Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41443 | Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'.Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'edifici del nou Ajuntament de Borredà és fruït de les obres de construcció efectuades entre 1980-1981 amb el suport de la Diputació de Barcelona, els fons de cooperació d'aquesta institució i el mateix Ajuntament de Borredà. El projecte fou signat per l'arquitecte Francesc d'A. Viladevall. | Construcció civil, casa entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes i sota teulada; construïda amb pedra seguint els models de l'arquitectura urbana del nucli antic de Borredà, l'actual edifici de l'Ajuntament es va reconstruir de bell nou el 1980. | 08024-21 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | Des del s. XVII es documentada l'existència de la Casa del Comú de Borredà a la plaça Major. Els batlles i els regidors eren nomenats pels abats del monestir de Sta. Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc, entre els pagesos benestants de la parròquia; a partir de mitjans s. XVIII comencen a nomenar, per aquests càrrecs, paraires que acaben per controlar la vida del pròsper nucli urbà al llarg del s. XVIII, tot desplaçant els pagesos, i impulsant la reforma del règim municipal. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1981 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41443-foto-08024-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de mitjans s. XX del vell Ajuntament (p.18) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 41520 | Alcova de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d'estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l'inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d'una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l'alcova de la resta de l'habitació. | 08024-106 | Carrer de l'Església, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1353300,1.9937100 | 416838 | 4665292 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41502 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | <p>FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XX | <p>L'associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l'any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L'arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d'una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d'imatges d'arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l'entitat va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Borredà de fer un llibre d'història que es va publicar el 1990.</p> | 08024-88 | C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41444 | Arxiu Municipal de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda | VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l'atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d'infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Promoció de l'habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d'adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient) | 08024-22 | Plaça Major nº 4, 08619-Borredà | L'arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l'espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta 'buits' del període 1936-1939. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'Arxiu fou ordenat l'any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41516 | Arxiu documental de cal Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | L'arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l'Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació. | Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l'Ajuntament de Borredà. | 08024-102 | Plaça Major nº , 08619- Borredà | La família Graugés cedí a l'Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l'arxiu municipal a finals de l'any 2003. | 42.1357300,1.9940700 | 416868 | 4665336 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41447 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda | <p>VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | S.XVI-XIX | <p>Tota la documentació de l'arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)</p> | 08024-25 | Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic | <p>La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41493 | Ball de Rams de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rams-de-borreda | D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. | Es un ball de gala en el qual les noies porten faldilles llargues de seda, mantellina blanca si són solteres i negre si són casades, i sobre la mantellina una caputxa igualment blanca o negre; les noies porten les seves millors joies. Els nois vesteixen amb vestit de vellut i capa, armilla, camisa blanca, corbatí i faixa, sabates amb sivelles o espardenyes de set betes negres. | 08024-79 | Plaça major 08619-Borredà | El ball de Rams es ballava encara l'any 1884 el dies de la festa Major de Borredà que aleshores es celebrava els dies 2,3 i 4 de setembre. És el característics ball de Rams estès arreu de Catalunya, característic pel fet que les balladores porten un ram amb què els ha obsequiat el ballador i que sembla ser que el venien els pabordes i les pabordesses de Borredà, organitzadors de la festa. Es tracta d'un ball característics de molts indrets de Catalunya i com a tal se'n va fer ressò el 'Diario de Barcelona' l'any 1894 (28 de agosto, p. 9933) amb aquestes paraules 'El pueblo de Borredà celebrarà su fiesta mayor los dias 2,3 y 4 de Setiembre en la que abrà el Ball de Rams'. | 42.1356400,1.9941900 | 416878 | 4665326 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41493-foto-08024-79-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major. | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41492 | Ball del Racó de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-raco-de-borreda | D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985 | Tot i que al ser un ball de Carnestoltes els nois i les noies el ballaven amb la indumentària que volien, fins i tot disfressats, avui es balla amb una indumentària específica que intenta significar la varietat dels oficis i categories socials de la gent de Borredà en temps pretèrits: pastor, pagès benestant, menestral, pubilla rica, pagesa, etc. | 08024-78 | Plaça major 08619-Borredà | Era un ball de carnestoltes molt lliure que es ballava a les eres de les cases de pagès o dins de la sala, amb poca llum, sempre abans de la llarga Quaresma. L'any 1906 encara es ballava. La única referència documental és la cita que fa Marià Agulló l'any 1926 comentant, de manera genèrica, el ball del racó: 'Equival al que els castellans en diuen Baile del Candil; són els balls que solen fer algunes cases per Carnestoltes entre gent de l'ala trencada. M'ho digueren fa una vintena d'anys enrera'. | 42.1356200,1.9941700 | 416876 | 4665324 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41491 | Ballet i Corranda de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-i-corranda-de-borreda | AMADES, Joan(126) 'Costumari català', vol. V D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). R. (1985, 18 d'agost) 'L'esbart de Borredà recupera la dansa 'Ballet i Corranda'' a Regió-7. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. La recerca documental és obra de Carme Fornells d'Andreu. | El ball comença amb un passeig reposat per continuar amb uns compassos airosos que les parelles dansaires fan saltant; el ball culmina amb un salt que fan les balladores ajudades per els fadrins. Les noies vesteixen llargues faldilles de seda, cos de seda o vellut negre, davantal de seda negre, joies, mitges blanques i caputxa blanca, si eren solteres, o caputxa negre, si eren casades, i sabates negres. Els nois porten sobre el vestit de vellut negre una capa, armilla, camisa blanca, corbatí, sabates amb sivelles o espardenyes amb betes negres. | 08024-77 | Plaça major 08619-Borredà | La única notícia documental d'aquest ball es una referència de Joan Amades: ' A Borredà havien estat típiques les balles, que ja fa anys que no es fan. A la sortida de l'ofici, el jovent es lliurava a la dansa; les balladores duien la caputxa clàssica emprada a la muntanya per assistir al temple. Ballaven una versió del típic ballet, potser la més airosa de tornada i la més ben conservada de coreografia i, en general, la que ofereix un conjunt més harmònic i vistós. Després del ballet, amb els encalçaments alternats i les passades que li són característiques, ballaven la corranda, com a complement, i acabaven amb el típic salt de les balladores'. Amades reprodueix els gràfics i figures del ballet de Borredà així com la tornada, recollit per Eduard Subirà al Lluçanès. | 42.1356000,1.9941400 | 416874 | 4665321 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41491-foto-08024-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41491-foto-08024-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ballet o corranda de Borredà es va ballar fins l'any 1975 i es va recuperar el 1985 de la mà de Rosa Maria Rota, Carles d'Abassolo i Carme Fornells d'Andreu. Es balla cada any el diumenge de la Festa Major a la Plaça Major de Borredà | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41480 | Balma de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978). 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Balma de Gatafera és una de les més característiques de la Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'Est i que té un recorregut aproximat d'uns 47 km. La balma, situada prop del gorg del mateix nom, pren aquest nom per què és molt a prop de la masia de la Gatafera. Des del punt de vista orogràfic la riera de Merlès presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. La Balma ha quedat afectada per la construcció de la carretera que ressegueix la riera. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-66 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1081600,2.0109800 | 418230 | 4662258 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41480-foto-08024-66-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La construcció de la carretera va afectar la Bauma Gatafera que va quedar parcialment tapada per les obres. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41415 | Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boatella | PLADEVALL, A (1981).: Salelles, a 'La Popa' núm.19, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA: (1981)Gran Geografia Comarcal de Catalunya.1. El Berguedà, Barcelona 1981. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Gran masia d'estructura clàssica, coberta a quatre vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La masia es fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys; a l'estructura central, del s. XVII, i s'hi afegí, al s. XVIII, un cos rectangular que es va cobrir amb una teulada d'una sola vessant que arrenca de la teulada principal i que fou subjectat per tres contraforts. Aquesta ampliació i les pallisses i estables construïdes a l'entorn de la masia, tanquen una gran era enllosada situada davant la façana principal. En aquesta façana hi destaca la porta amb la llinda i l'eixida d'arc rebaixat del primer nivell. A la façana de ponent, amb finestres i balcons amb llindes de pedra ben polides, hi destaquen les finestres d'arc de mig punt que il·luminen les golfes i formen una elegant sèrie d'obertures situades sota el ràfec de la teulada. Al sector de llevant de la masia hi ha una interessant pallissa de planta rectangular, amb doble balconada de fusta. El cos més antic de la masia queda ubicat, actualment, al sector nord de la masia, i és la part de la casa que fou adaptada com a habitatge dels masovers. Malauradament l'estat d'abandó que pateix l'edifici és tant evident que el cos transversal que la unia amb la capella, un edifici del s. XVIII, ja fou ensorrat per què amenaçava ruïna. El casal ha estat objecte de saquejos que han afectat també l'interior de l'edifici (mobiliari, llindes, cairons, bigues , etc,). La masia de Boatella conserva diferents llindes amb l'escut nobiliari de la família format per un bou, un anagrama amb les lletres 'atella' i un arbre a la meitat inferior, inscrits en l'esquema general de l'escut quadrat francès. Les llindes porten les dates 1688, 1708, 1719 i 1734. | 08024-38 | Parròquia de Sant Martí de Boatella, riera de Merlès | La primera notícia documental del lloc de Boatella és de l'any 919 i es tracta d'unes terres i unes vinyes que comprà Radulf, bisbe d'Urgell i fill del comte Guifré el Pelós, i a l'entorn de les quals concentrà importants dominis. A Boatella també hi tenia propietats Sunifred, comte d'Urgell al 940 i el monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'any 1433 és documentat Umbert de Boatella, amo del mas del mateix nom i resident a Vic. L'any 1680 l'abat de Ripoll cedí a Anton de Boatella i Puig, ciutadà honrat de Barcelona i amo del mas Boatella, el dret de cobrar els censos de Borredà i fins i tot el dret d'actuar com a senyor del lloc. El 1706, i en plena Guerra de Successió, Felip V segregà l'abaciat de Ripoll que passà a ser administrat per la Real Junta Eclesiàstica de Segrestos que nomenà nou batlle la qual cosa enfrontà els Boatella amb la vila i terme de Borredà. El plet s'allargà fins el 1717 i els Boatella van perdre la batllia de Borredà. Els Boatella emparentaren, al s. XIX, amb la família berguedana dels Senespleda i deixaren de viure a la masia, traslladant la seva residència primer a Berga i després a Barcelona. | 42.1135100,2.0328700 | 420047 | 4662832 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41415-foto-08024-38-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'arxiu documental de la família Boatella es troba dipositat, per disposició judicial, a l'Arxiu Comarcal de Berga on s'està classificant després que fos recuperat per la policia l'any 2002, i en espera de la resolució judicial. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41437 | Ca les 'Hermanes' o Casa del Pare Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-hermanes-o-casa-del-pare-coll | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XIX | Construcció entremitjeres formada per planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal , que dóna al carrer de Frontanya. Restaurada l'any 2000-2002, la restauració va transformar la distribució interior de la casa per tal d'adaptar-la als nous usos de casa de colònies i d'acolliment. Es conserva l'estructura de la façana, respectant obertures i forjats, i és a la façana principal on hi destaca la llinda amb la data 1694, amb l'inscripció IHS i la creu. | 08024-15 | Carrer de Frontanyà nº 1, 08619-Borredà | Coneguda amb el nom de Cal Cristòfol, la casa fou, a finals del s. XVIII, seu de l'hospital de Borredà; aquesta institució ocupà la casa en espera de poder-se traslladar a un nou edifici que es va projectar l'any 1790 per iniciativa del rector Jaume Palmerola i un consell de veïns, en unes terres propietat de la família Vilardell. Fou Magdalena Vilardell i Roca qui interposà un plet i paralitzà el projecte. Fou aleshores quan s'optà per instal·lar, de manera provisional, l'hospital i casa de misericòrdia per a l'acolliment de pobres a la casa de cal Cristòfol, el 1812. Tot sembla indicar que l'hospital es va tancar el 1849. L'any 1890 el rector de Borredà, Joan Casadevall, aconseguí que les Germanes Dominiques de l'Anunciata s'instal·lessin a Borredà i hi fundessin una escola i una casa de acolliment i d'exercicis espirituals. La casa i l'escola ja funcionaven el 1898, estaven ubicades al carrer de Frontanyà, en un edifici que s'amplià al llarg dels anys. | 42.1361200,1.9942700 | 416885 | 4665379 | 1890-98 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | En el llibre 'Memòria. Una història Gràfica del poble de Borredà' s'hi reprodueixen una bona colla de fotografies de l'escola de les 'Hermanes'. La casa és administrada per la congregació religiosa d les Germans Dominiques de l'Anunciata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41510 | Cal Bardolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bardolet | FORNELLS, C.coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Casa de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent, La casa, amb planta baixa i dos pisos, fa cantó amb la plaça Major i en aquest punt aixeca una torre de planta quadrada i coberta a quatre vessants a manera de lluernari; aquest és, de ben segur, element arquitectònic que identifica la casa i li dona un aspecte senyorial que destaca de la resta de cases del nucli antic. La casa conserva les portes i les finestres originals, amb llindes de pedra i balcons de ferro forjat. | 08024-96 | C/ Camí de la Font , 08619-Borredà | La casa de cal Bardolet és una construcció de la segona dècada del s. XIX, que substituí el vell casal de la família, una de les més riques del nucli de Borredà. Els Bardolet, documentats des del s. XVIII, quan eren importants membres del Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan, van invertir en diferents negocis; l'hereu va morir sense fills però una de les filles de la casa es casà amb l'industrial Estavanell, propietari de fàbriques de filats i teixits de cotó al Ter i de centrals hidroelèctriques a l'Alt Ter. La família ha mantingut la propietat de la casa fins a finals del s. XX. | 42.1354400,1.9945700 | 416909 | 4665303 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41510-foto-08024-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | En el llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia del primer terç del s. XX de la Pl. Major de Borredà pels volts de l'any 1917 on es veu la bastida de les obres de construcció de cal Bardolet; la casa ja tenia construïda la planta baixa i els dos pisos i s'estava acabant la torre. (p.15.). A les fotografies de les pàgines 16 i 17, dels anys 1920-30, es pot veure la vcasa de cal Bradolet ja acabada lluint l'arrebossat de les façanes. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41440 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0 | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XIX | La casa fou restaurada per l'arquitecte Ramon Puig l'any 1988. | Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l'any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d'accés, d'arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d'estenedor de la llana. | 08024-18 | Plaça Major nº 2, 08619-Borredà | Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l'església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom. | 42.1356000,1.9939000 | 416854 | 4665322 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 41490 | Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Construcció civil: habitatge unifamiliar entremitgeres que consta d'una planta gairebé quadrada que, adossada a les construccions auxiliars (corrals i estables) tanca l'antiga Plaça del Padró pel sector de llevant, i pel carrer Camí de la Font. La construcció consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta; aquesta és a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures, portes i finestres, es distribueixen simètricament a partir de l'eix central de la façana, ben marcat per la porta d'accés. Totes les obertures tenen llindes de grans dimensions, ben polides i tallades. Els murs són de maçoneria. A la llinda de la porta hi ha la inscripció següent: 'Josep Cirera i Camprubí la feta reconstruir en 1855 per P. Riba de Vilatorta', | 08024-76 | Placeta o Plaça del Padró | La casa és una construcció de mitjans segle XIX encomanada per Josep Cirera i Camprubí, hereu del mas Cirera i del mas Camprubí, dues de les pairalies més importants del terme. La casa substituí construccions del s. XVII i XVIII i respon a l'interès del seu propietari de viure al nucli urbà i abandonar la seva residència a pagès | 42.1361200,1.9950800 | 416952 | 4665378 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41490-foto-08024-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41472 | Cal Jaume Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaume-coll | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular, orientat a la façana de migdia; la masia té la planta gairebé quadrada i consta de planta semisoterrani, planta baixa, pis i sota coberta. Restaurada amb molta cura en els últims anys s'ha adaptat i condicionat com a casa d'agroturisme., amb capacitat per a 15 persones. | 08024-58 | Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà | Cal Jaume Coll fou una masoveria del mas Coll que finalment fou cedida en herència a un fill fadristern de la gran pairelia que li donà nom. Documentada des del s. XVII la família de cal Jaume Coll van mantenir fins després de la Guerra Civil (1936-39) l'activitat agrícola i ramadera. | 42.1454000,2.0169300 | 418770 | 4666388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41472-foto-08024-58-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41469 | Cal Manso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manso | CLOPAS, I (1961).: El invicto Conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia, Barcelona FORNELLS, M.C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Cal Manso es una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia on hi destaquen dues amplies eixides amb balconada de fusta, al primer pis i sota teulada, que deixa veure les encavallades de fusta sobre les quals reposa la coberta de teules. A la planta baixa s'obren dos elegants arcs de mig punt fets amb la pedra col·locada a plec de llibre. | 08024-55 | Coll d'en Bas | Documentada des del s. XVIII, la masia de cal Manso es va construir al veïnat del Coll d'en Bas, que creixia al peu de l'antic camí ral de Vilada a Borredà. La masia era habitada per pagesos enfiteutes del monestir de Santa Maria de Ripoll, i al s. XVIII era ocupada per la família Manso, que li dona nom. Una branca d'aquesta família, instal·lada al nucli de Borredà, es dedicà a l'activitat artesanal de la llana; d'aquesta branca n'era fill Josep Manso i Solà, militar català que participà activament en tots els conflictes del s. XIX (Guerra del Francés, Moviments absolutistes, Primera Guerra carlina) essent condecorat amb el títol de comte del Llobregat. | 42.1334600,1.9839900 | 416032 | 4665094 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41438 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell | SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XVIII | Construcció de planta rectangular. Coberta a dues vessants i que consta de planta baixa, dues plantes i planta sota coberta, amb les golfes. Tot i que avui resta integrada dins el conjunt urbà del casc antic de Borredà, quan es va construir a la baixa edat mitjana, i ampliar en els segles posteriors fins al XVIII, ho feu amb els criteris d'una masia. Davant mateix de la façana principal, orientada a ponent, i separada pel carrer, la família de cal Vilardell encara conserva els horts. A la façana hi destaquen les llindes de pedra de portes i balcons així com una eixida amb balconada de fusta; al sector de tramuntana hi ha el pou i la cisterna, construïts al s. XIX. | 08024-16 | Carrer de l'Església, nº 5, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII amb el nom de mas Vilardell, el casal es va construir sobre les terres i la masia baix medieval de cal Sala, situada prop de l'església parroquial. Al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352200,1.9940400 | 416865 | 4665279 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41494 | Cambril de la Mare de Déu de la Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambril-de-la-mare-de-deu-de-la-popa | PLADEVALL, A. (1979) 'La Mare de Déu de la Popa de Borredà', a La Popa, nº 2, Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Situat darrera de l'altar major i a un nivell més elevat, s'hi accedeix per una escala lateral i és format per dos espais, una sala o oratori que coincideix amb les capelles laterals i que fa avantsala del cambril pròpiament dit. Al cambril hi ha la imatge de la Mare de Déu asseguda en un tro i coronada, de 50 cm d'altura. Amb la mà dreta s'aguanta el pit que mama el Fill, assegut sobre el genoll esquerre, al mateix temps que amb les mans sosté un llibre. Ambdós personatges porten corona i elegants vestits. Ambdós espais estaven decorats amb pintures murals al fresc de les quals només es conserven les de l'avantsala del cambril. Les pintures, d'estil matusser, són molt semblants a les que es conserven al Santuari dels Oms i el de falgars, i sembla que foren iniciativa de Paulino Puig de Cal Campalans, entre 1880 i 1890; els frescos representen diferents vistes de Borredà: el carrer de Manresa des de llevant, vista general del poble, la Baixada del Vinyal, etc. | 08024-80 | Plaça de l'Església s/n 08619-Borredà | El cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Popa és va construir al s. XVIII i formava part de les obres d'ampliació de l'església parroquial, efectuades entre 1720 i 1790. Les pintures murals que decoren l'avantsala o oratori són del s. XIX i més concretament als anys immediatament posteriors al còlera de 1854; es van pintar després que i després de la terrible malaltia que assolà el poble i en agraïment a la Verge. La imatge de la Mare de Déu de la Popa que presideix l'altar major de l'església parroquial de Borredà és una talla de l'any 1940 per encàrrec del rector Mn. Maurici Soler. La talla recorda la última imatge que fou destruïda l'any 1936 i que havia estat renovada més que restaurada l'any 1928 per l'escultor vigatà Eudald Brunet i la restauració de la qual havia pagat, íntegrament, Antònia Bardolet d'Estabanell. Tot sembla indicar que el culte marià fou introduït a Borredà pel monestir de Ripoll i que la primera imatge era una talla romànica del s. XI que representava Maria amb el Nen. Amb tot al s. XIII o XIV es substituí per una de nova, una talla gòtica que ja representava la Mare de Déu de la Popa, és a dir la característica iconografia de la Marededéu donant el pit al seu fill i que en altres contrades és coneixen amb el nom de Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu de la neu o amb el topònim del lloc (L'Estany, Puiggrós, Falgars, etc.) i és que el nom de 'Popa' prové del mot català antic sinònim de 'mamella' i del qual deriva el verd 'popar' o 'mamar'. | 42.1353500,1.9939800 | 416860 | 4665294 | 1790 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La imatge actual és una restauració d'una imatge de principis del s. XX que fou restaurada a partir de criteris poc respectuosos amb el model original que aleshores es deuria trobar força malmès. Amb tot es tracta d'una imatge que recorda la tipologia gòtica. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41428 | Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campalans | IGLESIAS, Josep (1076). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions. UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà.Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol. Berga. VV.AA (1990).'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Al cos més antic de la construcció s'hi afegí, al s. XVIII, una important ampliació que presenta, al mur de migdia, dues grans arcades d'arc de mig punt que il·luminen l'eixida i la sala de la masia. La resta d'obertures de la casa són finestres allindades amb pedra o fusta i de petites dimensions. | 08024-6 | Riera de Mergançol | L'any 1444 és documentat Miquel de Campalans que aleshores ja deuria ser un pagès benestant per què va comprar un parells de bous i una mula. Al s. XVI la masia s'esmenta en el Fogatge de 1553 i al s. XVIII Joan Puig i Campalans encara es confessa vassall i home propi, soliu i afocat del monestir de Ripoll; durant aquest segle és quan la casa creix i es converteix en una de les més riques del terme, amb molí fariner i una gran casa al carrer de la Font de Borredà que acabarà essent la residència de la família. | 42.1468100,2.0003600 | 417402 | 4666560 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41428-foto-08024-6-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia ha estat adaptada com a edifici de serveis del càmping que s'estén davant l'era i els camps de la casa de Campalans. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41448 | Campanar de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVIII | Campanar de planta quadrada, bastit amb carreus polits i escantonats i col·locats a trencajunt, al sector de ponent de l'església parroquial, als peus de la nau lateral . El campanar té una socalada de tres pisos i un cos superior de dos pisos més, acabat en un terrat rodejat per una balustrada. Conserva una de les campanes originals, fosa i instal·lada l'any 1858. | 08024-26 | Plaça Major, 08619-Borredà | El campanar es va començar a construir l'any 1790 i es va finalitzar el 1797, quan fou visitat per l'abat de Ripoll que mostra, amb aquestes paraules, la seva satisfacció: '... La mayor satisfacció nostra verem la Torre de las Campanas que de poch temps a esta part esta acabam de construir aquells parroquians moguts del impulsos de la pietat de qual torre a proporció del poble es bastament magnifica y conté quatre campanes mes que suficients per la convocació dels fidels a les funcions de la Iglesia'. Entre 1840 i 1845 s'hi instal·là un primer rellotge de ferro forjat que procedia del desamortitzat monestir de Sant Pere de la Portella, el qual va funcionar fins l'any 1945 que fou substituït per un altre que també era de segona mà. Les campanes es van fondre a l'era del Querol l'any 1858 i des del 2001 toquen totes les hores, i tots els oficis, amb l'ajuda d'un mecanisme automàtic. | 42.1354200,1.9939500 | 416858 | 4665302 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41429 | Camprubí o Camp-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi-o-camp-rubi | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. IGLESIAS, Josep (1976). 'El Fogatge de 1553'. Barcelona. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). 'Guia d'Art del Berguedà'. Berga. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XV-XVIII | Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta sobre els murs de la qual reposa les encavallades de fusta i les teules sobre llates, té adossada a la façana de llevant una ampliació de planta rectangular coberta a una sola vessant, de planta baixa i planta sota coberta i un corral cobert amb una sola vessant. En aquesta façana de llevant, fruit d'una ampliació del s. XVIII, s'hi obra una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. A la façana principal hi destaca la gran portalada d'arc de mig punt fet amb grans dovelles i que es troba descentrada atès que al XVIII la masia s'amplià pel sector de llevant. A la façana principal també hi destaca un massís contrafort que reforça aquesta paret de tancament i també el mur de ponent. | 08024-7 | Camí del Cal Can-Rubí, 08619-Borredà | El mas Camprubí, documentat des del s. XV, fou un dels més importants de Borredà a la Baixa Edat Mitjana; l'any 1432 Ramon Camprubí, amo del mas, era el batlle de Borredà pel monestir de Santa Maria de Ripoll.; pagès benestant, amb un important conjunt de terres prop de l'església parroquial, tenia també pastures llogades al terme de Castell de l'Areny. 'Jonot Camprubís' s'esmenta en el fogatge de 1553. Els hereus de la masia van ser, repetides vegades, batlles de Borredà pel monestir de Ripoll al llarg dels s. XVI, XVII i XVIII. Al .s. XVIII Joan Camprubí, pagava al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents per les terres i el mas, una quantitat de diners per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals incorporat al Mas Camprubí. Al mitjans s. XVIII la pubilla de Can-rubí es va casar amb l'hereu de Cirera i d'aquesta manera s'uniren dos dels patrimonis immobiliaris més importants de Borredà. | 42.1363400,1.9968200 | 417096 | 4665401 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41429-foto-08024-7-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41435 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1988:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XV-XVIII | La casa, i molt especialment les seves façanes, requeririen una actuació de restauració, molt especialment la fusta que és, de bon tros, el material constructiu més deteriorat. | Casal situat al nucli urbà de Borredà construït a manera de masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana; a aquest cos central, el més antic, s'hi adossà un cos perpendicular que forma una característica eixida de doble balconada de fusta i a la qual hi ha adossat un característic pou que identifica i dona caràcter al casal. Ambdós cossos constructius es van alçar amb pedra irregular unida amb morter de calç i amb pedra polida i ben treballada a portes i finestres. Entre les moltes obertures destaca la gran portalada d'accés d'arc de mig punt fet amb grans dovelles, i també la balconada de fusta del cos perpendicular on hi ha el pou que deixa a la vista les encavallades de fusta que sostenen la teulada que cobreix aquest cos. | 08024-13 | C/ de Frontanyà , 3 08619-Borredà | La casa de can Font és documentada des dels primers anys del s. XIV com a hostal de Borredà. L'hostal, situat prop de l'església, allotjava viatgers que transitaven pel camí ral que anava de Berga a Ripoll. Tot sembla indicar que la família que regentava l'hostal, els Serra, eren originaris de Ripoll i que probablement foren establerts a Borredà pels abats del monestir. Durant força temps van mantenir els seus llaços amb la vila tall i com ho demostra el fet que l'any 1427 l'hostaler, Bernat de la Serra, pagava la dot pel matrimoni de la seva filla a Antoni Reixac, apotecari de Ripoll. Els Serra van arrelar a Borredà i ben aviat van poder ampliar el seu patrimoni: el 1433 Pere Joan Font, àlias Serra, l'hostaler, comprava un hort veí a l'hostal a l'amo del mas de la Llossada, amb el consentiment de l'abat de Ripoll. L'hort era situat al costat de l'hostal, al barri de Borredà, i al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop de la rectoria i del Querot del Padró de Borredà. A partir d'aquesta data els hostalers figuren en la documentació, indistintament, com a Serra, Font àlias Serra o Serra àlias Font. Al llarg del s. XV l'hostal s'engrandí i es van construir estables pels animals, s'amplià la capacitat de l'hostatgeria i el nombre d'horts i camps que proporcionaven a la família de l'hostal els productes indispensables per fer el servei; és per això que a finals del s. XV i al llarg dels segles següents ja s'esmenta el mas de la Serra de Borredà. Al s. XVII la documentació ja diferencia l'hostal del mas Font; l'Hostal estava en mans dels Gall, descendents de la masia veïna del mateix nom, i l'hostal disposava de forn, 6 llits parats al primer pis, un més a la cambra major, força ben condicionada. La casa de cal Font, annexa a l'hostal tenia terres escampades pel terme i al costat de la casa hi havia l'era, l'hort i les corts, corrals i estables pel bestiar. | 42.1362000,1.9945200 | 416906 | 4665388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41420 | Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canemars | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R.(1990: 459-473) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990):Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de notables proporcions i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal a la façana principal, orientada a migdia. A la façana hi destaca la doble balconada de fusta sostinguda per un pilar i que ocupa dues crugies de les tres que té la masia, aixoplugada per el ràfec de la teulada. A la planta baixa destaquen els tres arcs de mig punt rebaixats. La masia és arrebossada llevat de les pedres cantoneres i les llindes de portes, finestres i arcs. Al costat de la masia hi ha la pallissa, un exemplar notable que segueix els models de les pallisses de la zona. | 08024-43 | Antiga parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | Les terres i els emprius del mas Canemars figuren com a propietat de Francesc Heras i Canemars, en un capbreu que detalla les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a Borredà, a començaments del s. XVIII. | 42.1312500,1.9731300 | 415132 | 4664859 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41420-foto-08024-43-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41468 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Restaurada entre 1990-1995 | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, on hi ha una gran porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, finestres amb llindes de pedra, i un gran arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre. Pel sector de llevant hi ha un interessant porxo de fusta. La masia fou construïda al segle XVI i ampliada pel sector de tramuntana al segle XVIII, amb un cos rectangular que fou reforçat amb un massís contrafort. Prop de la masia hi ha la capella familiar dedicada a Sant Jaume. | 08024-54 | Antiga parròquia de Santa magdalena de Guardiolans | La masia de Capdevila és documentada des del s. XVI com una de les propietats de les quals n'era senyor jurisdiccional l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Borredà. Com moltes de les grans masies del terme municipal, els Capdevila combinaren la pagesia amb el treball de la llana; membres d'aquesta família s'instal·laren al nucli urbà de Borredà i s'integraren al Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà. Al s. XVIII figuren com a comerciants de llana a l'engrós. | 42.1391500,1.9677900 | 414701 | 4665742 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41432 | Casa Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-campalans | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA, R.(1990) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera, p.459-473. SERRA, R.(1998). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga, p.34-39 SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. | XVIII | Situada al carrer de la Font és una construcció de planta baixa i dues plantes superiors, coberta a dues vessants i que consta d'un gran pati posterior, anteriorment ocupat per horts i avui amb jardí i piscina. La façana consta d'una gran portalada amb arc rebaixat i un conjunt de finestres allindades distribuïdes a banda i banda de la porta i en els diferents pisos, aixoplugades pel ràfec de la teulada que cobreix la casa a dues aigües. A la planta baixa hi ha dependències per a magatzem; a la primera planta hi ha la cuina, el menjador, la sala, la biblioteca i a la segona planta les habitacions. Un elegant escala interior, oberta al bell mig de la casa comunica els diferents nivells de la casa i il·lumina les estances interiors. La casa, adaptada a les comoditats actuals, té una elegant façana a llevant, façana que dona a la zona d'horts i jardí; aquesta façana arrebossada i pintada és generosa en obertures d'entre les quals destaquen l'elegant balconada del primers pis, amb quatre portes allindades, i l'eixida d'arcs de mig punt de la segona planta. La casa es coberta a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. | 08024-10 | Carrer de la Font, 08619- Borredà | La família Campalans, els orígens de la qual es remunten al s. XV, va adquirir, en una data imprecisa del s. XVII unes terres al nucli urbà de Borredà en les quals construí una gran casa on es traslladà a viure la família, mentre que a la masia hi van instal·lar una família de masovers. Pagesos benestants iniciaren una etapa d'expansió invertint en el negoci de la compra venda de la llana i al s. XIX, durant els anys de la Tercera Guerra Carlina, els alts comandaments de l'exèrcit carlí i la mateixa Dñ. Maria de las Nieves de Braganza i de Borbón, l'esposa del pretendent, va fer estada a can Campalans. La casa conserva un important arxiu documental i d'imatges que l'any 1989 va ordenar el grup d'història de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | 42.1363000,1.9955200 | 416989 | 4665398 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41432-foto-08024-10-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41466 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana | PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia; la masia és fruit de diferents etapes constructives i al sector de llevant i destaca una gran balconada de fusta oberta al nivell superior. Per aquest sector i el de migdia es conserven els coberts, les corts i les pallisses. | 08024-52 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres, del s. XV, i més concretament del 1417 fan referència a la deixa testamentària que va fer Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, d' un sou a l'esmentada església; també s'han trobat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1099700,1.9968600 | 417065 | 4662473 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41466-foto-08024-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41427 | Casanova de Casadejús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus | SERRA, Rosa. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | La masia ha estat reformada recentment per tal d'adaptar-la al nou ús de segona residència. | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d'accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l'eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa. | 08024-5 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d'Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas. | 42.1559500,1.9915200 | 416684 | 4667584 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41518 | Cisterna de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Cisterna de planta quadrada de dos pisos, feta amb carreus ben treballats i polits, col·locats a trencajunt i units amb morter de calç. La cisterna, construïda a mitjans del s. XIX, es adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Vilardell i molt a prop del mur de llevant de l'església parroquial. Al pis superior la cisterna fa de terrat de la casa i un pou permet accedir a l'aigua. | 08024-104 | C/ Manresa, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352000,1.9938600 | 416850 | 4665277 | 1863 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41518-foto-08024-104-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41476 | Cobert de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-puigcercos | VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló | XIX | Construcció de mitjans s. XIX a la qual s'hi ha afegit, al llarg del s. XX, diferents ampliacions amb l'objectiu de guanyar espai per a poder desenvolupar les funcions de restaurant. L'estructura original queda gairebé amagada al sector de ponent i es tracta d'un cos rectangular, de planta baixa, un pis i sota coberta, amb teulada de dues vessants. | 08024-62 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, a la riera de Merlès | L'hostal del Cobert de Puigcercós, construït al peu del camí de Borredà a Sant Quirze de Besora és una masoveria de Puigcercós que arran de la transformació del camí en carretera a començaments del s. XX, es va transformar en un hostal, molt concorregut per viatgers, boletaires, excursionistes i caçadors. | 42.1326200,2.0458100 | 421140 | 4664942 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41496 | Coll d'en Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-den-bas | FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El raval del Coll d'en Bas és format per un conjunt de masies més o menys agrupades que es van construir al peu de l'antic camí ral de Berga a Ripoll, molt a prop dl nucli urbà de Borredà, Totes les cases estan orientades a llevant, fetes amb pedra, cobertes a dues vessants i envoltades de camps de conreu. | 08024-82 | Al peu del camí ral de Berga a Borredà, prop del nucli urbà de Borredà | El raval del Coll d'en Bas és documentat a partir del s. XVIIII com un nucli de població diferenciat del nucli urbà de Borredà. Creix al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop del nucli urbà de Borredà, quan els propietaris de les masies de cal Manso i Graugés Vell comencen a fer establiments de terra i vendes a altres pagesos que construeixen petites masies en un dels indrets on hi ha les terres més fèrtils del terme. Al costat de les cases de Graugés i de cal Manso, es construeixen les de cal Lluc, cal Jaume Xic, cal Picat i cal Castelló | 42.1340200,1.9831900 | 415967 | 4665157 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41496-foto-08024-82-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41487 | El Camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp-de-salselles | IGLESIAS, J.(1985) El Fogatge de 1553, vol. 1, p. 494, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Les finestres i la porta conserven les llindes monolítiques de pedra que destaquen sobre els murs arrebossats. Hi destaca el gran ràfec de la teulada, sostingut amb el voladís de les bigues de la coberta. | 08024-73 | Salselles | Situada dins el terme de l'antiga parròquia de Salselles, la masia pot tenir uns orígens molt antics que es remuntarien al s. X i XI; les primeres notícies documentals són del segle XVI, concretament de l'any 1553 i figuren en el fogatge d'aquest any ('En la parrochia de Sancta Maria de Solselles, Lo mas del Camp de Solselles'). | 42.0930000,2.0088000 | 418030 | 4660577 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41487-foto-08024-73-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41474 | El Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coll | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular, amb tres crugies, i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia on es concentren les obertures més grans i una balconada de fusta coberta amb una teulada d'una vessant oberta a la primera planta. La masia té el cos més antic al sector d tramuntana i fou al s. XVIII quan s'amplia doblant les seves dimensions. | 08024-60 | Ctra. de Berga a Ripoll per les Llosses (C-26), km 169,2, a 3 km de Borredà | La masia del Coll és documentada des del s. XV. L'any 1486 Jaume Coll de Borredà va haver d'empenyorar el mas Coll per poder pagar a la dot de la seva filla. Tot i estar situada dins els termes de la parròquia de Borredà, al s. XVIII el mas formava part de la jurisdicció compartida entre l'abat de Sant Pere de la Portella i el duc d'Híxar. | 42.1432100,2.0201100 | 419030 | 4666141 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41474-foto-08024-60-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41430 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39) . 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà', Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants amb el carener de la teulada paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La masia consta de planta baixa, una planta pis i planta sota teulada on hi ha les golfes, i concentra la majoria de finestres a la casa de llevant i migdia. La porta d'accés, al mur de llevant, és d'arc de mig punt adovellada. | 08024-8 | Camí de Cal Gall s/n, 08619- Borredà | La masia del Gall es documentada des del s. XVII; molt propera al nucli urbà que anava creixent a redós de l'església parroquial de Santa Maria, els fadristerns i les noies de la masia es casaven sovint amb paraires, teixidors i gent dels oficis instal·lats al barri de Borredà. D'aquesta masia n'era fill Pere Gall que a mitjans s. XVII regentava l'hostal de Borredà. | 42.1391300,1.9927200 | 416761 | 4665715 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de cal Gall (p.11) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 41473 | El Querol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-querol-vell | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia situada al començament de Carrer de Manresa de Borredà, documentada des del s. XIV, i restaurada en els últims anys com a casa d'Agroturisme. A la planta baixa hi ha les sales d'acolliment dels clients (sala de TV i vídeo, sala de jocs), el menjador i la cuina; a la primera planta i sota teulada hi han les habitacions dels hostes, distribuïdes a banda i banda d'unes sales amb xemeneia, biblioteca, sala multimèdia amb dos ordinadors i connexió a internet. Totes les habitacions es composen de sala (TV), alcova i bany. La casa està envoltada de jardins i a l'era, que conserva la pallissa i una part dels corrals, s'hi troben gabials amb ocells de diferents espècies i corts amb animals domèstics. S'ofereixen 15 places en sis habitacions dobles i una de triple. | 08024-59 | Carrer de Manresa | El Querol Vell és una vella masia construïda a finals del s. XVI; al s.XVIII la masia quedà unida al nucli urbà de Borredà quan va créixer el carrer conegut amb el nom de carrer Nou o de Manresa a partir dels establiments que van fer els amos dels masos Vilardell, Cam-rubí i el mateix mas Querol. | 42.1333200,1.9938600 | 416848 | 4665069 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41473-foto-08024-59-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El Querol Vell ha estat restaurat amb molta cura respectant els materials originals de la casa i l'estructura de l'edifici (parets mestres, finestres, portes i balconades, alçades, etc.) | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41454 | El Soler de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-comia | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Masia construïda en diferents etapes de la qual es conserva un cos central, més antic, de forma rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. Al s. XVIII la família fou ampliada considerablement amb l'adossament d'un cos d'estructura clàssica al mur de tramuntana. D'aquesta època són bona part de les obertures i l'element més destacat de la masia, la balconada de fusta aixoplugada pel ràfec de la teulada, a la façana de migdia. A llevant de la masia hi ha una interessant pallissa coberta a dues vessants i amb encavallades de fusta i pilars de secció quadrada. | 08024-32 | Parròquia de Comià, riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 951 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. El lloc de Comià era dominat pel Maçanòs, una família feudatària del castell de la Guàrdia i del de Palmerola. L'any 1236 Bernat de Maçanós i la seva muller van establir a Pere Solà i a la seva família al mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià, situat al comtat d'Osona; el document esmenta rel pagament de l'establiment i el cens anual per el mas, les terres, les vinyes i l'ús del molí fariner. Al s. XIV Bartomeu de Soler pagava als senyors de Maçanós un cens anual en metàl·lic i 1/5 part de la producció anual de vi. | 42.1326400,2.0512400 | 421589 | 4664939 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41454-foto-08024-32-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41517 | El gorg del Salt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-del-salt | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XV-XIX | El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. La riera de Margançol és un afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'esèn pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. | 08024-103 | Parròquia de Santa Maria de Borredà | 42.1357300,1.9991800 | 417290 | 4665331 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41517-foto-08024-103-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41529 | Estació meteorològica de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-meteorologica-de-puigcercos | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | L'estació meteorològica de Puigcercós consta d'un pluviòmetre Hellmann per a la mesura de les precipitacions i d'un termòmetre de màxima i mínima Six-Bellani, amb divisions d'1 grau centígrad per a l'enregistrament de les temperatures extremes. El termòmetre es troba situat a una altura de 1.4 m del sòl i protegit per una caseta meteorològica de fusta de 52 dm3 de capacitat amb parets de persiana senzilles i amb doble sostre. | 08024-115 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | L'estació meteorològica de Puigcercós és una iniciativa del Sr. Francesc Puigcercós i Coma, propietari de la masia, que enregistra les temperatures i la pluja des del maig de l'any 1975 de manera ininterrompuda. L'estació es un dels pocs observatoris termopluviomètres del Servei Meteorològic Nacional al la comarca del Berguedà. | 42.1364900,2.0467900 | 421226 | 4665370 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41529-foto-08024-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41501 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-2 | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XVI-XIX | La Festa Major de Borredà es celebra el penúltim cap de setmana d'Agost; la festa comença el divendres amb activitats esportives i ball, que es repeteixen el dissabte i que es complementen amb el concurs de Rams de Flors i Correfoc. A les 12 hores de diumenge i a la Plaça Major actua sempre l'Esbart Dansaire de Borredà i després hi ha una ballada de sardanes. Per la tarda campionat de Petanca, finals del torneig de Futbol Sala Infantil, i ball de Nit. El dilluns gresca per als infants a l'amfiteatre, campionat de Botifarra, Gran Gincana i teatre. La Festa Major es clou el dimarts amb un campionat d'Escacs, activitats artístiques per als infants, campionat femení de Domino, finals del campionat de billar, tradicional partit de futbol i gran ball de Fi de Festa. | 08024-87 | Nucli urbà de Borredà | Tot sembla indicar que els orígens de la Festa Major són els d'una festa patronal en honor de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà i que per tant es celebraven els dies més propers al 15 d'agost. Com a festa religiosa, i per tant amb actes d'aquest tipus, deu ésser tant antiga com la celebració de la festa de la Marededéu d'Agost; la seva transformació com a festa més popular es deuria produir a partir del s. XVIII i molt especialment a partir del XX. L'actual programa festiu és totalment laic, tot i que manté les celebracions religioses organitzades per la parròquia, i destaca per la gran quantitat d'actes dirigits a grups d'edat diferents. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41499 | Festa de la Matança del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança. | 08024-85 | Plaça Major, 08619-Borredà | 42.1356100,1.9941800 | 416877 | 4665323 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41499-foto-08024-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41498 | Fira d'artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | Es una fira a l'aire lliure que congrega a la plaça Major de Borredà un nombre indeterminat d'artesans que posen a la venda diferents productes alimentaris (formatges, embotits, mel , melmelades, etc.) o manufacturats (cistells, treballs amb boix, ceràmica, etc. ). La fira es celebra el penúltim diumenge de setembre des de l'any 1996. | 08024-84 | Plaça Major de Borredà | Organitzada des de l'any 1995 per l'Ajuntament de Borredà té com objectiu potenciar el nucli de Borredà com un centre d'activitats d'oci i de festa, potenciant en aquest cas el comerç local quan ja finalitza la temporada turística de l'estiu. | 42.1355500,1.9941400 | 416874 | 4665316 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41498-foto-08024-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41456 | Forats a la roca de la resclosa del pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-del-pont-de-roma | BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-558). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. BOLOS MASCLANS, J. (1985: 145): Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | Al llit del riu Merlès , entre la casa del Pont de Roma i Boatella, es troben els forats on s'encaixava una resclosa medieval que formava part d'un molí fariner alt-medieval. La resclosa deuria tallar el curs del riu i s'encaixava en els forats fets sobre una gran roca i prop d'un gorg. La resclosa tenia una longitud d'uns 22 metres i en són visibles una cinquantena de forats, tots circulars, situats en dues rengleres separades uns 50 cm. A l'extrem de llevant de la resclosa, a la riba esquerre, es pot veure una canalització d'una amplada d'uns 1,20 m; sembla que és el rec que facilitava la conducció d'aigua fins un punt situat més vall de la riera on hi ha més forats per encastar-hi una segona resclosa, prop de la qual es deuria construir un petit casal moliner que aixoplugava les moles. | 08024-34 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. Aquest molí podria identificar-se amb el molí que s'esmenta l'any 1197 en un establiment que fan als senyors de Maçanós a favor de Pere Solà i la seva família del mas Comià de la parròquia de Sant Esteve de Comià i en el qual es comprometen a pagar un cens anual de tres quarteres d'ordi per l'ús del molí fariner. L'any 1236, en renovar-se l'establiment del mas Comià a favor de Pere de Solà i la seva família, encara s'esmenta el molí pel qual es mantenia mateix cens que a finals del s. XII. | 42.1216400,2.0448000 | 421043 | 4663723 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41458 | Forats a la roca de la resclosa i de la passera de les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-a-la-roca-de-la-resclosa-i-de-la-passera-de-les-goles-de-la-masada | BOLOS MASCLANS, J. (1985:143-144). Resclosa propera a la casa del Pont de Roma, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. BOLÓS i M.FABREGAS, J. (1982: 556-568). 'Els molins de la conca mitjana del Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm. 9, Barcelona, setembre. VV.AA.(1990: 87). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX-X | A l'indret de les Goles de la Masada hi ha un conjunt important de forats circulars excavats a la roca, especialment a l'indret on la riera passa més engorjada. Alguns d'aquests forats semblen haver suportat i encaixat una passera o palanca de fusta justament al punt on el gorg és més alt. Altres forats semblen correspondre als encaixos d'una vella resclosa de fusta alt-medieval i fins i tot dues recloses que, com el cas de l'hipotètic molí fariner del Pont de Roma deuria aprofitar l'aigua de la riera per a moure les moles que s'aixoplugaven en un petit casal moliner, del qual no es tenen testimonis materials. | 08024-36 | Antiga parròquia de Salselles | La riera de Merlès, anomenada a l'alta edat mitjana riu 'Azest' o 'Adest' era el límit geogràfic entre els comtats de Berga i d'Osona i també el límit entre el bisbat d' Urgell i el de Vic. Aquesta fou una de les zones que es va repoblar als s. X i on el monestir de Sta. Maria de Ripoll hi tenia importants dominis. Els forats de la roca semblen correspondre a un dels molts molins alt-medievals que es van construir al peu del riu Merlès a finals del s. IX i començaments del XX. | 42.0989500,2.0053900 | 417756 | 4661241 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41458-foto-08024-36-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41424 | Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-sadurni-de-rotgers | <p>CARBONELL, Eduard. (1975). 'L'art Romànic a Catalunya. Segle XII'. Barcelona. CARBONELL, E. (1981). 'L'ornamentació en la Pintura Romànica Catalana', Barcelona: Artestudi Ed., Col·lecció de Materials núm.2. COOK, J. I GUDIOL, J. (1950). 'Pintura e Imagineria Romànicas', Madrid: Ars Hispaniae. Vol. VI. ROSSELL, Joan (1985:137-141). 'El retaule de Sant Sadurní de Rotgers. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà'. Barcelona SUREDA, Joan. (1982). 'Pintura Romànica a Catalunya'. Madrid. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990</p> | XIII | <p>Frontal de fusta (1,34 m d'ample per 0,90 m d'alt i 0,35 cm de gruix) pintat al tremp que segueix la típica distribució amb un compartiment central i dos laterals separats per bandes horitzontals i verticals que tanquen les escenes. Al compartiment central s'hi representa la imatge de Crist en Majestat envoltat per l'aurèola i assegut en un tro encoixinat; amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra aguanta un llibre que reposa sobre el genoll. Correspon al model iconogràfic del Crist apocalíptic, la 'Maiestas Domini', i l'acompanyen les figures del Tetramorfos, imatges simbòliques dels quatre Evangelistes. El frontal està dedicat a Sant Sadurní, patró de l'església de Rotgers, i diferents escenes de la seva vida es representen a banda i banda de la imatge central de Crist en Majestat; el compartiment superior dret es representa l'escena en que St. Sadurní es jutjat davant el tribunal de l'emperador Deci; el compartiment inferior dret mostra l'escena del martiri; el compartiment superior esquerre s'hi representa un dels miracles del sant. L'últim compartiment s'ha perdut.</p> | 08024-2 | Museu Episcopal de Vic | <p>El frontal de Sant Sadurní de Rotgers va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d'art exhibida a l'Exposició Universal de Barcelona procedent d'aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha col·locat a l'interior de l'església de Sant Sadurní de Rotgers una còpia del retaule original, feta per Emili Julià. L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1230-50 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El Frontal d'altar de Rotgers figura amb el núm. 6 de l'inventari del MEV i amb data d'ingrés abans de l'any 1893. Va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d'art exhibida a l'Exposició Universal de Barcelona procedent d'aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona està treballant en la confecció d'una còpia del retaule que serà col·locada a l'església de Rotgers i del qual n'és l'autor Emili Julià. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41489 | Fàbrica de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-baix | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Fàbrica d'una sola planta rectangular, coberta a dues vessants amb teules que reposen sobre encavallades de fusta. Els murs de l'edifici són fets amb maó i en ells s'hi obren grans finestrals amb arcs de mig punt rebaixats. La nau es tancada, al sector de ponent, per un cos que fa, a més de façana, d'espai de serveis i que té una alçada superior a la nau, tot i que s'aixeca amb els mateixos materials i forma amb la resta de l'edifici industrial, un conjunt unitari. | 08024-75 | Carretera de Berga a Ripoll s/n 08619-Borredà | A finals de l'any 1923 Ignasi Pujol, la família del qual ja feina funcionar telers des del 1916 a Borredà, va obtenir permís per construir una fàbrica de teixits de cotó al peu de la carretera de Berga a Montesquiu, justament al km. 30. El permís arribà el gener del 1924 i es van construir dues 'quadres' de 1120 m2 que allotjaven telers mecànics. L'empresa va fer fallida l'any 1933 i la fàbrica i la maquinària van ser adquirides per Joan Daroca, de Barcelona, que també tenia telers a Borredà des del 1921, que amb altres socis ('Meià i daroca SA') treballà fins a meitats del s. XX , amb l'ajuda de motors de gas pobre, en que feu suspensió de pagaments. Aleshores fou adquirida per Enrique Sanchez -Cerrete y Alonso de León en pública subhasta i la seva activitat tèxtil s'allargà uns quants anys fins que el període 1978-1981 fou comendada per Manufactures Berenguer ,SA.. L'espai fabril acull ara una fàbrica de cortines de fusta. | 42.1326500,1.9938900 | 416849 | 4664994 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41489-foto-08024-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41481 | Goles de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.</p> | 08024-67 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1084300,2.0121700 | 418329 | 4662287 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41471 | Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grauges | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La masia es va construir al s. XVIII i conserva l'estructura original, només modificada per l'annexió de les dependències agrícoles i ramaderes (corrals, pallisses, corts, estables, etc.) i pel fet que la façana principal està arrebossada. La porta d'entrada és allindada i és al mig de la façana, flanquejada per finestres; al primer pis hi destaquen els tres arcs de mig punt adovellats. | 08024-57 | Coll d'en Bas | La masia és va construir al s. XIX al peu de l'antic camí ral que des de Berga anava a Ripoll, al raval del Coll d'En Bas, prop del nucli urbà de Borredà; substituí la vella casa de Graugés, enrunada, i fou iniciativa dels propietaris, la família de Martín de Berga. | 42.1371100,1.9863500 | 416232 | 4665497 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41471-foto-08024-57-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/