Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
74369 | Jaciment de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-bauma | Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera. | 08025-239 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053700,1.7777100 | 398149 | 4606684 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74371 | Col·lecció al Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-de-montserrat | <p>MONESTIR DE MONTSERRAT (1998): Guia oficial de Montserrat.</p> | <p>Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Montserrat, conjuntament amb peces provinents de la Cova Freda i la Cova Gran (Collbató).</p> | 08025-241 | Museu de Montserrat. Monestir de Montserrat. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | - 4000 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78|79|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74372 | Col·lecció del Museu de Coses del Poble de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-coses-del-poble-de-collbato | Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Collbató. | 08025-242 | Bonavista, 2. 08293 - Collbató | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | - 4000 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74372-foto-08025-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74372-foto-08025-242-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78|79|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74272 | Col·lecció arqueològica al Museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-al-museu-de-la-muntanya-de-montserrat-del-bruc | Informació proporcionada per Pere Redón, tècnic de cultura i turisme de l'ajuntament del Bruc. | Col·lecció formada per fòssils de la muntanya de Montserrat procedents dels termes municipals del Bruc, Collbató i Marganell i per una mostra de peces de peces neolítiques (4.500 aC a 2.500 aC) i ibèriques procedents del torrent de la Diablera (El Bruc) i del poblat Les Soleies , de la Cova Gran i la Cova Freda (Collbató). La datació de la major part de fòssils correspon a l'Eocè Mitjà (entre 54 i 45 milions d'anys). | 08025-134 | C/ Bruc del Mig, 55 | La col·lecció de fòssils és propietat de Pere Redon i va ser recollida durant els anys 70-80. Part de la col·lecció de la prehistòria procedeix del dipòsit realitzat per Enric Sunyer i Coma. Les dues col·leccions van ser els materials que van formar part de la primera instal·lació d'un petit museu al Bruc que des de mitjans del 1970 es va instal·lar a l'antic edifici de l'ajuntament situat al carrer del Bruc del mig, 23. Amb la inauguració del nou museu de la Muntanya de Montserrat del Bruc, l'any 2007, van passar a formar part d'aquest museu avui situat a Can Casas. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74272-foto-08025-134-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 78|81|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74256 | Parc Natural de la Muntanya de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-la-muntanya-de-montserrat | <p>ALBAREDA, A.M. i MASSOT, J.M. (2010). Història de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat Montserrat. Mapa i guia excursionista (2004). Ed. Alpina NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat RIBERA-MARINÉ, R. (2004). Caminant a Montserrat. El massís. Publ. Abadia de Montserrat</p> | <p>El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té una extensió total de 7.741 ha, de les quals 2.565,37 són al terme del Bruc: 1.159,18 ha formen part del Parc Natural (reserva natural inclosa) i 1.406,19 ha són dins l'entorn de protecció. El Bruc és, doncs, el municipi que té més territori dins el Parc Natural de Montserrat. La zona destaca per les seves formacions geològiques de roca de conglomerat, que donen a la muntanya el seu aspecte característic. Hi predominen els alzinars, els arbustos mediterranis i herbes com la farigola o el romaní; mamífers com el porc senglar, l'esquirol o la cabra salvatge; diferents classes de serps i nombrosos ocells rupícoles. La direcció del Parc Natural depèn del Patronat de la Muntanya de Montserrat, organisme de la Generalitat creat el 1950 i regulat per la Llei 10/89, en el qual participa l'Ajuntament del Bruc. El Patronat té com a finalitat preservar els valors naturals, culturals, arquitectònics i artístics de la muntanya i facilitar-ne el gaudi públic.</p> | 08025-118 | Est del terme | <p>El massís de Montserrat es va començar a formar durant el Terciari, ara fa uns 60 milions d'anys. En aquesta època van tenir lloc els moviments alpins que a Catalunya van fer aparèixer el massís Catalano-balear, que s'estenia per on ara hi ha la conca mediterrània i els Pirineus. Als seus peus es formà un gran golf o conca sedimentària, que ocupava bona part de l'interior de Catalunya i s'estenia fins a l'Empordà. Des d'aquestes muntanyes baixaven rius molt potents que transportaven pedres, sorra, argiles, etc., que quedaven dipositades a les vores del mar. Un d'aquests cursos fluvials tenia el seu delta en el lloc on ara hi ha Montserrat. Al mateix temps tenia lloc un fenomen paral·lel de cimentació que va unir els còdols i les sorres, mitjançant un material calcari que actuà com si fos ciment, i va donar lloc als conglomerats montserratins. Els successius moviments orogènics van afectar aquests sediments, que quedaren fracturats per nombroses esquerdes o diàclasis. Al llarg dels darrers 13 milions d'anys, l'aigua ha erosionat els materials més febles (argiles i margues), ha dissolt el ciment calcari, ha desintegrat els còdols i les sorres i ha llimat les roques fins a donar-los la seva fesomia actual. També s'ha filtrat per les diàclasis fins a obrir interessants cavitats internes, com els abundants avencs i coves. Per Decret 24-4-1975, la zona muntanyosa de Montserrat va ser declarada paisatge pintoresc.</p> | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74256-foto-08025-118-3.jpg | Legal | Neògen|Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Les tres zones del parc natural (reserva, parc i entorn de protecció) determinen graus diferents de protecció. Actualment (2012) s'està elaborant un projecte d'ampliació del Parc Natural, acompanyat d'un nou Pla d'usos, que han d'actualitzar la regulació dels espais protegits. | 125|124 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
74192 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures-0 | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971): Folklore montserratí. D.I.M.C. (1824): El Día diez y siete de noviembre de 1822, o sea breve resumen del asesinato de las 24 victimas de la ciudad de Manresa y demas circunstancias que acompañaron á hacer mas funebre aquel horroroso dia. Manresa, Ed. Ignacio Abadal. Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat MASATS i LLOVER, JOAN (1989): En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història. Guerrilers i reialistes a l'entorn de Montserrat 1808-1822. El Brogit. | XX | Obelisc de pedra d'uns 3 m d'alçada i quatre cares d'uns 80 cm d'ample cada una. Una placa de bronze i diverses inscripcions a la pedra de l'obelisc indiquen que es tracta d'un monument erigit amb motiu de l'Aplec Tradicionalista del 18 de març de 1923 per recordar el centenari de la mort de 24 insurrectes reialistes, el 17 de novembre de 1822, en aquell mateix lloc. La placa inclou els noms i cognoms dels 24 afusellats. | 08025-62 | Ctra. BP 1101, km 7,8 | El monument fa referència a les importants insurreccions reialistes que van tenir lloc a la Catalunya Central durant el Trienni Liberal (1820-23). La matança s'atribueix al general suís Antoine Rotten, governador militar de Barcelona. Sembla que els 24 afusellats eren veïns de Manresa, on hi ha un carrer que porta el nom dels Tres Roures, i que la meitat eren religiosos. Segons l'historiador Francesc Comas, els cossos dels 24 afusellats són enterrats a la nau central de la Seu de Manresa, i cada any s'hi celebra una missa pel seu record pels volts del 17 de novembre. | 41.6533600,1.7740200 | 397917 | 4612016 | 1923 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una inscripció a l'obelisc indica que el lloc exacte on van ser morts els 24 reialistes es troba a 40 metres del monument, a l'altra banda de la carretera BP 1101, ja en terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Una llegenda situa els afusellaments a la Guerra del Francès, el 1808, i descriu el 'miracle' que es va produir quan els cossos van ser desenterrats el 10 de desembre de 1823 i van aparèixer sencers.Segons algunes fonts, la placa de bronze va desparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74320 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol-0 | SUBíAS, Pia (2001). Catàleg de l'exposició: Modest de Casademunt. Museu d'Art de Sabadell. | XX | Algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda. | Mosaic de ceràmica blava, d'uns 80 cm d'ample i 100 cm d'alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català 'Sant Cristòfol' i un dibuix d'un cotxe de principi del segle XX. | 08025-190 | Antiga benzinera de la carretera NII-a, al costat de l'Hotel Bruc | Modest de Casademunt i Giralt (1881-1964) va ser un artista sabadellenc que va transitar per diferents estils i materials. Dibuixant, exlibrista i decorador ceràmic, va acollir-se al darrer modernisme i va treballar també dins el noucentisme, l'art-déco i l'art de la postguerra espanyola. A Sabadell és famosa la façana ceràmica que va fer a la farmàcia Argelaguet els anys 20 i que encara es conserva. | 41.5959200,1.7681000 | 397333 | 4605646 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74320-foto-08025-190-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Modest de Casademunt i Giralt | El plafó ceràmic fa referència, sens dubte, a l'antiga carretera N-II, que en aquell punt inicia l'ascensió al coll del Bruc, un tram que durant bona part del segle XX va ser particularment dificultós per als cotxes. La invocació de protecció per als conductors devia formar part del conjunt de la benzinera en desús que hi ha al costat. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
74177 | Pont del Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-lilla | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.96 LACUESTA,R, GONZALEZ TORAN, X, CASALS, L, (2008) Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. p 118 | XX | Està format per tres arcs de mig punt composats simètricament, el central de 20 metres de llum,que a l'època va ser, una de les arcades de maó de llum més gran de les existents a Catalunya i els laterals de 6 metres, units per pilars i extreps que exteriorment prenen la forma de pilastres ressaltades. Abans de la reforma realitzada l'any 2008, les baranes eren de ferro colat i les voreres pels vianants eren de lloses de pedra. Va ser bastit amb una barreja de fàbriques de pedra carejada disposada en fileres horitzontals i els arcs, voltes i arestes de pilastres i mènsules del tauler amb maó massís procedent de les bòviles del Bruc. L'any 2008 es va fer un eixamplament de la caixa i se li va encastar una passarel·la de fusta per als vianants a la banda nord. Totes les baranes van ser substituïdes per unes de línies senzilles amb passador de fusta. I les lloses de pedra es van arrencar fent un paviment uniforme asfaltat per al pas dels vehicles i els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants van perdre el seu sentit original. | 08025-47 | Bruc de la parròquia | L'obra va ser impulsada per J.Casas i Chocomeli, alcalde del Bruc per suplir la incomunicació entre el nucli del Bruc de Baix i el de la Parròquia. El projecte fou redactat el 1916 per l'enginyer Joaquim Llansó a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Va ser realitzat pel Servei de carreteres i camins del Departament de Foment de a Mancomunitat de Catalunya. Les obres es van iniciar el 1917, foren represes, però es van aturar a causa de les gelades. El 1921 es va fer un segon projecte a càrrec de l'enginyer Eduardo Peña. Les obres es van acabar el 1924. Casas Chocomeli va enviar una carta a l'enginyer de la Mancomunitat expressant l'acord del consistori del Bruc de posar a dit pont el nom de Prat de la Riba, però massa aviat va venir la Dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa fa suposar que aquest nom va ser oblidat. L'any 2008 va ser reformat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona segons el projecte de l'enginyer Valentín Aceña Ramos. | 41.5776700,1.7824100 | 398497 | 4603603 | 1917 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Eduardo Peña, enginyer. | 106|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74257 | Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques | <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> | <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> | 08025-119 | Sud del terme municipal | <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> | 41.5849900,1.7459200 | 395467 | 4604459 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
74258 | La Fembra Morta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fembra-morta | <p>NINOT, J.M.; QUADRADA, R. V.; CARRILLO, E. (1999): «Flora del massís de la Fembra Morta», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 9. NUET, J. (1983): «La vegetació de la muntanya dels Mollons, a la comarca d'Anoia», a Miscellanea Aqualatensia (Igualada), núm. 3</p> | <p>Massís dominat pel cim de la Fembra Morta, d'uns 3 km2. Zona eminentment forestal (boscos i bosquines) sobre sòl de pissarres, amb poca presència de conreus i d'urbanisme i amb una gran diversitat de flora i fauna. En la vegetació destaquen les pinedes, els alzinars i les brolles de romaní i bruc d'hivern. Entre les espècies d'interès comunitari prioritari hi ha fenassars, llistonars, prats d'albellatge i pinedes de pinassa. Hi destaquen ls 70 espècies d'ocells identificades, com ara l'àliga cuabarrada, el falcó pelegrí, el duc, l'astor, la mallarenga, etc. Com al massís de Montserrat, hi abunden el porc senglar, la guineu, la geneta, l'esquirol i altres mamífers.</p> | 08025-120 | Sud-oest del terme municipal, al límit amb el municipi de Piera | 41.5784100,1.7374000 | 394746 | 4603739 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74258-foto-08025-120-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Jordi Serra i Massansalvador | La zona de la Fembra Morta inclosa dins el terme municipal del Bruc forma part d'un espai natural molt més ampli, conegut com el massís de Mollons-Fembra Morta, que ocupa 58 km2 i que s'estén al voltant de l'àrea estricta al peu del cim de la Fembra Morta, fins al coll del Bruc pel nord, el poble de Castellolí per l'oest, la ZEPA Roques Blanques per l'est i Vallbona d'Anoia (carretera Capellades-Piera) pel sud. La part oriental de l'espai de la Fembra Morta forma part de l'espai protegit (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Llobregat; la part occidental, fins al límit del terme municipal, n'està exclosa. La protecció legal de l'espai, doncs, és parcial. | 121 | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74135 | Can Solà de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-roca | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII-XX | Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre. | 08025-5 | Antiga N-II; km 571.4 | Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior. | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74193 | Llegenda del Timbaler del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-timbaler-del-bruc | CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers. | XIX | La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament. | 08025-63 | La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Llegenda molt coneguda a tot Catalunya. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74194 | Llegenda dels pallers de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-pallers-de-pedra | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVII | Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia. | 08025-64 | Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat | El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim. | 41.5990400,1.7826200 | 398548 | 4605975 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74195 | Llegenda de la roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-foradada | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés. | XVI-XIX | Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any. | 08025-65 | Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat | La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic. | 41.6124500,1.7865700 | 398898 | 4607459 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74196 | Llegenda del Gegant encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-encantat | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter. | XVI-XVIII | Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament. | 08025-66 | Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat | La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941. | 41.6032200,1.8107200 | 400896 | 4606407 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74196-foto-08025-66-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota.' | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74197 | Llegenda de l'avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial. | XVI-XIX | Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era. | 08025-67 | Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat | L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat. | 41.6075800,1.7841000 | 398685 | 4606922 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74198 | Llegenda de les Creus Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-creus-verdes | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25). | XVIII | Poc coneguda entre la població. | La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc. | 08025-68 | Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets. | 41.6020100,1.7694300 | 397454 | 4606321 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74222 | Marge de pedra seca de can Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-can-camps | XIX-XX | Marge de pedra seca d'una llargada de 105 metres. Recorre una part atalussada, d'una alçada màxima de 2'30 metres al costat de l'antic camí de la font, fa xamfrà i continua pel carrer de la Parròquia fins a la zona del Parc del torrent de l'Illa. A la feixa de terra atalussada s'hi cultiven arbres fruiters, vinya i hort. | 08025-92 | Bruc de la Parròquia | El terreny on es situa el marge és de la casa anomenada Cal Camps una de les més antigues del nucli de la Parròquia. És el marge de més longitud que es conserva al nucli antic. Part del marge es va fer a inicis de segle XX quan es va construir el pont de la parròquia i es va expropiar territori de Cal Camps per la nova carretera des de la Plaça fins al pont. | 41.5774800,1.7835500 | 398592 | 4603581 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74222-foto-08025-92-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | És molt característic perquè es troba enmig de la zona urbanitzada. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74224 | Buquica, lo gran lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buquica-lo-gran-lladre | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs / del mal que has fet a Espanya; / mal usar no pot durar / la justícia mai se cansa.' | 08025-94 | Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74224-foto-08025-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74288 | Festa de la Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font | <p>Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.</p> | XVIII | <p>Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.</p> | 08025-158 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | <p>L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.</p> | 41.5767100,1.7839400 | 398623 | 4603495 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74289 | Festa del Timbaler. Fira de la guerra del francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-timbaler-fira-de-la-guerra-del-frances | ESTRADA I PLANELL, Gemma (2009). Les festes de la commemoració del centenari de la Guerra del Francès. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Commemoració de les batalles del Bruc de 1808 entre sometents catalans i soldats francesos. Ofrena floral al cementiri del Bruc, desfilada de veïns i figurants vestits d'època, recreació històrica i lúdica de les batalles amb actors i veïns, trobada i exhibició de timbalers i de grups folklòrics, fira de productes artesanals, exposicions, etc. | 08025-159 | Bruc del Mig i Bruc de la Parròquia, entre el monument al Timbaler i el cementiri del Bruc | Les batalles del Bruc del 1808 són un referent històric nacional atesa la seva importància dins la Guerra del Francès, considerades la primera acció militar en què el potent exèrcit de Napoleó va ser derrotat. Tot i la seva importància, al Bruc només s'havia commemorat en actes institucionals puntuals, llevat de les grans celebracions del 1908 amb motiu del Centenari de les Batalles. L'any 2000 es va instituir la festa en el format actual per tal d'anar preparant la celebració del segon centenari, el 2008. Actualment s'ha consolidat com una festa popular. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74289-foto-08025-159-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Se celebra el cap de setmana més pròxim al 6 de juny, dia de la primera batalla del Bruc.La festa és organitzada per l'Ajuntament amb la participació d'entitats i voluntaris del poble.La localització UTM correspon al monument al Timbaler. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74297 | Predicció de la morella roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prediccio-de-la-morella-roquera | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu. | 08025-167 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament. | 41.5767200,1.7840500 | 398632 | 4603496 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74297-foto-08025-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'. | 119 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74301 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. | 08025-171 | Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig | L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74302 | Festa de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. | 08025-172 | Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia | La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74304 | Rajoleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoleria-1 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XXI | Elaboració artesanal de teules, rajoles, maons i toves que es fa encara avui a diferents bòbiles del Bruc. La fabricació segueix el procés següent: seleccionar la terra ideal, arrencar-la, esterrossar-la i garbellar-la; abocar-la en una bassa i fer-ne fang ('parar bassada'); remenar i picar el fang ('gruar'); emmotllar el fang per peces a l'era; picar i 'esbarbar' les peces per polir-les; alçar-les i apuntalar-les unes contra les altres per acabar d'assecar-les ('reixar'); coure les peces al forn. | 08025-174 | Diverses bòbiles del terme municipal | Tot i que a la segona meitat del segle XIX ja s'utilitzaven ls forns de diverses cases per produir ceràmica destinada a la venda, la primera bòbila es va crear el 1917 (Can Cordero). La ceràmica del Bruc era famosa a tot Catalunya la primera meitat del segle XX, com demostra el fet que s'encarregués a les bòbiles bruquetanes bona part dels materials amb què es va edificar el Palau de l'Agricultura de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1929. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74304-foto-08025-174-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La rajoleria és la principal activitat industrial al Bruc. S'hi dediquen tres bòbiles que ocupen un centenar de treballadors i orienten la major part de la seva producció a l'exportació, especialment a França.La singularitat de la rajoleria del Bruc rau en la terra seleccionada, que prové de llicorelles, una terra rica en òxid de ferro que dóna a les peces un peculiar color vermellós i una duresa notable, gairebé refractària. Les peces destinades a l'exportació solen tenir també argila blanca per suavitzar-ne el color. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74343 | Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-roca-foradada | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. Es pren doncs el camí a Coll de Porc, el qual augmenta el pendent amb unes quantes ziga-zagues i finalment s'arriba a un estrep amb unes magnífiques vistes i on trobem a la dreta el camí a les Agulles i a l'esquerra el camí a Coll de Porc arrecerat sota les parets de la regió dels Frares. En uns minuts s'arriba a la Font de Coll de Porc, situada arran mateix de camí sota la pedra del cingle que té adossada la roca del Novici, i poc després a Coll de Porc (980 m.). | 08025-213 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74344 | Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Portella i el pas del Príncep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-portella-i-el-pas-del-princep | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a l'esquerra el camí que va a la Roca Foradada i la Cadireta, per seguir a la dreta direcció a la Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé. Pel camí de la dreta arribarem a una canal pètria que caldrà enfilar. Al capdemunt trobarem el camí del pas del Príncep fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Seguint sempre l'orientació a llevant cal seguir el camí fins arribar a un collet que cal traspassar baixant fins a trobar el gual arribant al Torrent del Lloro i més endavant al pas del Príncep, la font de l'Esllavissada i el coll de Porc (978 m.). | 08025-214 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74345 | Camí de Can Maçana al monestir de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-al-monestir-de-montserrat | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra seguint primer un tros planer flanquejat d'avellaners i després direcció llevant acabant costerudament. Cal deixar a la dreta el corriol que va a la canal del Miracle i girar a l'esquerra introduïnt-se en una canal en baixada. Aquest és un tram curt però difícil amb una cadena, ferros i filferros que faciliten el pas i l'ajuden a superar. Quan ja s'ha vorejat el cingle cal sortir de la canal per la dreta i seguint endavant entroncarem amb el camí de la font de la Llum (850 m.). El sender baixa fins ben a prop de la carretera per l'antic camí de la font de la Llum però abans de que aquest arribi a la carretera, a l'alçada de l'antic restaurant de Santa Cecília (del que ja no queda cap rastre), el deixem per tornar a pujar per un tram un xic complicat que travessa en pujada els baixos de la canal de Sant Jeroni i torna a baixar fins a prop de la carretera. Deixarem a la dreta la bufircació per anar a la canal de Sant Jeroni, a la canal del Pou de Glaç i a la Teresina (via ferrada) i a l'esquerra el GR-4 (Puigcerdà - Montserrat), entroncarem amb el camí de l'Arrel, el qual seguirem travessant la raconada de la canal del Moro i creuant més endavant la canal dels Arítjols, passarem per sota la paret dels Diables i vorejarem les roques de Sant Antoni i passarem l'inici de la canal del Cavall per arribar finalment a l'indret d'una antiga carbonera i arribarem al Pla de la Trinitat (950 m.). En aquest punt hi ha dues opcions per arribar al monestir: seguint el GR-172 pel Pas dels Francesos o bé passant per la Santíssima Trinitat i Sant Benet. Ambdues opcions són molt utilitzades i s'acaben unint just passat Sant Benet per arribar en un únic camí al monestir de Montserrat. En total té una durada d'unes 3 hores i 30 minuts. | 08025-215 | Creua la muntanya de forma longitudinal des d'El Bruc fins a Monistrol de Montserrat. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74345-foto-08025-215-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Aquest camí coincideix totalment amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74346 | Camí d'El Bruc a coll de Porc, per la Cova de l'Arcada i el torrent de les Grutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-porc-per-la-cova-de-larcada-i-el-torrent-de-les-grutes | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salsas i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada se segueix endavant cap a la dreta entrant al torrent de les Grutes i s'arriba a l'estació d'Assarriar. Seguidament cal superar una gran roca enmig del torrent per deixar-lo, tram força complicat puig fàcilment es pot perdre el rastre o les possibles marques de pintura. El camí acaba entroncant-se amb el camí vers el pas del Príncep i, deixant a l'esquerra la direcció vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé cal anar cap a la dreta arribant a la font de l'Esllavissada i al Coll de Porc (978 m.). Té una durada aproximada d'una hora i 30 minuts. | 08025-216 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74347 | Camí d'El Bruc al collet del Lloro, per la cova de l'Arcada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-collet-del-lloro-per-la-cova-de-larcada | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada deixant a la dreta el torrent de les Grutes seguint el sender de l'esquerra anant pel peu del cincge vermellós del serrat que separa els dos torrents, el del Lloro i el de les Grutes. Entrem al torrent del Lloro per un tram de camí agradable i molt ben conservat, deixem a l'esquerra el camí vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé i anem cap a la dreta pel camí del pas del Príncep. Just abans d'arribar al propiament dit pas del Príncep cal seguir el nostre camí cap a l'esquerra, seguint pel vessant del torrent del Lloro, baixar un fort pendent i arribar al peu de la roca del Dit, passar entremig de l'estret pas que hi ha entre el Dit i el Dit Petit (o Dit Xic, vigilant no confondre'l amb el Ditet) i entroncar amb el recorregut travessa dels Frares. Cal seguir amunt per l'esquerra arribant aviat a la dreta i erosionada canal del Lloro fins arribar al Collet del Lloro (1085 m.). | 08025-217 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74348 | Camí d'El Bruc a coll de Guirló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-guirlo | <p>OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el corriol que es presenta a la dreta per seguir el camí principal, es travessa el torrent de la Diablera i s'acaba deixant la pista per agafar la drecera que surt per la dreta. Es torna a sortir de la pista i a l'esquerra es deixa el corral d'en Pasqual i encara es deixen dos camins més a dreta i a esquerra (aquest darrer retorna a El Bruc). Just després s'arriba a una cruïlla a on cal prendre la pista de l'esquerra per deixar-la poc després i agafar la pista que surt per la dreta remuntant la carena. Seguidament s'arriba a una altra cruïlla a on cal deixar el camí de l'esquerra vers Can Maçana per prendre el ramal de la dreta fins arribar al coll de Guirló (800 m.). Aquest camí té una durada aproximada d'1 hora.</p> | 08025-218 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74349 | Camí del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cabrit | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Antic camí sense senyalitzar, poc consolidat i segur que parteix dels peus de la cova del Cabrit i passa prop de la font del Xevret. | 08025-219 | Muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74350 | Camí dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-francesos | http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/El_parc/Itineraris/Arxius/Ruta%207/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012) | Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat. | 08025-220 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74351 | Camí de Can Jorba al torrent de Coma dels Naps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-jorba-al-torrent-de-coma-dels-naps | http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/torrent_de_la_coma_dels_naps.htm (30 de juliol de 2012). | Sortint de Can Jorba cal seguir la pista que voreja la montanya i agafar el camí de la Palomera (senyalitzat de color vermell). Abans d'arribar al coll de Mosset cal girar a la dreta en una bifurcació i creuar seguidament la canal Roja per arribar a una altra bifurcació en un replà pedregós. Cal deixar el camí i remuntar vers l'esquerra per un nou sender abrupte amb senyals blaves i grogues amb un fort pendent que més endavant creua per la capçalera de la canal Roja i arriba a la collada superior, amb una vista formidable, que s'obre al torrent de la Coma dels Naps. Cal girar a l'esquerra en dos desviaments i de seguida s'arriba a la llera del barranc. | 08025-221 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74351-foto-08025-221-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El torrent de la Coma dels Naps apareix també esmentat com a torrent de les Comes dels Naps de Dalt i de Baix o bé com a també amb el nom de Coma Baixa. A partir del creuament amb el camí del Cabrit, quan el barranc s'obre a l'exterior del massís, el nombre canvia pel de torrent de Boixar. Cal apuntar que el torrent de la Coma dels Naps no és accessible sense una mínima preparació en barranquisme (està equipat amb cordes). | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74370 | Camí del Bruc al Serral de les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-serral-de-les-cametes | Llarg camí que travessa el terme de sud a nord, des del nucli urbà d'El Bruc fins al petit barri de Can Cametes. | 08025-240 | El Bruc. Muntanya de Montserrat. Sud-est i est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
74375 | Font de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-jorba-0 | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Prop de la masia de Can Jorba, a uns vuit minuts. El camí arrenca de darrera la masia, entre xiprers, fins arribar al capdevall del Torrent de Migdia. Allí, al peu del cingle, hi ha una bauma d'on degota l'aigua en una pica natural. Acostuma a tenir gran quantitat d'aigua i era utilitzada com a abeurador pels animals. L'espai també resulta un bon aixopluc. | 08025-245 | Can Jorba. Sud-est del terme. | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74375-foto-08025-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74375-foto-08025-245-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se la coneix amb el nom de Font Trobada. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74376 | Font de Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sola | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Bonica i abundosa font emplaçada al final del bosc, a deu minuts vers migdia de la gran masia de Can Solà de la Roca, del terme de Sant Pau de la Guàrdia. Aquesta font alimenta un gran dipòsit per regar les feixes de conreu que s'estenen sota la carretera que va a Igualada. | 08025-246 | Can Solà de la Roca. Centre del terme. Antiga N-II; km 571.4 | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74376-foto-08025-246-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74401 | Rellotge de sol de Cal Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-jaumot | www.gnomonica.cat | XX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) És un rellotge vertical construït amb una peça circular de ceràmica. Indica les línies horàries de les 7 del matí fins la 4 de la tarda amb números romans. La decoració consisteix en el lema 'Jo sense Sol, Tu sense Fe, els dos no valem res' perfilat al centre sota un dibuix del Sol, el qual està flanquejat per una mitja Lluna a l'esquerra i una estrella de sis puntes a la dreta. Damunt i al centre apareix la data de construcció de la casa (1883) que no es correspon a la del rellotge. Per les seves característiques és molt probable que l'autor del rellotge sigui el terrissaire Josep Plaxats de Castellfollit del Boix, el qual encara elabora rajoles, teules, rellotges de Sol i diverses peces ceràmiques de construcció en un antic forn terrisser alimentat per fogots, seguint una tècnica de cuita que podem trobar en antics forns d'època romana. | 08025-271 | Cal Jaumot | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74401-foto-08025-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Plaxats | No està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74402 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10 | www.gnomonica.cat | XX | Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten. | 08025-272 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74402-foto-08025-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Eduard Farré | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74403 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 | www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. | 08025-273 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | A. Canela | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74404 | Rellotge de sol al c/ Lluís Companys, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5 | www.gnomonica.cat | XX | És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol. | 08025-274 | C/ Lluís Companys, 5 | 41.5842000,1.7819400 | 398468 | 4604328 | 1983 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74404-foto-08025-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74405 | Rellotge de sol de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria | www.gnomonica.cat | XIX-XX | És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores, | 08025-275 | Església de Santa Maria | 41.5759200,1.7858500 | 398781 | 4603405 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74405-foto-08025-275-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74407 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-354 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de planta circular, obrada amb pedra seca, de mides regulars i una mica carejades, i coberta amb falsa cúpula. Té un voladís lateral, una capa de pedruscall i una mica de crespinell al damunt i la típica pedra manllevadissa que tapa la sortida de fums. El portal és trilític, amb una sola llinda i està parcialment ensorrat i cobert de bardisses. Està orientada al sud. | 08025-277 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6099400,1.7868400 | 398917 | 4607180 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74407-foto-08025-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74408 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-355 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca de pedra carejada, unida amb la tècnica de la pedra seca amb alguna clapa de morter. És de planta rectangular i té falsa cúpula, que està recoberta amb pedruscall i crespinell i té un voladís lateral. El portal és trilític i té una espitllera al damunt de la llinda, que és rectangular i simple, frontisses i restes de rajoles més modernes unides amb ciment. A l'interior hi ha restes de fum, dues finestres i dos cocons. Està arrambada a un marge i orientada al nord. | 08025-278 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6400200,1.7891600 | 399157 | 4610517 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74408-foto-08025-278-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74409 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-356 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca -sorrenca i conglomerat-, de planta circular i falsa cúpula recoberta de pedruscall i crespinell i envoltada per un voladís. El portal és trilític, amb dues llindes i té una finestra al mur i una pedra a l'exterior, que servia de banc. A l'interior hi ha un cocó, un calaix i restes de foc. Li ha caigut alguna pedra. Està orientada al nord. Mides portal: 0,87 m amplada i 1,26 m alçada. Mides perímetre interior 2,40 m | 08025-279 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6250500,1.7866900 | 398928 | 4608858 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74409-foto-08025-279-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml