Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
74409 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-356 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca -sorrenca i conglomerat-, de planta circular i falsa cúpula recoberta de pedruscall i crespinell i envoltada per un voladís. El portal és trilític, amb dues llindes i té una finestra al mur i una pedra a l'exterior, que servia de banc. A l'interior hi ha un cocó, un calaix i restes de foc. Li ha caigut alguna pedra. Està orientada al nord. Mides portal: 0,87 m amplada i 1,26 m alçada. Mides perímetre interior 2,40 m | 08025-279 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6250500,1.7866900 | 398928 | 4608858 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74409-foto-08025-279-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74410 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-357 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca -sorrenca i escairada-, de planta rectangular i falsa cúpula, recoberta de pedruscall i herba, amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. També té voladís i finestra. El portal és trilític i té una doble llinda. A l'interior hi ha restes de fum, un calaix damunt de la llinda i, a terra, estris relacionats amb la producció de la mel. Va ser construïda recolzada a un marge. És una zona de feixes ben conreades i plantades d'oliveres i arbres fruiters, propera a la vinya que contrasta amb els erms que envaeixen l'entorn. Està orientada al nord. | 08025-280 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca pertany a cal Pere Jan, una masia del terme de Marganell fundada durant la primera meitat del segle XIX per Pere Joan Costa. | 41.6232100,1.7868800 | 398941 | 4608654 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74410-foto-08025-280-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74411 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-358 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca i planta semicircular, encaixada entre dos marges i encarada cap a migdia. La coberta és de falsa cúpula, amb una capa de pedruscall i crespinell al damunt i amb la sortida de fums tapada amb una pedra manllevadissa. Hi ha una finestra al mur i restes de foc a l'interior. El portal és trilític. És situada en una zona de feixes i marges, força emboscada i de difícil accés, molt a prop de l'olivar del Pere Jan. La porta d'accés té 8,80 m d'amplada i el diàmetre interior fa 1,50 m. | 08025-281 | Malniu-Carena de les Pujades | 41.6210700,1.7858900 | 398855 | 4608417 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74411-foto-08025-281-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74412 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-359 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca i planta circular, amb falsa cúpula, pedruscall i pedra manllevadissa. També té dues finestres i dos cocons. El portal és trilític, amb dues llindes, una de les quals ha caigut. És situada en uns bancals, a la carena de les Pujades, a sota mateix de la capella desafectada de Sant Pere de la Pineda. Està orientada a l'est. El gruix de les parets és de 0,76 m, la porta té 0,62 m d'amplada i el diàmetre interior és de 2,60 m. | 08025-282 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6305400,1.7842200 | 398731 | 4609471 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74412-foto-08025-282-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74214 | Sant Simeó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simeo | GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.101 Pla Especial i Catàleg de masies i cases rurals del Bruc, (2010), ajuntament del Bruc, (C-38), p. 144 | XVIII | Capella situada a l'entrada del recinte de la masia. És de planta rectangular amb teulada a dues vessants, murs de maçoneria arrebossats i pintats i els angles de carreus. La porta d'entrada és de llinda de pedra i s'hi inscriu la data del 1774. Té un òcul a la part superior i es corona amb un campanar d'espadanya realitzat amb obra. A l'interior s'hi conservava el retaule de Sant Simeó l'Estilita del segle XVI, procedent de la capella romànica de Sant Simeó, avui en ruïnes. | 08025-84 | Masia de Ca n'Ollé de la Guàrdia | L'any 1772 es va traslladar el culte de la capella romànica de Sant Simeó a aquesta de Ca n'Ollé, essent la capella romànica original transformada en un edifici agrícola. | 41.6318900,1.7247200 | 393777 | 4609692 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74214-foto-08025-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74214-foto-08025-84-3.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | El retaule va ser venut i no se sap on es troba | 96 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74157 | Matastacs Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matastacs-vell | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.154 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. p.109. VIVES I TORT, Miquel (2007). L'evolució històrica viària entre el Llobregat i el Foix. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XIX | Sense teulada i murs amb esquerdes i gran obertures. | Conjunt format per una construcció de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. Te un cobert adossat de planta baixa (corral) i tres edificacions aïllades que contenen cups. En total s'hi compten 5 cups. El més gran queda dins d'una construcció quadrada que fa 6'5 metres de costat. La major part del conjunt està en ruïnes. En una de les façanes laterals de la masia, es conserva la paret de tapia original i s'hi observa part de l'arcada d'un antic forn de pa. | 08025-27 | Matastacs a la Guàrdia | Al cartulari de Sant Cugat es cita en tres documents, amb el nom de mansum de Mastatac, (doc.834, 1117) Mastacti (doc.999, 1155) i mansum de Matastag (doc 1002, 1155). Al capbreu del 1496, Miquel Martorell, d'entre les possessions que confessa cita un mas rònec i deshabitat anomenat el mas Matestats, el qual limitava a l'est amb terres del mas Jolenques. | 41.6393100,1.7463800 | 395593 | 4610489 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74238 | Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lentorn-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -650 -50 | Inapreciable a simple vista. | 08025-142 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Lloc d'habitació sense estructures on s'han recollit superficialment diversos fragments de ceràmica ibèrica sense que s'hagin observat estructures. | 41.6080300,1.7737200 | 397821 | 4606984 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74238-foto-08025-142-3.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Aquest jaciment és conegut simplement com 'Sant Pau Vell' però s'ha cregut convenient anomenar-lo 'Jaciment de l'entorn de Sant Pau Vell' per tal d'evitar confussions doncs el jaciment es troba un xic allunyat de Sant Pau Vell. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74239 | Cova del Cau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cau | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | -1800 -650 | Cova en forma de cau o passera de guineus situada sota una gran roca caiguda. | 08025-143 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat als primers del mes de maig de l'any 1924 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. Hi aparegué un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i capes de cendres. Forma part d'un espai d'interès arqueològic senyalitzat pel Patronat de la Muntanya de Montserrat juntament amb la Cova Tapada, el Megàlit de la Cova Tapada, la Cova del Torrent i el jaciment de la Bauma. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74239-foto-08025-143-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74240 | Cova del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-torrent | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | Petita cova situada molt a prop del camí de la Diablera que té per sostre una roca trencada i caiguda dels cingles propers. | 08025-144 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment descobert i excavat al setembre de l'any 1925 per Joan Maria Casas de Müller, a qui segurament debem també el propi nom de la cova. A fora la cova hi aparegué mitja mandíbula d'isard i cendres. El mateix Casas, en la seva memòria descriu que a l'iniciar l'excavació el terra de la cova estava desordenat i sospita que això era degut a excavacions furtives en busca de tresors. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una bellíssima destral polida de 37 mm. De llargada, diversos fragments de ceràmica prehistòrica barrejada amb altra ceràmica moderna i un picarol de matxo modern. | 41.6071000,1.7775900 | 398142 | 4606876 | - 2000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74240-foto-08025-144-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74277 | Megàlit de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/megalit-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -5500-4000 | Megàlit format per tres grans roques rectangulars, dues de més petites que fan de peu a una de més gran col·locada en forma vertical. Es troba vora el camí d'El Bruc a Coll de Guirló, en un punt amb fort pendent. | 08025-139 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Primitiu monument funerari atípic en aquesta zona, tant per la seva forma com per la col·locació de les pedres, situat damunt de la Cova Tapada, utilitzada com a cova d'enterrament i inhumació col·lectiva. A uns 20 metres del megàlit es va localitzar, sota una gran roca caiguda (La Cova del Cau) un fragment de crani, ossos humans molt deteriorats, un vas eneolític, ceràmica molt fragmentada i cendres. Són moltes les fonts que dubten de l'autenticitat del monument, entre d'altres el mestre Josep Corominas, apuntant que sigui una formació merament natural. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74277-foto-08025-139-3.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També se'l coneix amb els noms de 'Megàlit de la Diablera' i 'La Pedra Dreta'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74278 | Jaciment de la Cova Tapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-tapada | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1800 -650 | Cova situada al costat est de la roca on reposa el Megàlit de la Cova Tapada. Inicialment era tota tapada de roques i d'aquí li prové el seu nom. | 08025-140 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Cova amb funció d'enterrament. A inicis del segle XX Joan Maria Casas de Müller va excavar la Cova Tapada trobant, segons la seva memòria inèdita, ossos d'animals, un esquelet d'un isard, diversos vasos fragmentats, un punxó d'os fragmentat, 6 cranis humans que estaven en relatiu bon estat de conservació, a excepció de les mandíbules inferiors que no n'aparegué cap. En total es van comptabilitzar la presència de 25 individus. No va aparèixer cap element metàl·lic i tan sols 2 rascadors dubtosos. | 41.6076300,1.7778600 | 398165 | 4606935 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74278-foto-08025-140-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Hi ha certa confussió en la localització d'aquesta cova confonent sovint la seva localització amb l'anomenat jaciment de la 'Bauma'. Es troba dins una zona d'interès arqueològic senyalitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. | 79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74279 | Jaciment 'A 100 metres de Sant Pau Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-a-100-metres-de-sant-pau-vell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | -1200 - 50 | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig del camí, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent amb el pas de la gent per damunt del camí. Situat en una zona erma i boscosa en el tall d'un camí. | 08025-141 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Jaciment en el que hi apareixen fragments de ceràmica feta a mà que es podrien situar en el període del Bronze Final - Ferro. Aquests fragments es troben molt dispersos, tal vegada a causa de l'actuació de les màquines que havien desbrossat el camí. | 41.6085300,1.7781700 | 398192 | 4607034 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74279-foto-08025-141-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74284 | Font de l'Esllavissada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesllavissada | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Dins la Cova de l'Esllavissada, tocant al fons de la roca, es crea una bassa consolidada amb ciment, on es recull l'aigua. Aquesta aigua es condueix mitjançant un tub de plàstic cap a un petit dipòsit quadrat tancat per una portella. Del mateix dipòsit en surt una canal de plàstic que escampa l'aigua pel terra de la cova. És una font d'aigua clara però estancada no apta pel consum humà sinó més aviat pensada com a aveurador d'animals. L'ampla cova és un bon aixopluc d'una quinzena de metres per tres de fondària. | 08025-154 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament aquesta font era formada per unes bassetes resultants naturals resultants dels degotissos de la cova. Va ser reformada el 9 de novembre de 1947. Rarament es veu eixuta. | 41.6064000,1.7938700 | 399497 | 4606779 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74284-foto-08025-154-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de l'Esllavissada'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74285 | Font del Xevret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-xevret | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | En un entorn molt amagat i ombrívol, dins un antic oliverar, s'hi troba aquesta font, nascuda d'entre una gran roca i un mur de pedra seca. L'obra està consolidada en ciment i presenta un petit brollador metàl·lic. Just al costat, aprofitant el pendent i les roques de l'entorn hi ha construït un banc amb base de pedra seca i rajoles. | 08025-155 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | Antigament era una font gairebé sempre perduda i inaprofitable. Arranjada al 1961, conté un dipòsit tapat. | 41.5990800,1.7887000 | 399055 | 4605973 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74285-foto-08025-155-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74286 | Cova de l'Arcada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-larcada | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Pont natural de grans dimensions, adossat a la paret del cingle, sota la desembocadura fòssil del Torrent de la Coma Cirers. Les seves mides són força importants: 5 metres de fons, 20 metres d'alçada i 40 metres d'ample. | 08025-156 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.6000300,1.7906400 | 399218 | 4606076 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74286-foto-08025-156-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Conté traces antigues de l'activitat d'escalada. Recentment el 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat' ha prohibit temporalment aquestes pràctiques degut a una població d'aus rapinyaires. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
74287 | Regió d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dagulles | <p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</p> | <p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.</p> | 08025-157 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).</p> | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74392 | Cova del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cabrit | <p>Balma de no massa fondaria situada per damunt del camí de la Cova de l'Arcada a la Font del Xevret. Conserva murs, màrfegues rústiques, foc a terra i atuells per cuinar, donant facilitats per a fer bivac.</p> | 08025-262 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74392-foto-08025-262-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74393 | Els Pallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pallers | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>Els Pallers és un serrat que conte quatre monòlits capritxosament esculpits pel pas del temps i que recorden la forma de pallers, forma a partir de la qual la imaginació de la gent n'ha bastit llegendes que han arribat als nostres dies. Per la seva forma aquestes formacions també són anomenades 'pallers de pedra' o 'els pallers de tot l'any'. Tot i que són de curta ascensió aquests 'pallers' tenen quelcom especial que en justifica l'escalada. Des de la carena dels Pallers estant hom pot gaudir d'unes meravelloses vistes tant de la regió de les Agulles com de la vall d'El Bruc.</p> | 08025-263 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5998600,1.7806400 | 398384 | 4606069 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74393-foto-08025-263-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-05 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74343 | Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-roca-foradada | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a la dreta el camí que va a La Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé per seguir a l'esquerra direcció a la Roca Foradada la qual es superada per dessota, passant per la Cadireta i s'arriba a l'entroncament a l'esquerra amb el camí de Coll de Porc (825 m.), en el lloc d'una antiga carbonera. Es pren doncs el camí a Coll de Porc, el qual augmenta el pendent amb unes quantes ziga-zagues i finalment s'arriba a un estrep amb unes magnífiques vistes i on trobem a la dreta el camí a les Agulles i a l'esquerra el camí a Coll de Porc arrecerat sota les parets de la regió dels Frares. En uns minuts s'arriba a la Font de Coll de Porc, situada arran mateix de camí sota la pedra del cingle que té adossada la roca del Novici, i poc després a Coll de Porc (980 m.). | 08025-213 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74343-foto-08025-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74344 | Camí de Can Maçana a coll de Porc per la Portella i el pas del Príncep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-macana-a-coll-de-porc-per-la-portella-i-el-pas-del-princep | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Partint de Can Maçana (718 m.) pren el camí que es dirigeix a Coll de Guirló (800 m.) passant prop de Sant Pau Vell. Es deixa a l'esquerra el camí que va a la Roca Foradada i la Cadireta, per seguir a la dreta direcció a la Portella, la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé. Pel camí de la dreta arribarem a una canal pètria que caldrà enfilar. Al capdemunt trobarem el camí del pas del Príncep fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Seguint sempre l'orientació a llevant cal seguir el camí fins arribar a un collet que cal traspassar baixant fins a trobar el gual arribant al Torrent del Lloro i més endavant al pas del Príncep, la font de l'Esllavissada i el coll de Porc (978 m.). | 08025-214 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74344-foto-08025-214-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | El primer tram d'aquest camí coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-172 que va al monestir de Montserrat i és senyalitzat amb un traç de pintura blanca a dalt i un de pintura vermella a baix. | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74350 | Camí dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-francesos | http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/El_parc/Itineraris/Arxius/Ruta%207/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012) | Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat. | 08025-220 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74352 | Conjunt de vies d'escalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-vies-descalada | REDÓ, Salvador (1996). 'Montserrat i el seu entorn'. Angle Editorial. | XIX-XX | Tothom està d'acord en afirmar que Montserrat és l'ecola catalana d'escalada per excel·lència. Des que a mijan segle XIX es van començar a explorar les zones altes del massís amb la intenció no ja de fer només d'ermità o de boscater sinó per un interès científic i per què no esportiu, les parets i agulles montserratines no han parat de sentir els cops de martell que fixen les cordades. La nova escalada esportiva amb poca corda i molta força als dits i als peus i molt d'enginy també ha trobat a les parets del conglomerat un unes possibilitats inesgotables. Com a espais significatius d'aquesta activitat cal esmentar la Regió d'Agulles, els Ecos o la zona anomenada Tàbor amb el Cavall Bernat, coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer. Actualment la xifra de vies d'escalada és de centenars i centenars i cobreixen per tots costats roques com el Cilindre, la Roca Plana dels Llamps, la Roca Gran de la Portella o el Montgròs. | 08025-222 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5992000,1.8025700 | 400211 | 4605970 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74352-foto-08025-222-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
74365 | Jaciment de l'antiga ermita de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lantiga-ermita-de-sant-jeroni | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XV-XVI | Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada on després hi hagué el restaurant de Sant Jeroni. | 08025-235 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Petit i sòlid edifici religiós reedificat l'any 1590. Tenia dues cisternes. Fou aterrada durant la guerra del Francès entre 1811 i 1812. Actualment encara s'hi pot veure les restes de la planta, destacant l'absis. L'actual capella va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'anterior un xic més avall. | 41.6035200,1.8122000 | 401020 | 4606438 | 1590 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Cal no confondre aquesta capella amb l'altra que existí dalt el mirador de Sant Jeroni titulada 'Santa Maria la més alta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
74368 | Jaciment de la Cova de Mas Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-mas-muntanya | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-238 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.5994200,1.7805800 | 398379 | 4606020 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
74369 | Jaciment de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-bauma | Jaciment neolític situat en una paret de la zona arqueològica de la Cova Tapada i la Diablera. | 08025-239 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053700,1.7777100 | 398149 | 4606684 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74369-foto-08025-239-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74374 | Font de la Cadireta - Guilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cadireta-guilles | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | XX | Deixant el torrent de Migdia vers el Montgròs, damunt on hi ha el pla d'una antiga carbonera. És una font gairebé inservible puix que l'aigua que neix en una filtració de les roques del cingle es barreja amb la brossa i altres aigues de pluja. Existeix un dipòsit d'obra annex amb una conducció que l'allarga fins l'aixeta actual. L'aigua hi és constant. És una obra de pedra i ciment construïda arran de terra i adosada a la roca. Com a tapa per aïllar el petit dipòsit s'utilitza una pedra. | 08025-244 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6014200,1.8066700 | 400556 | 4606212 | 1960 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74374-foto-08025-244-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119|98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74385 | Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jeroni-2 | LLORACH, Josep Maria (2009). El Parc Natural de Montserrat. 10 rutes autoguiades. Cossetània Edicions. | Cim de Montserrat (1236 m.) i mirador singular. Tot i ser el cim més alt coronar-lo no és gens difícil. Des de Sant Joan el camí que hi porta és força planer. Molt a prop del lloc on hi hagué l'antiga capella de Sant Jeroni s'alça el mirador on hi ha una rosa dels vents d'hacer que marca la toponimia de l'entorn. Des del cim les vistes sobre la geografia són espectaculars, com per exemple les agulles de Montserrat, Santa Cecília a 600 metres per sota dels peus o el Monestir de Sant Benet. Des de Sant Jeroni es veu a tocar les comarques que envolten Montserrat: Vallès Occidental, bona part del Vallès Oriental, Bages, Anoia i Baix Llobregat. A l'horitzó també es veu el Mediterrani i el Barcelonès. | 08025-255 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6053400,1.8112900 | 400947 | 4606641 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74385-foto-08025-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74385-foto-08025-255-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Tot i estar molt ben acondicionat amb una barana de protecció cal extremar precaucions puix les parets de pedra són molt altes. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
74386 | Avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-pouetons | <p>BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>L'Avenc dels Pouetons s'obre sota la roca anomenada dels Pouetons. És la concavitat més profunda de la muntanya. Presenta dues boques d'entrada i baixa formant diversos relleixos fins a una profunditat total de 125 m. i 337 m. de recorregut. És un dels avencs més importants de Catalunya excavats en conglomerat. L'avenc dels Pouetons és una constatació que la roca calcària també hi és present a Montserrat; és per això que no hi manquen els avencs. De fet, mercès al carbonat de calci s'han pogut cimentar millor els materials conglomerats per donar consistència als monòlits. Aquest avenc consta d'un espectacular pou d'entrada de 52 metres de profunditat amb un replà a la cota -32 on gràcies a una pronunciada rampa s'ajunten les dues boques de la cavitat. A partir d'aquí pous i galeries, esquerdes i ressalts, blocs i lloses, fins un darrer pou de 14 metres que en permet accedir a una galeria final de 50 metres. Els catalans van ser els degans de l'Estat espanyol en l'activitat de l'espeleologia. A principis del segle XIX, el monjo montserratí Gerard Joana ja va explorar a la mateixa muntanya les coves del Salnitre i l'avenc dels Pouetons. La visita a aquest avenc és imprescindible efectuar-la acompanyats d'especialistes en el món de l'espeleologia, que compleixin a més la legislació vigent en aquest tipus d'esport d'aventura.</p> | 08025-256 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6065200,1.7830400 | 398595 | 4606805 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74386-foto-08025-256-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Es recomana precaució i respecte a l'entorn natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74387 | Cova de les Pruneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-pruneres | BARBERÀ I SAUQUÉ, Josep (1977): Montserrat pam a pam. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Bauma o cova-refugi preparada per a dormir-hi mercès al treball dessinteressat dels membres del G.A.M., del Club Muntanyenc Barcelonès. Es troba sota la roca anomenada La Vella. | 08025-257 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6039800,1.7976700 | 399810 | 4606506 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74387-foto-08025-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74387-foto-08025-257-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
74242 | Cista de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-jorba | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-146 | Muntanya de Montserrat. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat. | 41.5874800,1.7991200 | 399905 | 4604673 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74349 | Camí del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cabrit | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Antic camí sense senyalitzar, poc consolidat i segur que parteix dels peus de la cova del Cabrit i passa prop de la font del Xevret. | 08025-219 | Muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
74371 | Col·lecció al Museu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-de-montserrat | <p>MONESTIR DE MONTSERRAT (1998): Guia oficial de Montserrat.</p> | <p>Col·lecció de peces prehistòriques procedents dels sepulcres de fossa localitzats a inicis del segle XX al terme del Bruc i actualment dipositades al Museu de Montserrat, conjuntament amb peces provinents de la Cova Freda i la Cova Gran (Collbató).</p> | 08025-241 | Museu de Montserrat. Monestir de Montserrat. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | - 4000 | 08025 | El Bruc | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74371-foto-08025-241-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78|79|76 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74161 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-1 | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68 | XV-XX | Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa. | 08025-31 | Nord-est del Bruc de Dalt | Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII. | 41.5923400,1.7758800 | 397976 | 4605239 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74176 | Sant Pere i Sant Pau del Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-i-sant-pau-del-marc-de-la-vall | Amics de Montserrat. Ermites i fonts montserratines. (1967). Editorial Montblanc. Granollers, p.176 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 | XVIII | La teulada i coberta estan a punt d'esfondrar-se. | Capella de petites dimensions, de planta quadrada. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrits els atributs del sant titular: la tiara i les claus. Presenta una petita finestra d'arc de mig punt sobre la porta i el ràfec amb cairons de cartabó vermellosos i blanquinosos i teules sobresortints. A l'interior hi ha restes de pintura de tema floral a la zona de l'altar i una pica d'aigua baptismal de pedra treballada encastada a la paret. | 08025-46 | Nord-est del terme | Capella construïda al costat mateix de la masia, que per concessió es dotava per tal de no haver-se de desplaçar a l'església parroquial. L'advocació a Sant Pere obeeix a que era beneficiària de Monistrol de Montserrat. | 41.6398900,1.7753900 | 398010 | 4610519 | 1726 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74176-foto-08025-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
74179 | El Marc de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-marc-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVII-XX | Ha perdut la teulada del cos principal. | Masia de grans dimensions formada per un cos central al qual se li van afegir a ambdós costats ampliacions. Te planta quadrada i està formada per planta baixa, pis i golfes. La porta és d'arc de mig punt adovellada. Al primer pis les finestres són de llinda amb brancals de pedra. Destaquen els ampits també de pedra. La façana es troba esfondrada. Al costat mateix de la casa hi ha l'ermita de Sant Pere i Sant Pau. Al voltant de la casa hi ha un important conjunt de cups de vi, ara tapats i un pou, tots realitzats amb pedra seca. | 08025-49 | Nord-est del terme | Existeix al final del segle XVII. A la porta, inscrita a la fusta hi ha la data del 1767. | 41.6400900,1.7754800 | 398018 | 4610541 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74179-foto-08025-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a March de la Vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
74183 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-1 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-61), p.152 | XIX-XX | Masia de planta baixa, dues plantes i teulada a dues vessants. Conserva els paraments de pedra fets amb carreus de diferents mides. La porta d'entrada és d'arc escarser i a la primera planta s'hi obra un balcó. A la banda esquerra conserva els murs d'antigues dependències agrícoles. | 08025-53 | Nord-est del terme | 41.6379400,1.7791500 | 398320 | 4610298 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74184 | Sant Pere de Vilardell o de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilardell-o-de-la-pineda | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 338 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 MAURI, Alfred (2006) La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Annex informàtic. Registre de llocs per municipis. (TDR | XVIII-XIX | Sense teulada. | Ermita de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites. | 08025-54 | Nord-est del terme | La primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia. | 41.6262700,1.7848200 | 398774 | 4608996 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74210 | Can Solà de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVIII-XX | Masia de grans dimensions situada en una elevació de terreny. L'edificació principal és de planta quadrada formada per planta baixa, pis i una torre. Al primer pis destaca una gran galeria d'arcades que recorre les quatre façanes. Al seu entorn hi ha altres edificacions i tot el conjunt queda dins d'un pati tancat per un gran mur de pedra que salva el desnivell tenint una alçada considerable. | 08025-80 | Nord-est del terme | Es troba documentada al segle XVIII. Al segle XIX es va fer la galeria. | 41.6410300,1.7765100 | 398105 | 4610644 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ha sofert diverses intervencions | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74148 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-1 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160 | XVIII-XX | Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries. | 08025-18 | Nord-oest del terme | 41.6286100,1.7137800 | 392860 | 4609342 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74149 | Cal Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 | XVIII-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. | 08025-19 | Nord-oest del terme | 41.6270100,1.7231400 | 393637 | 4609152 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74153 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140. | XVIII | Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada. | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn. | 08025-23 | Nord-oest del terme | 41.6261200,1.7147500 | 392937 | 4609064 | 1773 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
74156 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125. | XVIII- XX | Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures. | 08025-26 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX. | 41.6218500,1.7342700 | 394556 | 4608566 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
74158 | Masia Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-miquel | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101. | XV-XXI | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia. | 08025-28 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural. | 41.6276200,1.7422000 | 395226 | 4609197 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc