Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41709 Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. 08026-179 La Castanya 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41724 Als del Brull els diuen «potarrojos» https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. 08026-194 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Relacions entre municipis veïns. Toponímia. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41631 El Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVI-XVIII Està gairebé totalment restaurada. Masia històrica del Brull de grans dimensions, ara gairebé totalment restaurada, que consta de dos cossos principals adossats. Els dos cossos són de planta rectangular i fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis, tot i que degut a l'elevat desnivell del terreny aquests pisos es troben en diferents nivells del sòl. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats de forma regular i amb gran llinda també de pedra d'un color rogenc. Les finestres estan proveïdes d'ampit. La façana principal està orientada a l'oest, aquí hi ha la porta principal, però també trobem entrades a les façanes nord i sud. 08026-101 Brull, el En trobem les primeres notícies històriques als fogatges dels segles XV i XVI on ja apareix la masia del Pujol. Ara està gairebé totalment restaurada. 41.8030600,2.3028200 442083 4628145 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Trobem un cos afegit al sud i, uns metres enllà, un cobert. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41649 Decoració mural de Sant Martí del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/decoracio-mural-de-sant-marti-del-brull ALCOY i PEDRÓS, Rosa (1986). «Decoració mural del Brull» a 'Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Col. Catalunya romànica, 22. Enciclopèdia Catalana. GROS i PUJOL, Miquel S. (1991). 'Museu Episcopal de Vic: romànic'. Ausa Ed. ROSÉS i POU, Carme (1991). 'Museu Episcopal de Vic: 1r centenari'. Col·leccionable del setmanari Ausona. XII Van ser restaurades per A. Cividini. Les pintures de l'església de Sant Martí que han arribat fins a nosaltres es trobaven a la capçalera. Només se'n poden analitzar les que en dos registres particularitzen l'absis central i les que ornaven la volta i l'arc d'entrada. Tot i així el seu mal estat fa que no s'hagin pogut veure en la seva plenitud originària, algunes de les escenes han sofert pèrdues molt considerables. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pel tetramorf. La tècnica emprada és el fresc. Això té la seva importància si, seguint l'estudi de J. Dols i Rusiñol, tenim en compte que la resta de conjunts relacionats amb aquest opten per l'anomenat 'fresco secco'. El plafó del sostre fa 3,68 x2,56 m, l'interior de les absidioles és diferent en cada cas però estan entre 2,10 i 2,90 m d'alt, l'altura total del mur semicircular és de 3,52 m i l'obertura de l'absis fa 4,84 m de diàmetre. 08026-119 Brull, el Les va descobrir l'any 1909 en Josep Gudiol i Cunill i en deixà constància en les seves publicacions, fent notar que el conjunt de l'edifici devia anar originàriament cobert totalment de figuracions. El 1935 van ser traslladades al Museu Episcopal de Vic. Van ser restaurades per A. Cividini. 41.8167400,2.3054700 442316 4629663 08026 El Brull Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Fotografies: Gemma Llop. Fundació Enciclopèdia Catalana (1984). 92|85 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41659 Pantà de l'Estanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. 08026-129 Urbanització de l'Estanyol 41.8180300,2.2845400 440579 4629820 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41668 Can Ton https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Ha estat reformada i el seu estat de conservació és bo. Masia situada a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. És de planta rectangular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal al mig i una finestra a cada banda. Al primer pis hi ha dues finestres, alineades amb les inferiors, i un balcó a la part central que té una porta i una finestra. Tortes les obertures són fetes de carreus i amb llinda de fusta. Les finestres inferiors són reixades. 08026-138 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. 41.8304000,2.2593700 438500 4631211 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41668-foto-08026-138-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla S'hi accedeix per un camí particular amb una reixa. Hi ha una segona construcció amb funcions de garatge. Per la façana oest està adossada a can Nap. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41689 Lledoners del Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pujol Té un bon estat de salut. Es tracta d'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre. 08026-159 Brull, el 41.8031400,2.3022600 442037 4628155 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41703 Casanova de l'Estanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-lestanyol PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Ha estat restaurada i el seu estat és bo. Casa senyorial de grans dimensions i de planta lleugerament rectangular (el cos principal), d'uns 17 per 14,5 m aproximadament. Té un cos afegit a cada lateral, amb un nivell menys d'alçada, que li atorga un aspecte més allargat. Està feta de pedra amb acabat arrebossat i amb els revestiments d'obertures i cantonades embellits amb maó. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud, on s'hi troba la porta principal. Hi ha un mínim de sis portes més repartides per la planta baixa de la casa. De finestres en trobem més de 28. Gairebé totes les obertures són fetes de maó i amb arcs carpanells. A la part posterior hi ha un altre cos afegit i un mur amb arcades que tanca una piscina. 08026-173 Urbanització de l'Estanyol Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. 41.8219700,2.2789000 440114 4630261 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41703-foto-08026-173-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Una reixa envolta tota la finca i en restringeix l'accés. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41661 El Brullet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. -3500-2500 Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. 08026-131 Brull, el Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. 41.7946100,2.2751400 439776 4627226 08026 El Brull Obert Dolent Legal Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. 78 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41706 El pla de l'Ase Mort (llegenda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort. 08026-176 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41707 El pla de la Calma (llegenda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells. 08026-177 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41708 Aplec de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org XX Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. 08026-178 Sant Jaume de Viladrover Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41711 Elisabet Beneta (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. 08026-181 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41712 Valentina Vinyes i Grau (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. 08026-182 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41713 Elisabet Martina (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. 08026-183 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41714 Margarida Font (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. 08026-184 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41715 Montserrat Soler (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. 08026-185 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41723 Les pluges a Sant Segimon https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pluges-a-sant-segimon 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org Diuen que antigament els veïns de sant Martí del Brull feien romeries a Sant Segimon perquè plogués, excepte un veí, de la masia del Maset, que demanava sol. 08026-193 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta llegenda denota la importància de la meteorologia lligada a les activitats econòmiques de l'època, basades totes elles en el sector primari i, per tant, on la pluja era i és encara necessària. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41729 Festa Major de Sant Jaume de Viladrover https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-jaume-de-viladrover S'organitza el dissabte més proper al 25 de juliol. Entre els actes habituals hi ha un sopar popular, ball, missa i sorteig de productes artesans. 08026-200 Sant Jaume de Viladrover 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Són els sacerdots de Sant Miquel de Balenyà els responsables del culte a Sant Jaume de Viladrover. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41730 Festa Major del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-brull La festa major del municipi es celebra el cap de setmana posterior al 15 d'agost. Dins el seu programa d'activitats hi trobem una passejada popular, ball, missa, sardanes, activitats infantils, sopar popular... 08026-201 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41731 Festa de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-marti La festa de Sant Martí dels Brull es celebra el cap de setmana més proper a l'11 de novembre en honor al seu patró (Sant Martí) i coincidint amb la castanyada. Aquest, una castanyada popular, és el principal acte de la celebració. 08026-202 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla També és coneguda com a Festa Major d'Hivern o festa de la Castanyada. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41531 La Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. XVIII Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era. Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula. 08026-1 Brull, el Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera. 41.8126700,2.3302600 444371 4629194 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41532 La Castanyera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanyera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l'arrebossat dels seus murs. Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s'hi pot accedir també des de tramuntana. L'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud. 08026-2 Brull, el Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l'antiga masia. Tan sols la construcció d'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. 41.8140300,2.3275800 444150 4629347 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41533 Serra-Montmany https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XVIII Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. 08026-3 Sant Jaume de Viladrover Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. 41.8282900,2.2575300 438345 4630978 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41534 Sant Jaume de Viladrover https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. XI-XX Va ser restaurada al 1926. Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula. 08026-4 Sant Jaume de Viladrover Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. 41.8274400,2.2528100 437952 4630887 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-3.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu. 92|94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41535 L'Estanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIV-XX Ha estat restaurada totalment, pràcticament només s'han respectat les façanes. Masia de grans proporcions formada per tres cossos, el més antic dels quals presenta reminiscències d'un gòtic tardà. El cos principal consta de planta, dos pisos i golfes, i té la façana principal al sud, tot i que també s'hi pot accedir des del nord. A aquest cos hi ha un edifici adossat a la part de ponent, de planta quadrada i dos pisos, en el qual es pot veure un doble nivell de galeries al primer i al segon pis. Hi ha restes d'un segon cos afegit al sud, actualment ensorrat, i, finalment, podem veure-hi un pou adossat a l'exterior de la façana nord. Com a conjunt, l'Estanyol se'ns mostra com una casa de grans proporcions i d'aire senyorívol. 08026-5 Urbanització de l'Estanyol Masia existent a la baixa Edat Mitjana amb importants reformes fetes en el decurs dels segles XVIII i XIX. Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà. 41.8193100,2.2821900 440385 4629964 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41535-foto-08026-5-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment forma part de les instal·lacions del Club de Golf Montanyà, que hi ha ubicat a l'edifici les oficines. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41536 Capella Mitjancera o de La Font del Faig https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de construcció recent. Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. 08026-6 Brull, el Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. 41.8080400,2.3408600 445248 4628673 1961 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41537 Mas Font del Faig o Mitjancera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-del-faig-o-mitjancera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Es conserva perfectament, tot i que no és habitat regularment ja que l'edifici va ser restaurat als anys seixanta del segle XX. Mas de petites dimensions situat al pendent assolellat. Té la façana principal orientada al sud, tot i que d'ençà de la darrera restauració es pot accedir des de tramuntana i des de ponent. La seva situació al pendent fa que consti de nivells diferents i de dos pisos. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici és el resultat de l'annexió de dos cossos al volum original, situat a llevant. Presenta com a materials bàsics la pedra amb argamassa i la teula, tot i que per a la seva restauració s'ha utilitzat també el formigó i el totxo. 08026-7 Brull, el Tot i que es tenen notícies documentals de l'existència del mas de la Font del Faig, altrament dit Mitjancera, ja al final de l'Edat Mitjana, l'edifici actual possiblement dati dels segles XVIII o XIX. Després d'un estat d'abandonament total, ha estat restaurat i reconvertit en casa de recés, essent ara propietat d'una congregació religiosa. La restauració ha estat poc respectuosa amb l'antic mas. 41.8076900,2.3413400 445287 4628634 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Inicialment era anomenat Casanova de la Castanyera. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41538 El Pinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació. Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants. 08026-8 Brull, el Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull. 41.8216700,2.2964700 441573 4630216 1920-30 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41539 Creu de La Castanyera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la. Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa. 08026-9 Brull, el Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia. 41.8143700,2.3280400 444188 4629384 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41540 Ermita de La Castanyera o de la Trinitat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de nova construcció. Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. 08026-10 Brull, el Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. 41.8139400,2.3273300 444129 4629337 1985 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. 116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41541 Ermita del Pinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de nova construcció. Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. 08026-11 Brull, el Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. 41.8216400,2.2968600 441605 4630212 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41542 Cementiri de Sant Jaume de Viladrover https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de construcció recent. Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. 08026-12 Sant Jaume de Viladrover L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. 41.8274900,2.2527800 437950 4630893 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX 98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41543 Creu de Sant Jaume de Viladrover I https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-i GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX La base de la creu sembla restaurada recentment. Creu ornamentada de forja, pintada de color platejat, situada a les escales per accedir a l'església de Sant Jaume de Viladrover. La creu està a sobre d'una base o peanya de secció quadrada i d'un metre d'alçada aproximadament. La peanya està feta de blocs rectangulars de pedra, bastant regulars, units amb ciment. La seva aparença és molt nova. Creu i base descansen sobre dos graons fets també de pedres i ciment. 08026-13 Sant Jaume de Viladrover La creu és molt posterior a la creació de l'església de Sant Jaume de Viladrober, construïda al s.XVII. Tot i això, amb les reformes efectuades a l'església al 1926 es devia refer alhora aquesta creu. 41.8273300,2.2528500 437956 4630875 1926 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41543-foto-08026-13-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla S'hauria refet amb la renovació de l'església de Sant Jaume de Viladrober al 1926. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41544 Turó del Prat d'Ori https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. IV/V-IX/X Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. 08026-14 Brull, el La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). 41.8243400,2.3048100 442268 4630507 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg Legal Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. 85|80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41545 Can Baucells https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baucells PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XVIII Algunes zones de l'edifici han perdut part de l'arrebossat que lliga els carreus, però no en fa perillar l'estructura ni la mateixa façana. Masia de planta rectangular (gairebé quadrada) amb la façana principal orientada sud-oest. Està feta de pedra unida amb argamassa i la teulada, que és de doble vessant, amb teula àrab. Té dos pisos i les golfes. Les finestres son rectangulars i estan emmarcades amb grans lloses de pedra. La llinda de la porta principal té un gravat on s'hi llegeix '1691'. La masia té un cos afegit a llevant, de dos pisos d'alçada, i un segon cos afegit a aquest primer d'una sola alçada amb funcions de cort probablement. 08026-15 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia s'erigí just en el període de màxima activitat econòmica i ramadera dins del terme del Brull (segles XVII-XVIII) i, per tant, respon a les necessitats econòmiques de la zona. 41.8274100,2.2531200 437978 4630884 1691 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41545-foto-08026-15-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment és coneguda també com a cal Bonjorn. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41546 Alzina de Santandreu de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. 08026-16 La Castanya S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. 41.8017500,2.3528000 446234 4627968 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41547 Santandreu de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Se'n va restaurar una part als anys 50. Petit complex agrari/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest). 08026-17 La Castanya Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats). 41.8025600,2.3534100 446286 4628057 1725 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41548 Font de Santandreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font. 08026-18 La Castanya Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls. 41.8016100,2.3518100 446152 4627953 1968 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41549 Can Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bou PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XVIII Està en runes. Petita masia de planta rectangular, d'uns 12 per 8,5 metres, feta de pedra unida amb argamassa, de dos pisos d'alçada i de teulada de doble vessant. La masia està en runes. En queden dempeus gairebé senceres les quatre parets (falta un tros de la paret posterior) però el sostre ja ha cedit. La porta principal està orientada al ENE i té una gran llinda de pedra. Hi ha obertures de petites dimensions a les quatre parets i només una finestra de dimensions més grans (1,2 x 0,5 m) a la paret lateral esquerra. A dins s'observa una paret que delimita un espai independent. 08026-19 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. 41.8279900,2.2604900 438591 4630943 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41549-foto-08026-19-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La vegetació ha envaït l'interior i part d'una de les parets de la masia. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41550 Can Carena https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. XVII-XVIII En runes. Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. 08026-20 Brull, el En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. 41.8192900,2.2751300 439798 4629966 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41551 Can Gasala https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gasala PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX L'arrebossat de la paret ha caigut en part i això fa que l'edifici denoti la necessitat d'una millora estructural externa. Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, de dos pisos d'alçada, feta de totxo i arrebossada. La teulada és a doble vessant, amb desguàs a llevant i a ponent, de teula. La façana principal està orientada a ponent, amb dues portes rectangulars i una finestra al pis de baix i tres finestres al pis de dalt. Aquests finestres són rectangulars i aproximadament d'1 metre per 90 cm. Al sud i ha un cos afegit també de teulada a doble vessant, més petit, però d'alçada una mica superior. A llevant hi ha un altre cos afegit amb teulada d'una sola vessant i de només un pis d'alçària. 08026-21 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia ha patit reformes estructurals segons les necessitats de cada moment històric i això ha provocat que no mostri una unitat arquitectònica. 41.8303800,2.2548800 438127 4631212 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41551-foto-08026-21-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Hi ha hagut diverses reformes estructurals fet que comporta una barreja d'estils arquitectònics poc definits. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41552 Can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Està completament restaurada i el seu estat és òptim. Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. 08026-22 Brull, el Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. 41.8194300,2.2929100 441275 4629970 1790 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41553 Torrent de can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. 08026-23 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8183300,2.2959600 441527 4629845 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41554 Font de can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-0 ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX Caldria dur-hi a terme treballs de desbrossament. Font situada al torrent de can Serrà i també proper a la masia del mateix nom. Consta d'un dipòsit de base quadrada d'aproximadament un metre d'alçada format per parets de totxana i ciment, amb restes d'arrebossat. La paret frontal és oberta fins a la meitat. La tapa d'aquest dipòsit és una gran llosa quadrada de pedra situada de manera que forma angle. De la base de la paret lateral esquerra en surt un petit broc metàl·lic, de secció circular, per on surt un raig d'aigua. 08026-24 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. 41.8188900,2.2951400 441460 4629908 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tota la zona està coberta d'abundant vegetació. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41555 Can Serradases https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serradases PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal. 08026-25 Sant Jaume de Viladrover Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural. 41.8363100,2.2468800 437469 4631876 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41556 Can Soler https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Va ser restaurada l'any 2000. Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada. 08026-26 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. 41.8313900,2.2587000 438445 4631322 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41557 La Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-2 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Hi ha zones de la façana que han perdut el seu arrebossat, sense perill per l'estrucutra ni la façana. Masia de planta rectangular (12 per 9 m aproximadament) amb planta baixa i pis. Està feta de pedra unida amb ciment, i acabat amb un arrebossat que es troba en un estat regular. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa pels laterals del mas. La façana principal està orientada a ponent, amb una porta amb llinda de fusta i una finestra a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Totes les finestres tenen marc de pedra. Al sud s'hi observa un cos afegit, no té porta i té el mateix acabat que la casa, per donar aparença d'un sol cos, però és de posterior construcció. Al nord observem que s'hi està construint actualment un nou cos. 08026-27 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola i ramader, activitat que encara avui dia s'hi desenvolupa. 41.8336600,2.2514000 437841 4631579 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41557-foto-08026-27-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla També és coneguda com la Caseta d'en Grau. Al costat i han diverses estructures (graners, coberts, etc.), doncs es tracta d'una masia d'explotació ramadera. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41558 Creu de Collformic https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. XX S'hi veuen petites reformes al pedestal. La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. 08026-28 Brull, el La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. 41.8012000,2.3478800 445825 4627910 1913 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-06-25 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
41559 El Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Ha estat recentment restaurada. Masia de planta rectangular (11 per 18 m aproximadament) amb planta baixa i primer pis. Està feta de pedra unida amb argamassa. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, i desguassa a la façana principal, orientada al SSE, i a la part posterior. Tan la porta, que disposa d'un petit sostre, com les finestres estan emmarcades amb pedra. Es veu perfectament a la façana meridional una posterior ampliació a llevant de l'edifici original que va mantenir la mateixa estructura d'aquest. A la banda de ponent observem un porxo. A la part davantera hi ha una era empedrada que dóna tota la volta a la casa, passant per sota del porxo. Hi trobem quatre fanals i un petit mur de pedra que separa l'era del jardí. 08026-29 Brull, el Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. 41.8203700,2.3044800 442237 4630066 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Observem dos cossos més a la part posterior de la masia, un per a la masoveria i un garatge. Tot el conjunt es troba envoltat d'un jardí tancat per xiprers. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-30 22:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5