Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41531 La Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. XVIII Darrerament se li han fet reformes a les cobertes, tant de la casa com dels coberts que delimiten l'era. Casa de planta quadrada, amb planta baixa, dos pisos i les golfes, i la teulada de doble vessant. Presenta un volum afegit a la façana de ponent que només arriba a l'alçada del primer pis. L'entrada principal és a la façana sud, al davant de la qual es veu una era semi enllosada i delimitada a ponent per uns corrals i a llevant per graners. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra unida amb argamassa, que impedeix veure els contorns, i la teula. 08026-1 Brull, el Tot i que la Morera existís ja a les darreries de l'Edat Mitjana, en tenim constància el 1419, la construcció actual data possiblement del segle XVIII, a l'igual que els coberts que es troben a la part de ponent de l'era, datats al 1700. Fins a meitats del s. XX va ser un mas amb una intensa activitat agrícola i ramadera. 41.8126700,2.3302600 444371 4629194 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41531-foto-08026-1-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Igual que moltes de les masies de la zona, la Morera segueix sent explotada com a centre agrari i ramader, però no és habitada permanentment. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41532 La Castanyera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanyera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Ha estat restaurada i condicionada els darrers anys, respectant-ne el seu aspecte exterior, no sols de les teulades i llinda, sinó també de l'arrebossat dels seus murs. Casa de planta quadrada, de grans proporcions. Té la façana principal encarada al sud, tot i que s'hi pot accedir també des de tramuntana. L'edifici consta de planta i pis, amb golfes. La teulada és a dues vessants (est/oest) i de teula àrab. Té una porxada que és de nova construcció. El seu interior ha estat adaptat a les necessitats de residència per a minusvàlids (és propietat del Cottolengo), i per tant la seva estructura ha estat modificada. Tota l'era que circumda la casa ha estat enquitranada i s'ha construït un edifici en la part nord, destinat a menjadors, i una església neoromànica al sud. 08026-2 Brull, el Casa pairal construïda a la segona meitat del segle XVIII (1762), possiblement en el mateix indret on anteriorment hi hauria l'antiga masia. Tan sols la construcció d'un porxo al sud ha alterat el seu aspecte exterior. Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. 41.8140300,2.3275800 444150 4629347 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41532-foto-08026-2-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al seu costat ha estat edificada de nou una capella romànica de pedra i lloses, al 1985. Actualment és residència esporàdica de malalts del Cottolengo. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41536 Capella Mitjancera o de La Font del Faig https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de construcció recent. Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. 08026-6 Brull, el Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. 41.8080400,2.3408600 445248 4628673 1961 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41537 Mas Font del Faig o Mitjancera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-font-del-faig-o-mitjancera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Es conserva perfectament, tot i que no és habitat regularment ja que l'edifici va ser restaurat als anys seixanta del segle XX. Mas de petites dimensions situat al pendent assolellat. Té la façana principal orientada al sud, tot i que d'ençà de la darrera restauració es pot accedir des de tramuntana i des de ponent. La seva situació al pendent fa que consti de nivells diferents i de dos pisos. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici és el resultat de l'annexió de dos cossos al volum original, situat a llevant. Presenta com a materials bàsics la pedra amb argamassa i la teula, tot i que per a la seva restauració s'ha utilitzat també el formigó i el totxo. 08026-7 Brull, el Tot i que es tenen notícies documentals de l'existència del mas de la Font del Faig, altrament dit Mitjancera, ja al final de l'Edat Mitjana, l'edifici actual possiblement dati dels segles XVIII o XIX. Després d'un estat d'abandonament total, ha estat restaurat i reconvertit en casa de recés, essent ara propietat d'una congregació religiosa. La restauració ha estat poc respectuosa amb l'antic mas. 41.8076900,2.3413400 445287 4628634 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41537-foto-08026-7-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Inicialment era anomenat Casanova de la Castanyera. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41538 El Pinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació. Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants. 08026-8 Brull, el Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull. 41.8216700,2.2964700 441573 4630216 1920-30 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41539 Creu de La Castanyera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-castanyera PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX El seu estat de conservació és bo tot i que la pedra està erosionada i envellida. S'ha construït una peanya de pedra per estabilitzar-la. Creu situada a l'accés del mas La Castanyera. La creu és de pedra i està formada per tres blocs de secció quadrada, units entre ells amb una mena de ciment o argamassa: el cos mesura aproximadament 4,5 metres d'alçada, el creuer uns 2 metres de llarg i el bloc que fa de cap no arriba al metre d'alçada. A la part baixa de la creu hi ha un a base rodona d'uns 70 cm d'alçada i 1,5 m de diàmetre que està feta de pedra unida amb argamassa. 08026-9 Brull, el Creu relacionada amb el mas de La Castanyera . El mas data de la segona meitat del segle XVIII, però anteriorment hi havia una antiga masia. 41.8143700,2.3280400 444188 4629384 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41539-foto-08026-9-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41540 Ermita de La Castanyera o de la Trinitat https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de nova construcció. Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. 08026-10 Brull, el Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. 41.8139400,2.3273300 444129 4629337 1985 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. 116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41541 Ermita del Pinar https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX És de nova construcció. Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. 08026-11 Brull, el Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. 41.8216400,2.2968600 441605 4630212 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41544 Turó del Prat d'Ori https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. IV/V-IX/X Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. 08026-14 Brull, el La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). 41.8243400,2.3048100 442268 4630507 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg Legal Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. 85|80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41550 Can Carena https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carena PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. XVII-XVIII En runes. Masia en runes de la qual només en queden restes dels murs exteriors. S'observa que era de planta rectangular, aproximadament de 13 per 8 metres. Les parets són fetes de pedra unida amb argamassa. De la paret de la cara sud no en queda res. De la resta es conserven tan sols els fonaments, fins a un màxim d'un metre d'alçada. 08026-20 Brull, el En trobem la primera referència en un recompte de masies que es dugué a terme l'any 1846, tot i que en aquells temps es coneixia amb el nom de Casanova del Rourell degut a la masia pròxima (era dels mateixos propietaris). Va ser una residència de masovers que va estar en funcionament fins el 1973. 41.8192900,2.2751300 439798 4629966 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41550-foto-08026-20-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot el conjunt està bastant cobert per la vegetació. Antigament se la coneixia com la Casanova del Rourell. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41552 Can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-1 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Està completament restaurada i el seu estat és òptim. Casa de planta quadrada i teulada de teula àrab a dues vessants, la part central de la qual és més elevada. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Té la façana principal orientada a llevant i és precedida per una era esdevinguda jardí. Els materials són pedra i teula àrab, i destaquen les llindes i marcs de la totalitat de les finestres, de pedra del país. A la part del sud hi ha un cos afegit que fa les funcions de galeria i de garatge. La casa ha estat restaurada completament per passar a ser segona residència, amb la conseqüent alteració dels espais de la planta baixa que han passat de ser magatzems a ser menjador i sales i cuina. 08026-22 Brull, el Es té constància històrica can Serrà des de la baixa Edat Mitjana. La casa que avui podem contemplar pertany, però, al segle XVIII, segons es desprèn d'un llinda de la façana principal: 1790. Cal destacar les marques del picapedrer que es troben a la part esquerra del marc de la porta principal. Can Serrà ha estat objecte d'una restauració als anys 80 del segle XX, el que li ha donat un aspecte completament renovat però sense perdre l'aire i les línies de la vella masia, i que ha comportat, entre d'altres coses, que ara es pugui veure tota la pedra de la façana rejuntada de nou. 41.8194300,2.2929100 441275 4629970 1790 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41552-foto-08026-22-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la part davantera hi ha una era enrajolada i tota la masia està envoltada per un jardí molt cuidat. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41553 Torrent de can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. 08026-23 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8183300,2.2959600 441527 4629845 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41554 Font de can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra-0 ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX Caldria dur-hi a terme treballs de desbrossament. Font situada al torrent de can Serrà i també proper a la masia del mateix nom. Consta d'un dipòsit de base quadrada d'aproximadament un metre d'alçada format per parets de totxana i ciment, amb restes d'arrebossat. La paret frontal és oberta fins a la meitat. La tapa d'aquest dipòsit és una gran llosa quadrada de pedra situada de manera que forma angle. De la base de la paret lateral esquerra en surt un petit broc metàl·lic, de secció circular, per on surt un raig d'aigua. 08026-24 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. 41.8188900,2.2951400 441460 4629908 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41554-foto-08026-24-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tota la zona està coberta d'abundant vegetació. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41558 Creu de Collformic https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. XX S'hi veuen petites reformes al pedestal. La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. 08026-28 Brull, el La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. 41.8012000,2.3478800 445825 4627910 1913 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2020-06-25 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41559 El Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Ha estat recentment restaurada. Masia de planta rectangular (11 per 18 m aproximadament) amb planta baixa i primer pis. Està feta de pedra unida amb argamassa. La teulada és a doble vessant, de teula àrab, i desguassa a la façana principal, orientada al SSE, i a la part posterior. Tan la porta, que disposa d'un petit sostre, com les finestres estan emmarcades amb pedra. Es veu perfectament a la façana meridional una posterior ampliació a llevant de l'edifici original que va mantenir la mateixa estructura d'aquest. A la banda de ponent observem un porxo. A la part davantera hi ha una era empedrada que dóna tota la volta a la casa, passant per sota del porxo. Hi trobem quatre fanals i un petit mur de pedra que separa l'era del jardí. 08026-29 Brull, el Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. 41.8203700,2.3044800 442237 4630066 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41559-foto-08026-29-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Observem dos cossos més a la part posterior de la masia, un per a la masoveria i un garatge. Tot el conjunt es troba envoltat d'un jardí tancat per xiprers. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41562 El Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Tot i que l'aspecte de la casa és bo, s'observa que l'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se'n fa. Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa. 08026-32 Brull, el Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. 41.8215800,2.3031700 442129 4630201 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla L'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41565 Font Cabridella https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabridella ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX S'hauria de dur a terme el seu desbrossament. Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d'un mur posterior, d'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d'un metre d'alçada aproximadament, en forma de 'U' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d'on raja l'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria. 08026-35 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. 41.8033400,2.3470300 445756 4628148 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41566 Font de Collformic https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Hi hauria d'haver una neteja de la pedra. Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes. 08026-36 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8015800,2.3460700 445675 4627953 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41567 Font de l'Aulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet-0 ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX S'hauria de desbrossar tot el conjunt. Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. Es tracta d'un mur corbat fet de carreus irregulars de pedra, d'uns 4 m de llarg, 1,2 m d'alt i amplada variable segons el talús de la muntanya. Sembla fet de pedra seca, però en algunes parts s'ha hagut d'utilitzar argamassa per fer l'estructura més resistent. A la base d'aquest mur hi ha un altre mur més petit que fa de banc o de lleixa; està fet també de pedra i fa uns 30 cm d'alt per 20 cm d'ample. A la part central del mur aquest graó no hi és, deixa un espai d'uns 40 cm d'ample que és on trobem el broc, metàl·lic i de secció circular, per on raja l'aigua. A sobre del broc hi ha una placa amb una dedicatòria a Artur Osona. Davant de la font el paviment és de lloses tallades de forma irregular. 08026-37 Brull, el Va ser restaurada i, en gran mesura, refeta, el juliol de 1972. 41.8137900,2.3384200 445050 4629313 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla També es coneix com a font de Riudeboix, doncs és el nom del torrent que l'abasteix. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41573 Les Illes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-illes PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XX Està totalment reformada, mantenint algunes parts de l'edifici original. Masia de planta rectangular de dimensions considerables, uns 23 per 16 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa i primer pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Aquesta teulada no és simètrica essent la vessant nord de major longitud. Les obertures són fetes amb el mateix tipus de pedra i amb grans llindes de fusta, a més estan proveïdes amb reixes de ferro. La façana principal està orientada al sud, a escasses passes de la carretera BV-5301, i hi trobem dues portes i quatre finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. A la façana oest hi ha una porta i quatre finestres a la planta baixa i el primer pis és obert a manera de porxo. A la façana nord observem que la part central de la casa és d'un sol pis i fa de garatge, amb una gran porta i una minúscula finestra. A banda i banda del garatge hi ha una finestra, i a sobre, corresponent al primer pis, n'hi ha quatre. La façana est és oberta, a manera de porxo, amb columnes del mateix tipus de pedra, i encara hi trobem un segon porxo afegit d'una sola vessant. A la façana sud hi ha un petit cos afegit. 08026-43 Brull, el Tenim constància històrica de les Illes ja al segle XIII, amb anterioritat del 1270. La construcció actual possiblement dati del segle XVIII, amb diverses reformes i afegits fets al llarg del XIX i del XX. Les reformes que s'han fet darrerament li atorguen un aspecte molt nou. 41.8231100,2.2925800 441251 4630378 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41573-foto-08026-43-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba pràcticament a peu de carretera i molt a prop del pantà també de les Illes. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41574 Ajuntament del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX-XX S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. 08026-44 Brull, el El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. 41.8169400,2.3053100 442303 4629685 1885 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41575 Castell del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull <p>ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> IX-XV Es troba en ruïnes. <p>Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí, se'n conserva part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla ser que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII.</p> 08026-45 Brull, el <p>Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres.</p> 41.8167800,2.3045500 442239 4629668 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41575-foto-08026-45-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-25 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables. L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. 92|85 45 1.1 1771 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41576 Castell del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-del-brull-0 ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. BURON, Vicenç (1989). 'Castells romànics catalans: guia'. Edicions Mancús. CATALÀ i ROCA, Pere (1990). 'Comentaris a castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1973). «Castell del Brull» a 'Els castells catalans'. Rafael Dalmau, Editor. ADELL, Joan A.; PLADEVALL, Antoni; BENET, Albert (1984). «Castell del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. IX-XII-XV Es troba en ruïnes. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. 08026-46 Brull, el Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si be inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als Comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren en la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins el 1415; i la menor era dels Desbrull, que residien al castell. El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola, i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals. El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. 41.8167800,2.3045500 442239 4629668 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41576-foto-08026-46-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla L'Antic castell del Brull està ubicat en un turó a ponent de l'església de Sant Martí, situat al nord del massís del Montseny. Es tracta d'un castell de planta pentagonal que consta d'una torre circular a cada angle, amb una torre semicircular al centre del mur nord de la fortificació. Del castell, se'n conserva en alçada una de les torres circulars i part d'un pany de muralla d'uns 4 metres d'altura. Es distingeixen dues fases constructives, que cal situar cronològicament entre els segles XII i XIII. En la primera fase, l'aparell és de carreuons de pedra calcària de color blanc, lligats amb morter de calç molt granulós, i amb una factura regular. Les torres tenen un metre de diàmetre, en la seva fase constructiva original. La segona fase es diferencia per la utilització de carreuons de pedra sorrenca de color vermell, d'una millor factura que en el moment anterior. Els carreuons són més grans i estan més ben tallats. En aquest moment, les torres són revestides i reforçades, i les parets s'eleven. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. 92|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41577 Sant Martí del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. XI-XVIII Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791. 08026-47 Brull, el L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. 41.8167400,2.3054700 442316 4629663 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41578 Les Batalles https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-batalles PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XVIII S'observen parts clarament restaurades. Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 9 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals de la casa. Consta de planta baixa i primer pis. La majoria d'obertures han estat reconstruïdes amb totxanes, en lloc de la pedra, i les llindes són de fusta. La façana principal s'orienta al NO. En aquesta façana observem una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres de la planta baixa són reixades. Al lateral SO hi ha dos cossos afegits d'una sola planta i una finestra al primer pis. A la façana posterior hi ha també un petit cos afegit i dues finestres de petites dimensions a la planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres més. En aquesta façana s'hi detecta una antiga obertura a la planta baixa que ha estat tapiada. 08026-48 Brull, el Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. 41.8202700,2.2679200 439200 4630080 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Davant la masia hi ha una altra edificació que pot fer de magatzem, garatge, etc. Ambdues edificacions i l'era de gespa que hi ha al davant estan envoltades amb una tanca feta d'estaques de fusta i filaments elèctrics. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41579 L'Aranyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/laranyo PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Ha estat recentment restaurada. Masia de planta rectangular de forma allargada, d'uns 15 m de façana per 6,5 m de fondària, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal s'orienta al SE. En aquesta façana hi trobem la porta principal i dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i una petita obertura a les golfes. Les obertures (a part de la de les golfes) són fetes amb carreus de pedra tallats de manera regular, de gran mida i d'un color més fosc que els de la resta de la casa. Algunes d'aquestes obertures tenen la llinda decorada amb carreus que fan una forma triangular o bé d'arc. A la gran llinda de la porta hi ha la data 1803. A la part posterior hi ha dos volums afegits, de grans dimensions, amb teulada d'una sola vessant orientada al NO; el primer té dos pisos i el segon només planta baixa. Al lateral esquerre hi trobem un cos afegit d'una sola planta, un cobert i un tancat. Al lateral dret hi ha un cos afegit que segueix la línia de la teulada. 08026-49 Brull, el Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. 41.8249700,2.2698000 439361 4630601 1803 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41579-foto-08026-49-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la part davantera hi ha una gran extensió de camps de conreu, amb un pou proper a la casa. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41580 Pou de l'Aranyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-laranyo Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. XX Es troba en mal estat de conservació. Pou situat al camp de conreu de davant el mas de l'Aranyó. És un pou de secció quadrada, aproximadament d'un metre i mig de base per, també, un metre i mig d'alçada. Els materials de la construcció són la pedra i el ciment tot i que en algunes parts (sobretot a les cantonades) ha estat reconstruït amb totxanes. La teulada és de doble vessant, feta de teula àrab i amb alguns rocs a sobre per assegurar aquestes teules. A la paret orientada al SO hi trobem una porta feta de fusta, també en mal estat, d'aproximadament 120 cm d'alçada i 50 cm d'ample. Un metre per davant de la paret frontal del pou veiem un registre d'aigua amb una tapa metàl·lica. 08026-50 Brull, el Aquest pou forma part del conjunt agrícola de l'Aranyó. 41.8252300,2.2710600 439466 4630629 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41580-foto-08026-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquest pou s'utilitza per regular l'aigua de reg dels camps on es troba. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41583 La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-0 <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona.</p> XII-XX Ha estat restaurada completament. <p>Construcció de planta rectangular amb la façana principal a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula a quatre vessants. L'edifici actual és el resultat de l'ampliació del nucli primitiu cap al sud. Destaquen unes finestres d'espitllera visibles als murs de tramuntana i llevant. S'accedeix al seu interior per un portal de pedra datat al segle XIX (1869). La seva estructura interna respon a les necessitats pròpies d'una casa de pagès, amb una planta destinada a magatzems i els pisos superiors a l'habitatge. Són destacables les galeries porxades del pis superior, restaurades recentment. A l'extrem de tramuntana hi ha un darrer cos afegit.</p> 08026-53 Brull, el <p>Aquesta fortalesa és documentada a partir del segle XII. En el mas actual es guarda documentació de la família des de 1270. Pel que fa al punt de vista arquitectònic, les finestres espitlleres poden datar-se al segle XIII; del XVIII hi ha una llinda reaprofitada al sector nord de la façana principal; del segle XIX tot el cos sud i la remodelació de la façana amb el portal principal, i del XX la restauració de les cobertes i el repicat de la façana principal. El seu estat de conservació és bo i avui funciona encara com a explotació agrícola.</p> 41.8043000,2.2847900 440587 4628295 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41583-foto-08026-53-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-16 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Dins de la finca hi trobem les instal·lacions ramaderes, un pou i una bassa. 94|98|85 45 1.1 1772 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41584 Pou de La Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-sala Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. XVIII-XIX Està totalment restaurat. Pou de forma cilíndrica fet de carreus irregulars de pedra, de color clar, i ciment. Fa aproximadament 1,6 metres de diàmetre i uns 2 metres d'alçada. El sostre està fet de lloses de pedra i vessa cap al NE. A la banda SO hi ha una porta de fusta, de 50 cm d'alçada i 35 cm d'amplada aproximadament. L'obertura de la porta està feta amb carreus grans tallats de forma regular. A l'esquerra d'aquesta porta hi ha un sortint de forma rectangular que fa uns 35 cm d'alçada. Tot el conjunt està restaurat i ofereix un aspecte molt nou. 08026-54 Brull, el Antigament sí que s'utilitzava per a l'extracció d'aigua però en l'actualitat no té cap funció associada. 41.8047200,2.2853200 440631 4628342 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41584-foto-08026-54-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla L'aigua es troba només a uns tres metres de profunditat. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41585 Mas Casademunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVI-XIX Presenta nombroses reformes amb maons. Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem NO s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres. 08026-55 Brull, el Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció. 41.8160600,2.2973900 441644 4629592 1635 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla També se'l coneix com a Casa de l'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41586 Església del mas Casademunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX Església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original. 08026-56 Brull, el La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc. 41.8162800,2.2978600 441683 4629617 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-3.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 105|116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41587 Pou del mas Casademunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-casademunt Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX És necessària una actuació de restauració de l'element. Pou de secció quadrada, d'uns 1,2 metres de costat, fet de maons i ciment, amb els caires superiors arrodonits. Està decorat amb rajoles valencianes excepte les cantonades que són d'obra vista. A la base hi ha com una peanya o graó fet també de maons que sobresurt 40 cm per cada costat i que fa 20 cm d'alçada. Contant la base el total fa 1,2 m d'alçada aproximadament. Dels laterals del pou en surten dues barres de ferro forjat unides per dalt amb una altra barra de ferro. A la part superior el ferro forjat té forma triangular i està guarnit amb diverses ornamentacions. Del mig en penja una cadena. L'alçada total des del sòl fins a la part superior del ferro forjat és d'uns 3 metres. 08026-57 Brull, el Aquest pou està lligat a la masia i als seus usos agrícoles. 41.8159200,2.2974000 441645 4629577 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Avui dia no té funció de pou. 105|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41588 Font de Casademunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX No funciona com a font. Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l'altre, d'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l'heura. Al mig d'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d'alçada. 08026-58 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8149100,2.2970200 441612 4629465 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Les religioses del mas Casademunt l'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41589 Ginebró de Casademunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro-de-casademunt L'arbre presenta un estat de risc degut a una malaltia Magnífic espècimen de ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. badia) de mides espectaculars. Situat a prop del mas Casademunt, del qual rep el nom, aquest arbre monumental té més de 1000 anys d'existència. De fet, hi ha gent que sosté que s'aproxima als 2000 anys d'edat però no podem saber-ho amb certesa. El tronc fa un metre de diàmetre a la seva base i es va eixamplant en alçada. Està esberlat pel mig, on s'aprecia un forat de grans dimensions, i en surten cinc grans ramificacions en totes les direccions. Aquest tronc, en part, està cobert de molsa i líquens. Supera els 14 metres en alçada. 08026-59 Brull, el 41.8149000,2.2960200 441529 4629465 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41589-foto-08026-59-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya. Generalment els ginebres són arbustos o petits arbres de poc més de 4 metres d'alçada, en aquest cas les seves mides són espectaculars. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41590 El Boix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boix PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIII-XVIII El fet que actualment no es trobi habitat no ha afectat a les seves estructures i estat de conservació. Tot i que és explotat com a centre agrari, el seu estat pot començar a perillar. Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. Té la teulada a dues vessants i la façana principal és orientada a llevant. S'accedeix al seu interior a través d'un portal que condueix a l'era enllosada i delimitada per la casa, dos portals (un a llevant i un a ponent) i un cobert. A la part del darrera hi ha estat edificat un cos rectangular afegit a la casa. A la part sud es pot veure un forn, avui inservible, adossat a l'exterior del mur. Tot i que no és habitada amb regularitat, hom l'explota com a centre agrícola i ramader. 08026-60 Brull, el Tot i que ja es troba documentada l'any 1270, l'actual edifici possiblement dati del segle XVIII. Se sap del Boix que va resistir les calamitats dels segles XIV i XV i que continuava sent una de les masies importants al segle XVIII. 41.8012300,2.2820000 440352 4627957 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41590-foto-08026-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41590-foto-08026-60-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Són destacables les llindes bellament decorades que es troben a la façana principal, a l'alçada del primer pis, tallades amb formes arrodonides, dotant la finestra d'una aparença d'arc. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41591 El Brugué (El Bruguer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brugue-el-bruguer PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIII-XVIII El seu estat de conservació és bo. Masia de planta quadrangular amb la façana principal orientada al sud. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada de dues vessants. S'accedeix al seu interior per un portal de grans dovelles obert a la façana principal. L'asimetria de la teulada és deguda a la prolongació cap a llevant del cos principal de la casa. Pel fet d'haver estat habitada ininterrompudament, el seu estat de conservació és bo, i entre les reformes més visibles hi ha un contrafort a la paret de tramuntana, amb forma d'arcbotant. Al cos principal se li ha afegit un altre al sud. 08026-61 Brull, el El Brugué està documentat des de l'any 1270. Se sap que va resistir les sotragades dels segles XIV i XV. Es tracta, doncs, d'una de les masies històriques del Brull. L'edifici actual data possiblement de mitjans de segle XVIII, tal i com ens revela una llinda del primer pis de la façana principal (1780). El fet que encara estigui funcionant com a centre agrari important ha contribuït notablement al seu manteniment. 41.7977000,2.2711600 439448 4627572 1780 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41591-foto-08026-61-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La llinda de la finestra central del primer pis de la façana principal presenta la data 1780. Darrerament s'ha construït un cobert al davant, així com algunes granges a les immediacions. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41592 Forn de calç del Brugué https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-brugue Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVII-XIX Només en queda una part de la paret de pedra. Se'n conserva el clot i una part de les pedres que conformaven l'olla o la caixa. El clot que observem fa entre 3,5 i 4 metres de diàmetre. L'alçada va en funció del pendent, que és accentuat, i varia entre els 2 i els 3 metres depenent del costat. El vessant està orientat al NO, que és on hi ha la part fonda i on es conserva encara un tros de la paret de pedra. Aquesta paret està feta de carreus irregulars de pedra sense cap mena de material per lligar-los. El gruix d'aquesta paret és d'uns 30 cm i se'n conserva un pany d'uns tres metres d'ample. 08026-62 Brull, el Els forns de calç efímers, com aquest, es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes es solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX. 41.7997300,2.2708900 439428 4627798 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Són les restes d'un antic forn de calç situat a la finca del Brugué. 98|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41593 Can Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines-1 PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIII-XVIII Ha estat restaurada totalment. Masia formada a partir d'un cos inicial de planta quadrada al que se li han afegit dos cossos a la part de ponent. El cos principal consta de planta baixa i un pis amb golfes, i presenta una teulada de teula àrab de dues vessants. Té la façana principal orientada cap al sud, i s'hi accedeix a través d'una era enllosada i delimitada per un mur de contenció. Els materials constructius són la pedra i la teula. Cal destacar la llinda de la porta principal, bellament decorada amb una creu de Malta esculpida i un rellotge de sol que es troba a l'alçada del primer pis. La seva estructura interior ha estat adaptada a les necessitats de segona residència. 08026-63 Brull, el Tenim constància documental del mas Coromines d'ençà de la baixa edat mitjana. Malgrat tot, l'edifici actual data de les darreries del segle XVIII, segons es desprèn d'una de les llindes de la façana principal (1796). 41.8118200,2.3022000 442040 4629118 1796 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41593-foto-08026-63-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la llinda de la façana principal hi ha la data 1796, la mateixa data que apareix al rellotge de sol. Darrerament ha estat restaurada totalment, esdevenint una segona residència. La restauració ha afectat a la coberta i al seu interior. També són de nova construcció la pràctica totalitat de les llindes de pedra de les diverses finestres. El seu estat de conservació actual és bo. 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41594 El Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIII-XX Ha estat restaurada gairebé completament, tant l'exterior com l'interior. Casa de planta quadrada amb la façana principal orientada al sud i la teulada a dues vessants (est/oest). Té planta baixa, un pis i golfes. Al cos original s'hi ha afegit posteriorment un cobert a la part de llevant. S'accedeix a la casa per un portal de grans dovelles que formen un arc de mig punt, i és destacable també la finestra gòtica que trobem a l'alçada de la planta baixa de la façana principal. La clau de volta de l'accés principal presenta un escut de família. Al davant de la casa trobem una era enllosada a la que s'accedeix per un portal, i que es troba delimitada pels coberts i per un clos de pedres. Després de la restauració, la casa conserva el seu aspecte exterior. L'edifici ha patit diverses transformacions tal i com podem observar en la situació i estil de les diverses finestres i obertures. 08026-64 Brull, el Segons l' historiador A. Pladevall, el Solà forma part de les masies històriques del Brull. Ja que la trobem esmentada al capbreu i els pergamins del 1270. Fou també una de les masies que resistiren la crisi baix medieval, i sabem que el 1870 era habitada. Darrerament ha estat objecte de restauració, ja que es trobava en estat ruïnós, i ha esdevingut segona residència. 41.8083600,2.2983900 441720 4628737 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41594-foto-08026-64-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La restauració ha afectat a la totalitat del seu interior, així com a les cobertes i forjats, molt malmesos d'ençà del seu abandonament. Dins la finca trobem també un pou, una bassa i una piscina. 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41595 Pou del Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-sola Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX-XX El seu estat és molt bo degut a que ha estat restaurat. Pou situat a la finca del Solà. És un pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra. A la meitat inferior els carreus estan units amb argamassa però a la meitat superior hi ha només la pedra seca. El sostre està fet amb lloses i vessa al NO. Es troba situat a la punta d'un talús que separa dues feixes per tant el sòl té dos nivells. A la part baixa l'alçada total del pou és de 2,6 metres mentre que a la feixa de dalt és només de 1,5 metres. De diàmetre fa 1,8 m aproximadament. A la cara SE hi ha una obertura de dos metres d'alçada i un metre d'ample. La part baixa d'aquesta obertura està tapada amb una gran llosa i a sobre hi ha una porta de fusta d'uns 40 per 80 cm. 08026-65 Brull, el Aquest pou està lligat a la masia del Solà i als seus usos agrícoles. 41.8085000,2.2979100 441680 4628753 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41595-foto-08026-65-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41596 Font dels Empouadors https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-empouadors ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX S'hauria de fer un desbrossament tan de l'entorn de la font com del broc. Font artificial que trobem situada al torrent Negre o torrent del Brugué. Veiem una caseta feta de totxana, de planta quadrada de tres metres de costat i entre 2 i 2,5 metres d'alçada, amb teulada de dues vessants feta de formigó. Aquesta té una porta de fusta per accedir-hi a l'interior on ni hi ha una bomba d'aigua. A la paret nord de la caseta, a la part inferior dreta, hi ha una obertura feta de pedra. D'aquesta obertura en surt un tub metàl·lic, d'uns 40 cm de llarg i uns 10 cm de diàmetre, per on raja l'aigua. Aquest tub es troba reposant sobre una teula i unes roques. 08026-66 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8017800,2.2726900 439579 4628024 08026 El Brull Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tota la zona propera al rajolí d'aigua es troba recoberta d'abundant molsa. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41597 Torrent del Brugué o torrent Negre. https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. 08026-67 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8023000,2.2713200 439466 4628083 08026 El Brull Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41604 Font Pomereta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-pomereta ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XIX-XX Es troba en un estat força bo. Font situada al torrent que du el mateix nom, a peu d'un dels camins que van al Matagalls. Es tracta d'una font ben visible, de grans dimensions. Hi ha una gran paret, feta de carreus i argamassa, que fa un arc gairebé semicircular d'entre cinc i sis metres de llargada. L'alçada en el punt més alt, que és el central, fa uns 2,6 m. En aquest punt hi trobem una creu de metall i a sota seu una placa amb una inscripció. A la base d'aquesta part central hi ha la pica que també està feta amb carreus i fa un metre de llarg per mig d'ample. Just aquí a la part de la pica, a la paret, hi ha la sortida de l'aigua sense que hi hagi broc, i entre aquest i la placa veiem quatre brocs més (sense aigua). A banda esquerra de la pica hi ha un banc fet de carreus, lloses i ciment, de 2,5 m de llarg i 0,5 m d'alçada. A la banda oposada hi ha una filera de tres metres de carreus amuntegats. 08026-74 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8188600,2.3393900 445135 4629876 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41604-foto-08026-74-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tant la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41605 Torrent de Font Pomereta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. 08026-75 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8249600,2.3335600 444656 4630557 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41606 Forn de calç del pla del Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-pla-del-forn Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. XVIII-XIX Està bastant ben conservat tot i que li falta alguna filera de maons i alguns carreus. Forn de calç situat a uns 150 m del GR2 en el seu tram entre el Brull i Aiguafreda. Es tracta d'un forn excavat en un talús de paret gairebé vertical, per tant està excavat en direcció horitzontal. L'estructura està feta amb volta de canó. D'ample fa 1,3 metres, d'alçada 1,6 m i de profunditat 2,5 m aproximadament. La meitat inferior del forn, corresponent a les dues parets que aguanten la volta, està feta amb carreus de pedra units amb ciment, la part de la volta de canó en canvi està feta amb maons. 08026-76 Brull, el Els forns de calç es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar cadascú la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes si solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX. 41.8055700,2.2936800 441326 4628430 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41606-foto-08026-76-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Just a sobre de l'estructura trobem el pla del Forn, descobert de vegetació, que du el nom degut a l'existència del forn de calç. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41619 Serradussà https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradussa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. XV-XVIII Està totalment restaurada. Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, feta amb carreus irregulars de pedra i ciment que consta de planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Aquesta teulada no és simètrica, és més llarga la banda de ponent, degut segurament a l'ampliació de la casa per aquesta banda. Les obertures estan fetes de pedra, amb grans carreus tallats regularment i grans llindes. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem dues portes, la principal amb la data 1797 a la llinda, i cinc finestres de les quals les dues de la planta baixa són reixades. Destaca a la part posterior un antic forn que sobresurt de la façana. Està totalment restaurada. 08026-89 Brull, el Tenim nocions de Serradussà ja el 1419, i més tard el 1586 com a masoveria del Pujol, tot i que probablement dati de temps més antics. L'activitat principal, per la ubicació del mas, ha estat l'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura pel consum de la casa, activitats que s'han desenvolupat fins als nostres temps. La casa ha estat habitada de forma continuada fins l'any 1960, quan l'última família masovera la va abandonar. Actualment la casa ha estat restaurada però no hi viu ningú. 41.8082900,2.3174900 443307 4628716 1797 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A les immediacions trobem corts i pallisses que també han estat reformades. 94|98|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41620 El Rourell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rourell PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. XIV-XVIII El seu estat és d'abandonament total. Antiga masia fortificada de planta rectangular feta amb carreus irregulars de pedra i argamassa. En algunes parts s'observa també l'acabat arrebossat. La teulada és de doble vessant, de teula. El cos principal consta de planta baixa i dos pisos. El mas actual és el resultat de l'addició de cossos al llarg dels anys a partir d'aquest cos inicial. La façana principal està orientada al NE, i just davant hi ha unes corts que s'uneixen a la casa per un porticó, tancant una petita era. Es percep la fortificació en la construcció d'una petita torre a la cantonada sud i al fet que la majoria d'obertures siguin posteriors a la construcció de l'edifici principal. La majoria d'aquestes són fetes amb pedra, amb grans llindes, però també s'hi observa el maó en algunes d'elles. El seu estat és d'abandonament total. 08026-90 Brull, el Tenim notícies del Rourell ja al 1322. Des d'aquesta data fins el 1973 la casa ha estat habitada de forma permanent. Com a casa de mitja muntanya la seva activitat principal ha estatt tant el cultiu de cereal com l'explotació del bosc. 41.8135000,2.2751800 439797 4629324 08026 El Brull Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41620-foto-08026-90-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A part de les corts hi trobem també altres cossos que feien de pallissa i de cobert. També un tancat fet amb un mur de pedra a la part sud. 94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41629 El Pont de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. 08026-99 Brull, el Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. 41.7999600,2.3006800 441903 4627803 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41630 La Palanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX S'hauria de desbrossar. La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. 08026-100 Brull, el Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. 41.8077000,2.3049800 442267 4628659 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
41631 El Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVI-XVIII Està gairebé totalment restaurada. Masia històrica del Brull de grans dimensions, ara gairebé totalment restaurada, que consta de dos cossos principals adossats. Els dos cossos són de planta rectangular i fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis, tot i que degut a l'elevat desnivell del terreny aquests pisos es troben en diferents nivells del sòl. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats de forma regular i amb gran llinda també de pedra d'un color rogenc. Les finestres estan proveïdes d'ampit. La façana principal està orientada a l'oest, aquí hi ha la porta principal, però també trobem entrades a les façanes nord i sud. 08026-101 Brull, el En trobem les primeres notícies històriques als fogatges dels segles XV i XVI on ja apareix la masia del Pujol. Ara està gairebé totalment restaurada. 41.8030600,2.3028200 442083 4628145 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41631-foto-08026-101-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Trobem un cos afegit al sud i, uns metres enllà, un cobert. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-26 04:47
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5