Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74313 | Camí de les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-batalles | AADD (2011) La guerra del francès als territoris de parla catalana. Editorial Afers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1998), El Timbaler del Bruc: les batalles del Bruc. Editorial Mediterrània. FINESTRES, Jordi (2008). Timbals de Guerra al Bruc. Sàpiens n. 68, juny 2008 TORRAS I RIBÉ, Josep M. (1983). Sometents, exèrcit i poble a les batalles del Bruc. Ajuntament del Bruc | XXI | És l'antic camí que comunicava el Bruc amb el coll de can Maçana, recorregut habitual de combois militars, carruatges, carros i rècules d'animals, viatgers... al llarg de la història, però àmpliament conegut arreu per ser l'indret protagonista de les batalles del 6 i 14 de juny de 1808 contra l'exèrcit francès. Avui en dia aquell antic camí és una ruta amb caràcter cultural. La ruta té cinc trams. El primer es coneix com 'Els primers trets' i va des de can Pasqual a la Plaça, al nucli antic del municipi, el Bruc de la Parròquia i té un recorregut de 500 metres. El segon, 'El Sometent', parteix de la Plaça fins el Timbaler i té un recorregut de 950 metres. El tercer, denominat 'El Timbaler', s'origina al monument al Timbaler i arriba al Bruc de Dalt, amb un recorregut de 700 metres. El quart, 'El Camí del francès', va del Bruc de Dalt al paratge conegut com les Creus Verdes i recorre 1.600 metres. I finalment el cinquè, 'La derrota francesa', arrenca de la cruïlla dels boscos de can Rovira i acaba a can Maçana i té un recorregut de 1.650 metres. | 08025-183 | Est del terme | El 4 de juny de 1808 una columna francesa, comandada per François Xavier Schwartz, sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa. Tenia l'ordre de passar per Manresa i Igualada per castigar a ambdues ciutats, una per la crema del paper segellat pels francesos i l'altra per la seva situació estratègica en estar situada a peu del camí ral. Els 3.800 efectius francesos a les ordres de Schwartz, estaven agrupats en dos batallons suïssos de la divisió Chabran, dos batallons napolitans, dos esquadrons del 1er. regiment de Caçadors a cavall napolità, i una secció de la 11a Companyia d'artilleria italiana amb 2 canons. L'acció del 6 de juny no fou un acte espontani, sinó dut a terme sota la direcció professional dels militars. Les forces que s'enfrontaren als francesos estaven encapçalades per 24 soldats del Regiment d'infanteria suïssa número 1 de Wimpffen, sota el comandament del tinent suís Franz Krutter i Grotz i el segon batalló del regiment de guàrdies valons, desertors escapats de la guarnició de Barcelona, dirigits per Justo de Bérriz i el capità Carlos Vicente. Els sometents catalans eren de Manresa i el seu corregiment i Igualada i els seus pobles veïns. També és significativa la presència d'onze canons de fusta amb cèrcols de ferro. En total arribaven a un total de 2.000 homes aproximadament. La batalla va començar quan la petita avantguarda de cuirassers, antecedents de la columna francesa, va rebre els primers trets on es separa el camí que condueix a Barcelona. Sembla que la reacció dels francesos va ser contundent i van fer retirar als atacants, els uns cap a Manresa i el altres direcció cap a Igualada. Després de reagrupar-se i reforçar-se amb nous efectius van tornar sobre les seves passes i van atacar l'avantguarda de Schwartz; els francesos, sorpresos, es van retirar en desordre sobre el gruix de la columna francesa, que prenia el ranxo al costat de les cases del Bruc. Després de diverses vicissituds, la columna francesa va arribar totalment desmantellada la matinada del 7 de juny a Barcelona, amb uns 300 efectius morts. Pocs dies després, els francesos van preparar una acció de represàlia. El 14 de juny de 1808 va tenir lloc un segon enfrontament, molt més important des de la perspectiva militar. Els francesos després de l'enfrontament recularen de nou. La segona batalla del Bruc va rubricar els efectes de la primera i va acabar d'aterrar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit francès. | 41.6092600,1.7680800 | 397353 | 4607127 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74313-foto-08025-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74348 | Camí d'El Bruc a coll de Guirló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-guirlo | <p>OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el corriol que es presenta a la dreta per seguir el camí principal, es travessa el torrent de la Diablera i s'acaba deixant la pista per agafar la drecera que surt per la dreta. Es torna a sortir de la pista i a l'esquerra es deixa el corral d'en Pasqual i encara es deixen dos camins més a dreta i a esquerra (aquest darrer retorna a El Bruc). Just després s'arriba a una cruïlla a on cal prendre la pista de l'esquerra per deixar-la poc després i agafar la pista que surt per la dreta remuntant la carena. Seguidament s'arriba a una altra cruïlla a on cal deixar el camí de l'esquerra vers Can Maçana per prendre el ramal de la dreta fins arribar al coll de Guirló (800 m.). Aquest camí té una durada aproximada d'1 hora.</p> | 08025-218 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74348-foto-08025-218-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74346 | Camí d'El Bruc a coll de Porc, per la Cova de l'Arcada i el torrent de les Grutes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-a-coll-de-porc-per-la-cova-de-larcada-i-el-torrent-de-les-grutes | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salsas i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada se segueix endavant cap a la dreta entrant al torrent de les Grutes i s'arriba a l'estació d'Assarriar. Seguidament cal superar una gran roca enmig del torrent per deixar-lo, tram força complicat puig fàcilment es pot perdre el rastre o les possibles marques de pintura. El camí acaba entroncant-se amb el camí vers el pas del Príncep i, deixant a l'esquerra la direcció vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé cal anar cap a la dreta arribant a la font de l'Esllavissada i al Coll de Porc (978 m.). Té una durada aproximada d'una hora i 30 minuts. | 08025-216 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74346-foto-08025-216-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74347 | Camí d'El Bruc al collet del Lloro, per la cova de l'Arcada. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-collet-del-lloro-per-la-cova-de-larcada | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Camí que sortint d'El Bruc del Mig enfila el carrer principal i trenca pel primer carrer que es troba a mà dreta. Arribant a l'encreuament amb el torrent de l'Illa cal seguir el rètol indicador de 'refugi Vicenç Barbé'. Es passa de llarg el camí a Can Salses i més endavant deixar el camí principal per a enfilar un corriol molt erosionat que surt per la dreta. També cal deixar de llarg el camí vers el Vermell del Xincarró i la canal del Pagès i dirigir-se vers la carena del serrat de les Arnes. Arribats al serrat de les Arnes el camí planeja i cal travessar el torrent dels Pallers i anar per l'esquerra fins arribar al coll del Xincarró. Cal passar al vessant del torrent del Tambor i passada la característica roca del Tambor el camí entra a la llera del mateix torrent fins arribar a la font del Xebret, traspassant-la i tornant a enfilar per l'altre vessant del torrent. Cal deixar de llarg l'antic camí del Cabrit, poc consolidat i segur, i seguir a l'esquerra. Poc després s'arriba a la cova de l'Arcada deixant a la dreta el torrent de les Grutes seguint el sender de l'esquerra anant pel peu del cincge vermellós del serrat que separa els dos torrents, el del Lloro i el de les Grutes. Entrem al torrent del Lloro per un tram de camí agradable i molt ben conservat, deixem a l'esquerra el camí vers la regió d'Agulles i el refugi Vicenç Barbé i anem cap a la dreta pel camí del pas del Príncep. Just abans d'arribar al propiament dit pas del Príncep cal seguir el nostre camí cap a l'esquerra, seguint pel vessant del torrent del Lloro, baixar un fort pendent i arribar al peu de la roca del Dit, passar entremig de l'estret pas que hi ha entre el Dit i el Dit Petit (o Dit Xic, vigilant no confondre'l amb el Ditet) i entroncar amb el recorregut travessa dels Frares. Cal seguir amunt per l'esquerra arribant aviat a la dreta i erosionada canal del Lloro fins arribar al Collet del Lloro (1085 m.). | 08025-217 | El Bruc i muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74347-foto-08025-217-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74370 | Camí del Bruc al Serral de les Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-bruc-al-serral-de-les-cametes | Llarg camí que travessa el terme de sud a nord, des del nucli urbà d'El Bruc fins al petit barri de Can Cametes. | 08025-240 | El Bruc. Muntanya de Montserrat. Sud-est i est del terme. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74370-foto-08025-240-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 74349 | Camí del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cabrit | OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | Antic camí sense senyalitzar, poc consolidat i segur que parteix dels peus de la cova del Cabrit i passa prop de la font del Xevret. | 08025-219 | Muntanya de Montserrat. Sud-est del terme. | 41.5960300,1.7901300 | 399169 | 4605632 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74349-foto-08025-219-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74350 | Camí dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-francesos | http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/El_parc/Itineraris/Arxius/Ruta%207/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012) | Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat. | 08025-220 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74363 | Camp de batalla del coll de Can Maçana i Forn de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-batalla-del-coll-de-can-macana-i-forn-de-vidre | CARNER, Antoni (1968): Història i llegenda de les Batalles del Bruc. Episodis de la història. Dalmau Editors. | XVIII-XIX | Gran extensió de terreny aterrassada situada entre Can Maçana i el Bruc de Dalt. Actualment ocupada per una zona recreativa i un bosc jove de pi. | 08025-233 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Indret on al llarg de la història i degut al seu interès estratègic, s'hi han desenvolupat diverses batalles documentades directament al Coll de Can Maçana, els plans del Bruc o el Forn de Vidre. Referent a la localització del Forn de Vidre hom pot relacionar-ho amb la producció de vidre de Cal Joan Maria tot i que no es pot afirmar. En aquest indret hi ha documentades una batalla en la guerra de Successió ('prop del forn de vidre prop de Montserrat', 1714), una altra batalla protagonitzada per en Pere Joan Barceló 'Carrasclet' (1719), les dues batalles de la guerra del Francès (6 de juny de 1808 i 14 de juny de 1808) i a la primera guerra carlina (març de 1836). | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74363-foto-08025-233-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Els camins que travessen la zona han estat senyalitzats i rebatejats com a 'Ruta de les Batalles' amb un interès i objectiu divulgatiu de les batalles ocorregudes en aquell indret durant la guerra del Francès (1808-1814). A la zona recreativa de Can Maçana hi ha un petit monument que recorda les batalles de la guerra del Francès. | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74209 | Can Boladeras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boladeras | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-49), p.186 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis amb coberta inclinada a dues aigües. Té un cos adossat de planta i pis a la banda esquerra de la casa que conserva l'estat original. La casa s'està reformant. Manté els paraments de pedra i el volum original de la masia. Està adossada per la façana posterior a la casa anomenada Can Quim. | 08025-79 | Nord-oest del terme | Hi ha la inscripció de l'any 1898 | 41.6152600,1.7342100 | 394540 | 4607834 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74209-foto-08025-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74202 | Can Calvo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calvo | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Casa d'estiueig formada per planta baixa i pis amb una torre alineada a la façana principal, formada per una planta més. La formalització de les obertures està inspirada en l'art medieval i el renaixement. Així l'arc de mig punt de la porta principal, els guardapols esculpits de les llindes, les finestres coronelles i geminades, la barbacana les arcuacions cegues de la torre i els merlets esglaonats que sobresurten de les cobertes. A la façana, sota el ràfec, queden encara restes de diferents escenes, realitzades amb estuc, de la infantesa del propietari. Entremig e les dues finestres del pis hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Verge del Roser. A la torre hi ha un balcó amb decoració de ferro i rajoles de ceràmica vidrada amb dibuixos florals a la part inferior de la llosana. A l'interior de la casa destaca una gran sala-mejador amb un curiós sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret entre biga i biga està decorat amb unes inscripcions de tema filosòfic, de consells i d'elogis a l'art i a la vida. A la part posterior de la casa hi ha una galeria d'arcs neogòtics i un pati. | 08025-72 | C/ Bruc del Mig, 4 | El promotor de l'obra va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig. 9. El projecte, signat el 1914, va ser realitzat per l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesus, autor també de la casa de Cal Diez i Can Casas Petit, situada al mateix carrer. El 1914 es va construir la part de l'edificació corresponent a la planta baixa i pis. Cap al 1915, Josep Calvo Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona la va adquirir i ampliar. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre i cap al 1930 es va allargar l'edificació cap al torrent. Sembla que va ser el mateix propietari qui en va fer el projecte sota la direcció de Giralt i Casadesús. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74270 | Can Camps o Cal Porquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-cal-porquer | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65 | XV-XIX | Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia. | 08025-132 | C/ De la Parròquia, 21 | Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris. | 41.5776900,1.7839300 | 398624 | 4603603 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74137 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-3 | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 125 GONZALEZ MORENO-NAVARRO, Antoni;CASTILLA DEL PINO,Carlos; FERNÁNDEZ ALBA, Antonio ( 1995). Patrimoni: Memòria o malson?. Memòria 1990-1992. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació. SERPAL. p. 213 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.302. | XIX-XX | Casa senyorial de planta rectangular formada per l'edifici principal i un cos adossat d'una sola planta cobert per un terrat. En l'edifici principal s'hi poden distingir dues crugies. La primera, situada en una de les dues vessants de la coberta a dues aigües, (al costat del cos de planta baixa), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Contenia l'espai dedicat a celler, avui sala d'actes, i l'habitatge principal de la família Casas, avui reconvertit en oficines municipals. L'altra vessant conté el cos de l'escala d'accés a la planta primera i altres estances de l'habitatge (part construïda després de la mort de l'arquitecte Cascante). L'escala està il·luminada per vidrieres policromades i arranca d'un vestíbul, antigament ornamentat amb ceràmiques aplacades. Se'n conserven alguns elements notables, com la porta d'accés a la sala d'actes (antic celler). L'antic habitatge dels propietaris, al primer pis, estava organitzat al voltant d‘una L formada pel vestíbul i el passadís que donava accés als antics dormitoris, al menjador i sala de visites ( ambdós espais conserven enteixinats de fusta), cuina i cambra de bany. Totes aquestes estances avui són dependències municipals. A la planta golfes, avui Museu de la muntanya de Montserrat , la coberta està suportada per cavalls de fusta invertits, atirantats amb elements de ferro pla. El cos de planta baixa, avui seu de la Biblioteca Pública Verge de Montserrat, havia estat la zona dels antics cups. Hi destaca el coronament del terrat format per una barana calada, amb un passamà motllurat que recolza sobre pilars de totxo vist i una sèrie de cercles de pedra artificial on s'inscriuen uns motius vegetals. També són de pedra artificial les hídries situades a sobre de cadascun dels pilars. Tant l'actual sala d'actes com a la biblioteca es caracteritzen per les jàsseres de fusta atirantades amb elements rodons de ferro que s'encasten a les parets estintolant-se, aparentment, sobre unes cartel·les de guix. A la façana principal (que antigament quedava davant del pati de la casa i avui a una plaça) i la façana del carrer del Bruc del mig hi són notables l'ús dels diferents elements de totxo vist, els elements de ceràmica vidriada policroma de la fàbrica Pujol i Baucis que decoren les llindes de les obertures i les baranes de pedra artificial. | 08025-7 | C/ del Bruc del mig, 55 | La família Casas havia anat adquirint des d'inicis del segle XIX, terres del Bruc per dedicar-les a la vinya. A mitjan segle XIX, Josep Casas i Sagristà, natural de Xàtiva, comprà una casa vella del nucli del Bruc del mig, on hi havia instal·lada una posada, per passar-hi temporades de repòs o per supervisar l'explotació de les seves finques. El fill de Casas i Sagristà, Josep Casas i Chocomeli, enginyer industrial especialitzat en l'elaboració de vins, va construïr una nova casa tot ampliant la primera. El projecte el va encarregar a l'arquitecte Cristobal Cascante i Colom, natural d'Esparreguera, col·laborador de Gaudí. Va començar en el projecte el 1888 quan també estava treballant a Comillas on va dirigir les obres de la capella-panteó i va ser-ne autor de l'Hospital. També va dissenyar els interiors i el mobiliari de l'edifici El Capricho. La seva prematura mort als 39 anys, l'any 1889 es va produir quan l'edifici de Can Casas encara no estava del tot enllestit. Cap l'any 1920 es va finalitzar la part de la casa que correspon a la crugia de ponent. Josep Casas i Chocomeli, va ser alcalde del Bruc. Durant el seu mandat es va construir el Pont de la Parròquia. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74137-foto-08025-7-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Cristobal Cascante | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74136 | Can Casas Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas-petit | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 127 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHNB: Plànol 1913. UI: 956 | XX | Va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada. | 08025-6 | C/ Bruc del mig, 6 | L'edifici va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús, autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9. El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure. | 41.5784300,1.7809100 | 398373 | 4603689 | 1913 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74136-foto-08025-6-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74203 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p127 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell p.40 i 45 | XVIII-XIX | Gran conjunt format per diferents espais construïts a l'entorn d'una edificació principal. Adopta una planta irregular i es caracteritza per tenir part de la primera planta situada damunt del carrer de la Parròquia conformant un pas cobert amb dues arcades de mig punt de carreus de pedra i sostre embigat. El conjunt edificat consta de planta primera, pis i golfes amb un carener de gran ràfec. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat està sota el pas cobert. A l'entrada de l'edificació es troba una sala rectangular, vestíbul, coberta amb un sostre embigat. Entre biga i biga hi ha disposats 135 enteixinats de guix de forma quadrada amb motius decoratius variats ( floral, escut de Montserrat). Des d'aquesta sala s'accedeix a la planta primera. Des de la sala, a través d'una gran arcada, s'accedeix a un espai distribuïdor. A l'esquerra hi ha una premsa de vi, i un accés tapiat que, segurament conduïa a la part de la cuina i del forn de pa . Avui aquesta part és un edifici diferent amb entrada des del carrer de la Parròquia. Més a l'interior hi ha un estança, abans del celler, on hi ha una petita fornícula amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. A la dreta, es troba una estança on hi ha una llar de foc d'ascó que no és originària. A la primera planta ha una gran sala amb una gran encavallada central de fusta al sostre. Hi destaca una construcció adossada a la paret nord que mostra una decoració pictòrica amb una creu. Des d'aquesta planta, amb una escala de cargol s'arriba a les golfes. | 08025-73 | C/ De la Parròquia, 18 | En el capbreu 1496 es fa la confessió de la casa per part de Jaume Domènec. Aquest s'havia casat amb Caterina filla de Montserrat Martí, anterior propietari. Segurament va ser una de les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc, relacionada amb el castell del Bruc que es devia trobar situat a l'entorn de l'actual plaça i de Can Domènec. En el mateix capbreu s'especifica que Can Domènec limita amb la via pública principal del castell. Jaume Domènec també fa la confessió de que posseeix un pati contigu a la casa del Castellet en el qual hi havia construït el celler del castell. Probablement, la primera edificació que va existir a Can Domènech era una casa aïllada envoltada de camp la qual s'anà ampliant i transformant en una casa senyorial. És possible, per les característiques iconogràfiques i de construcció, que els enteixinats del vestíbul corresponguin a una ampliació al voltant del segle XVI. A l'entorn de Can Domènec, avui La Plaça, també es documenta el Mas Cortal, de Pere Rimbau on hi havia al segle XVI cellers i graners del castell, mas que havia estat la residència dels Castellolí, castlans que al llarg de tot el segle XIV van tenir control sobre el castell del Bruc i de La Guàrdia. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com Les Voltes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74235 | Can Farran Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farran-vell | Informació oral: Remei Rodamilans. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-34). p.129 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per planta i pis. L'edifici conserva el volum original i a la part est s'hi va construir un garatge, part d'aquest espai era l'antic forn de pa. Ha estat restaurada conservant els murs originals, els desnivells entre les dependències, l'escala d'accés a la planta i els panys de paret de la menjadora de la cort del porc, avui reconvertida en un bany. La cuina, situada a l'oest ocupa l'espai de l'antic estable del cavall. | 08025-105 | Nord-oest del terme | Aquesta casa era coneguda com a cal Patam. L'any 1968 estava abandonada després de la mort del seu propietari, Joan Sala i Moncunill. L'escultora Remei Rodamilans la va adquirir l'any 1968. Hi ha fet una restauració amb criteris conservacionistes al mateix temps que ha recuperat l'entorn cuidant la vegetació i les fonts. | 41.6246200,1.7383600 | 394901 | 4608868 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74150 | Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farres | <p>Informació oral: Joan Torras (10 abril 2012) Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 109 MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallès. (2006). p. 17 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-07</p> | XV-XVII | <p>Gran masia de planta rectangular de planta baixa, pis i sotacoberta. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. A la part esquerra presenta un cos, possiblement annexat, que té a la planta dues galeries d'arc de maó, una d'elles tapiada. Davant la casa hi ha un pati protegit per un mur amb merlets de maó vist que coronen el portal de pedra adovellat. A la clau de l'arc hi ha inscrita la data del 1614. La façana de la casa s'obra amb un portal de mig punt adovellat. Destaquen les quatre finestres del pis d'estil gòtic. La central , situada sobre la porta d'entrada és la més ornada. Presenta un arc ogival de traceries de pedra amb temes naturalistes, flors i uns petits caps humans. L'arc està flanquejat per una figura d'àngel i d'una verge. Sota l'ampit es repeteixen els motius decoratius amb petits caps, un humà, un gos i un lleó. Segons la tradició oral, aquesta finestra no és originària de la casa i podria haver estat portada del monestir de Montserrat ja que a la casa hi va viure un administrador del cenobi. Al ambdós costats de la finestra central n'hi ha dues més a la dreta i una a l'esquerra, també d'estil gòtic, però que han estat fetes amb motllos en època moderna. A la façana i a sotateulada destaquen els òculs de ventilació fets amb ceràmica. A l'interior de la casa, a la planta baixa s'accedia des de l'entrada a una sala-menjador a la dreta i a la cuina a l'esquerra i per una escala a la part del pis on hi havia la sala de distribució de les habitacions. A la part posterior hi ha les antigues dependències d'un gran celler. Els conjunt dels murs són en la seva major part de tàpia i arrebossats.</p> | 08025-20 | Est del Bruc del Mig | <p>Existia ja al segle XV amb el nom de mas Plana segons la confessió d'Antoni Planes realitzada en el capbreu del 1496. Pel davant de la casa hi passava el camí que des de l'església del Bruc es dirigia a la masia de Can Jorba (aleshores mas Venrell), camí que actualment encara es conserva en part. Al segle XVI hi residia Andreu Sunyer.</p> | 41.5828000,1.7860700 | 398810 | 4604168 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74205 | Can Guixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guixa | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 133 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.20 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-16), p.58 | XVIII-XIX | Sense cobertes i els murs en gran part enderrocats. | Conjunt d'edificacions a l'entorn de la principal Can Guixà. Totes estan en estat ruïnós i envoltades de vegetació. Les restes conservades de Can Guixà, panys de murs de molta alçada i d'una volumetria important expliquen la importància econòmica que havia tingut. Es conserva bona part de l'arc de mig punt adovellat de la porta sud de la casa. A la banda del mur de llevant hi ha l'església romànica de Sant Miquel de Vilaclara que al seu interior va ser reutilitzada per a cups de vi. A l'entorn de Can Guixà hi ha un tancat per als ramats i dues construccions més: cal Maset i cal Maceter. | 08025-75 | Sud-oest del terme | Can Guixà és una masia d'origen medieval. L'any 1077, Udalard, vescomte de Barcelona donà al monestir de Sant Cugat el seu alou de Vilaclara amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Es troba citada al capbreu de 1496 com a tinença de Miquel Alegre de Vilaclara. Es descriu com a mas Gombau i també com a mas Alegre, rònec i situat al terme del castell del Bruc. El 1624, Anna Alegre es va casar amb Joan Subirats i Jorba de la masia El Castell del Bruc. | 41.5895400,1.7494100 | 395765 | 4604960 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74205-foto-08025-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74151 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-0 | <p>Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. P107 MUNTADES,M. (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.305 i 310 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 63.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues aigües. Està orientada al sud, i queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de paret de maçoneria i pedra vista i carreus treballats a les finestres. A l'exterior i a l'entorn de l'edificació hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. La casa va ser restaurada entre el 1964 i 1973 i es va obrir un finestral a la façana de llevant.</p> | 08025-21 | Est del terme | <p>Està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc. El 1835, l'abat Blanch del monestir de Montserrat hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835. El 1844 Pau Pedrosa lliurà la imatge als monjos.</p> | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74140 | Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.67 VIVES I TORT, M; L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) (2007) Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | Masia fortificada de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos i teulada a dues vessants. La porta principal te inscrita a la clau de l'arc, la data del 1791 i l'escut de l'Abadia de Montserrat. A les plantes hi ha cinc finestres a cadascuna, totes amb l'arc de maó vist. Al damunt de la porta d'entrada i a la primera planta, hi ha restes evidents d'una gran balconada, avui reconvertida en finestra. Les obertures es caracteritzen per ser totes d'arc escarser. Les parets estant arrebossades i a les cantonades s'aprecien carreus de pedra treballats. De la fortificació de la guerra carlina, en queda una torre de guaita a la cantonada dreta de la casa, tocant a la carretera. És de forma poligonal irregular i té quatre cares. Conserva cinc espitlleres a dues de les seves cares. A la paret nord de la casa es conserven unes espitlleres de maó. | 08025-10 | Coll de Can Maçana | La casa actual té el seu origen en un conjunt d'edificacions situades al coll de can Maçana en una cruïlla de camins: el de Barcelona a Manresa, el camí transversal que des d'Igualada anava a Montserrat a l'edat mitjana i el camí de Sant Jaume des de Montserrat cap a Cervera i Lleida. Els primers pobladors del lloc s'hi van establir com a emfiteutes del l'església del castell de la Guàrdia. Formava part del conjunt de masies que configuraven el nucli de La Guàrdia. El 1497 tenia un hostal, carnisseria i hospital. Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. Va ser escenari de la Guerra del Francès, de la batalla guanyada als francesos el 6 de juny de 1808, donant lloc a la llegenda del Timbaler del Bruc, i de les guerres carlines. En la primera, a l'any 1835, les tropes isabelines van fortificar la casa i van construir-hi allotjaments. Una partida carlina manada per Benet Tristany es va dirigir a can Maçana sense poder destruir la fortificació construïda. En la tercera a l'any 1875 hi va haver nous enfrontaments. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Massana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74206 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 124 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-11), p.39</p> | XVIII-XX | <p>Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d'arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d'arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d'accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.</p> | 08025-76 | Sud-est del terme | <p>Al capbreu del 1496 en fa la confessió Pere Marquès del mas Gausacs.</p> | 41.5740000,1.7917400 | 399269 | 4603185 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74153 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140. | XVIII | Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada. | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn. | 08025-23 | Nord-oest del terme | 41.6261200,1.7147500 | 392937 | 4609064 | 1773 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74233 | Can Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribera | <p>MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Informació oral Pere Ribera. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-21), p.76</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els murs més antics són de tàpia i arrebossat. Algunes parts han estat restaurades amb paret de maó. Al seu voltant hi ha una sèrie de coberts moderns destinats a bòbila.</p> | 08025-103 | Sud-oest del terme | <p>Segons informació oral de la família del mas Ribera l'arbre genealògic comença l'any 1679. Segons Muset, al segle XVIII, es bastí Can Ribera en terres de Can Mata dels Tribers i va ser propietat de Valentí Alegre.</p> | 41.5781200,1.7644700 | 397002 | 4603674 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74276 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.</p> | 08025-138 | Urbanització mas Grau | <p>En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.</p> | 41.5856500,1.7795500 | 398271 | 4604492 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74262 | Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salsas | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XVIII | Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior. | 08025-124 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | 1795 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74236 | Can 'Señor Antonio' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio | XX | Casa de planta baixa i pis amb un gran jardí. Destaquen les decoracions d'influència modernista amb rajoles vidriades blaves i blanques a la façana, a les obertures, al fris entre les dues cornises i a la xemeneia. A l'interior de la casa a planta baixa les parets també són decorades amb rajoles d'arrambador vidriades: a la sala recorren les quatre parets amb decoració geomètrica de tons blaus i blancs, al menjador de tema floral, a l'escala que porta a la planta pis s'hi combinen elements geomètrics i florals i a la cuina es remata, també amb rajoles d'oficis, la llar de foc. Sota l'escala, a la sala hi ha un armari de fusta d'influència modernista. | 08025-106 | C/ Bruc del Dalt, 34 | La família Mas la va comprar l'antiga masia situada al número 36. A inicis del segle XX (posterior al 1903) van construir en una part del solar aquesta casa que va ser per a una de les dues filles. | 41.5885800,1.7744600 | 397852 | 4604824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | En una fotografia de l'any 1903 encara no està construïda. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74237 | Can 'Señor Antonio' o cal Bascaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio-o-cal-bascaret | XVIII-XX | Conjunt format per dues cases i un jardí. El solar te un desnivell que s'aboca cap al torrent de l'lla. La casa que es troba a la part més baixa és la construcció més antiga. Els murs són, a la part alta, de tapia i a la part baixa, de maçoneria (pedres i ceràmiques) per conservar la tapia. Els angles a la part baixa, tocant al camí que voreja la timba del torrent, s'atalussen amb pedra desbastada. A la paret nord i est s'hi van obrir espitlleres. La casa que es troba a peu del carrer, te la tipologia de masia. Amb la façana orientada al sud, te porta d'arc de mig punt amb maons, brancals de pedra i finestres a les façanes. A la planta baixa hi havia un gran celler convertit en una sala d'estar. A la façana nord s'hi va construir un garatge que presenta espitlleres fetes amb maó amb una funció més decorativa que defensiva. | 08025-107 | C/ Bruc del Dalt, 36 | Per les característiques arquitectòniques del conjunt, és possible que la casa més antiga tingués a la part alta del solar, tocant al carrer, l'era i que al ser la darrera casa del carrer, a peu del camí, fos necessària la protecció amb espitlleres. Posteriorment es deuria bastir una nova casa de més dimensions en l'espai de l'antiga era. La família Mas va comprar les dues cases a principis del segle XX. Es va aixecar una tanca de ferro damunt del mur que delimitava el recinte al carrer, es va tancar l'entrada al davant de la masia amb una porta de ferro i es va construir el garatge | 41.5888700,1.7741700 | 397828 | 4604856 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Cal Bascaret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74142 | Can Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrat | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-13 | XVII-XX | Masia de grans dimensions formada per un conjunt d'edificacions aixecades en èpoques diferents. La primera construcció, de teulada a dues vessants, s'hi va afegir un nou cos a la seva part esquerra. Avui, aquesta edificació, conserva la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i al primer pis les finestres. Està formada per planta baixa, pis i golfes (antic palomar) i havia tingut en la seva part posterior els cups i el celler. Va ser allargada per la banda esquerra amb un gran celler en planta baixa, i un habitatge amb cuina econòmica, tres habitacions amb balcons, una galeria i una sala-menjador a la planta primera. La part antiga va quedar com a masoveria. El gran celler conserva part dels primitius arcs escarsers i restes de la canalització de ceràmica vidrada, que portava el vi des dels cups. La gran arcada del celler ha estat aixecada recentment així com la porta d'accés des del pati. Les habitacions de la part perllongada de l'habitatge nou per damunt del celler, conserven la distribució d'alcoba i decoracions de pintura mural al fresc de temes naturalistes i populars del segle XIX. A partir dels anys 80 s'hi ha fet diverses reformes, sobretot a la planta baixa. S'han obert tres finestres a la part de l'antiga cuina i a l'interior s'han transformat força les dependències de la casa més antiga (cups i cellers). Davant de la casa hi ha un porxo edificat recentment creat a partir d'aixecar un terraplè a l'hort que hi havia situat al costat del torrent de l'Illa. Abans d'aquestes obres, al davant de la casa hi havia el camí que conduïa fins a la masia de Can Vallès i tres feixes d'horts. A la part posterior de la casa, a l'antiga era, hi ha adossades a un terraplè les restes de les arcades d'un aqüeducte que portava aigua des d'una mina situada en una vinya per damunt de la casa | 08025-12 | Bruc de Baix | Aquesta masia ja existia al segle XVII. Va ser ampliada al segle XIX amb unes grans instal·lacions relacionades amb la viticultura. Tenia una important producció tant de vi com de productes d'horta. A partir de la crisi de l'agricultura dels anys 50 del segle XX, la casa va patir un abandonament. Hi seguiren vivint masovers fins els anys 1970 en què va patir un esfondrament. Als anys 1980, la casa va ser adquirida per una societat noruega relacionada amb una escola d'art i es va reformar per a residència i taller d'estudiants d'art. | 41.5755800,1.7869600 | 398873 | 4603366 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74142-foto-08025-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74281 | Can Simeó de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simeo-de-pages | XVIII-XX | Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló. | 08025-151 | Sud-oest del terme | 41.5736400,1.7754400 | 397910 | 4603164 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74135 | Can Solà de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-roca | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat, p. 144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII-XX | Masia de grans dimensions. Sembla que a l'origen estava formada per un edifici central envoltat d'un pati i tancat amb un baluard. L'edifici originari està format per planta baixa i planta pis. Se l'hi van afegir construccions posteriors tant a l'interior del pati com al voltant del recinte, tot aprofitant les parets del baluard. A l'angle oest del recinte, sobre del baluard s'hi va construir una nova vivenda formada per planta baixa i dos pisos i galeria. A la part nord diferents coberts per allotjar-hi instal·lacions destinades a usos vinícoles. A l'interior s'hi accedia per dues portes. La de la part sud, avui està inutilitzada i el camí que hi accedia ha quedat tallat per un camp de conreu. A la part nord hi ha una altra porta, segurament la porta originària, que condueix al pati interior, i que és la que avui s'utilitza. Conserva un arc de mig punt de carreus de pedra. A l'interior del recinte,a la part oest, hi ha una petita capella sota l'advocació de Sant Isidre. | 08025-5 | Antiga N-II; km 571.4 | Aquesta masia està situada a la part del terme coneguda com Sant Pau de la Guàrdia. Era un dels termes d'origen medieval depenent del castell de la Guàrdia, conjuntament amb el del Bruc i Collbató. La casa s'esmenta al capbreu del 1496, en la confessió de Vicenç Solà, àlies Aguilera, del mas de la Roca. Al segle XVIII, el nucli de la Guàrdia, encara era una unitat administrativa independent - pertanyia al corregiment de Manresa - i tenia els seus propis batlles. Dos dels propietaris de la masia van exercir-ne el càrrec. L'any 1739, Pau Jorba i l'any 1748, Isidre Solà. La masia va sofrir diferents ampliacions que ho testimonien les dates que es troben inscrites. Una a la clau de l'arc de la porta de ponent, de l'any 1619 i la de 1752 en un portal interior. | 41.6002400,1.7465100 | 395541 | 4606152 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74135-foto-08025-5-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74210 | Can Solà de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVIII-XX | Masia de grans dimensions situada en una elevació de terreny. L'edificació principal és de planta quadrada formada per planta baixa, pis i una torre. Al primer pis destaca una gran galeria d'arcades que recorre les quatre façanes. Al seu entorn hi ha altres edificacions i tot el conjunt queda dins d'un pati tancat per un gran mur de pedra que salva el desnivell tenint una alçada considerable. | 08025-80 | Nord-est del terme | Es troba documentada al segle XVIII. Al segle XIX es va fer la galeria. | 41.6410300,1.7765100 | 398105 | 4610644 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ha sofert diverses intervencions | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74143 | Can Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valles | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 117 MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006). Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-12 | XVIII-XX | La masia originària és de planta baixa i pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa. L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de masia catalana i alguns mobles antics. | 08025-13 | Sud-est del terme | El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa. El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal. Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu, Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga, Montserrat Vallès i Febrés. Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els anys 80 del segle XX. | 41.5749000,1.7892300 | 399061 | 4603287 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74143-foto-08025-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74204 | Can Viladiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladiu | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.159 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XVIII | Masia de planta quadrada formada per planta baixa dos pisos i golfes amb tots els paraments de pedra. A la façana principal destaquen dos balcons amb llosanes de pedra. Te varis cossos adossats on hi havia els corrals i la comuna. A l'interior de la planta baixa hi ha l'antic celler, de volta catalana, on encara es conserven algunes botes de vi i un corral. La vivenda se situava a la planta primera. A l'entorn de la casa hi ha un pou i una cisterna | 08025-74 | Paratge de la Vall | En el capbreu del 1496, Joan Bisbal de Marganell en fa la confessió. Aleshores el mas s'anomenava mas Vilardell. | 41.6333500,1.7866600 | 398938 | 4609780 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74204-foto-08025-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74261 | Can Xicu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicu | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XIX | Masia adossada a Can Salsas. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana, orientada a ponent, presenta un porxo amb una gran arcada i una galeria al pis formada per tres arcs de maons i baranes de ferro. Sota el porxo hi ha la porta d'entrada a la casa, d'arc de mig punt de maons i brancals de pedra, i la porta que condueix a l'espai on es conserven la premsa i tres cups. A la planta baixa de la casa es troba l'entrada amb la llar de foc i la cuina. A l'espai posterior de l'entrada, un celler. A la segona planta hi ha un gran espai, abans destinat a graner. Al pati, es conserva una cisterna excavada al sòl que forma part d'un conjunt de tres cisternes més que se situen alineades entre elles en els camps a l'entorn de la casa. | 08025-123 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es va casar l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salsas. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. La casa va restar deshabitada durant la segona meitat del segle XX fins els anys 80 quan es recuperà com a vivenda. | 41.5883800,1.7831700 | 398577 | 4604791 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74144 | Canals i bassa de la Vinya Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canals-i-bassa-de-la-vinya-nova | MUSET, Assumpta, (2004), La Vinya Nova: Una masia montserratina. p.16 | XVII | Canalització de l'aigua procedent de la mentidera de la Coma de la Maçana i de les parts altes de la muntanya amb una construcció formada per canals i basses. Els principals elements són dos canals de pedra, de desenes de llargada, que anaven recorrent tots els replecs de la muntanya; petites basses de decantació per filtrar l'aigua abans d'arribar al gran dipòsit o bassa. Aquesta es troba en una part enlairada a prop de la casa i es calcula que te una capacitat de més d'un milió de litres. Els murs laterals són de toves on s'hi representen símbols cristians ( creus llatines, de caravaca...) i montserratins ( serres...). A través d'un sistema de sobreeixidors i comportes es reconduïa l'aigua sobrant a altres dipòsits secundaris (cisterna de la casa i una petita bassa) i la resta s'abocava al torrent del Pont. | 08025-14 | La Vinya Nova | El complex hidràulic va ser construït durant l'època en què la masia, propietat del monestir de Montserrat, va esdevenir un important complex agrícola i residencial (segle XVII-XIX). Recentment s'ha restaurat tot el complex. La propietat ha restaurat la bassa a la qual s'ha recobert amb una tela impermeabilitzant perquè pugui tornar a contenir aigua de la pluja i s'ha adequat l'espai de l'entorn. El Patronat de la Muntanya de Montserrat ha recuperat les canalitzacions de recollida d'aigua. | 41.5840200,1.8083900 | 400673 | 4604278 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74144-foto-08025-14-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La Vinya Nova està catalogada com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Els canals i la bassa es troben dins les instal·lacions properes al mas. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 94828 | Castanyer de Moixerigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-moixerigues | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 30-31.</p> | <p>Aquest castanyer és un relicte de l’antiga plantació que es va realitzar als turons de les Moixerigues a mitjans del segle XX. Aquest <em>Castanea sativa</em>, està situat en un punt ideal per què creixi, en sòl silícic (licorelles), entre la pineda i una clariana que domina els camps de la solana del serrat de les Moixerigues. Fa 6m d'alçada i un perímetre de 3,1m.</p> | 08025-298 | Seguint el PR-C 78 des del Bruc en direcció a Montserrat, un camí a la dreta, mena a un camp d’oliveres. Just on acaba el camí i comença el camp. | 41.5789700,1.7887500 | 399028 | 4603740 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 74207 | Castell de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-guardia | <p>ALBAREDA, Anselm,M (1972). Història de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.51 LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. CARRERAS I CANDI,F, (1911). Los castells de Montserrat, p.194 CATALÀ I ROCA, Pere, (1976).Els Castells Catalans. P.184-197. Barcelona. Dalmau Editor. Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. (1990) Generalitat de Catalunya.p.380 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.p.64-65</p> | IX-XII | <p>El castell se situava en un planell (que té una longitud de 18 metres) dalt del turó al nord de l'església de Sant Pau Vell. Actualment només resten unes filades de mur entre aquest planell i un replà que hi ha a sota i un llenç de mur al marge sud d'aquest replà. La paret d'aquest segon mur està feta amb la tècnica de l'opus spicatum que possiblement es pot datar al segle X.</p> | 08025-77 | Coll de Guirló | <p>El castell de la Guàrdia, formava part del vescomtat de Barcelona. Comprenia les terres dels actuals termes del Bruc i Collbató. Formava part dels cinc castells de Montserrat (Collbató, Marro o de Santa Cecília, Montserrat, Otger) que defensaven estratègicament els voltants de la muntanya. D'aquesta manera es protegia el flanc occidental del comtat barceloní de les ràtzies musulmanes. El nom de Bonifaci i de Guàrdia se li donà, segons Carreras Candi, pel 'bé que feia de guardar', ja que des del lloc on es construí podia dominar les terres d'Igualada, Calaf i Manresa. Dins del terme sorgiren diversos castells com el de Collbató i el del Bruc, que a partir del segle XII, el primer, i del XIII el segon, se separaren del de la Guàrdia. Els primers senyors coneguts són els vescomtes de Barcelona, si bé no es troba cap document d'aquesta família fins el 999, en què el vescomte Udalard i la vescomtessa Riquilda donaren a la casa de Sant Miquel de Montserrat un alou situat en el terme del castell. Els vescomtes de Barcelona continuaren posseint el castell de la Guàrdia pels comtes de Barcelona sense interrupció fins a l'extinció del llinatge. El nom de la Guàrdia va predominar al llarg del temps sobre el de Bonifaci. Això va ser degut a que en les diferents generacions que tenien la propietat sobre el castell, el càrrec vescomtal va passar de Guislabert I, fill d'Udalard, a Udalard II, el seu nèt, i d'aquest al seu fill Guislabert II , l'últim hereu directe d'Udalard, ja que Guislabert va deixar com a regent al seu nebot Guillem de sa Guàrdia. El vescomte Reverter amb el seu fill Berenguer l'any 1136 infeudà el castell de la Guàrdia al seu nebot Guillem I de la Guàrdia, fill d'un desconegut germà o germana del vescomte Guislabert de Barcelona. Els Guàrdia acabaren heretant els drets dels vescomtes de Barcelona en desaparèixer aquesta família. L'any 1157, Berenguer de la Guàrdia va vendre el castell junt amb la muntanya de Montserrat al comte Ramon Berenguer IV. El 1193 el senyor del castell era Guillem I de La Guàrdia, a qui Alfons el Cast va demanar la potestat del castell. L'any 1358, Pere el Cerimoniós va vendre el domini del castell al cavaller Bernat Sestorres, amb totes les pertinences i drets feudals. L'any 1370, els hereus de Bernat Sestorres van comprar al rei tota la jurisdicció i els drets reials del castell pel termini de deu anys. Però els vassalls del castell van protestar al·legant mals tractes del nou senyor i el tresorer del rei va desfer l'operació. El monestir de Montserrat, que ja havia rebut anteriorment diverses donacions de les terres del castell, va adquirir el castell de La Guàrdia i la parròquia del Bruc, l'any 1371 segons la venda confirmada pel rei Pere III. El monestir en va tenir la jurisdicció fins a la fi de l'Àntic Règim.</p> | 41.6066700,1.7726900 | 397733 | 4606834 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74207-foto-08025-77-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-08-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Un dels castells que s'aixecaren al Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, que, segons Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia. Un document de l'any 974, l'anomena 'Bonifaci, dit la Guàrdia', i el situa en el comtat de Barcelona. Abans d'acabar el segle X, el castell pertanyia als vescomtes de Barcelona (per això al segle XII el vescomte Berenguer Ramon té com a cognom 'Saguàrdia') i, en extingir-se aquest llinatge, passà a uns castlans també dits 'la Guàrdia' o 'Saguàrdia'. El 1063, els vescomtes Udalart II i Guilla infeudaren el lloc a Garí. En el 'castrum Bonefacii, quod dicunt Guardia', el 1117, el monestir de Sant Cugat del Vallès hi tingué drets. El 1157, Berenguer de la Guàrdia, fill del difunt vescomte Reverter (vescomte que creiem dotat d'una forta personalitat i de vida tempestejada), vengué al comte de Barcelona 'meum castrum de ipsa Guardia cum toto ipso monte Montisserrati', n'esdevingué castlà per al comte. Els llinatges Guàrdia, Montserrat i Castellolí i Sestorres tenen a veure amb aquest castell. Segons el P. Albareda, la més important adquisició que va fer l'abat Jaume de Vivers (1348-1375) fou la del famós castell de la Guàrdia, i de la parròquia del Bruc, feta al 1370, al rei Pere III, per 36.000 sous. Pere Sacosta, batlle general de Catalunya, en l'escriptura de presa de possessió certificava 'de voluntat e exprés manament del dit Senyor Rei [...] haver venut al molt honrat e religiós frare Jacme, prior del monestir de Santa Maria de Montserrat, e al dit monestir per tot temps, en franc alou, lo castell de sa Guàrdia e la parròquia des Bruc, ab fortaleses e edificis, ab feu, feuaters, vassalls e directes senyories, e ab masies e borges, homes e fembres, censes, delmes agrers e rendes, e ab tots llurs territoris e térmens, e encara ab mer e mixt imperi, e ab tota jurisdicció alta e baixa, civil e criminal, e ab tot altre exercici d'aquella e ab host e cavalcada e ab totes eixides e esdeveniments, fruits, pertinències e drets dels dits castell e parròquia'. En una escriptura del 1396, relacionada amb el castell de la Guàrdia, es presenten els priors en funcions de senyors feudals. El P. Albareda menciona que el 15 de desembre d'aquell any, comparegué davant del prior del monestir, Vicenç de Ribes, Joan de Prat, fill i hereu universal d'Ausbert de Prat, el qual, en vida, havia obtingut del monestir el castell de la Guàrdia en feu honorat. El fill venia a cercar la investidura de mans del prior. Agenollat davant el P. Vicenç de Ribes, que tenia el llibre dels Evangelis obert damunt els genolls, prestà jurament de fidelitat, tocant amb les mans (diu l'escriptura) realment i palpablement els quatre sants Evangelis, i el ple homenatge de mans i boca segons els Usatges de Catalunya. Amb aquest homenatge, es reconegué vassall del dit prior i del monestir, i el prometé servar, guardar i servir com a bon vassall. Llavors el prior de Montserrat, senyor del castell de la Guàrdia, s'alçà, desembeinà una espasa i, nua, la lliurà a mans de Joan de Prat; per atorgar-li el feu del castell amb tots els drets. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 74362 | Castell Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-ferran | <p>LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003). Montserrat. Guia itinerària. Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | XI | <p>Es troba sobre el coll de Can Maçana, dalt d'una punxa de pedra. Restes d'una torre de guaita de la que tan sols es conserva pel seu costat sud una filada de maons molts gruixuts, com si s'haguéssin fet imitant tovots. Per la banda nord es veuen dues filades de pedra. En un turó proper es troba una torre de telègraf òptic.</p> | 08025-232 | Can Maçana. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | <p>També conegut amb el nom de Torre dels Moros aquesta construcció s'havia utilitzat per protegir el pas de Can Maçana. La importància estratègica del lloc segueix essent tant reconeguda avui com abans.</p> | 41.6112700,1.7631000 | 396941 | 4607356 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74362-foto-08025-232-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Existeix molta confusió entre el Castell Ferran i la torre del Telègraf propera. Moltes publicacions cometen l'error de posar un nom en comptes d'un altre. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 93965 | Celler i casa de can Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-can-balaguer | <p><span><span><span><span><span><span>MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La teulada està en mal estat | <p><span><span><span><span><span><span>El celler de can Balaguer forma part d’un conjunt constituït per un antic habitatge i l’edifici de l’antic celler. L’edifici de l’habitatge es troba a l’extrem sud-est del conjunt, de planta baixa i un pis sota teulada, no presenta gaires elements remarcables, que són els que eren característics de la construcció en la seva època: sostres de bigues i cairats que suporten el paviment superior de toves i rajols, escales de maó amb mamperlà de fusta, una divisió d’alcova molt senzilla rectangular que és una simple obertura al mur, i unes portes d’armari encastat de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del celler és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a la carretera, al sud. Té planta baixa i una planta pis. A la façana, la porta principal que es troba a un costat, és d’arc carpanell de maó a plec de llibre recolzat sobre muntants de maó. Al costat hi ha dues finestres d’arc que segueixen la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dos balcons. La façana de darrera únicament té una porta que permet l’accés directe a la planta baixa i una obertura que dona a la terrassa i que permet accedir al pis. Al costat hi ha un espai que havia albergat un antic cup de vi que va ser transformat en lavabo i es va refer la paret de pedra exterior a mitjans del segle XX aproximadament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant d’aquesta façana hi ha un pati exterior que encara conserva el pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’interior de la planta pis del celler no presenta elements remarcables. La teulada de teula àrab es sustenta sobre quatre pilars verticals de maons sobre els que recolzen les bigues que suporten l’estructura de la teulada que està formada per bigues i llates sobre les que descansen les teules situades a llata per canal. Aquest espai conserva alguna divisió vertical, ja que devia tenir un segon pis, però actualment l’espai està buit i presenta força alçada. Sembla que aquest espai es va fer després de la Guerra Civil, ja que es va esfondrar el sostre i es van malmetre les antigues encavallades, substituint el conjunt pels pilars de maó. Les divisions interiors feien funcions de camerino. En aquest espai es va fer teatre fins a la dècada del 1950, i hem tingut la informació de què quan es va inaugurar el monument al Timbaler del Bruc l’any 1963, es va utilitzar per allotjar tropes militars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’interior de la planta baixa és un espai obert gràcies al forjat de la coberta que és de volta catalana rebaixada entre arcs de mig punt rebaixats de maó, situades en dos cossos paral·lels separats a la vegada per arcs de mig punt rebaixats; els diferents arcs de cada volta convergeixen en un pilar central, mentre que els extrems exteriors recolzen als murs laterals. Totes les voltes van ser reforçades afegint un nou arc de maó pla al centre de cada volta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa es conserva un cup de vi petit folrat amb cairons ceràmics i el cargol d’una antiga premsa de vi.</span></span></span></span></p> | 08025-285 | Carrer Bruc de Baix, 1 | <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el nucli antic del Bruc es va desenvolupar a costat del castell del Bruc i de l’església de Santa Maria a partir del segle X. Hi passava el camí Ral, que va propiciar aquest nucli de població. A partir del segle XVII va augmentar considerablement la població amb el conseqüent increment de masies. A partir del segle XVIII es van fer habitatges originant els nuclis Bruc de Dalt i Bruc de Baix, que es van configurar al llarg del camí Ral, la principal via de comunicació entre Martorell i Igualada, destacant la seva posició estratègica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII la població es va incrementar un 41%, amb un inici d’expansió urbana i la creació de nous nuclis al peu de la principal via de comunicació. Així, el nucli Bruc del Mig es va configurar a inicis del segle XIX, quan es va començar a consolidar aquesta via el 1805, que es transformarà en la carretera N-II a inicis del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que tradicionalment la indústria més característica del Bruc va ser la fabricació de peces de ceràmica i terra cuita (maons, teules), fonamentalment a partir de l’exposició internacional de Barcelona del 1929. Però tradicionalment el sistema econòmic havia sigut l’agricultura. A inicis del XIX va haver un expansió agrícola que va portar al desenvolupament de masos, basada en el cereal, oliveres i alguns ceps de vinya. La viticultura va aprofitar els terrenys que no eren bons per altres cultius, amb contractes de rabassa morta. Al segle XX es va convertir en un lloc d’estiueig i es van construir alguns edificis modernistes seguint la moda de l’època. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El desenvolupament urbà al llarg del camí Ral ens presenta un conjunt de cases amb gran diversitat d’estils i d’èpoques, amb edificis d’època modernista i contemporanis, així com algunes cases rurals i masies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici de la casa i el Celler de can Balaguer no segueixen l’estructura d’altres habitatges de Bruc de Baix o de Bruc del Mig, com cal Mestre Xic (1934), cal Sant Joan (1867), cal Cordero (1880), cal Díaz o Villa Antoniette (1913), Panamà Canal (segle XX), can Casas Petit (1913<a href='#_ftn1'><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></a>). En canvi si té alguna semblança amb el celler de la masia can Serrat, que es troba a l’extrem de Bruc de Baix, formant part d’una antiga masia. Aquest celler de can Serrat, tal i com s’explica a la fitxa corresponent del Mapa de Patrimoni Cultural del Bruc (fitxa núm. 12), conserva una porta d’arc de mig punt de maó que va ser completament reformada a finals del segle XX, i un arc escarser de maó a l’interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa de can Balaguer era un habitatge senzill, segurament construït en aquest moment d’auge econòmic entre finals del XVIII i principis del XIX; mentre que la construcció del celler és més moderna, possiblement de finals del segle XIX, seguint característiques similars en la construcció al celler de can Serrat. S</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>embla que l’edifici ja existia el 1703, segons consta en un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Musset, 2009: 22), per tant el primer edifici corresponent a l’habitatge es construiria al segle XVIII, en l’època d’expansió degut al creixement de població. A l’Arxiu Històric Municipal del Bruc es conserva un padró de 1848 on surt esmentada la casa de “Balagué”, on estaven empadronats “Llorenç Paloma de 41 anys, casat; Joseph Paloma, 20 anys, solter; Teresa Paloma, 76 anys, vídua; Maria Paloma, 33 anys, casada; Maria Paloma, 14 anys, soltera; Josepha Paloma, 3 anys, soltera”. És a dir, el matrimoni amb 3 fills i la mare del marit, que agafen el seu cognom, Paloma.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5760300,1.7838400 | 398614 | 4603419 | 08025 | El Bruc | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315161806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-img20230315161218.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-03 00:00:00 | OPC | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 74359 | Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-0 | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155, pàg. 79. Imatges i records, (1996), Viena editors, pàg. 31. | XX | El cementiri del Bruc,situat al costat de l'església de Santa Maria, està edificat en un morro rocós entre el torrent de l'Illa i el de Santa Maria i queda tancat per un mur amb una porta de ferro. La seva forma s'adapta al terreny en desnivell configurant dos espais separats per unes escales. A la part més alta, s'hi troba dins el recinte, el campanar i l'absis romànic. S'hi accedeix per una porta de ferro des de la placeta del davant de l'església. Al centre de la part més elevada hi ha una creu de pedra de la Santa Missió del 27/11/49. | 08025-229 | Bruc de la Parròquia | Segons les làpides, els nínxols més antics daten del segle XIX. És probable que a l'edat mitjana el cementiri es trobés situat a l'actual placeta de davant l'església. A partir del segle XVII, quan es va començar a edificar la nova església, en sentit perpendicular a la primitiva romànica, segurament va ser quan es va edificar de nou a l'espai actual. L'any 1908, tenia un conjunt de nínxols, disposats en tres fileres, adossats a la paret externa de l'absis. Durant la segona república va ser municipalitzat i es va ampliar. A partir de l'any 1960, en efectuar les obres de restauració de l'absis, es van treure els nínxols que tapaven l'absis i es va ampliar creant la part més baixa. Durant els anys 1995-1999, es van realitzar novament obres d'ampliació a la part més alta afegint una filera de nínxols. | 41.5740700,1.7848400 | 398694 | 4603200 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74171 | Ceràmica publicitària Michelin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-publicitaria-michelin | XX | Plafó ceràmic amb rajoles valencianes que tenia unes mides de 4'40 m. de llarg per 1'40 m d'amplada. Estava emmarcat per una franja de rajoles blanques en tot el perímetre, però després de fer obres de restauració de la façana es va eliminar la línia de rajoles de la part inferior. A la part central, sobre un fons de color groc, s'hi inscriuen les lletres de MICHELIN de color blau. S'emmarca aquesta part central amb una tirada de rajoles blaves. A la part dreta del plafó, el fons és blau per ressaltar la icona del Michelin que sosté la roda, realitzada en color blanc. | 08025-41 | C/Bruc de Dalt, 5 | Fins els anys 60 del segle XX, per l'actual carrer del Bruc de dalt hi passava la carretera N-II. | 41.5878000,1.7747600 | 397875 | 4604737 | 1950 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74171-foto-08025-41-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74242 | Cista de Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-jorba | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-146 | Muntanya de Montserrat. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Joan Ollé, amo de la vinya dita de 'Can Jorba' i excavat a finals de desembre de l'any 1924 per en Joan Maria Casas de Müller. Es tracta d'un sepulcre de fossa, revestit amb quatre lloses laterals i una de coberta, a una profunditat de 0,50 metres que fou localitzat en fer un vall a la vinya de Can Jorba. Dins la fossa hi aparegué un individu col·locat en posició fetal orientat a l'esquerra. Als peus del difunt hi aparegué un vas sencer de ceràmica llisa de color fosc, fet a mà, de forma esfèrica (tassa globular) amb una nansa anular d'ampla de cinta, ben conservat, dipositat actualment al Museu de Montserrat. | 41.5874800,1.7991200 | 399905 | 4604673 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74242-foto-08025-146-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | A la revista 'Empúries' s'esmenta que d'aquesta masia procedeix una destral polida de bassalt, de 67 mm. de longitud i forma trapezoidal, que presentava la particularitat de portar una perforació en forma de 'v' a la base, segurament amb l'objectiu de dur-la penjada com a amulet doncs tampoc s'hi van apreciar senyals d'ús. També cal deixar constància que el mateix propietari de la finca, Sr. Joan Ollé, va relatar al Sr. Casas com a 4 metres en direcció sud oest de la dita fossa s'hi trobà un vas de dos pams d'alçada amb una pedra plana per tapa. Aquest vas fou destruït en comprovar que no hi havia diners a l'interior. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74243 | Cista de Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-can-salsas | CASAS DE MÜLLER, Joan Maria. Prehistòria montserratina. Descripció d'excavacions al Nord i Centre de la muntanya. Treball inèdit. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Jaciment localitzat en una vinya prop de la masia de Can Salsas, en un terreny d'ús agrícola. Actualment no se n'aprecia cap rastre evident però cal preservar l'espectativa arqueològica. | 08025-147 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Jaciment descobert casualment per Roc Escriu en fer un clot a la vinya propera a la masia de Can Salsas. En veure que apareixien ossos de criatura els deixà allí mateix i hi plantà una olivera en el lloc excavat. Anys més tard, i acompanyat per en Roc Escriu, en Joan Maria Casas de Müller va excavar el sepulcre. En el transcurs de l'excavació hi aparegué una punta d'àmfora de terra vermella, un pes de teler de terra vermella, una eina d'ús desconegut semblant a una destral arrodonida i aplanada, possiblement utilitzada per fregar i allisar el teixit, un fragment de vas negre fet a torn i diversos fragments ceràmics escampats pels volts. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | -300 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74243-foto-08025-147-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74389 | Cistes del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cistes-del-castell | Informació oral: Gemma Estrada | XIV | Grup de cistes per emmagatzemar gra, recobertes en ceràmica i tapades amb lloses trobades prop de la masia El Castell i Can Farrés, a la zona coneguda com El Pedregós. Només se'n conserven dues que presenten la curiositat d'estar unides per l'interior. Les seves mides (1'70 m. de profunditat) i el bon estat de conservació en el que es presenten fan aquest element del tot interessant. | 08025-259 | El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. | 41.5858500,1.7871300 | 398903 | 4604506 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74389-foto-08025-259-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Les lloses que cobrien les cistes es toben actualment dins les mateixes cistes i l'obertura és tapada per un parell de planxes de ferro. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74399 | Col·lecció al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-comarcal-de-lanoia | http://www.mnactec.cat/museum/museu_de_la_pell_igualada_i_comarcal_de_anoia.htm | -1800 +900 | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia conté els materials recuperats de diversos jaciments bruquetans: 'Cova Tapada', 'la Vinya del Castell', 'Serral de les Cametes', 'a 100 metres de Sant Pau', 'de l'entorn de Sant Pau Vell' i de 'prop de Can Guixà / prop de Vilaclara'. | 08025-269 | Baixada de la Unió, s/n. 08700 Igualada (Anoia) | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1949 quan, gràcies a l'impuls del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, es va crear el Museu de la Ciutat, amb seccions de ciències naturals, arqueologia, art antic i modern, història, folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74399-foto-08025-269-1.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Islàmic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 81|85|88 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74396 | Col·lecció al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-darqueologia-de-catalunya | www.mac.cat http://lestudioh.com/catlestudioh/10dossieres/pdfs/08lestudiohcat.pdf | Conjunt de troballes prehistòriques recuperades al llarg del segle XX dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) entre les qual cal destacar una destral i denes de collaret del jaciment de Can Vallès i les troballes aparegudes en el jaciment de davant de l'església parroquial de Santa Maria d'El Bruc, actualment desaparegut. | 08025-266 | MAC Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08039 Barcelona | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional en xarxa sorgit arran de la llei de museus de 1990 que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | -3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/