Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74179 | El Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marc-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVII-XX | Ha perdut la teulada del cos principal. | Masia de grans dimensions formada per un cos central al qual se li van afegir a ambdós costats ampliacions. Te planta quadrada i està formada per planta baixa, pis i golfes. La porta és d'arc de mig punt adovellada. Al primer pis les finestres són de llinda amb brancals de pedra. Destaquen els ampits també de pedra. La façana es troba esfondrada. Al costat mateix de la casa hi ha l'ermita de Sant Pere i Sant Pau. Al voltant de la casa hi ha un important conjunt de cups de vi, ara tapats i un pou, tots realitzats amb pedra seca. | 08025-49 | Nord-est del terme | Existeix al final del segle XVII. A la porta, inscrita a la fusta hi ha la data del 1767. | 41.6400900,1.7754800 | 398018 | 4610541 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a March de la Vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74171 | Ceràmica publicitària Michelin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-publicitaria-michelin | XX | Plafó ceràmic amb rajoles valencianes que tenia unes mides de 4'40 m. de llarg per 1'40 m d'amplada. Estava emmarcat per una franja de rajoles blanques en tot el perímetre, però després de fer obres de restauració de la façana es va eliminar la línia de rajoles de la part inferior. A la part central, sobre un fons de color groc, s'hi inscriuen les lletres de MICHELIN de color blau. S'emmarca aquesta part central amb una tirada de rajoles blaves. A la part dreta del plafó, el fons és blau per ressaltar la icona del Michelin que sosté la roda, realitzada en color blanc. | 08025-41 | C/Bruc de Dalt, 5 | Fins els anys 60 del segle XX, per l'actual carrer del Bruc de dalt hi passava la carretera N-II. | 41.5878000,1.7747600 | 397875 | 4604737 | 1950 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74314 | Col·lecció de mobles de can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobles-de-can-casas | XIX-XX | Es té constància que l'autor del projecte de can Casas, Cristobal Cascante va dissenyar també elements de l'interior de l'edifici, com la mateixa xemeneia i uns mobles d'època. Consta que hi havia un aparador, el trinxant i les cadires, sempre en fusta de noguera. La seva decoració era clàssica, amb columnetes, branques d'heura i cresteries. En aquests mobles va usar com a element decoratiu, les ales de ratapinyada que tan profusament van fer servir els artistes modernistes. A la part central del coronament del trinxant i de l'aparador es cita que apareix una fulla d'heura encastada en la lletra C, signatura de l'autor. Malauradament d'aquest conjunt documentat no es coneix el seu emplaçament actual. A la casa, i situats com a elements ornamentals de les dependències municipals, avui es conserven un conjunt de mobles procedents de la mateixa casa de can Casas però que no es pot afirmar que corresponen als dissenyats per Cascante, tot i que es poden datar de finals del segle XIX, inicis del XX. Al despatx d'alcaldia es conserva un sofà de fusta de noguera amb braços tapissats i respatller alt culminat amb un prestatge decorat; fou tapissat de nou a la dècada dels 90 del segle XX. També es conserva un aparador bufet amb armaris tancats a la base amb una rica decoració geomètrica a les portes; a la part superior unes columnes també tornejades i decorades aguanten i flanquegen un aparador amb portes de vidre. Un segon bufet aparador és de línies noucentistes i classicitzants. També en un dels passadissos es conserven diversos pupitres recuperats de l'antiga escola del Bruc. | 08025-184 | C/ Bruc del Mig, 55 | Formaven part del mobiliari original de can Casas. Podrien correspondre als conjunt de mobles que va dissenyar l'arquitecte Cristobal Cascante autor del projecte de la casa; malauradament en els exemplars que detallem no es conserva la inicial C (Cascante) amb uns baix relleus de fusta que per la seva similitud amb les ratapinyades, han passat a denominar-se així. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74314-foto-08025-184-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||||
| 74414 | Làpida commemorativa dels difunts de la guerra del francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa-dels-difunts-de-la-guerra-del-frances | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 77 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.92-93. | XX | Són dues làpides commemoratives dels difunts del Bruc de la guerra del francès. Són de marbre rectangulars. En la primera i de més reduïdes dimensions apareix el següent text: 'Aqui reposen les cendres dels herois d'El Bruc. 6 DE JUNY DE 1808'. A la segona es relacionen el noms dels citats difunts: 'Josep Millaret Casals, Josep Jorba Solà, Joan Ollé Ollé, Salvador Elias Dulcet, Pau Domenech Domenech, Josep Sabater Castells, Pau Valles Rialp. RIP'. | 08025-284 | Cementiri del Bruc | Hi ha autors que afirmen que aquestes làpides es van elaborar amb motiu de la commemoració del primer centenari de les batalles del Bruc, en el decurs dels actes celebrats l'any 1908. De tota manera les seves característiques i tipologia artística no es corresponen a uns elements propis d'inicis del segle XX. Una hipòtesis a corroborar proposa la data de 1958, coincidint amb la celebració del 150è aniversari de les batalles. Amb motiu del 90è aniversari es va organitzar una exposició sobre les batalles. Fou aleshores quan es van recuperar del seu abandó ja que es trobaven arraconades en el dipòsit de cadàvers del cementiri del Bruc. Fou en aquest moment quan es van instal·lar en l'indret actual al costat del campanar i presidint el cementiri. Dels set noms que apareixen a la làpida, només es poden citar com a difunts relacionats amb la batalla del 6 de juny de 1808 a Pau Vallès, Salvador Elies i Pau Domènec, morts per l'enemic i enterrat l'endemà en un lloc desconegut. La resta no es pot afirmar documentalment que la seva mort estigui vinculada directament amb l'enfrontament amb els francesos. | 41.5759600,1.7858700 | 398783 | 4603409 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El Cementiri Vell està catalogit com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). La làpida commemorativa es troba dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74199 | Llegenda del Camp del Portuguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-camp-del-portugues | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor. | XVII-XIX | Poc coneguda per la població. | Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat. | 08025-69 | Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda. | 41.6132900,1.7722700 | 397708 | 4607570 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||||
| 74198 | Llegenda de les Creus Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-creus-verdes | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25). | XVIII | Poc coneguda entre la població. | La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc. | 08025-68 | Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets. | 41.6020100,1.7694300 | 397454 | 4606321 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74209 | Can Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boladeras | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-49), p.186 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis amb coberta inclinada a dues aigües. Té un cos adossat de planta i pis a la banda esquerra de la casa que conserva l'estat original. La casa s'està reformant. Manté els paraments de pedra i el volum original de la masia. Està adossada per la façana posterior a la casa anomenada Can Quim. | 08025-79 | Nord-oest del terme | Hi ha la inscripció de l'any 1898 | 41.6152600,1.7342100 | 394540 | 4607834 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74363 | Camp de batalla del coll de Can Maçana i Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-batalla-del-coll-de-can-macana-i-forn-de-vidre | CARNER, Antoni (1968): Història i llegenda de les Batalles del Bruc. Episodis de la història. Dalmau Editors. | XVIII-XIX | Gran extensió de terreny aterrassada situada entre Can Maçana i el Bruc de Dalt. Actualment ocupada per una zona recreativa i un bosc jove de pi. | 08025-233 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Indret on al llarg de la història i degut al seu interès estratègic, s'hi han desenvolupat diverses batalles documentades directament al Coll de Can Maçana, els plans del Bruc o el Forn de Vidre. Referent a la localització del Forn de Vidre hom pot relacionar-ho amb la producció de vidre de Cal Joan Maria tot i que no es pot afirmar. En aquest indret hi ha documentades una batalla en la guerra de Successió ('prop del forn de vidre prop de Montserrat', 1714), una altra batalla protagonitzada per en Pere Joan Barceló 'Carrasclet' (1719), les dues batalles de la guerra del Francès (6 de juny de 1808 i 14 de juny de 1808) i a la primera guerra carlina (març de 1836). | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Els camins que travessen la zona han estat senyalitzats i rebatejats com a 'Ruta de les Batalles' amb un interès i objectiu divulgatiu de les batalles ocorregudes en aquell indret durant la guerra del Francès (1808-1814). A la zona recreativa de Can Maçana hi ha un petit monument que recorda les batalles de la guerra del Francès. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74242 | Cista de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-jorba | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-146 | Muntanya de Montserrat. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat. | 41.5874800,1.7991200 | 399905 | 4604673 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74243 | Cista de Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-147 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | -300 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74240 | Cova del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-torrent | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers. | 08025-144 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. | 41.6071000,1.7775900 | 398142 | 4606876 | - 2000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74239 | Cova del Cau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cau | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | -1800 -650 | Cova en forma de cau o passera de guineus situada sota una gran roca caiguda. | 08025-143 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat als primers del mes de maig de l'any 1924 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Forma part d'un espai d'interès arqueològic senyalitzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat juntament amb la Cova Tapada, el Megàlit de la Cova Tapada, la Cova del Torrent i el jaciment de la Bauma. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74279 | Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1200 - 50 | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. | 08025-141 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. | 41.6085300,1.7781700 | 398192 | 4607034 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74221 | Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat. | 08025-91 | Santa Maria del Bruc | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74282 | Pintures de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Paper pintat amb tinta xina i aquarel·la amb la mateixa figura a les dues cares creant un efecte d'escultura. Està emmarcat entre dos vidres i amb un peu de fusta. Fa 1'80 metres d'alt per 0'80 centímetres d'ample. Representa de manera realista, una noia asseguda en una cadira de vímet amb un peu recolzat al terra i l'altra a barrot de la cadira. La cara, dibuixada de perfil mostra una expressió pensativa. Es delimita la figura amb un traç gruixut negre i s'acoloreixen les parts del vestit, el fons i les carnadures. En una de les cares de la pintura, el fons és vermell i la noia porta un vestit blau amb 'topos' blancs. L'altra cara resta per acabar el fons de color del quadre que només te amb algunes pinzellades de color blau. El vestit de la noia també és blau i la cara mostra el traç del llapis abans d'acolorir-la. | 08025-152 | C/ Bruc del mig, 55 | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74282-foto-08025-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74275 | Antigues escoles de les Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-de-les-dominiques | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 126 | XX | Sense teulada | Construcció adossada a Can Casas (Ajuntament) a la banda oest. Consta d'una planta baixa coberta originalment per terrat. Te dues façanes, una a la plaça contigua a l'ajuntament i l'altra al carrer Montserrat. Les façanes segueixen una composició simètrica formalitzada per trams de tres finestres. A l'interior hi ha diverses dependències i un pati. La coberta, avui totalment esfondrada, se sustentava amb bigues de fusta i tirants metàl·lics, alguns d'ells encara existents. Els murs són de maçoneria arrebossada i maó a les pilastres i baranes. Destaquen les aplicacions de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis a les sobrellindes de les finestres i al fris. | 08025-137 | C/ Bruc del Mig, 55 | Josep Casas i Sagristà, propietari de Can Casas va ser el promotor de la vinguda al Bruc l'any 1882, de les monges domíniques de l'Anunciata. Va cedir aquest edifici per instal·lar l'escola per a les nenes del municipi. | 41.5806600,1.7794700 | 398257 | 4603938 | 1890 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74275-foto-08025-137-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74315 | Foc Senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-senglar | http://focsenglar.wix.com | XXI | Figura de fibra de vidre, de tons marronosos, que representa un porc senglar i forma part del bestiari festiu. La figura fa 250 cm de llarg, 100 cm d'ample i 150 cm d'alt, i pesa 35 kg. És buit a l'interior per encabir-hi el portador. A l'exterior té 10 punts de foc per col·locar-hi elements pirotècnics. Sol sortir al carrer en cercaviles i festes populars com a element d'animació. | 08025-185 | Ajuntament de l Bruc (Can Casas) | L'Associació Foc Senglar i Diables del Bruc es va constituir el 2001, sota la presidència de Jordi Grau i Millaret, i la seva primera tasca va ser la construcció del Foc Senglar, que van dur a terme artistes i voluntaris locals. El seu 'bateig' públic es va fer el 14 d'agost de 2001 a la plaça de la Parròquia, al Bruc, en el marc de la Festa Major local, i va tenir de padrins la Colla de Diables d'Igualada i el Drac de Montblanc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 2001 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74315-foto-08025-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Josep Benguerel, Jeff Engberg, Vicenç Salamero i Mercè Viladiu | Normalment és acompanyat d'una colla de diables i timbalers del Bruc. De fet, Foc Senglar és el nom del grup que reuneix aquests músics i animadors. La figura es conserva al local de l'Ajuntament. | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||
| 74310 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-0 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX-XXI | Conjunt de 8 figures que s'ha anat formant al llarg dels anys i que tenen un paper protagonista en les cercaviles i les festes del poble. Els més grans són l'Alfons (3,95 m) i l'Eulàlia (3,90 m) i representen una parella de nobles medieval, en record de l'origen de la població. Hi ha un gegantó que representa en Xic Vallès (1856-1932), un pagès molt popular al Bruc. Hi ha també un gegant que representa el Timbaler del Bruc, heroi llegendari de les batalles de 1808. Finalment, hi ha quatre capgrossos anomenats Tecla, Philip, Mingo i Quimet. | 08025-180 | Ajuntament del Bruc (Can Casas) | L'Eulàlia i l'Alfons van ser creats el 1940 pel taller El Ingenio, de Barcelona. El 1980 van ser recuperats després d'estar una vintena d'anys guardats a la rectoria i van ser restaurats pel mateix taller El Ingenio. El 1981, les modistes del poble els fan vestits nous. El gegantó Xic Vallès va ser creat l'any 2005 per veïns del poble a iniciativa dels pares de l'escola bressol La Cadireta del Bruc. El gegant del Timbaler i els capgrossos van ser fabricats l'any 2009 pel taller Saracanda, de Granollers, a iniciativa de la Comissió de Festes del Bruc. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74310-foto-08025-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'Eulàlia, l'Alfons i en Xic Vallès són propietat de l'Ajuntament. El Timbaler i els capgrossos són propietat de la Comissió de Festes, una entitat del poble. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74307 | Goigs a llaor de Sant Pau, apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-pau-apostol | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor del gloriós sant Pau, apòstol, patró de la parròquia de la Guàrdia (arquebisbat de Barcelona): la seva festa el 25 de gener'. L'oració s'estructura en 7 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Sigueu nostre empar i guia / Sant Pau, Apòstol sagrat.'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla amb motius tipogràfics. Al peu del text hi ha la partitura, obra de mossèn Lluís Brugarolas i Ventulà, i a la part central hi ha un dibuix de sant Pau, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. És imprès a la impremta Torrell de Reus, de Barcelona. Els goigs solen ser cantats pels assistents a la festa religiosa de Sant Pau, el 25 de gener. | 08025-177 | Església de Sant Pau de la Guàrdia | L'advocació a Sant Pau al Bruc prové de l'església romànica de Sant Pau Vell, a Montserrat. Al segle XVIII es va construir l'església de Sant Pau de la Guàrdia, que va reprendre l'advocació que l'antiga església havia perdut. Els goigs a sant Pau de la Guàrdia són similars als goigs a sant Pau que es canten a Sant Pau del Camp (Barcelona), Sant Pau de Segúries, Sant Pau d'Ordal i altres esglésies amb aquesta advocació. Probablement tots ells provenen d'un goig genèric, no localitzat i anònim, imprès a Barcelona al segle XVII. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1965 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74307-foto-08025-177-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Anònim | L'edició d'aquest goig era destinada a l'entitat Amics dels Goigs. Se'n van fer 70 exemplars en paper de fil, numerats; els 10 primers van ser acolorits per M. Benavent. | 98 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74301 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. | 08025-171 | Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig | L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74164 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament | ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.103 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.13 AHM; UI núm: 950 | XX | Rellotge instal·lat en una petita construcció d'obra que corona la façana de l'edifici. Està flanquejada per dues peces de terracota i coronada per una cornisa ondulada de maó vist. Per damunt de la cornisa sobresurten dues campanes de fosa, de diferent mida que tenen el seu martell cadascuna. Al centre de la construcció hi ha l'esfera que conté, darrera d'un vidre, les xifres horàries en numeració àrab. Les busques queden a la part exterior del vidre. Tant les busques com l'esfera que emmarca el vidre són de ferro. És un rellotge mecànic que funcionava a partir d'un sistema d'engranatges, rodes, pesos i cadenes que arribaven a la planta baixa de l'edifici. Cada dotze hores se l'hi havia de donar corda per recuperar la cadena. Es va canviar per un sistema automàtic i recentment s'ha restaurat l'estructura que l'acull. | 08025-34 | C/ Bruc del mig, 23 | L'ajuntament va estar situat en l'edifici del carrer del Bruc del mig 23 des del 1919 fins als anys 90. El rellotge va ser inaugurat l'any 1946 quan era l'alcalde del municipi Andreu Termes Riba. Per a sufragar la despesa es va realitzar una subscripció popular voluntària de la qual es van recollir 25.485 pessetes. | 41.5794400,1.7802000 | 398316 | 4603802 | 1946 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74214 | Sant Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simeo | GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.101 Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals del Bruc, (2010), ajuntament del Bruc, (C-38), p. 144 | XVIII | Capella situada a l'entrada del recinte de la masia. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, murs de maçoneria arrebossats i pintats i els angles de carreus. La porta d'entrada és de llinda de pedra i s'hi inscriu la data del 1774. Té un òcul a la part superior i es corona amb un campanar d'espadanya realitzat amb obra. A l'interior s'hi conservava el retaule de Sant Simeó l'Estilita del segle XVI, procedent de la capella romànica de Sant Simeó, avui en ruïnes. | 08025-84 | Masia de Ca n'Ollé de la Guàrdia | L'any 1772 es va traslladar el culte de la capella romànica de Sant Simeó a aquesta de Ca n'Ollé, essent la capella romànica original transformada en un edifici agrícola. | 41.6318900,1.7247200 | 393777 | 4609692 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74214-foto-08025-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74214-foto-08025-84-3.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | El retaule va ser venut i no se sap on es troba | 96 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74187 | Cal Xic Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-cordero | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòbila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. A la part posterior de la casa hi ha la galeria original formada per sis arcades amb capitells. Per damunt de la galeria i a l'alçada del primer pis hi ha una terrassa de balustres de ceràmica. La data de construcció es troba inscrita al dintell de la porta d'entrada. | 08025-57 | C/ Bruc del Mig, 21 | L'any 1867 es va construir aquesta casa per al fill de la casa Elías, Francisco Elías i Bigorra. Adossada a aquesta es va aixecar un edifici simètric que actualment encara forma un conjunt harmònic. | 41.5793600,1.7802900 | 398323 | 4603793 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74188 | Cal Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-joan | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòvila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. Les plantes interiors van ser dividides en tres pisos per a habitatges diferents. | 08025-58 | C/ Bruc del Mig, 19 | L'any 1867 la família Elias va construir aquesta casa simètrica i idèntica a la que va fer per al fill de la casa, Francisco Elías i Bigorra al número 21. Amb el pas dels anys va ser comprada pels hereus de Cal Xic Cordero. Les dues construccions formen un conjunt harmònic. | 41.5793300,1.7803000 | 398324 | 4603790 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Forma un conjunt amb la casa Cal Xic Cordero. El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4027) que registra Cal Xic Cordero inclou també Cal Sant Joan, tot i tractar-se de dos immobles diferents. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74208 | Cal Carlets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets | XIX-XX | Casa de planta baixa i dos pisos rematats per una cornisa. Tots els murs són de maó propi de les bòviles del Bruc. La façana té una composició simètrica, a cada pis hi ha dos balcons i dues finestres. Els balcons del primer pis tenen barana de ferro amb llosanes. La façana està estucada a l'estil venecià amb una franja de color vermell a la part baixa de cada pis i la resta del parament de color groc. Als voltants del 1930, es va reformar la façana afegint un frontó amb un òcul central decorat amb elements ceràmics i dues pinyes a les cantonades. També es van decorar els brancals i les llindes de les obertures amb motius ceràmics vidriats. La façana actual conserva tots els elements originals als pisos i el coronament de façana, mentre que la planta baixa ha estat reformada. | 08025-78 | C/ Bruc del Mig, 86 | L'any 1883, Miquel Pujol i Orriols va comprar un terreny anomenat manso Domènech a Juan Colom i Traveria per a edificar-hi. L'any 1893 la casa ja estava construïda. L'any 1925 Carles Estrada va comprar la casa a Miquel Pujol i va reformar la façana. | 41.5814600,1.7800300 | 398305 | 4604027 | 1893 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74260 | Cal Mestre Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-xic | XX | Casa entremitgeres formada per planta baixa, pis i golfes. És característica per les decoracions de maó als arcs de les obertures, a les llindes, a la cornisa , al ràfec i a la llosa del balcó. També per les aplicacions de ceràmica de tema floral a les obertures del primer pis. | 08025-122 | C/ Bruc del Mig, 27 | L'any 1934 es va reformar la façana de la casa. | 41.5795500,1.7801800 | 398314 | 4603814 | 1934 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74169 | Creu de terme de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-del-bruc | XX | Creu llatina de ferro forjat muntada sobre un volum quadrangular d'obra recobert per lloses de pedra unides amb morter. En aquesta base, hi consta el nom de la creu i la data de construcció, tot realitzat amb ferro i soldat a la pedra. La creu, pròpiament dita, és un volum net, tan sols perfilat per barres de ferro que treballades, configuren la forma i l'ornamentació. Un gran quadrat central realitzat amb ferros entrelligats, destaca la zona central de la creu. A l'extrem del braç inferior, dues anelles enllacen amb el tram vertical de connexió amb la base de pedra. Aquest tram vertical està treballats amb elements de forja. | 08025-39 | C/ De la parròquia | L'any 1959 Mn. Jaume Torrent, rector de l'església de Santa Maria, va impulsar una iniciativa popular per construir una creu de terme en el lloc on antigament ja se n'hi trobava una altra. La creu havia estat situada al peu del camí medieval que passava per la part més antiga de la població, actual carrer de la Parròquia, abans de l'expansió urbana del carrer del Bruc del mig a redós de la construcció de la nova carretera de Martorell a Igualada a inicis del segle XIX. | 41.5787500,1.7828000 | 398531 | 4603722 | 1959 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Garcès | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74163 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-1 | Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005. | XX | Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall). | 08025-33 | Bruc de la Parròquia | L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74246 | Teles pintades a l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teles-pintades-a-lesglesia-de-santa-maria | Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia.cat) | XX | Conjunt de dues teles pintades de 3 metres d'ample per 5 metres de llarg. Una d'elles representa l'escena de l'enterrament de Crist inspirat en una pintura flamenca de l'artista Quentin Massys (1509-1575). Al fons hi ha un paisatge amb la cova del sepulcre i la muntanya amb les tres creus. Al voltant s'orna amb una sanefa amb medallons que representen els símbols de la passió (gall, sepulcre, escales...). L'altra tela representa una escena en què hi ha la Verge Maria amb el nen Jesús en una representació ucrònica, en un paisatge idíl·lic al fons i acompanyats de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Santa Anna i Santa Isabel. S'envolta amb una sanefa amb medallons de temàtica moral (anyell, balances...). | 08025-108 | Bruc de la Parròquia | L'autor, Josep Calvo Verdonces va ser adquirir una casa d'estiueig al Bruc l'any 1915 que va ampliar i decorar. Va ser escenògraf i dibuixant. Va estudiar perspectiva i dibuix a Paris. Treballà amb els escenògrafs francesos Cambon i Chèret. Establert a Barcelona (1872) treballà amb Francesc Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva de Llotja des del 1896. Va pintar les teles entre 1916 i 1924. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1916 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Calvo i Verdonces ( 1841-1924) | La tradició oral sempre els ha anomenat tapissos, però són teles pintades. | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||
| 74197 | Llegenda de l'avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial. | XVI-XIX | Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era. | 08025-67 | Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat | L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat. | 41.6075800,1.7841000 | 398685 | 4606922 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74145 | Torre del Telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-0 | LEN I CURRIUS, Lluís; PERARNAU I LLORENS, Jaume; (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial Temes, 1. Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. p.89 | XIX | Ha perdut la coberta i els murs estan desprotegits. | Torre de telegrafia òptica coneguda també com castell de Ferran; hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana per una banda i l'antic fon de vidre pel l'altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis. La torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant . Les parets són de pedra, maons i morter de calç. Les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s'utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s'augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s'han esfondrat les plantes dels pisos. | 08025-15 | Puig Ferran | L'edificació actual respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX segons el disseny de J.M.Mathé. És molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l'any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Des d'aquesta torre es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l'eix Barcelona-Lleida. | 41.6083000,1.7639700 | 397009 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74273 | Plafó ceràmic de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-la-mare-de-deu-del-roser | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Plafó ceràmic de forma rectangular (1'40 cm x 1'60 cm) composat amb rajoles de ceràmica vidriada situat a la façana entre les dues finestres del primer pis. A la part central del plafó s'hi representa la imatge de la Verge del roser amb el nen en braços envoltada per un cercle o garlanda de flors. Als peus de la imatge hi ha representat un paisatge amb dos arbres. El contorn de la imatge s'emmarca amb una filera de rajoles de decoració floral. El conjunt es remata amb una filera de rajoles de color verd. El plafó s'il·lumina amb una làmpada de ferro que se sosté des del ràfec de la teulada. | 08025-135 | C/ Bruc del Mig, 4 | L'edifici de can Calvo on se situa aquest element es va bastir l'any 1914 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús. En el plànol del projecte ja s'hi dibuixa un element ornamental molt similar, però en un altre emplaçament de la façana. L'any 1915 Josep Calvo i Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona va adquirir i ampliar l'edifici. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre. Segurament va ser llavors quan es deuria canviar l'emplaçament del plafó ceràmic. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74273-foto-08025-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74264 | Oficina de la Bòbila Elías | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficina-de-la-bobila-elias | XX | Edifici de planta baixa que es formalitza en una façana formada per tres cossos separats per pilastres. És característica perquè es conserven a la façana elements decoratius fabricats a la bòvila Elías. Destaquen les aplicacions de rajoles de ceràmica vidriada en trencadís que recobreixen part dels murs i els ampits de les finestres, les peces de ventilació del sotacoberta, les balustres de terracota de les baranes del terrat i els gerros que coronen la façana. | 08025-126 | Bòvila Elías | L'edifici era la residència del guarda de la bòbila Elías, instal·lada l'any 1917, tot i que ja al segle XIX hi havia en el mateix indret un forn d'obra, propietat de Josep Elías Bigorra. | 41.5813800,1.7770600 | 398057 | 4604021 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74264-foto-08025-126-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La façana ha quedat en part tapada per un cos de nova construcció afegit al seu davant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74136 | Can Casas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-petit | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956 | XX | Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada. | 08025-6 | C/ Bruc del mig, 6 | L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure. | 41.5784300,1.7809100 | 398373 | 4603689 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74406 | Rellotges de sol de cal Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-cal-cordero | www.gnomonica.cat | XIX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) A la façana sud es conserven dos rellotges de sol, curiosament a molt poca distància l'un de l'altre. El més significatiu és el que trobem situat prop del carrer, a la dreta de la façana. És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 6 a 5 amb xifres aràbigues. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, E. Farré, el qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota i ocupa l'espai destinat a dues fileres de rajoles amb les que està folrada la façana. Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 6 del matí fins les 5 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. El segon rellotge, a l'esquerra de la façana, està orientat igual que el primer, està construït del mateix material, però no presenta cap tipus ni de decoració ni de referència numèrica. | 08025-276 | Casa Elías o cal Cordero | L'edifici és una obra de l'any 1880 (apareix aquesta data a la façana principal). També es té constància que s'hi efectuaren obres posteriorment, concretament l'any 1883 (la data es conserva a les edificacions amb usos agrícoles). Amb molta probabilitat la data dels rellotges es correspon a la construcció inicial de l'edifici. | 41.5789800,1.7803100 | 398324 | 4603751 | 1880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4028) registra ca n'Elies o cal Cordero. El rellotge de sol es troba immers a la façana d'aquest edifici.Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.099. | 99|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74306 | Goigs a llaor de Sant Simeó Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-simeo-estilita | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. | XX | Oració en català anomenada 'Goigs a llaor de St. Simeó Estilita venerat en la capella particular de can Ollé de la Guàrdia'. L'oració s'estructura en 14 estrofes de 6 versos que descriuen la vida i les obres del sant; al final de cada estrofa s'apunta la tornada: 'Protegiu nostra contrada / gloriós Sant Simeó'. El text és imprès a tres columnes en un full amb una orla blava amb motius florals. Al peu del text hi ha la partitura, obra del mestre Joan Just, i a la part superior hi ha un dibuix, de Miquel Llacuna, del retaule de Sant Simeó que hi havia a la capella de ca n'Ollé, acompanyat de dos gerros amb flors als dos costats. Al revers hi ha una ressenya històrica signada per Joan Martí i Figueras, arxiver-bibliotecari del Museu d'Igualada. És imprès a la impremta Bas, d'Igualada. | 08025-176 | Capella de Sant Simeó Estilita a ca n'Ollé | L'església romànica de Sant Simeó Estilita, a la Guàrdia, va ser abandonada i el retaule, del segle XVI, va passar a la capella particular de ca n'Ollé. Al final del segle XX va ser venut i actualment no se'n sap la ubicació. Joan Just i Bertran (1897-1960), autor de la música, va ser escolà de Montserrat, compositor i mestre de música, i va estar molt vinculat a Igualada. L'escola de música d'aquesta població porta el seu nom. | 41.6319300,1.7247600 | 393780 | 4609697 | 1960? | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Francesc Planas, capellà | El retaule de Sant Simeó Estilita, del segle XVI, es trobava, efectivament, a la capella particular de ca n'Ollé, a la Guàrdia, a la qual correspon la localització UTM de la fitxa. La ressenya històrica que acompanya els goigs indica que 'els propietaris de la finca atenen i tracten admirablement a quantes persones hi acudeixen'.La impressió del goig és del 1971, però la seva composició ha de ser anterior, atès que l'autor fe la música va morir el 1960. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||
| 74162 | Pintures gòtiques a l'absis de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-gotiques-a-labsis-de-santa-maria-del-bruc | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.115 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SUREDA I PONS, J. Les pintures murals romàniques tardanes de Santa Maria del Bruc. (1981) Quaderns d'estudis medievals. Any II nº 3, vol 1. | XIII | Presenten esquerdes significatives i pèrdua de color. | Pintures murals gòtiques realitzades a finals del segle XIII. Estan situades al semicercle absidal i a la mitja cúpula de l'absis romànic del segle XI, avui capella lateral de església. Van ser recobertes segles després, probablement al segle XVIII, amb una densa capa de calç que si bé va permetre la seva conservació, va ocasionar uns forats al mur fets per tal que el guix se sostingués a la paret. Per les característiques estilístiques es poden datar en el primer gòtic, sobretot pel sentit narratiu de les escenes. La composició està estructurada en tres parts dividides per sanefes i garlandes. A la mitja cúpula hi ha el Crist en Majestat; el semicercle absidal està dividit en dos registres, la Coronació de Maria i la Dormició de Maria. A la volta preabsidal hi ha tres registres. Al del centre hi ha decoració ornamental, al de l'esquerra de la volta hi ha la representació dels reis Mags a cavall emmarcada en uns arcs amb capitells cúbics. Al registre dret de la volta s'hi troben dues escenes emmarcades de la mateixa forma, en les que s'hi representen la visita dels reis màgics a Herodes i la degollació dels innocents. La tècnica emprada és el fals fresc. Les figures estan definides per una línia negra de traç gruixut. La tonalitat predominant és rogenca. | 08025-32 | Bruc de la Parròquia | L'església romànica va ser aixecada a finals del segle XI. A finals del segle XIII es va decorar l'absis amb les pintures murals. Al segle XVIII van ser recobertes amb una capa de calç que no es va extreure fins el segle XX. L'any 1958, mossèn Jaume Torrent, va descobrir de manera casual les pintures quan es va adonar de l'existència de l'absis romànic, al qual durant anys s'hi havien adossat un nínxols al seu exterior. A l'interior es va haver de tirar a terra una paret que n'havia tapiat l'absis. Després d'extreure la capa de calç aparegueren les inesperades pintures. En aquell moment van ser restaurades per Gudiol a càrrec de la Diputació de Barcelona. L'any 2006, degut al seu estat de degradació i pèrdua de coloració, es va fer una primera intervenció per part del Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha permès aturar els problemes d'humitat que patien. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74162-foto-08025-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74162-foto-08025-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74162-foto-08025-32-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 93|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74177 | Pont del Torrent de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-lilla | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.96 LACUESTA,R, GONZALEZ TORAN, X, CASALS, L, (2008) Ponts de la provincia de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. Àrea de Presidencia. p 118 | XX | Està format per tres arcs de mig punt composats simètricament, el central de 20 metres de llum,que a l'època va ser, una de les arcades de maó de llum més gran de les existents a Catalunya i els laterals de 6 metres, units per pilars i extreps que exteriorment prenen la forma de pilastres ressaltades. Abans de la reforma realitzada l'any 2008, les baranes eren de ferro colat i les voreres pels vianants eren de lloses de pedra. Va ser bastit amb una barreja de fàbriques de pedra carejada disposada en fileres horitzontals i els arcs, voltes i arestes de pilastres i mènsules del tauler amb maó massís procedent de les bòviles del Bruc. L'any 2008 es va fer un eixamplament de la caixa i se li va encastar una passarel·la de fusta per als vianants a la banda nord. Totes les baranes van ser substituïdes per unes de línies senzilles amb passador de fusta. I les lloses de pedra es van arrencar fent un paviment uniforme asfaltat per al pas dels vehicles i els vorals de maó vist que hi havia per resguardar-se els vianants van perdre el seu sentit original. | 08025-47 | Bruc de la parròquia | L'obra va ser impulsada per J.Casas i Chocomeli, alcalde del Bruc per suplir la incomunicació entre el nucli del Bruc de Baix i el de la Parròquia. El projecte fou redactat el 1916 per l'enginyer Joaquim Llansó a partir d'un acord del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya del 1915. Va ser realitzat pel Servei de carreteres i camins del Departament de Foment de a Mancomunitat de Catalunya. Les obres es van iniciar el 1917, foren represes, però es van aturar a causa de les gelades. El 1921 es va fer un segon projecte a càrrec de l'enginyer Eduardo Peña. Les obres es van acabar el 1924. Casas Chocomeli va enviar una carta a l'enginyer de la Mancomunitat expressant l'acord del consistori del Bruc de posar a dit pont el nom de Prat de la Riba, però massa aviat va venir la Dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa fa suposar que aquest nom va ser oblidat. L'any 2008 va ser reformat pel Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona segons el projecte de l'enginyer Valentín Aceña Ramos. | 41.5776700,1.7824100 | 398497 | 4603603 | 1917 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74177-foto-08025-47-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Eduardo Peña, enginyer. | 106|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74252 | Oració que es diu en entrar a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia | Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració no es recorda avui dia. | 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' | 08025-114 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759100,1.7858100 | 398778 | 4603404 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74253 | Oració per curar el gargamelló caigut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-per-curar-el-gargamello-caigut | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza actualment. | 'A la vinya de Nostro Senyor es cava, es poda i s'alça el gargamelló.' | 08025-115 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | S'aplica a la caiguda d'úvula ('campaneta'), que pot provocar problemes respiratoris greus als nadons. Mentre es diu l'oració, s'agafa amb una mà la jaqueta de la criatura i amb l'altra se l'agafa pels peus i se la sacseja cap per avall diverses vegades. L'oració s'ha de dir tres vegades i, al final, tres parenostres a la Santíssima Trinitat.Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual. Actualment el remei s'utilitza poc i sense l'oració. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74254 | Remei per a les picades d'escurçó, aranya i escorpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-a-les-picades-descurco-aranya-i-escorpi | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Actualment no s'utilitza. | El membre picat es lliga ben fort amb una veta de la banda del cor perquè el verí no passi. Es llença aigua ben fresca al mig de la picada, amb un raig ben alt. Aviat es veu el verí com cau a la galleda on cau l'aigua. Mentre es llença l'aigua, cal dir tres vegades l'oració següent, acompanyada de tres parenostres: 'Jesús és nat, Jesús és mort, Jesús és ressuscitat I aquesta picada sigui tan aviat curada com així és veritat en honra i glòria de la Santíssima Trinitat.' | 08025-116 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Als pobles veïns de Montserrat hi ha fórmules similars.Recollit pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Joan Bonveí. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74255 | Oració perquè no piquin les vespes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-perque-no-piquin-les-vespes | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment no s'utilitza. | 'Vespa, cama de nespra, poma rodona, si per cas em piques Déu te confonga.' | 08025-117 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Es diu tres vegades 'mirant de fit a fit la vespa'. Segons el recopilador, s'aplica a vespes 'de galet, de carn o de qualsevol altra mena, i es pot treure el vesper sense por.'Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita l'informant, Carles Puig, pagès ('ui, si n'havia tret [de vespers]...!'). | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74231 | Oració en veure sortir el sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-veure-sortir-el-sol | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada entre els veïns. | Beneït i alabat / sigui el sol del dia. Beneït i alabat / sigui el Senyor que us l'envia. | 08025-101 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros. Cita l'informant, Pere Puig.Un cop dita l'oració, cal resar un Credo a la Sagrada Mort i Passió.El record de l'oració pràcticament s'ha perdut. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74229 | Oració contra el mal de ventre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-contra-el-mal-de-ventre | BARTROLÍ i ROMEU, M., ed. (1989). La tradició remeiera a l'Anoia. BERTRAN i BROS, Pau (1894). 'Popularitats: notes preses de cara a la llar', a La Ilustració Catalana núm. 325. GOMIS, Cels (1987). La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, crences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Oració molt poc coneguda actualment entre els veïns. | 'Entremig de paret i tina / descansa el Redenmptor / a gust de la mestressa / i de l'amo no. Lit de boga i pa florit / el mal de ventre de [el nom del malalt] li passi tot seguit.' | 08025-99 | L'oració és recollida pel folklorista Joan Amades, que reprodueix la versió consignada per Pau Bertran. Posteriorment, Cels Gomis (1987) i Bartrolí (1989) recullen altres versions de la mateixa oració al Maresme i a l'Anoia, respectivament. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran en notes manuscrites. L'oració s'acompanya de tres parenostres a la Santíssima Trinitat. L'oració no es recorda actualment. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | |||||||||||
| 74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 | ||||||||
| 74316 | La passionària (Passiflora incarnata) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-passionaria-passiflora-incarnata | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. CEBRIÁN, Jordi (2002). Diccionario integral de plantas medicinales. Ed.RBA Libros. | XVIII-XIX | Es creu que tenir plantada una passionària a l'hort o en un jardí provoca una mort abans de l'any a l'entorn immediat. | 08025-186 | La Passiflora incarnata (també coneguda com a 'flor de la passió') és una planta originària del nord i el centre d'Amèrica que va ser portada a Catalunya per missioners espanyols al segle XVII. Té propietats analgèsiques, sedants i hipnòtiques, i en determinats períodes ha estat utilitzada per calmar estats depressius i d'angoixa. Creença recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La passionària no creix en forma silvestre al Bruc, sinó únicament en jardins. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-08 15:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 166,67 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml