Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
74373 | Font del refugi Vicenç Barbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-refugi-vicenc-barbe | XX | Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi. | 08025-243 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064600,1.7849600 | 398755 | 4606796 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
74182 | Forn de terrissa de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-marques | XIX-XX | Murs molt malmesos per l'acció de l'aigua i envoltat de vegetació. | Forn de coure terrissa situat en un petit talús a prop del camí, format per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. L'accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita. D'aquest forn en queda l'estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada. A prop del forn hi ha una bassa, que segurament proveïa d'aigua per a fer les peces. | 08025-52 | Sud-est del terme | La tradició de fabricar peces de terrissa està documentada des del segle XVIII. En la resposta del Qüestionari de F. De Zamora (1789), es cita 'la fabricación de ladrillos'. El lloc d'ubicació d'un forn depenia de la terra, que al Bruc, s'ha vist afavorida per l'existència de pissarres semirefractàries (llicorelles), terres molt adequades per a fer rajoles i teules. També depenia de l'aigua i sobretot del foc que requeria l'obtenció de feixos de llenya donada la gran quantitat d'aquest combustible que es necessitava pel forn. Amb la vinguda de la fil·loxera al segle XIX, molts pagesos van haver de trobar nous recursos i es van fer diversos forns d'obra que amb el pas dels segles han esdevingut bòbiles. | 41.5753600,1.7962500 | 399647 | 4603330 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74203 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p127 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell p.40 i 45 | XVIII-XIX | Gran conjunt format per diferents espais construïts a l'entorn d'una edificació principal. Adopta una planta irregular i es caracteritza per tenir part de la primera planta situada damunt del carrer de la Parròquia conformant un pas cobert amb dues arcades de mig punt de carreus de pedra i sostre embigat. El conjunt edificat consta de planta primera, pis i golfes amb un carener de gran ràfec. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat està sota el pas cobert. A l'entrada de l'edificació es troba una sala rectangular, vestíbul, coberta amb un sostre embigat. Entre biga i biga hi ha disposats 135 enteixinats de guix de forma quadrada amb motius decoratius variats ( floral, escut de Montserrat). Des d'aquesta sala s'accedeix a la planta primera. Des de la sala, a través d'una gran arcada, s'accedeix a un espai distribuïdor. A l'esquerra hi ha una premsa de vi, i un accés tapiat que, segurament conduïa a la part de la cuina i del forn de pa . Avui aquesta part és un edifici diferent amb entrada des del carrer de la Parròquia. Més a l'interior hi ha un estança, abans del celler, on hi ha una petita fornícula amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. A la dreta, es troba una estança on hi ha una llar de foc d'ascó que no és originària. A la primera planta ha una gran sala amb una gran encavallada central de fusta al sostre. Hi destaca una construcció adossada a la paret nord que mostra una decoració pictòrica amb una creu. Des d'aquesta planta, amb una escala de cargol s'arriba a les golfes. | 08025-73 | C/ De la Parròquia, 18 | En el capbreu 1496 es fa la confessió de la casa per part de Jaume Domènec. Aquest s'havia casat amb Caterina filla de Montserrat Martí, anterior propietari. Segurament va ser una de les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc, relacionada amb el castell del Bruc que es devia trobar situat a l'entorn de l'actual plaça i de Can Domènec. En el mateix capbreu s'especifica que Can Domènec limita amb la via pública principal del castell. Jaume Domènec també fa la confessió de que posseeix un pati contigu a la casa del Castellet en el qual hi havia construït el celler del castell. Probablement, la primera edificació que va existir a Can Domènech era una casa aïllada envoltada de camp la qual s'anà ampliant i transformant en una casa senyorial. És possible, per les característiques iconogràfiques i de construcció, que els enteixinats del vestíbul corresponguin a una ampliació al voltant del segle XVI. A l'entorn de Can Domènec, avui La Plaça, també es documenta el Mas Cortal, de Pere Rimbau on hi havia al segle XVI cellers i graners del castell, mas que havia estat la residència dels Castellolí, castlans que al llarg de tot el segle XIV van tenir control sobre el castell del Bruc i de La Guàrdia. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com Les Voltes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74363 | Camp de batalla del coll de Can Maçana i Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-batalla-del-coll-de-can-macana-i-forn-de-vidre | CARNER, Antoni (1968): Història i llegenda de les Batalles del Bruc. Episodis de la història. Dalmau Editors. | XVIII-XIX | Gran extensió de terreny aterrassada situada entre Can Maçana i el Bruc de Dalt. Actualment ocupada per una zona recreativa i un bosc jove de pi. | 08025-233 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Indret on al llarg de la història i degut al seu interès estratègic, s'hi han desenvolupat diverses batalles documentades directament al Coll de Can Maçana, els plans del Bruc o el Forn de Vidre. Referent a la localització del Forn de Vidre hom pot relacionar-ho amb la producció de vidre de Cal Joan Maria tot i que no es pot afirmar. En aquest indret hi ha documentades una batalla en la guerra de Successió ('prop del forn de vidre prop de Montserrat', 1714), una altra batalla protagonitzada per en Pere Joan Barceló 'Carrasclet' (1719), les dues batalles de la guerra del Francès (6 de juny de 1808 i 14 de juny de 1808) i a la primera guerra carlina (març de 1836). | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Els camins que travessen la zona han estat senyalitzats i rebatejats com a 'Ruta de les Batalles' amb un interès i objectiu divulgatiu de les batalles ocorregudes en aquell indret durant la guerra del Francès (1808-1814). A la zona recreativa de Can Maçana hi ha un petit monument que recorda les batalles de la guerra del Francès. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74389 | Cistes del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cistes-del-castell | Informació oral: Gemma Estrada | XIV | Grup de cistes per emmagatzemar gra, recobertes en ceràmica i tapades amb lloses trobades prop de la masia El Castell i Can Farrés, a la zona coneguda com El Pedregós. Només se'n conserven dues que presenten la curiositat d'estar unides per l'interior. Les seves mides (1'70 m. de profunditat) i el bon estat de conservació en el que es presenten fan aquest element del tot interessant. | 08025-259 | El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. | 41.5858500,1.7871300 | 398903 | 4604506 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Les lloses que cobrien les cistes es toben actualment dins les mateixes cistes i l'obertura és tapada per un parell de planxes de ferro. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74238 | Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lentorn-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -650 -50 | Inapreciable a simple vista. | 08025-142 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Lloc d'habitació sense estructures on s'han recollit superficialment diversos fragments de ceràmica ibèrica sense que s'hagin observat estructures. | 41.6080300,1.7737200 | 397821 | 4606984 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-3.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Aquest jaciment és conegut simplement com 'Sant Pau Vell' però s'ha cregut convenient anomenar-lo 'Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell' per tal d'evitar confussions doncs el jaciment es troba un xic allunyat de Sant Pau Vell. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74243 | Cista de Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-147 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | -300 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74367 | Jaciment de la Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-237 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
74368 | Jaciment de la Cova de Mas Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-238 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5994200,1.7805800 | 398379 | 4606020 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
74369 | Jaciment de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-bauma | Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera. | 08025-239 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053700,1.7777100 | 398149 | 4606684 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
74361 | Jaciment prop de Can Guixà i prop de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-prop-de-can-guixa-i-prop-de-vilaclara | -650+1492 | Jaciment situat en un turonet a prop i a migdia del mas de Can Guixà i de la capella romànica de Sant Miquel de Vilaclara. Per accedir-hi cal agafar una pista que es troba a uns 200 metres de la sortida del Túnel del Bruc, en direcció a Barcelona, a mà dreta i a poca distància del lloc anomenat 'Raval del Bruc' i de la font del mateix nom. Es troba en un context de pins i al cim rocós d'un turonet. En aquest indret es van recollir, superficialment, un nucli de sílex de forma prismàtica anomenat 'pota de cabra' i uns pocs fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú, pertanyents a gerres mitjanes de perfil globular i llavis de secció de coll de cigne, de pastes bicolors i de bona qualitat de cuita oxidant. Durant la visita efectuada pels membres realitzadors de la Carta Arqueològica de l'Anoia l'any 1985, no s'aprecià cap indici de construcció. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs varen poder constatar l'existència d'alguns fragments d'oxidada ibèrica, i també es van localitzar alguns fragments de ceràmica gris medieval, possiblement corresponents al moment de fundació de l'església. | 08025-231 | Can Guixà. | 41.5898600,1.7495000 | 395773 | 4604996 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Rota i Boada | 90 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
74366 | Jaciment del Serral de Can Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serral-de-can-cametes | http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2065/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012). | VIII-XII | Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval. | 08025-236 | Can Cametes. Nord-est del terme. | Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana. | 41.6366900,1.7849200 | 398799 | 4610153 | 715-1150 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74133 | Sant Miquel de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-vilaclara | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XI-XII | Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis. | La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica. | 08025-3 | Sud-est del túnel del Bruc | Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila. | 41.5896100,1.7496200 | 395783 | 4604968 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
74175 | Creu del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-centenari | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.31 i 37 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.30 | XX | La creu era tota de pedra i constava d'un pedestal i una columna amb capitell que es coronava amb una creu. D'aquest conjunt escultòric, només en resta el pedestal, el capitell i una part de la creu. El peu conserva la inscripció: Recort del Centenari. 1908. El capitell està esculturat amb els escuts de les quatre capitals catalanes ornats amb elements vegetals. Es conserva la part central de la creu que mostra el relleu de les quatre barres. La part de la creu que es conserva formes vegetals i l'escut de les quatre barres. | 08025-45 | C/ Bruc del Mig, 55 | Era una creu realitzada en motiu de la commemoració del centenari de les batalles del Bruc de l'any 1808 durant la guerra del Francès. La creu es va inaugurar el dia 6 de juny del 1908, el dia central dels actes del centenari. Es va instal·lar al lloc anomenat aleshores Pla de Can Sayol, espai on avui hi ha l'escola pública. El cost va ser de 700 pessetes. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Es troba al museu de la muntanya de Montserrat del Bruc. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74198 | Llegenda de les Creus Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-creus-verdes | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25). | XVIII | Poc coneguda entre la població. | La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc. | 08025-68 | Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets. | 41.6020100,1.7694300 | 397454 | 4606321 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
74143 | Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valles | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12 | XVIII-XX | La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics. | 08025-13 | Sud-est del terme | El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX. | 41.5749000,1.7892300 | 399061 | 4603287 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74230 | Menjar cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjar-cendra | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Creença poc recordada entre la població del Bruc. | La persona que durant la vida s'empassa set picotins de cendra pot tenir per segur que quan morirà anirà al cel. | 08025-100 | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades, que també la localitza a Collbató.El picotí és una mesura de capacitat de gra, equivalent a la 48a part d'una quartera, és a dir, a una mica menys d'un litre i mig.La creença no es conserva actualment.El record de la creença s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
74321 | El pom de farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pom-de-farigola | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVII-XIX | La rondalla és poc recordada pels veïns. | La rondalla narra la història d'un pare que demana a les seves tres filles què volen de la fira. Una demana un pom de flors, una altra un canó d'agulles i la tercera un pom de farigola. El pare té diverses aventures tornant de la fira i quan arriba a casa, com que ha oblidat què havien demanat les filles, ho pregunta als qui escolten la rondalla. El públic repeteix les peticions de les noies fins que s'arriba a la tercera: quan algú diu 'Un pom de farigola', el narrador contesta: 'Merda per a la teva gola!' | 08025-191 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, aquesta obra va ser reeditada el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc. L'etnòleg Josep M. Pujol la classifica com a 'antirondalla', una 'paròdia del gènere rondallístic feta amb el propòsit d'importunar, sorprendre i burlar-se dels infants', en aquest cas mitjançant un parany narratiu. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
74193 | Llegenda del Timbaler del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-timbaler-del-bruc | CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers. | XIX | La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament. | 08025-63 | La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Llegenda molt coneguda a tot Catalunya. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74378 | Font de la Poma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-poma | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Les antigues descripcions ens diuen que era una font molt antiga situada sota el collet de Guirló. Realment formava un bassal que es mantenia durant uns dies després de pluges formant un petit forat on creixen plantes. | 08025-248 | Coll de Guirló. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
74377 | Font del Catxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-catxo | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Les descripcions antigues ens parlen d'un gran dipòsit obrat entre feixes de conreu abandonades, en la clotada de les Deveses que domina i es forma sobre les roques i entre el bosc del castell. Estava a prop del primer pont de la carretera general a Igualada. L'aigua era molt bona, per bé que embassada, amb volta d'obra, i tenia el naixement sota una bauma. | 08025-247 | Castell Ferran. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064200,1.7629300 | 396919 | 4606818 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
74370 | Camí del Bruc al Serral de les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-serral-de-les-cametes | Llarg camí que travessa el terme de sud a nord, des del nucli urbà d'El Bruc fins al petit barri de Can Cametes. | 08025-240 | El Bruc. Muntanya de Montserrat. Sud-est i est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
74244 | Necròpolis de la Bòvila de Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-bovila-de-can-valles | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Lloc d'enterrament col·lectiu situat en un espai de producció industrial. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-148 | Prop del Bruc de Baix. Sud est del terme. N-II , km 578,1; passat Can Marquès, a mà esquerra. | Des de finals del segle XIX es té constància que en aquesta bòvila s'hi efectuaven troballes esporàdiques de sepultures de fossa. La primera troballa és la documentada per Martorell i Peña el 30 de desembre de l'any 1889, consistent en un sepulcre de fossa oberta en l'argila del sòl, cobert per una llosa que era col·locada sobre el crani del difunt. Segons les informacions de Martorell i Peña l'esquelet de la fossa es va desfer en entrar en contacte amb l'aire. El material arqueològic del seu interior es va dispersar: Al Club Muntanyenc de Barcelona hi va anar una destral de bassalt i al Museu de Montserrat s'hi va dipositar un gra de cal·laïta en forma d'oliva, un gra discoïdal de pedra calcària blanca amb perforació bicònica, un còdol petit de pedra marró, pla i oblong que serviria de penjoll i dues destrals de pedra polida que segons J. Corominas una era de micacita i l'altra d'amfibolita. L'any 1923 el propietari de la bòvila va regalar a J. Corominas i al P. Adeodat F. Marcet dues destrals de pedra polida i un gra de collar amb destí al Museu de Montserrat. La segona sepultura descoberta va aparèixer molt a prop del forn de la bòvila, a uns 1,85 metres de profunditat, coberta per una llosa de la mateia pedra conglomerada del terreny. L'esquelet estava intacte, col·locat panxa enlaire amb el braç dret sobre el pit i l'esquerre estirat al llarg del cos amb la mà sota el fèmur esquerre. Les cames estaven encongides i plegades pel genoll. L'aixovar funerari, conservat al Museu de Montserrat, consistia en nou grans de cal·laïta en forma d'oliva provistos de perforació bicònica, tretze grans de collar de cal·laïta discoïdals, 141 grans de collar de pedra calcària blanca discoïdals i amb perforació bicònica, dos ganivets de sílex de color marró de secció trapezoidal, una destral de pedra polida de secció ovalada, una destral de pedra polida de forma trapezoidal i secció ovalada, una destral de pedra polida de forma triangular i secció ovalada i dos punxons d'os polits trencats i enganxats modernament. | 41.5749400,1.7906200 | 399177 | 4603290 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74167 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol | XX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías. | 08025-37 | Bruc de la Parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74168 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol-0 | XIX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt però no s'hi llegeix la data. En aquest s'hi llegeix: Marcos Esteve y su esposa Narcisa Serra de Esteve. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. | 08025-38 | Bruc de la parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
74222 | Marge de pedra seca de can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-can-camps | XIX-XX | Marge de pedra seca d'una llargada de 105 metres. Recorre una part atalussada, d'una alçada màxima de 2'30 metres al costat de l'antic camí de la font, fa xamfrà i continua pel carrer de la Parròquia fins a la zona del Parc del torrent de l'Illa. A la feixa de terra atalussada s'hi cultiven arbres fruiters, vinya i hort. | 08025-92 | Bruc de la Parròquia | El terreny on es situa el marge és de la casa anomenada Cal Camps una de les més antigues del nucli de la Parròquia. És el marge de més longitud que es conserva al nucli antic. Part del marge es va fer a inicis de segle XX quan es va construir el pont de la parròquia i es va expropiar territori de Cal Camps per la nova carretera des de la Plaça fins al pont. | 41.5774800,1.7835500 | 398592 | 4603581 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74222-foto-08025-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | És molt característic perquè es troba enmig de la zona urbanitzada. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74262 | Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salsas | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XVIII | Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior. | 08025-124 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | 1795 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74261 | Can Xicu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicu | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XIX | Masia adossada a Can Salsas. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana, orientada a ponent, presenta un porxo amb una gran arcada i una galeria al pis formada per tres arcs de maons i baranes de ferro. Sota el porxo hi ha la porta d'entrada a la casa, d'arc de mig punt de maons i brancals de pedra, i la porta que condueix a l'espai on es conserven la premsa i tres cups. A la planta baixa de la casa es troba l'entrada amb la llar de foc i la cuina. A l'espai posterior de l'entrada, un celler. A la segona planta hi ha un gran espai, abans destinat a graner. Al pati, es conserva una cisterna excavada al sòl que forma part d'un conjunt de tres cisternes més que se situen alineades entre elles en els camps a l'entorn de la casa. | 08025-123 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es va casar l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salsas. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. La casa va restar deshabitada durant la segona meitat del segle XX fins els anys 80 quan es recuperà com a vivenda. | 41.5883800,1.7831700 | 398577 | 4604791 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74161 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-1 | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68 | XV-XX | Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa. | 08025-31 | Nord-est del Bruc de Dalt | Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII. | 41.5923400,1.7758800 | 397976 | 4605239 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74153 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140. | XVIII | Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada. | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn. | 08025-23 | Nord-oest del terme | 41.6261200,1.7147500 | 392937 | 4609064 | 1773 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74158 | Masia Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-miquel | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101. | XV-XXI | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia. | 08025-28 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural. | 41.6276200,1.7422000 | 395226 | 4609197 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74156 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125. | XVIII- XX | Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures. | 08025-26 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX. | 41.6218500,1.7342700 | 394556 | 4608566 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74142 | Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrat | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13 | XVII-XX | Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa | 08025-12 | Bruc de Baix | Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art. | 41.5755800,1.7869600 | 398873 | 4603366 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74179 | El Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marc-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVII-XX | Ha perdut la teulada del cos principal. | Masia de grans dimensions formada per un cos central al qual se li van afegir a ambdós costats ampliacions. Te planta quadrada i està formada per planta baixa, pis i golfes. La porta és d'arc de mig punt adovellada. Al primer pis les finestres són de llinda amb brancals de pedra. Destaquen els ampits també de pedra. La façana es troba esfondrada. Al costat mateix de la casa hi ha l'ermita de Sant Pere i Sant Pau. Al voltant de la casa hi ha un important conjunt de cups de vi, ara tapats i un pou, tots realitzats amb pedra seca. | 08025-49 | Nord-est del terme | Existeix al final del segle XVII. A la porta, inscrita a la fusta hi ha la data del 1767. | 41.6400900,1.7754800 | 398018 | 4610541 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a March de la Vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
74210 | Can Solà de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVIII-XX | Masia de grans dimensions situada en una elevació de terreny. L'edificació principal és de planta quadrada formada per planta baixa, pis i una torre. Al primer pis destaca una gran galeria d'arcades que recorre les quatre façanes. Al seu entorn hi ha altres edificacions i tot el conjunt queda dins d'un pati tancat per un gran mur de pedra que salva el desnivell tenint una alçada considerable. | 08025-80 | Nord-est del terme | Es troba documentada al segle XVIII. Al segle XIX es va fer la galeria. | 41.6410300,1.7765100 | 398105 | 4610644 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ha sofert diverses intervencions | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74135 | Can Solà de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-roca | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII-XX | Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre. | 08025-5 | Antiga N-II; km 571.4 | Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior. | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74235 | Can Farran Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farran-vell | Informació oral: Remei Rodamilans. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-34). p.129 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per planta i pis. L'edifici conserva el volum original i a la part est s'hi va construir un garatge, part d'aquest espai era l'antic forn de pa. Ha estat restaurada conservant els murs originals, els desnivells entre les dependències, l'escala d'accés a la planta i els panys de paret de la menjadora de la cort del porc, avui reconvertida en un bany. La cuina, situada a l'oest ocupa l'espai de l'antic estable del cavall. | 08025-105 | Nord-oest del terme | Aquesta casa era coneguda com a cal Patam. L'any 1968 estava abandonada després de la mort del seu propietari, Joan Sala i Moncunill. L'escultora Remei Rodamilans la va adquirir l'any 1968. Hi ha fet una restauració amb criteris conservacionistes al mateix temps que ha recuperat l'entorn cuidant la vegetació i les fonts. | 41.6246200,1.7383600 | 394901 | 4608868 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
74209 | Can Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boladeras | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-49), p.186 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis amb coberta inclinada a dues aigües. Té un cos adossat de planta i pis a la banda esquerra de la casa que conserva l'estat original. La casa s'està reformant. Manté els paraments de pedra i el volum original de la masia. Està adossada per la façana posterior a la casa anomenada Can Quim. | 08025-79 | Nord-oest del terme | Hi ha la inscripció de l'any 1898 | 41.6152600,1.7342100 | 394540 | 4607834 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74281 | Can Simeó de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simeo-de-pages | XVIII-XX | Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló. | 08025-151 | Sud-oest del terme | 41.5736400,1.7754400 | 397910 | 4603164 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
74185 | Cal Mussarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarro | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou. | 08025-55 | Paratge de la Vall | 41.6393900,1.7778800 | 398217 | 4610461 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
74201 | Cal Vador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vador | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.27. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (03) p.8 | XVIII-XIX | Part de l'edifici sense teulada i interior malmés per accions vandàliques. | Masia de planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb diferents cossos adossats que conforma un conjunt de grans dimensions. Els murs són de tapia amb arrebossat. La façana, orientada al sud presenta dues portes: l'entrada a l'habitatge d'arc de mig punt de maó i l'altra a l'estable, d'arc escarser de maó. Al pis s'hi obren cinc finestres de diferents mides. A la part posterior de la casa s'hi conserven quatre cups de vi. | 08025-71 | Est del Bruc de Dalt | Es troba esmentada l'any 1819. | 41.5891900,1.7761000 | 397989 | 4604889 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.