Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74402 Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10 www.gnomonica.cat XX Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten. 08025-272 C/ Sant Pau, 10 41.6064600,1.7441800 395357 4606845 2005 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74402-foto-08025-272-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Eduard Farré Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74403 Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 www.gnomonica.cat XX Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. 08025-273 C/ Sant Pau, 10 41.6064600,1.7441800 395357 4606845 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-10 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova A. Canela Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74404 Rellotge de sol al c/ Lluís Companys, 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5 www.gnomonica.cat XX És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol. 08025-274 C/ Lluís Companys, 5 41.5842000,1.7819400 398468 4604328 1983 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74404-foto-08025-274-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74405 Rellotge de sol de l'església de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria www.gnomonica.cat XIX-XX És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores, 08025-275 Església de Santa Maria 41.5759200,1.7858500 398781 4603405 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74405-foto-08025-275-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101. 119 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74406 Rellotges de sol de cal Cordero https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-cal-cordero www.gnomonica.cat XIX Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) A la façana sud es conserven dos rellotges de sol, curiosament a molt poca distància l'un de l'altre. El més significatiu és el que trobem situat prop del carrer, a la dreta de la façana. És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 6 a 5 amb xifres aràbigues. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, E. Farré, el qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota i ocupa l'espai destinat a dues fileres de rajoles amb les que està folrada la façana. Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 6 del matí fins les 5 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. El segon rellotge, a l'esquerra de la façana, està orientat igual que el primer, està construït del mateix material, però no presenta cap tipus ni de decoració ni de referència numèrica. 08025-276 Casa Elías o cal Cordero L'edifici és una obra de l'any 1880 (apareix aquesta data a la façana principal). També es té constància que s'hi efectuaren obres posteriorment, concretament l'any 1883 (la data es conserva a les edificacions amb usos agrícoles). Amb molta probabilitat la data dels rellotges es correspon a la construcció inicial de l'edifici. 41.5789800,1.7803100 398324 4603751 1880 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-2.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4028) registra ca n'Elies o cal Cordero. El rellotge de sol es troba immers a la façana d'aquest edifici.Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.099. 99|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74413 Escut heràldic de can Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-can-macana Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.6 XVIII És l'escut del monestir de Montserrat. En les representacions heràldiques apareix un grapat de muntanyes (d'or) situades a la part baixa de l'escut (el melic) sobre el camper de gules (vermell en heràldica), amb una serra (també d'or) tallant-les pel damunt situada a la part coneguda com punt d'honor. Aquesta representació té a veure amb la pròpia etimologia de la muntanya de Montserrat. El nom prové de mont, muntanya, i serrat, entès com una cadena muntanyosa. Serrat prové del llatí serra que vol dir xerrac. Així la forma de la muntanya, amb turons i crestes lligats els uns amb el altres, ens recorda perfectament les pròpies dents del xerrac. A la part superior hi ha la data de 1791, quan era abat del monestir José Arredondo (1789-1793). L'escut apareix damunt d'una mena de roba que actua de suport. 08025-283 Can Maçana Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74413-foto-08025-283-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-12-10 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4062) registra can Maçana Aquest escut es troba a la dovella de la porta principal. 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74177 Pont del Torrent de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-lilla ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.96 LACUESTA,R, GONZALEZ TORAN, X, CASALS, L, (2008) Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. p 118 XX Està format per tres arcs de mig punt composats simètricament, el central de 20 metres de llum,que a l'època va ser, una de les arcades de maó de llum més gran de les existents a Catalunya i els laterals de 6 metres, units per pilars i extreps que exteriorment prenen la forma de pilastres ressaltades. Abans de la reforma realitzada l'any 2008, les baranes eren de ferro colat i les voreres pels vianants eren de lloses de pedra. Va ser bastit amb una barreja de fàbriques de pedra carejada disposada en fileres horitzontals i els arcs, voltes i arestes de pilastres i mènsules del tauler amb maó massís procedent de les bòviles del Bruc. L'any 2008 es va fer un eixamplament de la caixa i se li va encastar una passarel·la de fusta per als vianants a la banda nord. Totes les baranes van ser substituïdes per unes de línies senzilles amb passador de fusta. I les lloses de pedra es van arrencar fent un paviment uniforme asfaltat per al pas dels vehicles i els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants van perdre el seu sentit original. 08025-47 Bruc de la parròquia L'obra va ser impulsada per J.Casas i Chocomeli, alcalde del Bruc per suplir la incomunicació entre el nucli del Bruc de Baix i el de la Parròquia. El projecte fou redactat el 1916 per l'enginyer Joaquim Llansó a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Va ser realitzat pel Servei de carreteres i camins del Departament de Foment de a Mancomunitat de Catalunya. Les obres es van iniciar el 1917, foren represes, però es van aturar a causa de les gelades. El 1921 es va fer un segon projecte a càrrec de l'enginyer Eduardo Peña. Les obres es van acabar el 1924. Casas Chocomeli va enviar una carta a l'enginyer de la Mancomunitat expressant l'acord del consistori del Bruc de posar a dit pont el nom de Prat de la Riba, però massa aviat va venir la Dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa fa suposar que aquest nom va ser oblidat. L'any 2008 va ser reformat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona segons el projecte de l'enginyer Valentín Aceña Ramos. 41.5776700,1.7824100 398497 4603603 1917 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Eduardo Peña, enginyer. 106|98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74313 Camí de les Batalles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-batalles AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc XXI És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres. 08025-183 Est del terme El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès. 41.6092600,1.7680800 397353 4607127 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74343 Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Roca Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-roca-foradada OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. Es pren doncs el camí a Coll de Porc, el qual augmenta el pendent amb unes quantes ziga-zagues i finalment s'arriba a un estrep amb unes magnífiques vistes i on trobem a la dreta el camí a les Agulles i a l'esquerra el camí a Coll de Porc arrecerat sota les parets de la regió dels Frares. En uns minuts s'arriba a la Font de Coll de Porc, situada arran mateix de camí sota la pedra del cingle que té adossada la roca del Novici, i poc després a Coll de Porc (980 m.). 08025-213 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74344 Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Portella i el pas del Príncep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-portella-i-el-pas-del-princep OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a l'esquerra el camí que va a la Roca Foradada i la Cadireta, per seguir a la dreta direcció a la Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé. Pel camí de la dreta arribarem a una canal pètria que caldrà enfilar. Al capdemunt trobarem el camí del pas del Príncep fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Seguint sempre l'orientació a llevant cal seguir el camí fins arribar a un collet que cal traspassar baixant fins a trobar el gual arribant al Torrent del Lloro i més endavant al pas del Príncep, la font de l'Esllavissada i el coll de Porc (978 m.). 08025-214 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74345 Camí de Can Maçana al monestir de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-al-monestir-de-montserrat OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra seguint primer un tros planer flanquejat d'avellaners i després direcció llevant acabant costerudament. Cal deixar a la dreta el corriol que va a la canal del Miracle i girar a l'esquerra introduïnt-se en una canal en baixada. Aquest és un tram curt però difícil amb una cadena, ferros i filferros que faciliten el pas i l'ajuden a superar. Quan ja s'ha vorejat el cingle cal sortir de la canal per la dreta i seguint endavant entroncarem amb el camí de la font de la Llum (850 m.). El sender baixa fins ben a prop de la carretera per l'antic camí de la font de la Llum però abans de que aquest arribi a la carretera, a l'alçada de l'antic restaurant de Santa Cecília (del que ja no queda cap rastre), el deixem per tornar a pujar per un tram un xic complicat que travessa en pujada els baixos de la canal de Sant Jeroni i torna a baixar fins a prop de la carretera. Deixarem a la dreta la bufircació per anar a la canal de Sant Jeroni, a la canal del Pou de Glaç i a la Teresina (via ferrada) i a l'esquerra el GR-4 (Puigcerdà - Montserrat), entroncarem amb el camí de l'Arrel, el qual seguirem travessant la raconada de la canal del Moro i creuant més endavant la canal dels Arítjols, passarem per sota la paret dels Diables i vorejarem les roques de Sant Antoni i passarem l'inici de la canal del Cavall per arribar finalment a l'indret d'una antiga carbonera i arribarem al Pla de la Trinitat (950 m.). En aquest punt hi ha dues opcions per arribar al monestir: seguint el GR-172 pel Pas dels Francesos o bé passant per la Santíssima Trinitat i Sant Benet. Ambdues opcions són molt utilitzades i s'acaben unint just passat Sant Benet per arribar en un únic camí al monestir de Montserrat. En total té una durada d'unes 3 hores i 30 minuts. 08025-215 Creua la muntanya de forma longitudinal des d'El Bruc fins a Monistrol de Montserrat. 41.6100700,1.7672100 397281 4607218 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada Aquest camí coincideix totalment amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74346 Camí d'El Bruc a coll de Porc, per la Cova de l'Arcada i el torrent de les Grutes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-porc-per-la-cova-de-larcada-i-el-torrent-de-les-grutes OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salsas i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada se segueix endavant cap a la dreta entrant al torrent de les Grutes i s'arriba a l'estació d'Assarriar. Seguidament cal superar una gran roca enmig del torrent per deixar-lo, tram força complicat puig fàcilment es pot perdre el rastre o les possibles marques de pintura. El camí acaba entroncant-se amb el camí vers el pas del Príncep i, deixant a l'esquerra la direcció vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé cal anar cap a la dreta arribant a la font de l'Esllavissada i al Coll de Porc (978 m.). Té una durada aproximada d'una hora i 30 minuts. 08025-216 El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74347 Camí d'El Bruc al collet del Lloro, per la cova de l'Arcada. https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-collet-del-lloro-per-la-cova-de-larcada OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada deixant a la dreta el torrent de les Grutes seguint el sender de l'esquerra anant pel peu del cincge vermellós del serrat que separa els dos torrents, el del Lloro i el de les Grutes. Entrem al torrent del Lloro per un tram de camí agradable i molt ben conservat, deixem a l'esquerra el camí vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé i anem cap a la dreta pel camí del pas del Príncep. Just abans d'arribar al propiament dit pas del Príncep cal seguir el nostre camí cap a l'esquerra, seguint pel vessant del torrent del Lloro, baixar un fort pendent i arribar al peu de la roca del Dit, passar entremig de l'estret pas que hi ha entre el Dit i el Dit Petit (o Dit Xic, vigilant no confondre'l amb el Ditet) i entroncar amb el recorregut travessa dels Frares. Cal seguir amunt per l'esquerra arribant aviat a la dreta i erosionada canal del Lloro fins arribar al Collet del Lloro (1085 m.). 08025-217 El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74348 Camí d'El Bruc a coll de Guirló https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-guirlo <p>OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el corriol que es presenta a la dreta per seguir el camí principal, es travessa el torrent de la Diablera i s'acaba deixant la pista per agafar la drecera que surt per la dreta. Es torna a sortir de la pista i a l'esquerra es deixa el corral d'en Pasqual i encara es deixen dos camins més a dreta i a esquerra (aquest darrer retorna a El Bruc). Just després s'arriba a una cruïlla a on cal prendre la pista de l'esquerra per deixar-la poc després i agafar la pista que surt per la dreta remuntant la carena. Seguidament s'arriba a una altra cruïlla a on cal deixar el camí de l'esquerra vers Can Maçana per prendre el ramal de la dreta fins arribar al coll de Guirló (800 m.). Aquest camí té una durada aproximada d'1 hora.</p> 08025-218 El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social Inexistent 2023-08-03 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 2484 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74349 Camí del Cabrit https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cabrit OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Antic camí sense senyalitzar, poc consolidat i segur que parteix dels peus de la cova del Cabrit i passa prop de la font del Xevret. 08025-219 Muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5960300,1.7901300 399169 4605632 08025 El Bruc Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74350 Camí dels Francesos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-francesos http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/El_parc/Itineraris/Arxius/Ruta%207/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012) Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat. 08025-220 Muntanya de Montserrat. Est del terme. Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74351 Camí de Can Jorba al torrent de Coma dels Naps https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-jorba-al-torrent-de-coma-dels-naps http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_de_la_coma_dels_naps.htm (30 de juliol de 2012). Sortint de Can Jorba cal seguir la pista que voreja la montanya i agafar el camí de la Palomera (senyalitzat de color vermell). Abans d'arribar al coll de Mosset cal girar a la dreta en una bifurcació i creuar seguidament la canal Roja per arribar a una altra bifurcació en un replà pedregós. Cal deixar el camí i remuntar vers l'esquerra per un nou sender abrupte amb senyals blaves i grogues amb un fort pendent que més endavant creua per la capçalera de la canal Roja i arriba a la collada superior, amb una vista formidable, que s'obre al torrent de la Coma dels Naps. Cal girar a l'esquerra en dos desviaments i de seguida s'arriba a la llera del barranc. 08025-221 El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. 41.5881200,1.7985900 399862 4604744 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada El torrent de la Coma dels Naps apareix també esmentat com a torrent de les Comes dels Naps de Dalt i de Baix o bé com a també amb el nom de Coma Baixa. A partir del creuament amb el camí del Cabrit, quan el barranc s'obre a l'exterior del massís, el nombre canvia pel de torrent de Boixar. Cal apuntar que el torrent de la Coma dels Naps no és accessible sense una mínima preparació en barranquisme (està equipat amb cordes). 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74352 Conjunt de vies d'escalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vies-descalada REDÓ, Salvador (1996). 'Montserrat i el seu entorn'. Angle Editorial. XIX-XX Tothom està d'acord en afirmar que Montserrat és l'ecola catalana d'escalada per excel·lència. Des que a mijan segle XIX es van començar a explorar les zones altes del massís amb la intenció no ja de fer només d'ermità o de boscater sinó per un interès científic i per què no esportiu, les parets i agulles montserratines no han parat de sentir els cops de martell que fixen les cordades. La nova escalada esportiva amb poca corda i molta força als dits i als peus i molt d'enginy també ha trobat a les parets del conglomerat un unes possibilitats inesgotables. Com a espais significatius d'aquesta activitat cal esmentar la Regió d'Agulles, els Ecos o la zona anomenada Tàbor amb el Cavall Bernat, coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer. Actualment la xifra de vies d'escalada és de centenars i centenars i cobreixen per tots costats roques com el Cilindre, la Roca Plana dels Llamps, la Roca Gran de la Portella o el Montgròs. 08025-222 Muntanya de Montserrat. Est del terme. 41.5992000,1.8025700 400211 4605970 08025 El Bruc Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74352-foto-08025-222-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74370 Camí del Bruc al Serral de les Cametes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-serral-de-les-cametes Llarg camí que travessa el terme de sud a nord, des del nucli urbà d'El Bruc fins al petit barri de Can Cametes. 08025-240 El Bruc. Muntanya de Montserrat. Sud-est i est del terme. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74131 Monument al Timbaler del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-timbaler-del-bruc <p>ESTRADA I PLANELL, G, (2009), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.60 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.137.</p> XX <p>Monument construït amb pedra extreta de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet. La seva alçada és de 4,80 metres. Està situada damunt d'una base quadrangular construïda amb blocs de la mateixa pedra del monument. Representa la mítica figura del timbaler del Bruc. És una representació naturalista d'un personatge amb la vestimenta tradicional catalana (barretina, camisa ampla de lli sense la tradicional armilla o jupetí, calces i pantalons fins damunt del genoll...), amb polaines militars, un tambor situat al costat esquerra que el personatge colpeja amb un parell de baquetes i un trabuc d'època penjat a l'esquena. L'actitud del jove timbaler representat és serena i al mateix temps altiva.</p> 08025-1 Bruc del Mig <p>El 'Diario de Manresa' del 26 de setembre de 1808 ja explicava la derrota dels francesos dels dies 6 i 14 de juny del mateix 1808 d'una manera heroica, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís...; això seria l'embrió de la llegenda que es divulgà respecte a la lluita d'un poble desarmat enfront del gran exèrcit invasor. Un any després, el 1809, l'historiador Cabanes, parlava sobre un minyó de Santpedor erigit en general en 'xefe'. Posteriorment es va dir que el citat jove era en Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor, i que va utilitzar com a única arma un tambor de les confraries. Com és conegut la llegenda parla que gràcies al so del tambor, amb el seu eco reverberant contra les parets de la muntanya de Montserrat, els francesos es van retirar pensant-se que un gran exèrcit els estava esperant per derrotar-los, situació molt diferent de la viscuda pels protagonistes aquell juny de 1808. Des de 1892, any de la primera commemoració celebrada de les batalles del Bruc, el sometent de Bruc recollí aportacions per aixecar un monument en memòria de la gesta. La comissió, no havent reunit els diners necessaris per aixecar el monument l'any del primer centenari de les batalles, veié com el 1911, per decisió de la junta de vocals del sometent d'Igualada, s'erigia al monestir de Montserrat un grup escultòric als herois del Bruc, obra de Josep Campeny i Santamaria, obra que fou destruïda durant la guerra civil de 1936. La comissió per al monument, però no va deixar d'insistir al govern i finalment el 27 de febrer del 1914 es va declarar, segons reial decret signat pel rei Alfons XIII, monument nacional al que encara s'havia d'erigir. Malgrat la declaració monumental no va ser fins l'any 1951 quan el governador civil de Barcelona, aleshores el coronel Felipe Acedo Colunga, per guanyar-se la simpatia dels catalans, va recuperar el tema del monument al Timbaler del Bruc. L'any 1952 es va inaugurar,al mateix emplaçament on l'any 1908 s'havia inaugurat la Creu commemorativa dedicada als herois de les batalles, un primer monument segons el projecte de Frederic Marés. Sobre el pedestal de pedra s'instal·là provisionalment una figura del timbaler feta de guix. L'acte va ser presidit pel mateix Jefe del Estado, el Generalísimo Francisco Franco. El 1953 es traslladà des de les pedreres de Sant Vicenç de Castellet fins al taller que Frederic Marès tenia a Barcelona un bloc de 55 tones, per tal de realitzar l'escultura en pedra. El 10 de juliol de 1954 s'instal·lava la definitiva escultura del timbaler, de 4,80 metres d'alçada, substituint la de guix. El 1963 es procedí a traslladar l'escultura a l'emplaçament a l'actual. Un any després de la inauguració, el coronel Acedo, va posar una còpia feta en pedra al pati del Govern Civil. (avui desapareguda). D'altres reproduccions es van situar en diferents espais de la ciutat comtal. El 29 de setembre de 1956 se'n posava una a les escales del carrer de Corint, a la sortida de l'estació de metro de Pàdua, al costat del carrer de Balmes. L'any 1960 també es va demanar una altra reproducció per instal·lar-la a l'escola dedicada al Timbaler situada al barri de Vilapicina; se'n va fer una còpia primer de guix i després una altra en bronze que no es va col·locar a l'escola esmentada sinó al castell de Montjuïc.</p> 41.5835100,1.7779700 398136 4604257 1954 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74131-foto-08025-1-3.jpg Legal Contemporani|Historicista Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2023-08-04 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Frederic Marés i Deulovol A l'Inventari de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya consta amb la denominació Monument a la Batalla del Bruc. 98|116 51 2.1 1769 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74309 Monument a les Batalles del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-batalles-del-bruc ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. XXI Bloc de pedra conglomerada de Montserrat, d'un metre d'alçada, amb una placa metàl·lica, signada per l'Ajuntament del Bruc, que recorda la batalla que hi va haver en aquell indret el 6 de juny del 1808 entre milícies i sometents catalans i les tropes frances de Napoleó. 08025-179 Coll de Can Maçana El monument va ser col·locat dins el conjunt d'actes celebrats per commemorar el bicentenari de les batalles del Bruc, el 2008. 41.6094400,1.7684500 397384 4607147 2008 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74309-foto-08025-179-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Al costat del monument hi ha senyalitzat l'inici del 'camí de les Batalles', una ruta creada per l'Ajuntament del Bruc que ressegueix el camí de Can Maçana al Bruc, considerat l'escenari de les batalles del 1808. L'inventari oficial de BCIN atorga el nom de 'Monument a les Batalles del Bruc' al monument del Timbaler, situat al nucli urbà. 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74163 Orgue de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-1 Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005. XX Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall). 08025-33 Bruc de la Parròquia L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat. 41.5759800,1.7858200 398779 4603411 2005 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74165 Retaule de Sant Pau de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pau-de-la-guardia ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 XVIII-XIX Part del retaule barroc. Resta una taula que s'ajusta a la part frontal de l'altar. És un altrelleu en el que s'hi representa l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc quan va tenir lloc la seva conversió al cristianisme. A primer pla la figura de Sant Pau en el moment en que cau del cavall sorprès per una intensa llum i per les paraules de Crist des del cel que es representa a la part alta i al centre de la taula. A l'esquerra en perspectiva s'hi representa la ciutat de Damasc a la llunyania. A la dreta uns personatges amb vestimenta de romans a cavall. És de fusta i està recobert per una capa de pintura daurada. 08025-35 Nucli de Sant Pau de la Guàrdia La construcció del retaule de l'altar major data del 1760 i va ser obra de l'escultor igualadí Francesc Massalva. Arran de la guerra del francès va caldre refer-lo. Els treballs els va dur a terme, l'any 1818, l'escultor Josep Capdevila d'Igualada. El dia 25 de gener, data de la conversió de Sant Pau (any 36 d.C), es celebra la festa major de la Guàrdia. 41.6121500,1.7477300 395662 4607472 1760 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Francesc Massalva / Josep Capdevila 96|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74167 Làpida de nínxol https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol XX Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías. 08025-37 Bruc de la Parròquia La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. 41.5758000,1.7860800 398800 4603391 1898 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74168 Làpida de nínxol https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol-0 XIX Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt però no s'hi llegeix la data. En aquest s'hi llegeix: Marcos Esteve y su esposa Narcisa Serra de Esteve. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. 08025-38 Bruc de la parròquia La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. 41.5758000,1.7860800 398800 4603391 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74190 Estufa https://patrimonicultural.diba.cat/element/estufa XX Estufa de carbó tipus salamandra que trobem a can Casas, realitzada amb ferro colat. Té quatre peus. Té dues parts o compartiments amb obertures i portetes de tancament. A la part de baix les finestretes per al tiratge i el cendrer. A la superior la part per posar-hi el combustible o carbó. D'es d'aquí surt el tub o xemeneia cap a l'exterior. Està decorada amb tema vegetal. 08025-60 C/ Bruc del Mig, 55 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 105|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74191 Domàs del Centenari https://patrimonicultural.diba.cat/element/domas-del-centenari ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.40 XX Els laterals malmesos per la humitat. Domàs de teixit de lli pintat a ma compost per diferents franges amb dibuixos i inscripcions. A la part superior una franja a manera de presentació en la que al fons hi ha la muntanya de Montserrat i al damunt la inscripció Glòria als Heroes. Al centre hi ha uns versos que recorden la batalla del 1808 i reclamen la construcció d'un monument al Bruc en record dels herois. A banda i banda de la part central, dues franges verticals: a l'esquerra hi figura la lletra C envoltada de llaurer i decoració vegetal a sota. A la de l'esquerra hi ha, al centre, l'escut de les quatre barres, a la part superior la data del 1808 i a la inferior la del 1908. 08025-61 C/ Bruc del Mig, 55 Aquest domàs es va posar a la façana d'una casa del Bruc de Baix durant les festes de commemoració del Centenari. Des del 1892, el poble del Bruc reclamava la construcció d'un monument en record de les batalles. Aquest domàs és un testimoni d'aquest fet. L'any 2006, la propietària, Maria Castellet i Millaret en va fer donació a l'ajuntament del Bruc. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 1908 08025 El Bruc Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74218 Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-3 XVIII Talla policromada de la imatge de la Mare de Déu del Roser que sosté el nen Jesús sobre la mà esquerra i, amb la mà dreta el rosari. Està dempeus sobre una peanya circular i el cos adopta moviment amb la posició endarrerida d'un dels peus com si anés a caminar. Porta una túnica de color clar i un mantell blau. Es cobreix el cap amb un vel i la corona es decora amb estrelles. El nen vesteix de color clar i te els braços estesos en actitud de beneir. El detall de l'expressió de les cares i del conjunt de les imatges presenta una qualitat artística de la talla no massa reeixida 08025-88 Santa Maria del Bruc Segons les característiques iconogràfiques, és una imatge del segle XVIII. Va estar situada a la capelleta de la Mare de Déu de la Font. L'any 1998, Mn. Josep Casanovas va promoure, conjuntament amb la regidoria de cultura i els amics de Mare de Déu de la Font, la seva restauració. Es va encarregar a Rosa Junyent, restauradora del Museu Comarcal de l'Anoia, i va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria. Se'n va fer una rèplica per deixar-la a la capelleta de la font. 41.5759800,1.7858200 398779 4603411 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-2.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova La capella on es troba també es coneix com capella del Roser 96|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74221 Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 XX Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat. 08025-91 Santa Maria del Bruc Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. 41.5759800,1.7858200 398779 4603411 1955 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Jesús Ribera (1942-1965) 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74223 Retaule de la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 BOSCH I BALLBOA, Joan, Cendres de pintura; Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera (1629-1637); (1997) Locus Amoenus, núm 3, p. 84-86. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4. Plafó informatiu instal·lat a la capella on es troba el retaule a l'església parroquial de Santa Maria del Bruc. XVII Retaule pintat a l'oli sobre fusta. Segons la iconografia segueix l'estil flamenc del segle XVI i s'ha vinculat amb el retaule de Sant Miquel desaparegut de l'església d'Esparreguera, obra dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent i del fuster Pau Boxadell d'Esparreguera. S'han conservat quatre taules del retaule original. La taula amb les escenes de l'Anunciació i l'adoració dels pastors; la taula amb l'adoració als Reis i la circumcisió; ambdues del cos central i dues més representant l'assumpció i la coronació de Maria de la part superior. Han desaparegut la predel·la on s'hi representaven escenes de la passió de Crist i una escena de la part superior on s'hi representava l'ascensió de Crist. El conjunt era presidit per la imatge de la Verge del Roser també desapareguda com també tots els elements de l'arquitectura del retaule. 08025-93 Santa Maria del Bruc El retaule va ser encarregat per la confraria de la Mare de Déu del Roser del Bruc, fundada el 1626, any en què s'estava construint l'altar de la seva capella. Als llibres de la confraria del mateix any, s'esmenta una donació per a l'obra del retaule que fa un pagès de la família Jorba complint la voluntat del seu fill, Jaume Jorba, beneficiari de l'església de Sant Jaume de Bar que va deixar en testament una quantitat de diners per a pagar-lo. El pintor Pau Torrent es troba inscrit a la documentació del col·legi de pintors de Barcelona el 1636. Va ser autor de la pintura i dauradura del retaule del Roser de Santa Maria del Bruc, del retaule de Sant Miquel d'Esparreguera i dels retaules del Roser i de Sant Isidre de l'església parroquial de Valldoreix. El retaule del Bruc es va poder salvar parcialment de la crema del 1936. Les taules que es lliuraren del foc foren amagades en un altell de les dependències parroquials, restant oblidades fins l'any 2007. No s'ha localitzat la talla de la Verge del Roser, que estava al centre del retaule. Ha estat restaurat per la parròquia de Santa Maria amb una subvenció del Departament de Cultura. La intervenció l'ha realitzat el Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya. 41.5759800,1.7858200 398779 4603411 1627 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-3.jpg Inexistent Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Pau Torrent (+ 1640) 95|94 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74246 Teles pintades a l'església de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/teles-pintades-a-lesglesia-de-santa-maria Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia.cat) XX Conjunt de dues teles pintades de 3 metres d'ample per 5 metres de llarg. Una d'elles representa l'escena de l'enterrament de Crist inspirat en una pintura flamenca de l'artista Quentin Massys (1509-1575). Al fons hi ha un paisatge amb la cova del sepulcre i la muntanya amb les tres creus. Al voltant s'orna amb una sanefa amb medallons que representen els símbols de la passió (gall, sepulcre, escales...). L'altra tela representa una escena en què hi ha la Verge Maria amb el nen Jesús en una representació ucrònica, en un paisatge idíl·lic al fons i acompanyats de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Santa Anna i Santa Isabel. S'envolta amb una sanefa amb medallons de temàtica moral (anyell, balances...). 08025-108 Bruc de la Parròquia L'autor, Josep Calvo Verdonces va ser adquirir una casa d'estiueig al Bruc l'any 1915 que va ampliar i decorar. Va ser escenògraf i dibuixant. Va estudiar perspectiva i dibuix a Paris. Treballà amb els escenògrafs francesos Cambon i Chèret. Establert a Barcelona (1872) treballà amb Francesc Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva de Llotja des del 1896. Va pintar les teles entre 1916 i 1924. 41.5759800,1.7858200 398779 4603411 1916 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Josep Calvo i Verdonces ( 1841-1924) La tradició oral sempre els ha anomenat tapissos, però són teles pintades. 116|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74259 Les Campanes de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-santa-maria ESTRADA I PLANELL, Gemma (1996), La guerra civil al Bruc, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Btca. Serra d'Or 155, p.41 XX A la part central del jou (part de fusta a la qual està subjecta la campana per la corona) hi ha una petita creu metàl·lica. A la cintura, espai damunt mateix del cordó, apareixen les respectives inscripcions que les identifica: Campana Miquela: CAMPANA MICAELA SANTA MARIA DE 'EL BRUCH' ANNO MCMLI MICHAELA UT ANTE SONITUM ILLIUS SEMPER FUCIAT HONORUM INIMICUS ET INVITETUR AD FIDEM POPULUS CHRISTIANUS FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDEDONJIMENO (JAEN) Campana Miquela Santa Maria de 'El Bruc' Any 1951 Micaela que el seu so apaivagui les glòries de l'enemic i convidi a la fe al poble cristià Campana Maria: MARIA MIHI NOMEN EST FIDELIUM NUMMIS ET AMORE PERSOLUTA STA. MARIA DE 'EL BRUCH' DIE XV MENSIS AUGUSTI ANNO MCMLI FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDONJIMENO (JAEN) El meu nom és Maria Costejada amb els diners i l'amor dels fidels Santa Maria de 'El Bruc' Dia 15 del mes d'agost de l'any 1951 08025-121 Bruc de la Parròquia Les actuals campanes de Santa Maria del Bruc, que porten per nom Maria i Micaela, van ser instal·lades el 15 d'agost de 1951. Els noms recorden al patró del Bruc, Sant Miquel i a la titular de la parròquia, Santa Maria. Van substituir a les existents fins la guerra civil, les quals van ser despenjades en el decurs d'aquest període. Segons el testimoni de Genís Ferrer algunes persones del poble van intentar, sense èxit, picar-les per utilitzar el metall i aprofitar-lo com a material de guerra. Malauradament no es tenen notícies de quin va ser el seu destí final. Les campanes són obra de la foneria andalusa de Manuel Rosas. El 3 de setembre de 1881, D, Vicente Rosas Soler va fundar a Torrededonjimeno a Jaen, una empresa dedicada a la fosa de campanes, al qual va seguir el seu fill Manuel Rosas Serrano. En l'actualitat el nom de l'empresa és 'Hijos de Manuel Rosas Serrano' i n'és el gerent Vicente Rosas, la tercera generació de fonedors o senyers que era com es coneixia als qui feien aquesta activitat. 41.5759800,1.7858200 398779 4603411 1951 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova Foneria de Manuel Rosas 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74269 Escut del sometent de Pedralbes-Sarrià https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-sometent-de-pedralbes-sarria ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p. 36 XX Escut de llautó daurat amb les quatre barres gravades al fons i amb la inscripció: Lo Sometent armat de Pedralbes-Sarrià als Heroes del Bruch. 8 de juny 1908. Al voltant està ornat amb un llaç que agafa unes fulles de llaurer. 08025-131 C/ Bruc del Mig, 55 En la commemoració del centenari de les batalles del Bruc, esdevinguda durant els dies 4 al 8 de juny del 1908, hi van tenir una gran presència els grups de sometents de diferents llocs de Catalunya. Durant els dies de les festes van tenir lloc diversos actes, tant de caire militar com cultural i festiu. Es va comptar amb la presència dels infants M.Teresa d'Espanya, germana del rei Alfons XIII, i el seu marit Ferran de Baviera que varen passar revista als grups dels sometents acampats al final del carrer del Bruc del mig. Aquest escut va ser una ofrena que va fer el sometent de Sarrià-Pedralbes als herois del Bruc. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 1908 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74269-foto-08025-131-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 105|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74282 Pintures de Jesús Ribera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-jesus-ribera VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 XX Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la. 08025-152 C/ Bruc del mig, 55 Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 1955 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova Jesús Ribera (1942-1965) 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74310 Gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-0 ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. XX-XXI Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet. 08025-180 Ajuntament del Bruc (Can Casas) L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble. 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74315 Foc Senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-senglar http://focsenglar.wix.com XXI Figura de fibra de vidre, de tons marronosos, que representa un porc senglar i forma part del bestiari festiu. La figura fa 250 cm de llarg, 100 cm d'ample i 150 cm d'alt, i pesa 35 kg. És buit a l'interior per encabir-hi el portador. A l'exterior té 10 punts de foc per col·locar-hi elements pirotècnics. Sol sortir al carrer en cercaviles i festes populars com a element d'animació. 08025-185 Ajuntament de l Bruc (Can Casas) L'Associació Foc Senglar i Diables del Bruc es va constituir el 2001, sota la presidència de Jordi Grau i Millaret, i la seva primera tasca va ser la construcció del Foc Senglar, que van dur a terme artistes i voluntaris locals. El seu 'bateig' públic es va fer el 14 d'agost de 2001 a la plaça de la Parròquia, al Bruc, en el marc de la Festa Major local, i va tenir de padrins la Colla de Diables d'Igualada i el Drac de Montblanc. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 2001 08025 El Bruc Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74315-foto-08025-185-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Josep Benguerel, Jeff Engberg, Vicenç Salamero i Mercè Viladiu Normalment és acompanyat d'una colla de diables i timbalers del Bruc. De fet, Foc Senglar és el nom del grup que reuneix aquests músics i animadors. La figura es conserva al local de l'Ajuntament. 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74414 Làpida commemorativa dels difunts de la guerra del francès https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa-dels-difunts-de-la-guerra-del-frances ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 77 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.92-93. XX Són dues làpides commemoratives dels difunts del Bruc de la guerra del francès. Són de marbre rectangulars. En la primera i de més reduïdes dimensions apareix el següent text: 'Aqui reposen les cendres dels herois d'El Bruc. 6 DE JUNY DE 1808'. A la segona es relacionen el noms dels citats difunts: 'Josep Millaret Casals, Josep Jorba Solà, Joan Ollé Ollé, Salvador Elias Dulcet, Pau Domenech Domenech, Josep Sabater Castells, Pau Valles Rialp. RIP'. 08025-284 Cementiri del Bruc Hi ha autors que afirmen que aquestes làpides es van elaborar amb motiu de la commemoració del primer centenari de les batalles del Bruc, en el decurs dels actes celebrats l'any 1908. De tota manera les seves característiques i tipologia artística no es corresponen a uns elements propis d'inicis del segle XX. Una hipòtesis a corroborar proposa la data de 1958, coincidint amb la celebració del 150è aniversari de les batalles. Amb motiu del 90è aniversari es va organitzar una exposició sobre les batalles. Fou aleshores quan es van recuperar del seu abandó ja que es trobaven arraconades en el dipòsit de cadàvers del cementiri del Bruc. Fou en aquest moment quan es van instal·lar en l'indret actual al costat del campanar i presidint el cementiri. Dels set noms que apareixen a la làpida, només es poden citar com a difunts relacionats amb la batalla del 6 de juny de 1808 a Pau Vallès, Salvador Elies i Pau Domènec, morts per l'enemic i enterrat l'endemà en un lloc desconegut. La resta no es pot afirmar documentalment que la seva mort estigui vinculada directament amb l'enfrontament amb els francesos. 41.5759600,1.7858700 398783 4603409 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova El Cementiri Vell està catalogit com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). La làpida commemorativa es troba dins del recinte. 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74247 Col·lecció Batalles del Bruc al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-batalles-del-bruc-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. XX Col·lecció formada per elements originals de la Guerra del Francès com armes, i projectils. Hi ha també reproduccions d'armes de foc i armes blanques, uniformes, maniquins, una col·lecció de miniatures d'una formació de soldats francesos, mapes de les batalles, l'escut del sometent de Sarrià - Pedralbes del 1908, part de la creu commemorativa del Centenari, cartells i dibuixos al·lusius a les batalles. 08025-109 C/ Bruc del Mig, 55 La co·llecció procedeix del mateix municipi del Bruc i de la donació realitzada pel Museu de l'Acadèmia de Sots-Oficials de l'exèrcit de terra de Talarn (Lleida). Es va començar l'any 2002 quan es va iniciar el projecte del Museu del Bruc. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74247-foto-08025-109-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74248 Col·lecció d'Escalada al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-descalada-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'Ajuntament del Bruc. XX Col·lecció formada per diversos estris relacionats amb la tècnica de l'escalada i la història de l'escalada a Montserrat. S'agrupen per èpoques des de les ascensions a Montserrat als anys 40 fins a l'actualitat. S'hi poden trobar pitonisses, cordes, pitons, calçat, ressenyes de les vies d'escalada i llibres de piades o llibres del cim (recull de notes escrites amb la data i el nom de la persona o persones que han pujat a un cim amb explicacions del motiu de l'ascensió, les sensacions viscudes, la via recorreguda...), guardats en una capsa metàl·lica per protegir-los de les inclemències meteorològiques. La col·lecció també compta amb la imatge d'alumini original de la Verge de Montserrat que coronava el Cavall Bernat, situada al cim l'any 1956 i realitzada amb fosa a partir de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels escaladors catalans. 08025-110 C/ Bruc del Mig, 55 La major part de la col·lecció procedeix de les aportacions realitzades per la família de l'escalador Josep Barberà. També d'aportacions de l'associació dels Amics del Museu de la Muntanya de Montserrat, del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de particulars. La col·lecció es va iniciar a partir de l'any 2001 quan es va començar a definir el Museu de l'escalada inclòs en el projecte turístic 'Portals de Montserrat'. El Museu va ser inaugurat l'any 2007. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74248-foto-08025-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74272 Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc. Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys). 08025-134 C/ Bruc del Mig, 55 La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-3.jpg Inexistent Neolític|Ibèric|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 78|81|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74314 Col·lecció de mobles de can Casas https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-can-casas XIX-XX Es té constància que l'autor del projecte de can Casas, Cristobal Cascante va dissenyar també elements de l'interior de l'edifici, com la mateixa xemeneia i uns mobles d'època. Consta que hi havia un aparador, el trinxant i les cadires, sempre en fusta de noguera. La seva decoració era clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles va usar com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament van fer servir els artistes modernistes. A la part central del coronament del trinxant i de l'aparador es cita que apareix una fulla d'heura encastada en la lletra C, signatura de l'autor. Malauradament d'aquest conjunt documentat no es coneix el seu emplaçament actual. A la casa, i situats com a elements ornamentals de les dependències municipals, avui es conserven un conjunt de mobles procedents de la mateixa casa de can Casas però que no es pot afirmar que corresponen als dissenyats per Cascante, tot i que es poden datar de finals del segle XIX, inicis del XX. Al despatx d'alcaldia es conserva un sofà de fusta de noguera amb braços tapissats i respatller alt culminat amb un prestatge decorat; fou tapissat de nou a la dècada dels 90 del segle XX. També es conserva un aparador bufet amb armaris tancats a la base amb una rica decoració geomètrica a les portes; a la part superior unes columnes també tornejades i decorades aguanten i flanquegen un aparador amb portes de vidre. Un segon bufet aparador és de línies noucentistes i classicitzants. També en un dels passadissos es conserven diversos pupitres recuperats de l'antiga escola del Bruc. 08025-184 C/ Bruc del Mig, 55 Formaven part del mobiliari original de can Casas. Podrien correspondre als conjunt de mobles que va dissenyar l'arquitecte Cristobal Cascante autor del projecte de la casa; malauradament en els exemplars que detallem no es conserva la inicial C (Cascante) amb uns baix relleus de fusta que per la seva similitud amb les ratapinyades, han passat a denominar-se així. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova 105|98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74371 Col·lecció al Museu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-de-montserrat <p>MONESTIR DE MONTSERRAT (1998): Guia oficial de Montserrat.</p> <p>Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Montserrat, conjuntament amb peces provinents de la Cova Freda i la Cova Gran (Collbató).</p> 08025-241 Museu de Montserrat. Monestir de Montserrat. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 - 4000 08025 El Bruc Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 78|79|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74372 Col·lecció del Museu de Coses del Poble de Collbató https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-coses-del-poble-de-collbato Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Collbató. 08025-242 Bonavista, 2. 08293 - Collbató 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 - 4000 08025 El Bruc Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74372-foto-08025-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74372-foto-08025-242-2.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 78|79|76 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74396 Col·lecció al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-darqueologia-de-catalunya www.mac.cat http://lestudioh.com/catlestudioh/10dossieres/pdfs/08lestudiohcat.pdf Conjunt de troballes prehistòriques recuperades al llarg del segle XX dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) entre les qual cal destacar una destral i denes de collaret del jaciment de Can Vallès i les troballes aparegudes en el jaciment de davant de l'església parroquial de Santa Maria d'El Bruc, actualment desaparegut. 08025-266 MAC Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08039 Barcelona El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional en xarxa sorgit arran de la llei de museus de 1990 que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 -3000 08025 El Bruc Fàcil Bo Legal Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74399 Col·lecció al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-comarcal-de-lanoia http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_pell_igualada_i_comarcal_de_anoia.htm -1800 +900 El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia conté els materials recuperats de diversos jaciments bruquetans: 'Cova Tapada', 'la Vinya del Castell', 'Serral de les Cametes', 'a 100 metres de Sant Pau', 'de l'entorn de Sant Pau Vell' i de 'prop de Can Guixà / prop de Vilaclara'. 08025-269 Baixada de la Unió, s/n. 08700 Igualada (Anoia) El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1949 quan, gràcies a l'impuls del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es va crear el Museu de la Ciutat, amb seccions de ciències naturals, arqueologia, art antic i modern, història, folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74399-foto-08025-269-1.jpg Legal Ibèric|Medieval|Islàmic Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 81|85|88 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74353 Fons documental de l'Arxiu municipal del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-del-bruc XIX-XXI <p>L'Arxiu Municipal del Bruc (AMB) conserva el fons documental generat per l'ajuntament des del segle XIX fins a l'actualitat. Dins d'aquest arxiu s'hi conserven els fons documentals del Jutjat de Pau, el de FET y de las JONS i el de la Germandat de Nostra Senyora de Gràcia. A més l'arxiu també compta amb un interessant arxiu fotogràfic, situat físicament dins les dependències del Museu.</p> 08025-223 Ajuntament del Bruc. Bruc del Mig, 55. 08294. El Bruc. <p>L'any 2003 el fons de l'arxiu municipal del Bruc va ser organitzat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, fruit d'un conveni amb l'Ajuntament.</p> 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74354 Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-de-la-corona-darago XIV-XV <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó conté diversa documentació referida al Bruc. Cal destacar els capbreus del Bruc i la Guàrdia de 1496-1501, 1546-1548, 1645 i 1727.</p> 08025-224 Carrer Almogàvers, núm. 77. Barcelona 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74355 Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia XVIII-XXI <p>Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.</p> 08025-225 Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74355-foto-08025-225-1.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74356 Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-nacional-de-catalunya <p>ESTRADA, Gemma (1995). 'La guerra civil al Bruc'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. http://cultura.gencat.net/anc/sdanc/fitxa_document.asp?tipuscerca=dossier&amp;codidossier=10&amp;NRegistre=51 (30 de juliol de 2012).</p> XIX-XX <p>Conté documentació referent a les Batalles del Bruc (1808-1814) i a la guerra civil espanyola (1936-1939).</p> 08025-226 Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer de Jaume I, 33-51. Sant Cugat del Vallès. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
74357 Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-santa-maria-del-bruc-i-sant-pau-de-la-guardia <p>BONET, JOSEP M. Guia de los archivos de la iglesia en España. http://www.mcu.es/archivos/docs/ArchivosIglesia.pdf</p> XV-XXI <p>Fons eclesiàstics generats per les parròquies de Santa Maria del Bruc i Sant Pau de la Guàrdia custodiats en dipòsit a l'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat. Conté sèries sagramentals i notarials. Cal apuntar que malgrat ser encara parròquies diferents les gestions sagramentals i administratives estàn completament unificats al Bruc. Tot i que estudis recents han publicat que la documentació és datada a partir de mitjans segle XIX les primeres observacions efectuades a l'ADSF han confirmat que hi ha sèries documentals des del segle XV. També conté una carpeta amb documentació relativa a la celebració de l'efemèride del centenari de les Batalles del Bruc (1908).</p> 08025-227 Casa de l'Església. Carrer d'Armenteres, 35. 08980. Sant Feliu de Llobregat. 41.5807100,1.7798100 398285 4603944 08025 El Bruc Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74357-foto-08025-227-1.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada L'Arxiu Diocesà de Sant Feliu de Llobregat està efectuant actualment la catalogació de la documentació. 94|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/