Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41576 | Castell del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 | ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. | IX-XII-XV | Es troba en ruïnes. | Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 08026-46 | Brull, el | Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. | 41.8167800,2.3045500 | 442239 | 4629668 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||
| 41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41661 | El Brullet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet | PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. | -3500-2500 | Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. | 08026-131 | Brull, el | Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. | 41.7946100,2.2751400 | 439776 | 4627226 | 08026 | El Brull | Obert | Dolent | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||
| 41662 | Dolmen del Pla del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-pla-del-boix | <p>Diversos autors (1916). Butlletí del Centre Excursionista de Vic, II. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | -2200-1800 | Es troba en mal estat de conservació, en queden les lloses amuntegades. | <p>Es tracta d'una cambra simple, rectangular, formada per 5 grans lloses calcàries. El túmul, avui encara apreciable, té uns 10-11 m de diàmetre i ve delimitat per pedres petites i mitjanes. Com a restes arqueològiques provinents de les excavacions cal citar a nivell antropològic, un fragment de crani d'adult, 4 peces dentàries, 3 molars d'adult, una falange i diversos ossos llargs. En sílex un fragment pertanyent a una punta lenticular i tres fragments sense retoc. Pel que fa als objectes d'adorn, s'han trobat diverses denes discoïdals, realitzades en pècton, pissarra i pedra calcària així com 3 fragments de metall. A més d'això es va trobar un vas fet de ceràmica d'estil campaniforme pirinenc, de pasta vermellosa, que ara es pot veure reconstruït al Museu de Vic; un casquet esfèric, sense decoració; diversos fragments informes i d'altres pertanyents a vores, amb decoració tipus campaniforme. També ceràmiques amb decoracions incises, formes carenades, nanses de mugró i fons plans, fetes amb pastes molt tosques. Cap de les publicacions sobre aquest megàlit fa referència a un possible nombre d'enterraments que pogués contenir.</p> | 08026-132 | Brull, el | <p>Les tasques de neteja i excavació les va dur a terme el Grup d'excavacions del Centre Excursionista de Vic entre el 1916 i el 1917.</p> | 41.7946300,2.2833200 | 440456 | 4627223 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41662-foto-08026-132-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2023-01-24 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment el jaciment està pràcticament destruït i les seves lloses caigudes i amuntegades en el seu entorn. La seva destrucció ha estat causada molt directament per l'acció humana. | 76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||
| 41663 | Muralles del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles-del-montgros | <p>MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | <p>Muralla d'uns vuitanta metres de llargada que clou tot l'estret anomenat de Montgròs. Els seus murs estan formats per carreus de pedra, tallats de forma irregular, disposats en filades poc homogènies i sense cap mena de material per lligar-los. Hi podem veure amb claredat dues grans torres a l'interior de les quals s'ha trobat ceràmiques àtiques. Al seu interior es lliuraven les cases ibèriques, aprofitant el gran mur, el gruix del qual oscil·la segons els trams entre un metre i un metre vint centímetres.</p> | 08026-133 | Brull, el | <p>Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres.</p> | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41663-foto-08026-133-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||
| 41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41743 | Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf | Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres. | Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. | 08026-214 | Camí d'Aiguafreda a El Brull | El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús. | 41.7918300,2.2806100 | 440228 | 4626914 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||
| 41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XX | L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau. | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41677 | Cap de Setmana Ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic | XX | El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals. | 08026-147 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||||
| 41678 | Gran Festa del Parc: festival de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos | XX | El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular. | 08026-148 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||||
| 41702 | Travessa Matagalls Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat | JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme. | XX | La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres. | 08026-172 | Brull, el | La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 1972 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41709 | Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya | Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. | 08026-179 | La Castanya | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||||
| 41729 | Festa Major de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover | S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans. | 08026-200 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||||
| 41730 | Festa Major del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull | La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... | 08026-201 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||||||
| 41731 | Festa de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti | La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració. | 08026-202 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||||
| 41686 | Bandera del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull | XX | És d'elaboració molt recent. | Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament. | 08026-156 | Brull, el | Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 1999 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41570 | Pont de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària. | 08026-40 | Sant Jaume de Viladrover | El pont va ser restaurat el 1994. | 41.8304300,2.2564000 | 438253 | 4631217 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41629 | El Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. | 08026-99 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.7999600,2.3006800 | 441903 | 4627803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||
| 41630 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | S'hauria de desbrossar. | La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. | 08026-100 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.8077000,2.3049800 | 442267 | 4628659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41691 | Pont (torrent de l'Estanyol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d'ample i 1,2 m d'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s'observa formigó en algunes parts. | 08026-161 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8256000,2.2912500 | 441143 | 4630656 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l'Estanyol. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41695 | Mines del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei | MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans. | XIX-XX | Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells. | 08026-165 | La Castanya | Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades. | 41.7710200,2.3439500 | 445473 | 4624561 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||
| 41710 | Pont (font Cabridella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-180 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8030600,2.3471900 | 445769 | 4628117 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41718 | Pont (torrent Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-188 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8168600,2.3309200 | 444430 | 4629659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41726 | Pont (riera de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. | 08026-196 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7772800,2.3524700 | 446186 | 4625251 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41727 | Pont 1 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-197 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744600,2.3524200 | 446180 | 4624938 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41728 | Pont 2 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-198 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744200,2.3517000 | 446120 | 4624934 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||
| 41735 | Dipòsit de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a Sant Jaume de Viladrover, entre el Raval i el Pla de Sant Jaume. Aquest es tracta d'un dipòsit cilíndric, d'uns 13 m de diàmetre i uns 4 m d'alçada, construït amb formigó. A la banda oest trobem també una estructura de planta rectangular feta de maons que forma part de les mateixes instal·lacions. | 08026-206 | Sant Jaume de Viladrover | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8307600,2.2619700 | 438716 | 4631249 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||
| 41739 | Pantà d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-daiguafreda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Pantà ubicat en el curs de la riera del Pujol o de Picamena, a tocar del punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda. Té uns 1770 m² de superfície depenent de l'època de l'any. Al sud hi ha una gran presa de formigó amb forma corba, d'uns 22,5 m de llarg i uns 12 m de profunditat. Entre el pantà i el camí també hi ha un mur de formigó d'uns 34 m de longitud. | 08026-210 | Brull, el | Els pantans artificials han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona d'Aiguafreda. | 41.7901900,2.2892500 | 440944 | 4626726 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc és un refugi de pesca. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||
| 41742 | Dipòsit del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a l'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d'uns 56 m de llarg per 17 m d'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions. | 08026-213 | Brull, el | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Brull. | 41.8161400,2.3095700 | 442656 | 4629593 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 76 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||
| 41706 | El pla de l'Ase Mort (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. | 08026-176 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||||
| 41707 | El pla de la Calma (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. | 08026-177 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||||
| 41711 | Elisabet Beneta (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. | 08026-181 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41712 | Valentina Vinyes i Grau (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. | 08026-182 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41713 | Elisabet Martina (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. | 08026-183 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41714 | Margarida Font (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-184 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41715 | Montserrat Soler (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-185 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41723 | Les pluges a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol. | 08026-193 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||||
| 41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||||
| 41553 | Torrent de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. | 08026-23 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8183300,2.2959600 | 441527 | 4629845 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41563 | Pantà de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes | El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. | 08026-33 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8223500,2.2904600 | 441074 | 4630296 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||||
| 41597 | Torrent del Brugué o torrent Negre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. | 08026-67 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8023000,2.2713200 | 439466 | 4628083 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41605 | Torrent de Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. | Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. | 08026-75 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8249600,2.3335600 | 444656 | 4630557 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||
| 41617 | Riera de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). | 08026-87 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7907600,2.3612700 | 446929 | 4626742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41618 | Riera de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny. | 08026-88 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7779400,2.3584900 | 446687 | 4625320 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | |||||||||||
| 41632 | Riera del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès. | 08026-102 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8077700,2.3066700 | 442407 | 4628666 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 | ||||||||||||
| 41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-03 07:52 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.