Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74142 | Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrat | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13 | XVII-XX | Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa | 08025-12 | Bruc de Baix | Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art. | 41.5755800,1.7869600 | 398873 | 4603366 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74143 | Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valles | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12 | XVIII-XX | La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics. | 08025-13 | Sud-est del terme | El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX. | 41.5749000,1.7892300 | 399061 | 4603287 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74148 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-1 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160 | XVIII-XX | Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries. | 08025-18 | Nord-oest del terme | 41.6286100,1.7137800 | 392860 | 4609342 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74149 | Cal Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 | XVIII-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. | 08025-19 | Nord-oest del terme | 41.6270100,1.7231400 | 393637 | 4609152 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74153 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140. | XVIII | Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada. | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn. | 08025-23 | Nord-oest del terme | 41.6261200,1.7147500 | 392937 | 4609064 | 1773 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74155 | Julenques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julenques | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-56) p.211. | XV-XIX | Sense teulada, ple de vegetació i murs desprotegits. | Masia de planta baixa i planta pis amb cobert adossat i tres coberts aïllats de planta baixa en els quals encara es conserva bona part de l'estructura dels cups de vi. El cobert que es troba situat més a l'oest conté vuit cups. El que es troba en un pla superior conté 4 cups i el que queda davant de la masia, en conté 4. El conjunt es troba en estat ruïnós, tot i que es conserven part dels murs de la casa i bona part dels murs dels coberts i de les estructures dels cups. | 08025-25 | Julenques a La Guàrdia | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Al segle XIX va ser reconstruïda. | 41.6417200,1.7526600 | 396120 | 4610749 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74156 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125. | XVIII- XX | Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures. | 08025-26 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX. | 41.6218500,1.7342700 | 394556 | 4608566 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74157 | Matastacs Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matastacs-vell | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.154 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. p.109. VIVES I TORT, Miquel (2007). L'evolució històrica viària entre el Llobregat i el Foix. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XIX | Sense teulada i murs amb esquerdes i gran obertures. | Conjunt format per una construcció de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. Te un cobert adossat de planta baixa (corral) i tres edificacions aïllades que contenen cups. En total s'hi compten 5 cups. El més gran queda dins d'una construcció quadrada que fa 6'5 metres de costat. La major part del conjunt està en ruïnes. En una de les façanes laterals de la masia, es conserva la paret de tapia original i s'hi observa part de l'arcada d'un antic forn de pa. | 08025-27 | Matastacs a la Guàrdia | Al cartulari de Sant Cugat es cita en tres documents, amb el nom de mansum de Mastatac, (doc.834, 1117) Mastacti (doc.999, 1155) i mansum de Matastag (doc 1002, 1155). Al capbreu del 1496, Miquel Martorell, d'entre les possessions que confessa cita un mas rònec i deshabitat anomenat el mas Matestats, el qual limitava a l'est amb terres del mas Jolenques. | 41.6393100,1.7463800 | 395593 | 4610489 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74158 | Masia Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-miquel | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101. | XV-XXI | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia. | 08025-28 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural. | 41.6276200,1.7422000 | 395226 | 4609197 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74160 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents-0 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-28) | XVIII-XX | De l'edificació només en resten dempeus part dels murs i les cantonades. Consta d'un cos principal de planta baixa i pis amb un volum adossat de planta baixa i dos petits cossos als extrems de planta baixa. | 08025-30 | Nord-oest del terme | Aquesta masia va quedar molt malmesa a causa de l'incendi forestal de l'any 1986. | 41.6316700,1.7453600 | 395496 | 4609642 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74161 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-1 | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68 | XV-XX | Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa. | 08025-31 | Nord-est del Bruc de Dalt | Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII. | 41.5923400,1.7758800 | 397976 | 4605239 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74163 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-1 | Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005. | XX | Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall). | 08025-33 | Bruc de la Parròquia | L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74164 | Rellotge de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-lantic-ajuntament | ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.103 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.13 AHM; UI núm: 950 | XX | Rellotge instal·lat en una petita construcció d'obra que corona la façana de l'edifici. Està flanquejada per dues peces de terracota i coronada per una cornisa ondulada de maó vist. Per damunt de la cornisa sobresurten dues campanes de fosa, de diferent mida que tenen el seu martell cadascuna. Al centre de la construcció hi ha l'esfera que conté, darrera d'un vidre, les xifres horàries en numeració àrab. Les busques queden a la part exterior del vidre. Tant les busques com l'esfera que emmarca el vidre són de ferro. És un rellotge mecànic que funcionava a partir d'un sistema d'engranatges, rodes, pesos i cadenes que arribaven a la planta baixa de l'edifici. Cada dotze hores se l'hi havia de donar corda per recuperar la cadena. Es va canviar per un sistema automàtic i recentment s'ha restaurat l'estructura que l'acull. | 08025-34 | C/ Bruc del mig, 23 | L'ajuntament va estar situat en l'edifici del carrer del Bruc del mig 23 des del 1919 fins als anys 90. El rellotge va ser inaugurat l'any 1946 quan era l'alcalde del municipi Andreu Termes Riba. Per a sufragar la despesa es va realitzar una subscripció popular voluntària de la qual es van recollir 25.485 pessetes. | 41.5794400,1.7802000 | 398316 | 4603802 | 1946 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74164-foto-08025-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74165 | Retaule de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 | XVIII-XIX | Part del retaule barroc. Resta una taula que s'ajusta a la part frontal de l'altar. És un altrelleu en el que s'hi representa l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc quan va tenir lloc la seva conversió al cristianisme. A primer pla la figura de Sant Pau en el moment en que cau del cavall sorprès per una intensa llum i per les paraules de Crist des del cel que es representa a la part alta i al centre de la taula. A l'esquerra en perspectiva s'hi representa la ciutat de Damasc a la llunyania. A la dreta uns personatges amb vestimenta de romans a cavall. És de fusta i està recobert per una capa de pintura daurada. | 08025-35 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | La construcció del retaule de l'altar major data del 1760 i va ser obra de l'escultor igualadí Francesc Massalva. Arran de la guerra del francès va caldre refer-lo. Els treballs els va dur a terme, l'any 1818, l'escultor Josep Capdevila d'Igualada. El dia 25 de gener, data de la conversió de Sant Pau (any 36 d.C), es celebra la festa major de la Guàrdia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1760 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Francesc Massalva / Josep Capdevila | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74166 | Refugi antiaeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155 PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ( 2006 ) Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 155. | XX | El refugi està format per una mena de túnel excavat en el terreny, sense cap recobriment. Surt de la planta semisoterrani de l'edifici i baixa fins a la llera del torrent de l'Illa. Té una llargada de 81 metres, una amplada de 1'5 metres i una alçada de 1'85 m. Des de la boca de la fàbrica, té un primer recorregut de 38 metres amb un fort desnivell amb graons excavats al mateix terra. Després es bifurca en dos trams. El primer continua recte 22 m. més fins a sortir al torrent. El segon, gairebé perpendicular al principal, continua en un recorregut de 22 m. en direcció a una altra sortida avui tapiada. En tot el recorregut hi havia hagut instal·lació elèctrica. Com a conseqüència de les obres de construcció de pisos a l'antiga fàbrica, l'accés des de l'interior de la fàbrica va ser tapiat i és probable que un primer tram del seu recorregut vagi quedar enrunat. | 08025-36 | C/ Bruc del Mig, 8 | A causa del perill dels bombardejos de la guerra civil (1936-1939) es va excavar un refugi antiaeri a la fàbrica Poch i Freixas, on es fabricaven taps i tubs d'estany. Es va reconvertir, durant la guerra per a poder fabricar casquets de bala i piles per a material de transmissions. El refugi començava a l'interior de la planta semisoterrani de la fàbrica i arribava fins al torrent de l'Illa. Va ser construït per persones del poble i pels mateixos treballadors de la fàbrica. L'any 2003 es va enderrocar la fàbrica i part del túnel per tal de construir un bloc de pisos. | 41.5790300,1.7806300 | 398351 | 4603756 | 1938 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74169 | Creu de terme de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-del-bruc | XX | Creu llatina de ferro forjat muntada sobre un volum quadrangular d'obra recobert per lloses de pedra unides amb morter. En aquesta base, hi consta el nom de la creu i la data de construcció, tot realitzat amb ferro i soldat a la pedra. La creu, pròpiament dita, és un volum net, tan sols perfilat per barres de ferro que treballades, configuren la forma i l'ornamentació. Un gran quadrat central realitzat amb ferros entrelligats, destaca la zona central de la creu. A l'extrem del braç inferior, dues anelles enllacen amb el tram vertical de connexió amb la base de pedra. Aquest tram vertical està treballats amb elements de forja. | 08025-39 | C/ De la parròquia | L'any 1959 Mn. Jaume Torrent, rector de l'església de Santa Maria, va impulsar una iniciativa popular per construir una creu de terme en el lloc on antigament ja se n'hi trobava una altra. La creu havia estat situada al peu del camí medieval que passava per la part més antiga de la població, actual carrer de la Parròquia, abans de l'expansió urbana del carrer del Bruc del mig a redós de la construcció de la nova carretera de Martorell a Igualada a inicis del segle XIX. | 41.5787500,1.7828000 | 398531 | 4603722 | 1959 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74169-foto-08025-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Garcès | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74171 | Ceràmica publicitària Michelin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-publicitaria-michelin | XX | Plafó ceràmic amb rajoles valencianes que tenia unes mides de 4'40 m. de llarg per 1'40 m d'amplada. Estava emmarcat per una franja de rajoles blanques en tot el perímetre, però després de fer obres de restauració de la façana es va eliminar la línia de rajoles de la part inferior. A la part central, sobre un fons de color groc, s'hi inscriuen les lletres de MICHELIN de color blau. S'emmarca aquesta part central amb una tirada de rajoles blaves. A la part dreta del plafó, el fons és blau per ressaltar la icona del Michelin que sosté la roda, realitzada en color blanc. | 08025-41 | C/Bruc de Dalt, 5 | Fins els anys 60 del segle XX, per l'actual carrer del Bruc de dalt hi passava la carretera N-II. | 41.5878000,1.7747600 | 397875 | 4604737 | 1950 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74172 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-351 | ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Construcció planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està esfondrada. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-42 | Nord-oest del terme | 41.6354600,1.7482800 | 395745 | 4610060 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74173 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-352 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. | XIX-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada presenta una pedra de conglomerat que fa de llinda. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està coronada amb una pedra que servia com a tancament de la xemeneia. La porta està orientada a sud-oest. Te una petita finestra a l'oest. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-43 | Nord-oest del terme | 41.6370100,1.7540500 | 396228 | 4610225 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74174 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-353 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. | XIX-XX | Presenta un gran forat a la volta de la coberta | Construcció de planta quadrada realitzada amb pedra seca. Queda protegida del vent gràcies a un turó proper. La porta d'entrada, orientada al nord, presenta una llosa que fa de llinda, està lleugerament malmesa i desplaçada de l'eix central del mur. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). | 08025-44 | Nord-oest del terme | 41.6374700,1.7576100 | 396525 | 4610272 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74175 | Creu del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-centenari | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.31 i 37 Imatges i records, (1996), Viena editors, p.30 | XX | La creu era tota de pedra i constava d'un pedestal i una columna amb capitell que es coronava amb una creu. D'aquest conjunt escultòric, només en resta el pedestal, el capitell i una part de la creu. El peu conserva la inscripció: Recort del Centenari. 1908. El capitell està esculturat amb els escuts de les quatre capitals catalanes ornats amb elements vegetals. Es conserva la part central de la creu que mostra el relleu de les quatre barres. La part de la creu que es conserva formes vegetals i l'escut de les quatre barres. | 08025-45 | C/ Bruc del Mig, 55 | Era una creu realitzada en motiu de la commemoració del centenari de les batalles del Bruc de l'any 1808 durant la guerra del Francès. La creu es va inaugurar el dia 6 de juny del 1908, el dia central dels actes del centenari. Es va instal·lar al lloc anomenat aleshores Pla de Can Sayol, espai on avui hi ha l'escola pública. El cost va ser de 700 pessetes. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74175-foto-08025-45-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Es troba al museu de la muntanya de Montserrat del Bruc. | 105|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74176 | Sant Pere i Sant Pau del Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-pau-del-marc-de-la-vall | Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers, p.176 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 | XVIII | La teulada i coberta estan a punt d'esfondrar-se. | Capella de petites dimensions, de planta quadrada. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrits els atributs del sant titular: la tiara i les claus. Presenta una petita finestra d'arc de mig punt sobre la porta i el ràfec amb cairons de cartabó vermellosos i blanquinosos i teules sobresortints. A l'interior hi ha restes de pintura de tema floral a la zona de l'altar i una pica d'aigua baptismal de pedra treballada encastada a la paret. | 08025-46 | Nord-est del terme | Capella construïda al costat mateix de la masia, que per concessió es dotava per tal de no haver-se de desplaçar a l'església parroquial. L'advocació a Sant Pere obeeix a que era beneficiària de Monistrol de Montserrat. | 41.6398900,1.7753900 | 398010 | 4610519 | 1726 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74180 | Forn de calç del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-castell | MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.34 | XVIII-XX | Envoltat per la vegatació i sotmès a les inclemències meteorològiques.. | Per l'estructura i el lloc on s'ubica, al llit del torrent, possiblement abans que fos utilitzat com a forn de calç, va ser un pou de glaç al qual se li va afegir una construcció amb porta i corredor. Forma una estructura excavada aprofitant el desnivell del terreny. És de planta circular, les parets de l'interior són de pedra i s'hi accedeix per la porta amb un accés de petit corredor fet amb maons, obertura per on s'hi entrava la pedra. Les pedres anaven formant una volta que s'anava cobrint amb els matacans o pedres que es poden agafar amb una mà. La porta es tancava amb dues capes de pedra, de calç per dins i sorrenca per fora fent una doble paret. S'acabava omplint des de dalt, continuant amb matacans fins a l'alçada de la clau de volta i la part superior, es posaven pedres en sentit vertical. Per tal que la pedra es cogués de manera uniforme calia dirigir el foc tapant amb fang o destapant sectors del paller o volta fent-hi forats amb una barrina. A l'olla, situada per sota del nivell de la porta, hi cremaven els feixos de llenya. Quan el fum sortia blanc, la cuita ja estava. Es rebentava la porta per desenfornar, es netejava l'olla, traient la cendra, i es començava a ensorrar la volta de mica en mica amb una barrina, mentre la calç viva es treia a mà per la porta. | 08025-50 | Est del Bruc del Mig | En els mapes surt citat com a Pou del castell, degut a fet que a l'olla s'hi arreplega l'aigua de la pluja. Era un forn de petites dimensions i la calç que s'extreia devia abastir el mercat local. | 41.5892300,1.7882900 | 399005 | 4604879 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74180-foto-08025-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74180-foto-08025-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74180-foto-08025-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74181 | Pou del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-comu | XIX-XX | Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s'hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s'eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l'obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda. | 08025-51 | Bruc de Dalt | És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d'aigua abans que fos canalitzada a les cases. Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l'aigua d'aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L'aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar. A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del 'Pou dels Frares'. | 41.5890800,1.7737500 | 397793 | 4604880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74181-foto-08025-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74181-foto-08025-51-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74182 | Forn de terrissa de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-marques | XIX-XX | Murs molt malmesos per l'acció de l'aigua i envoltat de vegetació. | Forn de coure terrissa situat en un petit talús a prop del camí, format per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. L'accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita. D'aquest forn en queda l'estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada. A prop del forn hi ha una bassa, que segurament proveïa d'aigua per a fer les peces. | 08025-52 | Sud-est del terme | La tradició de fabricar peces de terrissa està documentada des del segle XVIII. En la resposta del Qüestionari de F. De Zamora (1789), es cita 'la fabricación de ladrillos'. El lloc d'ubicació d'un forn depenia de la terra, que al Bruc, s'ha vist afavorida per l'existència de pissarres semirefractàries (llicorelles), terres molt adequades per a fer rajoles i teules. També depenia de l'aigua i sobretot del foc que requeria l'obtenció de feixos de llenya donada la gran quantitat d'aquest combustible que es necessitava pel forn. Amb la vinguda de la fil·loxera al segle XIX, molts pagesos van haver de trobar nous recursos i es van fer diversos forns d'obra que amb el pas dels segles han esdevingut bòbiles. | 41.5753600,1.7962500 | 399647 | 4603330 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74183 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-1 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-61), p.152 | XIX-XX | Masia de planta baixa, dues plantes i teulada a dues vessants. Conserva els paraments de pedra fets amb carreus de diferents mides. La porta d'entrada és d'arc escarser i a la primera planta s'hi obra un balcó. A la banda esquerra conserva els murs d'antigues dependències agrícoles. | 08025-53 | Nord-est del terme | 41.6379400,1.7791500 | 398320 | 4610298 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74185 | Cal Mussarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarro | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou. | 08025-55 | Paratge de la Vall | 41.6393900,1.7778800 | 398217 | 4610461 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74186 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-2 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XX | Conjunt format per la casa al centre i un cos a banda i banda. La casa consta de planta baixa i pis amb un balcó de barana de ferro forjat, llosanes de pedra i mènsules. L'obertura del balcó s'emmarca amb uns brancals pintats que contrasten amb l'estucat del mur de la planta pis fet amb dibuixos geomètrics. Aquests conformen unes peces que es van repetint amb el dibuix d'una flor emmarcada per un quadrat on al mig de cada costat s'hi obra una punxa. Una cornisa recorre l'alçada de la planta per sota del balcó. La façana es corona amb una gran cornisa sostinguda per mènsules i per una barana balustrada d'obra cuita. A la planta baixa queden restes de l'estucat del mur només en una franja a l'alçada de les mènsules del balcó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha la inscripció pintada: P.1902.M. A la banda dreta de la casa hi ha un gran portal per on entraven els carruatges a un cobert on hi havia les menjadores per als animals de tir. Al darrera de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges abans de sortir pel portal situat a l'esquerra de la casa. | 08025-56 | C/ Bruc del Mig, 106 | A inicis del segle XIX es va consolidar el nou traçat de la carretera reial de Barcelona a Madrid pel coll del Bruc. Fins aleshores el traçat havia seguit des de Martorell pel riu Anoia passant per Capellades i Piera. Amb l'obertura de l nova carretera es van obrir hostals al municipi on els traginers i les diligències hi feien estada. L'any 1902 Pere Muntané era el propietari de l'hostal i va fer reformes a l'edifici. L'hostal es va mantenir fins l'any 1930. | 41.5824600,1.7792400 | 398240 | 4604138 | 1902 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74187 | Cal Xic Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-cordero | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòbila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. A la part posterior de la casa hi ha la galeria original formada per sis arcades amb capitells. Per damunt de la galeria i a l'alçada del primer pis hi ha una terrassa de balustres de ceràmica. La data de construcció es troba inscrita al dintell de la porta d'entrada. | 08025-57 | C/ Bruc del Mig, 21 | L'any 1867 es va construir aquesta casa per al fill de la casa Elías, Francisco Elías i Bigorra. Adossada a aquesta es va aixecar un edifici simètric que actualment encara forma un conjunt harmònic. | 41.5793600,1.7802900 | 398323 | 4603793 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74188 | Cal Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-joan | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòvila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. Les plantes interiors van ser dividides en tres pisos per a habitatges diferents. | 08025-58 | C/ Bruc del Mig, 19 | L'any 1867 la família Elias va construir aquesta casa simètrica i idèntica a la que va fer per al fill de la casa, Francisco Elías i Bigorra al número 21. Amb el pas dels anys va ser comprada pels hereus de Cal Xic Cordero. Les dues construccions formen un conjunt harmònic. | 41.5793300,1.7803000 | 398324 | 4603790 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Forma un conjunt amb la casa Cal Xic Cordero. El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4027) que registra Cal Xic Cordero inclou també Cal Sant Joan, tot i tractar-se de dos immobles diferents. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74190 | Estufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estufa | XX | Estufa de carbó tipus salamandra que trobem a can Casas, realitzada amb ferro colat. Té quatre peus. Té dues parts o compartiments amb obertures i portetes de tancament. A la part de baix les finestretes per al tiratge i el cendrer. A la superior la part per posar-hi el combustible o carbó. D'es d'aquí surt el tub o xemeneia cap a l'exterior. Està decorada amb tema vegetal. | 08025-60 | C/ Bruc del Mig, 55 | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74190-foto-08025-60-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 105|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 74191 | Domàs del Centenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domas-del-centenari | ESTRADA I PLANELL, G, (1991), Les festes de commemoració del centenari de la guerra del Francès, (2009) Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Ajuntament del Bruc, p.40 | XX | Els laterals malmesos per la humitat. | Domàs de teixit de lli pintat a ma compost per diferents franges amb dibuixos i inscripcions. A la part superior una franja a manera de presentació en la que al fons hi ha la muntanya de Montserrat i al damunt la inscripció Glòria als Heroes. Al centre hi ha uns versos que recorden la batalla del 1808 i reclamen la construcció d'un monument al Bruc en record dels herois. A banda i banda de la part central, dues franges verticals: a l'esquerra hi figura la lletra C envoltada de llaurer i decoració vegetal a sota. A la de l'esquerra hi ha, al centre, l'escut de les quatre barres, a la part superior la data del 1808 i a la inferior la del 1908. | 08025-61 | C/ Bruc del Mig, 55 | Aquest domàs es va posar a la façana d'una casa del Bruc de Baix durant les festes de commemoració del Centenari. Des del 1892, el poble del Bruc reclamava la construcció d'un monument en record de les batalles. Aquest domàs és un testimoni d'aquest fet. L'any 2006, la propietària, Maria Castellet i Millaret en va fer donació a l'ajuntament del Bruc. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 1908 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74191-foto-08025-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74192 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures-0 | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971): Folklore montserratí. D.I.M.C. (1824): El Día diez y siete de noviembre de 1822, o sea breve resumen del asesinato de las 24 victimas de la ciudad de Manresa y demas circunstancias que acompañaron á hacer mas funebre aquel horroroso dia. Manresa, Ed. Ignacio Abadal. Enciclopèdia Catalana: www.enciclopedia.cat MASATS i LLOVER, JOAN (1989): En Mansuet Boxó, entre la llegenda i la història. Guerrilers i reialistes a l'entorn de Montserrat 1808-1822. El Brogit. | XX | Obelisc de pedra d'uns 3 m d'alçada i quatre cares d'uns 80 cm d'ample cada una. Una placa de bronze i diverses inscripcions a la pedra de l'obelisc indiquen que es tracta d'un monument erigit amb motiu de l'Aplec Tradicionalista del 18 de març de 1923 per recordar el centenari de la mort de 24 insurrectes reialistes, el 17 de novembre de 1822, en aquell mateix lloc. La placa inclou els noms i cognoms dels 24 afusellats. | 08025-62 | Ctra. BP 1101, km 7,8 | El monument fa referència a les importants insurreccions reialistes que van tenir lloc a la Catalunya Central durant el Trienni Liberal (1820-23). La matança s'atribueix al general suís Antoine Rotten, governador militar de Barcelona. Sembla que els 24 afusellats eren veïns de Manresa, on hi ha un carrer que porta el nom dels Tres Roures, i que la meitat eren religiosos. Segons l'historiador Francesc Comas, els cossos dels 24 afusellats són enterrats a la nau central de la Seu de Manresa, i cada any s'hi celebra una missa pel seu record pels volts del 17 de novembre. | 41.6533600,1.7740200 | 397917 | 4612016 | 1923 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74192-foto-08025-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una inscripció a l'obelisc indica que el lloc exacte on van ser morts els 24 reialistes es troba a 40 metres del monument, a l'altra banda de la carretera BP 1101, ja en terme municipal de Sant Salvador de Guardiola. Una llegenda situa els afusellaments a la Guerra del Francès, el 1808, i descriu el 'miracle' que es va produir quan els cossos van ser desenterrats el 10 de desembre de 1823 i van aparèixer sencers.Segons algunes fonts, la placa de bronze va desparèixer el 1936 i va ser reposada el 1962. | 106 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74193 | Llegenda del Timbaler del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-timbaler-del-bruc | CABANES I ESCOFET, Francesc Xavier (1809): História de las operaciones del exercito en Cataluña en la guerra de usurpación ó sea de la independencia de España. Imp. de la Gazeta. DURAN, Carola (2008): El Bruc en la literatura catalana del segle XIX. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLANES BALL, Josep Albert (2000): Llegendes de Montserrat. El Farell. SELLARÈS COTS, Marc (2011): 'Les batalles del Bruc', a SAUCH CRUZ, Núria, ed.: La Guerra del Francès als territoris de parla catalana. Ed. Afers. | XIX | La tradició assenyala que les batalles del Bruc de l'any 1808, en el marc de la Guerra del Francès, van ser guanyades pel bàndol català gràcies a la intervenció d'un noi de Santpedor que acompanyava el sometent tocant el timbal. El repic del timbal va ser amplificat per les roques de la muntanya de Montserrat i va causar als soldats francesos la impressió que s'enfrontaven a un exèrcit molt nombrós, cosa que els va desmoralitzar i va originar el seu replegament. | 08025-63 | La llegenda fa referència a les batalles que van tenir lloc al Bruc el 6 i 14 de juny de 1808 entre milicians i sometents catalans, d'una banda, i l'exèrcit francès, d'una altra. Les batalles van ser guanyades sorprenentment pels catalans, que eren inferiors en nombre, materials i preparació però que van dissenyar encertadament l'estratègia militar. Ben aviat, però, algunes versions van atribuir-ho a fets meravellosos o sobrenaturals. La Gazeta militar y política de Cataluña del 2 de setembre de 1808 ja esmenta la figura d'un petit timbaler que acompanya els milicians catalans a la batalla; Francesc Xavier Cabanes, el 1809, exalça la figura del timbaler i li atribueix un paper protagonista, i el 1818 ja apareixen versions escrites de la llegenda. | 41.5835100,1.7779700 | 398136 | 4604257 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74193-foto-08025-63-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Llegenda molt coneguda a tot Catalunya. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74194 | Llegenda dels pallers de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-pallers-de-pedra | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVII | Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia. | 08025-64 | Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat | El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim. | 41.5990400,1.7826200 | 398548 | 4605975 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74195 | Llegenda de la roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-foradada | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés. | XVI-XIX | Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any. | 08025-65 | Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat | La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic. | 41.6124500,1.7865700 | 398898 | 4607459 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74196 | Llegenda del Gegant encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-encantat | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter. | XVI-XVIII | Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament. | 08025-66 | Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat | La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941. | 41.6032200,1.8107200 | 400896 | 4606407 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74196-foto-08025-66-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota.' | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74197 | Llegenda de l'avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial. | XVI-XIX | Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era. | 08025-67 | Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat | L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat. | 41.6075800,1.7841000 | 398685 | 4606922 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74198 | Llegenda de les Creus Verdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-creus-verdes | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. IGLÉSIES, J. (1985).El guerriller Carrasclet ). Barcelona: Rafael Dalmau Editor (col·lecció Episodis de la història, núm.25). | XVIII | Poc coneguda entre la població. | La llegenda relata que els soldats de Felip V van penjar en aquest lloc cinc guerrillers catalans després de 1715. Van ser penjats a la forca, i no afusellats, perquè es considerava que la forca era més deshonrosa; per a això van construir cinc forques amb els arbres de l'indret, de manera que tenien l'aspecte verdós de la fusta tendra. Es va donar ordre que ningú no despengés els cossos, però al cap de pocs dies ja havien desaparegut; se suposa que devien ser enterrats allí mateix. Les forques es van convertir en creus dedicades als difunts, i aquesta imatge va donar nom al lloc. | 08025-68 | Indret anomenat Les Creus Verdes, al NO del nucli del Bruc de Dalt | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats entre guerrillers catalans i tropes felipistes a la zona. El 1719, el general Pere Joan Barceló, 'Carrasclet', es va fer fort a la muntanya de Montserrat i es va enfrontar a l'exèrcit castellà a Can Maçana, a menys de dos quilòmetres de les Creus Verdes. Tot i això, no s'ha pogut comprovar que les suposades execucions fossin conseqüència d'aquests fets. | 41.6020100,1.7694300 | 397454 | 4606321 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74198-foto-08025-68-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Una altra versió anomena l'indret 'el collet de les Forques'; aquest és el nom d'un indret situat a prop , a l'altra banda de l'autovia A2, prop del bosc de la Cova.En aquest mateix indret el llegendari popular situa la primera escaramussa de les batalles del Bruc, el 1808. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74199 | Llegenda del Camp del Portuguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-camp-del-portugues | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. HERNÀNDEZ CARDONA, Francesc Xavier (2003). Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor. | XVII-XIX | Poc coneguda per la població. | Es diu que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una gran batalla al Bruc que va causar la mort de molts soldats portuguesos que havien vingut servint el rei Felip IV d'Espanya. Els morts van ser enterrats allà mateix, però després d'un temps els veïns van observar que de la fossa sortia un braç dret amb el puny clos. Tots els intents de tornar a enterrar-lo van ser inútils; el braç sempre aflorava. Es va arribar a la conclusió que el soldat portuguès havia pegat a la seva mare i ara rebia el càstig, i els veïns evitaven de passar per aquell pla. Després de molt de temps, els elements van acabar destruint les restes del soldat. | 08025-69 | Indret anomenat Malgraó, al N de la muntanya de Montserrat | Hi ha constància documental d'enfrontaments armats a la zona a l'inici de la Guerra dels Segadors. El 21 de gener de 1641 es produeix la batalla de Martorell, una de les més importants d'aquella guerra. També està documentada la presència de soldats portuguesos a les ordres de Pedro Fajardo, marquès de Los Vélez. Tot i això, no consta la relació entre aquests fets històrics i els suposats fets narrats a la llegenda. | 41.6132900,1.7722700 | 397708 | 4607570 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda té relació amb la rondalla popular 'La mà de l'albat', recollida per Pau Bertran i Bros la segona meitat del s. XIX als pobles del Montserrat i que va servir de base per a la poesia del mateix nom amb la qual Pau Bertran va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona el 1884. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74200 | En Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVI-XIX | Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. | 08025-70 | Nucli urbà | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 74201 | Cal Vador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vador | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.27. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (03) p.8 | XVIII-XIX | Part de l'edifici sense teulada i interior malmés per accions vandàliques. | Masia de planta baixa i pis, coberta a dues aigües amb diferents cossos adossats que conforma un conjunt de grans dimensions. Els murs són de tapia amb arrebossat. La façana, orientada al sud presenta dues portes: l'entrada a l'habitatge d'arc de mig punt de maó i l'altra a l'estable, d'arc escarser de maó. Al pis s'hi obren cinc finestres de diferents mides. A la part posterior de la casa s'hi conserven quatre cups de vi. | 08025-71 | Est del Bruc de Dalt | Es troba esmentada l'any 1819. | 41.5891900,1.7761000 | 397989 | 4604889 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74201-foto-08025-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74204 | Can Viladiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladiu | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.159 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XVIII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa dos pisos i golfes amb tots els paraments de pedra. A la façana principal destaquen dos balcons amb llosanes de pedra. Te varis cossos adossats on hi havia els corrals i la comuna. A l'interior de la planta baixa hi ha l'antic celler, de volta catalana, on encara es conserven algunes botes de vi i un corral. La vivenda se situava a la planta primera. A l'entorn de la casa hi ha un pou i una cisterna | 08025-74 | Paratge de la Vall | En el capbreu del 1496, Joan Bisbal de Marganell en fa la confessió. Aleshores el mas s'anomenava mas Vilardell. | 41.6333500,1.7866600 | 398938 | 4609780 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74205 | Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guixa | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 133 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.20 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-16), p.58 | XVIII-XIX | Sense cobertes i els murs en gran part enderrocats. | Conjunt d'edificacions a l'entorn de la principal Can Guixà. Totes estan en estat ruïnós i envoltades de vegetació. Les restes conservades de Can Guixà, panys de murs de molta alçada i d'una volumetria important expliquen la importància econòmica que havia tingut. Es conserva bona part de l'arc de mig punt adovellat de la porta sud de la casa. A la banda del mur de llevant hi ha l'església romànica de Sant Miquel de Vilaclara que al seu interior va ser reutilitzada per a cups de vi. A l'entorn de Can Guixà hi ha un tancat per als ramats i dues construccions més: cal Maset i cal Maceter. | 08025-75 | Sud-oest del terme | Can Guixà és una masia d'origen medieval. L'any 1077, Udalard, vescomte de Barcelona donà al monestir de Sant Cugat el seu alou de Vilaclara amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Es troba citada al capbreu de 1496 com a tinença de Miquel Alegre de Vilaclara. Es descriu com a mas Gombau i també com a mas Alegre, rònec i situat al terme del castell del Bruc. El 1624, Anna Alegre es va casar amb Joan Subirats i Jorba de la masia El Castell del Bruc. | 41.5895400,1.7494100 | 395765 | 4604960 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74208 | Cal Carlets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets | XIX-XX | Casa de planta baixa i dos pisos rematats per una cornisa. Tots els murs són de maó propi de les bòviles del Bruc. La façana té una composició simètrica, a cada pis hi ha dos balcons i dues finestres. Els balcons del primer pis tenen barana de ferro amb llosanes. La façana està estucada a l'estil venecià amb una franja de color vermell a la part baixa de cada pis i la resta del parament de color groc. Als voltants del 1930, es va reformar la façana afegint un frontó amb un òcul central decorat amb elements ceràmics i dues pinyes a les cantonades. També es van decorar els brancals i les llindes de les obertures amb motius ceràmics vidriats. La façana actual conserva tots els elements originals als pisos i el coronament de façana, mentre que la planta baixa ha estat reformada. | 08025-78 | C/ Bruc del Mig, 86 | L'any 1883, Miquel Pujol i Orriols va comprar un terreny anomenat manso Domènech a Juan Colom i Traveria per a edificar-hi. L'any 1893 la casa ja estava construïda. L'any 1925 Carles Estrada va comprar la casa a Miquel Pujol i va reformar la façana. | 41.5814600,1.7800300 | 398305 | 4604027 | 1893 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74209 | Can Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boladeras | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-49), p.186 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis amb coberta inclinada a dues aigües. Té un cos adossat de planta i pis a la banda esquerra de la casa que conserva l'estat original. La casa s'està reformant. Manté els paraments de pedra i el volum original de la masia. Està adossada per la façana posterior a la casa anomenada Can Quim. | 08025-79 | Nord-oest del terme | Hi ha la inscripció de l'any 1898 | 41.6152600,1.7342100 | 394540 | 4607834 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74210 | Can Solà de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVIII-XX | Masia de grans dimensions situada en una elevació de terreny. L'edificació principal és de planta quadrada formada per planta baixa, pis i una torre. Al primer pis destaca una gran galeria d'arcades que recorre les quatre façanes. Al seu entorn hi ha altres edificacions i tot el conjunt queda dins d'un pati tancat per un gran mur de pedra que salva el desnivell tenint una alçada considerable. | 08025-80 | Nord-est del terme | Es troba documentada al segle XVIII. Al segle XIX es va fer la galeria. | 41.6410300,1.7765100 | 398105 | 4610644 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ha sofert diverses intervencions | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.