Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74298 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0 | GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII | Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus. | 08025-168 | Can Solà de la Roca. | Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec. | 41.6003700,1.7468900 | 395573 | 4606166 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74301 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. | 08025-171 | Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig | L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74302 | Festa de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. | 08025-172 | Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia | La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74304 | Rajoleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-1 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XXI | Elaboració artesanal de teules, rajoles, maons i toves que es fa encara avui a diferents bòbiles del Bruc. La fabricació segueix el procés següent: seleccionar la terra ideal, arrencar-la, esterrossar-la i garbellar-la; abocar-la en una bassa i fer-ne fang ('parar bassada'); remenar i picar el fang ('gruar'); emmotllar el fang per peces a l'era; picar i 'esbarbar' les peces per polir-les; alçar-les i apuntalar-les unes contra les altres per acabar d'assecar-les ('reixar'); coure les peces al forn. | 08025-174 | Diverses bòbiles del terme municipal | Tot i que a la segona meitat del segle XIX ja s'utilitzaven ls forns de diverses cases per produir ceràmica destinada a la venda, la primera bòbila es va crear el 1917 (Can Cordero). La ceràmica del Bruc era famosa a tot Catalunya la primera meitat del segle XX, com demostra el fet que s'encarregués a les bòbiles bruquetanes bona part dels materials amb què es va edificar el Palau de l'Agricultura de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74304-foto-08025-174-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La rajoleria és la principal activitat industrial al Bruc. S'hi dediquen tres bòbiles que ocupen un centenar de treballadors i orienten la major part de la seva producció a l'exportació, especialment a França.La singularitat de la rajoleria del Bruc rau en la terra seleccionada, que prové de llicorelles, una terra rica en òxid de ferro que dóna a les peces un peculiar color vermellós i una duresa notable, gairebé refractària. Les peces destinades a l'exportació solen tenir també argila blanca per suavitzar-ne el color. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74308 | Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lilla | <p>Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. ECAFIR (2003). Auditoria ambiental municipal del Bruc. Diputació de Barcelona i Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat.</p> | En algunes zones, el terreny es troba força degradat. | <p>Via d'aigua de cabal intermitent, habitualment sec, que travessa longitudinalment tot el nucli urbà del Bruc al llarg d'uns dos quilòmetres, des del Bruc de Dalt fins a can Serrat, dividint el Bruc del Mig del Bruc de la Parròquia amb una vall de 20 metres d'alçada i 30 metres d'amplada, fins al punt que els barris situats al nord del torrent són coneguts com 'l'altra banda'. El torrent de l'Illa constitueix un important corredor biològic per creuar el nucli urbà del Bruc i un important parc natural per a la població. A la llera del torrent s'hi han format tradicionalment horts que es nodreixen de l'aqüífer subjacent i que actualment es troben abandonats en gran part. La llera actua també com a camí veïnal, atèsque habitualment no porta aigua. A les parets de les ribes hi creix una vegetació abundant, gràcies a la humitat de la zona.</p> | 08025-178 | Del torrent de la Diablera fins al torrent Mal | <p>Al capbreu fet l'any 1496, aquest torrent és anomenat 'torrent de la font del Bruc'.</p> | 41.5776500,1.7823200 | 398490 | 4603601 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74308-foto-08025-178-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-11 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La denominació completa és 'torrent de l'Oncle Illa', ja que és la fusió dels torrents de l'Oncle i de l'Illa. L'Auditoria Ambiental del Bruc de 2003 va detectar abocaments incontrolats puntuals al torrent de l'Illa en el seu tram urbà, cosa que podria haver provocat la contaminació d'alguns pous. A més, s'hi consigna un risc potencial d'inundacions provocat per la invasió de conreus i boscos a la llera. La localització UTM correspon al pont de la Parròquia, l'únic que travessa el torrent al nucli urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 74309 | Monument a les Batalles del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-batalles-del-bruc | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XXI | Bloc de pedra conglomerada de Montserrat, d'un metre d'alçada, amb una placa metàl·lica, signada per l'Ajuntament del Bruc, que recorda la batalla que hi va haver en aquell indret el 6 de juny del 1808 entre milícies i sometents catalans i les tropes frances de Napoleó. | 08025-179 | Coll de Can Maçana | El monument va ser col·locat dins el conjunt d'actes celebrats per commemorar el bicentenari de les batalles del Bruc, el 2008. | 41.6094400,1.7684500 | 397384 | 4607147 | 2008 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Al costat del monument hi ha senyalitzat l'inici del 'camí de les Batalles', una ruta creada per l'Ajuntament del Bruc que ressegueix el camí de Can Maçana al Bruc, considerat l'escenari de les batalles del 1808. L'inventari oficial de BCIN atorga el nom de 'Monument a les Batalles del Bruc' al monument del Timbaler, situat al nucli urbà. | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 74310 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-0 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX-XXI | Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet. | 08025-180 | Ajuntament del Bruc (Can Casas) | L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74312 | Barraca de cal Calés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-cales | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. | XVIII-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple i està partida. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la formant una falsa cúpula. A l'exterior té una capa d'argila amb els lliris característics d'aquest tipus de construcció i la sortida de fums tapada. | 08025-182 | Malniu | 41.6307500,1.7814900 | 398504 | 4609497 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74312-foto-08025-182-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74313 | Camí de les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-batalles | AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc | XXI | És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres. | 08025-183 | Est del terme | El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès. | 41.6092600,1.7680800 | 397353 | 4607127 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74314 | Col·lecció de mobles de can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-can-casas | XIX-XX | Es té constància que l'autor del projecte de can Casas, Cristobal Cascante va dissenyar també elements de l'interior de l'edifici, com la mateixa xemeneia i uns mobles d'època. Consta que hi havia un aparador, el trinxant i les cadires, sempre en fusta de noguera. La seva decoració era clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles va usar com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament van fer servir els artistes modernistes. A la part central del coronament del trinxant i de l'aparador es cita que apareix una fulla d'heura encastada en la lletra C, signatura de l'autor. Malauradament d'aquest conjunt documentat no es coneix el seu emplaçament actual. A la casa, i situats com a elements ornamentals de les dependències municipals, avui es conserven un conjunt de mobles procedents de la mateixa casa de can Casas però que no es pot afirmar que corresponen als dissenyats per Cascante, tot i que es poden datar de finals del segle XIX, inicis del XX. Al despatx d'alcaldia es conserva un sofà de fusta de noguera amb braços tapissats i respatller alt culminat amb un prestatge decorat; fou tapissat de nou a la dècada dels 90 del segle XX. També es conserva un aparador bufet amb armaris tancats a la base amb una rica decoració geomètrica a les portes; a la part superior unes columnes també tornejades i decorades aguanten i flanquegen un aparador amb portes de vidre. Un segon bufet aparador és de línies noucentistes i classicitzants. També en un dels passadissos es conserven diversos pupitres recuperats de l'antiga escola del Bruc. | 08025-184 | C/ Bruc del Mig, 55 | Formaven part del mobiliari original de can Casas. Podrien correspondre als conjunt de mobles que va dissenyar l'arquitecte Cristobal Cascante autor del projecte de la casa; malauradament en els exemplars que detallem no es conserva la inicial C (Cascante) amb uns baix relleus de fusta que per la seva similitud amb les ratapinyades, han passat a denominar-se així. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74316 | La passionària (Passiflora incarnata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. | XVIII-XIX | Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. | 08025-186 | La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 74318 | Recuperació del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La creença és poc recordada avui dia. | Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. | 08025-188 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74324 | Els vuit dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' | 08025-194 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74325 | La mort del pare Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mort-del-pare-jordi | ANÒNIM (1865) El Amigo del viajero en Montserrat. Obrita que el Santuario ofrece a los que visitan la Santa Imagen para que sin necesidad de consultar a nadie puedan saber cuanto les interese. Herederos de la V. Plá. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | Cançó estructurada en 32 versos de rima senar asonant, seguint el format d'un romanç, que descriu com a fet històric la mort violenta d'un ermità en una ermita de Montserrat. La tornada de la cançó fa: 'Valga'm l'Àngel de la Guarda / i sant Pere i sant Joan'. | 08025-195 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La guia de peregrins 'El amigo del viajero en Montserrat', de 1865, explica la base històrica de la cançó. Segons el text, els fets es van produir el 27 d'abril de 1822 a l'ermita montserratina de la Trinitat, una de les cinc que es van rehabilitar després de la Guerra del Francès. L'ermita era ocupada per Gaspar Soler, de Manresa, conegut com a Pare Jordi, 'joven de 30 a 40 años, rubio, afable, instruído y buen oficial platero'. Aquell dia, com que no responia a la crida a l'oració comuna, els seus companys van anar a buscar-lo i el van trobar, tres dies després, a la cisterna de l'ermita, ofegat i lligat de peus i mans. Dos veïns de Manresa van ser condemnats per aquesta mort, i les altres ermites van ser abandonades novament el 1824. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El mateix recopilador recull al municipi veí de Collbató, en la mateixa època, una versió força diferent de la mateixa cançó. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74326 | La surra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-surra | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Cançó poc recordada actualment pels veïns. | Cançó estructurada en set estrofes de quatre versos, amb rima AABB, entre les quals s'intercalen estrofes de dos versos amb rima AA. La cançó descriu la història d'un home gelós que apallissa la seva dona perquè ha anat a passejar sense avisar-lo. La tornada de la cançó fa: 'Ai roí, ai roí, / bé te n'has de penedir.' | 08025-196 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | No es coneixen altres versions d'aquesta cançó, per la qual cosa es podria considerar exclusiva del Bruc, tot i que la fórmula inicial 'Una cançó us vull cantar' és comuna a moltes cançons populars dels segles XVII i XVIII.Pel to del text, cal deduir que la cançó és un al·legat contra els maltractaments en l'àmbit conjugal. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74327 | A Igualada són xerraires (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Només alguns veïns la recorden. | 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' | 08025-197 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74328 | El convent de Sant Ramon (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-convent-de-sant-ramon-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no es recorda la corranda. | 'El convent de Sant Ramon n'és fet de pedra picada, a cada cantó un clavell i al mig una rosa encarnada.' | 08025-198 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Fa referència al convent de frares blancs de Sant Ramon del Portell, a la Segarra, construït al segle XIII i restaurat els segles XVII-XVIII. Al segle XIX s'hi feia un aplec popular el darrer diumenge d'agost. És possible, doncs, que la corranda fos portada al Bruc per treballadors agrícoles provinents de la Segarra. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74329 | Diuen que l'amor mata (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diuen-que-lamor-mata-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Diuen que l'amor mata i això no és veritat, perquè si l'amor matava jo ja en fóra enterrat.' | 08025-199 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74330 | La roseta del rosar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roseta-del-rosar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'La roseta del rosar si no la cullen es passa; lo mateix serà de tu si ton pare aviat no et casa.' | 08025-200 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74331 | De rosetes prou n'he vistes (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-rosetes-prou-nhe-vistes-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. La Renaxensa núm. 23. 20 d'agost de 1874. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'De rosetes prou n'he vistes, que els rosers n'estan criant, no pas de tan boniquetes com les que m'estic mirant.' | 08025-201 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa, de Barcelona, el 20 d'agost de 1874 dins un petit recull de corrandes, i posteriorment, el 1885, dins el recull més ampli Cansons y follíes.... | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 74332 | El cantar del gat és mau (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' | 08025-202 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74333 | Francisco, per tu m'arrisco (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/francisco-per-tu-marrisco-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. TUDÓ I DURAN, R. (1906). 