Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41533 | Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. | Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. | 08026-3 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282900,2.2575300 | 438345 | 4630978 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
41619 | Serradussà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradussa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a 'Monografies del Montseny', 26. Associació d'Amics del Montseny. | XV-XVIII | Està totalment restaurada. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, feta amb carreus irregulars de pedra i ciment que consta de planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Aquesta teulada no és simètrica, és més llarga la banda de ponent, degut segurament a l'ampliació de la casa per aquesta banda. Les obertures estan fetes de pedra, amb grans carreus tallats regularment i grans llindes. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem dues portes, la principal amb la data 1797 a la llinda, i cinc finestres de les quals les dues de la planta baixa són reixades. Destaca a la part posterior un antic forn que sobresurt de la façana. Està totalment restaurada. | 08026-89 | Brull, el | Tenim nocions de Serradussà ja el 1419, i més tard el 1586 com a masoveria del Pujol, tot i que probablement dati de temps més antics. L'activitat principal, per la ubicació del mas, ha estat l'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura pel consum de la casa, activitats que s'han desenvolupat fins als nostres temps. La casa ha estat habitada de forma continuada fins l'any 1960, quan l'última família masovera la va abandonar. Actualment la casa ha estat restaurada però no hi viu ningú. | 41.8082900,2.3174900 | 443307 | 4628716 | 1797 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41619-foto-08026-89-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A les immediacions trobem corts i pallisses que també han estat reformades. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||
41696 | Sot de les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell. | 08026-166 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7725600,2.3470000 | 445728 | 4624730 | 08026 | El Brull | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||||
41553 | Torrent de can Serrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. | 08026-23 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8183300,2.2959600 | 441527 | 4629845 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
41605 | Torrent de Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. | Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. | 08026-75 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8249600,2.3335600 | 444656 | 4630557 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||
41658 | Torrent de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. | 08026-128 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8147300,2.2832400 | 440468 | 4629455 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | ||||||||||||
41597 | Torrent del Brugué o torrent Negre. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. | 08026-67 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8023000,2.2713200 | 439466 | 4628083 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
41702 | Travessa Matagalls Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat | JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme. | XX | La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres. | 08026-172 | Brull, el | La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 1972 | 08026 | El Brull | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||||||
41664 | Turó del Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-montgros | MORRAL, E., NIETO, J. i MIQUEL, D. (1982). «Turó del Montgròs, El Brull» a 'Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, Antoni (1981). «El Brull» a 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1971). «El Brull» a 'Gran Enciclopèdia Catalana'. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV aC | Encara estan en curs d'excavació i de restauració. | El jaciment està constituït per una muralla que tanca l'accés a la península pel costat est, resultant una zona defensada de prop de 9 hectàrees. La muralla té uns 145 m de llarg i una amplada de 5 m amb una alçada màxima conservada d'entre 3 i 4 m; fou construïda sense fonamentació sobre la roca verge i/o sobre un estrat d'argiles vermelloses amb restes d'un anterior establiment datat de l'edat del Bronze Final II. La part central de la muralla s'aixeca sobre una plataforma natural lleugerament elevada. Als límits sud i nord d'aquest promontori natural es construïren dues torres trapezoïdals (11 x 6 m) contiguament a les quals la muralla continua fins trobar els cingles. La porta d'accés se situa al costat sud de la muralla, defensada per un petit baluard i per un doble parament a l'esquerra. El material utilitzat per a la construcció és la pedra calcària de la zona, amb blocs mitjans lleugerament escairats, d'aparença irregular i amb tendència a formar filades. A les cantoneres els carreus estan tallats. | 08026-134 | Brull, el | Les muralles del Brull o de Montgròs van ser descobertes l'any 1974, i encara estan en curs d'excavació i de restauració per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Segons es desprèn dels informes de les excavacions, es tracta d'una construcció defensiva dels ibers ausetans, construïda entre els segles IV i III aC amb importants reformes a l'època romana. Actualment s'ha consolidat un tram de muralla i dues de les seves torres. | 41.8032800,2.2733200 | 439633 | 4628190 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41664-foto-08026-134-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu descobriment ha estat important per a l'estudi del món iber, i més concretament dels ausetans. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
41544 | Turó del Prat d'Ori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-prat-dori | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IV/V-IX/X | Es conserven la majoria de caixes però algunes d'elles ja han perdut les lloses laterals. | Necròpolis d'inhumació situada dalt d'un turó proper al nucli del Brull (molt a prop del GR-2) i formada per un mínim de set tombes. Aquestes tombes de caixa estan fetes de lloses i pedres, i estan orientades únicament de dues maneres: orientació est-oest i nord-sud. | 08026-14 | Brull, el | La necròpolis se situa en un context històrico-geogràfic que cal situar entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana (IV/V-IX/X dC), entre el moment en que es generalitza la inhumació enfront l'antic ritual d'incineració i just abans de la implantació de la xarxa parroquial medieval de la zona, que obligarà a la població a enterrar-se dins els espais de les sagreres. Aquest espai de temps coincideix amb l'establiment del cristianisme a tota la zona, i es tenen dubtes de si les tombes podien pertànyer a la població ja cristianitzada o bé a grups de població residuals al marge de les noves creences (tal com indica l'orientació N-S d'algunes de les tombes). | 41.8243400,2.3048100 | 442268 | 4630507 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41544-foto-08026-14-3.jpg | Legal | Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A principis del segle XX el jaciment fou objecte d'una excavació clandestina per part d'uns seminaristes que estiuejaven la zona. | 85|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 | |||||||
41712 | Valentina Vinyes i Grau (bruixa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. | 08026-182 | Brull, el | La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 09:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,22 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml