Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74160 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents-0 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-28) | XVIII-XX | De l'edificació només en resten dempeus part dels murs i les cantonades. Consta d'un cos principal de planta baixa i pis amb un volum adossat de planta baixa i dos petits cossos als extrems de planta baixa. | 08025-30 | Nord-oest del terme | Aquesta masia va quedar molt malmesa a causa de l'incendi forestal de l'any 1986. | 41.6316700,1.7453600 | 395496 | 4609642 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74172 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-351 | ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Construcció planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està esfondrada. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-42 | Nord-oest del terme | 41.6354600,1.7482800 | 395745 | 4610060 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 74173 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-352 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. | XIX-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada presenta una pedra de conglomerat que fa de llinda. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està coronada amb una pedra que servia com a tancament de la xemeneia. La porta està orientada a sud-oest. Te una petita finestra a l'oest. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-43 | Nord-oest del terme | 41.6370100,1.7540500 | 396228 | 4610225 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 74174 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-353 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Calramunt i la Torre de Claramunt. | XIX-XX | Presenta un gran forat a la volta de la coberta | Construcció de planta quadrada realitzada amb pedra seca. Queda protegida del vent gràcies a un turó proper. La porta d'entrada, orientada al nord, presenta una llosa que fa de llinda, està lleugerament malmesa i desplaçada de l'eix central del mur. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). | 08025-44 | Nord-oest del terme | 41.6374700,1.7576100 | 396525 | 4610272 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74174-foto-08025-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74178 | Sant Simeó l'Estilita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-simeo-lestilita | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Vol, XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 385. GAVÍN, Josep M.(1984), Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.100 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.114 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XII | No disposa de coberta i els murs perimetrals estan sotmesos a les inclemències meteorològiques. | Els vestigis que queden de l'església resten totalment subordinats a una pagesia. Encara, però es pot diferenciar el cos de la nau. No hi ha l'absis. Queden ressalts pre-absidals ornats amb una cornisa, que obrien el presbiteri. Té adossada una construcció amb cups al seu interior. Els murs laterals tenien un seguit de finestres de doble esqueixada i coronades amb arcs de mig punt adovellats. Al mur sud es conserva una finestra amb l'additament d'una segona filada de llosetes a manera d'arquivolta. L'únic element decoratiu del parament extern és una cornisa a la paret nord. La porta devia ser a l'oest. L'any 1772 fou traslladat el culte a una nova capella, construïda al costat de la masia de Ca n'Ollé. A partir d'aquest moment va ser utilitzada com a dependència agrícola. A la capella hi havia el retaule del segle .XVI, dedicat a Sant Simeó que al 1772, es traslladà a la capella de Ca n'Ollé. | 08025-48 | Nord-oest del terme | Capella situada dins del terme del castell de la Guàrdia a la demarcació de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. Les primeres noticies es troben en una descripció dels drets que tenia el senyor major del castell de la Guàrdia, ja que es fa constar que tenia el mas de Sant Simeó. La veneració del sant es podria relacionar amb la tradició eremítica de Montserrat. | 41.6407500,1.7338700 | 394553 | 4610665 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74178-foto-08025-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74178-foto-08025-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74178-foto-08025-48-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Ermita de Sant Simió. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 74209 | Can Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boladeras | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-49), p.186 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis amb coberta inclinada a dues aigües. Té un cos adossat de planta i pis a la banda esquerra de la casa que conserva l'estat original. La casa s'està reformant. Manté els paraments de pedra i el volum original de la masia. Està adossada per la façana posterior a la casa anomenada Can Quim. | 08025-79 | Nord-oest del terme | Hi ha la inscripció de l'any 1898 | 41.6152600,1.7342100 | 394540 | 4607834 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74211 | Ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolle-de-la-guardia | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.153 CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22 Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-38) p.144. | XV-XX | Casa pairal de grans dimensions, de planta baixa, planta pis i sota-coberta amb una sèrie de volums adossats. Ha estat reformada, canviant l' aspecte original de la façana. El porxo d'arcades, la galeria i la torre són de recent construcció. De la primitiva edificació en resta tot el volum format per un edifici a dues vessants, de planta i pis amb dos balcons de barana de ferro on hi ha inscrit el nom Ignaci Oller. Per damunt dels balcons s'ha incorporat una finestra gòtica on hi havia l'antiga finestra de les golfes. S'accedeix a l'entrada per la porta situada a l'arcada del cos lateral, situat a ponent, construït probablement al segle XIX. Consta de planta baixa i pis cobert amb una galeria que conserva l'aspecte original. Per sota de la galeria, es troba la porta original de la masia, d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior de la planta baixa, una escala condueix al primer pis on hi ha una gran sala original, de 90 metres quadrats. A la part de ponent hi ha l'antic cup amb la inscripció Fet fer Ignaci Oller. Any 1800. Al voltant de la casa hi ha la capella de Sant Simeó, del segle XVIII, un estany, jardins i una premsa de vi. | 08025-81 | Nord-oest del terme | Al segle XV, Melcior Oller en fa la confessió al capbreu del 1496. La casa i les terres formaven part del terme del castell de la Guàrdia. Al segle XVIII, Isidre Oller i Pagès va exercir de batlle del lloc de Sant Pau de La Guàrdia. Actualment allotja una casa de turisme rural. | 41.6316400,1.7243100 | 393742 | 4609665 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74235 | Can Farran Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farran-vell | Informació oral: Remei Rodamilans. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-34). p.129 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per planta i pis. L'edifici conserva el volum original i a la part est s'hi va construir un garatge, part d'aquest espai era l'antic forn de pa. Ha estat restaurada conservant els murs originals, els desnivells entre les dependències, l'escala d'accés a la planta i els panys de paret de la menjadora de la cort del porc, avui reconvertida en un bany. La cuina, situada a l'oest ocupa l'espai de l'antic estable del cavall. | 08025-105 | Nord-oest del terme | Aquesta casa era coneguda com a cal Patam. L'any 1968 estava abandonada després de la mort del seu propietari, Joan Sala i Moncunill. L'escultora Remei Rodamilans la va adquirir l'any 1968. Hi ha fet una restauració amb criteris conservacionistes al mateix temps que ha recuperat l'entorn cuidant la vegetació i les fonts. | 41.6246200,1.7383600 | 394901 | 4608868 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 74138 | Ca n'Elies de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelies-de-la-guardia | RIBAS I CALAF, Benet (1997), Història de Montserrat (888-1258). Barcelona, Curial i Abadia de Montserrat. p.100-102 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. (2006). p.145 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-26) p.96 VIVES I TORT, M; (2007). L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XX | Casa pairal de grans dimensions que ha estat reformada per a restaurant. Consta de dos edificis contigus orientats al sud de planta baixa i pis: la casa pairal i la masoveria. La casa pairal te l'accés per sota d'un porxo amb volta de creueria. A la planta primera conserva l'espai de la gran sala i una habitació d'alcova amb tancaments de fusta d'estil neoclàssic i pintures modernistes. Al primer pis s'hi obra una galeria. La masoveria conserva l'entrada d'arc de mig punt amb dovelles on hi ha la data a la clau de volta del 1707. Són destacables les reixes de gelosia realitzades en ferro de dues finestres de la planta baixa i el rellotge de sol de la façana. L'espai davanter de les construccions té un pati tancat per un mur de pedra i porta de ferro i a la cantonada oest hi ha un mur amb espitlleres. Els antics cellers, els cups, la premsa i les quadres de la planta baixa han estat transformats en restaurant. | 08025-8 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | Les primeres referències de la masia es troben el 1230 en el document de reconeixement de drets corresponents al rei i als castlans del castell i terme de la Guàrdia. En el capbreu del 1496 en fa la confessió Simó Elies qui ho posseeix del seu avi Pere Elies. Al segle XV hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a San Abundi. Al segle XIX, n'era propietari Miquel Elías (1766-1841), nascut a Sant Pau de la Guàrdia però que es va traslladar a Barcelona i es dedicà al comerç. L'any 1816 va comprar la masia de Can Bros de Martorell on hi va instal·lar una serradora, una farga de coure i un molí paperer. Als anys 40 del segle XX la família Elies ho va vendre a la família Tobella, actuals propietaris. | 41.6118700,1.7475500 | 395646 | 4607442 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74138-foto-08025-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74146 | Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.100 | XVIII | Església d'una sola nau, amb tres capelles laterals al costat de la epístola i dues al de l'evangeli i un cor als peus. El presbiteri presenta, al mur frontal, unes figures dels quatre evangelistes, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat acompanyada per les de Sant Pere i Sant Pau i una hornacina amb la imatge de Sant Pau. Al mur dret la imatge d'un papa. L'altar està cobert amb un baldaquí on hi ha penjada una creu processional, segurament reaprofitada. Destaca a la part frontal de l'altar un alt-relleu daurat, amb l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc, única taula que es conserva del retaule de l'altar major, cremat el 1936, dedicat a la conversió de Sant Pau. A la primera capella lateral dreta al costat de la sagristia hi ha una imatge del sagrat cor i unes pintures murals en molt mal estat, aspecte que en dificulta la seva descripció. La segona capella d'aquest tram conserva un altar barroc amb columnes, fet amb guix i pintat. Hi ha tres escultures: Sant Isidre, Sant Abundi i Sant Antoni. La tercera capella, conserva pintura mural i una pica baptismal. A la capella situada a la banda de l'epístola, al costat de l'altar hi ha una imatge del a Mare de Déu del Roser.A la següent una imatge de la Immaculada, en una hornacina amb columnes d'estil neoclàssic. A la paret del final de l'església, al costat esquerra, hi ha un crucifix. I a l'entrada de l'església una pica baptismal que se sustenta en un corró de batre. El paviment és de mosaic decorat. A prop del presbiteri hi ha dues làpides sepulcrals. A l'exterior en el graó de l'entrada s'inscriu a la pedra la data del 17--. Té adossat un campanar de torre de planta quadrada amb una espitllera a mitja alçada. La façana és plana, sense cap ornament, amb la porta d'entrada arquitravada amb una llosa de pedra i brancals també de pedra. A la part alta hi ha un òcul. | 08025-16 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | En el lloc de l'actual església, existia a l'època medieval, la capella del mas Elías, dedicada a Sant Aon o Sant Abundi. Al segle XVIII, en ser abandonada l'església de Sant Pau Vell, situada al castell de la Guàrdia, es va construir un nou temple al sector oriental del terme, justament on es trobava la capella de Sant Abundi. El 1738 es donà el permís religiós per a transferir l'església de Sant Pau al costat de la casa de Josep Elías, el qual va cedir un tros de terra. La nova església va ser sufragània de la del Bruc. Les obres van començar el 1740, essent mestre d'obres Miquel Sencú de Manresa, es van acabar el 1743 i a l'any 1760 es va fer el retaule de Sant Pau de l'latar major. Durant la guerra civil, l'església va ser saquejada cremant-se el retaule barroc, altres dos altars i dotze imatges. L'any 1940 es començà la reconstrucció de l'altar major, es va pintar el presbiteri. El 1941 es va col·locar el baldaquí i la imatge de Sant Isidre que es troba a l'altar barroc. El 1959 es va restaurar la sagristia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1743 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74146-foto-08025-16-3.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Miquel Sancú, mestre d'obres | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 74165 | Retaule de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.71 MARTÍ I BONET, J.M. El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona, 2008. p.238 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. p.43 | XVIII-XIX | Part del retaule barroc. Resta una taula que s'ajusta a la part frontal de l'altar. És un altrelleu en el que s'hi representa l'escena de Sant Pau pel camí de Damasc quan va tenir lloc la seva conversió al cristianisme. A primer pla la figura de Sant Pau en el moment en que cau del cavall sorprès per una intensa llum i per les paraules de Crist des del cel que es representa a la part alta i al centre de la taula. A l'esquerra en perspectiva s'hi representa la ciutat de Damasc a la llunyania. A la dreta uns personatges amb vestimenta de romans a cavall. És de fusta i està recobert per una capa de pintura daurada. | 08025-35 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | La construcció del retaule de l'altar major data del 1760 i va ser obra de l'escultor igualadí Francesc Massalva. Arran de la guerra del francès va caldre refer-lo. Els treballs els va dur a terme, l'any 1818, l'escultor Josep Capdevila d'Igualada. El dia 25 de gener, data de la conversió de Sant Pau (any 36 d.C), es celebra la festa major de la Guàrdia. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 1760 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74165-foto-08025-35-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Francesc Massalva / Josep Capdevila | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 74303 | Festa Major de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pau-de-la-guardia | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. VICTORI, F. (1965). Calendari folklòric d'Igualada i la seva comarca. Centre d'Estudis de la Comarca d'Igualada. | XVIII-XXI | Se celebra el 25 de gener, diada de la conversió de sant Pau. Consisteix en una missa solemne i la benedicció de panets i coques. Els administradors reparteixen bocins de coca beneïda durant la missa, i a la sortida es donen panets també beneïts. | 08025-173 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | L'origen de la festa es troba a l'església romànica de Sant Pau Vell, situada a prop de Sant Pau de la Guàrdia. Al segle XVIII, la nova església de la Guàrdia va tornar a prestar els serveis religiosos de Sant Pau Vell, ja en desús. | 41.6121500,1.7477300 | 395662 | 4607472 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74303-foto-08025-173-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia la festa es limita als actes religiosos.Als segles XVIII i XIX es feia una processó que passava per les principals masies de la zona, des de ca n'Ollé fins a can Solà de la Roca, per acabar a ca n'Elias, just al costat de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74200 | En Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pere-xic | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVI-XIX | Resum: en Pere Xic és el darrer fill d'una família pobra, que decideix anar a treballar al mas d'un home ric. Tots els encàrrecs que rep són proves difícils que en Pere Xic supera amb enginy. És enviat al territori d'un gegant, l'Estela de la Balar, a qui també venç a força d'astúcia. Finalment aconsegueix una gran recompensa de l'amo i torna a casa dels seus pares. | 08025-70 | Nucli urbà | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és la documentació més antiga (1888) d'una rondalla que, posteriorment, apareix en altres llocs: Mallorca (Alcover:1897), Segrià (V. Serra:1930), Bellpuig d'Urgell (V.Serra:1932). Alguns estudiosos estableixen un paral·lelisme entre el gegant Estela de la Balar i el Polifem de l'Ilíada.La il·lustració correspón al dibuix de Joan Vila (D'Ivori) sobre aquesta rondalla per al Rondallari Català de Pau Bertran (1909). | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 74154 | Masia la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-la-cova | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-14 | XVIII-XX | Casa singular per la seva situació enclavada o adossada en una balma a la roca. La paret de roca va ser utilitzada com a façana posterior. Formada per planta baixa i pis. Coberta a dues aigües amb teula. A la part esquerra, l'edificació va ser ampliada prolongant una de les dues vessants de la masia original. Te coberts annexes (cup, corral). La porta és d'arc de mig punt i els murs són de maçoneria i arrebossats. Manté una posició un xic penjada que se soluciona amb una plataforma a l'entrada. | 08025-24 | Oest del Bruc de Dalt | Al segle XVIII, Josep Jorba va bastir la casa aprofitant la balma. El lloc, anteriorment (segle XV) era conegut com el mas Esplugues. | 41.5890200,1.7673200 | 397257 | 4604881 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74185 | Cal Mussarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarro | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou. | 08025-55 | Paratge de la Vall | 41.6393900,1.7778800 | 398217 | 4610461 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 74204 | Can Viladiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladiu | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.159 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XVIII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa dos pisos i golfes amb tots els paraments de pedra. A la façana principal destaquen dos balcons amb llosanes de pedra. Te varis cossos adossats on hi havia els corrals i la comuna. A l'interior de la planta baixa hi ha l'antic celler, de volta catalana, on encara es conserven algunes botes de vi i un corral. La vivenda se situava a la planta primera. A l'entorn de la casa hi ha un pou i una cisterna | 08025-74 | Paratge de la Vall | En el capbreu del 1496, Joan Bisbal de Marganell en fa la confessió. Aleshores el mas s'anomenava mas Vilardell. | 41.6333500,1.7866600 | 398938 | 4609780 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 94814 | Arbreda de Pinassa rodal A2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-pinassa-rodal-a2 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 6-7 </p> | <p>Exemplars de <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>. Tenen una alçada aproximada de 10 m i un perímetre de 1,2 m. Ocupa una superfícies d'unes 0,25 ha.</p> | 08025-287 | Per sota de l’antic Castell de la Guàrdia (Castell de Bonifaci). | <p>Aquestes arbredes de pinassa són les restes del bosc de pinasses que històricament es trobaven en aquesta part de la muntanya, fins a l’incendi de 1986, on van desaparèixer moltes d’elles.</p> | 41.6095800,1.7734700 | 397802 | 4607156 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | La dificultat de regeneració natural d’aquesta espècie va motivar que s’incloïssin al Projecte europeu “LIFE+ Pinassa” (2014-2018), per al qual es van fer actuacions per millorar la seva conservació i regeneració, incloent la plantació de nous arbres i el tractament dels rodals per afavorir la producció de pinyes i l’arrelament dels plançons. Les pinasses són un hàbitat de conservació prioritària dins la UE.L'accés no és fàcil perquè no hi ha camí. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 74301 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-33 | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Se celebra al voltant del 15 d'agost, diada de Santa Maria, patrona del poble, i dura tres o quatre dies. Hi sol haver un acte d'homenatge a la gent gran, missa solemne, teatre, sardanes, ball i altres actes típics de les festes d'estiu. Les activitats tenen lloc en diferents indrets del poble, però tenen el centre a la plaça de Can Casas, davant de l'Ajuntament. | 08025-171 | Plaça de Can Casas, al Bruc del Mig | L'advocació de Santa Maria al Bruc data del segle XI. Fins el 1965 s'hi instal·lava un envelat per acollir el ball i altres actes. El 1986, el pressupost de la Festa Major era de 1.233.500 pessetes. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74301-foto-08025-171-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La Festa Major és organitzada per una Comissió de Festes en la qual participen veïns, entitats i l'Ajuntament. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74355 | Fons documental referit al Bruc a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-referit-al-bruc-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | XVIII-XXI | <p>Conté documentació notarial referent al Bruc, documentació referent a les Batalles del Bruc (1808) i documentació administrativa de gestió comarcal.</p> | 08025-225 | Plaça de la Creu, 18. Cal Maco. 08700. Igualada. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74355-foto-08025-225-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||
| 94837 | Alzina de Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marques | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 50-51.</p> | <p>Una alzina (<em>Quercus ilex</em>) imponent amb un dels perímetres més grans al Bruc (4,3m) i uns 13m d'alçada.</p> | 08025-307 | Poc abans d’arribar a Can Marquès pel camí d’accés en cotxe. | 41.5735300,1.7924700 | 399329 | 4603132 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveir d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 74388 | Cova del Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-ponc | Cova de força interès situada al nord-oest del municipi del Bruc a tocar de la riera de Pierola. Segons l'època de l'any hi brolla un salt d'aigua que en fa ser un espai natural força remarcable. També se l'anomena cova del 'Pons'. | 08025-258 | Prop de Can Guixà i de Can Manuel. | 41.5846300,1.7599000 | 396632 | 4604402 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74388-foto-08025-258-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||||
| 74391 | Balma de can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-sola | http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1248-cat-balma_de_can_sola.htm http://apeupermontserrat.blogspot.com.es/2009/09/balma-de-can-sola.html | Balma d'espectaculars dimensions situada dins la finca de Can Solà de la Roca. Ocupa un total de 3.150 m2. Pel seu interior hi transcorre un torrent d'aigua irregular, la qual ha erosionat els estrats de forma horitzontal donant forma a aquest magnífica balma. Al centre de la cavitat hi ha la font homònima, que brolla de forma periòdica. En el seu interior hi conserva les restes de murs utilitzats per tancar-hi ramats. | 08025-261 | Prop de Can Solà de la Roca. Centre del terme. | A llarg del temps aquest gran espai cobert ha sigut utilitzat com a aixopluc natural pels ramats de la zona mentre que a dia d'avui és un lloc ideal per l'escalada i disposa de 12 vies instal·lades. | 41.5973000,1.7478200 | 395645 | 4605824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 74244 | Necròpolis de la Bòvila de Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-bovila-de-can-valles | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Lloc d'enterrament col·lectiu situat en un espai de producció industrial. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-148 | Prop del Bruc de Baix. Sud est del terme. N-II , km 578,1; passat Can Marquès, a mà esquerra. | Des de finals del segle XIX es té constància que en aquesta bòvila s'hi efectuaven troballes esporàdiques de sepultures de fossa. La primera troballa és la documentada per Martorell i Peña el 30 de desembre de l'any 1889, consistent en un sepulcre de fossa oberta en l'argila del sòl, cobert per una llosa que era col·locada sobre el crani del difunt. Segons les informacions de Martorell i Peña l'esquelet de la fossa es va desfer en entrar en contacte amb l'aire. El material arqueològic del seu interior es va dispersar: Al Club Muntanyenc de Barcelona hi va anar una destral de bassalt i al Museu de Montserrat s'hi va dipositar un gra de cal·laïta en forma d'oliva, un gra discoïdal de pedra calcària blanca amb perforació bicònica, un còdol petit de pedra marró, pla i oblong que serviria de penjoll i dues destrals de pedra polida que segons J. Corominas una era de micacita i l'altra d'amfibolita. L'any 1923 el propietari de la bòvila va regalar a J. Corominas i al P. Adeodat F. Marcet dues destrals de pedra polida i un gra de collar amb destí al Museu de Montserrat. La segona sepultura descoberta va aparèixer molt a prop del forn de la bòvila, a uns 1,85 metres de profunditat, coberta per una llosa de la mateia pedra conglomerada del terreny. L'esquelet estava intacte, col·locat panxa enlaire amb el braç dret sobre el pit i l'esquerre estirat al llarg del cos amb la mà sota el fèmur esquerre. Les cames estaven encongides i plegades pel genoll. L'aixovar funerari, conservat al Museu de Montserrat, consistia en nou grans de cal·laïta en forma d'oliva provistos de perforació bicònica, tretze grans de collar de cal·laïta discoïdals, 141 grans de collar de pedra calcària blanca discoïdals i amb perforació bicònica, dos ganivets de sílex de color marró de secció trapezoidal, una destral de pedra polida de secció ovalada, una destral de pedra polida de forma trapezoidal i secció ovalada, una destral de pedra polida de forma triangular i secció ovalada i dos punxons d'os polits trencats i enganxats modernament. | 41.5749400,1.7906200 | 399177 | 4603290 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74244-foto-08025-148-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74241 | Jaciment de la Vinya del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-vinya-del-castell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell. | 08025-145 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura. | 41.5886400,1.7878200 | 398965 | 4604815 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74243 | Cista de Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-147 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | -300 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74364 | Jaciment de Moixerigues - El Pedregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-moixerigues-el-pedregos | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. | III-V | En aquest indret es van identificar set sepulcres situats en renglera, orientats a l'est i mirant a la muntanya de Montserrat. Aquests sepulcres han estat datats d'època tardoromana (segles III-IV dC) pel sistema d'enterrament i pel material documentat. L'enrajolat dels sepulcres era de teula romana. | 08025-234 | Prop del Buc. Sud-est del terme. | En Joan Maria Casas esmenta en el seu treball que en els treballs de llaurat del lloc es van alçar moltes lloses i van aparèixer molts ossos humans. Quan va iniciar els treballs arqueològics no va trobar cap sepulcre amb la llosa o lloses superiors intactes. Va localitzar i excavar 7 sepulcres arrenglerats i orientats a l'est vers la muntanya de Montserrat. Malgrat ésser parcialment arrassats aquests enterraments van donar informació interessant. Són sepulcres que convinen les lloses i la teula romana i han estat datats d'època tardoromana. | 41.5867600,1.7891600 | 399074 | 4604604 | 284-476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74364-foto-08025-234-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74145 | Torre del Telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-0 | LEN I CURRIUS, Lluís; PERARNAU I LLORENS, Jaume; (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial Temes, 1. Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. p.89 | XIX | Ha perdut la coberta i els murs estan desprotegits. | Torre de telegrafia òptica coneguda també com castell de Ferran; hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana per una banda i l'antic fon de vidre pel l'altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis. La torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant . Les parets són de pedra, maons i morter de calç. Les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s'utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s'augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s'han esfondrat les plantes dels pisos. | 08025-15 | Puig Ferran | L'edificació actual respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX segons el disseny de J.M.Mathé. És molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l'any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Des d'aquesta torre es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l'eix Barcelona-Lleida. | 41.6083000,1.7639700 | 397009 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74380 | Font de Puigllobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigllobi | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. Font oral: Montserrat Tovella (mestressa de Sant Pau de la Guàrdia) | Font intermitent de força dies de durada. L'aigua surt a la soca d'un roure, sota el camí de can Maroto, prop de Can Maçana, un xic avall de la carena. | 08025-250 | Puigllobí. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 94838 | Pi de les tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-les-tres-branques-1 | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 52-53.</p> | <p>Una pinassa singular, <em>Pinus nigra ssp. salzmannii</em>, amb tres ramificacions que surten gairebé des de la seva base que es troba dins el laberint de la regió d’Agulles. Té unes dimensions de 8m d'alçada i 3m de perímetre.</p> | 08025-308 | Pujant per la canal Ampla, agafar a mà dreta el corriol de la travessa dels Frares Encantats. | 41.6095800,1.7897500 | 399159 | 4607137 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Cal fer una delicada travessa per arribar-hi. Travessa de les Agulles (camí equipat amb cordes i cadenes) apte només per a persones bregades a la muntanya. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 74367 | Jaciment de la Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-237 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||||||
| 74373 | Font del refugi Vicenç Barbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-refugi-vicenc-barbe | XX | Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi. | 08025-243 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064600,1.7849600 | 398755 | 4606796 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||
| 74195 | Llegenda de la roca Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-foradada | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Narraciones montserratinas. Ed. Altés. | XVI-XIX | Es diu que aquesta roca, que marca el límit entre els termes del Bruc i Marganell, va ser creada pel diable, que buscava la manera de tornar a l'infern. Es diu també que qui aconsegueixi passar pel forat amb una galleda plena d'aigua a la mà sense vessar-ne ni una gota es casarà abans d'un any. | 08025-65 | Roca Foradada, a la muntanya de Montserrat | La roca Foradada apareix documentada el 1911 dins la llegenda de la Fada Morgana, de Francesc Carreras i Candi. Tot i això, la diversitat de versions de la llegenda fa suposar que el seu origen és molt més antic. | 41.6124500,1.7865700 | 398898 | 4607459 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74195-foto-08025-65-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | En altres versions menors, qui passi pel forat amb una galleda d'aigua sense vessar-ne ni una gota canviarà de sexe: si és homes es tornarà dona i si és dona es tornarà home. També es diu que la Foradada és la nansa amb què els àngels agafen la muntanya de Montserrat. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74196 | Llegenda del Gegant encantat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gegant-encantat | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. MESTRES, Apel·les (1930). Montserratines. Salvador Bonavia, llibreter. | XVI-XVIII | Es diu que a la muntanya de Montserrat hi vivia un gegant que feia estralls pels pobles de l'entorn. Els veïns de la zona, que sabien que el gegant només sortia de nit, van anar deixant ovelles com a esquer cada vegada més lluny de Montserrat. El gegant les va anar seguint, però quan se'n va adonar ja era molt lluny i no va poder tornar al seu cau abans que es fes de dia. D'aquesta manera va quedar petrificat. L'encanteri només es pot desfer la mitjanit del dia que es canvia de segle; en aquell moment, el gegant demana a Déu que desfaci el malefici i, fins ara, sempre ha contestat negativament. | 08025-66 | Roca anomenada Gegant encantat, a la muntanya de Montserrat | La llegenda és recollida per Apel·les Mestres el 1930 en el seu poemari Montserratins, i posteriorment (1950) Joan Amades en publica una narració completa. La primera ascensió al Gegant Encantat la van fer J. Ferrera, R. Estrems i J. Panyella el 27 d'abril de 1941. | 41.6032200,1.8107200 | 400896 | 4606407 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74196-foto-08025-66-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La roca del Gegant encantat es troba al capdamunt del torrent de Migdia, prop de Sant Jeroni. La seva forma singular ha donat lloc a aquesta llegenda.La llegenda recull influències d'altres llegendes de la zona del Montserrat, com la del Cavall Bernat, la del Mal Caçador, la del Pont del Diable o la del soldat Malcús.S'han recollit altres variants de la llegenda, que atribueixen l'encanteri del gegant a la Mare de Déu de Montserrat o que l'anomenen pare Malot. Apel·les Mestres li va dedicar un poema que acaba: 'La boira, tot jugant, / li cenyeix un turbant / que entorn del seu cap flota, / i el vell Gegant, pacient, / somriu indiferent / amb un somrís idiota.' | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74194 | Llegenda dels pallers de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-pallers-de-pedra | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVII | Fa molt de temps, a la muntanya de Montserrat hi vivia una família de gegants anomenats Regira-rocs que robaven a tots els pagesos del Bruc. Un any van robar tota la collita de blat de la zona, el van batre i amb la palla van fer uns pallers altíssims. El càstig no va trigar: els gegants van ser llençats al fons de l'avenc dels Pouetons (on es diu que de tant en tant ressonen els seus udols) i els pallers van ser convertits en pedra, tal com es poden veure avui dia. | 08025-64 | Roques anomenades Pallers de pedra, a la muntanya de Montserrat | El nom dels Pallers apareix documentat per primer cop en un capbreu de 1611. La creació de la llegenda, amb tota probabilitat, és associada directament a la formació del topònim. | 41.5990400,1.7826200 | 398548 | 4605975 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74194-foto-08025-64-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La llegenda es refereix a un conjunt de grans roques, a la banda sud-oest de la muntanya de Montserrat, que tenen una forma cilíndrica que recorda la dels tradicionals pallers i que per això reben aquest nom (o, també, el de Pallers de Tot l'Any). L'esplanada que s'obre als peus dels Pallers és coneguda com l'Era dels Pallers. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||
| 74213 | Nucli de Sant Pau de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-pau-de-la-guardia | BRM. ms 2519 f.51 r ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.71 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.17 MADOZ, Pascual, (1985), Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al Diccionario geográfico-estadístico-histórico de Espanya y sus posesiones de Ultramar, Barcelona, Curial, vol I. p.598 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-26),p.96 | XV-XX | Conjunt format per diverses edificacions a l'entorn de la casa pairal de Ca n'Elias i de l'església de Sant Pau de la Guàrdia. Al costat de la casa de ca n'Elias, es conserven els espais de l'antic forn de vidre documentat al segle XVII, avui convertit en quadres, l'antiga escola, l'antic hostal i Cal Jep, casa de pagès, reconvertida en alberg. Al costat de l'església hi ha l'antiga rectoria. A l'entorn d'aquestes edificacions es troben dues construccions més: Cal Camilo i l'antiga sala de ball i cafè, avui magatzem. El conjunt compta amb una gran bassa, avui compartimentada en dues. Pel camí que passa al costat de l'església, a uns 200 metres s'arriba al cementiri. | 08025-83 | Sant Pau de la Guàrdia | Conjunt d'origen medieval que va formar part del terme del castell de la Guàrdia i del monestir de Montserrat des del darrer terç del segle XIV fins a la fi del sistema senyorial a la primera meitat del segle XIX. Al segle XV hi passava el camí de Barcelona a la Seu d'Urgell, el de Martorell a Piera en direcció Manresa i el camí romeu a Montserrat. Hi havia un hostal, una casa de pagès, un forn de vidre i un oratori dedicat a Sant Abundi. Va ser una unitat administrativa diferenciada del Bruc, governada per un consell municipal amb batlle i jurats independents. A partir del decret de Nova Planta, la Guàrdia i el nucli de Sant Pau va ser adscrit al corregiment de Manresa, mentre que el municipi del Bruc era de Vilafranca del Penedès. L'any 1845 Madoz cita La Guàrdia com un municipi amb ajuntament i una població de 65 ànimes. El 1857 s'incorpora com a unitat administrativa al poble del Bruc. L'església era des del segle XVIII sufragània de la del Bruc. Actualment pertany al bisbat de Vic, mentre que la parròquia de Santa Maria del Bruc pertany al de Barcelona. | 41.6119700,1.7474600 | 395639 | 4607453 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74213-foto-08025-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74218 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-3 | XVIII | Talla policromada de la imatge de la Mare de Déu del Roser que sosté el nen Jesús sobre la mà esquerra i, amb la mà dreta el rosari. Està dempeus sobre una peanya circular i el cos adopta moviment amb la posició endarrerida d'un dels peus com si anés a caminar. Porta una túnica de color clar i un mantell blau. Es cobreix el cap amb un vel i la corona es decora amb estrelles. El nen vesteix de color clar i te els braços estesos en actitud de beneir. El detall de l'expressió de les cares i del conjunt de les imatges presenta una qualitat artística de la talla no massa reeixida | 08025-88 | Santa Maria del Bruc | Segons les característiques iconogràfiques, és una imatge del segle XVIII. Va estar situada a la capelleta de la Mare de Déu de la Font. L'any 1998, Mn. Josep Casanovas va promoure, conjuntament amb la regidoria de cultura i els amics de Mare de Déu de la Font, la seva restauració. Es va encarregar a Rosa Junyent, restauradora del Museu Comarcal de l'Anoia, i va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria. Se'n va fer una rèplica per deixar-la a la capelleta de la font. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La capella on es troba també es coneix com capella del Roser | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74221 | Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat. | 08025-91 | Santa Maria del Bruc | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 74223 | Retaule de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | BOSCH I BALLBOA, Joan, Cendres de pintura; Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera (1629-1637); (1997) Locus Amoenus, núm 3, p. 84-86. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4. Plafó informatiu instal·lat a la capella on es troba el retaule a l'església parroquial de Santa Maria del Bruc. | XVII | Retaule pintat a l'oli sobre fusta. Segons la iconografia segueix l'estil flamenc del segle XVI i s'ha vinculat amb el retaule de Sant Miquel desaparegut de l'església d'Esparreguera, obra dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent i del fuster Pau Boxadell d'Esparreguera. S'han conservat quatre taules del retaule original. La taula amb les escenes de l'Anunciació i l'adoració dels pastors; la taula amb l'adoració als Reis i la circumcisió; ambdues del cos central i dues més representant l'assumpció i la coronació de Maria de la part superior. Han desaparegut la predel·la on s'hi representaven escenes de la passió de Crist i una escena de la part superior on s'hi representava l'ascensió de Crist. El conjunt era presidit per la imatge de la Verge del Roser també desapareguda com també tots els elements de l'arquitectura del retaule. | 08025-93 | Santa Maria del Bruc | El retaule va ser encarregat per la confraria de la Mare de Déu del Roser del Bruc, fundada el 1626, any en què s'estava construint l'altar de la seva capella. Als llibres de la confraria del mateix any, s'esmenta una donació per a l'obra del retaule que fa un pagès de la família Jorba complint la voluntat del seu fill, Jaume Jorba, beneficiari de l'església de Sant Jaume de Bar que va deixar en testament una quantitat de diners per a pagar-lo. El pintor Pau Torrent es troba inscrit a la documentació del col·legi de pintors de Barcelona el 1636. Va ser autor de la pintura i dauradura del retaule del Roser de Santa Maria del Bruc, del retaule de Sant Miquel d'Esparreguera i dels retaules del Roser i de Sant Isidre de l'església parroquial de Valldoreix. El retaule del Bruc es va poder salvar parcialment de la crema del 1936. Les taules que es lliuraren del foc foren amagades en un altell de les dependències parroquials, restant oblidades fins l'any 2007. No s'ha localitzat la talla de la Verge del Roser, que estava al centre del retaule. Ha estat restaurat per la parròquia de Santa Maria amb una subvenció del Departament de Cultura. La intervenció l'ha realitzat el Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1627 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Pau Torrent (+ 1640) | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 94828 | Castanyer de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> | <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> | 08025-298 | Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. | 41.5789700,1.7887500 | 399028 | 4603740 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||||
| 94820 | Teix de la canal dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> | <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> | 08025-291 | Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. | <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> | 41.6087700,1.7846400 | 398732 | 4607053 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | ||||||||||||
| 74257 | Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques | <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> | <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> | 08025-119 | Sud del terme municipal | <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> | 41.5849900,1.7459200 | 395467 | 4604459 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||
| 74143 | Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valles | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12 | XVIII-XX | La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics. | 08025-13 | Sud-est del terme | El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX. | 41.5749000,1.7892300 | 399061 | 4603287 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74182 | Forn de terrissa de can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-terrissa-de-can-marques | XIX-XX | Murs molt malmesos per l'acció de l'aigua i envoltat de vegetació. | Forn de coure terrissa situat en un petit talús a prop del camí, format per una estructura de dues parts: una cambra de combustió o fogaina de planta quadrada excavada al subsòl i la cambra de cocció realitzada amb maó vist i que queda a nivell del terreny enlairat. La fogaina havia de coure les peces dipositades sobre la graella amb un tiratge vertical de tipus àrab situada per damunt de la fogaina. L'accés a la fogaina i la graella es feia per unes obertures amb volta de maó, situades a nivell del camí. Amb el procés de combustió l'aire calent pujava fons els forats de la graella i s'efectuava la cuita. D'aquest forn en queda l'estructura de la fogaina, part de la graella, les parets exteriors de la cambra de combustió, de dimensions més grans que la fogaina i la coberta que estava per damunt de la graella cobrint la cambra de combustió es troba esfondrada. A prop del forn hi ha una bassa, que segurament proveïa d'aigua per a fer les peces. | 08025-52 | Sud-est del terme | La tradició de fabricar peces de terrissa està documentada des del segle XVIII. En la resposta del Qüestionari de F. De Zamora (1789), es cita 'la fabricación de ladrillos'. El lloc d'ubicació d'un forn depenia de la terra, que al Bruc, s'ha vist afavorida per l'existència de pissarres semirefractàries (llicorelles), terres molt adequades per a fer rajoles i teules. També depenia de l'aigua i sobretot del foc que requeria l'obtenció de feixos de llenya donada la gran quantitat d'aquest combustible que es necessitava pel forn. Amb la vinguda de la fil·loxera al segle XIX, molts pagesos van haver de trobar nous recursos i es van fer diversos forns d'obra que amb el pas dels segles han esdevingut bòbiles. | 41.5753600,1.7962500 | 399647 | 4603330 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74182-foto-08025-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74206 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 124 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-11), p.39</p> | XVIII-XX | <p>Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d'arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d'arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d'accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.</p> | 08025-76 | Sud-est del terme | <p>Al capbreu del 1496 en fa la confessió Pere Marquès del mas Gausacs.</p> | 41.5740000,1.7917400 | 399269 | 4603185 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 74212 | La Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vinya-nova | SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 66. MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-09),p.32 Collbató. Una visió plàstica. (1990). | XVI-XX | Conjunt de grans dimensions que ha estat remodelat en bona part per a restaurant. La finca pertany als termes del Bruc i de Collbató. A la part del Bruc, s'hi conserva el volum de la masia principal, de l'antic celler, avui menjador anomenat Ca la Pepita, la premsa d'oli i de vi i part de l'antiga pallissa, avui sala anomenada Finestres. L'edifici principal està format per planta baixa i pis amb coberta a dues vessants on destaca el ràfec. L'estructura original de la planta baixa constava d'una gran entrada per als carros, forn de pa, una cuina amb llar de foc i menjador. Avui aquesta distribució ha canviat, s'ha conservat el forn de pa, però l'escala d'accés a la planta s'ha fet nova. A la façana es conserven els cinc balcons de les antigues habitacions de la planta primera, avui menjadors del restaurant. Mantenen les llosanes fetes de maó en gradació i les baranes de ferro. També es conserva la porta d'entrada original i degut a l'adequació per a restaurant s'ha obert una porta a la façana principal en una antiga finestra i s'ha afegit un cos nou d'una planta amb terrassa la part oest de la casa. | 08025-82 | Sud-est del terme | Els orígens d'aquesta construcció es remunten als segles XI-XIII. Durant l'època medieval el lloc es documenta amb el nom de Mas Bernarda. El 1224, la casa i la seva propietat va ser donada al monestir de Santa Maria de Montserrat per Guillem de la Guàrdia. Durant els segles XVI i XVII el monestir va convertir-la en una granja que es denominà Vinya Nova ja que es va destinar a la plantació de vinya i nova per diferenciar-la de la Vinya Vella, granja que el monestir tenia a Esparreguera. El complex estava format per les terres i els edificis residencials, agrícoles, ramaders i industrials. La Vinya Nova va esdevenir un complex productiu dedicat a l'explotació vitícola, al conreu d'oliveres i horts que abastia als religiosos, escolans, ermitans i peregrins del cenobi. Arran del decret de desamortització aprovat pel govern, el 1820, la finca va ser transferida a mans privades. La finca es descrivia com ' una granja con su casa y oficinas...sita en los términos del Bruch y Collbató, que contiene 150 jornales de sembradura plantada de olivos, 130 jornales de viñedo nuevo y de 40 a 50 jornales de bosque'. Va ser adquirida pels negociants de vi Joan Antoni Miret de Vilafranca del Penedès i Miquel Formosa, de Sant Sadurní d'Anoia. El 1846 van repartir-se la casa i les instal·lacions agrícoles i ramaderes. El criteri de separació va ser el límit territorial entre els dos municipis que passa per l'interior de la casa. La part del Bruc quedà per a Marià Miret. Als anys vuitanta va passar a formar part del patrimoni de Rosa de Lima Terrada i Martínez. El 1891 Josep Termes, besavi de l'actual propietari, va comprar la part del Bruc a Rosa de Lima, mentre que la de Collbató fou adquirida anys mes tard per la família Rogent. La masia va estar habitada per masovers fins el 1958. L'any 1973, Josep Termes va vendre a Josep Ollé i Matalonga, unes 30 hectàrees en les quals s'havia projectat una urbanització. Aquest projecte no es va executar ja que Montserrat i el seu entorn foren declarats parc natural. Actualment tota la hisenda pertany a la família Solá-Lien, que cultiva les terres i gestiona el restaurant, que funciona des del 1993. No fa gaire es va modificar el límit territorial entre el Bruc que es va annexionar la part residencial i el celler, i Collbató, que es va quedar amb el trull. | 41.5831300,1.8087000 | 400697 | 4604179 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74212-foto-08025-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74212-foto-08025-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74212-foto-08025-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74133 | Sant Miquel de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-vilaclara | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XI-XII | Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis. | La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica. | 08025-3 | Sud-est del túnel del Bruc | Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila. | 41.5896100,1.7496200 | 395783 | 4604968 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||
| 74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 | |||||||||
| 74205 | Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guixa | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 133 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.20 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-16), p.58 | XVIII-XIX | Sense cobertes i els murs en gran part enderrocats. | Conjunt d'edificacions a l'entorn de la principal Can Guixà. Totes estan en estat ruïnós i envoltades de vegetació. Les restes conservades de Can Guixà, panys de murs de molta alçada i d'una volumetria important expliquen la importància econòmica que havia tingut. Es conserva bona part de l'arc de mig punt adovellat de la porta sud de la casa. A la banda del mur de llevant hi ha l'església romànica de Sant Miquel de Vilaclara que al seu interior va ser reutilitzada per a cups de vi. A l'entorn de Can Guixà hi ha un tancat per als ramats i dues construccions més: cal Maset i cal Maceter. | 08025-75 | Sud-oest del terme | Can Guixà és una masia d'origen medieval. L'any 1077, Udalard, vescomte de Barcelona donà al monestir de Sant Cugat el seu alou de Vilaclara amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Es troba citada al capbreu de 1496 com a tinença de Miquel Alegre de Vilaclara. Es descriu com a mas Gombau i també com a mas Alegre, rònec i situat al terme del castell del Bruc. El 1624, Anna Alegre es va casar amb Joan Subirats i Jorba de la masia El Castell del Bruc. | 41.5895400,1.7494100 | 395765 | 4604960 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-08 15:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml