Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74288 | Festa de la Mare de Déu de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-de-la-font | <p>Imatges i Records (1996). Ajuntament del Bruc. Viena editor. L'Ajuntament Informa núm. 1 (2012). Ajuntament del Bruc. MUSET, Assumpta, (2004). La Vinya Nova: una masia montserratina.</p> | XVIII | <p>Processó des de l'església de Santa Maria amb la imatge de la Mare de Déu de la Font, passant per la Plaça, fins a la capelleta de la font; missa solemne a la zona d'esplai de la font; ballada de sardanes i oferiment de coca i vi als assistents.</p> | 08025-158 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | <p>L'origen de la festa es podria trobar en una antiga processó que es feia des de l'església de Santa Maria fins a la capella de la masia de la Vinya Nova; la processó va ser prohibida pel bisbe de Barcelona el 1758 a causa de l'escassa participació i va ser substituïda per una processó fins a la font de la Mare de Déu, molt més pròxima. Poc després, però, es va deixar de fer. La festa va ser recuperada el 1915 per l'Asociación Benefica Unión Brucatense bajo la advocacion de San Isidro Labrador (el 'Montepío'), que la celebrava el 15 de maig per la diada de Sant Isidre, i es va mantenir fins la dècada de 1960. L'any 1996 es va recuperar novament, i des d'aleshores s'ha mantingut cada any.</p> | 41.5767100,1.7839400 | 398623 | 4603495 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74288-foto-08025-158-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La data de celebració de la festa ha estat variable al llarg dels anys, entre els mesos de maig i juny. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 74270 | Can Camps o Cal Porquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-cal-porquer | Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 131 ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 65 | XV-XIX | Conjunt de diverses edificacions. La principal, orientada al sud, ocupa una de les façanes de La Plaça. Està composada per un cos principal, que correspon a una primera edificació amb tipologia de masia amb planta, pis i golfes. Te una porta adovellada amb brancals de pedra. A l'interior es conserva l'escala original de graons de pedra. A banda i banda es van construir dues edificacions que es reconeixen adossades als carreus de pedra de les cantonades de la principal i per la forma del carener de la teulada. El de la dreta presenta un portal d'arc escarser de maó i un balcó a la planta. El de l'esquerra, és de menors dimensions i també te portal d'arc escarser de maons. A l'interior es comuniquen les tres parts formant una única finca. A la part posterior d'aquest conjunt hi ha quatre edificacions més. D'aquestes, en destaca, un casal de molta alçada amb les parets de carreus a la base i murs de tapia ben conservats en els que es reconeixen els encofrats, unes escales de pedra d'accés a un cup i l'edificació que te un arc apuntat de dovelles i una sortida a l'antic camí medieval de Barcelona cap a la Guàrdia. | 08025-132 | C/ De la Parròquia, 21 | Possiblement en aquest conjunt hi ha parts que corresponen a les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc. En el capbreu del 1496 s'anomena el mas Castellar. En les afrontacions que es detallen al document ( al sud el mas Domènech i tocant al camí públic) es podria situar aquest mas en l'indret de l'actual conjunt, avui situat al peu del carrer de la Parròquia, antic camí medieval. A inicis del segle XIX, la família Camps hi va anar a viure i avui encara en són propietaris. | 41.5776900,1.7839300 | 398624 | 4603603 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74270-foto-08025-132-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74271 | La Plaça i carrer de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-placa-i-carrer-de-la-parroquia | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc, Albert, MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre, Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 381 Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.25. | XV-XX | El nucli antic del Bruc forma una estructura d'un sol carrer i una plaça. El seu origen està relacionat amb el camí o via pública d'origen medieval que comunicava Barcelona amb Montserrat. Des de Collbató, arribava al Bruc i baixava per la llera del torrent de l'Illa passava pel costat de l'església i seguia cap a La Guàrdia. Es un carrer estret fins al pas cobert sota de Can Domènec on s'eixampla formant La Plaça. Va ser empedrat als anys 60 i s'ha mantingut en bona part l'estructura volumètrica de les cases. El tram del carrer des de l'església fins La Plaça avui encara forma un conjunt de cases caracteritzat per tenir els portals amb arc de mig punt de maons i els brancals de pedra. A la Plaça destaquen les cases de Cal Camps, d'origen medieval i Cal Rafel reedificada al segle XIX. L'actual carrer, que des de La Plaça segueix cap el carrer del Bruc del mig, es va explanar entre el 1922 i el 1924 quan es va fer la construcció del Pont de la Parròquia. Fins aleshores, des de La Plaça només hi havia el carrer que segueix en direcció nord cap el següent tram del carrer de la Parròquia i a ponent un petit camí que conduïa a la font de la Mare de Déu. | 08025-133 | Bruc de la Parròquia | El nucli del carrer de la Parròquia des de l'església fins a La Plaça va ser el primer nucli medieval del Bruc. Es va formar a l'entorn de l'església romànica edificada al segle XI i comprenia el castell del Bruc, format a partir d'un desmembrament del castell de la Guàrdia de Montserrat, i diversos masos situats a l'entorn de l'actual Plaça. El terme del castell es corresponia amb el de la parròquia del Bruc, incloent-hi la sufragània de Vilaclara. El lloc del Brug es troba en la documentació a partir del 973, quan l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, i els seus monjos establiren a Comemir i la seva muller Especiosa un alou que havia donat el comte Sunyer al monestir, el qual es trobava situat en el castell de Bonifaci o de la Guàrdia, sobre del lloc anomenat Bruc (Brugo). L'existència del castell no es documenta fins a l'any 1221, quan Guillem II de Guàrdia donà al monestir de Santa Maria de Montserrat, el lloc de Vilaclara en alou franc que tenia al comtat de Barcelona, en el terme del castell del Bruc. El castell del Bruc va tenir com a senyors els vescomtes de Barcelona i després passà als Guàrdia. Guillem II de Guàrdia, l'any 1224, donà el castell i la vila del Bruc al monestir de Santa Maria de Montserrat. El domini del terme es completà amb la donació feta l'any 1249 per Berenguer de Guàrdia a Santa Maria de Montserrat del delme i altres drets que tenia en el terme del Bruc i de Vilaclara. L'any 1370, el rei Pere el Cerimoniós va vendre al prior Jaume del monestir de Santa Maria de Montserrat la parròquia del Bruc i el castell de la Guàrdia, els quals van estar-hi sota el seu domini fins a la desaparició de la senyoria jurisdiccional. Al segle XV es documenten en aquest nucli medieval els masos de Can Domènec, Can Riambau, Mas Cortal i Mas Castellar. A finals del segle XVIII i a començament del XIX, en terres dels masos Domènec i Riambau es va anar consolidant un nou raval del poble del Bruc. Des de l'església fins a Can Domènec es van construir habitatges modestos entremitgeres i des de Can Domènec fins a Cal Camps, es va anar configurant la Plaça amb les cases de Cal Miralda (avui Cal Rafel), Cal Mestre de la Plaça, Ca l'Arcs, Cal Joan Català i Cal Felions. | 41.5776200,1.7840200 | 398631 | 4603595 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74271-foto-08025-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74297 | Predicció de la morella roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/prediccio-de-la-morella-roquera | AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991).Flora de Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Es creu que poc abans d'esclatar una guerra, comença a créixer una mata de morella roquera (Parietaria officinalis) damunt la font de la Mare de Déu. | 08025-167 | Font de la Mare de Déu, al Bruc de la Parròquia | Es diu que durant la Guerra del Francès (1808-1812), els soldats francesos no van trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font perquè la mata de morella roquera havia crescut tant que l'havia tapada completament. | 41.5767200,1.7840500 | 398632 | 4603496 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74297-foto-08025-167-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La morella roquera és una herba urticàcia que sol créixer en murs, parets, escletxes de roques, etc. i té preferència per les zones humides i ombrívoles. És comestible i té propietats diürètiques, tot i que també és molt al·lergènica. Curiosament, també se l'anomena 'herba de la Mare de Déu'. | 119 | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74203 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-1 | Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. p127 MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell p.40 i 45 | XVIII-XIX | Gran conjunt format per diferents espais construïts a l'entorn d'una edificació principal. Adopta una planta irregular i es caracteritza per tenir part de la primera planta situada damunt del carrer de la Parròquia conformant un pas cobert amb dues arcades de mig punt de carreus de pedra i sostre embigat. El conjunt edificat consta de planta primera, pis i golfes amb un carener de gran ràfec. La porta principal, d'arc de mig punt adovellat està sota el pas cobert. A l'entrada de l'edificació es troba una sala rectangular, vestíbul, coberta amb un sostre embigat. Entre biga i biga hi ha disposats 135 enteixinats de guix de forma quadrada amb motius decoratius variats ( floral, escut de Montserrat). Des d'aquesta sala s'accedeix a la planta primera. Des de la sala, a través d'una gran arcada, s'accedeix a un espai distribuïdor. A l'esquerra hi ha una premsa de vi, i un accés tapiat que, segurament conduïa a la part de la cuina i del forn de pa . Avui aquesta part és un edifici diferent amb entrada des del carrer de la Parròquia. Més a l'interior hi ha un estança, abans del celler, on hi ha una petita fornícula amb una imatge de la Mare de Deu de Montserrat. A la dreta, es troba una estança on hi ha una llar de foc d'ascó que no és originària. A la primera planta ha una gran sala amb una gran encavallada central de fusta al sostre. Hi destaca una construcció adossada a la paret nord que mostra una decoració pictòrica amb una creu. Des d'aquesta planta, amb una escala de cargol s'arriba a les golfes. | 08025-73 | C/ De la Parròquia, 18 | En el capbreu 1496 es fa la confessió de la casa per part de Jaume Domènec. Aquest s'havia casat amb Caterina filla de Montserrat Martí, anterior propietari. Segurament va ser una de les primeres edificacions medievals del nucli del Bruc, relacionada amb el castell del Bruc que es devia trobar situat a l'entorn de l'actual plaça i de Can Domènec. En el mateix capbreu s'especifica que Can Domènec limita amb la via pública principal del castell. Jaume Domènec també fa la confessió de que posseeix un pati contigu a la casa del Castellet en el qual hi havia construït el celler del castell. Probablement, la primera edificació que va existir a Can Domènech era una casa aïllada envoltada de camp la qual s'anà ampliant i transformant en una casa senyorial. És possible, per les característiques iconogràfiques i de construcció, que els enteixinats del vestíbul corresponguin a una ampliació al voltant del segle XVI. A l'entorn de Can Domènec, avui La Plaça, també es documenta el Mas Cortal, de Pere Rimbau on hi havia al segle XVI cellers i graners del castell, mas que havia estat la residència dels Castellolí, castlans que al llarg de tot el segle XIV van tenir control sobre el castell del Bruc i de La Guàrdia. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74203-foto-08025-73-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | A les NNSS es cita com Les Voltes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74342 | Trull o molí d'oli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-o-moli-doli-0 | XX | Es conserven tots els elements que formen part del procés d'elaboració de l'oli. Així trobem el El molí d'oli de can Domènec és un molí de pedra format per la mola o corró, també denominat rodet que girava al damunt de l'escudella on s'havien tirat les olives; s'afegia poc a poc aigua calenta per homogeneïtzar la pasta. Antigament la mola es feia girar amb tracció animal; la de can Domènec ja utilitza l'energia elèctrica per moure el mecanisme. A continuació la pasta es situava entre cofins que s'apilaven en una vagoneta, i es carregaven a la premsa hidràulica. L'oli barrejat amb aigua passava a les dues cubelles; com que l'aigua és més pesada que l'oli passava per decantació al segon dipòsit. Així s'obtenia l'oli conegut de primera premsada. | 08025-212 | C/ De la Parròquia, 18 | Les instal·lacions d'aquest molí són força modernes i van ser utilitzades de forma habitual fins la dècada dels vuitanta del segle XX. En l'actualitat en el decurs de la Festa del Timbaler té lloc una molta de caire demostratiu. | 41.5773200,1.7844300 | 398665 | 4603562 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74342-foto-08025-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74300 | Les Cases d'en Massacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-den-massacs | Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-62), p.235 | XVIII-XXI | Conjunt format per diversos masos: Cal Tatxè o Tetger: Al lloc on actualment hi ha el jardí de la casa de Cal Tatxé, podria haver-hi estat l'era del lloc; i la casa potser l'antiga pallissa. L'edifici actual és resultat d'una remodelació que ha modificat totalment el seu aspecte i estructura originals. Cal Petit Vell: Edifici de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. Afegits dos cossos laterals, el primer una galeria aixecada a continuació de la façana est de la casa i el segon només de planta baixa a l'altra extrem de la casa. El conjunt malgrat conserva la seva estructura original, està força remodelat. Cal Cametes: La casa de planta quadrangular s'estructura en planta baixa i dos pisos; té un edifici annex a la part posterior.En relació a la seva datació en una base de pedra d'una antiga premsa de vi situada al jardí, hi ha la data del 1796. A la façana principal hi ha encastat un rellotge de Sol de ceràmica, en el qual apareix reproduïda una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, enmi d'una garlanda floral; a la part superior un Alfa i un Omega, simbolitzant el principi i el final i a la base el text: Serrat de Can Cametas. 1796-1975. Cal Massacs: L'estructura central és de planta rectangular coberta a dues vessant. S'ha ampliat posteriorment a ponent amb un lateral que es destaca pels seus gran finestrals i a llevant amb dependències complementàries. A pocs metres de distància el que eren coberts agrícoles s'han transformat en habitatge. A l'exterior hi ha un molí de vent per bombejar l'aigua d'un pou. Cal Calés: Malgrat ser un dels masos més antics i conservar alguns elements originals, diverses obres efectuades al llarg del darrer segle l'han transformat notablement. L'edifici principal, de planta gairebé quadrangular, s'estructura a partir de planta baixa, dos pisos i un porxo. Hi ha diverses dependències als laterals que corresponen a antigues activitats agrícoles. Ca la Conxita o cal Ganso: En l'actualitat ha sofert importants modificacions per adaptar-la a usos residencials. L'edifici original és planta gairebé quadrangular amb coberta a dues vessants. La resta d'habitatges són de construcció contemporània. | 08025-170 | Nord-est del terme | Segurament la casa principal era can Massacs, que ha donat nom al conjunt. Possiblement l'origen dels altres masos eren masoveries o simplement dependències complementàries de la principal. L'origen d'aquest nucli podria estar relacionat amb l'expansió de la vinya al segle XVIII, amb l'aparició dels contractes de 'rabassa morta' que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. En alguns casos s'efectuà una venda d'una peça de terra a canvi d'un preu acordat i en d'altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d'aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. És una possibilitat que explicaria la construcció inicial de petites cases que poc a poc van augmentar al seva importància, fins i tot equiparant-se al mas originari | 41.6292100,1.7836200 | 398679 | 4609324 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74300-foto-08025-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74197 | Llegenda de l'avenc dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lavenc-dels-pouetons | AMADES, Joan (1950). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. AMICS DE MONTSERRAT, ed. (1971). Folklore montserratí. ZAMORA, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial. | XVI-XIX | Es diu que l'avenc dels Pouetons és una de les entrades a l'infern, que el diable en surt de vegades 'amb la cua dreta' i que hi viuen bruixes que vigilen aquest accés. Un pastor del Bruc solia anar-hi i, per demostrar que no tenia por, convidava les bruixes a berenar. Un dia, però, elles van acceptar i van sortir del pou. L'ensurt del pastor va ser tan gran que va caure rodolant fins la cova de la Partió (prop de l'actual refugi Vicenç Barbé) i va morir. Quan els veïns van anar als Pouetons, el berenar ja no hi era. | 08025-67 | Avenc dels Pouetons,a la muntanya de Montserrat | L'avenc dels Pouetons és un lloc de difícil accés a la regió de les Agulles; els veïns del Bruc no hi solen anar. Va ser objecte d'algunes expedicions a final del segle XVIII i durant el segle XIX, i es va explorar completament per primera vegada el 1908. El misteri, doncs, ha envoltat històricament aquesta cavitat. | 41.6075800,1.7841000 | 398685 | 4606922 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74197-foto-08025-67-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | També se sol dir que els gegants Regira-rocs, en ser castigats per les seves malifetes, van caure al fons de l'avenc dels Pouetons.La condició de 'porta de l'infern' és compartida, en el llegndari de la zona, amb el pou del Diable, a les coves del Salnitre de Collbató. | 119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74287 | Regió d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dagulles | <p>ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8e1a18b57a692f1984940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9179b63897c8c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b6e00009d9da6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</p> | <p>Un dels paisatges més característics de la muntanya de Montserrat, abrupte, de parets quasi verticals i de formes de columnes fruit de l'erosió que l'aigua de la pluja i el vent han anat fent de forma lenta al llarg dels mil·lenis. El desgast químic de la roca calcària n'ha afavorit la formació d'avencs i coves.</p> | 08025-157 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>La Regió d'Agulles és l'entorn que ha estat habitat per l'home primitiu en primera instància i posteriorment també a l'època medieval i moderna (Sant Pau de la Guàrdia, Can Maçana, etc.).</p> | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74287-foto-08025-157-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És una zona rica en fòssils, majoritàriament gasteròpodes. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74367 | Jaciment de la Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-cova-de-les-agulles | Jaciment neolític al que no s'ha pogut accedir per la dificultat del terreny. | 08025-237 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6095300,1.7840800 | 398686 | 4607138 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Trobem material procedent d'aquesta cova al Museu de Collbató. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 94831 | Lledoner Bruc de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-bruc-de-baix | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 20-21.</p> | <p>El lledoner <em>Celtis australis </em>més gran del Bruc, que dóna la benvinguda a l’entrada del poble pel Bruc de baix. Té una forma harmoniosa i proporcionada i és productora de la fruita rodona característica de l’espècie, que serveix d’aliment a molts ocells a l’hivern, els lledons. Fa 12m d'alçada i 1,8m de perímetre.</p> | 08025-301 | 41.5754900,1.7847900 | 398692 | 4603358 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-04 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||||
| 74359 | Cementiri Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-0 | ESTRADA I PLANELL, Gemma ( 1995). La Guerra Civil al Bruc. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Serra d'Or 155, pàg. 79. Imatges i records, (1996), Viena editors, pàg. 31. | XX | El cementiri del Bruc,situat al costat de l'església de Santa Maria, està edificat en un morro rocós entre el torrent de l'Illa i el de Santa Maria i queda tancat per un mur amb una porta de ferro. La seva forma s'adapta al terreny en desnivell configurant dos espais separats per unes escales. A la part més alta, s'hi troba dins el recinte, el campanar i l'absis romànic. S'hi accedeix per una porta de ferro des de la placeta del davant de l'església. Al centre de la part més elevada hi ha una creu de pedra de la Santa Missió del 27/11/49. | 08025-229 | Bruc de la Parròquia | Segons les làpides, els nínxols més antics daten del segle XIX. És probable que a l'edat mitjana el cementiri es trobés situat a l'actual placeta de davant l'església. A partir del segle XVII, quan es va començar a edificar la nova església, en sentit perpendicular a la primitiva romànica, segurament va ser quan es va edificar de nou a l'espai actual. L'any 1908, tenia un conjunt de nínxols, disposats en tres fileres, adossats a la paret externa de l'absis. Durant la segona república va ser municipalitzat i es va ampliar. A partir de l'any 1960, en efectuar les obres de restauració de l'absis, es van treure els nínxols que tapaven l'absis i es va ampliar creant la part més baixa. Durant els anys 1995-1999, es van realitzar novament obres d'ampliació a la part més alta afegint una filera de nínxols. | 41.5740700,1.7848400 | 398694 | 4603200 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74359-foto-08025-229-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74217 | Arcades a les portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcades-a-les-portes | XVIII-XIX | Tradicional tancament de les portes de les cases del Bruc. La tècnica més antiga utilitzava brancals de carreu de pedra i arcs de mig punt fets amb maó d'obra cuita amb una forma molt característica: en un dels angles fan una motllura a manera de modilló. Aquesta forma va ser substituïda per uns maons amb l'angle més recte i aixamfranat. A partir dels anys 50 del segle XX es van anar eliminant les arcades i els brancals de pedra per fer tancaments amb llinda recte i portes de metall i vidre. Alguns van quedar tallats amb restes a sota de l'arrebossat , d'altres es van eliminar per complert. Les portes eren de fusta cega amb picador i anella. | 08025-87 | C/ de la Parròquia, 3 i 8 | La major part de les cases dels carrers del Bruc tenien aquest tipus d'arcada que són un exemple de la tècnica de la indústria tradicional de forns d'obra i bòbiles del municipi documentada des del segle XVII. | 41.5768100,1.7850300 | 398714 | 4603504 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74217-foto-08025-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74412 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-359 | SOLER i BONET; Josep (1994); Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. 9 Quaderns Centre d'Estudis del Bages ENRICH; MIRET; VICH, (2006) Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt. www.catpaisatge.net/docs/inventari_montserrat.pdf | XVIII-XX | Barraca de pedra seca i planta circular, amb falsa cúpula, pedruscall i pedra manllevadissa. També té dues finestres i dos cocons. El portal és trilític, amb dues llindes, una de les quals ha caigut. És situada en uns bancals, a la carena de les Pujades, a sota mateix de la capella desafectada de Sant Pere de la Pineda. Està orientada a l'est. El gruix de les parets és de 0,76 m, la porta té 0,62 m d'amplada i el diàmetre interior és de 2,60 m. | 08025-282 | Malniu-Carena de les Pujades | Aquesta barraca està situada a l'antic mas rònec de les Pujades, documentat l'any 1207. Al segle XIX era una zona dedicada majoritàriament al conreu de la vinya. | 41.6305400,1.7842200 | 398731 | 4609471 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74412-foto-08025-282-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | La ubicació és aproximada, ja que no s'ha localitzat físicament amb aquesta feina. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 94820 | Teix de la canal dels Pouetons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-canal-dels-pouetons | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 14-15.</p> | <p>Exemplar de <em>Taxus baccata</em>. Aquest és el teix més gran dins el terme del Bruc, amb una alçada total de 7m i un perímetre de 1,8m.</p> | 08025-291 | Sortint del refugi Vicenç Barbé, agafar el corriol que mena a l’avenc dels Pouetons. Poc abans d’arribar-hi, un altre corriol molt poc evident a mà dreta s’endinsa per la llera del torrent. Cal anar pujant fins a trobar el Teix. | <p>Va ser objecte de catalogació i protecció dins un projecte europeu “LIFE Taxus” (2012-16) on va participar el Parc Natural de Montserrat.</p> | 41.6087700,1.7846400 | 398732 | 4607053 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | El teix és un arbre que creix molt lentament. A les canals profundes de la muntanya de Montserrat encara hi troba condicions d’humitat per subsistir, malgrat l’aridesa general dels sòls de la muntanya.Els teixos eren arbres venerats antigament per la seva resistència i la fusta era valorada per l’obtenció d’arcs. A Europa s’hi poden trobar exemplars de fins a 4.000 anys. | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 94830 | Eucaliptus de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-lesglesia | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 34-35.</p> | <p>Uns dels pocs eucaliptus que trobem al Bruc, que creixen a la vora de l’Església de Santa Maria del Bruc.</p> <p>Sense atènyer les dimensions màximes per a aquesta espècie d<em>'Eucalyptus sp.</em>, s’han fet arbres imponents que proporcionen ombra en aquest espai d’ús públic.</p> <p>Aquest especimen fa 12m d'alçada i 2,4m de perímetre.</p> | 08025-300 | A l’aparcament de l’Església de Santa Maria del Bruc. | 41.5765600,1.7852800 | 398735 | 4603476 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
| 74373 | Font del refugi Vicenç Barbé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-refugi-vicenc-barbe | XX | Font que proveeix el refugi Vicenç Barbé, sota la cova de la Partió. L'aigua arreplegada per les pluges és recollida en diversos dipòsits instal·lats a la part inferior del refugi. | 08025-243 | Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6064600,1.7849600 | 398755 | 4606796 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74373-foto-08025-243-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | No confondre amb el dipòsit d'aigua exterior del mateix refugi. | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74263 | Rectoria de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-maria | XVII-XX | Casa paral·lela a la nau de l'església i adossada a ella. La planta te forma d'ela, consta de planta baixa i pis amb la façana principal orientada a ponent. A l'interior destaquen les parets de pedra i una gran arcada amb carreus. Al segle XIX es va obrir a la façana sud, a continuació de l'entrada a l'església, una galeria de quatre arcs sostinguts per pilars de maó (en un d'ells hi ha una tova amb la inscripció de l'any 1833) amb barana balustrada i un porxo a la planta format per tres arcs i volta de maó de pla. A mitjans del segle XX es va tancar la galeria. A la planta baixa hi ha dependències eclesiàstiques i a la planta pis hi ha un habitatge. | 08025-125 | C/ de la Parròquia, 1 | Segurament es va edificar quan es va fer la primera ampliació de l'església al segle XVII | 41.5759500,1.7856900 | 398768 | 4603408 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74263-foto-08025-125-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74184 | Sant Pere de Vilardell o de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-vilardell-o-de-la-pineda | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 338 GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia-Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98-99 MAURI, Alfred (2006) La configuració del paisatge medieval: el comtat de Barcelona fins el segle XI. Annex informàtic. Registre de llocs per municipis. (TDR | XVIII-XIX | Sense teulada. | Ermita de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites. | 08025-54 | Nord-est del terme | La primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia. | 41.6262700,1.7848200 | 398774 | 4608996 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74184-foto-08025-54-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74252 | Oració que es diu en entrar a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-entrar-a-lesglesia | Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1917). Volum XXVII. Tipografia L'Avenç. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració no es recorda avui dia. | 'En aquest temple de Déu me fico perquè el mal esperit no em tempti; si alguna cosa he promès al mal esperit a davant de Déu i Verge Maria me'n desdic.' | 08025-114 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759100,1.7858100 | 398778 | 4603404 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista collbatoní Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Pasqual.En el recull s'anota que 'tres vegades es diu'. És una mostra molt característica de la religiositat popular que es debat entre el bé i el mal. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74132 | Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-bruc | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MARTÍ I BONET, J.M. (2008) El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936−1939). Arxiu Diocesà de Barcelona. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4 MESTRE I CASANOVA, Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.42 Reportatge informatiu i fotogràfic de les parròquies durant la guerra (1936-1939). Bisbat de Sant Feliu. p.42 http:// www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destruccio | XI-XX | Església de planta de creu llatina, d'una sola nau amb volta de canó de quatre trams separats per arcs formers i una cornisa amb mènsules que recorre la nau a l'alçada de l'arrencada de la volta. Hi ha quatre capelles laterals i una capçalera triabsidal amb perímetre rectangular. Damunt del transsepte hi ha un cimbori de planta quadrada. Als peus de l'església i situat sobre l'entrada hi ha el cor. Una de les capelles laterals és l'absis de la primitiva església romànica. Dins de la tipologia llombarda, està decorat, a l'exterior, amb un fris de dobles arquets cecs entre lesenes, delimitades inferiorment per una socalada que, com els arquets cecs recorre tot l'hemicicle absidal. Adossat a l'absis, destaca el campanar romànic de planta semicircular amb finestres geminades dividides amb columnes de capitells mensuliformes. Està coronat per una torre piramidal coberta amb teules vidrades d'escames esmaltades de color blau i blanc realitzada posteriorment. A l'interior són notables les pintures gòtiques del segle XIII de la capella romànica, les pintures renaixentistes de la volta de la nau i el retaule del Roser situat en una de les capelles laterals. La façana és simètrica d'influència neoclàssica, s'hi obra una rosassa circular, està coronada per un frontó triangular i la porta és d'arc de mig punt. | 08025-2 | Bruc de la Parròquia | Està vinculada a l'antic terme del castell de la Guàrdia documentat a partir de l'any 931. L'església apareix documentada a partir de l'any 1068, quan l'abat Rotlland de Sant Cugat del Vallès establí a Arnau Sunyer un alou amb l'església de Sant Miquel, situat al terme de la parròquia de Santa Maria del Bruc, al lloc de Vilaclara. La primitiva església romànica data del segle XI, ja que segons un document conservat a l'arxiu del monestir de Montserrat, l'any 1080 es fa una donació per a la construcció del campanar. A principis del segle XIII es van fer les pintures murals a l'absis romànic. Al segle XVII va tenir lloc la primera ampliació de la primitiva església romànica. Segons les notes històriques del Bruc del Butlletí parroquial de l'any 1913, l'ampliació es va fer pels voltants del 1625. La situació topogràfica del lloc, al costat del torrent de l'Illa, no permetia allargar la primitiva nau i es va construir una nau més gran, de volta de canó, situada perpendicularment a l'orientació de la primera església, deixant l'antic absis romànic com a capella lateral. La nova edificació no tenia, però, la llargària de l'església actual, sinó que només ocupava l'espai des de la porta d'entrada actual fins al creuer. El 1627 Joan Subirats Jorba , de la masia del Castell, com a batlle va intervenir en el pagament de 329 lliures al mestre de cases Sebastià Santacana de Martorell, que corresponien al preu de fer la Iglesia Parroquial del Bruc [...] adobar lo campanar y fer unes fonts baptismals. El 1637 es va acabar de pintar el retaule del Roser, avui restaurat i situat a la capella de la Mare de Déu de la font. Al segle XVII també es va decorar la volta i es va modificar el campanar escairant-se una de les cares eliminant el segon pis per tal de carregar-hi la torre piramidal. Durant el 1857-1858 es van engrandir novament l'església quedant configurada tal i com és avui: una sola nau, quatre capelles laterals, creuer i capçalera absidal. També es va fer un nou altar major o de la Mare de Déu de Gràcia amb obra cuita i motllures i ornamentació de guix. S'acabà de pintar i daurar l'any 1867. Durant la guerra civil (1936-39) l'església va ser saquejada i es va perdre l'altar i la imatge de la mare de Déu del Roser. Finalitzada la guerra civil, l'any 1941 es va pintar l'església i s'habilità la rectoria. Entre el 1944 i el 1957 es van fer diverses obres de restauració: es posaren bancs nous, s'inauguraren les noves campanes, foses a Jaen, l'any 1951 i l'any 1957 i es va inaugurar l'altar dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coincidint amb la seva entronització, la imatge s'havia pogut salvar durant la guerra civil (1936-1939). Des del 1957 es va reformar totalment l'altar major, decorat amb pintures de Joan Llongueres, i es va construir la capella del Santíssim Sagrament. Les obres van ser dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs i Arisa, director del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona (1954-1978). L'any 1958, gràcies a Mossèn Jaume Torrent es van descobrir les pintures gòtiques. Al 1960 van ser restaurades per Josep Gudiol i Ricart, amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. També es va restaurar el campanar i les parts exteriors de l'absis romànics. L'any 1986 arran de les obres de restauració de la nau es va descobrir l'existència dels esgrafiats renaixentistes de la volta de la nau que van ser restaurats pel Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya sota la direcció de J.M. Xarrié i Rovira. El 18 de setembre del 2005 es va inaugurar l'orgue. L'any 2008 es va restaurar el retaule de la verge del Roser. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74132-foto-08025-2-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 92|93|94|95|98|99|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74162 | Pintures gòtiques a l'absis de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-gotiques-a-labsis-de-santa-maria-del-bruc | BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Santa Maria del Bruc. Catalunya Romànica. El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.115 MESTRE I CASANOVA, .Josep-Vicenç (1994). Esglésies romàniques de l'Anoia. Col·leccionable de La veu de l'Anoia i Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. SUREDA I PONS, J. Les pintures murals romàniques tardanes de Santa Maria del Bruc. (1981) Quaderns d'estudis medievals. Any II nº 3, vol 1. | XIII | Presenten esquerdes significatives i pèrdua de color. | Pintures murals gòtiques realitzades a finals del segle XIII. Estan situades al semicercle absidal i a la mitja cúpula de l'absis romànic del segle XI, avui capella lateral de església. Van ser recobertes segles després, probablement al segle XVIII, amb una densa capa de calç que si bé va permetre la seva conservació, va ocasionar uns forats al mur fets per tal que el guix se sostingués a la paret. Per les característiques estilístiques es poden datar en el primer gòtic, sobretot pel sentit narratiu de les escenes. La composició està estructurada en tres parts dividides per sanefes i garlandes. A la mitja cúpula hi ha el Crist en Majestat; el semicercle absidal està dividit en dos registres, la Coronació de Maria i la Dormició de Maria. A la volta preabsidal hi ha tres registres. Al del centre hi ha decoració ornamental, al de l'esquerra de la volta hi ha la representació dels reis Mags a cavall emmarcada en uns arcs amb capitells cúbics. Al registre dret de la volta s'hi troben dues escenes emmarcades de la mateixa forma, en les que s'hi representen la visita dels reis màgics a Herodes i la degollació dels innocents. La tècnica emprada és el fals fresc. Les figures estan definides per una línia negra de traç gruixut. La tonalitat predominant és rogenca. | 08025-32 | Bruc de la Parròquia | L'església romànica va ser aixecada a finals del segle XI. A finals del segle XIII es va decorar l'absis amb les pintures murals. Al segle XVIII van ser recobertes amb una capa de calç que no es va extreure fins el segle XX. L'any 1958, mossèn Jaume Torrent, va descobrir de manera casual les pintures quan es va adonar de l'existència de l'absis romànic, al qual durant anys s'hi havien adossat un nínxols al seu exterior. A l'interior es va haver de tirar a terra una paret que n'havia tapiat l'absis. Després d'extreure la capa de calç aparegueren les inesperades pintures. En aquell moment van ser restaurades per Gudiol a càrrec de la Diputació de Barcelona. L'any 2006, degut al seu estat de degradació i pèrdua de coloració, es va fer una primera intervenció per part del Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha permès aturar els problemes d'humitat que patien. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74162-foto-08025-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74162-foto-08025-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74162-foto-08025-32-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 93|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74163 | Orgue de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-santa-maria-1 | Parròquia de Santa Maria. Fulletó de la benedicció i concert inaugural del 18 de setembre de 2005. | XX | Està situat sobre una tribuna. Té quaranta registres repartits en quatre cossos (I Manual, II Manual, III Manual i Pedal). Està compost per tres teclats manuals de 56 notes, un teclat pedaler de 30 notes, transmissions mecàniques de notes i registres, tres acoplaments i 1485 tubs sonors ( 204 de fusta i 1281 de metall). | 08025-33 | Bruc de la Parròquia | L'any 1989, quan mossèn Joaquim Lluís i Coromines es va fer càrrec de la parròquia de Santa Maria del Bruc, va emprendre una campanya per dotar al temple d'un orgue i va comptar amb la col·laboració dels veïns i dels orgueners del Taller Blancafort. Primer es va encarregar l'obra a Joan Bosco, qui el 1994 va abandonar l'obra. Aleshores, el taller de Federico Acitores es va fer càrrec dels plànols i la direcció. El 1995 es va seguir l'obra per part d'Antoni Jiménez, operari del Taller Blancafort. El 18 de setembre de 2005 va ser inaugurat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74163-foto-08025-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Joan Bosco Andreu; Antoni Jiménez; Federico Acitores | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 74170 | Pintures renaixentistes a la volta de Santa Maria del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-renaixentistes-a-la-volta-de-santa-maria-del-bruc | BASSEGODA I NONELL,Joan (1986), Informe i dictamen sobre les pintures de la volta de la nau de l'església de Santa Maria del Bruc. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991).El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.121 ROGENT I ALBIOL, Jordi, (1986). Pintures de la nau de l'església de Santa Maria. El Bruc. Descobertes i restaurades l'any 1986. | XVII | Pintures geomètriques de tipus renaixentista que decoren l'intradós de la volta de la nau de l'església. Ocupen quatre trams de la nau i estan formades per uns esgrafiats que formen dibuixos geomètrics a partir de dos únics models. Un és una senzilla circumferència i l'altre és un quadrat amb quatre circumferències tangents al centre de cada costat del quadrat. A cada tram de la volta hi ha dues rengleres alternades de cercles i quadrats amb cinc figures de cada tipus. Les figures són d'estuc de color fosc i el fons de color és gairebé blanc. Es poden comparar amb els esgrafiats renaixentistes del nimfeu de la vil·la Giulia de Roma. | 08025-40 | Bruc de la parròquia | Al segle XVII es va ampliar l'església romànica que va quedar com a capella lateral. A la nau de la nova església es va fer la decoració amb esgrafiats. En un racó de la volta del cor hi ha una inscripció incisa que diu: 'los tarongers per Gaspar Marchs, rector, 1644'. Posteriorment, segurament a partir del segle XIX, quan es van fer noves obres a l'església, els esgrafiats van quedar tapats per una capa de pintura. L'any 1986 es van fer reformes de l'església, que comprenien pintar de nou tots els paraments, es va treure la pintura que cobria la volta i es va conèixer l'existència dels esgrafiats. Van ser recuperats i es va fer un treball de restauració sota la direcció de J.M, Xarrié i Rovira | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74170-foto-08025-40-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 95|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74218 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-3 | XVIII | Talla policromada de la imatge de la Mare de Déu del Roser que sosté el nen Jesús sobre la mà esquerra i, amb la mà dreta el rosari. Està dempeus sobre una peanya circular i el cos adopta moviment amb la posició endarrerida d'un dels peus com si anés a caminar. Porta una túnica de color clar i un mantell blau. Es cobreix el cap amb un vel i la corona es decora amb estrelles. El nen vesteix de color clar i te els braços estesos en actitud de beneir. El detall de l'expressió de les cares i del conjunt de les imatges presenta una qualitat artística de la talla no massa reeixida | 08025-88 | Santa Maria del Bruc | Segons les característiques iconogràfiques, és una imatge del segle XVIII. Va estar situada a la capelleta de la Mare de Déu de la Font. L'any 1998, Mn. Josep Casanovas va promoure, conjuntament amb la regidoria de cultura i els amics de Mare de Déu de la Font, la seva restauració. Es va encarregar a Rosa Junyent, restauradora del Museu Comarcal de l'Anoia, i va ser traslladada a l'església parroquial de Santa Maria. Se'n va fer una rèplica per deixar-la a la capelleta de la font. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74218-foto-08025-88-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | La capella on es troba també es coneix com capella del Roser | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74221 | Grup escultòric Naixement de Jesús Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-escultoric-naixement-de-jesus-ribera | VVVAA, Set de Bruc (2006), Associació Cultural del Montserrat, p.46 | XX | Conjunt escultòric format per dues figures, Sant Josep i la verge Maria amb Jesús als braços. La de Sant Josep fa un metre d'alçada i la de Maria s més baixa (90 centímetres). Són de terracota pintada de color negre i vermell. La vestimenta els arriba als peus i destaca per la combinació dels colors de la terracota amb el negre i el vermell. La Verge agafa amb les dues mans la figura embolcallada del nen al davant del seu ventre i el seu vestit està decorat amb unes grans flors gravades on es combinen el color de la terracota amb el negre. Sant Josep porta barba, te la ma esquerra al davant del ventre i la dreta aixecada en posició de beneir. Les dues figures tenen les mans i els peus molt grans i les faccions de les cares estan definides de manera esquemàtica però amb expressivitat. | 08025-91 | Santa Maria del Bruc | Jesús Ribera (1942-1965), artista bruquetà, de jove havia rebut classes de dibuix del pintor Ramon Rogent. Va seguir estudis a l'Escola Massana, al taller de serigrafies de Joan Salvadó i al taller de ceràmica d'en Jordi Aguadé. Les seves principals influències van ser l'art romànic, Gaudí, l'art noveau i Picasso. Va tenir a l'escultor Eudald Serra com a mestre el qual també el va influenciar. Aquestes escultures van ser custodiades per la seva mare al domicili familiar fins a la mort d'aquesta. L'any 2010, la Sra. M. Àngels Ruiz, hereva del llegat, va fer donació de les escultures a la parròquia de Santa Maria. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1955 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74221-foto-08025-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Jesús Ribera (1942-1965) | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 74223 | Retaule de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-mare-de-deu-del-roser-2 | BOSCH I BALLBOA, Joan, Cendres de pintura; Antoni Rovira i Pau Torrent al retaule de Sant Miquel d'Esparreguera (1629-1637); (1997) Locus Amoenus, núm 3, p. 84-86. La Veu de la Parròquia. Butlletí Parroquial de Santa Maria del Bruc - Any I. 1 de novembre de 1913. Número 4. Plafó informatiu instal·lat a la capella on es troba el retaule a l'església parroquial de Santa Maria del Bruc. | XVII | Retaule pintat a l'oli sobre fusta. Segons la iconografia segueix l'estil flamenc del segle XVI i s'ha vinculat amb el retaule de Sant Miquel desaparegut de l'església d'Esparreguera, obra dels pintors Antoni Rovira i Pau Torrent i del fuster Pau Boxadell d'Esparreguera. S'han conservat quatre taules del retaule original. La taula amb les escenes de l'Anunciació i l'adoració dels pastors; la taula amb l'adoració als Reis i la circumcisió; ambdues del cos central i dues més representant l'assumpció i la coronació de Maria de la part superior. Han desaparegut la predel·la on s'hi representaven escenes de la passió de Crist i una escena de la part superior on s'hi representava l'ascensió de Crist. El conjunt era presidit per la imatge de la Verge del Roser també desapareguda com també tots els elements de l'arquitectura del retaule. | 08025-93 | Santa Maria del Bruc | El retaule va ser encarregat per la confraria de la Mare de Déu del Roser del Bruc, fundada el 1626, any en què s'estava construint l'altar de la seva capella. Als llibres de la confraria del mateix any, s'esmenta una donació per a l'obra del retaule que fa un pagès de la família Jorba complint la voluntat del seu fill, Jaume Jorba, beneficiari de l'església de Sant Jaume de Bar que va deixar en testament una quantitat de diners per a pagar-lo. El pintor Pau Torrent es troba inscrit a la documentació del col·legi de pintors de Barcelona el 1636. Va ser autor de la pintura i dauradura del retaule del Roser de Santa Maria del Bruc, del retaule de Sant Miquel d'Esparreguera i dels retaules del Roser i de Sant Isidre de l'església parroquial de Valldoreix. El retaule del Bruc es va poder salvar parcialment de la crema del 1936. Les taules que es lliuraren del foc foren amagades en un altell de les dependències parroquials, restant oblidades fins l'any 2007. No s'ha localitzat la talla de la Verge del Roser, que estava al centre del retaule. Ha estat restaurat per la parròquia de Santa Maria amb una subvenció del Departament de Cultura. La intervenció l'ha realitzat el Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1627 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74223-foto-08025-93-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Pau Torrent (+ 1640) | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 74246 | Teles pintades a l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teles-pintades-a-lesglesia-de-santa-maria | Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia.cat) | XX | Conjunt de dues teles pintades de 3 metres d'ample per 5 metres de llarg. Una d'elles representa l'escena de l'enterrament de Crist inspirat en una pintura flamenca de l'artista Quentin Massys (1509-1575). Al fons hi ha un paisatge amb la cova del sepulcre i la muntanya amb les tres creus. Al voltant s'orna amb una sanefa amb medallons que representen els símbols de la passió (gall, sepulcre, escales...). L'altra tela representa una escena en què hi ha la Verge Maria amb el nen Jesús en una representació ucrònica, en un paisatge idíl·lic al fons i acompanyats de Sant Pere, Sant Joan Baptista, Santa Anna i Santa Isabel. S'envolta amb una sanefa amb medallons de temàtica moral (anyell, balances...). | 08025-108 | Bruc de la Parròquia | L'autor, Josep Calvo Verdonces va ser adquirir una casa d'estiueig al Bruc l'any 1915 que va ampliar i decorar. Va ser escenògraf i dibuixant. Va estudiar perspectiva i dibuix a Paris. Treballà amb els escenògrafs francesos Cambon i Chèret. Establert a Barcelona (1872) treballà amb Francesc Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva de Llotja des del 1896. Va pintar les teles entre 1916 i 1924. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1916 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74246-foto-08025-108-2.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Josep Calvo i Verdonces ( 1841-1924) | La tradició oral sempre els ha anomenat tapissos, però són teles pintades. | 116|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
| 74259 | Les Campanes de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-santa-maria | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1996), La guerra civil al Bruc, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Btca. Serra d'Or 155, p.41 | XX | A la part central del jou (part de fusta a la qual està subjecta la campana per la corona) hi ha una petita creu metàl·lica. A la cintura, espai damunt mateix del cordó, apareixen les respectives inscripcions que les identifica: Campana Miquela: CAMPANA MICAELA SANTA MARIA DE 'EL BRUCH' ANNO MCMLI MICHAELA UT ANTE SONITUM ILLIUS SEMPER FUCIAT HONORUM INIMICUS ET INVITETUR AD FIDEM POPULUS CHRISTIANUS FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDEDONJIMENO (JAEN) Campana Miquela Santa Maria de 'El Bruc' Any 1951 Micaela que el seu so apaivagui les glòries de l'enemic i convidi a la fe al poble cristià Campana Maria: MARIA MIHI NOMEN EST FIDELIUM NUMMIS ET AMORE PERSOLUTA STA. MARIA DE 'EL BRUCH' DIE XV MENSIS AUGUSTI ANNO MCMLI FUNDICION MANUEL ROSAS TORREDONJIMENO (JAEN) El meu nom és Maria Costejada amb els diners i l'amor dels fidels Santa Maria de 'El Bruc' Dia 15 del mes d'agost de l'any 1951 | 08025-121 | Bruc de la Parròquia | Les actuals campanes de Santa Maria del Bruc, que porten per nom Maria i Micaela, van ser instal·lades el 15 d'agost de 1951. Els noms recorden al patró del Bruc, Sant Miquel i a la titular de la parròquia, Santa Maria. Van substituir a les existents fins la guerra civil, les quals van ser despenjades en el decurs d'aquest període. Segons el testimoni de Genís Ferrer algunes persones del poble van intentar, sense èxit, picar-les per utilitzar el metall i aprofitar-lo com a material de guerra. Malauradament no es tenen notícies de quin va ser el seu destí final. Les campanes són obra de la foneria andalusa de Manuel Rosas. El 3 de setembre de 1881, D, Vicente Rosas Soler va fundar a Torrededonjimeno a Jaen, una empresa dedicada a la fosa de campanes, al qual va seguir el seu fill Manuel Rosas Serrano. En l'actualitat el nom de l'empresa és 'Hijos de Manuel Rosas Serrano' i n'és el gerent Vicente Rosas, la tercera generació de fonedors o senyers que era com es coneixia als qui feien aquesta activitat. | 41.5759800,1.7858200 | 398779 | 4603411 | 1951 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74259-foto-08025-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Foneria de Manuel Rosas | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 74225 | Diumenge de Rams | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diumenge-de-rams | AMADES, Joan (1952). Costumari català. El curs de l'any. Ed. Salvat. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX-XX | Costum molt poc conegut entre els veïns. | Diuen que els qui durant la Quaresma no han anat a confessar, [el Diumenge de Rams] han de portar el ram cap per avall, i que per més que procurin portar-lo ben dret, sempre se'ls decanta i trabuca, sense poder-ho evitar. | 08025-95 | Església de Santa Maria | No consta que Joan Amades hagués fet treball de camp al Bruc. És possible que, com en altres casos, hagi utilitzat com a font les notes manuscrites (inèdites i actualment desaparegudes) del folklorista local Pau Bertran i Bros. En aquest cas, la documentació del costum seria de la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Joan Amades.La creença no es conserva actualment al Bruc. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 74232 | Oració en sortir de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-sortir-de-lesglesia | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | L'oració ja no es recorda avui dia. | Mare de Déu, jo me'n vaig, / jo me'n vaig i vós us quedeu; us demano per amor de Déu / que em perdoneu. | 08025-102 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros la segona meitat del segle XIX. Cita la informant, la Ferlanda del Bruc, sastressa. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74250 | Oració que es diu en passar per davant del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-en-passar-per-davant-del-cementiri | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment entre els veïns. | 'Déu us perdó, ànimes totes; al cel ens trobem totes. A l'hora de la meva fi pregueu totes a Déu per mi.' | 08025-112 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.Al mateix recull es consignen als pobles de l'entorn altres oracions amb la mateixa finalitat, amb format i lletres diferents.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74251 | Oració que es diu cada cop que toquen hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-que-es-diu-cada-cop-que-toquen-hores | SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | No s'utilitza avui dia. | 'Ja tinc una hora menos de vida, una altra més a prop de la mort. Ajudeu-me, Verge Maria, ara i a l'hora de la mort.' | 08025-113 | L'oració és recollida en un conjunt de dues llibretes amb notes manuscrites de Pau Bertran datades el 1882 i el 1883. Una part es va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya entre 1916 i 1918; una altra part va restar inèdita. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Recollida pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1882 i 1883. Cita la informant, Maria Vilaplana.L'aplegador anota que la solen 'cantar' els pagesos al camp quan senten que el campanar toca les dotze.L'oració es recorda poc avui dia. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74302 | Festa de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-miquel | ESTRADA, Gemma (1991). El Bruc: el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publ. Abadia de Montserrat. D.A. (1996). Aplec de records. II taller per a la gent gran. Ajuntament del Bruc. | XII-XXI | Commemoració de l'aparició de l'arcàngel sant Miquel, que segons la tradició va lliurar el poble d'una pesta (o d'una plaga de llagosta). Se celebra el 8 de maig i és considerada la 'Festa Major petita'. Sol consistir en una missa solemne amb repartiment de panets beneïts, una cercavila pel centre del poble, concert i ball. | 08025-172 | Església de Santa Maria, al Bruc de la Parròquia | La festa de l'església de Sant Miquel de Vilaclara existeix des del segle XI. A l'inici del segle XX, la imatge de sant Miquel va ser traslladada de Sant Miquel de Vilaclara a l'església parroquial de Santa Maria, on es troba avui dia. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74302-foto-08025-172-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | La festa no coincideix amb la diada de Sant Miquel, que és el 29 de setembre. Possiblement es tracta d'una fusió de la festa de Sant Miquel de Vilaclara (església del Bruc avui dia en ruïnes) amb una celebració de primavera, com la Festa de l'Arbre (avui desapareguda) o algun ritual del cicle pasqual.La primera meitat del segle XX, la festa tenia molta anomenada a la comarca, fins al punt que la missa era oficiada per tres capellans alhora i hi venia molta gent dels pobles veïns. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74305 | Goigs a llaor de Maria Assumpta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-maria-assumpta | BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives. | XX | Oració en català estructurada en 12 estrofes de 6 versos, dedicada a la patrona del Bruc. L'oració comença i acaba amb la tornada 'Per nosaltres pregueu constant / ara i en el postrem instant.' El text és imprès en un full a dues columnes i voltat d'una orla blava amb motius artístics. Al peu del full hi ha la partitura, obra de Laureà Solà, i al centre una imatge de la Mare de Déu i un dibuix de l'església del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons; tots dos dibuixos són de Lluís Ribera. Al revers del full hi ha una ressenya històrica de l'advocació de Santa Maria al Bruc, signada per Joan M. Casas de Müller. | 08025-175 | Església de Santa Maria | L'advocació a Santa Maria a l'església parroquial del Bruc data del segle XI. En l'època d'edició d'aquests goigs (1965), l'ús públic del català era oficialment prohibit i les publicacions en aquesta llengua tenien una difusió molt restringida. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 1965 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Martí Canal, capellà | D'aquests goig se'n van imprimir 1.000 exemplars a dues tintes sobre paper allisat, numerats. A més, se'n van fer 150 exemplars a dues tintes sobre paper de fil Marfil verjurat, també numerats, i 60 exemplars més a dues tintes sobre cartolina de fil Marfil i acolorits a mà, igualment numerats. És imprès a Gràfiques Argent, d'Igualada. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
| 74322 | La imposició de la cendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-imposicio-de-la-cendra | AMADES, Joan (1935). Montserrat. Tradicions i llegendes. AMADES, Joan (1951). Folklore de Catalunya. I. Rondallística. BERTRAN i BROS, P. (1888). ''Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', dins Jocs Florals de Barcelona 30, pàg. 177-255. Imprempta La Renaixensa. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | 'Una vegada, diu que era un rector molt tou que no es podia acabar que el Dimecres de Cendra també hagués de dir, a les dones que n'anessin a prendre, allò: 'Memento homo'; i ell que va escriure el seu dubte a un rector de la vora, amic seu; i l'altre li va contestar: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!', I a saber: l'home que, a l'endemà, que era el Dimecres de Cendra, en va posar a tothom, anant dient: 'Memento homo, cap de ruc: home o dona tot és u!'. | 08025-192 | La rondalla va ser recollida al Bruc, dins un conjunt de rondalles populars dels pobles del Montserrat, pel folklorista Pau Bertran i Bros entre 1881 i 1885. Va ser inclosa dins l'estudi 'Rondallística: Estudi de literatura popular ab mostres catalánes inédites', del mateix estudiós, que va guanyar un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona de 1888 i va ser editat dins el recull dels Jocs Florals d'aquell any. Més tard, la rondalla va ser publicada pòstumament el 1909 dins 'El rondallari català', un recull que Bertran no va tenir temps d'editar en vida. Més recentment, 'El rondallari català' va ser reeditat el 1989 per l'editorial Alta Fulla. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Aquesta és l'única versió documentada de la rondalla en tot el territori lingüístic i, per tant, podria ser exclusiva del Bruc.Fa referència a l'expressió litúrgica 'Memento homo, quia pulvis es, et pulverem reventeris...' (recorda, home, que ets pols i a la pols tornaràs; Bíblia AT, Vulgata, Gènesi 3,19 ) que sol pronunciar el capellà a la missa del Dimecres de Cendra, inici de la Quaresma. El folklorista Pau Bertran la considerava un 'cas de l'ordre humà', en confrontació a les rondalles 'suprahumanes'(meravelloses, sobrenaturals) i les 'infrahumanes' (faules). D'altra banda, és una mostra de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial de l'Església. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74323 | El rector de Vallfogona i l'escolà nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rector-de-vallfogona-i-lescola-nou | BERTRAN I BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN I BROS, Pau (1909). El rondallari català. R. Miquel y Planas. | XVIII-XIX | Rondalla poc recordada actualment. | La rondalla narra un episodi d'un capellà que vol posar a prova un escolà nou i el tempta amb bones viandes. L'escolà opta per menjar les millors viandes de la casa perquè 'val més ser golafre que ruc', cosa que satisfà el capellà. | 08025-193 | La rondalla va ser recollida pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1871 i 1875, i va ser publicada dins les notes que acompanyen un recull de cançons i corrandes populars de la zona editat pel mateix aplegador el 1885. Més tard va ser inclosa al recull 'El rondallari català', de Pau Bertran, editat pòstumament el 1909. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Forma part d'un conjunt de facècies populars protagonitzades per Vicent Garcia (1579-1623), escriptor conegut com el Rector de Vallfogona perquè exercia a Vallfogona de Riucorb. La seva obra, caracteritzada per la sàtira i la burla i enfocada sovint a l'erotisme o l'escatologia, el va fer molt popular entre els segles XVII i XX va generar moltes rondalles humorístiques. En nomltes d'aquestes rondalles o anècdotes apareix la figura d'un escolà. Aquesta rondalla, però, només s'ha trobat documentada al Bruc. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74324 | Els vuit dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vuit-dolors | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Poc recordada actualment. | Cançó religiosa, en català, formada per vuit estrofes de sis versos i una novena de quatre versos que narren els vuit dolors de la Mare de Déu en relació amb la vida de Jesús. La tornada de la cançó fa: 'Contemplem los vuit dolors /que pel vostre Fill sentíreu / contemplem-los nit i dia / a honra i glòria del Senyor; / l'ànima tinguem salvada / cristians i pecadors.' | 08025-194 | Cançó recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. Els Set Dolors de la Mare de Déu són un tema usual en la literatura religiosa de l'Edat Mitjana. El poeta Pere Serafí (s. XVI) en va fer una obra que podria ser l'origen de diverses cançons com aquesta. En altres llocs, com a l'Urgell, hi ha documentades cançons similars que també incorporen un vuitè dolor (i fins i tot un novè dolor, a València). Durant el segle XIX, aquestes cançons van tenir certa connotació política atès que els carlins van nomenar 'generalíssima' la Mare de Déu dels Dolors i en van adoptar l'advocació. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'aplegador de la cançó anota que 'sol cantar-se a la Quaresma i, de vegades, dintre mateix de l'església'. En un altre lloc, però, apunta que és una 'melodia popular cantada per oliveraires acompanyada d'un parenostre després de cada dolor'. També apunta que 'als set dolors de la Mare de Déu el poble n'hi afegeix un altre (v. 25 a 30)', el que correspon a l'exposició pública de Jesús a càrrec de Ponç Pilat. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
| 74405 | Rellotge de sol de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria | www.gnomonica.cat | XIX-XX | És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores, | 08025-275 | Església de Santa Maria | 41.5759200,1.7858500 | 398781 | 4603405 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74405-foto-08025-275-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74414 | Làpida commemorativa dels difunts de la guerra del francès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa-dels-difunts-de-la-guerra-del-frances | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 77 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.92-93. | XX | Són dues làpides commemoratives dels difunts del Bruc de la guerra del francès. Són de marbre rectangulars. En la primera i de més reduïdes dimensions apareix el següent text: 'Aqui reposen les cendres dels herois d'El Bruc. 6 DE JUNY DE 1808'. A la segona es relacionen el noms dels citats difunts: 'Josep Millaret Casals, Josep Jorba Solà, Joan Ollé Ollé, Salvador Elias Dulcet, Pau Domenech Domenech, Josep Sabater Castells, Pau Valles Rialp. RIP'. | 08025-284 | Cementiri del Bruc | Hi ha autors que afirmen que aquestes làpides es van elaborar amb motiu de la commemoració del primer centenari de les batalles del Bruc, en el decurs dels actes celebrats l'any 1908. De tota manera les seves característiques i tipologia artística no es corresponen a uns elements propis d'inicis del segle XX. Una hipòtesis a corroborar proposa la data de 1958, coincidint amb la celebració del 150è aniversari de les batalles. Amb motiu del 90è aniversari es va organitzar una exposició sobre les batalles. Fou aleshores quan es van recuperar del seu abandó ja que es trobaven arraconades en el dipòsit de cadàvers del cementiri del Bruc. Fou en aquest moment quan es van instal·lar en l'indret actual al costat del campanar i presidint el cementiri. Dels set noms que apareixen a la làpida, només es poden citar com a difunts relacionats amb la batalla del 6 de juny de 1808 a Pau Vallès, Salvador Elies i Pau Domènec, morts per l'enemic i enterrat l'endemà en un lloc desconegut. La resta no es pot afirmar documentalment que la seva mort estigui vinculada directament amb l'enfrontament amb els francesos. | 41.5759600,1.7858700 | 398783 | 4603409 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74414-foto-08025-284-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El Cementiri Vell està catalogit com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). La làpida commemorativa es troba dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74291 | Alzinar de can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-can-farres | <p>- Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Associació Cultural del Montserrat.</p> <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 22-23 </p> | <p>Petit bosc d'alzines, format a partir d'un nucli de quatre alzines centenàries al voltant de les quals han crescut altres exemplars més joves. L'alzinar es troba just al davant de l'era de la masia de can Farrés.</p> | 08025-161 | Can Farrés, entre el Bruc de la Parròquia i el turó de les Moixerigues | <p>Can Farrés és una masia documentada ja al segle XV.</p> | 41.5824200,1.7858300 | 398790 | 4604126 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-foto-08025-161-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74291-captura.png | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El lloc ha estat utilitzat tradicionalment pels veïns del Bruc com a àrea d'esplai per berenar.Moltes alzines grosses se situaven a la vora dels masos, com a amurriadors de bestiar, per donar ombra i proveïr d’aglans el bestiar. Per aquesta raó s’han mantingut intactes durant generacions. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74366 | Jaciment del Serral de Can Cametes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serral-de-can-cametes | http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/2065/16.AMM_ANNEX_REGISTRE_LLOCS.pdf?sequence=17 (30 de juliol de 2012). | VIII-XII | Jaciment ubicat en el cim d'un petit turó allargat, que hi ha en front de can Viladiu, i més o menys a la meitat del serral de can Cametes. Necròpolis amb 1 tomba de cista en lloses. Des de domini musulmà a medieval. | 08025-236 | Can Cametes. Nord-est del terme. | Es tracta d'una necròpolis de lloses o cista, no antropomorfa, amb les parets formades per peces posades verticalment, cobertes de lloses, entre planta rectangular i trapezial, pròpia dels segles XI i XII dC. La seva situació és agrupada, sense relació amb construccions properes; la seva posició és horitzontal de costat i la seva orientació és E-W, és a dir, amb el cap del difunt a l'oest. Les que estan a la vista (ja que és molt probable que en restin d'amagades) són d'adults i les cobertes eren a base de lloses planes. La capçalera no té el cap diferenciat i la base és horitzontal i alguna d'elles està retallada al conglomerat. De les nou que hi ha a la vista, una està totalment excavada i les seves mides són les següents: -Longitud total: 1'85 m. -Amplada al centre i a la capçalera: 0'35m. -Amplada als peus: 0'28 m. -Profunditat al centre: 0'35m. Superficialment es poden apreciar restes d'ossos humans en molt mal estat de conservació, ja que la necròpolis ha estat violada per clandestins. Cal indicar que una de les caixes aprofita el costat d'una altra sepultura. Durant la visita a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no s'aprecià cap estructura arquitectònica. A uns 50 m del turó a ponent es van localitzar, a nivell superficial, varis fragments de ceràmica concentrada en un radi d'uns 5 m. És un tipus de ceràmica feta a torn lent amb molt desgreixant de quars i petites partícules de mica, vora recta i d'altres enfora i fons pla. El jaciment és de difícil adscripció cronològica, tot i que pot ésser situat a l'Alta Edat Mitjana i en una tradició possiblement tardoromana. | 41.6366900,1.7849200 | 398799 | 4610153 | 715-1150 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74366-foto-08025-236-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74167 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol | XX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt i la data. En aquest s'hi llegeix: Pablo Vilarnau y Bigorra, natural de Sallent que murió el dia 21 de mayo 1898. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. El difunt era familiar del propietari de la bòbila Elías. | 08025-37 | Bruc de la Parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 1898 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74167-foto-08025-37-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74168 | Làpida de nínxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-de-ninxol-0 | XIX | Làpida de nínxol feta amb terra cuita a la bòbila Elías. Segueix un model formant diferents gradacions de relleu i està format per una part central emmarcada per un rectangle on hi ha la inscripció del nom del difunt però no s'hi llegeix la data. En aquest s'hi llegeix: Marcos Esteve y su esposa Narcisa Serra de Esteve. A ambdós costats hi ha una figura femenina d'alt-relleu vestida amb túnica i vel que s'agafa el coll amb la ma dreta a la manera de les ploraneres. Per damunt del rectangle hi ha un cercle amb ales simbolitzant l'ànima del difunt. La làpida s'emmarca amb una garlanda, amb una creu al centre, que s'ajusta a la forma semicircular del nínxol. | 08025-38 | Bruc de la parròquia | La indústria de peces d'obra cuita, sobretot toves (o panots) i els totxos, ha estat una de les tradicionals a la població i es troba documentada des del segle XVIII. A principis del segle XX es va instal·lar la primera bòbila al Bruc propietat de la família Elias. Va suposar un canvi radical en la producció en comparació amb els anomenats forns morunos utilitzats fins aleshores ja que la instal·lació d'una bòbila va suposar la utilització d'un forn continu que permetia fer més cuites alhora. La bòbila Elías es va especialitzar en peces de terracota (figures femenines, balustres, pinyes, columnes..). Algunes de les peces fabricades en aquesta bòbila es van comercialitzar per a la construcció del Palau d'Agricultura de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. | 41.5758000,1.7860800 | 398800 | 4603391 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74168-foto-08025-38-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | Aquest és un dels dos únics exemplars que queden al cementiri del Bruc. El Cementiri Vell està catalogat com a BCIL (NNSS 25/03/1992; Pla Especial Montserrat 16/02/1988). Aquesta làpida està dins del recinte. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
| 74379 | Font de les Bassetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bassetes | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. | Font natural que es trobava sota la Roca Foradada i la de l'Enclusa, al marge superior de la carretera que va de Can Maçana al monestir. Sembla ser que se n'ha perdut el fil. | 08025-249 | La Roca Foradada. Regió d'Agulles. Muntanya de Montserrat. Est del terme. | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Actualment el camí que hi condueix, l'espai de la font i el seu entorn resten bruts de vegetació i no existeix cap senyalització que ens indiqui que segueix essent utilitzada. Podem dir que aquesta font està perduda, | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
| 74150 | Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farres | <p>Informació oral: Joan Torras (10 abril 2012) Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 109 MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. MUSSET, Assumpta, Masies del Bruc: Can Vallès. (2006). p. 17 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. C-07</p> | XV-XVII | <p>Gran masia de planta rectangular de planta baixa, pis i sotacoberta. La teulada és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. A la part esquerra presenta un cos, possiblement annexat, que té a la planta dues galeries d'arc de maó, una d'elles tapiada. Davant la casa hi ha un pati protegit per un mur amb merlets de maó vist que coronen el portal de pedra adovellat. A la clau de l'arc hi ha inscrita la data del 1614. La façana de la casa s'obra amb un portal de mig punt adovellat. Destaquen les quatre finestres del pis d'estil gòtic. La central , situada sobre la porta d'entrada és la més ornada. Presenta un arc ogival de traceries de pedra amb temes naturalistes, flors i uns petits caps humans. L'arc està flanquejat per una figura d'àngel i d'una verge. Sota l'ampit es repeteixen els motius decoratius amb petits caps, un humà, un gos i un lleó. Segons la tradició oral, aquesta finestra no és originària de la casa i podria haver estat portada del monestir de Montserrat ja que a la casa hi va viure un administrador del cenobi. Al ambdós costats de la finestra central n'hi ha dues més a la dreta i una a l'esquerra, també d'estil gòtic, però que han estat fetes amb motllos en època moderna. A la façana i a sotateulada destaquen els òculs de ventilació fets amb ceràmica. A l'interior de la casa, a la planta baixa s'accedia des de l'entrada a una sala-menjador a la dreta i a la cuina a l'esquerra i per una escala a la part del pis on hi havia la sala de distribució de les habitacions. A la part posterior hi ha les antigues dependències d'un gran celler. Els conjunt dels murs són en la seva major part de tàpia i arrebossats.</p> | 08025-20 | Est del Bruc del Mig | <p>Existia ja al segle XV amb el nom de mas Plana segons la confessió d'Antoni Planes realitzada en el capbreu del 1496. Pel davant de la casa hi passava el camí que des de l'església del Bruc es dirigia a la masia de Can Jorba (aleshores mas Venrell), camí que actualment encara es conserva en part. Al segle XVI hi residia Andreu Sunyer.</p> | 41.5828000,1.7860700 | 398810 | 4604168 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74150-foto-08025-20-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
| 74390 | Barraca d'El Pedregós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pedregos | XVIII-XX | Atípica barraca amb dues portes per accedir-hi, separades per un gros pilar fet de pedra seca. A través d'aquestes obertures s'accedeix a la barraca en la que s'aprecia dos nivells de sòl. A l'hora, la meitat inferior de la barraca presenta un enlluït diferent de la part superior formada de roca a la qual s'adosa la barraca i pedra seca. Davant de la barraca hi ha un espai enfonsat al mateix nivell del sòl de la barraca i que presenta el mateix enlluïment que la part inferior de l'interior de la barraca. Al costat de la barraca hi ha un petit safreig. | 08025-260 | El Castell. Prop del Bruc de Dalt. Sud-est del terme. | Es podria sospitar que la barraca va ser construïda aprofitant un dipòsit de líquids de molt bona factura més antic. | 41.5846000,1.7863600 | 398837 | 4604368 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74390-foto-08025-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
| 94827 | Roure del camp de Can Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-camp-de-can-farres | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 28-29.</p> | <p>Aquest roure martinenc creix prop de la bassa de Can Farrés, que té aigua tot l’any i per això es deu haver fet tan gros, si bé encara no ha arribat al màxim propi de la seva espècie <em>Quercus humilis</em>. Actualment té unes dimensions de 12m d'alçada i 2,6m de perímetre.</p> | 08025-297 | Al peu del camí que voreja el camp d’oliveres per sota Can Farrés. | 41.5812800,1.7865900 | 398851 | 4603999 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml