Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41467 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents | RIU RIU, Manuel (1966): 'Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercencs de monges radicat a Berga', a 'Miscel·lànea Populetana' núm.5, Abadia de Poblet VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIV-XVIII | La masia dels Torrents és una construcció formada per dos cossos adossats, ambdós de planta rectangular, coberts a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. El cos més antic, probablement construït al segle XVI sobre fonaments medievals, conserva els murs fets amb carreus irregulars col·locats en filades no massa regulars, i maçoneria, i morter de calç. El cos més modern, del segle XVIII; presenta uns murs de maçoneria i, a la façana de migdia, s'hi obren finestres i una eixida d'arc de mig punt. | 08024-53 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | Torrents era una de les propietats del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Montbenet tenia a Borredà des de començaments del s XIV. Al llarg d'aquest segle els Torrents foren els batlles del monestir de Montbenet i representaren l'abadessa en tots els afers i davant la resta de masies de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers i que formaven part de la jurisdicció de la comunitat de benetes. L'any 1340 Guillem de Torrent, de la parròquia de Rotgers, es confessa home 'propi, quiti, soliu i natural' de l'abadessa i del monestir de Montbenet i promet, per ell i els seus descendents, pagar censos, drets, deures i obligacions ni escollir mai cap altre senyor ni acceptar franquesa de ciutat o vila. Amb tot els Torrents es reconeixien pagesos de remensa, fins i tot al llarg del s. XV quan mantenien la batllia. L'any 1426 Pere Torrents va vendre a Pere Llobet, de la Massana de Borredà, el molí de Gavarrós situat al peu de la riera de Merlès. | 42.1599800,1.9608300 | 414154 | 4668061 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41452 | Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobira | SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | La família de Sobirà conserva importants col·leccions de mobiliari, material etnogràfic i eines de pagès. Conserva també l'arxiu documental familiar. | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, amb la porta d'accés adovella i finestres de diferents mides amb llindes de pedra. La façana de migdia destaca per la gran quantitat d'obertures de totes les plantes: la planta baixa amb tres grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que faciliten l'accés a les corts, avui en desús, i l'eixida de les dues plantes superiors i la de sota coberta, formades per dos arcades d'arc de mig punt amb pilar central. A banda i banda de les arcades de l'eixida es distribueixen, simètricament, finestres amb llindes de pedra. Adossada al mur de tramuntana i a nivell de la gran era enllosada de la masia, hi ha la capella familiar construïda fa pocs anys aprofitant les l'espai d'una antiga dependència d'ús agrícola. | 08024-30 | Carena de Sobirà | La gran masia de Sobirà és documentada des del s. XV; aleshores era coneguda amb el nom de Borredà Sobirà. L'any 1407 Guillem de Borredà Sobirà comprava la masoveria de les Nogueres a Joan de la Picola de Vilada i al cap de pocs anys el mas Sobirats del Vilar de Palmerola a Joan de Campalans; aquestes i altres compres que es succeïren al llarg dels s. XV-XVIII van fer de Sobirà una de les grans propietats de Borredà. A començaments del s. XVI el procurador de l'abat de Ripoll confirmava l'establiment del mas Borredà Subirà a favor de la família del mateix nom. | 42.1451800,2.0090700 | 418120 | 4666371 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41452-foto-08024-30-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia té una capella pròpia, dedicada a la Puríssima; la capella es va construir en un cobert adossat a la casa pairal. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41513 | Serrat de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll. | 08024-99 | Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà | 42.1491800,1.9881300 | 416395 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41457 | Santa Maria de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-salselles | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). 'Salselles, evocació històrica', a 'La Popa' núm. 4, Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | L'església del que fou santuari de la Mare de Déu de Salselles és una construcció del s. XVII que segueix els esquemes dels barroc rural. Totalment ensorrada, constava d'una sola nau coberta amb volta i flanquejada per capelles laterals. La porta d'accés s'obre al mur de ponent i és d'arc de mig punt adovellat, precedida per un porxo d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per pilars amb capitells. El campanar és una torre quadrada que s'alça al mur de migdia, i té obertures d'arc de mig punt i una balustrada. Tot el conjunt es troba en un estat d'abandó lamentable des que fou assaltat durant la Guerra Civil (1936-39). Aquest fet, afegit al despoblament de la parròquia, els robatoris i els actes de vandalisme, i els efectes negatius de l'acció dels elements atmosfèrics, l'han acabat de malmetre. | 08024-35 | Salselles, riera de Merlès | La primera església, dedicada a Sant Pere, formava part del 'pagus' del Lluçanès, subunitat del comtat d'Osona i bisbat de Vic, fou cedida íntegrament al monestir de Ripoll l'any 948. La primera església pre-romànica, era dedicada a Sant Pere i també la posterior, romànica. Al s. XIV es documentada la creixent devoció mariana a l'entorn de la imatge romànica de la Verge i al s. XVII es construeix el santuari i es canvia l'advocació. El santuari de Salselles fou, al llarg dels s. XVII, XVIII i XIX un important centre de devoció mariana per la gent de la riera, especialment els de les parròquies de Sta. Maria i St. Martí de Merlès, Lluçà, la Quar, Alpens, Borredà i Prats de Lluçanès. | 42.0959800,2.0289300 | 419699 | 4660889 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41457-foto-08024-35-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41445 | Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. SERRA, Rosa (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La teulada es va restaurar l'any 1979, el 1980 l'escalinata d'accés i el 1981 s'iniciaren les obres a l'interior de la nau amb la decoració mural del presbiteri. | L'església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l'església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant. L'edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l'època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII. Hi destaca especialment el campanar. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l'altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l'altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol. Al mur de llevant de l'església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l'escut del monestir de Ripoll esculpit. S'hi representa un gall, el bàcul de l'abat i el signe del sol. | 08024-23 | Plaça Major, 08619-Borredà | La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic. | 42.1354200,1.9941300 | 416873 | 4665301 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41423 | Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-rotgers | BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell FORNELLS, Carme (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Sadurní de Rotgers'. 'Hoja Diocesana'. Bisbat de Vic. PLADEVALL, Antoni (1979).' Sant Sadurní de Rotgers' .'La Popa', núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SPAL (2003). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga. VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)'. Actes del II Congrés d'Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés. VV.AA. (1990:131). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA (1990: 70-73). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XIII | L'any 1973-74, i per iniciativa popular, es van repicar les parets i es desmuntà l'altar de guix. El 1985-86, amb l'ajut de l'Ajuntament de Borredà i de la Generalitat es va substituir la coberta de lloses per una de nova. Entre el 2000 i el 2002 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va restaurar l'edifici i el seu entorn. El projecte i la direcció és d'Antoni González Moreno-Navarro. | Església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri. | 08024-1 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua. | 42.1552000,1.9726000 | 415120 | 4667519 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41459 | Sant Martí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-boatella | GAVIN, J.M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. SERRA , R.; VIGUÉ, J.; PONS. (1985: 141-143)Sant Martí de Boatella, a 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona . VIGUÉ, J. I BASTARDES, A. (1978: 223): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XVIII | L'església és un exemplar romànic modificat als s. XVII i XVIII; consta d'una sola nau rectangular orientada a llevant per un presbiteri rectangular. Al mur de migdia i al de tramuntana s'hi van construir la sagristia i una capella. La volta es troba totalment esfondrada i l'interior és ple de verdissa, així com l'espai del cementiri situat a l'interior d'un mur de pedra seca que tanca l'església pel sector de llevant i migdia. | 08024-37 | Parròquia de Boatella, al peu de la Riera de Merlès | El lloc de Boatella és documentat des de l'any 919 en una compra feta pel bisbe Radulf d'Urgell, fill del comte Guifré el Pelós i que també fou monjo de Ripoll; aquest personatge aconseguí, al llarg dels anys 923 fins el 942, acumular un important patrimoni en aquest indret que cedí, en testament, al monestir de Santa Maria de Ripoll. L'església de Sant Martí és documentada des de l'any 1094 i va mantenir la categoria de parroquial fins el XIV que passà a dependre de Sta. Maria de Borredà. Al s. XVIII figura com a sufragània de Sta. Maria de Palmerola però al 1835 passà de nou a la jurisdicció de Borredà i al bisbat de Vic. Els propietaris de la veïna masia de Boatella hi feren importants obres al s. XVII i XVIII i fins i tot s'enterraren a la cripta. L'església fou abandonada i va perdre el culte a mitjans del s. XX. | 42.1154200,2.0343300 | 420170 | 4663042 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41459-foto-08024-37-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La llinda de la porta conserva l'escut de la família Boatella: un bou, l'anagrama amb la llegenda 'ATELLA' i un arbre en la meitat inferior, i la data 1611. El retaule, totalment perdut, era de l'any 1730. A l'interior de l'església hi ha la llosa funerària de la família Boatella amb les dates 1677 i 1758. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41453 | Sant Esteve de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-comia | GAVIN, J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1978: 222): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Ed, Barcelona. VILADÉS, Ramon (1994). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | De l'església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. L'actual edifici és una construcció del s. XVII tal i com es llegeix a la inscripció de la porta 'SEGIMON PUIG ME FECIT. 1690'. Al s. XVIII es substituí l'absis per un presbiteri rectangular més petit que la nau, i a cadascun dels seus costats s'hi afegiren unes capelles lateral. La primera volta d canó fou substituïda per una d'obra que cobreix la nau en quatre trams. Uns massissos contraforts subjecten els murs romànics de la vella nau que és de planta rectangular. La façana principal, amb la porta semicircular feta amb grans dovelles, és coronada amb un massís campanar d'espadanya. | 08024-31 | Comià, al peu de la riera de Merlès | El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 948 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. Formava part dels dominis del monestir de Sta. Maria de Ripoll i l'any 1607 va perdre el seu caràcter parroquial per passar a ser sufragània de St. Vicenç de Maçanós. Refeta a mitjans s. XVII, avui depèn de la parroquial de Sta. Maria de Borredà. | 42.1308200,2.0488800 | 421392 | 4664739 | 1690 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41453-foto-08024-31-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Segimon Puig | Per accedir a l'interior de l'església cal demanar la clau a la rectoria de Borredà o al Restaurant Cobert de Puigcercós. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 41465 | Sant Benet de Casamitjana o de Vila Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-benet-de-casamitjana-o-de-vila-plana | GAVIN. J.M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà', Barcelona PLADEVALL, A.(1979): 'Sant Benet de Vila Plana o Casamitjana', a 'La Popa', novembre. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1979) : Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Eds, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIII-XV | Senzilla església rural les formes de la qual s'acosten als models del Romànic rural tot i que força modificat. Consta d'un absis semicircular i una nau de petites dimensions; els carreus de l'absis i de la nau estan tallats en pedra força regular, escantonada i poc polida, i col·locat a contrajunt i units amb morter de calç. Les cobertes originals foren substituïdes al s. XVII-XVIII època en que també es va tapiar la porta del mur de migdia i se'n obrí una de nova, al mur de ponent. | 08024-51 | Casamitjana | Són poques les notícies documentals de l'església de Sant Benet. Les primeres són tardanes, del s. XV. L'any 1417 Guillem Besora, pubill del mas de la Llossada, deixà, en testament, un sou a l'esmentada església; també s'han robat deixes testamentals de l'any 1427 i 1444, aquesta última de Joan Casadejús, que destina la quantitat de cinc sous i sis diners per a 'cobrir la dita capella', la qual cosa indica que a mitjans s. XV s'hi feien obres de reparació. | 42.1105700,1.9968000 | 417061 | 4662540 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41465-foto-08024-51-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41521 | Sala de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-de-puigcercos | CABANA, Ramon (1994: 18-20) 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978).'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | La sala de la masia de Puigcercós es va construir al s. XVII tal i com indica una de les dates esculpides en una llinda '1612'; és una estança rectangular, de grans dimensions, que ocupa tot el cos central de la masia i a la qual s'obren, a partir de diferents ports, les estances més importants, dormitoris i cuina. Les reformes efectuades a la masia al s. XVIII, XIX i XX, tot i que van respectar l'estructura i les dimensions de la sala van alterar el sistema de circulació i de il·luminació d'aquest majestuós espai. Pel que fa al sector de ponent s'amplià al s. XVIII amb la construcció d'un cos on s'hi ubicà 'el coarto nou' i la capella, transformada al s. XIX en menjador petit. | 08024-107 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362300,2.0472300 | 421262 | 4665341 | 1612 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41521-foto-08024-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41521-foto-08024-107-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41425 | Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers | PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a 'La Popa', núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d'Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX | El jaciment requereix d'una campanya d'excavació complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m | Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d'un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s'han identificat amb les diferents dependències d'un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. | 08024-3 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La única notícia documental de l'existència d'aquest mas és de l'any 938; es tracta d'un document que esmenta l'existència d'un poblament amb el nom de 'palatium Rodegarii' que en aquesta data ja disposava d'església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d'un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s'hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l'existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l'època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament. | 42.1554000,1.9728400 | 415140 | 4667541 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Entre l'any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l'església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l'estança. L'arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l'any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l'església de St. Sadurní de Rotgers. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41509 | Rocatrencada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocatrencada | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De planta gairebé quadrada, consta de planta baixa, un pis i sota teulada, amb portes i finestres allindades amb fusta. Adossada al sector de migdia i de tramuntana hi ha els coberts i pallisses, tots coberts a una sola vessants i reposant sobre els murs de la masia. | 08024-95 | Parròquia de Borredà, al peu de la carretera d'Alpens | La masia de Cavarroques, situada dins la parròquia de Santa Maria de Borredà, és documentada des del s. XV. Era una de les propietats que depenien del senyoriu jurisdiccional de la baronia de la Portella i a mitjans del s. XVIII era confessada per Joan Clotet, que a més de pagès es reconeix paraire de Borredà. L'any 1718 el mas Rocatrencada tenia també annexa les terres de la Vinya del Bosc de Comadora i de la teuleria, les terres dels Plans del Puig i el Collet de Comadora, totes propietats de Joan Clotet. | 42.1385600,2.0099400 | 418183 | 4665635 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41511 | Roc Blanc de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-blanc-de-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l'esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig. | 08024-97 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera | 42.1574400,1.9859700 | 416227 | 4667754 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41484 | Riera del Margançol, Mergançol, del Merdançol o Ribera de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-margancol-mergancol-del-merdancol-o-ribera-de-borreda | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Afluent de l'esquerra del riu Llobregat, la riera neix a uns 1300 metres d'altitud als serrats pre-pirinencs i més concretament al vessant al sud de la Serra del Catllaràs i de Sant Jaume de Frontanyà. La seva conca s'estén pels municipis de Castell de l'Areny, Borredà i Vilada i desemboca a l'embassament de la Baells. Amb una conca de 99 km2 la longitud de la riera no té més d'11 km i té un cabal força pobre. La riera s'alimenta dels torrents de Casadejús, del Pontarró o de Vilada, Capdevila, de Cercosa i de la Baga per la seva dreta i dels de la Font del Cirer i dels Solans per l'esquerre, La Riera del Mergançol destaca per el bon estat de conservació del seu paisatge de ribera; hi són abundants les vernedes formant una estreta franja a banda i banda de la riera, els avellaners i els tells. Quan a fauna hi destaca el barb i la carpa, el tritó pirinenc, la salamandra, l'escurçó i el llangardaix verd. El gorg del Salt és el més espectacular de tota la riera de Margançol; es troba situat sota el nucli urbà de Borredà i destaca per que combina dos elements geològics d'aquest curs d'aigua: un salt d'aigua, i un gorg. | 08024-70 | Parròquia de Borredà | 42.1355400,1.9990300 | 417278 | 4665310 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41484-foto-08024-70-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||||
| 41479 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles | <p>VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-65 | Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar | 42.1345900,2.0466500 | 421212 | 4665160 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41495 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XXI | La nit del dia abans de Sant Joan es celebra la revetlla popular amb un gran foc. Tot i que la festa ja no conserva els trets més característics del que fou la celebració festiva de l'antic gremi de paraires i Teixidors de llana de Borredà que tenien com a patró a Sant Joan, manté viu el caràcter festiu a l'entorn del foc. | 08024-81 | La nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de 'Tapeta' que s'elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s'elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de 'tapeta' per evitar que caigués la llonganissa. L'arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L'any 1826 quan l'abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s'escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l'endemà mateix. | 42.1355200,1.9940000 | 416862 | 4665313 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41495-foto-08024-81-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41478 | Restes del molí draper de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-moli-draper-de-sant-joan | AYMANÍ, G.(2000:15-18.) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII | De l'antic molí draper de Sant Joan només se'n conserven restes dels murs situats prop del pont de Sant Joan i del salt d'aigua natural on es va construir la resclosa. Les restes, molt escadusseres, corresponen a una construcció del s. XVII. Tot sembla indicar que es va abandonar al s. XIX i que a començaments del XX ja estava totalment ensorrat, | 08024-64 | Parròquia de Borredà, sota cal Carol i al peu de la riera del Margançol | Construït pel gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan fou el primer molí del gremi, alçat a finals del s. XVII; a més de ser molí bataner també era fariner i per a poder fer les dues funcions es van adaptar unes masses que tot aprofitant l'aigua directament del rec, podien estovar la llana; tot seguit l'aigua es reconduïa i s'abocava al rodet que feia girar les moles i per tant l'energia de l'aigua s'emprava també per a moldre farina. El molí fou objecte d'un llarg plet que enfrontà el Gremi i la família Font que obligà al Gremi a construir-ne un de nou, uns quants quilòmetres riu avall en direcció a Vilada i que fou el molí d'en Font. | 42.1293000,1.9946500 | 416908 | 4664621 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia d'Àngel Rota (1970 ) publicada a VV.AA.: Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 41486 | Resclosa del camp de Salselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-camp-de-salselles | BOLOS, J. i FABREGUES, A. (1982: 556-568) 'Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat.1. Introducció', a 'Quaderns d'Estudis medievals' núm.9, Barcelona, setembre VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Catalunya Romànica. XII, El Berguedà, (1985: 421) Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985 | X | De l'antic molí fariner medieval de l Camp de Salselles només es conserven els 56 forats circulars excavats a la roca on s'encastaven els troncs de fusta que formaven part de la resclosa, feta amb fusta, fang, còdols i maçoneria,; la resclosa retenia l'aigua de la riera de Merlès en aquest punt i la conduïa fins al rec i al molí fariner. | 08024-72 | Salselles | El lloc de Salselles és documentat des del s. X i els forats excavats a la roca semblen formar part de la resclosa d'un antic molí fariner construït a finals del s. X o començaments del s. XI, un dels molts que van aprofitar la força de l'aigua com a energia per a moldre cereals. | 42.0913100,2.0078100 | 417946 | 4660391 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41439 | Rectoria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-borreda | SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, R.(1998: 34-39) : 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | La rectoria fou restaurada entre 1989 i 1990. | Casa entremitgeres de planta baixa i tres pisos situada al carrer de Manresa, prop de l'església parroquial. La façana, feta amb pedra irregular unida amb morter de calç , presenta dues obertures a cada nivell, les del sector de migdia són finestres i a la segona i tercera planta hi ha balcons al sector de ponent. Totes les obertures tenen llindes de pedra i destaca la porta d'accés la llinda de la qual porta inscrita la data de 1694. | 08024-17 | Carrer de Manresa núm. 7 , 08619.-Borredà | La primera rectoria de Borredà, documentada des del s. XV, era situada a la plaça del Padró, prop de l'hostal; a més de l'edifici comptava amb un hort, una peça de terra i una vinya; administrava també les rendes de les masoveries del Portal, del Corral, la borda i els emprius de la Faia, el mas Soldevila i diferents trossos de terra; per tot això el rector de Borredà pagava cens al monestir de Ripoll. La rectoria es va mantenir en aquest lloc fins a finals del s. XVII que fou traslladada al carrer de Manresa. La construcció de la nova rectoria fou iniciativa del rector Jaume Palmerola que també va impulsar les obres de construcció de la nova església parroquial. Al mateix temps que començaven les obres de construcció de l'església parroquial, iniciada el 1784, el rector aconseguí que l'abat de Ripoll li donés permís per buscar un emplaçament per a construir una nova rectoria. La vella era situada a la placeta del Padró, darrera de can Font i prop del carrer Frontanyà i el rector considerava que a més de ser massa petita s'omplia de pols quan es batia a la placeta i que l'hort era massa humit. Amb l'autorització de l'abat i amb la venda de la vella rectoria aconseguí els diners suficients per comprar una casa del C/ Manresa que ja estava construïda des del 1694 i que era propietat del paraire Benet Vilardell. Un cop adquirida l'amplià aixecant dues plantes més. | 42.1352200,1.9946500 | 416915 | 4665279 | 1694 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41439-foto-08024-17-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41417 | Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcercos | DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F. (1973: 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga Ramon CABANA (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | La gran masia de Puitgcercós és formada per un conjunt de construccions que inclouen dues masies, les pallisses, els graners i els corrals. Del conjunt hi destaca la masia d'estructura clàssica, de planta rectangular i coberta a dues vessants situada al sector de ponent del conjunt i l'altra construcció, més moderna, també d'estructura clàssica i que presenta una elegant eixida d'arcs de mig punt adovellats oberts a la façana de ponent. Ambdues construccions, construïdes perpendicularment i a diferents nivells. La porta principal, una gran portalada d'arc de mig punt adovellat, és oberta al cos de ponent i s'hi accedeix mitjançant una escalinata de pedra. | 08024-40 | Antiga parròquia de Comià | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362700,2.0472300 | 421262 | 4665346 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41417-foto-08024-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La masia conserva una bona col·lecció de mobiliari així com l'arxiu documental familiar des del s. XII, la qual cosa li permet tenir un dels arbres genealògics més ben documentats del país des d'aquesta segle XII. Destaquem el fet que des d'aquest segle la família conserva el mateix cognom la qual cosa indica que el mas ha passat durant més de trenta generacions. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41475 | Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou | SERRA, R. (1990: 459-473)'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pou situat en un dels extrems de la Plaça Major de Borredà format per un cos de secció cilíndrica feta amb maçoneria i morter de calç, d'una alçaria d'1 metre i un radi d'uns 80 cm que conserva l'armadura de ferro i la politja. La part sotrerrada, que també té secció cilíndrica, té una notable profunditat fins arribar a l'aigua subterrània | 08024-61 | Plaça Major, 08698-Borredà | El pou es va construir a finals del s. XVIII o començaments del s. XIX amb l'objectiu de facilitar el subministre d'aigua al nucli urbà de Borredà que comptava amb fonts. | 42.1357200,1.9942600 | 416884 | 4665335 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41441 | Porta de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | ADELL, Joan Albert (1985: 135-136). 'Santa Maria de Borredà'. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210) 'El Berguedà'. 'Monuments de la Catalunya Romànica 1', Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1990: 91-97). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | La porta d'entrada de l'església parroquial de Santa Maria de Borredà és l'únic element que es conserva de l'església romànica; incorporada a la porta d'accés, situada al mur de ponent, consta de dues verles de fusta que porten incrustades les ferramentes. Es tracta d'una sèrie de tiges disposades horitzontalment, quatre per cada batent de porta, i estan formades per dos nervis juxtaposats els extrems dels quals acaben en forma de voluta. El centre de la tija és travessat verticalment per una altra tija més curta i amb els extrems amb volutes. Aquestes ferramentes feien una doble funció: reforçar la porta i, al mateix temps, decorar-la. Corresponen a un exemplar que és molt usual en les portes d'aquesta època i que trobem en altres exemples conservats al Berguedà, com per exemple Sant Martí de la Nou o Sant Andreu de Grèixer. | 08024-19 | Carrer de l'Església, 08619- Borredà | La porta de ferramenta correspon a l'església romànica bastida al s. XI, i que substituí un edifici anterior d'època Pre-romànica. L'actual església és un edifici del s. XVIII. | 42.1353700,1.9939400 | 416857 | 4665296 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41441-foto-08024-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia dels anys 1960-70 de la porta romànica de Sta. Maria de Borredà (p.19), abans de la neteja i restauració efectuada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41421 | Pont del molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font | TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pont de pedra irregular (maçoneria) d'una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l'estret pas de vianants o d'animals de bast. | 08024-44 | Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol | El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d'un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d'ús de l'aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable. | 42.1287400,1.9769500 | 415444 | 4664577 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41461 | Pont de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-joan | FORNELLS, Carme coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Pont de pedra d'una sola i ampla arcada de mig punt sostingut amb pilars que reposen sobre el llit de la riera de Margançol o de Vilada que discorre engorjada. D'esquena plana conserva una barana molt baixa feta amb maçoneria, el mateix tipus de pedra que la resta de l'obra, unida amb morter de calç. | 08024-47 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera de Mardançol | El pont fou construït a finals del s. XVII al mateix temps que el molí bataner de Sant Joan per el Gremi de paraires i teixidors de llana de Borredà, constituït el 1669 amb el permís de l'abat de Santa Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc. El molí draper fou objecte d'un llarg plet que enfronta el gremi amb la família Font i que obligà al agremiats a construir-ne, un de nou, al s. XVII; per aquesta raó el pont va tenir poc ús, ja que a més de portar al molí draper permetia creuar la riera del Merdançol pel camí que anava de Borredà a Parts de Lluçanès, anomenat encara avui camí dels Graus. | 42.1292700,1.9943800 | 416885 | 4664618 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41455 | Pont de Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-roma | SALA i SIVILLA, Jaume. (1975) 'Berguedà i Lluçanès', Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. | XIV | L'Ajuntament té sol·licitada una ajuda econòmica per tal de poder restaurat el pont de Roma. | Pont de fàbrica de pedra fet amb carreus força regulars i units amb morter de calç, format per tres arcs i una lleugera esquema d'ase amb tallamars. No conserva cap tipus de barana i avui té el paviment encimentat, la qual cosa permet el pas de automòbils i al mateix temps fa de solera i reforç a l'estructura del pont que presenta signes de deteriorament. El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va fer-ne uns estudis preliminars per tal de determinar la incidència d'unes escletxes aparegudes a la volta de l'arc central. | 08024-33 | Antiga parròquia de Comià, pont sobre la riera de Merlès | No es coneix quan i qui va construir el pont de Roma però per la seva estructura arquitectònica sembla una obra medieval refeta als segles moderns. Com tots els ponts salvava el pas en un punt estratègic, en aquest cas permetia creuar la riera de Merlès en un punt en que la travessa a partir d'un gual era poc segura. El pont facilitava el trànsit pel camí que resseguia la riera de Merlès de nord a sud. | 42.1215900,2.0449300 | 421054 | 4663718 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41455-foto-08024-33-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41477 | Pont de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-puigcercos | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Pont d'obra d'un sol arc rebaixat sostingut per gruixuts pilars assentats sobre les roques del llit de la riera de Merlès i murs de pedra que falquen l'estructura als margues de la riera de Merlès. El material constructiu és pedra, ben picada i polida, formant blocs força regulars i units amb morter de ciment. | 08024-63 | Parròquia de Sant Esteve de Comià | El pont de Puigcercós fou una de les obres més importants de la carretera de Berga a Montesquiu, que es va començar a construir el 1879 pel cantó del Ripollès i l'any següent, el 1880 per Berga; fou iniciativa de la Diputació de Barcelona a partir del pla de carreteres del 1848. El pont salva el riu o riera de Merlès prop de la masia del mateix nom i de l'hostal del Cobert de Puigcercós, just al punt on es trobaven i es troben els antics camins que puja per la riera de Merlès i el que, riera amunt, arriba fins a Sant Jaume de Frontanyà, la Riba, Cosp i Tubau. | 42.1330500,2.0448300 | 421060 | 4664990 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41477-foto-08024-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41442 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-0 | SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA.(1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XI-XVIII | La Plaça Major és el centre històric i urbà de Borredà al qual hi arriben els carrers de Berga, de Frontanyà, de Manresa, de l'Església. De forma irregular, més aviat rectangular, és presidida, al sector de llevant, per les grans dimensions de l'església parroquial, i a ponent per cases entre mitjeres, de les quals destaca cal Benet, cal Bardolet i l'Ajuntament. Les cases entremitgeres tenen planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada; les façanes conserven llindes de pedra amb les dates de la construcció gravades la qual cosa informa de que es va adoptar l'actual morfologia al llarg dels s.XVII i XVIII. | 08024-20 | Plaça Major, 08619-Borredà | La plaça Major es va començar a formar al s. XIV quan a redós de l'església parroquial i al peu del camí ral de Berga a Ripoll es construeixen algunes cases com la rectoria i l'hostal de Borredà que formaran també l'espai urbà de la Placeta. La plaça és una eixampla del carrers que al llarg dels segles es formen a banda i banda de l'antic camí ral que des de Borredà portava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1356200,1.9941800 | 416877 | 4665324 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al carrer hi destaquen dues grans cases, Can Font i Ca les Monges. Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l'Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1 Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l'Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta. | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41436 | Placeta o Plaça del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-o-placa-del-padro | SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XVIII | La plaça, de reduïdes dimensions i força irregular, es formada per un seguit de cases entremitjeres que la tanquen pel sector de llevant. L'espai urbà consta de dos nivell, un de superior situat davant la gran casa de cal Cirera, i l'altra, a un nivell més inferior que es el que comunica amb el carrer de Frontanyà i de la Font. Hi predominen les edificacions de planta baixa i dues plantes de pis que, gairebé en la seva totalitat, estan restaurades com a habitatge o segona residència. | 08024-14 | Placeta 08619-Borredà | La Placeta, coneguda antigament com a Plaça del Padró, és documentada des del s. XIV. La plaça es comença a formar a l'entorn de la rectoria i l'hostal, al peu del camí ral de Berga a Ripoll i just a l'inici del camí que des de Borredà anava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. Al s. XVII la documentació esmenta l'existència d'horts i petits camps de conreu entre les edificacions però al s. XVIII l'espai edificat ja és molt semblant a l'actual, reservant només l'espai central com a plaça. | 42.1362200,1.9949000 | 416937 | 4665390 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41436-foto-08024-14-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l'Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1 Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l'Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41451 | Oratori de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc | SOCA, I. (2000: 33-39)'Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà' a l'Erol nº 64, Berga. | XVIII | Restes de l'antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d'alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s'entreveu es pot deduir que es tractava d'una església de petites dimensions i d'una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L'aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L'església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d'uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l'oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra. | 08024-29 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers | No hi ha notícies documentals de l'existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s'esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on 'antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios'. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835. | 42.1491800,1.9878200 | 416369 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia: Isaac Soca | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41488 | Nucli antic de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-borreda | <p>VV.AA. (1981) Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, pp 316-318, tomo II, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | X-XX | L'Ajuntament ha impulsat una política d'ajudes per a incentivar que els propietaris restaurin les façanes del casc antic, política que ha donat molts bons resultats | <p>El casc antic de Borredà és format per un conjunt de carrers i places formades des del s. X a redós de l'església parroquial de Santa Maria de Borredà. Tot i l'antiguitat del lloc, el conjunt urbà actual no quedà definit fins al s. XVIII, segle de màxim esplendor i creixement del poble. Compren una superfície de 1,29 ha i compren les edificacions i els espais públics d: la Plaça Major, els carrers de l'Església, de Manresa, de Frontanyà, del Camí de la Font, de Berga, de Dalt, i la Placeta. Aquest espai urbà està consolidat en un 95% amb un predomini de construccions amb més de cent anys d'antiguitat, que presenten les següents característiques generals: es tracta de cases entremitgeres, construïdes amb maçoneria, pedra picada i polida a portes de llindes i finestres, i cobertes amb teules sobre encavallades de fusta. Quan a les alçades cal fer notar que les cases de la Pl. Major presenten planta baixa, dues plantes superior i un sota coberta obert amb galeries o balconades que feia de magatzem i estenedor de la llana; a la resta de carrers hi predominen les cases de planta baixa i dos pisos.</p> | 08024-74 | Parròquia de Santa Maria de Borredà | <p>La història de Borredà es relaciona directament amb el període de la repoblació de les terres dels comtats de Berga i Osona impulsada pel comte Guifré el Pelós a finals del s. IX i a la fundació d'una església, Santa Maria de Borredà que al s. X la família comtal cedí al gran monestir de Santa Maria de Ripoll. A partir d'aleshores i fins a començaments del s. XIX l'abat de Ripoll fou el senyor jurisdiccionals de bona part de l'actual terme municipal. Pel sector sud-est, la zona geogràfica de la Vall del riu Merlès, habitada també des del s. X, també fou dominada pel monestir ripollès, però la zona més meridional quedà sota els dominis i la influència dels barons de la Portella. Durant tota l'etapa medieval i fins al s. XVII la població de Borredà, aplegada en les parròquies de Santa Maria de Borredà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Esteve de Comià i Sant Pere i Santa Maria de Salselles, es dedicà a l'agricultura i la ramaderia; a partir del s. XVII començar a destacar la manufactura de la llana de la mà d'una colla, cada vegada més gran de paraires i teixidors de llana que s'instal·laren al Borredà i van fer créixer el nucli urbà que ja existia des del s. XIV, esperonat pel fet que l'església i l'hostal estaven estratègicament situats al peu del camí ral que anava de Berga a Ripoll. Al 1667 es fundà el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan i mica a mica els menestrals desplaçaren als pagesos en el govern del vila i en les relacions amb el monestir de Ripoll. La prosperitat del set-cents és evident en les cases del casc antic de Borredà, en la gran varietat i riquesa constructiva de les masies i en la importància i quantitat de molins fariners i bataners escampats per tot el terme municipal. La importància del centre llaner de Borredà s'estroncà a finals del s. XVIII quan els teixits de llana van patir la competència dels nous teixits de cotó, productes industrials. Al llarg del XIX Borredà va viure amb intensitat totes les guerres i revoltes, molt especialment les Carlines, en les quals els borredanesos s'implicaren decididament. No fou fins a començament del s. XX que la situació de crisi canvià de la mà de la construcció, per part de la Mancomunitat de Catalunya, d'algunes de les principals infrastructures que van permetre la modernització del nucli urbà, com per exemple la construcció de la carretera de Berga a Ripoll, la xarxa telefònica o l'abastament d'aigua.</p> | 42.1360000,1.9944200 | 416897 | 4665366 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-14 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Aquesta zona, dotada des de l'any 1982 per una mínima protecció urbanística per la figura legal 'Delimitació del Sol Urbà' (DSU) i ampliada per les 'Normes Subsidiàries de Planejament' (NNSS) de l'any 2002 determina una delimitació de les alçades a la dels edificis originals: plata baixa, dos pisos i aprofitaments de sota coberta o planta baixa i dos pisos, i la de fondàries. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41422 | Molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | L'antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l'aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s'omplia amb l'aigua que sortia del carcau del molí bataner. D'aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l'aigua de la riera i podia treballar més dies a l'any. L'estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l'habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l'herba encara hi ha dues moles. | 08024-45 | Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol | Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d'un llarg plet amb la família Font per l'ús de l'aigua del riu Marganol, el gremi l'arrendà l'any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l'arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades. | 42.1287600,1.9768300 | 415434 | 4664579 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41460 | Molí del Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-cirera | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | Edifici de planta baixa i tres pisos, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. De la vella estructura del casal moliner només en resten part de la planta baixa on hi ha l'estructura del carcau i les moles; la resta de l'edifici correspon a les obres efectuades a mitjans dels anys vuitanta del s. XX amb l'objectiu d'adaptar-lo i ampliar-lo com a casa de colònies. | 08024-46 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera del Margançol | Propietat de la família de paraires de Cal Cirera, descendents del mas del mateix nom, és va construir al s. XVIII aprofitant que el molí veí del Tisoi quedà abandonat i aleshores els Cirera van comprar als Font el dret d'ús de l'aigua de la Ribera de Borredà o riu Merdançol. | 42.1316300,1.9961100 | 417031 | 4664879 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41460-foto-08024-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41512 | Molí de Vilartimó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vilartimo | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | El molí de Vilartimó es format per dues construccions adossades, el casal moliner i el molí, situats al marge esquerre de la riera de Merlès. El casal és una construcció d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. L'edifici del molí, molt malmès, és a un nivell inferior al del canal, i era una construcció rectangular fonamentat sobre la roca de la riera del qual només es conserven part dels murs fets amb carreus ben escantonats i polits col·locats a trencajunt, la qual cosa indica que aquesta és la part del conjunt més antiga. | 08024-98 | Riera de Merlès | El molí fariner de Vilartimó fou construït al segle XVII al peu de la riera de Merlès, i es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-1939), Situat dins el terme parroquial de l'església de Salselles, formava part dels dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll i fou el monestir qui concedí als pagesos del mas de Vilartimó, situat molt a prop però dins el terme municipal de Lluçà (Osona), el dret de construir el molí. | 42.0879200,2.0072700 | 417897 | 4660015 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41512-foto-08024-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41512-foto-08024-98-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41463 | Molí de Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sobira | AYMANÍ, G. (2000: 15-18.)'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'Ajuntament de Borredà i la família propietària han signat un conveni de cessió d'ús del molí que compromet a l'Ajuntament a fer-ne la restauració amb l'objectiu de poder mostrar la importància dels molins fariners del terme municipal | El Molí fariner de Sobirà és una construcció del s. XVIII que segueix el model de masia d'estructura clàssica, amb planta baixa, pis i golfes, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La teulada, amb teula, llata i bigues de fusta, té un important voladís que aixopluga la balconada del primer pis i de les golfes. Al sector de llevant i de ponent l'edifici té adossada les pallisses, cobertes amb teulades d'una sola vessant. Les finestres del primer pis i les golfes tenen llindes de fusta mentre que la porta, situada al bell mig de la façana, i les finestres de la planta baixa, tenen llindes de pedra. | 08024-49 | Riera del Margançol | A començaments dels s. XVI el molí de Sobirà, aleshores anomenat 'molí de Campalans Jussà' estava derruït i abandonat, i fra Arnau Miquel de Palmerola, monjo i procurador de Ripoll, establí als amos de Borredà Sobirà les terres veïnes i el mateix molí, amb l'obligació de pagar als amos del mas Serra mitja quartera d'ordi, la qual cosa indica que abans que el molí fos abandonat era regentat per la família del mas Serra. El molí es reconstruí de nou al s. XVIII quan l'IIntendent General de l'Exèrcit atorgà a Joan Camprubí i Sobirà, amo del mas Sobirà, la facultat de tenir molí fariner i servir-se de les aigües de la riera de Margançol des de la font de Picanyes fins a l'esmentat molí, reservant els drets que tenia d'ús d'aigua el mas Campalans, situat a un nivell superior. El molí fariner proporcionava una important font d'ingressos a la família Subira i és per això que el 1846 van comprar un molí fariner a Castell de l'Areny pel preu de 1592 lliures a Pere i Francesc Comelles. El molí de Sobirà va funcionar fins a mitjans del s, XX. | 42.1418500,2.0001200 | 417376 | 4666010 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41463-foto-08024-49-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Les moles del molí de Sobirà porten gravades la data 1886, el farinal la de 1922 i l'escairador és del 1929. Va funcionar fins a mitjans s. XX | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41418 | Molí de Danyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-danyans | VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció bastida al peu de la riera de Merlès formada per la planta semisoterrada on hi havia el carcau, planta baixa amb l'obrador i primer pis amb el casal moliner, avui destruït, així com la coberta, que era dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. L'antic molí de Danyans s'aprofità en els últims anys per a proporcionar electricitat a la masia de Puigcercós. | 08024-41 | Antiga parròquia de Comià, prop del Cobert de Puigcercós | L'any 1749 Joan Puigcercós, hereu del mas Puigcercós va comprar a carta de gràcia, els molí fariner i bataner de Danyans, amb els seus dos horts i una petita peça de terra, a Manuel Puigcercós i al seu fill, moliners de Sant Julià de Palmerola. La venda, confirmada per l'Intendent del Principat de Catalunya, fou de 6700 lliures que incloïen les rendes que per aquest molí cobraven els senyors de Maçanós. Tot sembla indicar que, a mans dels Puigcercós, el molí només va funcionar per a moldre farina però l'interès per els molins es demostra pel fet que l'any 1818 Francesc Puigcercós adquirí el molí i la farga de cal deu, de Sant Julià de Palomera. Actualment el molí proporciona electricitat a la gran masia de Puigcercós. | 42.1399500,2.0534200 | 421778 | 4665748 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41418-foto-08024-41-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41462 | Molí de Dalt o del Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-del-xic | AYMANÍ, G. (2000: 15-18)'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga FORNELLS, Carme coord. (2002)'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (1988: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construcció d'estructura clàssica, amb una planta gairebé quadrada, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la planta baixa hi ha l'obrador moliner, que encara conserva part de la maquinària, amb les moles, les mesures i part del rodet; es conserva també la bassa i el carcau. La primera planta i la de sota coberta és caracteritzen per tenir una interessant balconada de fusta. La teulada reposa sobre encavallades de fusta i les teules sobre les llates. Les llindes de portes i finestres són de fusta. | 08024-48 | Parròquia de Borredà, al peu de la riera de Margançol | Documentat des del s. XVII amb el nom de molí d'Escaldaferro o molí de Santotge, treballava pels pagesos de Borredà que no disposaven de molí fariner. El molí va lliurar-se dels plets que van enfrontar la família de cal Font, que havia obtingut de l'abat de Ripoll el privilegi d'ús de l'aigua el 16767, amb el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan Borredà al llarg del s. XVII per l'ús de les aigües del Merdançol en aquest indret, ja que fou l'abat de Ripoll qui controlava aquest molí i per tant feia els establiments corresponents a les successives famílies que el van fer funcionar. El molí de Dalt fou reformat al s. XVIII i fou aleshores quan es van canviar algunes de les moles (1737), i de nou al s. XIX, concretament l'any 1882. | 42.1365100,1.9996800 | 417333 | 4665417 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41462-foto-08024-48-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El molí es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-39) i fou restaurat com a segona residència entre 1986-1988. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41464 | Molí de Campalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-campalans | AYMANÍ, G.(2000: 15-18). 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Tot i que el molí ja existia des de la baixa edat mitjana, l'actual edifici és una construcció del s. XVIII que segueix l'esquema tradicional de la masia d'estructura clàssica i de petites dimensions. És un edifici de planta baixa, un pis i golfes, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana de llevant. Al sector de llevant hi ha una pallissa coberta amb el ràfec de la teulada i al costat de migdia un altre pallissa, més moderna i oberta, coberta amb teulat gairebé pla. El molí conserva la resclosa i bona part del rec, així com les moles i l'escairador. | 08024-50 | Riera de Margançol | Tot sembla indicar que l'establiment a favor dels Campalans del molí del mateix nom és remunta a la baixa Edat Mitjana. La primera notícia documental és de l'any 1521 i aleshores era anomenat Molí de Campalans Jussà; propietat de la família Campalans que hi establí un moliner, molia els cereals de la finca i els de les masies veïnes. Va funcionar fins a mitjans s. XX. | 42.1445800,2.0012300 | 417471 | 4666312 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41464-foto-08024-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41464-foto-08024-50-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | A l'exterior de l'edifici hi ha tres moles. Els últims moliners del molí de Campalans foren la família Cervera Vilarrasa que també feien d masovers (1958) | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41416 | Molí de Boatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-boatella | CABANA, Ramon (1994: 18-20): 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga. VILADÉS, Ramon (1994: 14-17)). 'Pagesos i senyors a les valls del Merlès', a L'Erol nº 44, Berga. VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVI-XVIII | Del molí de Boatella, construït al peu del riu Merlès i al lloc anomenat el Noc de Boatella, en queden només les restes del que fou un important casal; dempeus resten la planta inferior i part dels murs del primer pis que deixen veure que al menys s'amplià una vegada i que probablement tenia tres moles ja que, en mig de l'aigua es veuen els tres forats dels tres carcavans. | 08024-39 | Riera de Merlès, parròquia de Sant Martí de Boatella | Probablement és un dels molins més antics de la vall de Merlès atesa la relació directa entre les grans propietats que el bisbe Radulf, fill de Guifré el Pelós, acumulà en aquest sector de la riera i que cedí parcialment al monestir de Ripoll. El molí que ja funcionava segons la documentació, l'any 1618 quan era regentar per Joan Call, el moliner que es casà amb una de les filles del mas proper de Puigcercós, Caterina, i que va rebre 70 lliures de dot. El molí era aleshores, propietat del mas Boatella. Es va mantenir actiu fins al s. XIX. | 42.1088900,2.0304000 | 419837 | 4662321 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41416-foto-08024-39-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41426 | Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-del-mas-cirera | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | Església d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants que avui és totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera. | 08024-4 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, lloc de Cirera. | La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la 'villa que dicunt Cereisa' s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels s. XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII.- XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Sta. Maria de Borredà; a més de la masia, que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa. | 42.1545300,1.9841700 | 416075 | 4667433 | 1777 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'església inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del s. XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41524 | Llindes de Puigcercós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-puigcercos | CABANA, Ramon (1994: 18-20) 'La riera de Merlès. Una història humana', a L'Erol nº 44, Berga DE CAMPS I ARBOIX , J. i CATALÀ ROCA, F.(1973 : 68-69) 'Les cases pairals catalanes', Barcelona SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VINYETA, R. (1978).'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | La masia de Puigcercós, documentada des del s. XII és una gran construcció ampliada en diferents etapes; les llindes de l'exterior i de l'interior de la masia permeten documentar, de manera molt fidel, les diferents ampliacions a partir de principis del s. XVI. Destaquen per què només porten gravades les dates i excepcionalment aquestes van acompanyades d'alguna inscripció i/o del signe de la creu. A l'interior de la casa hi ha llindes de portes amb les dates 1612, ,1666 i 1709 acompanyant a la frase 'Johanes Puigcercos me fecit'. A l'exterior les dates de les llindes són: 1688, 1788. 1862, 1885 i 1955. | 08024-110 | Parròquia de Sant Esteve de Comià, masia de Puigcercós, 08619-Borredà | Puigcercós és una de les masies més antigues i importants del terme municipal de Borredà. Documentada des del s. XIII, formava part de la parròquia de Sant Esteve de Comià i era domini del monestir de Ripoll. L'any 1427 Constança de Puigcercós es casava en segones núpcies i Miquel de Sant Miquel, de la parròquia de Vilada, i els capítols matrimonials reflecteixen la importància del mas, la transmissió patrimonial als fills del primer matrimoni i el reconeixement de la senyoria del monestir de Ripoll. Des del s. XIII fins a l'actualitat la masia ha passat d'hereu a hereu, conservant sempre el mateix cognom. D'entre els últims hereus destaca Josep Puigcercós i Boatella, pare de 25 fills, i que durant la Primera Guerra Carlina comanda i sufragà una partida de carlins que es va mantenir molt activa en aquesta zona i a diferents contrades veïnes; el pretendent carlí li concedí el títol de Comte de Camporrells. | 42.1362900,2.0472000 | 421260 | 4665348 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41524-foto-08024-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41483 | Les Goles de la Masada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-goles-de-la-masada | VINYETA, R.(1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | Les goles de la Masada són un dels molts exemples de les formes d'erosió propiciades per la composició i l'estructura geològica. Les goles, com també el conjunt de balmes, gorgs, saltans, congostos, xucladors, marmites de gegant i altres elements situats al llarg de la riera de Merlès, corresponen a l'erosió que les aigües han efectuat sobre els gresos de la Formació Artés que travessa la riera de Merlès. Les Goles de la Masada, no massa extenses i força estretes la qual cosa ha fet possible que siguin un pas natural per travessar la riera. | 08024-69 | Antiga parròquia de Santa Maria de Salselles | Des de l'època medieval les goles de la Masada s'han aprofitat en un doble sentit: per a la construcció de molins fariners hidràulics i com a pas natural per travessar la riera de Merlès. | 42.1036100,2.0069700 | 417893 | 4661757 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41514 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | Masia de planta gairebé quadrada, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i sota coberta, conserva les obertures originals; les obres de restauració i d'adaptació del vell edifici han ampliat la casa amb la construcció de dos porxos i una balconada. | 08024-100 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La masia és una construcció de finals del s. XVIII o començaments del s. XIX. L'any 1842 era propietat de Josep Eres. Les obres de restauració actuals s'han efectuat a | 42.1438600,1.9946100 | 416923 | 4666238 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41514-foto-08024-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41514-foto-08024-100-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41482 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-1 | VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per una planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, construïda al s. XVII. A aquest cos inicial s'hi afegí, al s.XVIII, una ampliació que amb una planta rectangular, també coberta a dues vessants, destaca per una eixida amb balcons de fusta coberts pel ràfec de la teulada. Un porxo de pedra tanca l'accés a la masia. Les finestres conserven les llindes de pedra amb inscripcions i dates relatives a les diferents etapes constructives 81687, 1735). | 08024-68 | Pont i riera del Mergançol (parròquia de Borredà) | La masia és documentada al s. XVIII com una de les masies de la riera de Merlès que formaven part de la baronia de la Portella, aleshores en mans dels Ducs d'Hixar; els estadants de la Riera eren pagesos enfiteutes dels barons fins a la desamortització del s. XIX. | 42.1119100,2.0261600 | 419490 | 4662660 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41470 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Masia d'estructura clàssica, amb la planta rectangular, coberta a dues vessants i amb la façana orientada a migdia. Ampliada en diferents etapes amb l'annexió d'un cos al sector de migdia, és una construcció senzilla i austera del s. XVIII. | 08024-56 | Parròquia de Borredà | La masia de la Ribera és va construir al s. XVIII en un moment de màxim creixement demogràfic del municipi de Borredà degut a la prosperitat agrícola, l'activitat molinera i el desenvolupament de la manufactura de la llana. | 42.1397100,2.0016900 | 417503 | 4665770 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41508 | La Maçaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macaneta | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. De petites dimensions i amb una planta gairebé rectangular, la masia s'encimbella dalt d'un petit turó, i en mig d'una zona de camps; consta de planta baixa, un pis i sota coberta i té adossat, al mur de migdia, els estables. De petites dimensions l'aparell és força irregular i unit amb morter de calç; les obertures originals, especialment les de les portes, han estat substituïdes per altres més modernes a mitjans s. XX: | 08024-94 | Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170 | La masia de la Maçadeta, documentada des del s. XVII com una masoveria de la Maçana, és una construcció d'aquest segle que no es modifica fins a mitjans s. XX. Amb poques terres els seus estadants es dedicaren a l'agricultura i a la ramaderia. | 42.1488700,2.0311100 | 419946 | 4666760 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41508-foto-08024-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41508-foto-08024-94-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41507 | La Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-macana | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica formada per dos cossos construïts en èpoques diferents, probablement el s. XVII i XVIII, orientada a llevant i coberta a dues vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Construïda amb una aparell senzill, de reduïdes dimensions i força irregular, la masia té diferents obertures a les façanes de llevant i de ponent, de petites dimensions, algunes amb llindes de pedra. A redós de la masia hi ha pallisses, corts i estables. | 08024-93 | Carretera C-26 (direcció Ripoll per les Llosses), km. 170 | La Maçana és documentada des del s. XVI com una de les masies de la parròquia de Santa Maria de Borredà; l'any 1496 hi vivia Pere Llobet, àlias Massana i el 1503 la família de Miquel Massana que probablement estava emparentat amb l'anterior i que acabaren adoptat el nom de la masia com a cognom. Al s. XVII la Maçana tenia una masoveria, la Maçadeta, i al s. XVIII era senyoriu jurisdiccional dels barons de la Portella. | 42.1468700,2.0275200 | 419647 | 4666541 | 08024 | Borredà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41431 | La Llosada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosada | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . | XVII-XVIII | La Llosada és una masia d'estructura clàssica, amb tres crugies, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. La masia té adossades moltes construccions auxiliars (corts, pallissa, galliners, estables, etc.), però conserva, harmoniosa, la seva estructura original, amb planta baixa, primer i segon pis i sota teulada. Destaquen les harmonioses obertures de la façana principal, finestres allindades que flanquegen el gran finestral d'arc de mig punt de la segona planta. | 08024-9 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, 08619-Borredà | La Llosada és una masia documentada ja en els documents notarials del s. XV on hi figuren capítols matrimonials i pagaments de dots als fadristerns del mas que es casen amb pagesos i filles de pagesos de cases veïnes. La construcció actual es del s. XVII i XVIII. | 42.1373900,1.9937600 | 416845 | 4665521 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41431-foto-08024-9-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de la Llosada (p.11). | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41471 | Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grauges | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La masia es va construir al s. XVIII i conserva l'estructura original, només modificada per l'annexió de les dependències agrícoles i ramaderes (corrals, pallisses, corts, estables, etc.) i pel fet que la façana principal està arrebossada. La porta d'entrada és allindada i és al mig de la façana, flanquejada per finestres; al primer pis hi destaquen els tres arcs de mig punt adovellats. | 08024-57 | Coll d'en Bas | La masia és va construir al s. XIX al peu de l'antic camí ral que des de Berga anava a Ripoll, al raval del Coll d'En Bas, prop del nucli urbà de Borredà; substituí la vella casa de Graugés, enrunada, i fou iniciativa dels propietaris, la família de Martín de Berga. | 42.1371100,1.9863500 | 416232 | 4665497 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41471-foto-08024-57-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41481 | Goles de Gatafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goles-de-gatafera | <p>VINYETA, R. (1978)'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de PEIN Riera de Merlès segons decret DECRET 328/1992 de 14 de desembre | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu; el gorg de Gatafera és un d'ells.</p> | 08024-67 | Parròquia de Santa Maria de Salselles | 42.1084300,2.0121700 | 418329 | 4662287 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41481-foto-08024-67-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 105,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml