Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41467 | Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents | RIU RIU, Manuel (1966): 'Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercencs de monges radicat a Berga', a 'Miscel·lànea Populetana' núm.5, Abadia de Poblet VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIV-XVIII | La masia dels Torrents és una construcció formada per dos cossos adossats, ambdós de planta rectangular, coberts a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, orientada a llevant. El cos més antic, probablement construït al segle XVI sobre fonaments medievals, conserva els murs fets amb carreus irregulars col·locats en filades no massa regulars, i maçoneria, i morter de calç. El cos més modern, del segle XVIII; presenta uns murs de maçoneria i, a la façana de migdia, s'hi obren finestres i una eixida d'arc de mig punt. | 08024-53 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | Torrents era una de les propietats del monestir de monges benedictines de Santa Maria de Montbenet tenia a Borredà des de començaments del s XIV. Al llarg d'aquest segle els Torrents foren els batlles del monestir de Montbenet i representaren l'abadessa en tots els afers i davant la resta de masies de la parròquia de Sant Sadurní de Rotgers i que formaven part de la jurisdicció de la comunitat de benetes. L'any 1340 Guillem de Torrent, de la parròquia de Rotgers, es confessa home 'propi, quiti, soliu i natural' de l'abadessa i del monestir de Montbenet i promet, per ell i els seus descendents, pagar censos, drets, deures i obligacions ni escollir mai cap altre senyor ni acceptar franquesa de ciutat o vila. Amb tot els Torrents es reconeixien pagesos de remensa, fins i tot al llarg del s. XV quan mantenien la batllia. L'any 1426 Pere Torrents va vendre a Pere Llobet, de la Massana de Borredà, el molí de Gavarrós situat al peu de la riera de Merlès. | 42.1599800,1.9608300 | 414154 | 4668061 | 08024 | Borredà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41467-foto-08024-53-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41468 | Capdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdevila | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XVIII | Restaurada entre 1990-1995 | Masia d'estructura clàssica, amb planta rectangular coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, on hi ha una gran porta d'accés d'arc de mig punt adovellada, finestres amb llindes de pedra, i un gran arc de mig punt amb la pedra col·locada a plec de llibre. Pel sector de llevant hi ha un interessant porxo de fusta. La masia fou construïda al segle XVI i ampliada pel sector de tramuntana al segle XVIII, amb un cos rectangular que fou reforçat amb un massís contrafort. Prop de la masia hi ha la capella familiar dedicada a Sant Jaume. | 08024-54 | Antiga parròquia de Santa magdalena de Guardiolans | La masia de Capdevila és documentada des del s. XVI com una de les propietats de les quals n'era senyor jurisdiccional l'abat del monestir de Santa Maria de Ripoll, dins el terme de la parròquia de Santa Maria de Borredà. Com moltes de les grans masies del terme municipal, els Capdevila combinaren la pagesia amb el treball de la llana; membres d'aquesta família s'instal·laren al nucli urbà de Borredà i s'integraren al Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà. Al s. XVIII figuren com a comerciants de llana a l'engrós. | 42.1391500,1.9677900 | 414701 | 4665742 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41468-foto-08024-54-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41423 | Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-de-rotgers | BARAUT, Cebrià (1979:486, ap.4). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell FORNELLS, Carme (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, Antoni (1972). 'Sant Sadurní de Rotgers'. 'Hoja Diocesana'. Bisbat de Vic. PLADEVALL, Antoni (1979).' Sant Sadurní de Rotgers' .'La Popa', núm. 3, núm. 7 i núm. 13. Borredà. SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SPAL (2003). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà)'. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)/Diputació de Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001: 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga. VILA I CARABASSA, J.M. (2003: 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà)'. Actes del II Congrés d'Arqueologiai Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. ). ACRAM. Sant Cugat del Vallés. VV.AA. (1990:131). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA (1990: 70-73). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI-XIII | L'any 1973-74, i per iniciativa popular, es van repicar les parets i es desmuntà l'altar de guix. El 1985-86, amb l'ajut de l'Ajuntament de Borredà i de la Generalitat es va substituir la coberta de lloses per una de nova. Entre el 2000 i el 2002 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va restaurar l'edifici i el seu entorn. El projecte i la direcció és d'Antoni González Moreno-Navarro. | Església romànica d'una sola nau, amb un absis semicircular a llevant i amb la porta d'accés al mur de migdia, formada per un arc de mig punt adovellat. La nau, feta amb carreus ben tallats que formen filades regulars, es coberta amb volta apuntada i lloses de pedra. Damunt de la nau es va construir el campanar de torre de dos pisos amb obertures d'arc de mig punt al primer nivell i amb obertures geminades al segon. A l'entorn de l'església hi ha un mur de pedra seca que tanca el perímetre del que fou, fins a començaments del s. XX, el cementiri. | 08024-1 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua. | 42.1552000,1.9726000 | 415120 | 4667519 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41423-foto-08024-1-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'absis, la part més antiga de l'edifici, es va construir a finals del s. XI i la nau i el campanar són de la primera meitat del s. XIII. Entre 1582 i 1606 es va substituir la coberta de tot l'edifici, es va reparar la volta de la nau i es consolidar el campanar. A mitjans s. XVII es va construir, al peu de la nau, un cor elevat de fusta, i entre 1705 i 1725 el sepulcre de la família Cirera al centre de la nau. El 1857 es va construir un altar paredat i s'enguixà l'absis; el 1910 s'enderrocà una construcció adossada a la capçalera. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41420 | Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canemars | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R.(1990: 459-473) 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990):Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Masia de notables proporcions i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal a la façana principal, orientada a migdia. A la façana hi destaca la doble balconada de fusta sostinguda per un pilar i que ocupa dues crugies de les tres que té la masia, aixoplugada per el ràfec de la teulada. A la planta baixa destaquen els tres arcs de mig punt rebaixats. La masia és arrebossada llevat de les pedres cantoneres i les llindes de portes, finestres i arcs. Al costat de la masia hi ha la pallissa, un exemplar notable que segueix els models de les pallisses de la zona. | 08024-43 | Antiga parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | Les terres i els emprius del mas Canemars figuren com a propietat de Francesc Heras i Canemars, en un capbreu que detalla les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a Borredà, a començaments del s. XVIII. | 42.1312500,1.9731300 | 415132 | 4664859 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41420-foto-08024-43-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41485 | Cova de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-rotgers | BORRÀS, J. (et al.) (1980) 'Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. %. L'Urgell, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà', Políglota, Tècnica y Documentación, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | La Cova de Rotgers és una cavitat d'uns 79 m i que té un recorregut descendent d'est a oest de 920 m paral·lel al Torrent de la Baga. L'aigua d'aquest torrent ha estat la responsable de la formació d'aquest tàlveg subterrani al obrir-se camí entre els guixos de la part superior - pertanyents a la formació Vallfogona-. Aquesta cova és una galeria, sense ramificacions secundàries, a la qual s'hi accedeix a partir de tres obertures situades a diferent nivell. Té la singularitat de ser la cova de més llarg recorregut de la comarca del Berguedà i la única que s'ha format entre guixos. | 08024-71 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | 42.1553900,1.9728200 | 415138 | 4667540 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41425 | Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rotgers | PLADEVALL, A. (1979): Sant Sadurní de Rotgers. Noves descobertes, a 'La Popa', núm. 3, núm. 7, Borredà. Setembre. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (2003). Església de Sant Sadurní de Rotgers. Borredà (Berguedà), Diputació de Barcelona. VILA CARABASA, J.M. (2001, 283-284). 'Església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà, Berguedà), a Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001), La Garriga 2001, Preactes. VILA I CARABASSA, J.M. (2003, 536-553). 'Estudi històric i arqueològic de l'església de Sant Sadurní de Rotgers (Borredà /Berguedà), Actes del II Congrés d'Arqueologia i Medieval i Moderna de Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 18 a 21 d'abril de 2002), Vol. )), ACRAM, Sant Cugat del Vallés. VV.AA.(1990:70-73). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | IX | El jaciment requereix d'una campanya d'excavació complerta atès que entre el 2000 i 2002 només es va fer una prospecció i una cala de 2,5 x 5 m | Jaciment arqueològic en el qual hom identifica les restes de d'un hàbitat medieval arrecerat a una roca que li fa de paret de tancament. Les restes mostren un conjunt de murs que tanquen perímetres rectangular que s'han identificat amb les diferents dependències d'un mas (espai domèstic, estables i corts pel bestiar, etc.) orientat a migdia i proper a l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers. | 08024-3 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La única notícia documental de l'existència d'aquest mas és de l'any 938; es tracta d'un document que esmenta l'existència d'un poblament amb el nom de 'palatium Rodegarii' que en aquesta data ja disposava d'església la qual era sufragània de Santa Maria de Borredà i que ambdues formaven part de la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d'un mas que probablement déu els seus orígens als s. IX quan, per iniciativa del comte Guifré el Pelós, és van repoblar aquestes terres mitjançant la cessió de lots de terres a famílies pageses que s'hi instal·laven. Aquest no és un fet excepcional ja que en el mateix terme municipal de Borredà la documentació esmenta l'existència de masos a Cirera, Comià i Boatella, per exemple. Probablement el mas fou habitat durant tota l'època medieval, fins que la crisi dels s. XIV i XV provocà el seu abandonament. | 42.1554000,1.9728400 | 415140 | 4667541 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41425-foto-08024-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Entre l'any 2000 i el 2002, i arran de les obres de restauració de l'església de Sant Sadurní de Rotgers, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona hi va fer una primera prospecció arqueològica que consistí en fer una cala de 2,5 x 5 m que posà a la llum el terç oriental de l'estança. L'arquitecte Antoni Baraut i Guilà en va fer una primera planta l'any 1979 quan es van fer les primeres tasques de neteja a l'església de St. Sadurní de Rotgers. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41419 | Molí de Canemars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-canemars | AYMANÍ, G. (2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga 2000 VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Construït al peu del torrent Gran o del Pontarró i prop de l'aiguabarreig d'aquest torrent amb la riera del Margançol, fou el molí fariner del mas Canemars. El molí es troba totalment esfondrat i només conserva part de l'estructura del carcau i de la primer planta del casal moliner. | 08024-42 | Parròquia de Sta. Magdalena de Guardiolans | No consten notícies documentals d'aquest molí però tot sembla indicar que fou construït a mitjans o finals del s. XVIII per iniciativa de la família del mas Canemars; el molí també deuria moldre els cereals de les masies veïnes, especialment de Capdevila, el Pati i les de la parròquia de Santa Magdalena de Guardiolans, avui terme municipal de Vilada. | 42.1310100,1.9744600 | 415241 | 4664831 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41422 | Molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-font | AYMANÍ, G.(2000: 15-18) 'Els molins hidràulics de la riera del Mergançol' a l'Erol nº 64, Berga. VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990. | XVIII | L'antic casal moliner del Font i les estructures hidràuliques que permetien el seu funcionament, són totalment ensorrades. El casal era un edifici de planta baixa i dos pisos construït molt a prop de la resclosa des de la qual un curt rec portava l'aigua al carcau; prop del casal es va construir un altre petit molí que aixoplugava unes moles complementàries i que també disposava de bassa pròpia, la qual s'omplia amb l'aigua que sortia del carcau del molí bataner. D'aquesta manera, amb dues bases i dos molins situat en nivells diferents, el molí aprofitava l'aigua de la riera i podia treballar més dies a l'any. L'estructura, i molt semblant a la dels molins fariners de Borredà, allotjava l'habitatge del moliner al primer pis, i el molí bataner a la planta baixa. Entre les runes i l'herba encara hi ha dues moles. | 08024-45 | Baga del Querol, al peu de la riera del Margançol | Conegut durant el s. XVIII i XIX amb el nom de Molí del Font, fou el segon i últim molí bataner que va fer funcionar el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan de Borredà. Construït pel gremi després d'un llarg plet amb la família Font per l'ús de l'aigua del riu Marganol, el gremi l'arrendà l'any 1781 a Jaume Garrós per un període de quatre anys i un cens elevat; l'arrendador es comprometia a tenir-lo en bon estat, a escurar la bassa, i a pagar els censos que estaven compromesos amb la resta de moliners del terme. Entre les moltes obligacions destaquen les referides a la tasca del batanatge: el moliner es comprometia a rentar, en primer lloc, la llana i roba dels agremiats que estaven obligats a fer servir aquest molí, i a cobrar-ne unes quantitats estipulades. | 42.1287600,1.9768300 | 415434 | 4664579 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41421 | Pont del molí del Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-font | TORRES, C.A. (1905: 220): Les altes valls del Pirineu. El Bergadà, Barcelona VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pont de pedra irregular (maçoneria) d'una sola arcada fet amb dovelles regulars, els pilars dels qual reposen sobre la roca viva. El paviment original del pont és terra i còdols i ha perdut les filades superiors de la barana que protegien l'estret pas de vianants o d'animals de bast. | 08024-44 | Baga de Querol, al peu de la riera del Margançol | El pont del molí del Font fou construït a mitjans del segle XVIII quan el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Borredà iniciaren la construcció del nou molí bataner prop del límit del terme parroquial de Santa Maria de Borredà amb Santa Magdalena de Guardiolans, sufragànea de Sant Joan de Vilada, després d'un llarg plet que enfrontà el gremi amb la família Font de Borredà que tenia el dret d'ús de l'aigua de la riera del Merdançol a tot el terme parroquial de Borredà. El molí bataner ja funcionava el 1741 la qual cosa indica que el pont era transitable. | 42.1287400,1.9769500 | 415444 | 4664577 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41496 | Coll d'en Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-den-bas | FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El raval del Coll d'en Bas és format per un conjunt de masies més o menys agrupades que es van construir al peu de l'antic camí ral de Berga a Ripoll, molt a prop dl nucli urbà de Borredà, Totes les cases estan orientades a llevant, fetes amb pedra, cobertes a dues vessants i envoltades de camps de conreu. | 08024-82 | Al peu del camí ral de Berga a Borredà, prop del nucli urbà de Borredà | El raval del Coll d'en Bas és documentat a partir del s. XVIIII com un nucli de població diferenciat del nucli urbà de Borredà. Creix al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop del nucli urbà de Borredà, quan els propietaris de les masies de cal Manso i Graugés Vell comencen a fer establiments de terra i vendes a altres pagesos que construeixen petites masies en un dels indrets on hi ha les terres més fèrtils del terme. Al costat de les cases de Graugés i de cal Manso, es construeixen les de cal Lluc, cal Jaume Xic, cal Picat i cal Castelló | 42.1340200,1.9831900 | 415967 | 4665157 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41496-foto-08024-82-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41469 | Cal Manso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manso | CLOPAS, I (1961).: El invicto Conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la Guerra de la Independencia, Barcelona FORNELLS, M.C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA. (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Cal Manso es una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia on hi destaquen dues amplies eixides amb balconada de fusta, al primer pis i sota teulada, que deixa veure les encavallades de fusta sobre les quals reposa la coberta de teules. A la planta baixa s'obren dos elegants arcs de mig punt fets amb la pedra col·locada a plec de llibre. | 08024-55 | Coll d'en Bas | Documentada des del s. XVIII, la masia de cal Manso es va construir al veïnat del Coll d'en Bas, que creixia al peu de l'antic camí ral de Vilada a Borredà. La masia era habitada per pagesos enfiteutes del monestir de Santa Maria de Ripoll, i al s. XVIII era ocupada per la família Manso, que li dona nom. Una branca d'aquesta família, instal·lada al nucli de Borredà, es dedicà a l'activitat artesanal de la llana; d'aquesta branca n'era fill Josep Manso i Solà, militar català que participà activament en tots els conflictes del s. XIX (Guerra del Francés, Moviments absolutistes, Primera Guerra carlina) essent condecorat amb el títol de comte del Llobregat. | 42.1334600,1.9839900 | 416032 | 4665094 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41469-foto-08024-55-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41426 | Mare de Déu de la Mercè del mas Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-merce-del-mas-cirera | VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | Església d'una sola nau de planta rectangular, de reduïdes dimensions, coberta amb volta i teulada a dues vessants que avui és totalment esfondrada, capçada per un presbiteri quadrat a llevant; la porta d'accés es va obrir a ponent i és allindada. És l'element més noble de la construcció i porta gravada, al mig, la data de la construcció, 1777, sota l'escut de la família Cirera. | 08024-4 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, lloc de Cirera. | La primera notícia documental del lloc de Cirera és de l'any 905 quan la 'villa que dicunt Cereisa' s'esmenta com un dels límits de l'església de Sant Jaume de Frontanyà. A partir dels s. XV es documenta la família Cirera, pagesos, que al llarg dels segles XVII.- XIX esdevenen una de les famílies més riques del terme parroquial de Sta. Maria de Borredà; a més de la masia, que comptava amb capella pròpia, els Cirera tenien un molí fariner i una gran casa a la plaça del Padró de Borredà. La masia fou enderrocada a la dècada dels setanta i la capella, abandonada, fa avui de pallissa. | 42.1545300,1.9841700 | 416075 | 4667433 | 1777 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41426-foto-08024-4-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'església inicià el seu procés de deteriorament als anys cinquanta del s. XX quan la masia veïna fou deshabitada; esfondrada la teulada de l'edifici religiós i també de la masia, els materials foren aprofitats per a altres construccions. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41511 | Roc Blanc de Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-blanc-de-cirera | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | El Roc Blanc de Cirera és un espadat de la formació geològica Bellmunt, i és situat al nord del Coll de Cirera i de Sant Sadurní de Rotgers, una zona on afloren les margues, els gresos i els conglomerat rojos de l'esmentada formació Bellmunt. Aquests materials són continentals però entre els estrats més antics o de la base hi ha alguns tascons marins com les calcàries del Roc Blanc de Cirera. És una zona on hi predomina la roureda de roure martinenc que retrocedeix a favor del pi roig. | 08024-97 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, entre Rotgers i Cirera | 42.1574400,1.9859700 | 416227 | 4667754 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41471 | Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grauges | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La masia es va construir al s. XVIII i conserva l'estructura original, només modificada per l'annexió de les dependències agrícoles i ramaderes (corrals, pallisses, corts, estables, etc.) i pel fet que la façana principal està arrebossada. La porta d'entrada és allindada i és al mig de la façana, flanquejada per finestres; al primer pis hi destaquen els tres arcs de mig punt adovellats. | 08024-57 | Coll d'en Bas | La masia és va construir al s. XIX al peu de l'antic camí ral que des de Berga anava a Ripoll, al raval del Coll d'En Bas, prop del nucli urbà de Borredà; substituí la vella casa de Graugés, enrunada, i fou iniciativa dels propietaris, la família de Martín de Berga. | 42.1371100,1.9863500 | 416232 | 4665497 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41471-foto-08024-57-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41451 | Oratori de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-marc | SOCA, I. (2000: 33-39)'Un oratori desconegut de possible origen medieval: Sant Marc de Borredà' a l'Erol nº 64, Berga. | XVIII | Restes de l'antic oratori de Sant Marc del qual només en resten dels murs amb unes alçades oscil·len entre els 0,40 i 0,80 metres d'alçada entremig dels quals es troben grans quantitats de runa i pedra procedent de la coberta i de la resta dels murs, terra i vegetació. Del que s'entreveu es pot deduir que es tractava d'una església de petites dimensions i d'una sola nau rectangular, probablement sense absis, i amb uns murs de 0,85-0,90 m de gruix. L'aparell és format per pedra escairada i poc polida, col·locada en filades irregulars. L'església era coberta, probablement, amb embigat i encavallades de fusta a doble vessant i no pas amb volta de canó, i amb lloses planes d'uns 0,40 m x 0,40 m que encara es poden veure entre les runes de l'oratori. La porta era situada al mur de ponent, lleugerament descentrada cap a migdia i sembla, per les restes amuntegades, que tenia llinda aguantada per dos muntants de pedra. | 08024-29 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers, prop del lloc de Cirera, parròquia de Rotgers | No hi ha notícies documentals de l'existència de la capella anteriors al s. XVIII. Tot i que la primera notícia és el 1790 sembla que podia tenir orígens medievals. Aquest any 1790 els regidors de Borredà, Marc Cirera i Segimont Bardolet, responen a un qüestionari oficial enviat des de Madrid i on s'esmenta la processó de Sant Marc que es celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció al serrat del mateix nom i on 'antiguamente hi habia una capilla, que al presente hay vestigios'. Tot sembla indicar que el costum de fer la processó és va perdre entre 1820 i 1835. | 42.1491800,1.9878200 | 416369 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41451-foto-08024-29-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Fotografia: Isaac Soca | 94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41513 | Serrat de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-sant-marc | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | Situat a la vessant dreta de la riera del Margançol, el serrat de Sant Marc té una alçada de 1198 m i geològicament forma part de la formació Bellmunt i es caracteritza per que hi afloren gresos i margues grises, materials turbidites formats a partir de les masses fangoses que es comporten com un fluid en precipitar-se pels pendents dels fons marins. A la zona del solell del serrat de Sant Marc encara es poden observar rouredes, tot i que força esclarissades i formades per arbres joves que van guanyant terres que fa anys eren dedicades a pastures. Amb tot el bosc dominat d'aquest serrat és el de pi roig formant pinedes molt ben desenvolupades a les bagues, amb algunes clapes de faig i de bedoll. | 08024-99 | Entre la Ribera de Castell de l'Areny i Borredà | 42.1491800,1.9881300 | 416395 | 4666835 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41427 | Casanova de Casadejús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-casadejus | SERRA, Rosa. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa. (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990) . Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVIII | La masia ha estat reformada recentment per tal d'adaptar-la al nou ús de segona residència. | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. La masia consta de planta baixa, primer pis i golfes, sota la teulada amb bigues i llates de fusta. La porta d'accés és al mig de la façana, amb llinda de fusta, i marca l'eix de simetria de la façana on es distribueixen, a banda i banda i a tots els nivells, petites finestres amb llinda de fusta. Al costat de la masia es conserva la pallissa. | 08024-5 | Antiga parròquia de Sant Sadurní de Rotgers | La Casanova de Casadejús era una de les masoveries del mas Casadejús, una de les grans propietats del terme municipal de Borredà; al s. XVIII formava part de la baronia de la Portella que estava en mans del Duc d'Híxar que tenia la jurisdicció civil i criminal sobre aquest mas. | 42.1559500,1.9915200 | 416684 | 4667584 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41427-foto-08024-5-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41430 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII'. 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998:34-39) . 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà', Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular i estructura clàssica, coberta a dues vessants amb el carener de la teulada paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. La masia consta de planta baixa, una planta pis i planta sota teulada on hi ha les golfes, i concentra la majoria de finestres a la casa de llevant i migdia. La porta d'accés, al mur de llevant, és d'arc de mig punt adovellada. | 08024-8 | Camí de Cal Gall s/n, 08619- Borredà | La masia del Gall es documentada des del s. XVII; molt propera al nucli urbà que anava creixent a redós de l'església parroquial de Santa Maria, els fadristerns i les noies de la masia es casaven sovint amb paraires, teixidors i gent dels oficis instal·lats al barri de Borredà. D'aquesta masia n'era fill Pere Gall que a mitjans s. XVII regentava l'hostal de Borredà. | 42.1391300,1.9927200 | 416761 | 4665715 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de cal Gall (p.11) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 41520 | Alcova de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alcova-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | L'alcova de cal Vilardell conserva un magnífic llit d'estil olotí amb un gran capçat format per dos cossos, l'inferior rectangular i el superior quadrat que és el que conté la imatge pintada, d'una gran qualitat, de la mare de Déu dels Dolors. Es un llit de noguer conservat en molt bon estat així com tota la roba de llit, inclòs el cortinatge de puntes que separa l'alcova de la resta de l'habitació. | 08024-106 | Carrer de l'Església, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1353300,1.9937100 | 416838 | 4665292 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41520-foto-08024-106-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41431 | La Llosada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llosada | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, R. (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. L'Erol, Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . | XVII-XVIII | La Llosada és una masia d'estructura clàssica, amb tres crugies, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a llevant. La masia té adossades moltes construccions auxiliars (corts, pallissa, galliners, estables, etc.), però conserva, harmoniosa, la seva estructura original, amb planta baixa, primer i segon pis i sota teulada. Destaquen les harmonioses obertures de la façana principal, finestres allindades que flanquegen el gran finestral d'arc de mig punt de la segona planta. | 08024-9 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, 08619-Borredà | La Llosada és una masia documentada ja en els documents notarials del s. XV on hi figuren capítols matrimonials i pagaments de dots als fadristerns del mas que es casen amb pagesos i filles de pagesos de cases veïnes. La construcció actual es del s. XVII i XVIII. | 42.1373900,1.9937600 | 416845 | 4665521 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41431-foto-08024-9-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de començaments del s. XX de la Llosada (p.11). | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41473 | El Querol Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-querol-vell | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Masia situada al començament de Carrer de Manresa de Borredà, documentada des del s. XIV, i restaurada en els últims anys com a casa d'Agroturisme. A la planta baixa hi ha les sales d'acolliment dels clients (sala de TV i vídeo, sala de jocs), el menjador i la cuina; a la primera planta i sota teulada hi han les habitacions dels hostes, distribuïdes a banda i banda d'unes sales amb xemeneia, biblioteca, sala multimèdia amb dos ordinadors i connexió a internet. Totes les habitacions es composen de sala (TV), alcova i bany. La casa està envoltada de jardins i a l'era, que conserva la pallissa i una part dels corrals, s'hi troben gabials amb ocells de diferents espècies i corts amb animals domèstics. S'ofereixen 15 places en sis habitacions dobles i una de triple. | 08024-59 | Carrer de Manresa | El Querol Vell és una vella masia construïda a finals del s. XVI; al s.XVIII la masia quedà unida al nucli urbà de Borredà quan va créixer el carrer conegut amb el nom de carrer Nou o de Manresa a partir dels establiments que van fer els amos dels masos Vilardell, Cam-rubí i el mateix mas Querol. | 42.1333200,1.9938600 | 416848 | 4665069 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41473-foto-08024-59-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El Querol Vell ha estat restaurat amb molta cura respectant els materials originals de la casa i l'estructura de l'edifici (parets mestres, finestres, portes i balconades, alçades, etc.) | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41489 | Fàbrica de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-baix | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XX | Fàbrica d'una sola planta rectangular, coberta a dues vessants amb teules que reposen sobre encavallades de fusta. Els murs de l'edifici són fets amb maó i en ells s'hi obren grans finestrals amb arcs de mig punt rebaixats. La nau es tancada, al sector de ponent, per un cos que fa, a més de façana, d'espai de serveis i que té una alçada superior a la nau, tot i que s'aixeca amb els mateixos materials i forma amb la resta de l'edifici industrial, un conjunt unitari. | 08024-75 | Carretera de Berga a Ripoll s/n 08619-Borredà | A finals de l'any 1923 Ignasi Pujol, la família del qual ja feina funcionar telers des del 1916 a Borredà, va obtenir permís per construir una fàbrica de teixits de cotó al peu de la carretera de Berga a Montesquiu, justament al km. 30. El permís arribà el gener del 1924 i es van construir dues 'quadres' de 1120 m2 que allotjaven telers mecànics. L'empresa va fer fallida l'any 1933 i la fàbrica i la maquinària van ser adquirides per Joan Daroca, de Barcelona, que també tenia telers a Borredà des del 1921, que amb altres socis ('Meià i daroca SA') treballà fins a meitats del s. XX , amb l'ajuda de motors de gas pobre, en que feu suspensió de pagaments. Aleshores fou adquirida per Enrique Sanchez -Cerrete y Alonso de León en pública subhasta i la seva activitat tèxtil s'allargà uns quants anys fins que el període 1978-1981 fou comendada per Manufactures Berenguer ,SA.. L'espai fabril acull ara una fàbrica de cortines de fusta. | 42.1326500,1.9938900 | 416849 | 4664994 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41489-foto-08024-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41518 | Cisterna de cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-vilardell | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XIX | Cisterna de planta quadrada de dos pisos, feta amb carreus ben treballats i polits, col·locats a trencajunt i units amb morter de calç. La cisterna, construïda a mitjans del s. XIX, es adossada al mur de tramuntana de la casa de cal Vilardell i molt a prop del mur de llevant de l'església parroquial. Al pis superior la cisterna fa de terrat de la casa i un pou permet accedir a l'aigua. | 08024-104 | C/ Manresa, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII el mas Vilardell era situada prop de l'església parroquial i havia incorporat les terres de l'antic mas Sala; al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352000,1.9938600 | 416850 | 4665277 | 1863 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41518-foto-08024-104-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41440 | Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benet-0 | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XVII-XIX | La casa fou restaurada per l'arquitecte Ramon Puig l'any 1988. | Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dues plantes superiors i sota coberta, La casa, restaurada l'any 1988, és coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana. Destaca la gran portalada d'accés, d'arc de mig punt format amb dovelles de grans dimensions i que encara conserva tallada la data de 1640; a la primera i a la segona planta es conserven les finestres amb les llindes originals de pedra i algunes de les quals foren convertides en balcons, incorporant baranes de ferro forjat. La planta sota teulada destaca per què, com altres cases de Borredà de famílies de paraires, té grans arcades d'arc de mig punt rebaixat que permetien ventilar aquest nivell que feia d'estenedor de la llana. | 08024-18 | Plaça Major nº 2, 08619-Borredà | Cal Benet és una casa construïda a mitjans s. XVII davant de la l'església parroquial de Borredà, a la plaça Major del nucli urbà. Correspon a una família de paraires benestants de Borredà, membres del gremi de Paraires i teixidors de Sant Joan, els Cirera, que van emparentar amb la família Graugés, del mateix gremi i descendents de la masia del mateix nom. | 42.1356000,1.9939000 | 416854 | 4665322 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 41441 | Porta de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | ADELL, Joan Albert (1985: 135-136). 'Santa Maria de Borredà'. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Berga. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210) 'El Berguedà'. 'Monuments de la Catalunya Romànica 1', Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1990: 91-97). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | La porta d'entrada de l'església parroquial de Santa Maria de Borredà és l'únic element que es conserva de l'església romànica; incorporada a la porta d'accés, situada al mur de ponent, consta de dues verles de fusta que porten incrustades les ferramentes. Es tracta d'una sèrie de tiges disposades horitzontalment, quatre per cada batent de porta, i estan formades per dos nervis juxtaposats els extrems dels quals acaben en forma de voluta. El centre de la tija és travessat verticalment per una altra tija més curta i amb els extrems amb volutes. Aquestes ferramentes feien una doble funció: reforçar la porta i, al mateix temps, decorar-la. Corresponen a un exemplar que és molt usual en les portes d'aquesta època i que trobem en altres exemples conservats al Berguedà, com per exemple Sant Martí de la Nou o Sant Andreu de Grèixer. | 08024-19 | Carrer de l'Església, 08619- Borredà | La porta de ferramenta correspon a l'església romànica bastida al s. XI, i que substituí un edifici anterior d'època Pre-romànica. L'actual església és un edifici del s. XVIII. | 42.1353700,1.9939400 | 416857 | 4665296 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41441-foto-08024-19-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia dels anys 1960-70 de la porta romànica de Sta. Maria de Borredà (p.19), abans de la neteja i restauració efectuada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41448 | Campanar de l'església de Sta. Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sta-maria-de-borreda | VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XVIII | Campanar de planta quadrada, bastit amb carreus polits i escantonats i col·locats a trencajunt, al sector de ponent de l'església parroquial, als peus de la nau lateral . El campanar té una socalada de tres pisos i un cos superior de dos pisos més, acabat en un terrat rodejat per una balustrada. Conserva una de les campanes originals, fosa i instal·lada l'any 1858. | 08024-26 | Plaça Major, 08619-Borredà | El campanar es va començar a construir l'any 1790 i es va finalitzar el 1797, quan fou visitat per l'abat de Ripoll que mostra, amb aquestes paraules, la seva satisfacció: '... La mayor satisfacció nostra verem la Torre de las Campanas que de poch temps a esta part esta acabam de construir aquells parroquians moguts del impulsos de la pietat de qual torre a proporció del poble es bastament magnifica y conté quatre campanes mes que suficients per la convocació dels fidels a les funcions de la Iglesia'. Entre 1840 i 1845 s'hi instal·là un primer rellotge de ferro forjat que procedia del desamortitzat monestir de Sant Pere de la Portella, el qual va funcionar fins l'any 1945 que fou substituït per un altre que també era de segona mà. Les campanes es van fondre a l'era del Querol l'any 1858 i des del 2001 toquen totes les hores, i tots els oficis, amb l'ajuda d'un mecanisme automàtic. | 42.1354200,1.9939500 | 416858 | 4665302 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41448-foto-08024-26-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41494 | Cambril de la Mare de Déu de la Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cambril-de-la-mare-de-deu-de-la-popa | PLADEVALL, A. (1979) 'La Mare de Déu de la Popa de Borredà', a La Popa, nº 2, Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Situat darrera de l'altar major i a un nivell més elevat, s'hi accedeix per una escala lateral i és format per dos espais, una sala o oratori que coincideix amb les capelles laterals i que fa avantsala del cambril pròpiament dit. Al cambril hi ha la imatge de la Mare de Déu asseguda en un tro i coronada, de 50 cm d'altura. Amb la mà dreta s'aguanta el pit que mama el Fill, assegut sobre el genoll esquerre, al mateix temps que amb les mans sosté un llibre. Ambdós personatges porten corona i elegants vestits. Ambdós espais estaven decorats amb pintures murals al fresc de les quals només es conserven les de l'avantsala del cambril. Les pintures, d'estil matusser, són molt semblants a les que es conserven al Santuari dels Oms i el de falgars, i sembla que foren iniciativa de Paulino Puig de Cal Campalans, entre 1880 i 1890; els frescos representen diferents vistes de Borredà: el carrer de Manresa des de llevant, vista general del poble, la Baixada del Vinyal, etc. | 08024-80 | Plaça de l'Església s/n 08619-Borredà | El cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Popa és va construir al s. XVIII i formava part de les obres d'ampliació de l'església parroquial, efectuades entre 1720 i 1790. Les pintures murals que decoren l'avantsala o oratori són del s. XIX i més concretament als anys immediatament posteriors al còlera de 1854; es van pintar després que i després de la terrible malaltia que assolà el poble i en agraïment a la Verge. La imatge de la Mare de Déu de la Popa que presideix l'altar major de l'església parroquial de Borredà és una talla de l'any 1940 per encàrrec del rector Mn. Maurici Soler. La talla recorda la última imatge que fou destruïda l'any 1936 i que havia estat renovada més que restaurada l'any 1928 per l'escultor vigatà Eudald Brunet i la restauració de la qual havia pagat, íntegrament, Antònia Bardolet d'Estabanell. Tot sembla indicar que el culte marià fou introduït a Borredà pel monestir de Ripoll i que la primera imatge era una talla romànica del s. XI que representava Maria amb el Nen. Amb tot al s. XIII o XIV es substituí per una de nova, una talla gòtica que ja representava la Mare de Déu de la Popa, és a dir la característica iconografia de la Marededéu donant el pit al seu fill i que en altres contrades és coneixen amb el nom de Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu de la neu o amb el topònim del lloc (L'Estany, Puiggrós, Falgars, etc.) i és que el nom de 'Popa' prové del mot català antic sinònim de 'mamella' i del qual deriva el verd 'popar' o 'mamar'. | 42.1353500,1.9939800 | 416860 | 4665294 | 1790 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41494-foto-08024-80-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La imatge actual és una restauració d'una imatge de principis del s. XX que fou restaurada a partir de criteris poc respectuosos amb el model original que aleshores es deuria trobar força malmès. Amb tot es tracta d'una imatge que recorda la tipologia gòtica. | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41495 | Revetlla de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/revetlla-de-sant-joan | VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XXI | La nit del dia abans de Sant Joan es celebra la revetlla popular amb un gran foc. Tot i que la festa ja no conserva els trets més característics del que fou la celebració festiva de l'antic gremi de paraires i Teixidors de llana de Borredà que tenien com a patró a Sant Joan, manté viu el caràcter festiu a l'entorn del foc. | 08024-81 | La nit de la revetlla i el mateix dia de Sant Joan es menjava una tradicional coca anomenada de 'Tapeta' que s'elaborava a les cases de pagès que tenien forn i també la preparaven els forners del poble. La coca s'elaborava amb pasta de pa i tenia una forma completament rodona; sobre la pasta de pa si col·locaven talls de llonganissa i aquesta es cobria amb una fina capa de pasta, gairebé transparent, que feia de 'tapeta' per evitar que caigués la llonganissa. L'arrelament de la festa de Sant Joan a Borredà es evident pel fet que el Gremi de Teixidors i de Paraires i la Confraria que va néixer a redós seu tenien com a sant patró a Sant Joan, que celebraven amb actes religiosos. L'any 1826 quan l'abat de Ripoll clausurà la confraria mantenia la prerrogativa de la festa patronal pels agremiats i en cas que el dia de Sant Joan s'escaigués amb diumenge, el rector estava obligat a celebrar una missa en honor del sant l'endemà mateix. | 42.1355200,1.9940000 | 416862 | 4665313 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41495-foto-08024-81-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41497 | Col·lecció de Pintura de l'Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-de-borreda | XX | La col·lecció de quadres a l'oli i aquarel·les procedeix de l'organització del concurs de Pintura i els olis i les aquarel·les corresponen als primers premis d'aquest concurs que es realitzar anualment des de l'any 1976. L'Ajuntament de Borredà disposa de 27 teles que s'exposen en diferents dependències municipals. Atenen a les bases del concurs, les obres representen imatges parcials o generals del nucli de Borredà. D'entre els pintors premiats destaquen: Sallent, Vila Arimany, Besora, Romero, Canals i Amills. | 08024-83 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | El Concurs de Pintura ràpida de Borredà és el més prestigiós i concorregut de la comarca del Berguedà. La primera edició va tenir lloc l'any 1976 i s'ha mantingut, només amb la interrupció d'un any, fins a l'actualitat. | 42.1356800,1.9940100 | 416863 | 4665330 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41497-foto-08024-83-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41438 | Cal Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilardell | SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XIV-XVIII | Construcció de planta rectangular. Coberta a dues vessants i que consta de planta baixa, dues plantes i planta sota coberta, amb les golfes. Tot i que avui resta integrada dins el conjunt urbà del casc antic de Borredà, quan es va construir a la baixa edat mitjana, i ampliar en els segles posteriors fins al XVIII, ho feu amb els criteris d'una masia. Davant mateix de la façana principal, orientada a ponent, i separada pel carrer, la família de cal Vilardell encara conserva els horts. A la façana hi destaquen les llindes de pedra de portes i balcons així com una eixida amb balconada de fusta; al sector de tramuntana hi ha el pou i la cisterna, construïts al s. XIX. | 08024-16 | Carrer de l'Església, nº 5, 08619-Borredà | Documentat des del s. XVII amb el nom de mas Vilardell, el casal es va construir sobre les terres i la masia baix medieval de cal Sala, situada prop de l'església parroquial. Al costat de la masia es va construir dues cases, per cadascun dels dos fills que es dedicaren a fer de paraires i teixidors. Les cases comptaven amb un pati, una era i un hort i a la planta baixa hi havia la botiga i el taller dels fadristerns Vilardell que aleshores eren teixidors de lli. Al primer pis de la casa hi havia la cuina, el menjador i dues cambres i a les golfes la matèria primera i el producte elaborat, a punt de vendre. Al s. XVIII figuren com una de les famílies benestants de Borredà i com a tals l'hereu de cal Vilardell es nomenat, l'any 1709, administrador de la batllia de Borredà. Els Vilardell foren al llarg del s. XVIII regidors del Comú de Borredà, propietaris del molí del Vilardell, a la riera de Merlès, i de la masia del mateix nom, situada a la parròquia de Santa Maria de la Quar (avui municipi de la Quar). A finals del s. XVIII els Vilardell s'enfrontaren amb el rector, el gremi de Paraires i Teixidors, i el Comú de Borredà en un plet que impedí la construcció de l'Hospital de Borredà que s'havia d'alçar prop de l'església i en terres dels Vilardell. En aquesta casa va néixer Miquel Vilardell i Picas (1904-1986) metge rural de Borredà i alcalde entre 1963 i 1975. | 42.1352200,1.9940400 | 416865 | 4665279 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41438-foto-08024-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41516 | Arxiu documental de cal Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-de-cal-grauges | VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII-XIX | L'arxiu es conserva en bon estat, ben guardat en caixes normalitzades a l'Arxiu Municipal de Borredà, pendent de la seva ordenació. | Arxiu format per documentació en paper dels segles XVIII i XIX agrupats en diferents lligals. Els documents més antics (s. XVIII) corresponen a notarials (compra-vendes,àpoques, invenatis, capítols matrimonials, testaments, correspondencia, plets, censals i censos) en paper de la família Graugés. Pel que fa a la documentació del s. XIX, també tota en paper, a més de la documentació familiar (en la qual destaca un plec molt important quan a nombre de cartes) hi ha documentació corresponent a l'Ajuntament de Borredà. | 08024-102 | Plaça Major nº , 08619- Borredà | La família Graugés cedí a l'Ajuntament de Borredà el fons documental localitzat a les golfes de la seva casa i que és format per documentació en paper dels s. XVIII i XIX. Ingressà a l'arxiu municipal a finals de l'any 2003. | 42.1357300,1.9940700 | 416868 | 4665336 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41516-foto-08024-102-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41424 | Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-sant-sadurni-de-rotgers | <p>CARBONELL, Eduard. (1975). 'L'art Romànic a Catalunya. Segle XII'. Barcelona. CARBONELL, E. (1981). 'L'ornamentació en la Pintura Romànica Catalana', Barcelona: Artestudi Ed., Col·lecció de Materials núm.2. COOK, J. I GUDIOL, J. (1950). 'Pintura e Imagineria Romànicas', Madrid: Ars Hispaniae. Vol. VI. ROSSELL, Joan (1985:137-141). 'El retaule de Sant Sadurní de Rotgers. Catalunya Romànica. XII. El Berguedà'. Barcelona SUREDA, Joan. (1982). 'Pintura Romànica a Catalunya'. Madrid. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990</p> | XIII | <p>Frontal de fusta (1,34 m d'ample per 0,90 m d'alt i 0,35 cm de gruix) pintat al tremp que segueix la típica distribució amb un compartiment central i dos laterals separats per bandes horitzontals i verticals que tanquen les escenes. Al compartiment central s'hi representa la imatge de Crist en Majestat envoltat per l'aurèola i assegut en un tro encoixinat; amb la mà dreta beneeix i amb l'esquerra aguanta un llibre que reposa sobre el genoll. Correspon al model iconogràfic del Crist apocalíptic, la 'Maiestas Domini', i l'acompanyen les figures del Tetramorfos, imatges simbòliques dels quatre Evangelistes. El frontal està dedicat a Sant Sadurní, patró de l'església de Rotgers, i diferents escenes de la seva vida es representen a banda i banda de la imatge central de Crist en Majestat; el compartiment superior dret es representa l'escena en que St. Sadurní es jutjat davant el tribunal de l'emperador Deci; el compartiment inferior dret mostra l'escena del martiri; el compartiment superior esquerre s'hi representa un dels miracles del sant. L'últim compartiment s'ha perdut.</p> | 08024-2 | Museu Episcopal de Vic | <p>El frontal de Sant Sadurní de Rotgers va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d'art exhibida a l'Exposició Universal de Barcelona procedent d'aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona ha col·locat a l'interior de l'església de Sant Sadurní de Rotgers una còpia del retaule original, feta per Emili Julià. L'any 938 es documentat un nucli de població amb el nom de 'palatium Rodegarii' que ja disposava d'església que era sufragània de Sta. Maria de Borredà i per tant del monestir de Sta. Maria de Ripoll. L'església actual però no es va construir fins a finals del s. XI i es va consagrar el 1167. A la primera meitat del s. XIII es va reprendre la construcció de la nau i del campanar i es col·locà, a l'altar, el frontal dedicat a Sant Sadurní que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic. La crisi dels últims segles medievals provocà l'abandó de l'església i no fou fins a finals del s. XVI que es documenten obres de consolidació. A mitjans del s. XVII es construeix el cor de fusta al peu de l'església i entre 1705 i 1725 es construeix el sepulcre subterrani al mig de la nau de la família Cirera, una de les més importants del lloc. Fins abans de la Guerra Civil (1936-39) s'hi feia missa cada diumenge però a partir de 1940 s'hi va deixar d'enterrar i només es van mantenir les misses el dia del sant patró i per la segona Pasqua.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1230-50 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41424-foto-08024-2-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El Frontal d'altar de Rotgers figura amb el núm. 6 de l'inventari del MEV i amb data d'ingrés abans de l'any 1893. Va ingressar al Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1888 atès que aquest any ja formava part de la col·lecció d'art exhibida a l'Exposició Universal de Barcelona procedent d'aquest museu vigatà. El Servei de Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona està treballant en la confecció d'una còpia del retaule que serà col·locada a l'església de Rotgers i del qual n'és l'autor Emili Julià. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41443 | Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'.Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'edifici del nou Ajuntament de Borredà és fruït de les obres de construcció efectuades entre 1980-1981 amb el suport de la Diputació de Barcelona, els fons de cooperació d'aquesta institució i el mateix Ajuntament de Borredà. El projecte fou signat per l'arquitecte Francesc d'A. Viladevall. | Construcció civil, casa entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes i sota teulada; construïda amb pedra seguint els models de l'arquitectura urbana del nucli antic de Borredà, l'actual edifici de l'Ajuntament es va reconstruir de bell nou el 1980. | 08024-21 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | Des del s. XVII es documentada l'existència de la Casa del Comú de Borredà a la plaça Major. Els batlles i els regidors eren nomenats pels abats del monestir de Sta. Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc, entre els pagesos benestants de la parròquia; a partir de mitjans s. XVIII comencen a nomenar, per aquests càrrecs, paraires que acaben per controlar la vida del pròsper nucli urbà al llarg del s. XVIII, tot desplaçant els pagesos, i impulsant la reforma del règim municipal. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1981 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41443-foto-08024-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de mitjans s. XX del vell Ajuntament (p.18) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 41444 | Arxiu Municipal de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-borreda | VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga 1990 | XIX-XX | L'arxiu municipal de Borredà ,amb 4 metres lineals, consta de les següents seccions: 1.- Administració General (terme municipal, òrgans de Govern, Alcaldia, Secretaria, Personal, Correspondència i Mitjans de Comunicació) 2. Hisenda (Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitat) 3.- Juntes i Comissions, Pòsit 4. .Beneficència i assistència social (Atenció a refugiats i orfes de guerra, Accions per l'atur laboral i Cooperació i solidaritat), 5. Sanitat (Inspecció sanitària, Personal Facultatiu, Centres sanitaris municipals, Inspecció veterinària, Juntes i comissions municipals) 6. Obres i urbanisme (Planejament i gestió urbanística, Obres d'infrastructura, Immobles municipals, Obres e particulars, Activitats classificades i obertura d'establiments, Promoció de l'habitatge), 7. Seguretat pública (Cossos de seguretat, passaports, Guardes jurats, Juntes i Comissions municipals, Protecció civil), 8. Servei militar (Quintes, allistaments, lleves forçoses, Bens subjectes a requisa militar, Prestació Social Substitutòria, Correspondència militar). 9. Població (Estadístiques, Padró, Registre Civil, Junta local del cens). 10. Eleccions (Municipals, Jutge de Pau, Diputats Provincials, Parlament de Catalunya, Generals Corts i Senat, Parlament europeu, Referendums i plebiscits, Cens electoral). 11. Ensenyament (Primari, Escoles dibuix, arts i oficis, música, formació professional, escoles taller, Escoles d'adults, Juntes i comissions municipals). 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (Censos agraris, foment forestal, Juntes i comissions municipals, medi ambient) | 08024-22 | Plaça Major nº 4, 08619-Borredà | L'arxiu municipal de Borredà conserva documentació des del s. XIX, molt fragmentada com a conseqüència de l'espoli i la destrucció provocats durant els períodes conflictius de les Guerres Carlines; pel que fa a aquesta documentació més antiga destacar que es conserven les actes de plens, registres de correspondència i comptabilitat de bona part del s. XIX tot i que en cap de les seccions es conserva sencera. Pel que fa a la documentació del s. XX aquesta només presenta 'buits' del període 1936-1939. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41444-foto-08024-22-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | L'Arxiu fou ordenat l'any 2001 per Albert Rumbo, contractat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41447 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-borreda | <p>VV.AA (1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | S.XVI-XIX | <p>Tota la documentació de l'arxiu parroquial de Sta. Maria de Borredà anterior al s. XX fou traslladat a l'Arxiu Episcopal de Vic l'any als anys vuitanta del s. XX. . En aquest arxiu és conserven els següents documents catalogats: Llibres sacramentals: - Baptismes: 1.1586-1622 (lligall); 2. 1725-1797 (vol); 3. 1797-1851 (vol.); 4. 1857-1875 (vol.); 5. 1875-1883 (vol); 6. 1886-1899 (vol). - Baptismes, matrimonis i defuncions: 1. 1852-1856 (vol). - Baptismes i defuncions: 1. S. XVI-XVII (llig). - Matrimonis: 1. 1748-1898 (vol); 2. XVII-XIX (llig); 3. 1857-1898 (vol). - Defuncions: 1. 1800-1834 (vol); 2. 1835-1851 (vol); 3. 1857-1875 (vol); 4. 1875-1885 (vol); 5. 1884-1889 (vol); 6. S. XX (llig). Administració parroquial: - Aniversaris i celebracions: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Visites pastorals: 1. S.XVII-XIX - Comptes i factures parroquials: 1.1600-1899 (llig); 2. 1675-1681 (vol); 3. S. XVIII-XIX (llig). - Llevadors i censals: 1. S. XVIII-XIX (vol.) - Llegats i fundacions: 1.1790-1850 (hospital) (llig); 2. S.XVII-XIX. - Correspondència: 1. S. XVIII-XIX (llig) - Confraries: 1. Ànimes. S.XVII-XVIII; 2. Roser, 1850-1884; 3.Confraria de Sant Joan (paraires): 1. S. XVIII; 4. Filles de Maria 81893-1927). Notarials: - Manuals: 1. 1421-1624 (llig); 2. S. XV-XVII (llig); 3. S. XV-XVII (llig); 4. 1696-1724 (vol). - Capítols matrimonials: 1.1511-1679 (llig); 2. 1680-1759 (llig). - Testaments: 1. S.XVII (llig); 2. S. XVII-XVIII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XIX (llig); 5. S. XIX (llig). - Actes notarials: 1. S. XVII (llig); 2. S. XVII (llig); 3. S. XVII-XVIII (llig); 4. S. XVIII (llig); 5. S. XIX (llig). - Vària: 1. S. XVIII-XIX (llig) -Pergamins: 1. 1620 (1 pergamí)</p> | 08024-25 | Arxiu Episcopal de Vic, Plaça Santa Maria nº 3, 08500- Vic | <p>La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic.</p> | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41447-foto-08024-25-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-21 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41501 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-2 | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XVI-XIX | La Festa Major de Borredà es celebra el penúltim cap de setmana d'Agost; la festa comença el divendres amb activitats esportives i ball, que es repeteixen el dissabte i que es complementen amb el concurs de Rams de Flors i Correfoc. A les 12 hores de diumenge i a la Plaça Major actua sempre l'Esbart Dansaire de Borredà i després hi ha una ballada de sardanes. Per la tarda campionat de Petanca, finals del torneig de Futbol Sala Infantil, i ball de Nit. El dilluns gresca per als infants a l'amfiteatre, campionat de Botifarra, Gran Gincana i teatre. La Festa Major es clou el dimarts amb un campionat d'Escacs, activitats artístiques per als infants, campionat femení de Domino, finals del campionat de billar, tradicional partit de futbol i gran ball de Fi de Festa. | 08024-87 | Nucli urbà de Borredà | Tot sembla indicar que els orígens de la Festa Major són els d'una festa patronal en honor de la Mare de Déu de la Popa, patrona de Borredà i que per tant es celebraven els dies més propers al 15 d'agost. Com a festa religiosa, i per tant amb actes d'aquest tipus, deu ésser tant antiga com la celebració de la festa de la Marededéu d'Agost; la seva transformació com a festa més popular es deuria produir a partir del s. XVIII i molt especialment a partir del XX. L'actual programa festiu és totalment laic, tot i que manté les celebracions religioses organitzades per la parròquia, i destaca per la gran quantitat d'actes dirigits a grups d'edat diferents. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41501-foto-08024-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98|94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41502 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda-0 | <p>FORNELLS, C. coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XX | <p>L'associació cultural Àmbit de Recerques del Berguedà, fundada l'any 1982, té una secció dedicada a recollir tot tipus de fotografies de la comarca del Berguedà. L'arxiu fotogràfic està organitzat per termes municipals i dins de cada terme municipal per temes, i per tant disposa d'una bona col·lecció de fotografies de Borredà. Disposa de 150- 200 imatges en paper B/N i color de diferents fotògrafs (Joan Ribera, Ramon Viladés) i d'imatges d'arxiu. Bona part de la col·lecció es va formar entre 1988 i 1990 quan l'entitat va rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Borredà de fer un llibre d'història que es va publicar el 1990.</p> | 08024-88 | C/. Mn. Huch, nº 5, 08600-Berga | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 08024 | Borredà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41502-foto-08024-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41445 | Santa Maria de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. GAVIN, Josep M. (1985): 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. SERRA, Rosa (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. VV.AA. (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | La teulada es va restaurar l'any 1979, el 1980 l'escalinata d'accés i el 1981 s'iniciaren les obres a l'interior de la nau amb la decoració mural del presbiteri. | L'església és un espaiós edifici de tres naus, amb les laterals força estretes, que aixoplugaven antigues capelles; l'església és capçada amb un presbiteri rectangular, flanquejat per una capella al sector de tramuntana i per la sagristia a llevant. L'edifici és una construcció de pedra i calç, que tot i que conserva elements de l'època romànica com és el cas de la porta de ferramenta, situada a migdia, és una obra de finals del s. XVII i de tot el s. XVIII. Hi destaca especialment el campanar. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 fou incendiada i es van perdre el conjunt de retaules barrocs que decoraven les capelles laterals i l'altar major; als anys setanta del s. XX es redecorà l'altar major amb pintures murals dels pintors vigatans Camil Bofill i Benet Barniol. Al mur de llevant de l'església parroquial de Borredà, a una considerable alçada, prop del ràfec de la teulada, es conserva l'escut del monestir de Ripoll esculpit. S'hi representa un gall, el bàcul de l'abat i el signe del sol. | 08024-23 | Plaça Major, 08619-Borredà | La primera església pre-romànica, documentada des de l'any 856, fou substituïda al s. XI per un nou edifici romànic que es va mantenir amb peus fins a començaments del s. XVIII tot i que des de finals del s. XVI i molt especialment al llarg del s. XVII s'amplià amb la construcció de capelles laterals que van acollir els altars de les Confraries de Sant Joan i Sant Martí, del Roser i de Sant Pere; també es modificà l'absis per tal d'encabir-hi un nou presbiteri amb el cambril de la Mare de Déu de la Popa. Tot i que l'any 1718 s'iniciaren les obres de construcció de la capella del Sant Crist i que aquesta s'inaugurà el 1720, l'església devia tenir, als ulls del rector i dels habitants de Borredà un aspecte antic ja que el 1784 el batlle i els regidors, d'acord amb el rector i els obrers de les Confraries acorden iniciar les obres de la nova parroquial. La nau s'allargà notablement, es va refer la volta i el 1790 començaven les obres del campanar. Malauradament fou incendiada durant la Guerra Civil (1936-39) perdent-se els retaules barrocs que la decoraven. L'església i el seu terme parroquial pertanyien als dominis jurisdiccionals del monestir de Santa Maria de Ripoll des de l'any 886, tot i que formaven part del bisbat d'Urgell i a partir de l'any 1596 del de Solsona, fins que a l'any 1835, i com a conseqüència de la desamortització va desaparèixer el monestir de Ripoll, la parròquia de Sta. Maria de Borredà passà a formar part del bisbat de Vic. | 42.1354200,1.9941300 | 416873 | 4665301 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41445-foto-08024-23-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 41491 | Ballet i Corranda de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-i-corranda-de-borreda | AMADES, Joan(126) 'Costumari català', vol. V D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). R. (1985, 18 d'agost) 'L'esbart de Borredà recupera la dansa 'Ballet i Corranda'' a Regió-7. VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. La recerca documental és obra de Carme Fornells d'Andreu. | El ball comença amb un passeig reposat per continuar amb uns compassos airosos que les parelles dansaires fan saltant; el ball culmina amb un salt que fan les balladores ajudades per els fadrins. Les noies vesteixen llargues faldilles de seda, cos de seda o vellut negre, davantal de seda negre, joies, mitges blanques i caputxa blanca, si eren solteres, o caputxa negre, si eren casades, i sabates negres. Els nois porten sobre el vestit de vellut negre una capa, armilla, camisa blanca, corbatí, sabates amb sivelles o espardenyes amb betes negres. | 08024-77 | Plaça major 08619-Borredà | La única notícia documental d'aquest ball es una referència de Joan Amades: ' A Borredà havien estat típiques les balles, que ja fa anys que no es fan. A la sortida de l'ofici, el jovent es lliurava a la dansa; les balladores duien la caputxa clàssica emprada a la muntanya per assistir al temple. Ballaven una versió del típic ballet, potser la més airosa de tornada i la més ben conservada de coreografia i, en general, la que ofereix un conjunt més harmònic i vistós. Després del ballet, amb els encalçaments alternats i les passades que li són característiques, ballaven la corranda, com a complement, i acabaven amb el típic salt de les balladores'. Amades reprodueix els gràfics i figures del ballet de Borredà així com la tornada, recollit per Eduard Subirà al Lluçanès. | 42.1356000,1.9941400 | 416874 | 4665321 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41491-foto-08024-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41491-foto-08024-77-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ballet o corranda de Borredà es va ballar fins l'any 1975 i es va recuperar el 1985 de la mà de Rosa Maria Rota, Carles d'Abassolo i Carme Fornells d'Andreu. Es balla cada any el diumenge de la Festa Major a la Plaça Major de Borredà | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41498 | Fira d'artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dartesans | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | Es una fira a l'aire lliure que congrega a la plaça Major de Borredà un nombre indeterminat d'artesans que posen a la venda diferents productes alimentaris (formatges, embotits, mel , melmelades, etc.) o manufacturats (cistells, treballs amb boix, ceràmica, etc. ). La fira es celebra el penúltim diumenge de setembre des de l'any 1996. | 08024-84 | Plaça Major de Borredà | Organitzada des de l'any 1995 per l'Ajuntament de Borredà té com objectiu potenciar el nucli de Borredà com un centre d'activitats d'oci i de festa, potenciant en aquest cas el comerç local quan ja finalitza la temporada turística de l'estiu. | 42.1355500,1.9941400 | 416874 | 4665316 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41498-foto-08024-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41492 | Ball del Racó de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-raco-de-borreda | D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985 | Tot i que al ser un ball de Carnestoltes els nois i les noies el ballaven amb la indumentària que volien, fins i tot disfressats, avui es balla amb una indumentària específica que intenta significar la varietat dels oficis i categories socials de la gent de Borredà en temps pretèrits: pastor, pagès benestant, menestral, pubilla rica, pagesa, etc. | 08024-78 | Plaça major 08619-Borredà | Era un ball de carnestoltes molt lliure que es ballava a les eres de les cases de pagès o dins de la sala, amb poca llum, sempre abans de la llarga Quaresma. L'any 1906 encara es ballava. La única referència documental és la cita que fa Marià Agulló l'any 1926 comentant, de manera genèrica, el ball del racó: 'Equival al que els castellans en diuen Baile del Candil; són els balls que solen fer algunes cases per Carnestoltes entre gent de l'ala trencada. M'ho digueren fa una vintena d'anys enrera'. | 42.1356200,1.9941700 | 416876 | 4665324 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41442 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-0 | SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol. Berga. VV.AA.(1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XI-XVIII | La Plaça Major és el centre històric i urbà de Borredà al qual hi arriben els carrers de Berga, de Frontanyà, de Manresa, de l'Església. De forma irregular, més aviat rectangular, és presidida, al sector de llevant, per les grans dimensions de l'església parroquial, i a ponent per cases entre mitjeres, de les quals destaca cal Benet, cal Bardolet i l'Ajuntament. Les cases entremitgeres tenen planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada; les façanes conserven llindes de pedra amb les dates de la construcció gravades la qual cosa informa de que es va adoptar l'actual morfologia al llarg dels s.XVII i XVIII. | 08024-20 | Plaça Major, 08619-Borredà | La plaça Major es va començar a formar al s. XIV quan a redós de l'església parroquial i al peu del camí ral de Berga a Ripoll es construeixen algunes cases com la rectoria i l'hostal de Borredà que formaran també l'espai urbà de la Placeta. La plaça és una eixampla del carrers que al llarg dels segles es formen a banda i banda de l'antic camí ral que des de Borredà portava al monestir de Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1356200,1.9941800 | 416877 | 4665324 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41442-foto-08024-20-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al carrer hi destaquen dues grans cases, Can Font i Ca les Monges. Les Normes Subsidiàries de Planejament Urbà de l'Ajuntament de Borredà (2002) determinen que com a Zona 1 Casc Antic (espai urbà) les edificacions del nucli històric de Borredà, en concret les de la Plaça Major, Carrers de l'Església, Manresa, Frontanyà, Camí de la Font, de Berga, de Dalt i la Placeta. | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41499 | Festa de la Matança del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-matanca-del-porc | FORNELLS, C. coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà | XX | El tercer diumenge de Febrer es celebra la Festa de la Matança del Porc que es complementa amb una Trobada de Gegants. Els actes tenen lloc principalment a la plaça Major de Borredà, i consisteixen amb rememorar la tradicional festa de la matança. | 08024-85 | Plaça Major, 08619-Borredà | 42.1356100,1.9941800 | 416877 | 4665323 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41499-foto-08024-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||
| 41493 | Ball de Rams de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rams-de-borreda | D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. | Es un ball de gala en el qual les noies porten faldilles llargues de seda, mantellina blanca si són solteres i negre si són casades, i sobre la mantellina una caputxa igualment blanca o negre; les noies porten les seves millors joies. Els nois vesteixen amb vestit de vellut i capa, armilla, camisa blanca, corbatí i faixa, sabates amb sivelles o espardenyes de set betes negres. | 08024-79 | Plaça major 08619-Borredà | El ball de Rams es ballava encara l'any 1884 el dies de la festa Major de Borredà que aleshores es celebrava els dies 2,3 i 4 de setembre. És el característics ball de Rams estès arreu de Catalunya, característic pel fet que les balladores porten un ram amb què els ha obsequiat el ballador i que sembla ser que el venien els pabordes i les pabordesses de Borredà, organitzadors de la festa. Es tracta d'un ball característics de molts indrets de Catalunya i com a tal se'n va fer ressò el 'Diario de Barcelona' l'any 1894 (28 de agosto, p. 9933) amb aquestes paraules 'El pueblo de Borredà celebrarà su fiesta mayor los dias 2,3 y 4 de Setiembre en la que abrà el Ball de Rams'. | 42.1356400,1.9941900 | 416878 | 4665326 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41493-foto-08024-79-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major. | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41500 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes | XX | La festa del Carnestoltes es celebra a Borredà el dissabte i diumenge de Carnaval i consisteix en organitzar una rua de disfresses. Com a manifestació festiva del calendari local s'ha incorporat recentment, des de la dècada dels anys vuitanta, i és manté viva gràcies a la organització i col·laboració de diferents entitats del poble. | 08024-86 | Casc antic de Borredà | 42.1357900,1.9942300 | 416881 | 4665342 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||||
| 41475 | Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou | SERRA, R. (1990: 459-473)'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED, Cervera SERRA, R. (1998: 34-39): 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga VV.AA (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVIII | Pou situat en un dels extrems de la Plaça Major de Borredà format per un cos de secció cilíndrica feta amb maçoneria i morter de calç, d'una alçaria d'1 metre i un radi d'uns 80 cm que conserva l'armadura de ferro i la politja. La part sotrerrada, que també té secció cilíndrica, té una notable profunditat fins arribar a l'aigua subterrània | 08024-61 | Plaça Major, 08698-Borredà | El pou es va construir a finals del s. XVIII o començaments del s. XIX amb l'objectiu de facilitar el subministre d'aigua al nucli urbà de Borredà que comptava amb fonts. | 42.1357200,1.9942600 | 416884 | 4665335 | 08024 | Borredà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||||||
| 41437 | Ca les 'Hermanes' o Casa del Pare Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-les-hermanes-o-casa-del-pare-coll | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga | XVII-XIX | Construcció entremitjeres formada per planta baixa i dos pisos, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal , que dóna al carrer de Frontanya. Restaurada l'any 2000-2002, la restauració va transformar la distribució interior de la casa per tal d'adaptar-la als nous usos de casa de colònies i d'acolliment. Es conserva l'estructura de la façana, respectant obertures i forjats, i és a la façana principal on hi destaca la llinda amb la data 1694, amb l'inscripció IHS i la creu. | 08024-15 | Carrer de Frontanyà nº 1, 08619-Borredà | Coneguda amb el nom de Cal Cristòfol, la casa fou, a finals del s. XVIII, seu de l'hospital de Borredà; aquesta institució ocupà la casa en espera de poder-se traslladar a un nou edifici que es va projectar l'any 1790 per iniciativa del rector Jaume Palmerola i un consell de veïns, en unes terres propietat de la família Vilardell. Fou Magdalena Vilardell i Roca qui interposà un plet i paralitzà el projecte. Fou aleshores quan s'optà per instal·lar, de manera provisional, l'hospital i casa de misericòrdia per a l'acolliment de pobres a la casa de cal Cristòfol, el 1812. Tot sembla indicar que l'hospital es va tancar el 1849. L'any 1890 el rector de Borredà, Joan Casadevall, aconseguí que les Germanes Dominiques de l'Anunciata s'instal·lessin a Borredà i hi fundessin una escola i una casa de acolliment i d'exercicis espirituals. La casa i l'escola ja funcionaven el 1898, estaven ubicades al carrer de Frontanyà, en un edifici que s'amplià al llarg dels anys. | 42.1361200,1.9942700 | 416885 | 4665379 | 1890-98 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41437-foto-08024-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | En el llibre 'Memòria. Una història Gràfica del poble de Borredà' s'hi reprodueixen una bona colla de fotografies de l'escola de les 'Hermanes'. La casa és administrada per la congregació religiosa d les Germans Dominiques de l'Anunciata. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41461 | Pont de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-joan | FORNELLS, Carme coord. (2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'art del Berguedà, Berga. VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII | Pont de pedra d'una sola i ampla arcada de mig punt sostingut amb pilars que reposen sobre el llit de la riera de Margançol o de Vilada que discorre engorjada. D'esquena plana conserva una barana molt baixa feta amb maçoneria, el mateix tipus de pedra que la resta de l'obra, unida amb morter de calç. | 08024-47 | Parròquia de Santa Maria de Borredà, riera de Mardançol | El pont fou construït a finals del s. XVII al mateix temps que el molí bataner de Sant Joan per el Gremi de paraires i teixidors de llana de Borredà, constituït el 1669 amb el permís de l'abat de Santa Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc. El molí draper fou objecte d'un llarg plet que enfronta el gremi amb la família Font i que obligà al agremiats a construir-ne, un de nou, al s. XVII; per aquesta raó el pont va tenir poc ús, ja que a més de portar al molí draper permetia creuar la riera del Merdançol pel camí que anava de Borredà a Parts de Lluçanès, anomenat encara avui camí dels Graus. | 42.1292700,1.9943800 | 416885 | 4664618 | 08024 | Borredà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41461-foto-08024-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 41488 | Nucli antic de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-borreda | <p>VV.AA. (1981) Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, pp 316-318, tomo II, Barcelona VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | X-XX | L'Ajuntament ha impulsat una política d'ajudes per a incentivar que els propietaris restaurin les façanes del casc antic, política que ha donat molts bons resultats | <p>El casc antic de Borredà és format per un conjunt de carrers i places formades des del s. X a redós de l'església parroquial de Santa Maria de Borredà. Tot i l'antiguitat del lloc, el conjunt urbà actual no quedà definit fins al s. XVIII, segle de màxim esplendor i creixement del poble. Compren una superfície de 1,29 ha i compren les edificacions i els espais públics d: la Plaça Major, els carrers de l'Església, de Manresa, de Frontanyà, del Camí de la Font, de Berga, de Dalt, i la Placeta. Aquest espai urbà està consolidat en un 95% amb un predomini de construccions amb més de cent anys d'antiguitat, que presenten les següents característiques generals: es tracta de cases entremitgeres, construïdes amb maçoneria, pedra picada i polida a portes de llindes i finestres, i cobertes amb teules sobre encavallades de fusta. Quan a les alçades cal fer notar que les cases de la Pl. Major presenten planta baixa, dues plantes superior i un sota coberta obert amb galeries o balconades que feia de magatzem i estenedor de la llana; a la resta de carrers hi predominen les cases de planta baixa i dos pisos.</p> | 08024-74 | Parròquia de Santa Maria de Borredà | <p>La història de Borredà es relaciona directament amb el període de la repoblació de les terres dels comtats de Berga i Osona impulsada pel comte Guifré el Pelós a finals del s. IX i a la fundació d'una església, Santa Maria de Borredà que al s. X la família comtal cedí al gran monestir de Santa Maria de Ripoll. A partir d'aleshores i fins a començaments del s. XIX l'abat de Ripoll fou el senyor jurisdiccionals de bona part de l'actual terme municipal. Pel sector sud-est, la zona geogràfica de la Vall del riu Merlès, habitada també des del s. X, també fou dominada pel monestir ripollès, però la zona més meridional quedà sota els dominis i la influència dels barons de la Portella. Durant tota l'etapa medieval i fins al s. XVII la població de Borredà, aplegada en les parròquies de Santa Maria de Borredà, Sant Sadurní de Rotgers, Sant Esteve de Comià i Sant Pere i Santa Maria de Salselles, es dedicà a l'agricultura i la ramaderia; a partir del s. XVII començar a destacar la manufactura de la llana de la mà d'una colla, cada vegada més gran de paraires i teixidors de llana que s'instal·laren al Borredà i van fer créixer el nucli urbà que ja existia des del s. XIV, esperonat pel fet que l'església i l'hostal estaven estratègicament situats al peu del camí ral que anava de Berga a Ripoll. Al 1667 es fundà el Gremi de Paraires i Teixidors de llana de Sant Joan i mica a mica els menestrals desplaçaren als pagesos en el govern del vila i en les relacions amb el monestir de Ripoll. La prosperitat del set-cents és evident en les cases del casc antic de Borredà, en la gran varietat i riquesa constructiva de les masies i en la importància i quantitat de molins fariners i bataners escampats per tot el terme municipal. La importància del centre llaner de Borredà s'estroncà a finals del s. XVIII quan els teixits de llana van patir la competència dels nous teixits de cotó, productes industrials. Al llarg del XIX Borredà va viure amb intensitat totes les guerres i revoltes, molt especialment les Carlines, en les quals els borredanesos s'implicaren decididament. No fou fins a començament del s. XX que la situació de crisi canvià de la mà de la construcció, per part de la Mancomunitat de Catalunya, d'algunes de les principals infrastructures que van permetre la modernització del nucli urbà, com per exemple la construcció de la carretera de Berga a Ripoll, la xarxa telefònica o l'abastament d'aigua.</p> | 42.1360000,1.9944200 | 416897 | 4665366 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41488-foto-08024-74-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-10-14 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Aquesta zona, dotada des de l'any 1982 per una mínima protecció urbanística per la figura legal 'Delimitació del Sol Urbà' (DSU) i ampliada per les 'Normes Subsidiàries de Planejament' (NNSS) de l'any 2002 determina una delimitació de les alçades a la dels edificis originals: plata baixa, dos pisos i aprofitaments de sota coberta o planta baixa i dos pisos, i la de fondàries. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 41435 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font | FORNELLS, Carme coord. (2002). 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'. Borredà. SERRA, Rosa (1990: 459-473). 'Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII', a 'Església i societat a la Catalunya del s. XVIII', vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera. SERRA, Rosa (1988:34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà', a l'Erol, Berga. VV.AA. (1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga. | XV-XVIII | La casa, i molt especialment les seves façanes, requeririen una actuació de restauració, molt especialment la fusta que és, de bon tros, el material constructiu més deteriorat. | Casal situat al nucli urbà de Borredà construït a manera de masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana; a aquest cos central, el més antic, s'hi adossà un cos perpendicular que forma una característica eixida de doble balconada de fusta i a la qual hi ha adossat un característic pou que identifica i dona caràcter al casal. Ambdós cossos constructius es van alçar amb pedra irregular unida amb morter de calç i amb pedra polida i ben treballada a portes i finestres. Entre les moltes obertures destaca la gran portalada d'accés d'arc de mig punt fet amb grans dovelles, i també la balconada de fusta del cos perpendicular on hi ha el pou que deixa a la vista les encavallades de fusta que sostenen la teulada que cobreix aquest cos. | 08024-13 | C/ de Frontanyà , 3 08619-Borredà | La casa de can Font és documentada des dels primers anys del s. XIV com a hostal de Borredà. L'hostal, situat prop de l'església, allotjava viatgers que transitaven pel camí ral que anava de Berga a Ripoll. Tot sembla indicar que la família que regentava l'hostal, els Serra, eren originaris de Ripoll i que probablement foren establerts a Borredà pels abats del monestir. Durant força temps van mantenir els seus llaços amb la vila tall i com ho demostra el fet que l'any 1427 l'hostaler, Bernat de la Serra, pagava la dot pel matrimoni de la seva filla a Antoni Reixac, apotecari de Ripoll. Els Serra van arrelar a Borredà i ben aviat van poder ampliar el seu patrimoni: el 1433 Pere Joan Font, àlias Serra, l'hostaler, comprava un hort veí a l'hostal a l'amo del mas de la Llossada, amb el consentiment de l'abat de Ripoll. L'hort era situat al costat de l'hostal, al barri de Borredà, i al peu del camí ral de Berga a Ripoll, prop de la rectoria i del Querot del Padró de Borredà. A partir d'aquesta data els hostalers figuren en la documentació, indistintament, com a Serra, Font àlias Serra o Serra àlias Font. Al llarg del s. XV l'hostal s'engrandí i es van construir estables pels animals, s'amplià la capacitat de l'hostatgeria i el nombre d'horts i camps que proporcionaven a la família de l'hostal els productes indispensables per fer el servei; és per això que a finals del s. XV i al llarg dels segles següents ja s'esmenta el mas de la Serra de Borredà. Al s. XVII la documentació ja diferencia l'hostal del mas Font; l'Hostal estava en mans dels Gall, descendents de la masia veïna del mateix nom, i l'hostal disposava de forn, 6 llits parats al primer pis, un més a la cambra major, força ben condicionada. La casa de cal Font, annexa a l'hostal tenia terres escampades pel terme i al costat de la casa hi havia l'era, l'hort i les corts, corrals i estables pel bestiar. | 42.1362000,1.9945200 | 416906 | 4665388 | 08024 | Borredà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41435-foto-08024-13-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.