Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
41616 | Molí de l'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ladrobau | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Està completament restaurat. | Es tracta d'un antic molí situat a la riba de la riera de Collformic, a peu del GR-5. Està totalment restaurat, de secció rectangular, feta de carreus de pedra i ciment, i en part amb un acabat arrebossat també de ciment. La teulada és d'una sola vessant, de teula àrab. Degut al desnivell del terreny la casa consta de diferents nivells de sòl en el seu interior, essent un màxim de tres. A la façana principal hi ha un cos afegit també de pedra. Al davant hi trobem una era enllosada i dues taules de pedra fetes amb les rodes del molí. Pel lateral dret unes escales fetes amb lloses baixen fins a tocar de la riera. | 08026-86 | La Castanya | La creació i unicació d'aquest molí anava lligada a la producció agrícola de l'Adrobau, aprofitant la riera de Collfornic. No tan sols el propietari de l'Adrobau sinó alguns propietaris veïns, pagant-ne un lloguer, en podien fer ús. | 41.7809900,2.3661000 | 447322 | 4625654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41616-foto-08026-86-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquest molí pertanyia a la masia de l'Adrobau, molt propera a aquest emplaçament i, d'aquí, el nom. Avui dia, al no tenir funció de molí, el lligam amb l'edifici principal ha desaparegut. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41670 | El Jovany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jovany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Es troba en runes. | El Jovany és una masia, que actualment es troba en runes, situada a la zona de la Castanya. Només en queden dempeus parts d'algunes de les parets, que són fetes de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. L'alçada màxima que s'aguanta dreta és d'entre 3 i 3,5 metres. Hi ha dues portes fetes de carreus molt més grans i regulars i llinda de pedra. També s'observen dues finestres, fetes també amb grans carreus tallats regularment. | 08026-140 | La Castanya | La primera aparició documentada data del 1697, en una llista de les cases que pagaven un tribut al rector de la Castanya. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7833200,2.3637900 | 447132 | 4625915 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41670-foto-08026-140-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41669 | Can Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domingo | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | El seu estat és ruïnós. | Masia en runes situada a la zona de la Castanya. Se'n conserven dempeus parts d'algunes parets i algunes bigues de la teulada de doble vessant. Aquestes parets són fetes de carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa, d'uns 30 cm de gruix i d'alçada variable. Hi ha una porta feta amb grans carreus i una gran llinda també de pedra on s'hi aprecia, més o menys, gravada la data 1879. També s'hi aprecia una petita finestra feta de carreus. | 08026-139 | La Castanya | Can Domingo apareix documentada per primer cop en un cens de l'any 1840, el moment en què la Castanya es va fusionar definitivament amb el Brull. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7837100,2.3637600 | 447130 | 4625958 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41669-foto-08026-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona boscosa envaïda per la vegetació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41615 | Can Bordons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. | 08026-85 | La Castanya | Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. | 41.7923900,2.3623400 | 447019 | 4626922 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Ajuntament del Brull. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
41617 | Riera de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). | 08026-87 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7907600,2.3612700 | 446929 | 4626742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
41684 | Font del Vilar II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-ii | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | El seu estat de conservació és bo. | La segona font del Vilar es troba passat el mas Adrobau, en un revolt de la pista que va a la Castanya. Consta d'una estructura vertical feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Aquesta estructura té forma de casa, amb els costats rectes i la part superior formant una mica d'angle. Fa aproximadament 110 cm d'alt i 90 cm d'ample. A un terç de l'alçada de la font hi ha una obertura per on raja l'aigua, i hi ha enganxada una teula que és la que canalitza l'aigua i fa de broc. A terra hi han algunes lloses cimentades per frenar l'erosió del terreny. | 08026-154 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7801700,2.3598800 | 446805 | 4625567 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41684-foto-08026-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està força envaïda per la vegetació. Només raja en certes èpoques de l'any. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41602 | Font del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gatell | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat recentment restaurada. | A la base hi veiem una pica que més o menys fa un arc circular, tot i que irregular, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El seu interior fa aproximadament 50 cm a la part més ampla i 30 a la part més estreta, el gruix total dels carreus és d'uns 45 cm. Enganxat a la pica per la part de la muntanya hi ha un petit mur (o paret) de pedra cimentat amb un broc metàl·lic que és per on raja l'aigua. Aquest broc és de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre, de 15 cm de llarg i aspecte ben nou. Aquest muret fa una mica de receptacle on s'hi acumula l'aigua a la seva part superior. A sobre, aprofitant el talús, hi ha uns carreus de pedra units amb ciment que completen l'estructura de la font. En total, des del terra, fa 1,8 m d'alçada. | 08026-72 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7988600,2.3594700 | 446786 | 4627643 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41602-foto-08026-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41618 | Riera de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny. | 08026-88 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7779400,2.3584900 | 446687 | 4625320 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||
