Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41539 | Creu de La Castanyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la. | Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa. | 08026-9 | Brull, el | Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia. | 41.8143700,2.3280400 | 444188 | 4629384 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41543 | Creu de Sant Jaume de Viladrover I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | La base de la creu sembla restaurada recentment. | Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment. | 08026-13 | Sant Jaume de Viladrover | La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu. | 41.8273300,2.2528500 | 437956 | 4630875 | 1926 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||
| 41548 | Font de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font. | 08026-18 | La Castanya | Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls. | 41.8016100,2.3518100 | 446152 | 4627953 | 1968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41554 | Font de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Caldria dur-hi a terme treballs de desbrossament. | Font situada al torrent de can Serrà i també proper a la masia del mateix nom. Consta d'un dipòsit de base quadrada d'aproximadament un metre d'alçada format per parets de totxana i ciment, amb restes d'arrebossat. La paret frontal és oberta fins a la meitat. La tapa d'aquest dipòsit és una gran llosa quadrada de pedra situada de manera que forma angle. De la base de la paret lateral esquerra en surt un petit broc metàl·lic, de secció circular, per on surt un raig d'aigua. | 08026-24 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8188900,2.2951400 | 441460 | 4629908 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona està coberta d'abundant vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||
| 41561 | Pou del Pla de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-sant-jaume | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XIX-XX | Pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Aproximadament fa 1,2 metres de diàmetre i 1,5 metres d'alçada. La part superior està tapada amb ciment i no és plana, té una lleugera inclinació. A la banda NO hi té una obertura amb una porta de fusta i a la base una petita estructura en forma de 'U' invertida feta amb tres lloses de pedra. | 08026-31 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest pou pertany al conjunt agrícola de El Pla de Sant Jaume. És anterior a la masia però forma part del desenvolupament agrícola de la zona del s.XVIII-XIX. | 41.8290700,2.2657800 | 439031 | 4631059 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El pou es troba enmig d'una gran extensió de camps de conreu i s'utilitza la seva aigua per regar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41564 | Font Barbota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-barbota | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | La pedra d'on surt el broc hauria de netejar-se. | Font feta bàsicament de totxanes i ciment. Hi ha tres murs de totxanes que delimiten la font aprofitant el pendent del terreny. El mur posterior és el més alt, uns 120 cm des de les lloses de la vorera, i hi ha una tapa metàl·lica amb un cadenat on suposem que hi deu haver una clau de pas. Les parets laterals són uns 20 cm més baixes i formen angle una mica obtús respecte al mur posterior. A l'interior hi ha un graó més baix amb unes lloses al capdamunt que fan de lleixa. Entre aquesta lleixa i la base és on hi ha l'aixeta per on raja l'aigua. A la part davantera, que està orientada al NNO, la font es tanca amb un petit mur d'uns 20 cm d'alçada de forma corba. | 08026-34 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8222200,2.2753200 | 439817 | 4630292 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41565 | Font Cabridella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabridella | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de dur a terme el seu desbrossament. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d'un mur posterior, d'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d'un metre d'alçada aproximadament, en forma de 'U' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d'on raja l'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria. | 08026-35 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8033400,2.3470300 | 445756 | 4628148 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41566 | Font de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi hauria d'haver una neteja de la pedra. | Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes. | 08026-36 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8015800,2.3460700 | 445675 | 4627953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41567 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar tot el conjunt. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. Es tracta d'un mur corbat fet de carreus irregulars de pedra, d'uns 4 m de llarg, 1,2 m d'alt i amplada variable segons el talús de la muntanya. Sembla fet de pedra seca, però en algunes parts s'ha hagut d'utilitzar argamassa per fer l'estructura més resistent. A la base d'aquest mur hi ha un altre mur més petit que fa de banc o de lleixa; està fet també de pedra i fa uns 30 cm d'alt per 20 cm d'ample. A la part central del mur aquest graó no hi és, deixa un espai d'uns 40 cm d'ample que és on trobem el broc, metàl·lic i de secció circular, per on raja l'aigua. A sobre del broc hi ha una placa amb una dedicatòria a Artur Osona. Davant de la font el paviment és de lloses tallades de forma irregular. | 08026-37 | Brull, el | Va ser restaurada i, en gran mesura, refeta, el juliol de 1972. | 41.8137900,2.3384200 | 445050 | 4629313 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com a font de Riudeboix, doncs és el nom del torrent que l'abasteix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41569 | Font de l'Obi (font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-font | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar. | Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l'Obi. Consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d'alçada, i és orientada a l'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d'amplada i 25 cm d'alçada. | 08026-39 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8197700,2.2511200 | 437805 | 4630037 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41570 | Pont de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària. | 08026-40 | Sant Jaume de Viladrover | El pont va ser restaurat el 1994. | 41.8304300,2.2564000 | 438253 | 4631217 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41571 | Font del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi falta el broc o l'aixeta. | La font del Pont està enganxada al pont de Sant Jaume per la seva cara de ponent. Té forma de prisma de secció rectangular i està feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment, molt més recents que els del pont. La seva base fa més o menys un metre per 25 cm, i fa uns dos metres d'alçada. La part superior està acabada amb una gran llosa de pedra, de color més fosc, amb la inscripció gravada 'Font del Pont 1994'. A uns dos terços de l'alçada de la font hi ha un petit forat, de secció circular, on hi hauria d'haver el broc o l'aixeta però aquest és inexistent. Tampoc raja aigua. A la base, tres lloses de pedra en forma de 'U' unides a la font formen un petit receptacle. | 08026-41 | Sant Jaume de Viladrover | L'existència d'aquesta font va lligada a la del pont de Sant Jaume. Malgrat que l'estructura actual és íntegrament del 1994. | 41.8305000,2.2564100 | 438254 | 4631224 | 1994 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41572 | Font del Sot del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-del-rector | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX-XXI | Refeta l'any 2008 | Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d'alçada per 50 cm d'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d'alçada. Aquest recipient desguassa l'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra. | 08026-42 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l'any 2008. | 41.7940000,2.3463800 | 445694 | 4627111 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la inscripció hi ha gravat 'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41580 | Pou de l'Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-laranyo | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XX | Es troba en mal estat de conservació. | Pou situat al camp de conreu de davant el mas de l'Aranyó. És un pou de secció quadrada, aproximadament d'un metre i mig de base per, també, un metre i mig d'alçada. Els materials de la construcció són la pedra i el ciment tot i que en algunes parts (sobretot a les cantonades) ha estat reconstruït amb totxanes. La teulada és de doble vessant, feta de teula àrab i amb alguns rocs a sobre per assegurar aquestes teules. A la paret orientada al SO hi trobem una porta feta de fusta, també en mal estat, d'aproximadament 120 cm d'alçada i 50 cm d'ample. Un metre per davant de la paret frontal del pou veiem un registre d'aigua amb una tapa metàl·lica. | 08026-50 | Brull, el | Aquest pou forma part del conjunt agrícola de l'Aranyó. | 41.8252300,2.2710600 | 439466 | 4630629 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest pou s'utilitza per regular l'aigua de reg dels camps on es troba. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41588 | Font de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | No funciona com a font. | Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l'altre, d'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l'heura. Al mig d'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d'alçada. | 08026-58 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8149100,2.2970200 | 441612 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les religioses del mas Casademunt l'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41595 | Pou del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-sola | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | El seu estat és molt bo degut a que ha estat restaurat. | Pou situat a la finca del Solà. És un pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra. A la meitat inferior els carreus estan units amb argamassa però a la meitat superior hi ha només la pedra seca. El sostre està fet amb lloses i vessa al NO. Es troba situat a la punta d'un talús que separa dues feixes per tant el sòl té dos nivells. A la part baixa l'alçada total del pou és de 2,6 metres mentre que a la feixa de dalt és només de 1,5 metres. De diàmetre fa 1,8 m aproximadament. A la cara SE hi ha una obertura de dos metres d'alçada i un metre d'ample. La part baixa d'aquesta obertura està tapada amb una gran llosa i a sobre hi ha una porta de fusta d'uns 40 per 80 cm. | 08026-65 | Brull, el | Aquest pou està lligat a la masia del Solà i als seus usos agrícoles. | 41.8085000,2.2979100 | 441680 | 4628753 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41596 | Font dels Empouadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-empouadors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de fer un desbrossament tan de l'entorn de la font com del broc. | Font artificial que trobem situada al torrent Negre o torrent del Brugué. Veiem una caseta feta de totxana, de planta quadrada de tres metres de costat i entre 2 i 2,5 metres d'alçada, amb teulada de dues vessants feta de formigó. Aquesta té una porta de fusta per accedir-hi a l'interior on ni hi ha una bomba d'aigua. A la paret nord de la caseta, a la part inferior dreta, hi ha una obertura feta de pedra. D'aquesta obertura en surt un tub metàl·lic, d'uns 40 cm de llarg i uns 10 cm de diàmetre, per on raja l'aigua. Aquest tub es troba reposant sobre una teula i unes roques. | 08026-66 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8017800,2.2726900 | 439579 | 4628024 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona propera al rajolí d'aigua es troba recoberta d'abundant molsa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41602 | Font del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gatell | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat recentment restaurada. | A la base hi veiem una pica que més o menys fa un arc circular, tot i que irregular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El seu interior fa aproximadament 50 cm a la part més ampla i 30 a la part més estreta, el gruix total dels carreus és d'uns 45 cm. Enganxat a la pica per la part de la muntanya hi ha un petit mur (o paret) de pedra cimentat amb un broc metàl·lic que és per on raja l'aigua. Aquest broc és de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre, de 15 cm de llarg i aspecte ben nou. Aquest muret fa una mica de receptacle on s'hi acumula l'aigua a la seva part superior. A sobre, aprofitant el talús, hi ha uns carreus de pedra units amb ciment que completen l'estructura de la font. En total, des del terra, fa 1,8 m d'alçada. | 08026-72 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7988600,2.3594700 | 446786 | 4627643 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41604 | Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pomereta | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Es troba en un estat força bo. | Font situada al torrent que du el mateix nom, a peu d'un dels camins que van al Matagalls. Es tracta d'una font ben visible, de grans dimensions. Hi ha una gran paret, feta de carreus i argamassa, que fa un arc gairebé semicircular d'entre cinc i sis metres de llargada. L'alçada en el punt més alt, que és el central, fa uns 2,6 m. En aquest punt hi trobem una creu de metall i a sota seu una placa amb una inscripció. A la base d'aquesta part central hi ha la pica que també està feta amb carreus i fa un metre de llarg per mig d'ample. Just aquí a la part de la pica, a la paret, hi ha la sortida de l'aigua sense que hi hagi broc, i entre aquest i la placa veiem quatre brocs més (sense aigua). A banda esquerra de la pica hi ha un banc fet de carreus, lloses i ciment, de 2,5 m de llarg i 0,5 m d'alçada. A la banda oposada hi ha una filera de tres metres de carreus amuntegats. | 08026-74 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8188600,2.3393900 | 445135 | 4629876 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tant la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41606 | Forn de calç del pla del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-del-forn | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XVIII-XIX | Està bastant ben conservat tot i que li falta alguna filera de maons i alguns carreus. | Forn de calç situat a uns 150 m del GR2 en el seu tram entre el Brull i Aiguafreda. Es tracta d'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical, per tant està excavat en direcció horitzontal. L'estructura està feta amb volta de canó. D'ample fa 1,3 metres, d'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament. La meitat inferior del forn, corresponent a les dues parets que aguanten la volta, està feta amb carreus de pedra units amb ciment, la part de la volta de canó en canvi està feta amb maons. | 08026-76 | Brull, el | Els forns de calç es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar cadascú la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes si solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX. | 41.8055700,2.2936800 | 441326 | 4628430 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just a sobre de l'estructura trobem el pla del Forn, descobert de vegetació, que du el nom degut a l'existència del forn de calç. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41612 | Cementiri de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | L'estructura és recent i, per tant, en bon estat de conservació. | Cementiri de petites dimensions situat a tocar de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya, per la banda de llevant. Observem un cos amb una sola paret de nínxols, de dos fileres d'alçada, feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada d'una sola vessant (al sud) feta de teula àrab. Al davant hi trobem una era amb gespa, i un banc i un parell de xiprers entre els nínxols i la paret posterior de l'església. Un mur de pedra, d'uns 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, fet també amb carreus de pedra, delimita el recinte. S'hi accedeix per una porta de forja que es troba a tocar de l'entrada de l'església. | 08026-82 | La Castanya | Aquesta estructura és recent, tot i situar-se en la parcel·la destinada com a antic cementiri històric. | 41.7838000,2.3525100 | 446195 | 4625975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'estructura és actual tot i situar-se a la parcel·la on històricament hi havia hagut l'històric cementiri. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41623 | Font del Boscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boscas | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Està restaurada i el seu estat és bo. | Font que porta el nom del proper mas del Boscàs i que es troba situada al peu de la pista que hi passa. Consta d'un llarg mur fet de carreus irregulars de pedra i acabat amb grans lloses a la part superior. Aquesta paret talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Comença a peu pla per la banda est i va pujant en alçada fins arribar a sobrepassar els dos metres d'alçada per la banda oest. Aquí hi trobem un contrafort. A la part inferior central d'aquest mur hi ha la font pròpiament dita. D'una pedra de forma rodona, i de color més clar que la resta, en surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, en una de les pedres hi ha la data 1909. A sota, l'aigua es recull en una pica tallada d'un sol tros de pedra. A tota la banda esquerra del mur, a partir del broc, hi ha un banc d'uns 40 cm d'alçada. | 08026-93 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7824100,2.3478200 | 445804 | 4625823 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just davant de la font hi ha també un banc o taula fet amb carreus i una gran llosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41626 | Font de la Verneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-verneda | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Està força coberta per la vegetació. | Font situada a pocs metres de la pista que porta a la Castanya, prop del mas de les Mirones. És una font que raja tot l'any, i tant la font com el seu entorn immediat estan coberts per la vegetació (abunden entre d'altres la molsa i les falgueres). Aquesta font consta d'una estructura ben senzilla. Trobem un petit pany de paret fet amb carreus irregulars de pedra, de poc més d'un metre d'alçada i uns 70 cm d'amplada. D'un dels carreus de la part inferior en surt un broc metàl·lic de secció circular, que és per on raja l'aigua. A sota una petit clot al sòl ajudat per alguns carreus fa una mica de receptacle. | 08026-96 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7855900,2.3458200 | 445641 | 4626178 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41626-foto-08026-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font que raja tot l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41634 | Font de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marti | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada a la faldilla del turonet on hi ha el castell del Brull, entre el castell i l'ajuntament. Té forma de podi, amb tres graons, i està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Fa tres metres de llarg i mig metre d'ample. L'alçada varia: el graó del mig en fa un metre mentre que els dos graons laterals en fan mig. La part superior està acabada amb lloses de pedra. Al bell mig hi trobem una aixeta metàl·lica amb un pitjador, a sobre una placa metàl·lica amb una dedicatòria i l'any 1985. A la part inferior hi ha una pica, que està feta també amb carreus i ciment, que recull l'aigua de la font. | 08026-104 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8168400,2.3048100 | 442261 | 4629674 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A les immediacions trobem tres bancs i una taula amb dos bancs més, tot de pedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41636 | Creu de Terme o creu del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-creu-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca. Al llarg de la columna, amb el text en vertical, hi ha gravada la inscripció 'Pau a vosaltres'. A sota hi ha una base o penya feta del mateix tipus de pedra. | 08026-106 | Brull, el | Aquesta creu es va inaugurar el 3 d'agost de 1961i substituia l'antic pedró. Cap al 1960 l'entitat 'Amics de les Creus de Terme' va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s'acabava d'obrir la carretera de Collformic al nucli del Brull. Va fer la part d'escultura i picapedrer en Joan Dodas, de Folgueroles, i l'obra de maçoneria en J. Crivillé, de Seva. El cost total de l'obra fou de 36.000 pessetes. | 41.8168000,2.3048700 | 442266 | 4629670 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Joan Dodas i J. Crivillé | La creu de Terme, o creu del Brull, és una creu situada a la falda del turonet on hi ha l'antic castell, enfront de l'església de Sant Martí. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||
| 41637 | Font de Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-faig | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Va ser restaurada el 1999. | Un gran pany de paret fet de carreus irregulars de pedra i ciment talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Al mig hi ha una aixeta metàl·lica i, a sobre, una gran llosa de pedra amb una inscripció gravada. A la seva dreta trobem una placa metàl·lica més petita amb una inscripció de quan va ser restaurada. A la meitat dreta d'aquesta paret hi ha un banc també fet de pedra i acabat amb lloses a la part superior, fa uns 40 cm tan d'alçada com de profunditat. A l'esquerra un mur, d'aproximadament la mateixa alçada i amplada que el banc, delimita una bassa que recull l'aigua. Tot el conjunt es recolza sobre una base plana, feta també de pedra, que anivella el terreny. | 08026-107 | Brull, el | Va ser restaurada el 1999. | 41.8072100,2.3435200 | 445468 | 4628580 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a l'est del mas i l'ermita també anomenats Font de Faig o Mitjancera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41652 | Pou dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-bastons | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'observen algunes esquerdes i zones on han caigut diversos carreus. | És un pou fet de carreus i ciment, amb un acabat arrebossat, tot i que no d'una manera uniforme. En algunes parts també s'han utilitzat maons. És de planta rectangular, d'uns 3,5 per 5 metres, i fa 3 metres d'alçada. Té la teulada de doble vessant feta de teula. Es troba a la vora d'un camp de conreu i està orientat a l'est, on dóna a la carretera. En aquesta façana hi té dues obertures: una a la banda esquerra feta amb totxanes i llinda de fusta, amb una porta també de fusta que arriba fins a terra; i una a la seva dreta feta amb carreus i llinda de fusta que té la porta metàl·lica. A la façana sud també hi ha una petita obertura. | 08026-122 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest pou estar vinculat a la masia dels Bastons i al seu ús agrícola. | 41.8332500,2.2489200 | 437635 | 4631535 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41679 | Molí de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt | BOLÒS i MASCLANS, Jordi (1983). 'Els Molins fariners'. Ketres Editora, S.L. | XVIII-XIX | Està en runes. | El molí de Dalt són les restes d'un antic molí fariner situat al peu de la riera del Pujol o de Picamena, a la seva vessant est. En queden dempeus alguns trams de les seves parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten una sola construcció. Aquests murs són fets amb carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns quatre metres. A la façana oest, la que dóna a la riera, hi ha una petita obertura amb volta de canó rebaixada a la part inferior, i també una obertura rectangular a uns 2 m d'alçada, ambdues fetes de carreus. Se'n conserven també tres de les moles, que es troben en més o menys bon estat. | 08026-149 | Brull, el | Aquest molí estava lligat a la construcció propera coneguda com el Molí de Baix. Tan un com l'altre formaven part del conjunt d'edificis lligats a la producció agrícola del Pujol. La ubicació dels edificis respon a la necessitat d'aigua constant per tal de poder fer anar les moles de forma mecànica. | 41.8127300,2.3110800 | 442778 | 4629214 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41679-foto-08026-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a molí de Dalt de Casademunt. El fet de no haver-hi restes d'altres edificis annexos indica que probablement no era habitat permanentment. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41682 | Creu de Sant Jaume de Viladrover II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS. | 08026-152 | Sant Jaume de Viladrover | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. | 41.8297100,2.2547200 | 438113 | 4631138 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41683 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat restaurada recentment i el seu estat de conservació és bo. | La font del Vilar està situada al nord de la masia que porta el mateix nom, prop del sot de l'Adrobau, a peu de la pista que va cap a la Castanya. És una font feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Consta d'una estructura vertical quadrada, d'un metre per un metre, que es recolza en el talús de la muntanya. A la part superior hi ha un ornament en forma de teulada de dues vessants que sobresurt una mica. Al bell mig de l'estructura hi ha el broc, que és metàl·lic i de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre. A la part inferior, a terra, hi la pica. La pica té forma quadrada i fa mig metre de costat i uns 40 cm d'alçada. El gruix de les seves parets és d'uns 18 cm. Al voltant de la font el terra està enllosat. | 08026-153 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7804000,2.3557700 | 446463 | 4625595 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pocs metres a la dreta de la font s'hi troben una taula i dos bancs fets també de carreus i de lloses. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41684 | Font del Vilar II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-ii | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | El seu estat de conservació és bo. | La segona font del Vilar es troba passat el mas Adrobau, en un revolt de la pista que va a la Castanya. Consta d'una estructura vertical feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Aquesta estructura té forma de casa, amb els costats rectes i la part superior formant una mica d'angle. Fa aproximadament 110 cm d'alt i 90 cm d'ample. A un terç de l'alçada de la font hi ha una obertura per on raja l'aigua, i hi ha enganxada una teula que és la que canalitza l'aigua i fa de broc. A terra hi han algunes lloses cimentades per frenar l'erosió del terreny. | 08026-154 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7801700,2.3598800 | 446805 | 4625567 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està força envaïda per la vegetació. Només raja en certes èpoques de l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41685 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'han desprès alguns dels carreus. | La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s'aproxima a un prisma rectangular, d'uns 45 cm d'ample i un metre d'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l'aigua. | 08026-155 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8350000,2.2543600 | 438088 | 4631725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41705 | Font (cal Geperut) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cal-geperut | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Es troba en estat regular, hi han esquerdes i s'han desprès alguns carreus. S'hauria de desbrossar urgentment. | Font que es troba entre els masos de cal Geperut i can Pou, a peu del camí, a la Castanya. Es va fer aprofitant el talús de la muntanya fent-hi una paret amb carreus i ciment, d'uns 2 m de llarg i 1 m d'alçada. Al mig d'aquesta estructura hi sobresurt uns 10 cm un broc en forma de U que canalitza l'aigua. A sota, a terra, hi ha una pica rectangular de pedra. Aquesta té uns 45 cm d'ample, uns 25 de fondària i una alçada molt irregular que va dels 15 als 25 cm. | 08026-175 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7847600,2.3556300 | 446455 | 4626079 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt es troba envaït per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41716 | Font (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sot-de-les-mines | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Font situada al sot o torrent de les Mines, a uns 710 m d'altitud. Consta d'una paret vertical, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, que talla el talús de la muntanya. Aquesta paret fa uns quatre metres de llargada per tres d'alçada aproximadament. Al bell mig hi ha un broc metàl·lic de secció circular d'uns 6 cm de diàmetre, tot i que l'aigua raja per tot arreu menys per aquest broc. A terra, l'aigua és recollida per una pica perfectament cúbica feta també de carreus i ciment que té uns 70 cm de costat. | 08026-186 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7744300,2.3515900 | 446111 | 4624935 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona amb molta pendent on s'han construint uns graons fets de pedra per facilitar-ne l'accés. És una zona també molt humida i amb abundant vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41717 | Font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada al sector de Viladrover, a l'oest de la pista que va del Grau a la Font de l'Obi. Consta d'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d'alçada i uns 130 d'amplada aproximadament. No té cap broc visible. | 08026-187 | Sant jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8217800,2.2531400 | 437974 | 4630259 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està situada prop d'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41719 | Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. | XX | La pintura està força esborrada. | Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, d'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989). | 08026-189 | La Castanya | Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s'emparellaren l'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l'antic rellotge de sol que hi devia haver a l'església. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 1989 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||
| 41722 | Font del Ginebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ginebre | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Es troba en bon estat de conservació. | La font del Ginebre és una bassa situada al pla de la Calma. Es troba la capçalera del sot que du el mateix nom, i que més tard formarà el torrent de les Mines juntament amb el sot del Matxo. És tracta d'un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment que actua com a petita presa. Aquest mur fa uns 3,5 m de llarg, 50 cm d'ample i 35 cm d'alçada màxima. | 08026-192 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7658200,2.3352200 | 444743 | 4623990 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41722-foto-08026-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu volum és petit, tot i que varia segons l'època de l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41733 | Pou de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-morera | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Està restaurat i s'han utilitzat materials com els maons en alguna de les seves parts. | Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa. Fa 140 cm de diàmetre aproximadament. Té una alçada que frega els dos metres en la part més alta i un metre en la part més baixa, doncs es troba situat en un talús. Hi ha una obertura orientada al sud que està feta amb carreus més grans i regulars i amb una llinda de formigó. Hi trobem una porta de fusta i, a la part inferior, una petita lleixa a banda i banda. | 08026-204 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de La Morera. | 41.8125400,2.3307600 | 444413 | 4629180 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41733-foto-08026-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'est hi ha un petit mur de pedra seca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41734 | Pou del Rourell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-rourell | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | El seu estat és d'abandonament. | Pou fet amb carreus irregulars de pedra i ciment, amb algunes de les seves parts arrebossades. La seva forma és de cilindre truncat per un pla perpendicular a la base. Aquest pla es troba orientat a l'est. El seu diàmetre aproximadament d'uns 150 cm. La seva alçada varia molt, degut a que es troba ubicat en un talús mol pronunciat, arribant gairebé als quatre metres per la banda oest i poc més d'un metre per la banda est. En aquesta banda hi ha una obertura rectangular feta de carreus. | 08026-205 | Brull, el | Aquest pou anava lligat a l'ús agrícola que tenia la masia de El Rourell. | 41.8139900,2.2753300 | 439810 | 4629378 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41734-foto-08026-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La part superior del pou queda oberta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41736 | Bassa del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-boix | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | L'estructura es conserva força be tot i que es troba en un estat d'abandonament. | Bassa que consta de dues estructures de planta rectangular contigües fetes de carreus de pedra tallats de manera més o menys regular, lloses i ciment. La més gran, al sud, fa 4 m d'amplada per 6 m de llargada aproximadament, amb un metre i mig de profunditat. La més petita, que queda al nord, fa uns 3 per 4 metres i és menys profunda. El gruix de les seves parets oscil·la entre els 40 i 50 cm. | 08026-207 | Brull, el | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Boix. | 41.7993000,2.2822000 | 440367 | 4627742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41736-foto-08026-207-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al llindar entre uns camps sense conrear i el bosc. Està força envaïda per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41737 | Bassa dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Es troba en molt bon estat de conservació. | Bassa feta amb carreus irregulars de pedra i ciment de forma irregular, amb una lleugera semblança a una forma el·líptica. Les parets fan uns 40 cm de gruix amb una alçada molt variable. La part est d'aquesta paret està culminada amb lloses de pedra que formen un angle amb dues vessants. En total la bassa té una superfície d'uns 210 m². A la cantonada sud-est hi trobem unes escales de pedra que serveixen per accedir a l'interior. | 08026-208 | Sant Jaume de Viladrover | Les basses han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8299800,2.2497700 | 437702 | 4631171 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41737-foto-08026-208-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret del sud està proveïda d'una reixa metàl·lica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41732 | Plegament geològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegament-geologic | Diversos autors (1992). 'Història Natural dels Països Catalans.' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana. | Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s'han deformat elàsticament per l'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. | 08026-203 | Brull, el | Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. | 41.8164100,2.3153700 | 443138 | 4629619 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic. | 122 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||
| 41742 | Dipòsit del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a l'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d'uns 56 m de llarg per 17 m d'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions. | 08026-213 | Brull, el | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Brull. | 41.8161400,2.3095700 | 442656 | 4629593 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 76 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 41743 | Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf | Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres. | Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. | 08026-214 | Camí d'Aiguafreda a El Brull | El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús. | 41.7918300,2.2806100 | 440228 | 4626914 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 41661 | El Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet | PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. | -3500-2500 | Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. | 08026-131 | Brull, el | Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. | 41.7946100,2.2751400 | 439776 | 4627226 | 08026 | El Brull | Obert | Dolent | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||
| 41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||
| 41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.