Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74148 | Cal Conill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-conill-1 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-42). p.160 | XVIII-XX | Masia de planta en forma d'ela formada per planta baixa i pis. En tot el seu entorn té edificacions de menor alçada dedicades a les tasques agropecuàries. | 08025-18 | Nord-oest del terme | 41.6286100,1.7137800 | 392860 | 4609342 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74148-foto-08025-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74149 | Cal Francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frances | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-53). p.200 | XVIII-XX | Masia de planta baixa, pis i golfes. La façana es corona amb una forma esglaonada. Les finestres són molt noves i acabades amb maó. La façana ha estat repicada i s'ha deixat la pedra vista. A la part de ponent hi ha una edificació en un petit talús que allotjava els antics cups de volta de maó. | 08025-19 | Nord-oest del terme | 41.6270100,1.7231400 | 393637 | 4609152 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74149-foto-08025-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74152 | Can Pau Corres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-corres | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-39). p.148 | XVIII-XX | Masia de planta baixa i dues plantes coberta a dues aigües. A la façana principal orientada a sud, te la porta d'arc escarser i brancals de maó. Al primer pis s'obra un balcó per damunt de la porta. A la banda de ponent, s'ha ampliat allargant la vessant de la teulada per obrir a la primera planta una galeria que te dos arcs a la façana de ponent i un a la sud. Destaca el volum de tot el conjunt i els paraments de les façanes totes de pedra amb els angles de carreus. A la banda de llevant hi ha un petit cobert de planta baixa. | 08025-22 | Nord-oest del terme | Segons la tradició oral, aquesta masia era anomenada el castell, segurament per la seva estructura. El nom prové d'un fill de la masia de Cal Corres. | 41.6263200,1.7207900 | 393440 | 4609079 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74152-foto-08025-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74154 | Masia la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-la-cova | MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-14 | XVIII-XX | Casa singular per la seva situació enclavada o adossada en una balma a la roca. La paret de roca va ser utilitzada com a façana posterior. Formada per planta baixa i pis. Coberta a dues aigües amb teula. A la part esquerra, l'edificació va ser ampliada prolongant una de les dues vessants de la masia original. Te coberts annexes (cup, corral). La porta és d'arc de mig punt i els murs són de maçoneria i arrebossats. Manté una posició un xic penjada que se soluciona amb una plataforma a l'entrada. | 08025-24 | Oest del Bruc de Dalt | Al segle XVIII, Josep Jorba va bastir la casa aprofitant la balma. El lloc, anteriorment (segle XV) era conegut com el mas Esplugues. | 41.5890200,1.7673200 | 397257 | 4604881 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74154-foto-08025-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74156 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.152 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-33) p.125. | XVIII- XX | Masia de grans dimensions formada per planta baixa i pis. Està envoltada per un pati tancat amb barana d'obra i porta de ferro. A banda i banda del mur envoltant la casa hi ha diversos coberts (corral, pallissa, ...). A la façana principal s'hi obren tres balcons amb barana de ferro al pis i dues finestres a planta baixa. Ha estat pintada recentment ressaltant els bancals i les llindes de les obertures. | 08025-26 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Jaume Figuera del mas Comtals explicitant que és un mas rònec i deshabitat. A l'interior de la casa hi ha la inscripció del 1709 en una biga. Segons Muset podria haver estat reconstruïda a inicis del segle XIX. | 41.6218500,1.7342700 | 394556 | 4608566 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74156-foto-08025-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74158 | Masia Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-sant-miquel | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.101. | XV-XXI | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Hi ha edificacions auxiliars adossades (corral, garatge,..) i dos habitatges independents construïts sobre antics cups. Ha estat restaurada recentment. Es conserva un arc de pedra adovellat en una de les portes de la façana principal que podria ser la primitiva porta d'entrada a la masia. | 08025-28 | Nord-oest del terme | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Va ser reconstruïda a inicis del segle XIX. Va quedar afectada per l'incendi del 1986. Recentment ha estat reformat tot el conjunt. Actualment hi ha una casa de turisme rural. | 41.6276200,1.7422000 | 395226 | 4609197 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74158-foto-08025-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74159 | Panamà Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panama-canal | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol tanca 1913. UI: 956 | XX | Casa de planta baixa, pis i golfes amb un cos porticat adossat lateralment que s'obre a un jardí. La façana principal té pilastres encoixinades a tota l'alçada. Al primer pis, els balcons s'adornen amb esgrafiats de tema floral. Per damunt d'aquests, a la cornisa, encara queden restes de la inscripció en la que figurava el nom de Panamà Canal. Es remata la façana amb una loggia de finestres llindades al pis superior, amb els mainells i trencaaigües motllurats i la barana del terrat. El cos porticat lateral està cobert per un terrat amb barana de ferro. Hi destaca la línia del forjat del primer pis que es marca amb un fris de rajola policroma de la fàbrica Pujol i Baucis d'Esplugues de Llobregat. | 08025-29 | C/ Bruc del mig, 2 | El nom d'aquest edifici prové de la suposada estada dels seus propietaris al Panamà. Va ser construïda a cavall entre el segle XIX i XX. L'any 1913, l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús va fer el projecte de reixa que tanca el pati. El propietari promotor era Josep Rovira. | 41.5782600,1.7810200 | 398382 | 4603670 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74159-foto-08025-29-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74161 | El Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corral-1 | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 141 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-02 SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 68 | XV-XX | Masia de dimensions reduïdes formada per planta baixa i pis i teulada a dues vessants. El paviment de l'interior és de peces de terracuita i el sostre és d'empostissat de fusta sobre bigues. A la façana hi ha dos contraforts de pedra que emmarquen l'entrada i un petit porxo. A la part est de la casa i tocant al camí hi ha un un cup i un antic corral, d'on prové el nom actual de la casa. | 08025-31 | Nord-est del Bruc de Dalt | Al segle XV, es cita al capbreu de 1496 com a tinença de Joan Alzina i és un mas rònec anomenat mas Forner. Possiblement va ser reconstruït al segle XVIII. | 41.5923400,1.7758800 | 397976 | 4605239 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74161-foto-08025-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74183 | Cal Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-petit-1 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-61), p.152 | XIX-XX | Masia de planta baixa, dues plantes i teulada a dues vessants. Conserva els paraments de pedra fets amb carreus de diferents mides. La porta d'entrada és d'arc escarser i a la primera planta s'hi obra un balcó. A la banda esquerra conserva els murs d'antigues dependències agrícoles. | 08025-53 | Nord-est del terme | 41.6379400,1.7791500 | 398320 | 4610298 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74183-foto-08025-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74185 | Cal Mussarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mussarro | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-59, p.223 | XIX-XX | Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els paraments són de pedra sense arrebossar i la porta d'entrada és d'arc escarser. Recentment s'ha restaurat i se l'hi ha afegit un cos nou tapant part de la façana original. Al costat de la casa hi ha un pou. | 08025-55 | Paratge de la Vall | 41.6393900,1.7778800 | 398217 | 4610461 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74185-foto-08025-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74186 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-2 | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-60) p. 227 | XX | Conjunt format per la casa al centre i un cos a banda i banda. La casa consta de planta baixa i pis amb un balcó de barana de ferro forjat, llosanes de pedra i mènsules. L'obertura del balcó s'emmarca amb uns brancals pintats que contrasten amb l'estucat del mur de la planta pis fet amb dibuixos geomètrics. Aquests conformen unes peces que es van repetint amb el dibuix d'una flor emmarcada per un quadrat on al mig de cada costat s'hi obra una punxa. Una cornisa recorre l'alçada de la planta per sota del balcó. La façana es corona amb una gran cornisa sostinguda per mènsules i per una barana balustrada d'obra cuita. A la planta baixa queden restes de l'estucat del mur només en una franja a l'alçada de les mènsules del balcó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha la inscripció pintada: P.1902.M. A la banda dreta de la casa hi ha un gran portal per on entraven els carruatges a un cobert on hi havia les menjadores per als animals de tir. Al darrera de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges abans de sortir pel portal situat a l'esquerra de la casa. | 08025-56 | C/ Bruc del Mig, 106 | A inicis del segle XIX es va consolidar el nou traçat de la carretera reial de Barcelona a Madrid pel coll del Bruc. Fins aleshores el traçat havia seguit des de Martorell pel riu Anoia passant per Capellades i Piera. Amb l'obertura de l nova carretera es van obrir hostals al municipi on els traginers i les diligències hi feien estada. L'any 1902 Pere Muntané era el propietari de l'hostal i va fer reformes a l'edifici. L'hostal es va mantenir fins l'any 1930. | 41.5824600,1.7792400 | 398240 | 4604138 | 1902 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74186-foto-08025-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74187 | Cal Xic Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic-cordero | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòbila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. A la part posterior de la casa hi ha la galeria original formada per sis arcades amb capitells. Per damunt de la galeria i a l'alçada del primer pis hi ha una terrassa de balustres de ceràmica. La data de construcció es troba inscrita al dintell de la porta d'entrada. | 08025-57 | C/ Bruc del Mig, 21 | L'any 1867 es va construir aquesta casa per al fill de la casa Elías, Francisco Elías i Bigorra. Adossada a aquesta es va aixecar un edifici simètric que actualment encara forma un conjunt harmònic. | 41.5793600,1.7802900 | 398323 | 4603793 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74187-foto-08025-57-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74188 | Cal Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-joan | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 129 | XIX | Casa entremitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes. A la planta baixa es conserva l'entrada i l'escala de balustres d'accés a la planta habitatge originals. Des de l'entrada es baixa al semisoterrani on se situa l'antic celler cobert amb volta catalana. Destaca pels elements de ceràmica elements propis de la bòvila Elías del Bruc. A la façana principal els brancals de les finestres, la barana amb balustres del balcó, la imposta que separa les plantes i el ràfec destaquen sobre el fons de l'estucat dels murs. Les plantes interiors van ser dividides en tres pisos per a habitatges diferents. | 08025-58 | C/ Bruc del Mig, 19 | L'any 1867 la família Elias va construir aquesta casa simètrica i idèntica a la que va fer per al fill de la casa, Francisco Elías i Bigorra al número 21. Amb el pas dels anys va ser comprada pels hereus de Cal Xic Cordero. Les dues construccions formen un conjunt harmònic. | 41.5793300,1.7803000 | 398324 | 4603790 | 1867 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74188-foto-08025-58-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Forma un conjunt amb la casa Cal Xic Cordero. El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4027) que registra Cal Xic Cordero inclou també Cal Sant Joan, tot i tractar-se de dos immobles diferents. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74189 | Ca n'Elías o cal Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nelias-o-cal-cordero | ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.129 | XIX | Edifici de planta quadrada orientat al sud, format per planta baixa i dos pisos. Al centre de la planta baixa, una escala central comunica amb les plantes superiors. A nivell del primer pis hi ha un terrat que recorre tota la façana principal amb barana de balustres de terracota i sostingut per mènsules. Té un gran pati envoltat de dependències habilitades com a magatzem, abans dependències agrícoles. La teulada de la casa és un terrat, com també ho són els de les cobertes de les edificacions laterals, formant entre totes, el tancat del pati. Elements característics de la casa són les baranes de ceràmica del terrat de l'habitatge principal, les dels balcons, les que coronen els murs al carrer i les planxes de terracota amb les quals es revestí l'exterior de les façanes de tot el conjunt de l'edifici. Destaca també la porta de ferro, o l'entrada principal des del carrer del Bruc del mig que condueix al pati a través d'un pas cobert. | 08025-59 | C/ del Bruc del Mig, 11 | Edifici construït l'any 1880 segons la data inscrita a la façana del cos principal que dona al pati. A les dependències agrícoles a la banda oest de la casa hi ha la data del 1883. És possible que l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús hi fes alguna intervenció l'any 1913. El propietari va ser l'industrial ceramista Josep Elías i Bigorra, de la bòbila del qual procedeixen els materials que revesteixen tots els murs. Se la coneix també com Cal Cordero. Durant la guerra civil (1936-1939) va ser embargada i convertida en seu del Sindicat Agrícola. | 41.5789800,1.7803100 | 398324 | 4603751 | 1880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74189-foto-08025-59-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 99|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74202 | Can Calvo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calvo | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 130 GONZÁLEZ, Xavier; LACUESTA, Raquel; Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. (2009). Diputació de Barcelona, p.301. AHMB: plànol 1914. UI: 956 | XX | Casa d'estiueig formada per planta baixa i pis amb una torre alineada a la façana principal, formada per una planta més. La formalització de les obertures està inspirada en l'art medieval i el renaixement. Així l'arc de mig punt de la porta principal, els guardapols esculpits de les llindes, les finestres coronelles i geminades, la barbacana les arcuacions cegues de la torre i els merlets esglaonats que sobresurten de les cobertes. A la façana, sota el ràfec, queden encara restes de diferents escenes, realitzades amb estuc, de la infantesa del propietari. Entremig e les dues finestres del pis hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Verge del Roser. A la torre hi ha un balcó amb decoració de ferro i rajoles de ceràmica vidrada amb dibuixos florals a la part inferior de la llosana. A l'interior de la casa destaca una gran sala-mejador amb un curiós sostre d'embigat de fusta on el fris de la paret entre biga i biga està decorat amb unes inscripcions de tema filosòfic, de consells i d'elogis a l'art i a la vida. A la part posterior de la casa hi ha una galeria d'arcs neogòtics i un pati. | 08025-72 | C/ Bruc del Mig, 4 | El promotor de l'obra va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig. 9. El projecte, signat el 1914, va ser realitzat per l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesus, autor també de la casa de Cal Diez i Can Casas Petit, situada al mateix carrer. El 1914 es va construir la part de l'edificació corresponent a la planta baixa i pis. Cap al 1915, Josep Calvo Verdonces (1841-1924), catedràtic de l'Escola de Llotja de Barcelona la va adquirir i ampliar. Aproximadament pels voltants del 1920 s'hi va adossar la torre i cap al 1930 es va allargar l'edificació cap al torrent. Sembla que va ser el mateix propietari qui en va fer el projecte sota la direcció de Giralt i Casadesús. | 41.5783700,1.7809300 | 398375 | 4603682 | 1914 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74202-foto-08025-72-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ricard Giralt i Casadesús | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74206 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 124 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-11), p.39</p> | XVIII-XX | <p>Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d'arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d'arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d'accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.</p> | 08025-76 | Sud-est del terme | <p>Al capbreu del 1496 en fa la confessió Pere Marquès del mas Gausacs.</p> | 41.5740000,1.7917400 | 399269 | 4603185 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74208 | Cal Carlets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carlets | XIX-XX | Casa de planta baixa i dos pisos rematats per una cornisa. Tots els murs són de maó propi de les bòviles del Bruc. La façana té una composició simètrica, a cada pis hi ha dos balcons i dues finestres. Els balcons del primer pis tenen barana de ferro amb llosanes. La façana està estucada a l'estil venecià amb una franja de color vermell a la part baixa de cada pis i la resta del parament de color groc. Als voltants del 1930, es va reformar la façana afegint un frontó amb un òcul central decorat amb elements ceràmics i dues pinyes a les cantonades. També es van decorar els brancals i les llindes de les obertures amb motius ceràmics vidriats. La façana actual conserva tots els elements originals als pisos i el coronament de façana, mentre que la planta baixa ha estat reformada. | 08025-78 | C/ Bruc del Mig, 86 | L'any 1883, Miquel Pujol i Orriols va comprar un terreny anomenat manso Domènech a Juan Colom i Traveria per a edificar-hi. L'any 1893 la casa ja estava construïda. L'any 1925 Carles Estrada va comprar la casa a Miquel Pujol i va reformar la façana. | 41.5814600,1.7800300 | 398305 | 4604027 | 1893 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74208-foto-08025-78-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74210 | Can Solà de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-de-la-vall | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. | XVIII-XX | Masia de grans dimensions situada en una elevació de terreny. L'edificació principal és de planta quadrada formada per planta baixa, pis i una torre. Al primer pis destaca una gran galeria d'arcades que recorre les quatre façanes. Al seu entorn hi ha altres edificacions i tot el conjunt queda dins d'un pati tancat per un gran mur de pedra que salva el desnivell tenint una alçada considerable. | 08025-80 | Nord-est del terme | Es troba documentada al segle XVIII. Al segle XIX es va fer la galeria. | 41.6410300,1.7765100 | 398105 | 4610644 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74210-foto-08025-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Ha sofert diverses intervencions | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74211 | Ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nolle-de-la-guardia | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.153 CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22 Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-38) p.144. | XV-XX | Casa pairal de grans dimensions, de planta baixa, planta pis i sota-coberta amb una sèrie de volums adossats. Ha estat reformada, canviant l' aspecte original de la façana. El porxo d'arcades, la galeria i la torre són de recent construcció. De la primitiva edificació en resta tot el volum format per un edifici a dues vessants, de planta i pis amb dos balcons de barana de ferro on hi ha inscrit el nom Ignaci Oller. Per damunt dels balcons s'ha incorporat una finestra gòtica on hi havia l'antiga finestra de les golfes. S'accedeix a l'entrada per la porta situada a l'arcada del cos lateral, situat a ponent, construït probablement al segle XIX. Consta de planta baixa i pis cobert amb una galeria que conserva l'aspecte original. Per sota de la galeria, es troba la porta original de la masia, d'arc de mig punt amb dovelles. A l'interior de la planta baixa, una escala condueix al primer pis on hi ha una gran sala original, de 90 metres quadrats. A la part de ponent hi ha l'antic cup amb la inscripció Fet fer Ignaci Oller. Any 1800. Al voltant de la casa hi ha la capella de Sant Simeó, del segle XVIII, un estany, jardins i una premsa de vi. | 08025-81 | Nord-oest del terme | Al segle XV, Melcior Oller en fa la confessió al capbreu del 1496. La casa i les terres formaven part del terme del castell de la Guàrdia. Al segle XVIII, Isidre Oller i Pagès va exercir de batlle del lloc de Sant Pau de La Guàrdia. Actualment allotja una casa de turisme rural. | 41.6316400,1.7243100 | 393742 | 4609665 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74211-foto-08025-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74215 | Nucli del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | Conjunt de cases entremitgeres de diferents èpoques arrenglerades al vell traçat de la carretera N- II. Està situat entre el torrent de l'Illa, la falda d'un turonet i terraplens del lateral de l'autovia A-2 que van deixar al nucli sense sortida en direcció Lleida. Destaquen les cases que tenen galeria a les golfes, el conjunt de les portalades d'arc de mig punt fetes amb maó, el pou que antigament proveïa d'aigua als veïns, el horts a l'entrada del conjunt i els ràfecs i les tortugades originals que encara conserven alguns edificis. | 08025-85 | Bruc de Dalt | Al segle XVIII, es coneix amb el nom dels Hostals. El nucli es va formar al llarg del camí ral, que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. Moltes de les cases van ser aixecades en terres del mas Rovira. Entre el 1799 i el 1807 la família Rovira va vendre una peça de terra de bosc que va permetre engrandir les propietats de les cases existents. Amb la construcció de la carretera pel coll del Bruc, variant del camí reial de Barcelona a Lleida per Capellades, entre el 1802 i el 1805, es van aixecar nous edificis també en terres venudes pel mas Rovira. | 41.5878000,1.7748800 | 397885 | 4604736 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74215-foto-08025-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74215-foto-08025-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74215-foto-08025-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | El carrer s'acaba en un cul de sac. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74233 | Can Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribera | <p>MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24. Informació oral Pere Ribera. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-21), p.76</p> | XVIII-XX | <p>Masia de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Els murs més antics són de tàpia i arrebossat. Algunes parts han estat restaurades amb paret de maó. Al seu voltant hi ha una sèrie de coberts moderns destinats a bòbila.</p> | 08025-103 | Sud-oest del terme | <p>Segons informació oral de la família del mas Ribera l'arbre genealògic comença l'any 1679. Segons Muset, al segle XVIII, es bastí Can Ribera en terres de Can Mata dels Tribers i va ser propietat de Valentí Alegre.</p> | 41.5781200,1.7644700 | 397002 | 4603674 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74233-foto-08025-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74234 | Masia el Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-el-castell | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p114 MUNTADES, M, (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.137 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 61. | XIII-XX | Arran de les obres de restauració i reforma de la masia, es va constatar que part de l'edificació englobava una torre rectangular d'època medieval. Aquesta torre va condicionar la resta d'edificacions alçades entorn seu que van anar configurant l'estructura de masia al llarg dels segles. De la primitiva construcció es va trobar el perímetre de parets rectangulars fins a una alçada de 2'80 m amb una llargada de 9'80 m i una amplada de 7'70m. Els murs fets amb blocs de pedra, tenien un gruix de 85 cm. La primera ampliació va consistir en créixer cap a la banda sud amb l'annexió d'un cos aproximadament de les mateixes dimensions que la primitiva torre alhora que es va alçar una planta per damunt de tot el conjunt. Va configurar-se així una estructura de masia de planta rectangular formada per planta i pis, teulada a dues vessants i portal adovellat. Segurament per a aquesta nova edificació, es van reaprofitar carreus de pedra de la primitiva torre per a fer la façana principal. Al l'interior de la masia s'hi trobaven les dependències agrícoles com cellers i cups i les residencials. Al segle XVIII se li va afegir un cos a la part oest de la masia en el que s'obrí un portal d'arc escarser fet amb maons. A la part posterior de la masia hi havia un gran corral i uns cups. Recentment ha estat restaurada i ampliada. Al seu entorn s'hi ha edificat un extens mur fet amb pedra seca. | 08025-104 | Est del Bruc del Mig | Masia que al seu interior conserva les restes d'una torre o fortalesa medieval construïda durant els segles XII o XIII. El nom de Castell per a referir-se a aquesta edificació no es troba esmentat fins al segle XVIII. La finca estava situada dins de la jurisdicció del castell de La Guàrdia, en terres del comtat de Barcelona. Els pagesos del mas van dependre del castell de la Guàrdia entre els segles X – XIII i del monestir de Montserrat a partir de l'any 1213, quan segons Muntades, el mas va ser cedit al monestir. Segons Muset, aquest mas no s'ha de confondre amb el castell del Bruc, ja que aquest és troba esmentat per primera vegada l'any 1221. Entre el segle XIII i el segle XVIII, la finca i la casa, va ser coneguda com el mas Subirats perquè hi van viure la família cognominada Subirats. L'any 1474 es troba el primer membre conegut de la família: Antoni Subirats. A l'any 1656 Joan Subirats es va vendre per carta de gràcia el domini útil del mas Subirats i va traspassar el mas amb tots els seus drets, honors i possessions a Antoni Domènech, pagès del Bruc. Per aquest motiu, Mateu Subirats i Alegre (1641-1671) es traslladà a viure al mas Alegre de Vilaclara, masia del Bruc de la quadra de Vilaclara, la casa pairal de la mare. El 1710, els Domènech van contractar mestre de cases Vicenç Sescots per a fer reformes a la casa. La cessió dels Subirats als Domènech, va durar fins a la segona meitat del segle XVIII. El 1685, Gaspar-Mateu-Subirats i Jorba es va casar amb Maria Paret de la Serra i Mata de Garrigues, pubilla i hereva de can Mata de Garrigues de Pierola. Josep-Subirats - Paret Mata de Garrigues i Amat de la Font (Pierola 1755- el Bruc 1795) retornà als Domenech el valor de la venda a carta de gràcia que quatre generacions abans els havia fet el seu avantpassat, i en recuperà el domini útil. Cap els anys 1990, la masia va ser comprada i restaurada com a segona residència. Els camps d'oliveres, que havien estat abandonats amb la crisi de l'agricultura de mitjans del segle XX, han estat replantats, recuperant la finca els usos agrícoles i la producció es comercialitza amb el nom de la Vall de Montserrat. | 41.5887400,1.7874200 | 398932 | 4604826 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74234-foto-08025-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74234-foto-08025-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74234-foto-08025-104-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Queda totalment amagada darrere el mur i la vegetació de l'entorn de la casa. | 94|98|119|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74235 | Can Farran Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farran-vell | Informació oral: Remei Rodamilans. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-34). p.129 | XVIII-XX | Masia de petites dimensions formada per planta i pis. L'edifici conserva el volum original i a la part est s'hi va construir un garatge, part d'aquest espai era l'antic forn de pa. Ha estat restaurada conservant els murs originals, els desnivells entre les dependències, l'escala d'accés a la planta i els panys de paret de la menjadora de la cort del porc, avui reconvertida en un bany. La cuina, situada a l'oest ocupa l'espai de l'antic estable del cavall. | 08025-105 | Nord-oest del terme | Aquesta casa era coneguda com a cal Patam. L'any 1968 estava abandonada després de la mort del seu propietari, Joan Sala i Moncunill. L'escultora Remei Rodamilans la va adquirir l'any 1968. Hi ha fet una restauració amb criteris conservacionistes al mateix temps que ha recuperat l'entorn cuidant la vegetació i les fonts. | 41.6246200,1.7383600 | 394901 | 4608868 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74235-foto-08025-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74236 | Can 'Señor Antonio' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio | XX | Casa de planta baixa i pis amb un gran jardí. Destaquen les decoracions d'influència modernista amb rajoles vidriades blaves i blanques a la façana, a les obertures, al fris entre les dues cornises i a la xemeneia. A l'interior de la casa a planta baixa les parets també són decorades amb rajoles d'arrambador vidriades: a la sala recorren les quatre parets amb decoració geomètrica de tons blaus i blancs, al menjador de tema floral, a l'escala que porta a la planta pis s'hi combinen elements geomètrics i florals i a la cuina es remata, també amb rajoles d'oficis, la llar de foc. Sota l'escala, a la sala hi ha un armari de fusta d'influència modernista. | 08025-106 | C/ Bruc del Dalt, 34 | La família Mas la va comprar l'antiga masia situada al número 36. A inicis del segle XX (posterior al 1903) van construir en una part del solar aquesta casa que va ser per a una de les dues filles. | 41.5885800,1.7744600 | 397852 | 4604824 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74236-foto-08025-106-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | En una fotografia de l'any 1903 encara no està construïda. | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74237 | Can 'Señor Antonio' o cal Bascaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio-o-cal-bascaret | XVIII-XX | Conjunt format per dues cases i un jardí. El solar te un desnivell que s'aboca cap al torrent de l'lla. La casa que es troba a la part més baixa és la construcció més antiga. Els murs són, a la part alta, de tapia i a la part baixa, de maçoneria (pedres i ceràmiques) per conservar la tapia. Els angles a la part baixa, tocant al camí que voreja la timba del torrent, s'atalussen amb pedra desbastada. A la paret nord i est s'hi van obrir espitlleres. La casa que es troba a peu del carrer, te la tipologia de masia. Amb la façana orientada al sud, te porta d'arc de mig punt amb maons, brancals de pedra i finestres a les façanes. A la planta baixa hi havia un gran celler convertit en una sala d'estar. A la façana nord s'hi va construir un garatge que presenta espitlleres fetes amb maó amb una funció més decorativa que defensiva. | 08025-107 | C/ Bruc del Dalt, 36 | Per les característiques arquitectòniques del conjunt, és possible que la casa més antiga tingués a la part alta del solar, tocant al carrer, l'era i que al ser la darrera casa del carrer, a peu del camí, fos necessària la protecció amb espitlleres. Posteriorment es deuria bastir una nova casa de més dimensions en l'espai de l'antiga era. La família Mas va comprar les dues cases a principis del segle XX. Es va aixecar una tanca de ferro damunt del mur que delimitava el recinte al carrer, es va tancar l'entrada al davant de la masia amb una porta de ferro i es va construir el garatge | 41.5888700,1.7741700 | 397828 | 4604856 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Cal Bascaret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74260 | Cal Mestre Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre-xic | XX | Casa entremitgeres formada per planta baixa, pis i golfes. És característica per les decoracions de maó als arcs de les obertures, a les llindes, a la cornisa , al ràfec i a la llosa del balcó. També per les aplicacions de ceràmica de tema floral a les obertures del primer pis. | 08025-122 | C/ Bruc del Mig, 27 | L'any 1934 es va reformar la façana de la casa. | 41.5795500,1.7801800 | 398314 | 4603814 | 1934 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74260-foto-08025-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74261 | Can Xicu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xicu | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XIX | Masia adossada a Can Salsas. Consta de planta baixa i dues plantes pis. La façana, orientada a ponent, presenta un porxo amb una gran arcada i una galeria al pis formada per tres arcs de maons i baranes de ferro. Sota el porxo hi ha la porta d'entrada a la casa, d'arc de mig punt de maons i brancals de pedra, i la porta que condueix a l'espai on es conserven la premsa i tres cups. A la planta baixa de la casa es troba l'entrada amb la llar de foc i la cuina. A l'espai posterior de l'entrada, un celler. A la segona planta hi ha un gran espai, abans destinat a graner. Al pati, es conserva una cisterna excavada al sòl que forma part d'un conjunt de tres cisternes més que se situen alineades entre elles en els camps a l'entorn de la casa. | 08025-123 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es va casar l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salsas. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. La casa va restar deshabitada durant la segona meitat del segle XX fins els anys 80 quan es recuperà com a vivenda. | 41.5883800,1.7831700 | 398577 | 4604791 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74261-foto-08025-123-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74262 | Can Salsas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salsas | Notes mecanografiades de Jordi Vilalta i Castellet. | XVIII | Masia adossada a Cal Xico. Consta de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants. La façana va ser reformada, es va fer una nova porta que va cegar part de l'antic portal d'arc de mig punt fet amb maons. La casa es va ampliar amb un cos a llevant i un pis a ponent edificat a l'antiga pallissa sobre el celler. A l'interior tenia una entrada amb la cuina i la llar de foc i un celler a la part posterior. | 08025-124 | Est del Bruc del Mig | Després de l'esclat de la revolució francesa (1789), arriba al Bruc un francès que es protegit pel rector de la parròquia. Es casa l'any 1794 amb una pubilla del Bruc i s'instal·len en una casa de nova construcció que s'anomena Can Salses. L'any 1795 neix Joan Salsas i Argelet. I el 1818 neix el seu fill, Jaume Salsas i Moncunill. Al fill segon de Jaume Salsas i Moncunill, se l'hi construeix una nova casa adossada a Can Salsas, que esdevindrà amb el temps Cal Xicu. L'hereu de Can Salsas no va tenir descendència i es va afillar un noi de Cal Mestre de la Plaça. A partir d'aquí el cognom dels descendents de Can Salsas passarà a ser Escriu fins a l'actualitat. | 41.5883800,1.7834200 | 398598 | 4604791 | 1795 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74262-foto-08025-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74263 | Rectoria de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria | XVII-XX | Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent. A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla. A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge. | 08025-125 | C/ de la Parròquia, 1 | Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII | 41.5759500,1.7856900 | 398768 | 4603408 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74267 | Mas Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-colom | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII- XX | Edificació de grans dimensions, elevada en un turonet, formada per cossos de diferents èpoques construïts a l'entorn d'una masia de planta baixa i pis. D'entre les reformes i ampliacions sobre l'edifici original cal mencionar la porta d'entrada, la primitiva era de llinda i ara és d'arc de mig punt de maó, la torre que s'aixeca a la part posterior de la casa, les galeries a les façanes laterals i el semisoterrani amb galeries obert a l'antic mur que tancava la finca. | 08025-129 | Bruc de la Parròquia | Es troba documentada al segle XVIII. Abans de la guerra civil (1936-39) la casa i la finca era propietat de J.Castells. Durant el segle XX ha sofert dues modificacions de la façana i diverses ampliacions. | 41.5792700,1.7834600 | 398587 | 4603779 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74267-foto-08025-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Can Gispert. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74270 | Can Camps o Cal Porquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-cal-porquer | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65 | XV-XIX | Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia. | 08025-132 | C/ De la Parròquia, 21 | Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris. | 41.5776900,1.7839300 | 398624 | 4603603 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74276 | Can Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rovira-1 | <p>Capbreu de Montserrat 1496,(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 112 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. MUSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallés. (2006), p. 17.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions formada per planta baixa, pis i golfes. Està tancada per un recinte amb un pati davanter. A la planta baixa hi ha una gran entrada i una escala central que porta a la planta superior en la que hi ha una sala central a la que s'hi obren les habitacions. A la banda de ponent hi ha un cos adossat d'una sola vessant format per planta i pis. Al pis s'hi obra una galeria amb arcs i pilars de maó. Els murs de tot el conjunt són arrebossats de color blanc.</p> | 08025-138 | Urbanització mas Grau | <p>En el capbreu del 1496 es propietat d'Antoni Font i s'anomena mas Andreu, i en el capbreu del 1560 s'anomena mas Font i n'és propietari en Gabriel Rovira. Al segle XVIII les propietats de la masia arribaven fins a la masia de la Cova. Maria Rovira Fossalba i el seu fill Francesc Rovira van vendre a finals del segle XVIII, part de les seves propietats on es van bastir les cases que van anar configurant el nucli del Bruc de Dalt. La hisenda i les terres del mas Rovira van ser adquirides a inicis del segle XX per Jaume Esteve Serra, i avui és regentada pels seus hereus.</p> | 41.5856500,1.7795500 | 398271 | 4604492 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74276-foto-08025-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74281 | Can Simeó de Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-simeo-de-pages | XVIII-XX | Masia de planta baixa i pis amb la teulada a dues vessants. Destaca la porta principal d'entrada, característica del Bruc, amb l'arc de mig punt fet amb maó d'obra cuita que tenen en un els angles una motllura a manera de modilló. | 08025-151 | Sud-oest del terme | 41.5736400,1.7754400 | 397910 | 4603164 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74281-foto-08025-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
| 74299 | Can Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaumot | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-46), p.175 | XVIII- XX | Masia de planta baixa i pis amb volums adossats en planta baixa que han ampliat antigues dependències auxiliars. Les obertures presenten una composició simètrica. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres. Al pis, tres finestres alineades amb les obertures de la planta baixa. Totes són d'arc rebaixat de maons. La façana és de pedra i ha estat restaurada recentment. Destaca un rellotge de sol situat al centre del carener en el que hi ha la data del 1883 i la inscripció: Jo sense sol tu sense fe, les dos no valem res; n'és l'autor Josep Plaxats, un terrisser de Castellfollit del Boix que encara avui en dia (any 2012) elabora teules, totxos i ceràmica en general en un antic forn d'obra alimentat amb fogots. | 08025-169 | Nord-oest del terme | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74299-foto-08025-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74133 | Sant Miquel de Vilaclara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-vilaclara | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. BURON, Vicenç,(1980); Esglésies romàniques catalanes. Guia. Artestudi, edicions. Barcelona. p.87 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112. GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.97 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La Veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. | XI-XII | Volta esfondrada i esquerdes importants a l'absis. | La capella de Sant Miquel de Vilaclara és una construcció romànica que va quedar totalment inscrita dins del mas Guixà. Es pot destriar, però, el cos de l'església, construïda per un edifici d'una sola nau (que va ser dividida per una arcada gòtica, ara tapiada), que és capçada a llevant, per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, al centre del qual s'obre una finestra de doble esqueixada acabada amb un arc de mig punt emmarcat amb dovelles de pedra tosca. Al mur nord de la nau, es conserva una segona finestra, també oberta en doble esqueixada. A la capçalera s'hi conserva un fris compost per tres sèries de dobles arcuacions entre lesenes, originades a partir d'una peanya que circumda i fonamenta l'absis. La coberta de la nau està totalment esfondrada. La porta antiga, ara tapiada, era situada, com la moderna, al costat sud. Manté encara una arcada de mig punt adovellada i va ser tapiada per utilitzar la seva part inferior com a xupet d'un cup de vi. L'aparell dels murs de l'església, força irregular, és compost de blocs de pedra de mides diferents. L'edifici va tenir diferents remodelacions que van readaptar la primitiva funció religiosa de l'edifici als usos agrícoles. Probablement aquesta remodelació va realitzar-se al segle XVIII amb l'expansió de la vinya. Un exemple d'aquesta reconversió és la construcció a la base del presbiteri d'un gran cup folrat amb ceràmica. | 08025-3 | Sud-est del túnel del Bruc | Aquesta església es trobava dins el terme del castell de La Guàrdia, dins de la parròquia del Bruc al lloc de Vilaclara. Segurament va ser una capella sempre destinada al culte dels habitants del sector occidental del terme. Va dependre del monestir de Sant Cugat del Vallès, abans del 1068, per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell de la Guàrdia, documentat a partir de l'any 931. El monestir de Sant Cugat adquirí més drets en aquesta església l'any 1077, en què el vescomte Udalard donà al dit monestir el seu alou de Vilaclara, que havia estat d'Arnau Bonfill, difunt, amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Al 1727 deixà d'utilitzar-se com a capella i al 1757 fou abandonada definitivament. S'hi venerava el copatró de la vila. | 41.5896100,1.7496200 | 395783 | 4604968 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74133-foto-08025-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com absis de Sant Miquel de Vilaclara. | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74139 | Can Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canyelles | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.109 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-17) | XVIII | Sense coberta i amb els murs desprotegits. | Masia de planta baixa i pis de la que només es conserven part dels murs. Són molt característics el paraments realitzats a la part baixa amb la pedra de llicorella i a la part alta amb filades de tapia. Hi ha restes de dos cups adossats. | 08025-9 | Paratge de Roques Blanques | Construïda al segle XVIII. Era una propietat de la masia de Can Solà de la Roca. | 41.5817600,1.7491700 | 395733 | 4604097 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74139-foto-08025-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74140 | Can Maçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macana | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 148 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991) El Bruc, el medi, la història, l'art. Edit. Publicacions de l'abadia de Montserrat. Btca. Abat Oliba. p.89-90-136. HUÉLAMO, J.M; LAUDO, S; SOLIAS, JM; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble II. Generalitat de Catalunya p.67 VIVES I TORT, M; L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època romana fins al tercer decenni del segle XX. (TDR) (2007) Universitat de Barcelona | XVIII-XIX | Masia fortificada de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos i teulada a dues vessants. La porta principal te inscrita a la clau de l'arc, la data del 1791 i l'escut de l'Abadia de Montserrat. A les plantes hi ha cinc finestres a cadascuna, totes amb l'arc de maó vist. Al damunt de la porta d'entrada i a la primera planta, hi ha restes evidents d'una gran balconada, avui reconvertida en finestra. Les obertures es caracteritzen per ser totes d'arc escarser. Les parets estant arrebossades i a les cantonades s'aprecien carreus de pedra treballats. De la fortificació de la guerra carlina, en queda una torre de guaita a la cantonada dreta de la casa, tocant a la carretera. És de forma poligonal irregular i té quatre cares. Conserva cinc espitlleres a dues de les seves cares. A la paret nord de la casa es conserven unes espitlleres de maó. | 08025-10 | Coll de Can Maçana | La casa actual té el seu origen en un conjunt d'edificacions situades al coll de can Maçana en una cruïlla de camins: el de Barcelona a Manresa, el camí transversal que des d'Igualada anava a Montserrat a l'edat mitjana i el camí de Sant Jaume des de Montserrat cap a Cervera i Lleida. Els primers pobladors del lloc s'hi van establir com a emfiteutes del l'església del castell de la Guàrdia. Formava part del conjunt de masies que configuraven el nucli de La Guàrdia. El 1497 tenia un hostal, carnisseria i hospital. Als segles XVI-XVII va entrar en decadència. Pertanyia a un sol propietari que ho va capbrevar com a zona agrícola i va acabar traspassant-ho al monestir. Segons el capbreu del 1791, la casa pertanyia a la família cognominada Maçana que la va tenir en propietat entre els segles XVI-XVII. El darrer representant de la nissaga, Jacint Viladés i Maçana va ser el que permutà la hisenda amb el monestir de Montserrat a canvi d'una altra masia a Masquefa, actualment també coneguda com can Maçana. El monestir va utilitzar la casa per a granja i hostal. Va ser escenari de la Guerra del Francès, de la batalla guanyada als francesos el 6 de juny de 1808, donant lloc a la llegenda del Timbaler del Bruc, i de les guerres carlines. En la primera, a l'any 1835, les tropes isabelines van fortificar la casa i van construir-hi allotjaments. Una partida carlina manada per Benet Tristany es va dirigir a can Maçana sense poder destruir la fortificació construïda. En la tercera a l'any 1875 hi va haver nous enfrontaments. | 41.6100700,1.7672100 | 397281 | 4607218 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74140-foto-08025-10-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS i al Pla Especial de la Muntanya de Montserrat es cita com a Massana. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74141 | Can Manuel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manuel | MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.24 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-20), p.72 | XVIII-XX | Masia construïda aprofitant el rocam al cim d'una carena. Consta de planta baixa , pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per damunt del cos central es va sobrealçar amb parets de maó. La construcció més antiga te els paraments de maçoneria. A la banda de ponent te un cos molt enderrocat amb cups a la planta baixa. | 08025-11 | Sud-oest del terme | Construïda al segle XVIII en terres propietat de la masia de Can Mata dels Tribers. | 41.5841800,1.7633200 | 396916 | 4604348 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74141-foto-08025-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74145 | Torre del Telègraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-telegraf-0 | LEN I CURRIUS, Lluís; PERARNAU I LLORENS, Jaume; (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Patrimoni Industrial Temes, 1. Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. p.89 | XIX | Ha perdut la coberta i els murs estan desprotegits. | Torre de telegrafia òptica coneguda també com castell de Ferran; hi ha autors que aquesta darrera identificació la concreten en un fortí que protegia el coll de can Maçana, situat en el turó que ombreja can Maçana per una banda i l'antic fon de vidre pel l'altra i del qual actualment només en resten alguns testimonis. La torre del telègraf és de planta quadrada, amb tres pisos i amb espitlleres defensives al voltant . Les parets són de pedra, maons i morter de calç. Les espitlleres són de maons. Per la part sud, la cinglera de la roca s'utilitzava com a defensa natural, mentre que per la part frontal, més accessible, s'augmentava la seguretat amb un mur de tanca. Conserva dues de les parets principals, però s'han esfondrat les plantes dels pisos. | 08025-15 | Puig Ferran | L'edificació actual respon a la tipologia de torres de telegrafia òptica construïdes al segle XIX segons el disseny de J.M.Mathé. És molt probable que el lloc fos utilitzat en la primera guerra carlina l'any 1836 i que posteriorment es transformés. La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Des d'aquesta torre es té una visual directa amb les torres del Brunet o la Guíxola, de la línia que anava a Manresa i Solsona, i amb la de can Dolcet a Collbató i la de Castellolí de l'eix Barcelona-Lleida. | 41.6083000,1.7639700 | 397009 | 4607025 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74145-foto-08025-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74147 | Sant Pau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-vell | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 380 BURON, Vicenç (1980) Esglésies romàniques Catalanes. Guia, Artestudi Edicions. p. 91 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p 112 GALOBART I SOLER, Josep (2004) L'església de Sant Pau de la Guàrdia de Montserrat i el retaule dels escultors Sunyer (1674-1675). Notes d'art i història. Butlletí del Santuari. Montserrat. 2ª època. GAVÍN, Josep M.(1984); Inventari d'esglésies. Anoia-Cpnca de Barberà. 16. Arxiu Gavín. Barcelona. p.99 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007), Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 59 | XI-XVII | Construcció d'una sola nau ampliada amb una capella lateral. La nau està formada per una volta de pedra apuntada i la capella lateral per una volta d'arc escarser. Les restes donen a conèixer elements del segle XI com són la porta primitiva oberta al mur de migdia i fragments de la nau. També es conserven restes de motllures d'època gòtica, una finestra de doble esqueixada a la capella lateral, una espitllera al mur de llevant, els esglaons que donaven accés a un petit cor, la capella lateral barroca, una gran cisterna excavada a la roca pendent de desenrunar, una antiga necròpolis, el paviment del segle XV i a sota d'aquest, un de més antic potser de l'època fundacional. | 08025-17 | Coll de Guirló | 41.6080200,1.7737000 | 397819 | 4606983 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74147-foto-08025-17-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | L'any 2009 la Generalitat hi va fer una intervenció arqueològica i de consolidació dels murs i de les voltes. Està prevista una segona fase d'intervenció. | 92|93|94|96|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74150 | Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farres | <p>Informació oral: Joan Torras (10 abril 2012) Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 109 MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallès. (2006). p. 17 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-07</p> | XV-XVII | <p>Gran masia de planta rectangular de planta baixa, pis i sotacoberta. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. A la part esquerra presenta un cos, possiblement annexat, que té a la planta dues galeries d'arc de maó, una d'elles tapiada. Davant la casa hi ha un pati protegit per un mur amb merlets de maó vist que coronen el portal de pedra adovellat. A la clau de l'arc hi ha inscrita la data del 1614. La façana de la casa s'obra amb un portal de mig punt adovellat. Destaquen les quatre finestres del pis d'estil gòtic. La central , situada sobre la porta d'entrada és la més ornada. Presenta un arc ogival de traceries de pedra amb temes naturalistes, flors i uns petits caps humans. L'arc està flanquejat per una figura d'àngel i d'una verge. Sota l'ampit es repeteixen els motius decoratius amb petits caps, un humà, un gos i un lleó. Segons la tradició oral, aquesta finestra no és originària de la casa i podria haver estat portada del monestir de Montserrat ja que a la casa hi va viure un administrador del cenobi. Al ambdós costats de la finestra central n'hi ha dues més a la dreta i una a l'esquerra, també d'estil gòtic, però que han estat fetes amb motllos en època moderna. A la façana i a sotateulada destaquen els òculs de ventilació fets amb ceràmica. A l'interior de la casa, a la planta baixa s'accedia des de l'entrada a una sala-menjador a la dreta i a la cuina a l'esquerra i per una escala a la part del pis on hi havia la sala de distribució de les habitacions. A la part posterior hi ha les antigues dependències d'un gran celler. Els conjunt dels murs són en la seva major part de tàpia i arrebossats.</p> | 08025-20 | Est del Bruc del Mig | <p>Existia ja al segle XV amb el nom de mas Plana segons la confessió d'Antoni Planes realitzada en el capbreu del 1496. Pel davant de la casa hi passava el camí que des de l'església del Bruc es dirigia a la masia de Can Jorba (aleshores mas Venrell), camí que actualment encara es conserva en part. Al segle XVI hi residia Andreu Sunyer.</p> | 41.5828000,1.7860700 | 398810 | 4604168 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74151 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-0 | <p>Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. P107 MUNTADES,M. (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.305 i 310 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 63.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues aigües. Està orientada al sud, i queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de paret de maçoneria i pedra vista i carreus treballats a les finestres. A l'exterior i a l'entorn de l'edificació hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. La casa va ser restaurada entre el 1964 i 1973 i es va obrir un finestral a la façana de llevant.</p> | 08025-21 | Est del terme | <p>Està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc. El 1835, l'abat Blanch del monestir de Montserrat hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835. El 1844 Pau Pedrosa lliurà la imatge als monjos.</p> | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
| 74153 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-27) p.140. | XVIII | Tot el conjunt està molt malmès i està sense teulada. | Masia de grans dimensions de planta baixa i planta pis amb coberta a dues aigües. Els paraments són de pedra vista amb carreus als angles de les façanes. Destaca el dintell i brancals de pedra de les finestres. En la de la façana nord hi ha al dintell la data inscrita del 1772. Hi ha edificacions auxiliars a l'entorn. | 08025-23 | Nord-oest del terme | 41.6261200,1.7147500 | 392937 | 4609064 | 1773 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74153-foto-08025-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74155 | Julenques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/julenques | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. Pàgina.155 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-56) p.211. | XV-XIX | Sense teulada, ple de vegetació i murs desprotegits. | Masia de planta baixa i planta pis amb cobert adossat i tres coberts aïllats de planta baixa en els quals encara es conserva bona part de l'estructura dels cups de vi. El cobert que es troba situat més a l'oest conté vuit cups. El que es troba en un pla superior conté 4 cups i el que queda davant de la masia, en conté 4. El conjunt es troba en estat ruïnós, tot i que es conserven part dels murs de la casa i bona part dels murs dels coberts i de les estructures dels cups. | 08025-25 | Julenques a La Guàrdia | En el capbreu del 1496 en fa la confessió Gaspar Marc. Al segle XIX va ser reconstruïda. | 41.6417200,1.7526600 | 396120 | 4610749 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74155-foto-08025-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74157 | Matastacs Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matastacs-vell | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Associació cultural del Montserrat. 2006. p.154 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.29. Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. p.109. VIVES I TORT, Miquel (2007). L'evolució històrica viària entre el Llobregat i el Foix. (TDR) Universitat de Barcelona. | XV-XIX | Sense teulada i murs amb esquerdes i gran obertures. | Conjunt format per una construcció de planta baixa i pis amb coberta a dues aigües. Te un cobert adossat de planta baixa (corral) i tres edificacions aïllades que contenen cups. En total s'hi compten 5 cups. El més gran queda dins d'una construcció quadrada que fa 6'5 metres de costat. La major part del conjunt està en ruïnes. En una de les façanes laterals de la masia, es conserva la paret de tapia original i s'hi observa part de l'arcada d'un antic forn de pa. | 08025-27 | Matastacs a la Guàrdia | Al cartulari de Sant Cugat es cita en tres documents, amb el nom de mansum de Mastatac, (doc.834, 1117) Mastacti (doc.999, 1155) i mansum de Matastag (doc 1002, 1155). Al capbreu del 1496, Miquel Martorell, d'entre les possessions que confessa cita un mas rònec i deshabitat anomenat el mas Matestats, el qual limitava a l'est amb terres del mas Jolenques. | 41.6393100,1.7463800 | 395593 | 4610489 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74157-foto-08025-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74160 | Els Quatre Vents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-vents-0 | Pla Especial del Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de El Bruc. 2010. (C-28) | XVIII-XX | De l'edificació només en resten dempeus part dels murs i les cantonades. Consta d'un cos principal de planta baixa i pis amb un volum adossat de planta baixa i dos petits cossos als extrems de planta baixa. | 08025-30 | Nord-oest del terme | Aquesta masia va quedar molt malmesa a causa de l'incendi forestal de l'any 1986. | 41.6316700,1.7453600 | 395496 | 4609642 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74160-foto-08025-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||
| 74166 | Refugi antiaeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155 PUJADÓ PUIGDOMÈNECH, Judit ( 2006 ) Contra l'oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 155. | XX | El refugi està format per una mena de túnel excavat en el terreny, sense cap recobriment. Surt de la planta semisoterrani de l'edifici i baixa fins a la llera del torrent de l'Illa. Té una llargada de 81 metres, una amplada de 1'5 metres i una alçada de 1'85 m. Des de la boca de la fàbrica, té un primer recorregut de 38 metres amb un fort desnivell amb graons excavats al mateix terra. Després es bifurca en dos trams. El primer continua recte 22 m. més fins a sortir al torrent. El segon, gairebé perpendicular al principal, continua en un recorregut de 22 m. en direcció a una altra sortida avui tapiada. En tot el recorregut hi havia hagut instal·lació elèctrica. Com a conseqüència de les obres de construcció de pisos a l'antiga fàbrica, l'accés des de l'interior de la fàbrica va ser tapiat i és probable que un primer tram del seu recorregut vagi quedar enrunat. | 08025-36 | C/ Bruc del Mig, 8 | A causa del perill dels bombardejos de la guerra civil (1936-1939) es va excavar un refugi antiaeri a la fàbrica Poch i Freixas, on es fabricaven taps i tubs d'estany. Es va reconvertir, durant la guerra per a poder fabricar casquets de bala i piles per a material de transmissions. El refugi començava a l'interior de la planta semisoterrani de la fàbrica i arribava fins al torrent de l'Illa. Va ser construït per persones del poble i pels mateixos treballadors de la fàbrica. L'any 2003 es va enderrocar la fàbrica i part del túnel per tal de construir un bloc de pisos. | 41.5790300,1.7806300 | 398351 | 4603756 | 1938 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74166-foto-08025-36-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||
| 74172 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-351 | ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Construcció planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada és de llinda simple. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està esfondrada. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-42 | Nord-oest del terme | 41.6354600,1.7482800 | 395745 | 4610060 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74172-foto-08025-42-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
| 74173 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-352 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. | XIX-XX | Construcció de planta circular realitzada amb pedra seca. La porta d'entrada presenta una pedra de conglomerat que fa de llinda. La coberta adopta la forma de la volta amb filades que es van tancant cap a l'interior fins a cloure-la (falsa cúpula). Al capdamunt està coronada amb una pedra que servia com a tancament de la xemeneia. La porta està orientada a sud-oest. Te una petita finestra a l'oest. Les mides són: 1'70 metres d'alçada, i 70 centímetres de gruix. El diàmetre de la base fa 3 metres. | 08025-43 | Nord-oest del terme | 41.6370100,1.7540500 | 396228 | 4610225 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74173-foto-08025-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.