Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74151 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-0 | <p>Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. P107 MUNTADES,M. (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.305 i 310 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 63.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues aigües. Està orientada al sud, i queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de paret de maçoneria i pedra vista i carreus treballats a les finestres. A l'exterior i a l'entorn de l'edificació hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. La casa va ser restaurada entre el 1964 i 1973 i es va obrir un finestral a la façana de llevant.</p> | 08025-21 | Est del terme | <p>Està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc. El 1835, l'abat Blanch del monestir de Montserrat hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835. El 1844 Pau Pedrosa lliurà la imatge als monjos.</p> | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74161 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-1 | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68 | XV-XX | Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa. | 08025-31 | Nord-est del Bruc de Dalt | Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII. | 41.5923400,1.7758800 | 397976 | 4605239 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74211 | Ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolle-de-la-guardia | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.153 CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22 Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-38) p.144. | XV-XX | Casa pairal de grans dimensions, de planta baixa, planta pis i sota-coberta amb una sèrie de volums adossats. Ha estat reformada, canviant l' aspecte original de la façana. El porxo d'arcades, la galeria i la torre són de recent construcció. De la primitiva edificació en resta tot el volum format per un edifici a dues vessants, de planta i pis amb dos balcons de barana de ferro on hi ha inscrit el nom Ignaci Oller. Per damunt dels balcons s'ha incorporat una finestra gòtica on hi havia l'antiga finestra de les golfes. S'accedeix a l'entrada per la porta situada a l'arcada del cos lateral, situat a ponent, construït probablement al segle XIX. Consta de planta baixa i pis cobert amb una galeria que conserva l'aspecte original. Per sota de la galeria, es troba la porta original de la masia, d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior de la planta baixa, una escala condueix al primer pis on hi ha una gran sala original, de 90 metres quadrats. A la part de ponent hi ha l'antic cup amb la inscripció Fet fer Ignaci Oller. Any 1800. Al voltant de la casa hi ha la capella de Sant Simeó, del segle XVIII, un estany, jardins i una premsa de vi. | 08025-81 | Nord-oest del terme | Al segle XV, Melcior Oller en fa la confessió al capbreu del 1496. La casa i les terres formaven part del terme del castell de la Guàrdia. Al segle XVIII, Isidre Oller i Pagès va exercir de batlle del lloc de Sant Pau de La Guàrdia. Actualment allotja una casa de turisme rural. | 41.6316400,1.7243100 | 393742 | 4609665 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74213 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-pau-de-la-guardia | BRM. ms 2519 f.51 r ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.71 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.17 MADOZ, Pascual, (1985), Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Espanya y sus posesiones de Ultramar, Barcelona, Curial, vol I. p.598 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-26),p.96 | XV-XX | Conjunt format per diverses edificacions a l'entorn de la casa pairal de Ca n'Elias i de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. Al costat de la casa de ca n'Elias, es conserven els espais de l'antic forn de vidre documentat al segle XVII, avui convertit en quadres, l'antiga escola, l'antic hostal i Cal Jep, casa de pagès, reconvertida en alberg. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. A l'entorn d'aquestes edificacions es troben dues construccions més: Cal Camilo i l'antiga sala de ball i cafè, avui magatzem. El conjunt compta amb una gran bassa, avui compartimentada en dues. Pel camí que passa al costat de l'església, a uns 200 metres s'arriba al cementiri. | 08025-83 | Sant Pau de la Guàrdia | Conjunt d'origen medieval que va formar part del terme del castell de la Guàrdia i del monestir de Montserrat des del darrer terç del segle XIV fins a la fi del sistema senyorial a la primera meitat del segle XIX. Al segle XV hi passava el camí de Barcelona a la Seu d'Urgell, el de Martorell a Piera en direcció Manresa i el camí romeu a Montserrat. Hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a Sant Abundi. Va ser una unitat administrativa diferenciada del Bruc, governada per un consell municipal amb batlle i jurats independents. A partir del decret de Nova Planta, la Guàrdia i el nucli de Sant Pau va ser adscrit al corregiment de Manresa, mentre que el municipi del Bruc era de Vilafranca del Penedès. L'any 1845 Madoz cita La Guàrdia com un municipi amb ajuntament i una població de 65 ànimes. El 1857 s'incorpora com a unitat administrativa al poble del Bruc. L'església era des del segle XVIII sufragània de la del Bruc. Actualment pertany al bisbat de Vic, mentre que la parròquia de Santa Maria del Bruc pertany al de Barcelona. | 41.6119700,1.7474600 | 395639 | 4607453 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74271 | La Plaça i carrer de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-i-carrer-de-la-parroquia | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.25. | XV-XX | El nucli antic del Bruc forma una estructura d'un sol carrer i una plaça. El seu origen està relacionat amb el camí o via pública d'origen medieval que comunicava Barcelona amb Montserrat. Des de Collbató, arribava al Bruc i baixava per la llera del torrent de l'Illa passava pel costat de l'església i seguia cap a La Guàrdia. Es un carrer estret fins al pas cobert sota de Can Domènec on s'eixampla formant La Plaça. Va ser empedrat als anys 60 i s'ha mantingut en bona part l'estructura volumètrica de les cases. El tram del carrer des de l'església fins La Plaça avui encara forma un conjunt de cases caracteritzat per tenir els portals amb arc de mig punt de maons i els brancals de pedra. A la Plaça destaquen les cases de Cal Camps, d'origen medieval i Cal Rafel reedificada al segle XIX. L'actual carrer, que des de La Plaça segueix cap el carrer del Bruc del mig, es va explanar entre el 1922 i el 1924 quan es va fer la construcció del Pont de la Parròquia. Fins aleshores, des de La Plaça només hi havia el carrer que segueix en direcció nord cap el següent tram del carrer de la Parròquia i a ponent un petit camí que conduïa a la font de la Mare de Déu. | 08025-133 | Bruc de la Parròquia | El nucli del carrer de la Parròquia des de l'església fins a La Plaça va ser el primer nucli medieval del Bruc. Es va formar a l'entorn de l'església romànica edificada al segle XI i comprenia el castell del Bruc, format a partir d'un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat, i diversos masos situats a l'entorn de l'actual Plaça. El terme del castell es corresponia amb el de la parròquia del Bruc, incloent-hi la sufragània de Vilaclara. El lloc del Brug es troba en la documentació a partir del 973, quan l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci o de la Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L'existència del castell no es documenta fins a l'any 1221, quan Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia al comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc. El castell del Bruc va tenir com a senyors els vescomtes de Barcelona i després passà als Guàrdia. Guillem II de Guàrdia, l'any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació feta l'any 1249 per Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. L'any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia, els quals van estar-hi sota el seu domini fins a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. Al segle XV es documenten en aquest nucli medieval els masos de Can Domènec, Can Riambau, Mas Cortal i Mas Castellar. A finals del segle XVIII i a començament del XIX, en terres dels masos Domènec i Riambau es va anar consolidant un nou raval del poble del Bruc. Des de l'església fins a Can Domènec es van construir habitatges modestos entremitgeres i des de Can Domènec fins a Cal Camps, es va anar configurant la Plaça amb les cases de Cal Miralda (avui Cal Rafel), Cal Mestre de la Plaça, Ca l'Arcs, Cal Joan Català i Cal Felions. | 41.5776200,1.7840200 | 398631 | 4603595 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74276 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.</p> | 08025-138 | Urbanització mas Grau | <p>En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.</p> | 41.5856500,1.7795500 | 398271 | 4604492 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74158 | Masia Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-miquel | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101. | XV-XXI | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia. | 08025-28 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural. | 41.6276200,1.7422000 | 395226 | 4609197 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74357 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-del-bruc-i-sant-pau-de-la-guardia | <p>BONET, JOSEP M. Guia de los archivos de la iglesia en España. http://www.mcu.es/archivos/docs/ArchivosIglesia.pdf</p> | XV-XXI | <p>Fons eclesiàstics generats per les parròquies de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia custodiats en dipòsit a l'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat. Conté sèries sagramentals i notarials. Cal apuntar que malgrat ser encara parròquies diferents les gestions sagramentals i administratives estàn completament unificats al Bruc. Tot i que estudis recents han publicat que la documentació és datada a partir de mitjans segle XIX les primeres observacions efectuades a l'ADSF han confirmat que hi ha sèries documentals des del segle XV. També conté una carpeta amb documentació relativa a la celebració de l'efemèride del centenari de les Batalles del Bruc (1908).</p> | 08025-227 | Casa de l'Església. Carrer d'Armenteres, 35. 08980. Sant Feliu de Llobregat. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74357-foto-08025-227-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat està efectuant actualment la catalogació de la documentació. | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74195 | Llegenda de la roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-foradada | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés. | XVI-XIX | Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any. | 08025-65 | Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat | La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic. | 41.6124500,1.7865700 | 398898 | 4607459 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74197 | Llegenda de l'avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial. | XVI-XIX | Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era. | 08025-67 | Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat | L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat. | 41.6075800,1.7841000 | 398685 | 4606922 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74200 | En Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVI-XIX | Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. | 08025-70 | Nucli urbà | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74196 | Llegenda del Gegant encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-encantat | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter. | XVI-XVIII | Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament. | 08025-66 | Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat | La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941. | 41.6032200,1.8107200 | 400896 | 4606407 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74196-foto-08025-66-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota.' | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74212 | La Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinya-nova | SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 66. MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-09),p.32 Collbató. Una visió plàstica. (1990). | XVI-XX | Conjunt de grans dimensions que ha estat remodelat en bona part per a restaurant. La finca pertany als termes del Bruc i de Collbató. A la part del Bruc, s'hi conserva el volum de la masia principal, de l'antic celler, avui menjador anomenat Ca la Pepita, la premsa d'oli i de vi i part de l'antiga pallissa, avui sala anomenada Finestres. L'edifici principal està format per planta baixa i pis amb coberta a dues vessants on destaca el ràfec. L'estructura original de la planta baixa constava d'una gran entrada per als carros, forn de pa, una cuina amb llar de foc i menjador. Avui aquesta distribució ha canviat, s'ha conservat el forn de pa, però l'escala d'accés a la planta s'ha fet nova. A la façana es conserven els cinc balcons de les antigues habitacions de la planta primera, avui menjadors del restaurant. Mantenen les llosanes fetes de maó en gradació i les baranes de ferro. També es conserva la porta d'entrada original i degut a l'adequació per a restaurant s'ha obert una porta a la façana principal en una antiga finestra i s'ha afegit un cos nou d'una planta amb terrassa la part oest de la casa. | 08025-82 | Sud-est del terme | Els orígens d'aquesta construcció es remunten als segles XI-XIII. Durant l'època medieval el lloc es documenta amb el nom de Mas Bernarda. El 1224, la casa i la seva propietat va ser donada al monestir de Santa Maria de Montserrat per Guillem de la Guàrdia. Durant els segles XVI i XVII el monestir va convertir-la en una granja que es denominà Vinya Nova ja que es va destinar a la plantació de vinya i nova per diferenciar-la de la Vinya Vella, granja que el monestir tenia a Esparreguera. El complex estava format per les terres i els edificis residencials, agrícoles, ramaders i industrials. La Vinya Nova va esdevenir un complex productiu dedicat a l'explotació vitícola, al conreu d'oliveres i horts que abastia als religiosos, escolans, ermitans i peregrins del cenobi. Arran del decret de desamortització aprovat pel govern, el 1820, la finca va ser transferida a mans privades. La finca es descrivia com ' una granja con su casa y oficinas...sita en los términos del Bruch y Collbató, que contiene 150 jornales de sembradura plantada de olivos, 130 jornales de viñedo nuevo y de 40 a 50 jornales de bosque'. Va ser adquirida pels negociants de vi Joan Antoni Miret de Vilafranca del Penedès i Miquel Formosa, de Sant Sadurní d'Anoia. El 1846 van repartir-se la casa i les instal·lacions agrícoles i ramaderes. El criteri de separació va ser el límit territorial entre els dos municipis que passa per l'interior de la casa. La part del Bruc quedà per a Marià Miret. Als anys vuitanta va passar a formar part del patrimoni de Rosa de Lima Terrada i Martínez. El 1891 Josep Termes, besavi de l'actual propietari, va comprar la part del Bruc a Rosa de Lima, mentre que la de Collbató fou adquirida anys mes tard per la família Rogent. La masia va estar habitada per masovers fins el 1958. L'any 1973, Josep Termes va vendre a Josep Ollé i Matalonga, unes 30 hectàrees en les quals s'havia projectat una urbanització. Aquest projecte no es va executar ja que Montserrat i el seu entorn foren declarats parc natural. Actualment tota la hisenda pertany a la família Solá-Lien, que cultiva les terres i gestiona el restaurant, que funciona des del 1993. No fa gaire es va modificar el límit territorial entre el Bruc que es va annexionar la part residencial i el celler, i Collbató, que es va quedar amb el trull. | 41.5831300,1.8087000 | 400697 | 4604179 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74212-foto-08025-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74212-foto-08025-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74212-foto-08025-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74144 | Canals i bassa de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-i-bassa-de-la-vinya-nova | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. p.16 | XVII | Canalització de l'aigua procedent de la mentidera de la Coma de la Maçana i de les parts altes de la muntanya amb una construcció formada per canals i basses. Els principals elements són dos canals de pedra, de desenes de llargada, que anaven recorrent tots els replecs de la muntanya; petites basses de decantació per filtrar l'aigua abans d'arribar al gran dipòsit o bassa. Aquesta es troba en una part enlairada a prop de la casa i es calcula que te una capacitat de més d'un milió de litres. Els murs laterals són de toves on s'hi representen símbols cristians ( creus llatines, de caravaca...) i montserratins ( serres...). A través d'un sistema de sobreeixidors i comportes es reconduïa l'aigua sobrant a altres dipòsits secundaris (cisterna de la casa i una petita bassa) i la resta s'abocava al torrent del Pont. | 08025-14 | La Vinya Nova | El complex hidràulic va ser construït durant l'època en què la masia, propietat del monestir de Montserrat, va esdevenir un important complex agrícola i residencial (segle XVII-XIX). Recentment s'ha restaurat tot el complex. La propietat ha restaurat la bassa a la qual s'ha recobert amb una tela impermeabilitzant perquè pugui tornar a contenir aigua de la pluja i s'ha adequat l'espai de l'entorn. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha recuperat les canalitzacions de recollida d'aigua. | 41.5840200,1.8083900 | 400673 | 4604278 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Els canals i la bassa es troben dins les instal·lacions properes al mas. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74170 | Pintures renaixentistes a la volta de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-renaixentistes-a-la-volta-de-santa-maria-del-bruc | BASSEGODA I NONELL,Joan (1986), Informe i dictamen sobre les pintures de la volta de la nau de l'església de Santa Maria del Bruc. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.121 ROGENT I ALBIOL, Jordi, (1986). Pintures de la nau de l'església de Santa Maria. El Bruc. Descobertes i restaurades l'any 1986. | XVII | Pintures geomètriques de tipus renaixentista que decoren l'intradós de la volta de la nau de l'església. Ocupen quatre trams de la nau i estan formades per uns esgrafiats que formen dibuixos geomètrics a partir de dos únics models. Un és una senzilla circumferència i l'altre és un quadrat amb quatre circumferències tangents al centre de cada costat del quadrat. A cada tram de la volta hi ha dues rengleres alternades de cercles i quadrats amb cinc figures de cada tipus. Les figures són d'estuc de color fosc i el fons de color és gairebé blanc. Es poden comparar amb els esgrafiats renaixentistes del nimfeu de la vil·la Giulia de Roma. | 08025-40 | Bruc de la parròquia | Al segle XVII es va ampliar l'església romànica que va quedar com a capella lateral. A la nau de la nova església es va fer la decoració amb esgrafiats. En un racó de la volta del cor hi ha una inscripció incisa que diu: 'los tarongers per Gaspar Marchs, rector, 1644'. Posteriorment, segurament a partir del segle XIX, quan es van fer noves obres a l'església, els esgrafiats van quedar tapats per una capa de pintura. L'any 1986 es van fer reformes de l'església, que comprenien pintar de nou tots els paraments, es va treure la pintura que cobria la volta i es va conèixer l'existència dels esgrafiats. Van ser recuperats i es va fer un treball de restauració sota la direcció de J.M, Xarrié i Rovira | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 95|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74194 | Llegenda dels pallers de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-pallers-de-pedra | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVII | Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia. | 08025-64 | Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat | El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim. | 41.5990400,1.7826200 | 398548 | 4605975 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74216 | Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-font | ACA. Capbreu 1670 AN, Ma 34 Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers.p.190 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (s/d) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 64 | XVII | Teulada molt malmesa i interior deteriorat en ser utilitzat com a corral d'ovelles. | Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal. | 08025-86 | Can Jorba | La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat. | 41.5879400,1.7979600 | 399809 | 4604725 | 1674 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74216-foto-08025-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74216-foto-08025-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74216-foto-08025-86-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | És la capella de can Jorba. No s'ha de confondre amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc. | 96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 74223 | Retaule de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | BOSCH I BALLBOA, Joan, Cendres de pintura; Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera (1629-1637); (1997) Locus Amoenus, núm 3, p. 84-86. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4. Plafó informatiu instal·lat a la capella on es troba el retaule a l'església parroquial de Santa Maria del Bruc. | XVII | Retaule pintat a l'oli sobre fusta. Segons la iconografia segueix l'estil flamenc del segle XVI i s'ha vinculat amb el retaule de Sant Miquel desaparegut de l'església d'Esparreguera, obra dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent i del fuster Pau Boxadell d'Esparreguera. S'han conservat quatre taules del retaule original. La taula amb les escenes de l'Anunciació i l'adoració dels pastors; la taula amb l'adoració als Reis i la circumcisió; ambdues del cos central i dues més representant l'assumpció i la coronació de Maria de la part superior. Han desaparegut la predel·la on s'hi representaven escenes de la passió de Crist i una escena de la part superior on s'hi representava l'ascensió de Crist. El conjunt era presidit per la imatge de la Verge del Roser també desapareguda com també tots els elements de l'arquitectura del retaule. | 08025-93 | Santa Maria del Bruc | El retaule va ser encarregat per la confraria de la Mare de Déu del Roser del Bruc, fundada el 1626, any en què s'estava construint l'altar de la seva capella. Als llibres de la confraria del mateix any, s'esmenta una donació per a l'obra del retaule que fa un pagès de la família Jorba complint la voluntat del seu fill, Jaume Jorba, beneficiari de l'església de Sant Jaume de Bar que va deixar en testament una quantitat de diners per a pagar-lo. El pintor Pau Torrent es troba inscrit a la documentació del col·legi de pintors de Barcelona el 1636. Va ser autor de la pintura i dauradura del retaule del Roser de Santa Maria del Bruc, del retaule de Sant Miquel d'Esparreguera i dels retaules del Roser i de Sant Isidre de l'església parroquial de Valldoreix. El retaule del Bruc es va poder salvar parcialment de la crema del 1936. Les taules que es lliuraren del foc foren amagades en un altell de les dependències parroquials, restant oblidades fins l'any 2007. No s'ha localitzat la talla de la Verge del Roser, que estava al centre del retaule. Ha estat restaurat per la parròquia de Santa Maria amb una subvenció del Departament de Cultura. La intervenció l'ha realitzat el Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1627 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Pau Torrent (+ 1640) | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74199 | Llegenda del Camp del Portuguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-camp-del-portugues | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor. | XVII-XIX | Poc coneguda per la població. | Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat. | 08025-69 | Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda. | 41.6132900,1.7722700 | 397708 | 4607570 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74360 | Cal Joan Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-maria | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Escasses restes del que fou un edifici destinat a la producció industrial de vidre just davant de Can Maçana. Actualment podem observar un mur adosat a la roca i una habitació colmatada amb ciment amb les parets exteriors arrevossades amb material modern per tal de conservar-ne el dipòsit d'aigua i el forn de vidre. Actualment l'entorn funciona com a zona recreativa i aparcament per acollir excursionistes i visitants a l'entorn de Can Massana vers Montserrat. | 08025-230 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6098200,1.7679300 | 397341 | 4607189 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74360-foto-08025-230-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És possible que la indústria del vidre de Cal Joan Maria donés nom a alguns enfrontaments bèl·lics ocorreguts als segles XVII-XVIII a les proximitats del 'Forn de Vidre'. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74142 | Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrat | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13 | XVII-XX | Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa | 08025-12 | Bruc de Baix | Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art. | 41.5755800,1.7869600 | 398873 | 4603366 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74179 | El Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marc-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVII-XX | Ha perdut la teulada del cos principal. | Masia de grans dimensions formada per un cos central al qual se li van afegir a ambdós costats ampliacions. Te planta quadrada i està formada per planta baixa, pis i golfes. La porta és d'arc de mig punt adovellada. Al primer pis les finestres són de llinda amb brancals de pedra. Destaquen els ampits també de pedra. La façana es troba esfondrada. Al costat mateix de la casa hi ha l'ermita de Sant Pere i Sant Pau. Al voltant de la casa hi ha un important conjunt de cups de vi, ara tapats i un pou, tots realitzats amb pedra seca. | 08025-49 | Nord-est del terme | Existeix al final del segle XVII. A la porta, inscrita a la fusta hi ha la data del 1767. | 41.6400900,1.7754800 | 398018 | 4610541 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a March de la Vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74263 | Rectoria de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria | XVII-XX | Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent. A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla. A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge. | 08025-125 | C/ de la Parròquia, 1 | Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII | 41.5759500,1.7856900 | 398768 | 4603408 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74146 | Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.100 | XVIII | Església d'una sola nau, amb tres capelles laterals al costat de la epístola i dues al de l'evangeli i un cor als peus. El presbiteri presenta, al mur frontal, unes figures dels quatre evangelistes, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat acompanyada per les de Sant Pere i Sant Pau i una hornacina amb la imatge de Sant Pau. Al mur dret la imatge d'un papa. L'altar està cobert amb un baldaquí on hi ha penjada una creu processional, segurament reaprofitada. Destaca a la part frontal de l'altar un alt-relleu daurat, amb l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc, única taula que es conserva del retaule de l'altar major, cremat el 1936, dedicat a la conversió de Sant Pau. A la primera capella lateral dreta al costat de la sagristia hi ha una imatge del sagrat cor i unes pintures murals en molt mal estat, aspecte que en dificulta la seva descripció. La segona capella d'aquest tram conserva un altar barroc amb columnes, fet amb guix i pintat. Hi ha tres escultures: Sant Isidre, Sant Abundi i Sant Antoni. La tercera capella, conserva pintura mural i una pica baptismal. A la capella situada a la banda de l'epístola, al costat de l'altar hi ha una imatge del a Mare de Déu del Roser.A la següent una imatge de la Immaculada, en una hornacina amb columnes d'estil neoclàssic. A la paret del final de l'església, al costat esquerra, hi ha un crucifix. I a l'entrada de l'església una pica baptismal que se sustenta en un corró de batre. El paviment és de mosaic decorat. A prop del presbiteri hi ha dues làpides sepulcrals. A l'exterior en el graó de l'entrada s'inscriu a la pedra la data del 17--. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada amb una espitllera a mitja alçada. La façana és plana, sense cap ornament, amb la porta d'entrada arquitravada amb una llosa de pedra i brancals també de pedra. A la part alta hi ha un òcul. | 08025-16 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | En el lloc de l'actual església, existia a l'època medieval, la capella del mas Elías, dedicada a Sant Aon o Sant Abundi. Al segle XVIII, en ser abandonada l'església de Sant Pau Vell, situada al castell de la Guàrdia, es va construir un nou temple al sector oriental del terme, justament on es trobava la capella de Sant Abundi. El 1738 es donà el permís religiós per a transferir l'església de Sant Pau al costat de la casa de Josep Elías, el qual va cedir un tros de terra. La nova església va ser sufragània de la del Bruc. Les obres van començar el 1740, essent mestre d'obres Miquel Sencú de Manresa, es van acabar el 1743 i a l'any 1760 es va fer el retaule de Sant Pau de l'latar major. Durant la guerra civil, l'església va ser saquejada cremant-se el retaule barroc, altres dos altars i dotze imatges. L'any 1940 es començà la reconstrucció de l'altar major, es va pintar el presbiteri. El 1941 es va col·locar el baldaquí i la imatge de Sant Isidre que es troba a l'altar barroc. El 1959 es va restaurar la sagristia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1743 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-3.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Miquel Sancú, mestre d'obres | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74153 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140. | XVIII | Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada. | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn. | 08025-23 | Nord-oest del terme | 41.6261200,1.7147500 | 392937 | 4609064 | 1773 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74176 | Sant Pere i Sant Pau del Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-pau-del-marc-de-la-vall | Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers, p.176 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 | XVIII | La teulada i coberta estan a punt d'esfondrar-se. | Capella de petites dimensions, de planta quadrada. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrits els atributs del sant titular: la tiara i les claus. Presenta una petita finestra d'arc de mig punt sobre la porta i el ràfec amb cairons de cartabó vermellosos i blanquinosos i teules sobresortints. A l'interior hi ha restes de pintura de tema floral a la zona de l'altar i una pica d'aigua baptismal de pedra treballada encastada a la paret. | 08025-46 | Nord-est del terme | Capella construïda al costat mateix de la masia, que per concessió es dotava per tal de no haver-se de desplaçar a l'església parroquial. L'advocació a Sant Pere obeeix a que era beneficiària de Monistrol de Montserrat. | 41.6398900,1.7753900 | 398010 | 4610519 | 1726 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74198 | Llegenda de les Creus Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-creus-verdes | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25). | XVIII | Poc coneguda entre la població. | La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc. | 08025-68 | Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets. | 41.6020100,1.7694300 | 397454 | 4606321 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74204 | Can Viladiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladiu | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.159 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XVIII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa dos pisos i golfes amb tots els paraments de pedra. A la façana principal destaquen dos balcons amb llosanes de pedra. Te varis cossos adossats on hi havia els corrals i la comuna. A l'interior de la planta baixa hi ha l'antic celler, de volta catalana, on encara es conserven algunes botes de vi i un corral. La vivenda se situava a la planta primera. A l'entorn de la casa hi ha un pou i una cisterna | 08025-74 | Paratge de la Vall | En el capbreu del 1496, Joan Bisbal de Marganell en fa la confessió. Aleshores el mas s'anomenava mas Vilardell. | 41.6333500,1.7866600 | 398938 | 4609780 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74214 | Sant Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simeo | GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.101 Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals del Bruc, (2010), ajuntament del Bruc, (C-38), p. 144 | XVIII | Capella situada a l'entrada del recinte de la masia. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, murs de maçoneria arrebossats i pintats i els angles de carreus. La porta d'entrada és de llinda de pedra i s'hi inscriu la data del 1774. Té un òcul a la part superior i es corona amb un campanar d'espadanya realitzat amb obra. A l'interior s'hi conservava el retaule de Sant Simeó l'Estilita del segle XVI, procedent de la capella romànica de Sant Simeó, avui en ruïnes. | 08025-84 | Masia de Ca n'Ollé de la Guàrdia | L'any 1772 es va traslladar el culte de la capella romànica de Sant Simeó a aquesta de Ca n'Ollé, essent la capella romànica original transformada en un edifici agrícola. | 41.6318900,1.7247200 | 393777 | 4609692 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74214-foto-08025-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74214-foto-08025-84-3.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | El retaule va ser venut i no se sap on es troba | 96 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74218 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-3 | XVIII | Talla policromada de la imatge de la Mare de Déu del Roser que sosté el nen Jesús sobre la mà esquerra i, amb la mà dreta el rosari. Està dempeus sobre una peanya circular i el cos adopta moviment amb la posició endarrerida d'un dels peus com si anés a caminar. Porta una túnica de color clar i un mantell blau. Es cobreix el cap amb un vel i la corona es decora amb estrelles. El nen vesteix de color clar i te els braços estesos en actitud de beneir. El detall de l'expressió de les cares i del conjunt de les imatges presenta una qualitat artística de la talla no massa reeixida | 08025-88 | Santa Maria del Bruc | Segons les característiques iconogràfiques, és una imatge del segle XVIII. Va estar situada a la capelleta de la Mare de Déu de la Font. L'any 1998, Mn. Josep Casanovas va promoure, conjuntament amb la regidoria de cultura i els amics de Mare de Déu de la Font, la seva restauració. Es va encarregar a Rosa Junyent, restauradora del Museu Comarcal de l'Anoia, i va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria. Se'n va fer una rèplica per deixar-la a la capelleta de la font. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La capella on es troba també es coneix com capella del Roser | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74262 | Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salsas | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XVIII | Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior. | 08025-124 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | 1795 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74288 | Festa de la Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font | <p>Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.</p> | XVIII | <p>Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.</p> | 08025-158 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | <p>L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.</p> | 41.5767100,1.7839400 | 398623 | 4603495 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 74298 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0 | GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII | Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus. | 08025-168 | Can Solà de la Roca. | Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec. | 41.6003700,1.7468900 | 395573 | 4606166 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74413 | Escut heràldic de can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.6 | XVIII | És l'escut del monestir de Montserrat. En les representacions heràldiques apareix un grapat de muntanyes (d'or) situades a la part baixa de l'escut (el melic) sobre el camper de gules (vermell en heràldica), amb una serra (també d'or) tallant-les pel damunt situada a la part coneguda com punt d'honor. Aquesta representació té a veure amb la pròpia etimologia de la muntanya de Montserrat. El nom prové de mont, muntanya, i serrat, entès com una cadena muntanyosa. Serrat prové del llatí serra que vol dir xerrac. Així la forma de la muntanya, amb turons i crestes lligats els uns amb el altres, ens recorda perfectament les pròpies dents del xerrac. A la part superior hi ha la data de 1791, quan era abat del monestir José Arredondo (1789-1793). L'escut apareix damunt d'una mena de roba que actua de suport. | 08025-283 | Can Maçana | Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4062) registra can Maçana Aquest escut es troba a la dovella de la porta principal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74156 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125. | XVIII- XX | Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures. | 08025-26 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX. | 41.6218500,1.7342700 | 394556 | 4608566 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74267 | Mas Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-colom | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII- XX | Edificació de grans dimensions, elevada en un turonet, formada per cossos de diferents èpoques construïts a l'entorn d'una masia de planta baixa i pis. D'entre les reformes i ampliacions sobre l'edifici original cal mencionar la porta d'entrada, la primitiva era de llinda i ara és d'arc de mig punt de maó, la torre que s'aixeca a la part posterior de la casa, les galeries a les façanes laterals i el semisoterrani amb galeries obert a l'antic mur que tancava la finca. | 08025-129 | Bruc de la Parròquia | Es troba documentada al segle XVIII. Abans de la guerra civil (1936-39) la casa i la finca era propietat de J.Castells. Durant el segle XX ha sofert dues modificacions de la façana i diverses ampliacions. | 41.5792700,1.7834600 | 398587 | 4603779 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Can Gispert. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74140 | Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.67 VIVES I TORT, M; L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) (2007) Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | Masia fortificada de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos i teulada a dues vessants. La porta principal te inscrita a la clau de l'arc, la data del 1791 i l'escut de l'Abadia de Montserrat. A les plantes hi ha cinc finestres a cadascuna, totes amb l'arc de maó vist. Al damunt de la porta d'entrada i a la primera planta, hi ha restes evidents d'una gran balconada, avui reconvertida en finestra. Les obertures es caracteritzen per ser totes d'arc escarser. Les parets estant arrebossades i a les cantonades s'aprecien carreus de pedra treballats. De la fortificació de la guerra carlina, en queda una torre de guaita a la cantonada dreta de la casa, tocant a la carretera. És de forma poligonal irregular i té quatre cares. Conserva cinc espitlleres a dues de les seves cares. A la paret nord de la casa es conserven unes espitlleres de maó. | 08025-10 | Coll de Can Maçana | La casa actual té el seu origen en un conjunt d'edificacions situades al coll de can Maçana en una cruïlla de camins: el de Barcelona a Manresa, el camí transversal que des d'Igualada anava a Montserrat a l'edat mitjana i el camí de Sant Jaume des de Montserrat cap a Cervera i Lleida. Els primers pobladors del lloc s'hi van establir com a emfiteutes del l'església del castell de la Guàrdia. Formava part del conjunt de masies que configuraven el nucli de La Guàrdia. El 1497 tenia un hostal, carnisseria i hospital. Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. Va ser escenari de la Guerra del Francès, de la batalla guanyada als francesos el 6 de juny de 1808, donant lloc a la llegenda del Timbaler del Bruc, i de les guerres carlines. En la primera, a l'any 1835, les tropes isabelines van fortificar la casa i van construir-hi allotjaments. Una partida carlina manada per Benet Tristany es va dirigir a can Maçana sense poder destruir la fortificació construïda. En la tercera a l'any 1875 hi va haver nous enfrontaments. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Massana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74165 | Retaule de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 | XVIII-XIX | Part del retaule barroc. Resta una taula que s'ajusta a la part frontal de l'altar. És un altrelleu en el que s'hi representa l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc quan va tenir lloc la seva conversió al cristianisme. A primer pla la figura de Sant Pau en el moment en que cau del cavall sorprès per una intensa llum i per les paraules de Crist des del cel que es representa a la part alta i al centre de la taula. A l'esquerra en perspectiva s'hi representa la ciutat de Damasc a la llunyania. A la dreta uns personatges amb vestimenta de romans a cavall. És de fusta i està recobert per una capa de pintura daurada. | 08025-35 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | La construcció del retaule de l'altar major data del 1760 i va ser obra de l'escultor igualadí Francesc Massalva. Arran de la guerra del francès va caldre refer-lo. Els treballs els va dur a terme, l'any 1818, l'escultor Josep Capdevila d'Igualada. El dia 25 de gener, data de la conversió de Sant Pau (any 36 d.C), es celebra la festa major de la Guàrdia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1760 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Francesc Massalva / Josep Capdevila | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74184 | Sant Pere de Vilardell o de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilardell-o-de-la-pineda | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 338 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 MAURI, Alfred (2006) La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Annex informàtic. Registre de llocs per municipis. (TDR | XVIII-XIX | Sense teulada. | Ermita de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites. | 08025-54 | Nord-est del terme | La primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia. | 41.6262700,1.7848200 | 398774 | 4608996 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74201 | Cal Vador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vador | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.27. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (03) p.8 | XVIII-XIX | Part de l'edifici sense teulada i interior malmés per accions vandàliques. | Masia de planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb diferents cossos adossats que conforma un conjunt de grans dimensions. Els murs són de tapia amb arrebossat. La façana, orientada al sud presenta dues portes: l'entrada a l'habitatge d'arc de mig punt de maó i l'altra a l'estable, d'arc escarser de maó. Al pis s'hi obren cinc finestres de diferents mides. A la part posterior de la casa s'hi conserven quatre cups de vi. | 08025-71 | Est del Bruc de Dalt | Es troba esmentada l'any 1819. | 41.5891900,1.7761000 | 397989 | 4604889 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74203 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p127 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell p.40 i 45 | XVIII-XIX | Gran conjunt format per diferents espais construïts a l'entorn d'una edificació principal. Adopta una planta irregular i es caracteritza per tenir part de la primera planta situada damunt del carrer de la Parròquia conformant un pas cobert amb dues arcades de mig punt de carreus de pedra i sostre embigat. El conjunt edificat consta de planta primera, pis i golfes amb un carener de gran ràfec. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat està sota el pas cobert. A l'entrada de l'edificació es troba una sala rectangular, vestíbul, coberta amb un sostre embigat. Entre biga i biga hi ha disposats 135 enteixinats de guix de forma quadrada amb motius decoratius variats ( floral, escut de Montserrat). Des d'aquesta sala s'accedeix a la planta primera. Des de la sala, a través d'una gran arcada, s'accedeix a un espai distribuïdor. A l'esquerra hi ha una premsa de vi, i un accés tapiat que, segurament conduïa a la part de la cuina i del forn de pa . Avui aquesta part és un edifici diferent amb entrada des del carrer de la Parròquia. Més a l'interior hi ha un estança, abans del celler, on hi ha una petita fornícula amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. A la dreta, es troba una estança on hi ha una llar de foc d'ascó que no és originària. A la primera planta ha una gran sala amb una gran encavallada central de fusta al sostre. Hi destaca una construcció adossada a la paret nord que mostra una decoració pictòrica amb una creu. Des d'aquesta planta, amb una escala de cargol s'arriba a les golfes. | 08025-73 | C/ De la Parròquia, 18 | En el capbreu 1496 es fa la confessió de la casa per part de Jaume Domènec. Aquest s'havia casat amb Caterina filla de Montserrat Martí, anterior propietari. Segurament va ser una de les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc, relacionada amb el castell del Bruc que es devia trobar situat a l'entorn de l'actual plaça i de Can Domènec. En el mateix capbreu s'especifica que Can Domènec limita amb la via pública principal del castell. Jaume Domènec també fa la confessió de que posseeix un pati contigu a la casa del Castellet en el qual hi havia construït el celler del castell. Probablement, la primera edificació que va existir a Can Domènech era una casa aïllada envoltada de camp la qual s'anà ampliant i transformant en una casa senyorial. És possible, per les característiques iconogràfiques i de construcció, que els enteixinats del vestíbul corresponguin a una ampliació al voltant del segle XVI. A l'entorn de Can Domènec, avui La Plaça, també es documenta el Mas Cortal, de Pere Rimbau on hi havia al segle XVI cellers i graners del castell, mas que havia estat la residència dels Castellolí, castlans que al llarg de tot el segle XIV van tenir control sobre el castell del Bruc i de La Guàrdia. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com Les Voltes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74205 | Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guixa | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 133 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.20 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-16), p.58 | XVIII-XIX | Sense cobertes i els murs en gran part enderrocats. | Conjunt d'edificacions a l'entorn de la principal Can Guixà. Totes estan en estat ruïnós i envoltades de vegetació. Les restes conservades de Can Guixà, panys de murs de molta alçada i d'una volumetria important expliquen la importància econòmica que havia tingut. Es conserva bona part de l'arc de mig punt adovellat de la porta sud de la casa. A la banda del mur de llevant hi ha l'església romànica de Sant Miquel de Vilaclara que al seu interior va ser reutilitzada per a cups de vi. A l'entorn de Can Guixà hi ha un tancat per als ramats i dues construccions més: cal Maset i cal Maceter. | 08025-75 | Sud-oest del terme | Can Guixà és una masia d'origen medieval. L'any 1077, Udalard, vescomte de Barcelona donà al monestir de Sant Cugat el seu alou de Vilaclara amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Es troba citada al capbreu de 1496 com a tinença de Miquel Alegre de Vilaclara. Es descriu com a mas Gombau i també com a mas Alegre, rònec i situat al terme del castell del Bruc. El 1624, Anna Alegre es va casar amb Joan Subirats i Jorba de la masia El Castell del Bruc. | 41.5895400,1.7494100 | 395765 | 4604960 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74217 | Arcades a les portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-a-les-portes | XVIII-XIX | Tradicional tancament de les portes de les cases del Bruc. La tècnica més antiga utilitzava brancals de carreu de pedra i arcs de mig punt fets amb maó d'obra cuita amb una forma molt característica: en un dels angles fan una motllura a manera de modilló. Aquesta forma va ser substituïda per uns maons amb l'angle més recte i aixamfranat. A partir dels anys 50 del segle XX es van anar eliminant les arcades i els brancals de pedra per fer tancaments amb llinda recte i portes de metall i vidre. Alguns van quedar tallats amb restes a sota de l'arrebossat , d'altres es van eliminar per complert. Les portes eren de fusta cega amb picador i anella. | 08025-87 | C/ de la Parròquia, 3 i 8 | La major part de les cases dels carrers del Bruc tenien aquest tipus d'arcada que són un exemple de la tècnica de la indústria tradicional de forns d'obra i bòbiles del municipi documentada des del segle XVII. | 41.5768100,1.7850300 | 398714 | 4603504 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74227 | Noia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noia | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Alguns veïns recorden la creença. | Es creu que la noia [una serp coneguda també com a vidriol] és l'ànima d'una dona i que per això és amiga d'elles i enemiga dels homes. | 08025-97 | Creença recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX i consignada en notes manuscrites inèdites. Posteriorment, Cels Gomis i Joan Amades recullen aquesta creença en reculls folklorístics, però l'assimilen a l'escurçó, una serp de forma, mida i color diferents. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La noia, vidriol o serp de vidre (Anguis fraguilis) és un rèptil de color daurat o argentat, brillant, freqüent als camps i boscos del Bruc. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.