41608 | L'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ladrobau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | La proximitat d'aquesta casa amb la del Vilar (Escola de la Natura) ha propiciat una restauració que actualment és en una fase molt inicial i que afecta per ara a les cobertes. L'interior es troba en estat totalment ruïnós. | Masia de planta rectangular resultat de l'afegit de diversos cossos a un cos inicial, donant com a resultat una allargada façana totalment desproporcionada amb l'amplada de la casa. Consta de planta baixa i un sol pis, està orientada cap al sud i té la teulada de teula àrab a dues vessants. La major part de les seves estances, excepte el cos central, eren destinades a magatzems, corrals i graners. A la façana principal hi podem veure un voluminós contrafort. És digne de menció l'arcada dovellada que hi ha a la porta principal. La masia s'ha format a partir d'un nucli inicial que possiblement dati del segle XVIII, tot i que en ell hi podem veure interessants elements anteriors, com les llindes d'una de les finestres del nord, que presenten una decoració poc habitual amb cercles. | 08026-78 | La Castanya | Aquesta masia pertanyia a l'antiga parròquia de la Castanya. Ja apareix documentada per primer cop el 1419. | 41.7795400,2.3578500 | 446635 | 4625499 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'era anterior, abandonada i coberta per abundant vegetació, hi trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. El seu emplaçament distant dels camins i carreteres han propiciat un abandonament primerenc. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41721 | Els Campots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-campots | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | Encara es troba en procés de restauració. | Masia situada a la Castanya, a l'est de Sant Cristòfol. Es tracta d'una casa de planta rectangular, d'una 10 m de façana, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa al nord i al sud. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi ha la porta principal, feta amb carreus i també totxana, que fa una volta de canó rebaixada. També hi ha una porta de garatge feta amb grans carreus tallats de manera regular i dues finestres al primer pis, ambdues amb llinda de fusta. | 08026-191 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir les funcions agrícoles inicials i ha passat a ser un edifici residencial. | 41.7839100,2.3571500 | 446581 | 4625984 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41721-foto-08026-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El fet d'estar en procés de restauració fa que hi convisquin materials originals i de nous. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41699 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Restes d'aquesta antiga masia situada a la vall de la Castanya, a pocs metres de la pista principal. Se'n conserven dempeus parts d'algunes de les parets de la casa. S'hi veu, més o menys, una planta rectangular allargada dividida en dues estances. Són parets fetes de carreus irregulars de pedra, la majoria de mida petita, i argamassa. Perduren alguns trams de paret de tres metres d'alçada en bastant bon estat. Hi ha una petita finestra rectangular amb llinda de fusta i també el que era, ara destruïda totalment, una porta també amb una prima llinda de fusta. | 08026-169 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. Alguns veïns de la zona diuen que antigament era una hostatgeria o fonda. | 41.7860500,2.3567000 | 446545 | 4626222 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41699-foto-08026-169-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les runes es troben bastant envaïdes per la vegetació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41667 | Can Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-font-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | Es troba en runes. | Can Font és una antiga masia de la zona de la Castanya que actualment es troba en runes. Està feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Se'n conserven dempeus algunes parts de les parets, d'uns 40 cm de gruix i d'alçada variable que arriba fins a un màxim d'uns 3 m. S'observa també part de la teulada, que és de doble vessant i de teula. Hi ha també una finestra, feta de carreus i amb llinda de pedra, i algunes bigues de fusta. Es pot deduir que la planta era de secció lleugerament rectangular o gairebé quadrada. | 08026-137 | La Castanya | Les primera aparició documentada de can Font és d'un cens que data del 1717. Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7848900,2.3565500 | 446532 | 4626093 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41667-foto-08026-137-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al mig de zona boscosa i està envaïda per la vegetació. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41698 | Can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pou-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya, a la vora de la pista que porta a can Bordons. Se'n conserva més o menys l'estructura de la planta, que és rectangular i feta de carreus irregulars de pedra i argamassa. Són unes parets gruixudes, de 40 cm d'ample o més, i la part més alta fa uns dos metres, tot i que és difícil de mesurar perquè està enclotada. La teulada era de doble vessant, allargada per ponent, i encara es pot veure alguna teula solitària. Hi ha també, encara, vàries de les bigues de la teulada. | 08026-168 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7846700,2.3559900 | 446485 | 4626069 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41698-foto-08026-168-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Està molt envaïda per la vegetació, sobretot per enfiladisses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41683 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat restaurada recentment i el seu estat de conservació és bo. | La font del Vilar està situada al nord de la masia que porta el mateix nom, prop del sot de l'Adrobau, a peu de la pista que va cap a la Castanya. És una font feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Consta d'una estructura vertical quadrada, d'un metre per un metre, que es recolza en el talús de la muntanya. A la part superior hi ha un ornament en forma de teulada de dues vessants que sobresurt una mica. Al bell mig de l'estructura hi ha el broc, que és metàl·lic i de secció circular, d'uns 6 cm de diàmetre. A la part inferior, a terra, hi la pica. La pica té forma quadrada i fa mig metre de costat i uns 40 cm d'alçada. El gruix de les seves parets és d'uns 18 cm. Al voltant de la font el terra està enllosat. | 08026-153 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7804000,2.3557700 | 446463 | 4625595 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41683-foto-08026-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pocs metres a la dreta de la font s'hi troben una taula i dos bancs fets també de carreus i de lloses. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41705 | Font (cal Geperut) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cal-geperut | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | Es troba en estat regular, hi han esquerdes i s'han desprès alguns carreus. S'hauria de desbrossar urgentment. | Font que es troba entre els masos de cal Geperut i can Pou, a peu del camí, a la Castanya. Es va fer aprofitant el talús de la muntanya fent-hi una paret amb carreus i ciment, d'uns 2 m de llarg i 1 m d'alçada. Al mig d'aquesta estructura hi sobresurt uns 10 cm un broc en forma de U que canalitza l'aigua. A sota, a terra, hi ha una pica rectangular de pedra. Aquesta té uns 45 cm d'ample, uns 25 de fondària i una alçada molt irregular que va dels 15 als 25 cm. | 08026-175 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7847600,2.3556300 | 446455 | 4626079 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41705-foto-08026-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot el conjunt es troba envaït per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41665 | Barraca d'en Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-terrers | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVIII | Es troba en runes. | Actualment només en queden una pila de carreus amuntegats sense cap mena d'ordre ni sentit. No es distingeix cap mena d'estructura que en pugui indicar la forma o les dimensions. | 08026-135 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7887800,2.3548900 | 446397 | 4626526 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41665-foto-08026-135-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Antiga masia situada a la Castanya, al nord-est de la Cortada. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41607 | El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-2 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està totalment restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Masia de grans proporcions, de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal al sud, precedida d'una era enllosada. La teulada és de teula àrab a dues vessants i l'aparell constructiu és de pedra. Destaca el portal d'arc de mig punt de la porta d'entrada amb la clau de l'arc decorada. El seu interior ha estat modificat i adaptat a les necessitats d'escola amb la construcció d'aules, dormitoris i menjador. Cal destacar el rellotge de sol de la façana principal, possiblement reaprofitat, així com les finestres del primer pis, la pedra de les quals és diferent de la resta. | 08026-77 | La Castanya | Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud. | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41607-foto-08026-77-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'edifici funciona com a escola de natura. Se la coneix com El Vilar de la Castanya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41646 | Escut del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-vilar | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVI-XVIII | Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s'han gastat amb el pas dels anys. | <p>És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l'escut. Actualment està molt desgastat.</p> | 08026-116 | La Castanya | <p>Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.</p> | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41646-foto-08026-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||
41647 | Rellotge de sol del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-vilar | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. 'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans' a Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/ | XVIII | Es troba en bon estat de conservació. | Rellotge de sol situat a l'alçada del primer pis de la façana principal del Vilar, a l'esquerra de la finestra central. Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, fet de guix, vertical declinant, amb orientació sud-est. Té marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda, sense nombres. La línia del migdia es vertical. El gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. Té la indicació de la data 1797 i està emmarcat amb motius geomètrics. | 08026-117 | La Castanya | Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud. | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 1797 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un rellotge de sol possiblement reaprofitat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
41720 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-0 | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Està en runes. | Antiga masia en runes situada a l'est de Sant Cristòfol de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra i ciment, tot i que en algunes parts s'observen també totxanes. Romanen dretes parts d'algunes de les parets de la casa però és impossible concretar-ne l'estructura de la planta. L'alçada màxima que se'n conserva és d'uns tres metres. Podem apreciar-hi dues portes, l'una enfront de l'altra, amb llinda de fusta i una d'elles amb els laterals de maó. S'hi distingeix també una finestra amb llinda de fusta. | 08026-190 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7832400,2.3546200 | 446370 | 4625911 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41720-foto-08026-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La zona està molt coberta per bardisses i vegetació diversa que en dificulta localització i l'accés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41627 | Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-geperut | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Actualment només se'n conserva l'estructura exterior. | Masia de planta rectangular, de forma allargada, situada molt a prop de l'església de la Castanya. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i, recentment, s'ha decidit arrebossar tot el conjunt. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a llevant i a ponent. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem la porta, que és feta amb carreus de mida gran tallats regularment i d'una pedra més vermellosa, i la llinda que és de fusta. Les finestres també estan fetes amb aquests carreus més grans però n'hi ha amb llinda de pedra i amb llinda de fusta. A ponent veiem que la masia es va ampliar amb dos cossos que segueixen la línia de la casa, això és el que li atorga aquesta forma allargada. A llevant hi ha adossats uns corrals. | 08026-97 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7841600,2.3541900 | 446335 | 4626014 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41627-foto-08026-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment només se'n conserva l'estructura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41547 | Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Se'n va restaurar una part als anys 50. | Petit complex agrari/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest). | 08026-17 | La Castanya | Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats). | 41.8025600,2.3534100 | 446286 | 4628057 | 1725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
41612 | Cementiri de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | L'estructura és recent i, per tant, en bon estat de conservació. | Cementiri de petites dimensions situat a tocar de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya, per la banda de llevant. Observem un cos amb una sola paret de nínxols, de dos fileres d'alçada, feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada d'una sola vessant (al sud) feta de teula àrab. Al davant hi trobem una era amb gespa, i un banc i un parell de xiprers entre els nínxols i la paret posterior de l'església. Un mur de pedra, d'uns 80 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, fet també amb carreus de pedra, delimita el recinte. S'hi accedeix per una porta de forja que es troba a tocar de l'entrada de l'església. | 08026-82 | La Castanya | Aquesta estructura és recent, tot i situar-se en la parcel·la destinada com a antic cementiri històric. | 41.7838000,2.3525100 | 446195 | 4625975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41612-foto-08026-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'estructura és actual tot i situar-se a la parcel·la on històricament hi havia hagut l'històric cementiri. | 119|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41613 | Font de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-castanya | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | La font és recent. | Font que es troba a la vora de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'un mur de pedra seca que s'ha fet aprofitant la inclinació del terreny i una alzina. Aquest mur, fet amb carreus irregulars, té un tros de paret recte, fa un angle on hi ha l'alzina i segueix amb un altre costat recte. La seva llargada total mesura entre cinc i sis metres i la seva alçada varia des del nivell del sòl fins a 1,2 m en el seu punt més alt. Al mig hi trobem una estructura rectangular feta de maons i en el seu centre una aixeta de metall. | 08026-83 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7835900,2.3524700 | 446192 | 4625952 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41613-foto-08026-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41613-foto-08026-83-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant de la font hi ha també un banc. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41621 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Es troba en estat ruïnós. | El Casal són les runes d'una masia situada a la Castanya, entre els masos del Boscàs i el Vilar. Actualment només en queden les restes d'alguns dels seus murs. Són murs de pedra, de carreus irregulars, i s'hi observa també en alguns punts l'ajuda de terra o argamassa. Aquests murs fan uns 40 cm d'amplada i la seva alçada, que és molt variable pel seu estat ruïnós, no supera els 2,5 metres. S'hi distingeixen més o menys fins a quatre compartiments diferents tot i que és impossible de saber l'ubicació de les obertures o la seva orientació. | 08026-91 | La Castanya | Aquesta masia va deixar de tenir una importància per la producció de la zona i això provocà un abandonament progressiu fins a arribar a un estat de deixadesa i posterior enrunament. | 41.7806900,2.3524900 | 446191 | 4625630 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41621-foto-08026-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El bosc està envaint aquestes runes. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41726 | Pont (riera de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-riera-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat a la confluència de la riera de la Castanya i el sot de les Mines. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé dos metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. La calçada està completament recoberta per terra i vegetació i no hi ha cap mena de barana. En total la llargada del pont és d'uns quatre metres. | 08026-196 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7772800,2.3524700 | 446186 | 4625251 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41726-foto-08026-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona és molt humida i està envaïda per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41614 | Creu del Pedró (o creu de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-o-creu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX-XXI | Tot el conjunt és recent. | Creu situada davant de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de forja. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb una mica de ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament, i un metre d'alçada. A sobre de la base de carreus trobem una gran llosa de pedra, quadrada, més ample que la peanya i que sobresurt pels quatre costats. Al centre d'aquesta llosa hi ha una creu de forja, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'amplada aproximadament. | 08026-84 | La Castanya | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. Aquesta creu es va construir a principis d'aquest segle però utilitzant algunes de les pedres de l'antic pedró de la Castanya que van trobar alguns dels habitants de la zona. | 41.7836000,2.3523700 | 446183 | 4625953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la creu de forja com la peanya semblen força recents. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41727 | Pont 1 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-1-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem bigues de formigó per subjectar l'estructura. Es troba a un metre escàs sobre el torrent. La seva amplada és 1,8 m i la seva llargada total d'uns 7 m. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-197 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744600,2.3524200 | 446180 | 4624938 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41727-foto-08026-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41725 | Bassa (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-sot-de-les-mines | XX | Bassa situada al sot de les Mines, una mica més amunt de la confluència amb la riera de la Castanya. Hi ha una petita presa feta de formigó que a la part central té una estructura metàl·lica que és per on passa l'aigua. Uns metres més amunt hi ha una altra estructura de formigó que fa que l'embassament tingui dos nivells d'alçada (d'un metre de diferència). | 08026-195 | La Castanya | 41.7763600,2.3523900 | 446179 | 4625149 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41725-foto-08026-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona on la llera del torrent és més ampla que en la resta del recorregut. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||
41609 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XI-XV | Restaurada a finals del s.XX | Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d'aresta. Ha desaparegut l'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S'accedeix a l'interior de l'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l'església al perllongar el mur. | 08026-79 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
41648 | La Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | IX-XX | El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81). | 08026-118 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||
41719 | Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. | XX | La pintura està força esborrada. | Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, d'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989). | 08026-189 | La Castanya | Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s'emparellaren l'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l'antic rellotge de sol que hi devia haver a l'església. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 1989 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
41611 | Rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XX | Quan els actuals propietaris la van comprar la van restaurar totalment. | Masia de planta rectangular força allargada, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. La façana principal s'orienta al sud. Cal destacar un porxo a l'entrada, aquí la paret fa una gran arcada de pedra a l'alçada del primer pis. L'entrada principal també està feta amb volta de canó. Aquest mas es troba adossat a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79) per la banda de llevant, doncs n'era l'antiga rectoria. A ponent hi trobem un pati i un segon edifici més petit també pertanyent a la casa. | 08026-81 | La Castanya | Aquest mas era l'antiga rectoria de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. | 41.7837600,2.3521800 | 446168 | 4625971 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment aquest edifici no pertany a l'església ja que és de propietat privada i, per tant, ha perdut la funció de rectoria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41548 | Font de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font. | 08026-18 | La Castanya | Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls. | 41.8016100,2.3518100 | 446152 | 4627953 | 1968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41728 | Pont 2 (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-sot-de-les-mines | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | Pont situat al sot de les Mines, a la Castanya, pocs metres per sota de la font d'aquest torrent. Consta d'un tauler i dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Al tauler també hi trobem una estructura de formigó que fa de base. Es troba a uns 2,5 m sobre el torrent. En total fa 1,8 m d'ample i uns 6 m de llarg. A ambdós costats de la calçada hi ha un petit ampit de 20 cm d'alçada. | 08026-198 | La Castanya | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.7744200,2.3517000 | 446120 | 4624934 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41728-foto-08026-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot l'entorn i bona part de la calçada estan recoberts per la vegetació. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41716 | Font (sot de les Mines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sot-de-les-mines | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Ha estat restaurada i el seu estat de conservació és bo. | Font situada al sot o torrent de les Mines, a uns 710 m d'altitud. Consta d'una paret vertical, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, que talla el talús de la muntanya. Aquesta paret fa uns quatre metres de llargada per tres d'alçada aproximadament. Al bell mig hi ha un broc metàl·lic de secció circular d'uns 6 cm de diàmetre, tot i que l'aigua raja per tot arreu menys per aquest broc. A terra, l'aigua és recollida per una pica perfectament cúbica feta també de carreus i ciment que té uns 70 cm de costat. | 08026-186 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7744300,2.3515900 | 446111 | 4624935 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41716-foto-08026-186-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba en una zona amb molta pendent on s'han construint uns graons fets de pedra per facilitar-ne l'accés. És una zona també molt humida i amb abundant vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41622 | El Boscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscas | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XII-XX | S'han anat reformant diverses parts de la casa al llarg dels anys. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | El Boscàs és una de les masies històriques de la Castanya. És una gran casa de pagès de grans dimensions feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, en part amb acabat arrebossat, i teula àrab. El cos principal, que és petit, té l'entrada orientada a ponent i la teulada de doble vessant al nord i al sud. Un segon cos afegit al sud, de major grandària, té la teulada desguassant a ponent i a llevant. Els dos cossos, units tant per l'interior com per l'exterior, atorguen molt espai a la casa. Les finestres són fetes amb grans carreus de pedra, de forma regular, i grans llindes. La porta principal és, també de pedra, amb volta de canó. Degut a la inclinació del terreny la casa té diversos nivells de sòl. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | 08026-92 | La Castanya | Es tenen notícies històriques del mas el Boscàs des del s. XII. És una de les masies tradicionals de la castanya i encara és habitada avui dia. | 41.7822000,2.3487600 | 445882 | 4625800 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Diverses parts de la mateixa casa fan funcions de pallissa i graner. A més, i han d'altres volums que fan de corral, doncs aquest mas encara es dedica a la ramaderia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41687 | Castanyer de setze plançons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-de-setze-plancons | El seu estat de salut no és gaire bo. | El castanyer de setze plançons és un gran exemplar d'aquesta espècie (Castanea sativa) ubicat a la Castanya, a tocar dels masos de la Cortada i les Mirones. És un gran espècimen que es troba aïllat, a la vora d'uns camps de conreu. La seva alçada és d'uns 25 metres. La seva principal característica és que de la seva soca en surten setze branques que s'enlairen vigorosament en forma de canelobre. Algunes d'elles fan més d'un metre de perímetre. | 08026-157 | La Castanya | 41.7856700,2.3486700 | 445878 | 4626185 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41687-foto-08026-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | No està del tot clar si té quinze o setze branques, per això també se'l coneix com el castanyer de les quinze branques. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||||||
41645 | La Cortada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cortada | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | La casa es troba en bon estat de conservació. S'observen reformes recents a la façana principal. | Masia de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos orientada al SSE, amb la teulada a quatre vents. Està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment, arrebossada en part, i amb la teulada de teula. Les obertures són fetes amb grans carreus tallats de forma regular i grans llindes de pedra, i les finestres del primer pis tenen l'ampit decorat. La porta principal també està feta amb grans carreus però té un arc de mig punt rebaixat fet de maons. A la façana principal hi ha nou obertures (8 finestres i la porta) ben alineades en tres rengleres. Dos graons de pedra faciliten l'accés a la casa per aquesta porta; just al davant hi ha una petita era. | 08026-115 | La Castanya | En trobem les primeres referències documentades a finals dels s.XVII. La casa actual segurament és posterior, però encara conserva un cos de l'antiga casa, el cos de llevant, on la seva llinda data del 1651. | 41.7867200,2.3483400 | 445851 | 4626302 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41645-foto-08026-115-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Adossat a la part posterior hi ha un cos afegit que segueix les línies de la casa, però de menor altura degut a l'elevada inclinació del terreny. Trobem també altres cossos a ponent, a llevant i al nord, destinats tots ells a funcions ramaderes. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||
41623 | Font del Boscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-boscas | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Està restaurada i el seu estat és bo. | Font que porta el nom del proper mas del Boscàs i que es troba situada al peu de la pista que hi passa. Consta d'un llarg mur fet de carreus irregulars de pedra i acabat amb grans lloses a la part superior. Aquesta paret talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Comença a peu pla per la banda est i va pujant en alçada fins arribar a sobrepassar els dos metres d'alçada per la banda oest. Aquí hi trobem un contrafort. A la part inferior central d'aquest mur hi ha la font pròpiament dita. D'una pedra de forma rodona, i de color més clar que la resta, en surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, en una de les pedres hi ha la data 1909. A sota, l'aigua es recull en una pica tallada d'un sol tros de pedra. A tota la banda esquerra del mur, a partir del broc, hi ha un banc d'uns 40 cm d'alçada. | 08026-93 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7824100,2.3478200 | 445804 | 4625823 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41623-foto-08026-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just davant de la font hi ha també un banc o taula fet amb carreus i una gran llosa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41704 | Capelleta de Sant Bernat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | XX | Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada. | 08026-174 | Brull, el | Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya. | 41.8009200,2.3474200 | 445787 | 4627879 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | ||||||||
41710 | Pont (font Cabridella) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-font-cabridella | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo. | És un pont fet amb grans carreus de pedra, de mida regular, i ciment. El pont té una alçada d'uns 10 m i consta d'un sol ull fet amb volta de canó de poc més d'un metre d'amplada i un parell de metres d'alçada. Aquesta mida reduïda de l'ull és degut a que aquest sot és molt profund però de poc cabal, ja que es tracta d'una capçalera. A la part de la calçada hi ha la carretera, enquitranada, que té una amplada d'uns sis metres. A banda i banda de la calçada hi ha sengles tanques protectores. | 08026-180 | Brull, el | Aquest pont es va refer després de la Guerra Civil espanyola ja que l'anterior es va destruir en aquella guerra. S'utilitzaren pedres de pedreres properes. | 41.8030600,2.3471900 | 445769 | 4628117 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41710-foto-08026-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Pont situat en un revolt de la carretera de Palautordera a Seva, la BV-5301, al nord de Collformic. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41625 | Les Mirones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està restaurada totalment. | Masia situada a la pista que porta a l'església de la Castanya. És una casa de planta rectangular molt allargada, fa 6 o 7 m d'ample però passa dels 22 de llargada, feta de carreus irregulars de pedra i ciment. Hi predomina molt el ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa a ponent i a llevant. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al sud. La porta principal és de volta de canó, però de nova construcció. De fet la casa està reformada totalment i només en alguns punts, com en algunes de les finestres del primer pis, es veu la pedra antiga. En aquesta façana hi trobem dues portes més, a banda de set finestres. | 08026-95 | La Castanya | Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. | 41.7855400,2.3472200 | 445757 | 4626171 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41625-foto-08026-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41625-foto-08026-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41625-foto-08026-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al davant hi ha una cuidada era enjardinada delimitada per un mur de pedra de forma corba. A l'altra banda del camí hi ha un tancat per animals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41565 | Font Cabridella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabridella | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de dur a terme el seu desbrossament. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d'un mur posterior, d'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d'un metre d'alçada aproximadament, en forma de 'U' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d'on raja l'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria. | 08026-35 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8033400,2.3470300 | 445756 | 4628148 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41696 | Sot de les Mines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell. | 08026-166 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7725600,2.3470000 | 445728 | 4624730 | 08026 | El Brull | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||||||||
41572 | Font del Sot del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-del-rector | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX-XXI | Refeta l'any 2008 | Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d'alçada per 50 cm d'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d'alçada. Aquest recipient desguassa l'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra. | 08026-42 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l'any 2008. | 41.7940000,2.3463800 | 445694 | 4627111 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la inscripció hi ha gravat 'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 | |||||||
41566 | Font de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-collformic | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | Hi hauria d'haver una neteja de la pedra. | Un mur de pedra segueix el corriol a través d'una fageda, i al final, en aquest mur, trobem la font. La font pròpiament dita està feta de totxana i ciment, i té forma de prisma de secció quadrada. Fa aproximadament 2 m d'alçada i 30 cm de costat. A uns 40 cm de la base surt un broc metàl·lic de secció circular per on raja l'aigua. A sobre, hi ha una placa de pedra que té gravada una dedicatòria a en Miquel Bosch i Jover. Just a la dreta de la font, enganxada al mur, hi ha una placa amb un fragment de l'escriptor gravat, i, a sobre, quatre barres de ferro que simbolitzen les quatre barres catalanes. | 08026-36 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8015800,2.3460700 | 445675 | 4627953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41566-foto-08026-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font per la qual s'hi accedeix des de l'aparcament de Collformic baixant un corriol bastant inclinat. Es pot conéixer com a font de Bosch i Jover, però tothom l'anomena font de Collformic. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 06:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/