Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41667 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Es troba en runes. | Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d'uns 40 cm de gruix i d'alçada variable que arriba fins a un màxim d'uns 3 m. S'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada. | 08026-137 | La Castanya | Les primera aparició documentada de can Font és d'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7848900,2.3565500 | 446532 | 4626093 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41668 | Can Ton | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat reformada i el seu estat de conservació és bo. | Masia situada a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. És de planta rectangular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal al mig i una finestra a cada banda. Al primer pis hi ha dues finestres, alineades amb les inferiors, i un balcó a la part central que té una porta i una finestra. Tortes les obertures són fetes de carreus i amb llinda de fusta. Les finestres inferiors són reixades. | 08026-138 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8304000,2.2593700 | 438500 | 4631211 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi accedeix per un camí particular amb una reixa. Hi ha una segona construcció amb funcions de garatge. Per la façana oest està adossada a can Nap. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41669 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El seu estat és ruïnós. | Masia en runes situada a la zona de la Castanya. Se'n conserven dempeus parts d'algunes parets i algunes bigues de la teulada de doble vessant. Aquestes parets són fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa, d'uns 30 cm de gruix i d'alçada variable. Hi ha una porta feta amb grans carreus i una gran llinda també de pedra on s'hi aprecia, més o menys, gravada la data 1879. També s'hi aprecia una petita finestra feta de carreus. | 08026-139 | La Castanya | Can Domingo apareix documentada per primer cop en un cens de l'any 1840, el moment en què la Castanya es va fusionar definitivament amb el Brull. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7837100,2.3637600 | 447130 | 4625958 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41670 | El Jovany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jovany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Es troba en runes. | El Jovany és una masia, que actualment es troba en runes, situada a la zona de la Castanya. Només en queden dempeus parts d'algunes de les parets, que són fetes de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que s'aguanta dreta és d'entre 3 i 3,5 metres. Hi ha dues portes fetes de carreus molt més grans i regulars i llinda de pedra. També s'observen dues finestres, fetes també amb grans carreus tallats regularment. | 08026-140 | La Castanya | La primera aparició documentada data del 1697, en una llista de les cases que pagaven un tribut al rector de la Castanya. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7833200,2.3637900 | 447132 | 4625915 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41673 | Necròpolis de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-les-planes | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XII | El cementiri de les Planes o de Vilageltrú és un conjunt format per un mínim de quatre tombes de caixa, excavades a terra i cobertes amb lloses. Es conserven algunes de les lloses de la tapa, però només en una de les tombes hi ha les lloses laterals. | 08026-143 | Brull, el | Aquestes tombes són molt difícils de datar perquè és un sistema d'enterraments que va perdurar fins a inicis dels temps medievals. | 41.8324400,2.3212200 | 443638 | 4631395 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Marc Guàrdia | 85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41674 | Bassa (Serra-Montmany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-serra-montmany | XIX-XX | Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d'una la cruïlla de camins. Es tracta d'un mur en forma de 'L' destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d'amplada. La superfície de la bassa és d'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable. | 08026-144 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8270800,2.2568400 | 438287 | 4630844 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
41679 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt | BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L. | XVIII-XIX | Està en runes. | El molí de Dalt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, a la seva vessant est. En queden dempeus alguns trams de les seves parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten una sola construcció. Aquests murs són fets amb carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns quatre metres. A la façana oest, la que dóna a la riera, hi ha una petita obertura amb volta de canó rebaixada a la part inferior, i també una obertura rectangular a uns 2 m d'alçada, ambdues fetes de carreus. Se'n conserven també tres de les moles, que es troben en més o menys bon estat. | 08026-149 | Brull, el | Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Baix. Tan un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica. | 41.8127300,2.3110800 | 442778 | 4629214 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a molí de Dalt de Casademunt. El fet de no haver-hi restes d'altres edificis annexos indica que probablement no era habitat permanentment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41681 | Creu de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-parroquia | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XVIII-XX | Ha estat reparada ,s'observa la marca del trencament. | Està feta amb pedra rogenca. Fa aproximadament uns 60 cm d'alçada, uns 30 cm d'ample i uns 12 cm de gruix. Està feta d'una sola peça i clavada directament a terra, tot i que a pocs centímetres de la seva base es veu que ha estat reparada. A la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda. | 08026-151 | Brull, el | És un dels pocs exemples que encara s'han mantingut avui dia per assenyalar les parròquies. Aquesta creu és important no tan sols administrativament sinó també religiosa. | 41.7917300,2.2816600 | 440315 | 4626902 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Creu que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41682 | Creu de Sant Jaume de Viladrover II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS. | 08026-152 | Sant Jaume de Viladrover | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. | 41.8297100,2.2547200 | 438113 | 4631138 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41683 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat restaurada recentment i el seu estat de conservació és bo. | La font del Vilar està situada al nord de la masia que porta el mateix nom, prop del sot de l'Adrobau, a peu de la pista que va cap a la Castanya. És una font feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Consta d'una estructura vertical quadrada, d'un metre per un metre, que es recolza en el talús de la muntanya. A la part superior hi ha un ornament en forma de teulada de dues vessants que sobresurt una mica. Al bell mig de l'estructura hi ha el broc, que és metàl·lic i de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre. A la part inferior, a terra, hi la pica. La pica té forma quadrada i fa mig metre de costat i uns 40 cm d'alçada. El gruix de les seves parets és d'uns 18 cm. Al voltant de la font el terra està enllosat. | 08026-153 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7804000,2.3557700 | 446463 | 4625595 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pocs metres a la dreta de la font s'hi troben una taula i dos bancs fets també de carreus i de lloses. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41684 | Font del Vilar II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-ii | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | El seu estat de conservació és bo. | La segona font del Vilar es troba passat el mas Adrobau, en un revolt de la pista que va a la Castanya. Consta d'una estructura vertical feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Aquesta estructura té forma de casa, amb els costats rectes i la part superior formant una mica d'angle. Fa aproximadament 110 cm d'alt i 90 cm d'ample. A un terç de l'alçada de la font hi ha una obertura per on raja l'aigua, i hi ha enganxada una teula que és la que canalitza l'aigua i fa de broc. A terra hi han algunes lloses cimentades per frenar l'erosió del terreny. | 08026-154 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7801700,2.3598800 | 446805 | 4625567 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està força envaïda per la vegetació. Només raja en certes èpoques de l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41685 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'han desprès alguns dels carreus. | La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s'aproxima a un prisma rectangular, d'uns 45 cm d'ample i un metre d'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l'aigua. | 08026-155 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8350000,2.2543600 | 438088 | 4631725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41690 | El Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-burgues | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden dempeus algunes parts de les parets. Aquestes parets són fetes amb carreus irregulars de pedra i argamassa. Algunes parts tenen més de 30 cm de gruix, i l'alçada màxima que se'n conserva és d'uns 2,5 metres. Es pot identificar més o menys una base de secció lleugerament rectangular. | 08026-160 | Brull, el | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7957900,2.3305300 | 444379 | 4627320 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41690-foto-08026-160-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El Burguès són les restes d'una antiga masia ubicada al vessant oest del pla de la Calma, en una zona amb molta pendent. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41691 | Pont (torrent de l'Estanyol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d'ample i 1,2 m d'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s'observa formigó en algunes parts. | 08026-161 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8256000,2.2912500 | 441143 | 4630656 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l'Estanyol. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41695 | Mines del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei | MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans. | XIX-XX | Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells. | 08026-165 | La Castanya | Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades. | 41.7710200,2.3439500 | 445473 | 4624561 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41698 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se'n conserva més o menys l'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada. | 08026-168 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7846700,2.3559900 | 446485 | 4626069 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41699 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Restes d'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se'n conserven dempeus parts d'algunes de les parets de la casa. S'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta. | 08026-169 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda. | 41.7860500,2.3567000 | 446545 | 4626222 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41701 | Estàtua de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estatua-de-sant-marti | XX | Es troba en bon estat. | Estàtua situada al sud de l'església de Sant Martí del Brull, en una zona enjardinada. El material emprat per a la seva creació és el granit. Consta de dos blocs massissos, en forma de prisma rectangular de secció quadrada, col·locats de forma vertical. La seva alçada és de 1,70 m cadascun i el seu costat fa uns 25 cm. La separació entre els dos prismes és de 15 cm. Al capdamunt de cada prisma hi ha una esfera ovalada, d'uns 30 cm de llarg, del mateix material. Aquestes peces estan inclinades i unides entre elles pel capdamunt. Tot el conjunt està embolcallat amb heura. | 08026-171 | Brull, el | 41.8166400,2.3054500 | 442314 | 4629651 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41701-foto-08026-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És una obra dedicada a l'amor i simbolitza una parella d'enamorats. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
41703 | Casanova de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Ha estat restaurada i el seu estat és bo. | Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina. | 08026-173 | Urbanització de l'Estanyol | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.8219700,2.2789000 | 440114 | 4630261 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41704 | Capelleta de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | XX | Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada. | 08026-174 | Brull, el | Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya. | 41.8009200,2.3474200 | 445787 | 4627879 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41705 | Font (cal Geperut) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cal-geperut | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Es troba en estat regular, hi han esquerdes i s'han desprès alguns carreus. S'hauria de desbrossar urgentment. | Font que es troba entre els masos de cal Geperut i can Pou, a peu del camí, a la Castanya. Es va fer aprofitant el talús de la muntanya fent-hi una paret amb carreus i ciment, d'uns 2 m de llarg i 1 m d'alçada. Al mig d'aquesta estructura hi sobresurt uns 10 cm un broc en forma de U que canalitza l'aigua. A sota, a terra, hi ha una pica rectangular de pedra. Aquesta té uns 45 cm d'ample, uns 25 de fondària i una alçada molt irregular que va dels 15 als 25 cm. | 08026-175 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7847600,2.3556300 | 446455 | 4626079 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt es troba envaït per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41710 | Pont (font Cabridella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-180 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8030600,2.3471900 | 445769 | 4628117 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41716 | Font (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sot-de-les-mines | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Font situada al sot o torrent de les Mines, a uns 710 m d'altitud. Consta d'una paret vertical, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, que talla el talús de la muntanya. Aquesta paret fa uns quatre metres de llargada per tres d'alçada aproximadament. Al bell mig hi ha un broc metàl·lic de secció circular d'uns 6 cm de diàmetre, tot i que l'aigua raja per tot arreu menys per aquest broc. A terra, l'aigua és recollida per una pica perfectament cúbica feta també de carreus i ciment que té uns 70 cm de costat. | 08026-186 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7744300,2.3515900 | 446111 | 4624935 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona amb molta pendent on s'han construint uns graons fets de pedra per facilitar-ne l'accés. És una zona també molt humida i amb abundant vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41717 | Font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada al sector de Viladrover, a l'oest de la pista que va del Grau a la Font de l'Obi. Consta d'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d'alçada i uns 130 d'amplada aproximadament. No té cap broc visible. | 08026-187 | Sant jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8217800,2.2531400 | 437974 | 4630259 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està situada prop d'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41718 | Pont (torrent Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-188 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8168600,2.3309200 | 444430 | 4629659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41719 | Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. | XX | La pintura està força esborrada. | Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, d'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989). | 08026-189 | La Castanya | Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s'emparellaren l'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l'antic rellotge de sol que hi devia haver a l'església. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 1989 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||
41720 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s'observen també totxanes. Romanen dretes parts d'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l'estructura de la planta. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l'una enfront de l'altra, amb llinda de fusta i una d'elles amb els laterals de maó. S'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta. | 08026-190 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7832400,2.3546200 | 446370 | 4625911 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41721 | Els Campots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campots | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Encara es troba en procés de restauració. | Masia situada a la Castanya, a l'est de Sant Cristòfol. Es tracta d'una casa de planta rectangular, d'una 10 m de façana, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal, feta amb carreus i també totxana, que fa una volta de canó rebaixada. També hi ha una porta de garatge feta amb grans carreus tallats de manera regular i dues finestres al primer pis, ambdues amb llinda de fusta. | 08026-191 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir les funcions agrícoles inicials i ha passat a ser un edifici residencial. | 41.7839100,2.3571500 | 446581 | 4625984 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El fet d'estar en procés de restauració fa que hi convisquin materials originals i de nous. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41722 | Font del Ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ginebre | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Es troba en bon estat de conservació. | La font del Ginebre és una bassa situada al pla de la Calma. Es troba la capçalera del sot que du el mateix nom, i que més tard formarà el torrent de les Mines juntament amb el sot del Matxo. És tracta d'un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment que actua com a petita presa. Aquest mur fa uns 3,5 m de llarg, 50 cm d'ample i 35 cm d'alçada màxima. | 08026-192 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7658200,2.3352200 | 444743 | 4623990 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu volum és petit, tot i que varia segons l'època de l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41725 | Bassa (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines | XX | Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència). | 08026-195 | La Castanya | 41.7763600,2.3523900 | 446179 | 4625149 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||
41726 | Pont (riera de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. | 08026-196 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7772800,2.3524700 | 446186 | 4625251 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41727 | Pont 1 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-197 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744600,2.3524200 | 446180 | 4624938 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41728 | Pont 2 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-198 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744200,2.3517000 | 446120 | 4624934 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41733 | Pou de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-morera | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Està restaurat i s'han utilitzat materials com els maons en alguna de les seves parts. | Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa. Fa 140 cm de diàmetre aproximadament. Té una alçada que frega els dos metres en la part més alta i un metre en la part més baixa, doncs es troba situat en un talús. Hi ha una obertura orientada al sud que està feta amb carreus més grans i regulars i amb una llinda de formigó. Hi trobem una porta de fusta i, a la part inferior, una petita lleixa a banda i banda. | 08026-204 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de La Morera. | 41.8125400,2.3307600 | 444413 | 4629180 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'est hi ha un petit mur de pedra seca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41734 | Pou del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rourell | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | El seu estat és d'abandonament. | Pou fet amb carreus irregulars de pedra i ciment, amb algunes de les seves parts arrebossades. La seva forma és de cilindre truncat per un pla perpendicular a la base. Aquest pla es troba orientat a l'est. El seu diàmetre aproximadament d'uns 150 cm. La seva alçada varia molt, degut a que es troba ubicat en un talús mol pronunciat, arribant gairebé als quatre metres per la banda oest i poc més d'un metre per la banda est. En aquesta banda hi ha una obertura rectangular feta de carreus. | 08026-205 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de El Rourell. | 41.8139900,2.2753300 | 439810 | 4629378 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La part superior del pou queda oberta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41735 | Dipòsit de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a Sant Jaume de Viladrover, entre el Raval i el Pla de Sant Jaume. Aquest es tracta d'un dipòsit cilíndric, d'uns 13 m de diàmetre i uns 4 m d'alçada, construït amb formigó. A la banda oest trobem també una estructura de planta rectangular feta de maons que forma part de les mateixes instal·lacions. | 08026-206 | Sant Jaume de Viladrover | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8307600,2.2619700 | 438716 | 4631249 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41736 | Bassa del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-boix | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | L'estructura es conserva força be tot i que es troba en un estat d'abandonament. | Bassa que consta de dues estructures de planta rectangular contigües fetes de carreus de pedra tallats de manera més o menys regular, lloses i ciment. La més gran, al sud, fa 4 m d'amplada per 6 m de llargada aproximadament, amb un metre i mig de profunditat. La més petita, que queda al nord, fa uns 3 per 4 metres i és menys profunda. El gruix de les seves parets oscil·la entre els 40 i 50 cm. | 08026-207 | Brull, el | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Boix. | 41.7993000,2.2822000 | 440367 | 4627742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al llindar entre uns camps sense conrear i el bosc. Està força envaïda per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41737 | Bassa dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba en molt bon estat de conservació. | Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l'interior. | 08026-208 | Sant Jaume de Viladrover | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8299800,2.2497700 | 437702 | 4631171 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret del sud està proveïda d'una reixa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||
41739 | Pantà d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-daiguafreda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Pantà ubicat en el curs de la riera del Pujol o de Picamena, a tocar del punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda. Té uns 1770 m² de superfície depenent de l'època de l'any. Al sud hi ha una gran presa de formigó amb forma corba, d'uns 22,5 m de llarg i uns 12 m de profunditat. Entre el pantà i el camí també hi ha un mur de formigó d'uns 34 m de longitud. | 08026-210 | Brull, el | Els pantans artificials han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona d'Aiguafreda. | 41.7901900,2.2892500 | 440944 | 4626726 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc és un refugi de pesca. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41740 | Font del Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada al torrent de Sant Jaume, al sud del Raval. Es tracta d'una estructura amb forma de prisma rectangular feta de totxana, arrebossada i amb fibrociment a la teulada. Fa 1 m d'alçada aproximadament, i 80 cm d'amplada i de profunditat. A la cara nord-oest hi ha una porta de fusta d'uns 90 cm d'alçada per uns 60 cm d'amplada. | 08026-211 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8290100,2.2585200 | 438428 | 4631057 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41740-foto-08026-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. Antigament proveïa d'aigua a totes les cases del Raval. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41742 | Dipòsit del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a l'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d'uns 56 m de llarg per 17 m d'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions. | 08026-213 | Brull, el | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Brull. | 41.8161400,2.3095700 | 442656 | 4629593 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 76 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||
41743 | Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf | Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres. | Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. | 08026-214 | Camí d'Aiguafreda a El Brull | El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús. | 41.7918300,2.2806100 | 440228 | 4626914 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||
41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XX | L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau. | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||
41677 | Cap de Setmana Ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic | XX | El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals. | 08026-147 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||||
41678 | Gran Festa del Parc: festival de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos | XX | El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular. | 08026-148 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||||
41702 | Travessa Matagalls Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat | JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme. | XX | La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres. | 08026-172 | Brull, el | La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 1972 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
41706 | El pla de l'Ase Mort (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. | 08026-176 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||||
41707 | El pla de la Calma (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. | 08026-177 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | ||||||||||||||
41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 | |||||||||||
41709 | Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya | Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. | 08026-179 | La Castanya | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-16 08:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.