'Del meu jardí (II)', dins Gent Nova núm. 265. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Francisco, per tu m'arrisco i en tu duc l'afició; fes-te frare franciscano, tu seràs mon confessor.' | 08025-203 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, el 1906, el folklorista Rafael Tudó i Duran la va publicar dins la revista Gent Nova, de Badalona, sense citar-ne la font. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74334 | Si sabia de cantar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/si-sabia-de-cantar | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns la recorden. | 'Si sabia de cantar un pandero compraria, per fer divertir l'amor totes les hores del dia.' | 08025-204 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74335 | Encara que sigui negre (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/encara-que-sigui-negre-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'Encara que sigui negre no em tinguis per avorrit, que sóc del color del pebre que tot l'any n'és agraït.' | 08025-205 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador confronta aquesta corranda amb d'altres de portugueses, toscanes, sicilianes i gregues que tracten el mateix tema, com ara aquesta: 'Chamaste-me trigueirinha / eu nao me escandalisei; / trigueirinha és a pimenta / e váe a mesa do rei.'També indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74336 | La flor de la carbassera (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-flor-de-la-carbassera-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada avui dia. | 'La flor de la carbassera n'és una malvada flor, perquè sola mata molts homes al bo de l'ocasió.' | 08025-206 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes, i el 1885 en un recull més ampli. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La carbassera fa referència, naturalment, a l'amor no correspost.El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74337 | La meva amoreta plora (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' | 08025-207 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74338 | En la cara t'ho conec (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-la-cara-tho-conec-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La corranda no es recorda actualment. | 'En la cara t'ho conec, minyona, que no estàs bona, en la cara t'ho conec que et canses de dormir sola.' | 08025-208 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74339 | A fira me'n vull anar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' | 08025-209 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74340 | Aquell jovenet que balla (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada avui dia. | 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' | 08025-210 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74341 | A dalt de la muntanya (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. | XVIII-XIX | És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. | 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' | 08025-211 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74342 | Trull o molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-o-moli-doli-0 | XX | Es conserven tots els elements que formen part del procés d'elaboració de l'oli. Així trobem el El molí d'oli de can Domènec és un molí de pedra format per la mola o corró, també denominat rodet que girava al damunt de l'escudella on s'havien tirat les olives; s'afegia poc a poc aigua calenta per homogeneïtzar la pasta. Antigament la mola es feia girar amb tracció animal; la de can Domènec ja utilitza l'energia elèctrica per moure el mecanisme. A continuació la pasta es situava entre cofins que s'apilaven en una vagoneta, i es carregaven a la premsa hidràulica. L'oli barrejat amb aigua passava a les dues cubelles; com que l'aigua és més pesada que l'oli passava per decantació al segon dipòsit. Així s'obtenia l'oli conegut de primera premsada. | 08025-212 | C/ De la Parròquia, 18 | Les instal·lacions d'aquest molí són força modernes i van ser utilitzades de forma habitual fins la dècada dels vuitanta del segle XX. En l'actualitat en el decurs de la Festa del Timbaler té lloc una molta de caire demostratiu. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74343 | Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-roca-foradada | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. Es pren doncs el camí a Coll de Porc, el qual augmenta el pendent amb unes quantes ziga-zagues i finalment s'arriba a un estrep amb unes magnífiques vistes i on trobem a la dreta el camí a les Agulles i a l'esquerra el camí a Coll de Porc arrecerat sota les parets de la regió dels Frares. En uns minuts s'arriba a la Font de Coll de Porc, situada arran mateix de camí sota la pedra del cingle que té adossada la roca del Novici, i poc després a Coll de Porc (980 m.). | 08025-213 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74344 | Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Portella i el pas del Príncep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-portella-i-el-pas-del-princep | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a l'esquerra el camí que va a la Roca Foradada i la Cadireta, per seguir a la dreta direcció a la Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé. Pel camí de la dreta arribarem a una canal pètria que caldrà enfilar. Al capdemunt trobarem el camí del pas del Príncep fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Seguint sempre l'orientació a llevant cal seguir el camí fins arribar a un collet que cal traspassar baixant fins a trobar el gual arribant al Torrent del Lloro i més endavant al pas del Príncep, la font de l'Esllavissada i el coll de Porc (978 m.). | 08025-214 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74345 | Camí de Can Maçana al monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-al-monestir-de-montserrat | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra seguint primer un tros planer flanquejat d'avellaners i després direcció llevant acabant costerudament. Cal deixar a la dreta el corriol que va a la canal del Miracle i girar a l'esquerra introduïnt-se en una canal en baixada. Aquest és un tram curt però difícil amb una cadena, ferros i filferros que faciliten el pas i l'ajuden a superar. Quan ja s'ha vorejat el cingle cal sortir de la canal per la dreta i seguint endavant entroncarem amb el camí de la font de la Llum (850 m.). El sender baixa fins ben a prop de la carretera per l'antic camí de la font de la Llum però abans de que aquest arribi a la carretera, a l'alçada de l'antic restaurant de Santa Cecília (del que ja no queda cap rastre), el deixem per tornar a pujar per un tram un xic complicat que travessa en pujada els baixos de la canal de Sant Jeroni i torna a baixar fins a prop de la carretera. Deixarem a la dreta la bufircació per anar a la canal de Sant Jeroni, a la canal del Pou de Glaç i a la Teresina (via ferrada) i a l'esquerra el GR-4 (Puigcerdà - Montserrat), entroncarem amb el camí de l'Arrel, el qual seguirem travessant la raconada de la canal del Moro i creuant més endavant la canal dels Arítjols, passarem per sota la paret dels Diables i vorejarem les roques de Sant Antoni i passarem l'inici de la canal del Cavall per arribar finalment a l'indret d'una antiga carbonera i arribarem al Pla de la Trinitat (950 m.). En aquest punt hi ha dues opcions per arribar al monestir: seguint el GR-172 pel Pas dels Francesos o bé passant per la Santíssima Trinitat i Sant Benet. Ambdues opcions són molt utilitzades i s'acaben unint just passat Sant Benet per arribar en un únic camí al monestir de Montserrat. En total té una durada d'unes 3 hores i 30 minuts. | 08025-215 | Creua la muntanya de forma longitudinal des d'El Bruc fins a Monistrol de Montserrat. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Aquest camí coincideix totalment amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74346 | Camí d'El Bruc a coll de Porc, per la Cova de l'Arcada i el torrent de les Grutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-porc-per-la-cova-de-larcada-i-el-torrent-de-les-grutes | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salsas i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada se segueix endavant cap a la dreta entrant al torrent de les Grutes i s'arriba a l'estació d'Assarriar. Seguidament cal superar una gran roca enmig del torrent per deixar-lo, tram força complicat puig fàcilment es pot perdre el rastre o les possibles marques de pintura. El camí acaba entroncant-se amb el camí vers el pas del Príncep i, deixant a l'esquerra la direcció vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé cal anar cap a la dreta arribant a la font de l'Esllavissada i al Coll de Porc (978 m.). Té una durada aproximada d'una hora i 30 minuts. | 08025-216 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74347 | Camí d'El Bruc al collet del Lloro, per la cova de l'Arcada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-collet-del-lloro-per-la-cova-de-larcada | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada deixant a la dreta el torrent de les Grutes seguint el sender de l'esquerra anant pel peu del cincge vermellós del serrat que separa els dos torrents, el del Lloro i el de les Grutes. Entrem al torrent del Lloro per un tram de camí agradable i molt ben conservat, deixem a l'esquerra el camí vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé i anem cap a la dreta pel camí del pas del Príncep. Just abans d'arribar al propiament dit pas del Príncep cal seguir el nostre camí cap a l'esquerra, seguint pel vessant del torrent del Lloro, baixar un fort pendent i arribar al peu de la roca del Dit, passar entremig de l'estret pas que hi ha entre el Dit i el Dit Petit (o Dit Xic, vigilant no confondre'l amb el Ditet) i entroncar amb el recorregut travessa dels Frares. Cal seguir amunt per l'esquerra arribant aviat a la dreta i erosionada canal del Lloro fins arribar al Collet del Lloro (1085 m.). | 08025-217 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74348 | Camí d'El Bruc a coll de Guirló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-guirlo | <p>OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el corriol que es presenta a la dreta per seguir el camí principal, es travessa el torrent de la Diablera i s'acaba deixant la pista per agafar la drecera que surt per la dreta. Es torna a sortir de la pista i a l'esquerra es deixa el corral d'en Pasqual i encara es deixen dos camins més a dreta i a esquerra (aquest darrer retorna a El Bruc). Just després s'arriba a una cruïlla a on cal prendre la pista de l'esquerra per deixar-la poc després i agafar la pista que surt per la dreta remuntant la carena. Seguidament s'arriba a una altra cruïlla a on cal deixar el camí de l'esquerra vers Can Maçana per prendre el ramal de la dreta fins arribar al coll de Guirló (800 m.). Aquest camí té una durada aproximada d'1 hora.</p> | 08025-218 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74349 | Camí del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cabrit | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Antic camí sense senyalitzar, poc consolidat i segur que parteix dels peus de la cova del Cabrit i passa prop de la font del Xevret. | 08025-219 | Muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74350 | Camí dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-francesos | http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/El_parc/Itineraris/Arxius/Ruta%207/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012) | Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat. | 08025-220 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74351 | Camí de Can Jorba al torrent de Coma dels Naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-jorba-al-torrent-de-coma-dels-naps | http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_de_la_coma_dels_naps.htm (30 de juliol de 2012). | Sortint de Can Jorba cal seguir la pista que voreja la montanya i agafar el camí de la Palomera (senyalitzat de color vermell). Abans d'arribar al coll de Mosset cal girar a la dreta en una bifurcació i creuar seguidament la canal Roja per arribar a una altra bifurcació en un replà pedregós. Cal deixar el camí i remuntar vers l'esquerra per un nou sender abrupte amb senyals blaves i grogues amb un fort pendent que més endavant creua per la capçalera de la canal Roja i arriba a la collada superior, amb una vista formidable, que s'obre al torrent de la Coma dels Naps. Cal girar a l'esquerra en dos desviaments i de seguida s'arriba a la llera del barranc. | 08025-221 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El torrent de la Coma dels Naps apareix també esmentat com a torrent de les Comes dels Naps de Dalt i de Baix o bé com a també amb el nom de Coma Baixa. A partir del creuament amb el camí del Cabrit, quan el barranc s'obre a l'exterior del massís, el nombre canvia pel de torrent de Boixar. Cal apuntar que el torrent de la Coma dels Naps no és accessible sense una mínima preparació en barranquisme (està equipat amb cordes). | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74352 | Conjunt de vies d'escalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vies-descalada | REDÓ, Salvador (1996). 'Montserrat i el seu entorn'. Angle Editorial. | XIX-XX | Tothom està d'acord en afirmar que Montserrat és l'ecola catalana d'escalada per excel·lència. Des que a mijan segle XIX es van començar a explorar les zones altes del massís amb la intenció no ja de fer només d'ermità o de boscater sinó per un interès científic i per què no esportiu, les parets i agulles montserratines no han parat de sentir els cops de martell que fixen les cordades. La nova escalada esportiva amb poca corda i molta força als dits i als peus i molt d'enginy també ha trobat a les parets del conglomerat un unes possibilitats inesgotables. Com a espais significatius d'aquesta activitat cal esmentar la Regió d'Agulles, els Ecos o la zona anomenada Tàbor amb el Cavall Bernat, coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer. Actualment la xifra de vies d'escalada és de centenars i centenars i cobreixen per tots costats roques com el Cilindre, la Roca Plana dels Llamps, la Roca Gran de la Portella o el Montgròs. | 08025-222 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74352-foto-08025-222-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml