Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41682 | Creu de Sant Jaume de Viladrover II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS. | 08026-152 | Sant Jaume de Viladrover | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. | 41.8297100,2.2547200 | 438113 | 4631138 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41614 | Creu del Pedró (o creu de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-o-creu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX-XXI | Tot el conjunt és recent. | Creu situada davant de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de forja. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb una mica de ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament, i un metre d'alçada. A sobre de la base de carreus trobem una gran llosa de pedra, quadrada, més ample que la peanya i que sobresurt pels quatre costats. Al centre d'aquesta llosa hi ha una creu de forja, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'amplada aproximadament. | 08026-84 | La Castanya | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. Aquesta creu es va construir a principis d'aquest segle però utilitzant algunes de les pedres de l'antic pedró de la Castanya que van trobar alguns dels habitants de la zona. | 41.7836000,2.3523700 | 446183 | 4625953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la creu de forja com la peanya semblen força recents. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41570 | Pont de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària. | 08026-40 | Sant Jaume de Viladrover | El pont va ser restaurat el 1994. | 41.8304300,2.2564000 | 438253 | 4631217 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41735 | Dipòsit de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a Sant Jaume de Viladrover, entre el Raval i el Pla de Sant Jaume. Aquest es tracta d'un dipòsit cilíndric, d'uns 13 m de diàmetre i uns 4 m d'alçada, construït amb formigó. A la banda oest trobem també una estructura de planta rectangular feta de maons que forma part de les mateixes instal·lacions. | 08026-206 | Sant Jaume de Viladrover | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8307600,2.2619700 | 438716 | 4631249 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41742 | Dipòsit del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a l'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d'uns 56 m de llarg per 17 m d'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions. | 08026-213 | Brull, el | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Brull. | 41.8161400,2.3095700 | 442656 | 4629593 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 76 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41592 | Forn de calç del Brugué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-brugue | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Només en queda una part de la paret de pedra. | Se'n conserva el clot i una part de les pedres que conformaven l'olla o la caixa. El clot que observem fa entre 3,5 i 4 metres de diàmetre. L'alçada va en funció del pendent, que és accentuat, i varia entre els 2 i els 3 metres depenent del costat. El vessant està orientat al NO, que és on hi ha la part fonda i on es conserva encara un tros de la paret de pedra. Aquesta paret està feta de carreus irregulars de pedra sense cap mena de material per lligar-los. El gruix d'aquesta paret és d'uns 30 cm i se'n conserva un pany d'uns tres metres d'ample. | 08026-62 | Brull, el | Els forns de calç efímers, com aquest, es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes es solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX. | 41.7997300,2.2708900 | 439428 | 4627798 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són les restes d'un antic forn de calç situat a la finca del Brugué. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41606 | Forn de calç del pla del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-del-forn | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XVIII-XIX | Està bastant ben conservat tot i que li falta alguna filera de maons i alguns carreus. | Forn de calç situat a uns 150 m del GR2 en el seu tram entre el Brull i Aiguafreda. Es tracta d'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical, per tant està excavat en direcció horitzontal. L'estructura està feta amb volta de canó. D'ample fa 1,3 metres, d'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament. La meitat inferior del forn, corresponent a les dues parets que aguanten la volta, està feta amb carreus de pedra units amb ciment, la part de la volta de canó en canvi està feta amb maons. | 08026-76 | Brull, el | Els forns de calç es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar cadascú la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes si solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX. | 41.8055700,2.2936800 | 441326 | 4628430 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just a sobre de l'estructura trobem el pla del Forn, descobert de vegetació, que du el nom degut a l'existència del forn de calç. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41739 | Pantà d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-daiguafreda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Pantà ubicat en el curs de la riera del Pujol o de Picamena, a tocar del punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda. Té uns 1770 m² de superfície depenent de l'època de l'any. Al sud hi ha una gran presa de formigó amb forma corba, d'uns 22,5 m de llarg i uns 12 m de profunditat. Entre el pantà i el camí també hi ha un mur de formigó d'uns 34 m de longitud. | 08026-210 | Brull, el | Els pantans artificials han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona d'Aiguafreda. | 41.7901900,2.2892500 | 440944 | 4626726 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc és un refugi de pesca. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41550 | Can Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XVII-XVIII | En runes. | Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. | 08026-20 | Brull, el | En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. | 41.8192900,2.2751300 | 439798 | 4629966 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41631 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XVIII | Està gairebé totalment restaurada. | Masia històrica del Brull de grans dimensions, ara gairebé totalment restaurada, que consta de dos cossos principals adossats. Els dos cossos són de planta rectangular i fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis, tot i que degut a l'elevat desnivell del terreny aquests pisos es troben en diferents nivells del sòl. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats de forma regular i amb gran llinda també de pedra d'un color rogenc. Les finestres estan proveïdes d'ampit. La façana principal està orientada a l'oest, aquí hi ha la porta principal, però també trobem entrades a les façanes nord i sud. | 08026-101 | Brull, el | En trobem les primeres notícies històriques als fogatges dels segles XV i XVI on ja apareix la masia del Pujol. Ara està gairebé totalment restaurada. | 41.8030600,2.3028200 | 442083 | 4628145 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Trobem un cos afegit al sud i, uns metres enllà, un cobert. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41645 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | La casa es troba en bon estat de conservació. S'observen reformes recents a la façana principal. | Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos orientada al SSE, amb la teulada a quatre vents. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment, arrebossada en part, i amb la teulada de teula. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra, i les finestres del primer pis tenen l'ampit decorat. La porta principal també està feta amb grans carreus però té un arc de mig punt rebaixat fet de maons. A la façana principal hi ha nou obertures (8 finestres i la porta) ben alineades en tres rengleres. Dos graons de pedra faciliten l'accés a la casa per aquesta porta; just al davant hi ha una petita era. | 08026-115 | La Castanya | En trobem les primeres referències documentades a finals dels s.XVII. La casa actual segurament és posterior, però encara conserva un cos de l'antiga casa, el cos de llevant, on la seva llinda data del 1651. | 41.7867200,2.3483400 | 445851 | 4626302 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Adossat a la part posterior hi ha un cos afegit que segueix les línies de la casa, però de menor altura degut a l'elevada inclinació del terreny. Trobem també altres cossos a ponent, a llevant i al nord, destinats tots ells a funcions ramaderes. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41661 | El Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet | PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. | -3500-2500 | Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. | 08026-131 | Brull, el | Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. | 41.7946100,2.2751400 | 439776 | 4627226 | 08026 | El Brull | Obert | Dolent | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 41533 | Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. | Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. | 08026-3 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282900,2.2575300 | 438345 | 4630978 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41656 | Llinda de Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'han desprès algunes parts de la llinda però la rosa es troba en bon estat. | És una pedra rogenca d'un metre d'amplada per uns trenta centímetres d'alçada. A la part central inferior de la llinda hi ha una enfonadura que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi trobem una rosa o flor rodona, d'uns 15 centímetres de diàmetre, amb deu pètals. | 08026-126 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282600,2.2575800 | 438349 | 4630975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llinda es troba a la finestra central del primer pis de Serra-Montmany. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41609 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XI-XV | Restaurada a finals del s.XX | Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d'aresta. Ha desaparegut l'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S'accedeix a l'interior de l'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l'església al perllongar el mur. | 08026-79 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41648 | La Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XX | El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81). | 08026-118 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41622 | El Boscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscas | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XII-XX | S'han anat reformant diverses parts de la casa al llarg dels anys. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | El Boscàs és una de les masies històriques de la Castanya. És una gran casa de pagès de grans dimensions feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, en part amb acabat arrebossat, i teula àrab. El cos principal, que és petit, té l'entrada orientada a ponent i la teulada de doble vessant al nord i al sud. Un segon cos afegit al sud, de major grandària, té la teulada desguassant a ponent i a llevant. Els dos cossos, units tant per l'interior com per l'exterior, atorguen molt espai a la casa. Les finestres són fetes amb grans carreus de pedra, de forma regular, i grans llindes. La porta principal és, també de pedra, amb volta de canó. Degut a la inclinació del terreny la casa té diversos nivells de sòl. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | 08026-92 | La Castanya | Es tenen notícies històriques del mas el Boscàs des del s. XII. És una de les masies tradicionals de la castanya i encara és habitada avui dia. | 41.7822000,2.3487600 | 445882 | 4625800 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Diverses parts de la mateixa casa fan funcions de pallissa i graner. A més, i han d'altres volums que fan de corral, doncs aquest mas encara es dedica a la ramaderia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41615 | Can Bordons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. | 08026-85 | La Castanya | Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. | 41.7923900,2.3623400 | 447019 | 4626922 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Ajuntament del Brull. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41552 | Can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està completament restaurada i el seu estat és òptim. | Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. | 08026-22 | Brull, el | Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. | 41.8194300,2.2929100 | 441275 | 4629970 | 1790 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 41704 | Capelleta de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | XX | Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada. | 08026-174 | Brull, el | Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya. | 41.8009200,2.3474200 | 445787 | 4627879 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41651 | Els Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-bastons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Ha estat restaurat i el seu estat és molt bo. | Els Bastons és un dels masos històrics de la zona de Viladrover. Consta d'una casa de pedra, de planta rectangular i de grans dimensions, amb acabat arrebossat i teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Té planta baixa i dos pisos. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment, així com les cantonades de la casa. La façana principal, precedida per una era enllosada, està orientada al sud. Aquí trobem dues finestres i la porta principal a la planta baixa, tres balcons al primer pis, i un balcó i dues finestres més al segon pis. Per la banda de ponent hi ha un volum adossat de dos pisos d'alçada que està construït amb els mateixos materials i acabats que el cos principal. Aquest té a la façana sud una porta estreta amb volta de canó. A la clau de volta hi ha un escut gravat on llegim 'IHS (Iesus Hominum Salvator) Bastons 1577'. Aquesta porta anteriorment estava al cos principal. Al segon pis i destaca un porxo amb tres grans arcades. | 08026-121 | Sant Jaume de Viladrover | Hi ha documentació d'aquest mas des del segle XV. | 41.8301600,2.2499600 | 437718 | 4631191 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41651-foto-08026-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'entorn de la casa hi ha diversos corrals i graners per poder dur a terme tasques agrícoles i ramaderes . També hi ha una bassa i una casa de nova construcció.Els propietaris conserven un plec de pergamins antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41536 | Capella Mitjancera o de La Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. | 08026-6 | Brull, el | Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. | 41.8080400,2.3408600 | 445248 | 4628673 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 41692 | Arxiu del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-brull | XVIII-XX | Es troba en bon estat. | L'arxiu municipal del Brull conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions i fons d'entitats, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. Es troba en una sala rectangular del primer pis de l'ajuntament. Consta de quatre fileres de lleixes metàl·liques, cadascuna amb set pisos d'alçada. En total hi deu haver al voltant de 550 volums arxivats. | 08026-162 | Brull, el | L'Arxiu Municipal del Brull forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41692-foto-08026-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El Servei d'Arxiu Municipal del Brull és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local, tant pels usuaris interns com als externs. | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41542 | Cementiri de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. | 08026-12 | Sant Jaume de Viladrover | L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. | 41.8274900,2.2527800 | 437950 | 4630893 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XX | L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau. | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41601 | Arc del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-del-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | Aquest arc uneix l'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text '1803 Ramon Grav'. | 08026-71 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. | 41.8281000,2.2548600 | 438123 | 4630959 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41599 | El Grau (conjunt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-conjunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo. | Conjunt arquitectònic format per cinc edificis i una bassa que delimiten un pati interior tancat per dos accessos. L'edifici més important és el que està situat al SO i correspon a la fitxa 68. Al seu nord hi ha un segon edifici important (fitxa 70), amb funcions de vivenda, unit a aquest per un arc (fitxa 71) fet de pedra amb volta de canó. Al sud i a l'est hi ha les corts, i entre ells una bassa artificial i un accés per la banda est. Les corts estan fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i hi trobem dues portes de fusta de les que destaquen les llindes fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. A tramuntana hi ha les cavallerisses on hi destaca un porxo amb dos pisos d'arcades. | 08026-69 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | 41.8280500,2.2551800 | 438150 | 4630953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41599-foto-08026-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. És destacable la cavallerissa, de construcció més moderna, que delimita l'era de la casa per la part nord. | 98|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41600 | El Grau (segon edifici) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-segon-edifici | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | Edifici més petit que el principal, de planta rectangular, d'uns 15 per 11 metres, fet de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat (tot i que l'arrebossat no és uniforme i es veu la pedra en molts llocs). Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada a ponent, s'hi observen una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres estan fetes amb llinda de fusta i les de la planta baixa són reixades. Per la banda sud s'uneix al edifici principal per un arc amb volta de canó. Per la banda nord té dos petits cossos afegits d'una sola planta i amb teulada d'una vessant. Per llevant hi trobem les cavallerisses. | 08026-70 | Sant Jaume de Viladrover | L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui òptim. | 41.8281700,2.2549200 | 438128 | 4630967 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41600-foto-08026-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41577 | Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull | ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XVIII | Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791. | 08026-47 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8167400,2.3054700 | 442316 | 4629663 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41653 | Rectoria del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Ha estat restaurada recentment. | Casa de planta rectangular, gairebé quadrada, feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment i amb acabat arrebossat a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos, tot i que la seva alçada varia degut a la inclinació del terreny. La teulada és de doble vessant, feta de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Hi ha porta d'accés tan a la façana sud com nord. Les obertures són fetes amb carreus més grans i regulars i llindes de pedra. La casa comunica amb l'església de Sant Martí per un passadís elevat en forma d'arcada on hi ha un parell de finestres espitlleres. | 08026-123 | Brull, el | L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. | 41.8165500,2.3055600 | 442323 | 4629641 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41653-foto-08026-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana sud hi ha adossat un edifici que funciona com a centre d'informació del Brull i del Parc Natural del Montseny. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41571 | Font del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pont | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi falta el broc o l'aixeta. | La font del Pont està enganxada al pont de Sant Jaume per la seva cara de ponent. Té forma de prisma de secció rectangular i està feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment, molt més recents que els del pont. La seva base fa més o menys un metre per 25 cm, i fa uns dos metres d'alçada. La part superior està acabada amb una gran llosa de pedra, de color més fosc, amb la inscripció gravada 'Font del Pont 1994'. A uns dos terços de l'alçada de la font hi ha un petit forat, de secció circular, on hi hauria d'haver el broc o l'aixeta però aquest és inexistent. Tampoc raja aigua. A la base, tres lloses de pedra en forma de 'U' unides a la font formen un petit receptacle. | 08026-41 | Sant Jaume de Viladrover | L'existència d'aquesta font va lligada a la del pont de Sant Jaume. Malgrat que l'estructura actual és íntegrament del 1994. | 41.8305000,2.2564100 | 438254 | 4631224 | 1994 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41571-foto-08026-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41586 | Església del mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | Església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original. | 08026-56 | Brull, el | La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc. | 41.8162800,2.2978600 | 441683 | 4629617 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41616 | Molí de l'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ladrobau | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Està completament restaurat. | Es tracta d'un antic molí situat a la riba de la riera de Collformic, a peu del GR-5. Està totalment restaurat, de secció rectangular, feta de carreus de pedra i ciment, i en part amb un acabat arrebossat també de ciment. La teulada és d'una sola vessant, de teula àrab. Degut al desnivell del terreny la casa consta de diferents nivells de sòl en el seu interior, essent un màxim de tres. A la façana principal hi ha un cos afegit també de pedra. Al davant hi trobem una era enllosada i dues taules de pedra fetes amb les rodes del molí. Pel lateral dret unes escales fetes amb lloses baixen fins a tocar de la riera. | 08026-86 | La Castanya | La creació i unicació d'aquest molí anava lligada a la producció agrícola de l'Adrobau, aprofitant la riera de Collfornic. No tan sols el propietari de l'Adrobau sinó alguns propietaris veïns, pagant-ne un lloguer, en podien fer ús. | 41.7809900,2.3661000 | 447322 | 4625654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest molí pertanyia a la masia de l'Adrobau, molt propera a aquest emplaçament i, d'aquí, el nom. Avui dia, al no tenir funció de molí, el lligam amb l'edifici principal ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 41543 | Creu de Sant Jaume de Viladrover I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | La base de la creu sembla restaurada recentment. | Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment. | 08026-13 | Sant Jaume de Viladrover | La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu. | 41.8273300,2.2528500 | 437956 | 4630875 | 1926 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 41711 | Elisabet Beneta (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. | 08026-181 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41712 | Valentina Vinyes i Grau (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. | 08026-182 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41713 | Elisabet Martina (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. | 08026-183 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41714 | Margarida Font (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-184 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41715 | Montserrat Soler (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-185 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41566 | Font de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi hauria d'haver una neteja de la pedra. | Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes. | 08026-36 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8015800,2.3460700 | 445675 | 4627953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41569 | Font de l'Obi (font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-font | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar. | Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l'Obi. Consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d'alçada, i és orientada a l'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d'amplada i 25 cm d'alçada. | 08026-39 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8197700,2.2511200 | 437805 | 4630037 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41588 | Font de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | No funciona com a font. | Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l'altre, d'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l'heura. Al mig d'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d'alçada. | 08026-58 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8149100,2.2970200 | 441612 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les religioses del mas Casademunt l'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41596 | Font dels Empouadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-empouadors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de fer un desbrossament tan de l'entorn de la font com del broc. | Font artificial que trobem situada al torrent Negre o torrent del Brugué. Veiem una caseta feta de totxana, de planta quadrada de tres metres de costat i entre 2 i 2,5 metres d'alçada, amb teulada de dues vessants feta de formigó. Aquesta té una porta de fusta per accedir-hi a l'interior on ni hi ha una bomba d'aigua. A la paret nord de la caseta, a la part inferior dreta, hi ha una obertura feta de pedra. D'aquesta obertura en surt un tub metàl·lic, d'uns 40 cm de llarg i uns 10 cm de diàmetre, per on raja l'aigua. Aquest tub es troba reposant sobre una teula i unes roques. | 08026-66 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8017800,2.2726900 | 439579 | 4628024 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona propera al rajolí d'aigua es troba recoberta d'abundant molsa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41602 | Font del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gatell | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat recentment restaurada. | A la base hi veiem una pica que més o menys fa un arc circular, tot i que irregular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El seu interior fa aproximadament 50 cm a la part més ampla i 30 a la part més estreta, el gruix total dels carreus és d'uns 45 cm. Enganxat a la pica per la part de la muntanya hi ha un petit mur (o paret) de pedra cimentat amb un broc metàl·lic que és per on raja l'aigua. Aquest broc és de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre, de 15 cm de llarg i aspecte ben nou. Aquest muret fa una mica de receptacle on s'hi acumula l'aigua a la seva part superior. A sobre, aprofitant el talús, hi ha uns carreus de pedra units amb ciment que completen l'estructura de la font. En total, des del terra, fa 1,8 m d'alçada. | 08026-72 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7988600,2.3594700 | 446786 | 4627643 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41604 | Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pomereta | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Es troba en un estat força bo. | Font situada al torrent que du el mateix nom, a peu d'un dels camins que van al Matagalls. Es tracta d'una font ben visible, de grans dimensions. Hi ha una gran paret, feta de carreus i argamassa, que fa un arc gairebé semicircular d'entre cinc i sis metres de llargada. L'alçada en el punt més alt, que és el central, fa uns 2,6 m. En aquest punt hi trobem una creu de metall i a sota seu una placa amb una inscripció. A la base d'aquesta part central hi ha la pica que també està feta amb carreus i fa un metre de llarg per mig d'ample. Just aquí a la part de la pica, a la paret, hi ha la sortida de l'aigua sense que hi hagi broc, i entre aquest i la placa veiem quatre brocs més (sense aigua). A banda esquerra de la pica hi ha un banc fet de carreus, lloses i ciment, de 2,5 m de llarg i 0,5 m d'alçada. A la banda oposada hi ha una filera de tres metres de carreus amuntegats. | 08026-74 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8188600,2.3393900 | 445135 | 4629876 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tant la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/