1.9731300 | 415132 | 4664859 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41420-foto-08024-43-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41421 | Pont del molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font | TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pont de pedra irregular (maçoneria) d'una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l'estret pas de vianants o d'animals de bast. | 08024-44 | Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol | El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d'un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d'ús de l'aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable. | 42.1287400,1.9769500 | 415444 | 4664577 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41422 | Molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | L'antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l'aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s'omplia amb l'aigua que sortia del carcau del molí bataner. D'aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l'aigua de la riera i podia treballar més dies a l'any. L'estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l'habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l'herba encara hi ha dues moles. | 08024-45 | Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol | Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d'un llarg plet amb la família Font per l'ús de l'aigua del riu Marganol, el gremi l'arrendà l'any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l'arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades. | 42.1287600,1.9768300 | 415434 | 4664579 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41427 | Casanova de Casadejús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus | SERRA, Rosa. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | La masia ha estat reformada recentment per tal d'adaptar-la al nou ús de segona residència. | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d'accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l'eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa. | 08024-5 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d'Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas. | 42.1559500,1.9915200 | 416684 | 4667584 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41429 | Camprubí o Camp-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi-o-camp-rubi | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. IGLESIAS, Josep (1976). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). 'Guia d'Art del Berguedà'. Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta sobre els murs de la qual reposa les encavallades de fusta i les teules sobre llates, té adossada a la façana de llevant una ampliació de planta rectangular coberta a una sola vessant, de planta baixa i planta sota coberta i un corral cobert amb una sola vessant. En aquesta façana de llevant, fruit d'una ampliació del s. XVIII, s'hi obra una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. A la façana principal hi destaca la gran portalada d'arc de mig punt fet amb grans dovelles i que es troba descentrada atès que al XVIII la masia s'amplià pel sector de llevant. A la façana principal també hi destaca un massís contrafort que reforça aquesta paret de tancament i també el mur de ponent. | 08024-7 | Camí del Cal Can-Rubí, 08619-Borredà | El mas Camprubí, documentat des del s. XV, fou un dels més importants de Borredà a la Baixa Edat Mitjana; l'any 1432 Ramon Camprubí, amo del mas, era el batlle de Borredà pel monestir de Santa Maria de Ripoll.; pagès benestant, amb un important conjunt de terres prop de l'església parroquial, tenia també pastures llogades al terme de Castell de l'Areny. 'Jonot Camprubís' s'esmenta en el fogatge de 1553. Els hereus de la masia van ser, repetides vegades, batlles de Borredà pel monestir de Ripoll al llarg dels s. XVI, XVII i XVIII. Al .s. XVIII Joan Camprubí, pagava al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents per les terres i el mas, una quantitat de diners per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals incorporat al Mas Camprubí. Al mitjans s. XVIII la pubilla de Can-rubí es va casar amb l'hereu de Cirera i d'aquesta manera s'uniren dos dels patrimonis immobiliaris més importants de Borredà. | 42.1363400,1.9968200 | 417096 | 4665401 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41432 | Casa Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campalans | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R.(1990) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera, p.459-473. SERRA, R.(1998). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga, p.34-39 SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. | XVIII | Situada al carrer de la Font és una construcció de planta baixa i dues plantes superiors, coberta a dues vessants i que consta d'un gran pati posterior, anteriorment ocupat per horts i avui amb jardí i piscina. La façana consta d'una gran portalada amb arc rebaixat i un conjunt de finestres allindades distribuïdes a banda i banda de la porta i en els diferents pisos, aixoplugades pel ràfec de la teulada que cobreix la casa a dues aigües. A la planta baixa hi ha dependències per a magatzem; a la primera planta hi ha la cuina, el menjador, la sala, la biblioteca i a la segona planta les habitacions. Un elegant escala interior, oberta al bell mig de la casa comunica els diferents nivells de la casa i il·lumina les estances interiors. La casa, adaptada a les comoditats actuals, té una elegant façana a llevant, façana que dona a la zona d'horts i jardí; aquesta façana arrebossada i pintada és generosa en obertures d'entre les quals destaquen l'elegant balconada del primers pis, amb quatre portes allindades, i l'eixida d'arcs de mig punt de la segona planta. La casa es coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. | 08024-10 | Carrer de la Font, 08619- Borredà | La família Campalans, els orígens de la qual es remunten al s. XV, va adquirir, en una data imprecisa del s. XVII unes terres al nucli urbà de Borredà en les quals construí una gran casa on es traslladà a viure la família, mentre que a la masia hi van instal·lar una família de masovers. Pagesos benestants iniciaren una etapa d'expansió invertint en el negoci de la compra venda de la llana i al s. XIX, durant els anys de la Tercera Guerra Carlina, els alts comandaments de l'exèrcit carlí i la mateixa Dñ. Maria de las Nieves de Braganza i de Borbón, l'esposa del pretendent, va fer estada a can Campalans. La casa conserva un important arxiu documental i d'imatges que l'any 1989 va ordenar el grup d'història de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | 42.1363000,1.9955200 | 416989 | 4665398 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41432-foto-08024-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41435 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1988:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XV-XVIII | La casa, i molt especialment les seves façanes, requeririen una actuació de restauració, molt especialment la fusta que és, de bon tros, el material constructiu més deteriorat. | Casal situat al nucli urbà de Borredà construït a manera de masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana; a aquest cos central, el més antic, s'hi adossà un cos perpendicular que forma una característica eixida de doble balconada de fusta i a la qual hi ha adossat un característic pou que identifica i dona caràcter al casal. Ambdós cossos constructius es van alçar amb pedra irregular unida amb morter de calç i amb pedra polida i ben treballada a portes i finestres. Entre les moltes obertures destaca la gran portalada d'accés d'arc de mig punt fet amb grans dovelles, i també la balconada de fusta del cos perpendicular on hi ha el pou que deixa a la vista les encavallades de fusta que sostenen la teulada que cobreix aquest cos. | 08024-13 | C/ de Frontanyà , 3 08619-Borredà | La casa de can Font és documentada des dels primers anys del s. XIV com a hostal de Borredà. L'hostal, situat prop de l'església, allotjava viatgers que transitaven pel camí ral que anava de Berga a Ripoll. Tot sembla indicar que la família que regentava l'hostal, els Serra, eren originaris de Ripoll i que probablement foren establerts a Borredà pels abats del monestir. Durant força temps van mantenir els seus llaços amb la vila tall i com ho demostra el fet que l'any 1427 l'hostaler, Bernat de la Serra, pagava la dot pel matrimoni de la seva filla a Antoni Reixac, apotecari de Ripoll. Els Serra van arrelar a Borredà i ben aviat van poder ampliar el seu patrimoni: el 1433 Pere Joan Font, àlias Serra, l'hostaler, comprava un hort veí a l'hostal a l'amo del mas de la Llossada, amb el consentiment de l'abat de Ripoll. L'hort era situat al costat de l'hostal, al barri de Borredà, i al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop de la rectoria i del Querot del Padró de Borredà. A partir d'aquesta data els hostalers figuren en la documentació, indistintament, com a Serra, Font àlias Serra o Serra àlias Font. Al llarg del s. XV l'hostal s'engrandí i es van construir estables pels animals, s'amplià la capacitat de l'hostatgeria i el nombre d'horts i camps que proporcionaven a la família de l'hostal els productes indispensables per fer el servei; és per això que a finals del s. XV i al llarg dels segles següents ja s'esmenta el mas de la Serra de Borredà. Al s. XVII la documentació ja diferencia l'hostal del mas Font; l'Hostal estava en mans dels Gall, descendents de la masia veïna del mateix nom, i l'hostal disposava de forn, 6 llits parats al primer pis, un més a la cambra major, força ben condicionada. La casa de cal Font, annexa a l'hostal tenia terres escampades pel terme i al costat de la casa hi havia l'era, l'hort i les corts, corrals i estables pel bestiar. | 42.1362000,1.9945200 | 416906 | 4665388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41438 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell | SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XVIII | Construcció de planta rectangular. Coberta a dues vessants i que consta de planta baixa, dues plantes i planta sota coberta, amb les golfes. Tot i que avui resta integrada dins el conjunt urbà del casc antic de Borredà, quan es va construir a la baixa edat mitjana, i ampliar en els segles posteriors fins al XVIII, ho feu amb els criteris d'una masia. Davant mateix de la façana principal, orientada a ponent, i separada pel carrer, la família de cal Vilardell encara conserva els horts. A la façana hi destaquen les llindes de pedra de portes i balcons així com una eixida amb balconada de fusta; al sector de tramuntana hi ha el pou i la cisterna, construïts al s. XIX. | 08024-16 | Carrer de l'Església, nº 5, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII amb el nom de mas Vilardell, el casal es va construir sobre les terres i la masia baix medieval de cal Sala, situada prop de l'església parroquial. Al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352200,1.9940400 | 416865 | 4665279 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41439 | Rectoria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-borreda | SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, R.(1998: 34-39) : 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | La rectoria fou restaurada entre 1989 i 1990. | Casa entremitgeres de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Manresa, prop de l'església parroquial. La façana, feta amb pedra irregular unida amb morter de calç , presenta dues obertures a cada nivell, les del sector de migdia són finestres i a la segona i tercera planta hi ha balcons al sector de ponent. Totes les obertures tenen llindes de pedra i destaca la porta d'accés la llinda de la qual porta inscrita la data de 1694. | 08024-17 | Carrer de Manresa núm. 7 , 08619.-Borredà | La primera rectoria de Borredà, documentada des del s. XV, era situada a la plaça del Padró, prop de l'hostal; a més de l'edifici comptava amb un hort, una peça de terra i una vinya; administrava també les rendes de les masoveries del Portal, del Corral, la borda i els emprius de la Faia, el mas Soldevila i diferents trossos de terra; per tot això el rector de Borredà pagava cens al monestir de Ripoll. La rectoria es va mantenir en aquest lloc fins a finals del s. XVII que fou traslladada al carrer de Manresa. La construcció de la nova rectoria fou iniciativa del rector Jaume Palmerola que també va impulsar les obres de construcció de la nova església parroquial. Al mateix temps que començaven les obres de construcció de l'església parroquial, iniciada el 1784, el rector aconseguí que l'abat de Ripoll li donés permís per buscar un emplaçament per a construir una nova rectoria. La vella era situada a la placeta del Padró, darrera de can Font i prop del carrer Frontanyà i el rector considerava que a més de ser massa petita s'omplia de pols quan es batia a la placeta i que l'hort era massa humit. Amb l'autorització de l'abat i amb la venda de la vella rectoria aconseguí els diners suficients per comprar una casa del C/ Manresa que ja estava construïda des del 1694 i que era propietat del paraire Benet Vilardell. Un cop adquirida l'amplià aixecant dues plantes més. | 42.1352200,1.9946500 | 416915 | 4665279 | 1694 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41439-foto-08024-17-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41440 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0 | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XIX | La casa fou restaurada per l'arquitecte Ramon Puig l'any 1988. | Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l'any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d'accés, d'arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d'estenedor de la llana. | 08024-18 | Plaça Major nº 2, 08619-Borredà | Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l'església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom. | 42.1356000,1.9939000 | 416854 | 4665322 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 41445 | Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. SERRA, Rosa (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La teulada es va restaurar l'any 1979, el 1980 l'escalinata d'accés i el 1981 s'iniciaren les obres a l'interior de la nau amb la decoració mural del presbiteri. | L'església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l'església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant. L'edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l'època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII. Hi destaca especialment el campanar. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l'altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l'altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol. Al mur de llevant de l'església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l'escut del monestir de Ripoll esculpit. S'hi representa un gall, el bàcul de l'abat i el signe del sol. | 08024-23 | Plaça Major, 08619-Borredà | La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic. | 42.1354200,1.9941300 | 416873 | 4665301 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41447 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda | <p>VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | S.XVI-XIX | <p>Tota la documentació de l'arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)</p> | 08024-25 | Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic | <p>La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41448 | Campanar de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVIII | Campanar de planta quadrada, bastit amb carreus polits i escantonats i col·locats a trencajunt, al sector de ponent de l'església parroquial, als peus de la nau lateral . El campanar té una socalada de tres pisos i un cos superior de dos pisos més, acabat en un terrat rodejat per una balustrada. Conserva una de les campanes originals, fosa i instal·lada l'any 1858. | 08024-26 | Plaça Major, 08619-Borredà | El campanar es va començar a construir l'any 1790 i es va finalitzar el 1797, quan fou visitat per l'abat de Ripoll que mostra, amb aquestes paraules, la seva satisfacció: '... La mayor satisfacció nostra verem la Torre de las Campanas que de poch temps a esta part esta acabam de construir aquells parroquians moguts del impulsos de la pietat de qual torre a proporció del poble es bastament magnifica y conté quatre campanes mes que suficients per la convocació dels fidels a les funcions de la Iglesia'. Entre 1840 i 1845 s'hi instal·là un primer rellotge de ferro forjat que procedia del desamortitzat monestir de Sant Pere de la Portella, el qual va funcionar fins l'any 1945 que fou substituït per un altre que també era de segona mà. Les campanes es van fondre a l'era del Querol l'any 1858 i des del 2001 toquen totes les hores, i tots els oficis, amb l'ajuda d'un mecanisme automàtic. | 42.1354200,1.9939500 | 416858 | 4665302 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41454 | El Soler de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-comia | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia construïda en diferents etapes de la qual es conserva un cos central, més antic, de forma rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Al s. XVIII la família fou ampliada considerablement amb l'adossament d'un cos d'estructura clàssica al mur de tramuntana. D'aquesta època són bona part de les obertures i l'element més destacat de la masia, la balconada de fusta aixoplugada pel ràfec de la teulada, a la façana de migdia. A llevant de la masia hi ha una interessant pallissa coberta a dues vessants i amb encavallades de fusta i pilars de secció quadrada. | 08024-32 | Parròquia de Comià, riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 951 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. El lloc de Comià era dominat pel Maçanòs, una família feudatària del castell de la Guàrdia i del de Palmerola. L'any 1236 Bernat de Maçanós i la seva muller van establir a Pere Solà i a la seva família al mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià, situat al comtat d'Osona; el document esmenta rel pagament de l'establiment i el cens anual per el mas, les terres, les vinyes i l'ús del molí fariner. Al s. XIV Bartomeu de Soler pagava als senyors de Maçanós un cens anual en metàl·lic i 1/5 part de la producció anual de vi. | 42.1326400,2.0512400 | 421589 | 4664939 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41455 | Pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-roma | SALA i SIVILLA, Jaume. (1975) 'Berguedà i Lluçanès', Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIV | L'Ajuntament té sol·licitada una ajuda econòmica per tal de poder restaurat el pont de Roma. | Pont de fàbrica de pedra fet amb carreus força regulars i units amb morter de calç, format per tres arcs i una lleugera esquema d'ase amb tallamars. No conserva cap tipus de barana i avui té el paviment encimentat, la qual cosa permet el pas de automòbils i al mateix temps fa de solera i reforç a l'estructura del pont que presenta signes de deteriorament. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va fer-ne uns estudis preliminars per tal de determinar la incidència d'unes escletxes aparegudes a la volta de l'arc central. | 08024-33 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | No es coneix quan i qui va construir el pont de Roma però per la seva estructura arquitectònica sembla una obra medieval refeta als segles moderns. Com tots els ponts salvava el pas en un punt estratègic, en aquest cas permetia creuar la riera de Merlès en un punt en que la travessa a partir d'un gual era poc segura. El pont facilitava el trànsit pel camí que resseguia la riera de Merlès de nord a sud. | 42.1215900,2.0449300 | 421054 | 4663718 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41456 | Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma | BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s'encaixava una resclosa medieval que formava part d'un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s'encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d'un gorg. La resclosa tenia una longitud d'uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l'extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d'una amplada d'uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d'aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles. | 08024-34 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s'esmenta l'any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d'ordi per l'ús del molí fariner. L'any 1236, en renovar-se l'establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s'esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII. | 42.1216400,2.0448000 | 421043 | 4663723 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41457 | Santa Maria de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). 'Salselles, evocació històrica', a 'La Popa' núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | L'església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d'una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d'accés s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s'alça al mur de migdia, i té obertures d'arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d'abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l'acció dels elements atmosfèrics, l'han acabat de malmetre. | 08024-35 | Salselles, riera de Merlès | La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del 'pagus' del Lluçanès, subunitat del comtat d'Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l'any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l'entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l'advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. | 42.0959800,2.0289300 | 419699 | 4660889 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41458 | Forats a la roca de la resclosa i de la passera de les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-i-de-la-passera-de-les-goles-de-la-masada | BOLOS MASCLANS, J. (1985:143-144). Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-568). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | A l'indret de les Goles de la Masada hi ha un conjunt important de forats circulars excavats a la roca, especialment a l'indret on la riera passa més engorjada. Alguns d'aquests forats semblen haver suportat i encaixat una passera o palanca de fusta justament al punt on el gorg és més alt. Altres forats semblen correspondre als encaixos d'una vella resclosa de fusta alt-medieval i fins i tot dues recloses que, com el cas de l'hipotètic molí fariner del Pont de Roma deuria aprofitar l'aigua de la riera per a moure les moles que s'aixoplugaven en un petit casal moliner, del qual no es tenen testimonis materials. | 08024-36 | Antiga parròquia de Salselles | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. | 42.0989500,2.0053900 | 417756 | 4661241 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41458-foto-08024-36-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41460 | Molí del Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cirera | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | Edifici de planta baixa i tres pisos, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. De la vella estructura del casal moliner només en resten part de la planta baixa on hi ha l'estructura del carcau i les moles; la resta de l'edifici correspon a les obres efectuades a mitjans dels anys vuitanta del s. XX amb l'objectiu d'adaptar-lo i ampliar-lo com a casa de colònies. | 08024-46 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera del Margançol | Propietat de la família de paraires de Cal Cirera, descendents del mas del mateix nom, és va construir al s. XVIII aprofitant que el molí veí del Tisoi quedà abandonat i aleshores els Cirera van comprar als Font el dret d'ús de l'aigua de la Ribera de Borredà o riu Merdançol. | 42.1316300,1.9961100 | 417031 | 4664879 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41461 | Pont de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-joan | FORNELLS, Carme coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Pont de pedra d'una sola i ampla arcada de mig punt sostingut amb pilars que reposen sobre el llit de la riera de Margançol o de Vilada que discorre engorjada. D'esquena plana conserva una barana molt baixa feta amb maçoneria, el mateix tipus de pedra que la resta de l'obra, unida amb morter de calç. | 08024-47 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera de Mardançol | El pont fou construït a finals del s. XVII al mateix temps que el molí bataner de Sant Joan per el Gremi de paraires i teixidors de llana de Borredà, constituït el 1669 amb el permís de l'abat de Santa Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc. El molí draper fou objecte d'un llarg plet que enfronta el gremi amb la família Font i que obligà al agremiats a construir-ne, un de nou, al s. XVII; per aquesta raó el pont va tenir poc ús, ja que a més de portar al molí draper permetia creuar la riera del Merdançol pel camí que anava de Borredà a Parts de Lluçanès, anomenat encara avui camí dels Graus. | 42.1292700,1.9943800 | 416885 | 4664618 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41465 | Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet-de-casamitjana-o-de-vila-plana | GAVIN. J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XV | Senzilla església rural les formes de la qual s'acosten als models del Romànic rural tot i que força modificat. Consta d'un absis semicircular i una nau de petites dimensions; els carreus de l'absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç. Les cobertes originals foren substituïdes al s. XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n obrí una de nova, al mur de ponent. | 08024-51 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres són tardanes, del s. XV. L'any 1417 Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, deixà, en testament, un sou a l'esmentada església; també s'han robat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1105700,1.9968000 | 417061 | 4662540 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41466 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana | PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia; la masia és fruit de diferents etapes constructives i al sector de llevant i destaca una gran balconada de fusta oberta al nivell superior. Per aquest sector i el de migdia es conserven els coberts, les corts i les pallisses. | 08024-52 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres, del s. XV, i més concretament del 1417 fan referència a la deixa testamentària que va fer Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, d' un sou a l'esmentada església; també s'han trobat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1099700,1.9968600 | 417065 | 4662473 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41467 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents | RIU RIU, Manuel (1966): 'Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercencs de monges radicat a Berga', a 'Miscel·lànea Populetana' núm.5, Abadia de Poblet VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIV-XVIII | La masia dels Torrents és una construcció formada per dos cossos adossats, ambdós de planta rectangular, coberts a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. El cos més antic, probablement construït al segle XVI sobre fonaments medievals, conserva els murs fets amb carreus irregulars col·locats en filades no massa regulars, i maçoneria, i morter de calç. El cos més modern, del segle XVIII; presenta uns murs de maçoneria i, a la façana de migdia, s'hi obren finestres i una eixida d'arc de mig punt. | 08024-53 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | Torrents era una de les propietats del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Montbenet tenia a Borredà des de començaments del s XIV. Al llarg d'aquest segle els Torrents foren els batlles del monestir de Montbenet i representaren l'abadessa en tots els afers i davant la resta de masies de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers i que formaven part de la jurisdicció de la comunitat de benetes. L'any 1340 Guillem de Torrent, de la parròquia de Rotgers, es confessa home 'propi, quiti, soliu i natural' de l'abadessa i del monestir de Montbenet i promet, per ell i els seus descendents, pagar censos, drets, deures i obligacions ni escollir mai cap altre senyor ni acceptar franquesa de ciutat o vila. Amb tot els Torrents es reconeixien pagesos de remensa, fins i tot al llarg del s. XV quan mantenien la batllia. L'any 1426 Pere Torrents va vendre a Pere Llobet, de la Massana de Borredà, el molí de Gavarrós situat al peu de la riera de Merlès. | 42.1599800,1.9608300 | 414154 | 4668061 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41468 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Restaurada entre 1990-1995 | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, on hi ha una gran porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, finestres amb llindes de pedra, i un gran arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre. Pel sector de llevant hi ha un interessant porxo de fusta. La masia fou construïda al segle XVI i ampliada pel sector de tramuntana al segle XVIII, amb un cos rectangular que fou reforçat amb un massís contrafort. Prop de la masia hi ha la capella familiar dedicada a Sant Jaume. | 08024-54 | Antiga parròquia de Santa magdalena de Guardiolans | La masia de Capdevila és documentada des del s. XVI com una de les propietats de les quals n'era senyor jurisdiccional l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Borredà. Com moltes de les grans masies del terme municipal, els Capdevila combinaren la pagesia amb el treball de la llana; membres d'aquesta família s'instal·laren al nucli urbà de Borredà i s'integraren al Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà. Al s. XVIII figuren com a comerciants de llana a l'engrós. | 42.1391500,1.9677900 | 414701 | 4665742 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41469 | Cal Manso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manso | CLOPAS, I (1961).: El invicto Conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia, Barcelona FORNELLS, M.C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Cal Manso es una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia on hi destaquen dues amplies eixides amb balconada de fusta, al primer pis i sota teulada, que deixa veure les encavallades de fusta sobre les quals reposa la coberta de teules. A la planta baixa s'obren dos elegants arcs de mig punt fets amb la pedra col·locada a plec de llibre. | 08024-55 | Coll d'en Bas | Documentada des del s. XVIII, la masia de cal Manso es va construir al veïnat del Coll d'en Bas, que creixia al peu de l'antic camí ral de Vilada a Borredà. La masia era habitada per pagesos enfiteutes del monestir de Santa Maria de Ripoll, i al s. XVIII era ocupada per la família Manso, que li dona nom. Una branca d'aquesta família, instal·lada al nucli de Borredà, es dedicà a l'activitat artesanal de la llana; d'aquesta branca n'era fill Josep Manso i Solà, militar català que participà activament en tots els conflictes del s. XIX (Guerra del Francés, Moviments absolutistes, Primera Guerra carlina) essent condecorat amb el títol de comte del Llobregat. | 42.1334600,1.9839900 | 416032 | 4665094 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41470 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, amb la planta rectangular, coberta a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. Ampliada en diferents etapes amb l'annexió d'un cos al sector de migdia, és una construcció senzilla i austera del s. XVIII. | 08024-56 | Parròquia de Borredà | La masia de la Ribera és va construir al s. XVIII en un moment de màxim creixement demogràfic del municipi de Borredà degut a la prosperitat agrícola, l'activitat molinera i el desenvolupament de la manufactura de la llana. | 42.1397100,2.0016900 | 417503 | 4665770 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41471 | Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grauges | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La masia es va construir al s. XVIII i conserva l'estructura original, només modificada per l'annexió de les dependències agrícoles i ramaderes (corrals, pallisses, corts, estables, etc.) i pel fet que la façana principal està arrebossada. La porta d'entrada és allindada i és al mig de la façana, flanquejada per finestres; al primer pis hi destaquen els tres arcs de mig punt adovellats. | 08024-57 | Coll d'en Bas | La masia és va construir al s. XIX al peu de l'antic camí ral que des de Berga anava a Ripoll, al raval del Coll d'En Bas, prop del nucli urbà de Borredà; substituí la vella casa de Graugés, enrunada, i fou iniciativa dels propietaris, la família de Martín de Berga. | 42.1371100,1.9863500 | 416232 | 4665497 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41471-foto-08024-57-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41472 | Cal Jaume Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-coll | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular, orientat a la façana de migdia; la masia té la planta gairebé quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta. Restaurada amb molta cura en els últims anys s'ha adaptat i condicionat com a casa d'agroturisme., amb capacitat per a 15 persones. | 08024-58 | Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà | Cal Jaume Coll fou una masoveria del mas Coll que finalment fou cedida en herència a un fill fadristern de la gran pairelia que li donà nom. Documentada des del s. XVII la família de cal Jaume Coll van mantenir fins després de la Guerra Civil (1936-39) l'activitat agrícola i ramadera. | 42.1454000,2.0169300 | 418770 | 4666388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41474 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular, amb tres crugies, i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia on es concentren les obertures més grans i una balconada de fusta coberta amb una teulada d'una vessant oberta a la primera planta. La masia té el cos més antic al sector d tramuntana i fou al s. XVIII quan s'amplia doblant les seves dimensions. | 08024-60 | Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà | La masia del Coll és documentada des del s. XV. L'any 1486 Jaume Coll de Borredà va haver d'empenyorar el mas Coll per poder pagar a la dot de la seva filla. Tot i estar situada dins els termes de la parròquia de Borredà, al s. XVIII el mas formava part de la jurisdicció compartida entre l'abat de Sant Pere de la Portella i el duc d'Híxar. | 42.1432100,2.0201100 | 419030 | 4666141 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41474-foto-08024-60-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41475 | Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou | SERRA, R. (1990: 459-473)'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pou situat en un dels extrems de la Plaça Major de Borredà format per un cos de secció cilíndrica feta amb maçoneria i morter de calç, d'una alçaria d'1 metre i un radi d'uns 80 cm que conserva l'armadura de ferro i la politja. La part sotrerrada, que també té secció cilíndrica, té una notable profunditat fins arribar a l'aigua subterrània | 08024-61 | Plaça Major, 08698-Borredà | El pou es va construir a finals del s. XVIII o començaments del s. XIX amb l'objectiu de facilitar el subministre d'aigua al nucli urbà de Borredà que comptava amb fonts. | 42.1357200,1.9942600 | 416884 | 4665335 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41476 | Cobert de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-puigcercos | VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló | XIX | Construcció de mitjans s. XIX a la qual s'hi ha afegit, al llarg del s. XX, diferents ampliacions amb l'objectiu de guanyar espai per a poder desenvolupar les funcions de restaurant. L'estructura original queda gairebé amagada al sector de ponent i es tracta d'un cos rectangular, de planta baixa, un pis i sota coberta, amb teulada de dues vessants. | 08024-62 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, a la riera de Merlès | L'hostal del Cobert de Puigcercós, construït al peu del camí de Borredà a Sant Quirze de Besora és una masoveria de Puigcercós que arran de la transformació del camí en carretera a començaments del s. XX, es va transformar en un hostal, molt concorregut per viatgers, boletaires, excursionistes i caçadors. | 42.1326200,2.0458100 | 421140 | 4664942 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41477 | Pont de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-puigcercos | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Pont d'obra d'un sol arc rebaixat sostingut per gruixuts pilars assentats sobre les roques del llit de la riera de Merlès i murs de pedra que falquen l'estructura als margues de la riera de Merlès. El material constructiu és pedra, ben picada i polida, formant blocs força regulars i units amb morter de ciment. | 08024-63 | Parròquia de Sant Esteve de Comià | El pont de Puigcercós fou una de les obres més importants de la carretera de Berga a Montesquiu, que es va començar a construir el 1879 pel cantó del Ripollès i l'any següent, el 1880 per Berga; fou iniciativa de la Diputació de Barcelona a partir del pla de carreteres del 1848. El pont salva el riu o riera de Merlès prop de la masia del mateix nom i de l'hostal del Cobert de Puigcercós, just al punt on es trobaven i es troben els antics camins que puja per la riera de Merlès i el que, riera amunt, arriba fins a Sant Jaume de Frontanyà, la Riba, Cosp i Tubau. | 42.1330500,2.0448300 | 421060 | 4664990 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41477-foto-08024-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41481 | Goles de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.</p> | 08024-67 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1084300,2.0121700 | 418329 | 4662287 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41482 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-1 | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per una planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, construïda al s. XVII. A aquest cos inicial s'hi afegí, al s.XVIII, una ampliació que amb una planta rectangular, també coberta a dues vessants, destaca per una eixida amb balcons de fusta coberts pel ràfec de la teulada. Un porxo de pedra tanca l'accés a la masia. Les finestres conserven les llindes de pedra amb inscripcions i dates relatives a les diferents etapes constructives 81687, 1735). | 08024-68 | Pont i riera del Mergançol (parròquia de Borredà) | La masia és documentada al s. XVIII com una de les masies de la riera de Merlès que formaven part de la baronia de la Portella, aleshores en mans dels Ducs d'Hixar; els estadants de la Riera eren pagesos enfiteutes dels barons fins a la desamortització del s. XIX. | 42.1119100,2.0261600 | 419490 | 4662660 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41483 | Les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goles-de-la-masada | VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d'erosió propiciades per la composició i l'estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l'erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera. | 08024-69 | Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles | Des de l'època medieval les goles de la Masada s'han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès. | 42.1036100,2.0069700 | 417893 | 4661757 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41484 | Riera del Margançol, Mergançol, del Merdançol o Ribera de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-margancol-mergancol-del-merdancol-o-ribera-de-borreda | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'estén pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. | 08024-70 | Parròquia de Borredà | 42.1355400,1.9990300 | 417278 | 4665310 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41486 | Resclosa del camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-camp-de-salselles | BOLOS, J. i FABREGUES, A. (1982: 556-568) 'Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm.9, Barcelona, setembre VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Catalunya Romànica. XII, El Berguedà, (1985: 421) Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985 | X | De l'antic molí fariner medieval de l Camp de Salselles només es conserven els 56 forats circulars excavats a la roca on s'encastaven els troncs de fusta que formaven part de la resclosa, feta amb fusta, fang, còdols i maçoneria,; la resclosa retenia l'aigua de la riera de Merlès en aquest punt i la conduïa fins al rec i al molí fariner. | 08024-72 | Salselles | El lloc de Salselles és documentat des del s. X i els forats excavats a la roca semblen formar part de la resclosa d'un antic molí fariner construït a finals del s. X o començaments del s. XI, un dels molts que van aprofitar la força de l'aigua com a energia per a moldre cereals. | 42.0913100,2.0078100 | 417946 | 4660391 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41487 | El Camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-de-salselles | IGLESIAS, J.(1985) El Fogatge de 1553, vol. 1, p. 494, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Les finestres i la porta conserven les llindes monolítiques de pedra que destaquen sobre els murs arrebossats. Hi destaca el gran ràfec de la teulada, sostingut amb el voladís de les bigues de la coberta. | 08024-73 | Salselles | Situada dins el terme de l'antiga parròquia de Salselles, la masia pot tenir uns orígens molt antics que es remuntarien al s. X i XI; les primeres notícies documentals són del segle XVI, concretament de l'any 1553 i figuren en el fogatge d'aquest any ('En la parrochia de Sancta Maria de Solselles, Lo mas del Camp de Solselles'). | 42.0930000,2.0088000 | 418030 | 4660577 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41487-foto-08024-73-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41489 | Fàbrica de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-baix | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Fàbrica d'una sola planta rectangular, coberta a dues vessants amb teules que reposen sobre encavallades de fusta. Els murs de l'edifici són fets amb maó i en ells s'hi obren grans finestrals amb arcs de mig punt rebaixats. La nau es tancada, al sector de ponent, per un cos que fa, a més de façana, d'espai de serveis i que té una alçada superior a la nau, tot i que s'aixeca amb els mateixos materials i forma amb la resta de l'edifici industrial, un conjunt unitari. | 08024-75 | Carretera de Berga a Ripoll s/n 08619-Borredà | A finals de l'any 1923 Ignasi Pujol, la família del qual ja feina funcionar telers des del 1916 a Borredà, va obtenir permís per construir una fàbrica de teixits de cotó al peu de la carretera de Berga a Montesquiu, justament al km. 30. El permís arribà el gener del 1924 i es van construir dues 'quadres' de 1120 m2 que allotjaven telers mecànics. L'empresa va fer fallida l'any 1933 i la fàbrica i la maquinària van ser adquirides per Joan Daroca, de Barcelona, que també tenia telers a Borredà des del 1921, que amb altres socis ('Meià i daroca SA') treballà fins a meitats del s. XX , amb l'ajuda de motors de gas pobre, en que feu suspensió de pagaments. Aleshores fou adquirida per Enrique Sanchez -Cerrete y Alonso de León en pública subhasta i la seva activitat tèxtil s'allargà uns quants anys fins que el període 1978-1981 fou comendada per Manufactures Berenguer ,SA.. L'espai fabril acull ara una fàbrica de cortines de fusta. | 42.1326500,1.9938900 | 416849 | 4664994 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41489-foto-08024-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41490 | Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Construcció civil: habitatge unifamiliar entremitgeres que consta d'una planta gairebé quadrada que, adossada a les construccions auxiliars (corrals i estables) tanca l'antiga Plaça del Padró pel sector de llevant, i pel carrer Camí de la Font. La construcció consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta; aquesta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures, portes i finestres, es distribueixen simètricament a partir de l'eix central de la façana, ben marcat per la porta d'accés. Totes les obertures tenen llindes de grans dimensions, ben polides i tallades. Els murs són de maçoneria. A la llinda de la porta hi ha la inscripció següent: 'Josep Cirera i Camprubí la feta reconstruir en 1855 per P. Riba de Vilatorta', | 08024-76 | Placeta o Plaça del Padró | La casa és una construcció de mitjans segle XIX encomanada per Josep Cirera i Camprubí, hereu del mas Cirera i del mas Camprubí, dues de les pairalies més importants del terme. La casa substituí construccions del s. XVII i XVIII i respon a l'interès del seu propietari de viure al nucli urbà i abandonar la seva residència a pagès | 42.1361200,1.9950800 | 416952 | 4665378 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41490-foto-08024-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41495 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XXI | La nit del dia abans de Sant Joan es celebra la revetlla popular amb un gran foc. Tot i que la festa ja no conserva els trets més característics del que fou la celebració festiva de l'antic gremi de paraires i Teixidors de llana de Borredà que tenien com a patró a Sant Joan, manté viu el caràcter festiu a l'entorn del foc. | 08024-81 | La nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de 'Tapeta' que s'elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s'elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de 'tapeta' per evitar que caigués la llonganissa. L'arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L'any 1826 quan l'abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s'escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l'endemà mateix. | 42.1355200,1.9940000 | 416862 | 4665313 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41495-foto-08024-81-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41496 | Coll d'en Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-den-bas | FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El raval del Coll d'en Bas és format per un conjunt de masies més o menys agrupades que es van construir al peu de l'antic camí ral de Berga a Ripoll, molt a prop dl nucli urbà de Borredà, Totes les cases estan orientades a llevant, fetes amb pedra, cobertes a dues vessants i envoltades de camps de conreu. | 08024-82 | Al peu del camí ral de Berga a Borredà, prop del nucli urbà de Borredà | El raval del Coll d'en Bas és documentat a partir del s. XVIIII com un nucli de població diferenciat del nucli urbà de Borredà. Creix al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop del nucli urbà de Borredà, quan els propietaris de les masies de cal Manso i Graugés Vell comencen a fer establiments de terra i vendes a altres pagesos que construeixen petites masies en un dels indrets on hi ha les terres més fèrtils del terme. Al costat de les cases de Graugés i de cal Manso, es construeixen les de cal Lluc, cal Jaume Xic, cal Picat i cal Castelló | 42.1340200,1.9831900 | 415967 | 4665157 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41496-foto-08024-82-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41498 | Fira d'artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | Es una fira a l'aire lliure que congrega a la plaça Major de Borredà un nombre indeterminat d'artesans que posen a la venda diferents productes alimentaris (formatges, embotits, mel , melmelades, etc.) o manufacturats (cistells, treballs amb boix, ceràmica, etc. ). La fira es celebra el penúltim diumenge de setembre des de l'any 1996. | 08024-84 | Plaça Major de Borredà | Organitzada des de l'any 1995 per l'Ajuntament de Borredà té com objectiu potenciar el nucli de Borredà com un centre d'activitats d'oci i de festa, potenciant en aquest cas el comerç local quan ja finalitza la temporada turística de l'estiu. | 42.1355500,1.9941400 | 416874 | 4665316 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41498-foto-08024-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41499 | Festa de la Matança del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança. | 08024-85 | Plaça Major, 08619-Borredà | 42.1356100,1.9941800 | 416877 | 4665323 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41499-foto-08024-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/