Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41553 | Torrent de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. | 08026-23 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8183300,2.2959600 | 441527 | 4629845 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41563 | Pantà de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes | El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. | 08026-33 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8223500,2.2904600 | 441074 | 4630296 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41597 | Torrent del Brugué o torrent Negre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. | 08026-67 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8023000,2.2713200 | 439466 | 4628083 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41605 | Torrent de Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. | Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. | 08026-75 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8249600,2.3335600 | 444656 | 4630557 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||
41617 | Riera de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). | 08026-87 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7907600,2.3612700 | 446929 | 4626742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41618 | Riera de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny. | 08026-88 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7779400,2.3584900 | 446687 | 4625320 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41632 | Riera del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès. | 08026-102 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8077700,2.3066700 | 442407 | 4628666 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41659 | Pantà de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol | El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. | 08026-129 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8180300,2.2845400 | 440579 | 4629820 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41671 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada. | 08026-141 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7758700,2.3311300 | 444412 | 4625108 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41672 | Font del Gamarús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gamarus | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada. | 08026-142 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7734600,2.3341200 | 444658 | 4624838 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41675 | Bassa (El Grau) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau | Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. | 08026-145 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8260900,2.2552300 | 438152 | 4630736 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41680 | Poua de la Collada Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-collada-fonda | És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona. | 08026-150 | Brull, el | 41.8065200,2.2935200 | 441314 | 4628536 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41693 | Riera del Burguès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-burgues | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | La riera del Burguès és un curs d'aigua d'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l'oest del pla de la Calma, al pla de l'Ase Mort, a uns 1200 m d'altitud. A partir d'aquest moment descendeix sempre cap a l'oest on ben aviat passa a prop de l'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d'altitud, just després de passar pel pont de Ferro. | 08026-163 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7977900,2.3165500 | 443219 | 4627551 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41696 | Sot de les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell. | 08026-166 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7725600,2.3470000 | 445728 | 4624730 | 08026 | El Brull | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41697 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny | LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista / Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat | El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural. | 08026-167 | Osona, la Selva i el Vallès Oriental | Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera). | 41.7753400,2.3333100 | 444592 | 4625048 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41732 | Plegament geològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plegament-geologic | Diversos autors (1992). 'Història Natural dels Països Catalans.' Vol. I i II. Gran Enciclopèdia Catalana. | Sortint del talús apareix una enorme roca vermellosa que forma un pla inclinat: són els estrats de roca que s'han deformat elàsticament per l'acció de forces tectòniques de tipus divers durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica. des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. | 08026-203 | Brull, el | Aquest procés geològic dura des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. | 41.8164100,2.3153700 | 443138 | 4629619 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41732-foto-08026-203-3.jpg | Inexistent | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Una bona mostra de plegament geològic és ben visible al peu de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, poc després de deixar el Brull en direcció a Collformic. | 122 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||
41738 | Pantà de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-la-casa-nova | Pantà ubicat al pla del Forn, a la vora del GR 2. Uns 300 m a l'est trobem el mas Casanova de Figueroles (ja al terme de Seva) que és d'on agafa el nom. Té aproximadament una superfície d'uns 7080 m², depenent de l'època de l'any, i una forma lleugerament triangular. Rep les aigües del torrent de l'Estanyol per l'est i desguassa cap a l'oest. | 08026-209 | Brull, el | 41.8256200,2.2951300 | 441465 | 4630655 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41738-foto-08026-209-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les seves aigües colguen el jaciment Mas Casanova de Figueroles. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41741 | Brolladors del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Brolladors naturals situats entre can Serrà i el camp de golf. Es tracta d'unes cavitats al sòl de les quals en veiem unes obertures en la superfície. S'observen uns forats ovalats, de no més de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample, i de profunditat indeterminada. | 08026-212 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8195800,2.2899300 | 441028 | 4629988 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41741-foto-08026-212-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Quan plou, l'aigua surt propulsada d'aquests forats, degut a la diferència de pressions entre l'aigua subterrània i la pressió atmosfèrica, i és bastant espectacular. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41706 | El pla de l'Ase Mort (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. | 08026-176 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
41707 | El pla de la Calma (llegenda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. | 08026-177 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
41711 | Elisabet Beneta (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. | 08026-181 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41712 | Valentina Vinyes i Grau (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. | 08026-182 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41713 | Elisabet Martina (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. | 08026-183 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41714 | Margarida Font (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-184 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41715 | Montserrat Soler (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. | 08026-185 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41723 | Les pluges a Sant Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol. | 08026-193 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41570 | Pont de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | En algunes parts del pont s'observa com alguns dels carreus han estat substituïts per totxanes més modernes. | Pont d'un sol ull en forma de mitja circumferència fet de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. És un pont recte, amb una lleugera pendent, fa uns 25 metres de llargada i té orientació nord-sud. A la part més alta la seva alçada és d'uns sis metres. La seva amplada és d'uns quatre metres, que és l'amplada de la carretera que hi passa per sobre, la que va de Sant Miquel de Balenyà a Sant Jaume de Viladrover. Per sota el pont hi passa un torrent, anomenat torrent de Sant Jaume. L'obertura fa uns dos metres de diàmetre. A la part superior, als dos laterals de la carretera, hi ha dos murs de contenció també de pedra, que són continuació del pont; fan uns 50 cm d'alçada per uns 30 cm d'amplada i estan acabats amb lloses de major grandària. | 08026-40 | Sant Jaume de Viladrover | El pont va ser restaurat el 1994. | 41.8304300,2.2564000 | 438253 | 4631217 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41570-foto-08026-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels ponts més emblemàtics del municipi, tan per la seva bellesa arquitectònica com pel seu ús. | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41629 | El Pont de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. | 08026-99 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.7999600,2.3006800 | 441903 | 4627803 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
41630 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | S'hauria de desbrossar. | La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. | 08026-100 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.8077000,2.3049800 | 442267 | 4628659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41691 | Pont (torrent de l'Estanyol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-de-lestanyol | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Es tracta d'un pont d'un sol ull amb arc de mig punt. Està fet amb grans carreus de pedra i ciment; els carreus que formen l'arc estan tallats de manera regular, i la resta irregular. Aquest arc fa 1 m d'ample i 1,2 m d'alt aproximadament. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada entre 5 i 6 metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. També s'observa formigó en algunes parts. | 08026-161 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8256000,2.2912500 | 441143 | 4630656 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41691-foto-08026-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont que es troba a la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al torrent de l'Estanyol. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41695 | Mines del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei | MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans. | XIX-XX | Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells. | 08026-165 | La Castanya | Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades. | 41.7710200,2.3439500 | 445473 | 4624561 | 08026 | El Brull | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
41710 | Pont (font Cabridella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-180 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8030600,2.3471900 | 445769 | 4628117 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41718 | Pont (torrent Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-torrent-gros | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont fa uns 20 m de llarg i una alçada de més de 8m. Consta d'un sol ull fet amb volta de canó, de mida molt inferior a les grans proporcions del conjunt del pont. Això és degut a que aquest curs d'aigua (el torrent Gros) és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-188 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8168600,2.3309200 | 444430 | 4629659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41718-foto-08026-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord dels masos la Castanyera i la Morera. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41726 | Pont (riera de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. | 08026-196 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7772800,2.3524700 | 446186 | 4625251 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41727 | Pont 1 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-197 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744600,2.3524200 | 446180 | 4624938 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41728 | Pont 2 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-198 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744200,2.3517000 | 446120 | 4624934 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41735 | Dipòsit de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a Sant Jaume de Viladrover, entre el Raval i el Pla de Sant Jaume. Aquest es tracta d'un dipòsit cilíndric, d'uns 13 m de diàmetre i uns 4 m d'alçada, construït amb formigó. A la banda oest trobem també una estructura de planta rectangular feta de maons que forma part de les mateixes instal·lacions. | 08026-206 | Sant Jaume de Viladrover | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona de Sant Jaume de Viladrover. | 41.8307600,2.2619700 | 438716 | 4631249 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41735-foto-08026-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
41739 | Pantà d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-daiguafreda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Pantà ubicat en el curs de la riera del Pujol o de Picamena, a tocar del punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda. Té uns 1770 m² de superfície depenent de l'època de l'any. Al sud hi ha una gran presa de formigó amb forma corba, d'uns 22,5 m de llarg i uns 12 m de profunditat. Entre el pantà i el camí també hi ha un mur de formigó d'uns 34 m de longitud. | 08026-210 | Brull, el | Els pantans artificials han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona d'Aiguafreda. | 41.7901900,2.2892500 | 440944 | 4626726 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41739-foto-08026-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc és un refugi de pesca. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
41742 | Dipòsit del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Dipòsit municipal d'aigua situat a l'est del nucli del Brull, a tocar de la carretera BV-5301. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular de grans dimensions, d'uns 56 m de llarg per 17 m d'ample, construït amb formigó. La seva alçada màxima és d'uns 5 m, però és variable degut al pendent del terreny. A la cantonada oest trobem dues estructures més de planta rectangular que formen part de les mateixes instal·lacions. | 08026-213 | Brull, el | Els dipòsits d'aigua han servit per emmagatzemar aigua per usos agrícoles lligats a l'explotació agrícola de la zona del Brull. | 41.8161400,2.3095700 | 442656 | 4629593 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41742-foto-08026-213-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Forma part de la xarxa d'abastiment d'aigua del municipi. | 76 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||
41686 | Bandera del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull | XX | És d'elaboració molt recent. | Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament. | 08026-156 | Brull, el | Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 1999 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||
41676 | Aplec de Matagalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XX | L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau. | 08026-146 | El Brull, Viladrau i Montseny. | L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
41677 | Cap de Setmana Ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic | XX | El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals. | 08026-147 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
41678 | Gran Festa del Parc: festival de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos | XX | El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular. | 08026-148 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
41702 | Travessa Matagalls Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat | JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme. | XX | La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres. | 08026-172 | Brull, el | La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 1972 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41708 | Aplec de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | XX | Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. | 08026-178 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
41709 | Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya | Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. | 08026-179 | La Castanya | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
41729 | Festa Major de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover | S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans. | 08026-200 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
41730 | Festa Major del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull | La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... | 08026-201 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,83 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/