Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41744 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-3 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble adossada, estructurada en base a una planta baixa i dues alçades més de planta-pis. A la planta baixa actualment hi ha un local, amb la façana a aquesta alçada folrada de marbre que n'amaga les característiques originals. On si que trobem l'aspecte original de l'edifici és a les dues plantes superiors, on es conserva un magnífic esgrafiat de l'any 1923, a base d'ornamentacions vegetals i florals. Les cantoneres són de finals del segle XX. També destaquen els portals d'aquestes dues plantes, en grups de 2 per planta, tots amb balcons, decorats a la base amb sanefa ceràmica geomètrica. | 08029-36 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281800,2.3932400 | 449380 | 4597570 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41745 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa. | 08029-37 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5279600,2.3928700 | 449349 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41746 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-25 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Edifici adossat que presenta una distribució de planta baixa i dues plantes pis. Al capdemunt, un alçat amaga l'estructura del sostre, amb una teulada a un vessant que desguassa en un terrat a la part posterior. A la planta baixa trobem una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdós presenten una decoració pintada sobre la porta i finestres de la planta baixa, com si es tractés d'un trencaaigües. | 08029-38 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | Aquesta casa havia estat l'antic hostal del poble. Va ser coneguda pels noms de Can Simon i Ca la Pepeta del Cafè. Al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, apareixen sota l'epígraf de 'Bajo la Plaza', un conjunt de 8 cases (Rovira 2006). | 41.5278900,2.3927600 | 449340 | 4597539 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41747 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-6-8 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble de cos, pertanyent al casc antic, distribuïda en planta baixa i dues plantes pis. La porta principal presenta un arc carpenell. El teulat és a dues aigües amb el carener disposat paral·lelament a la façana, amb frontó a la façana lateral, El teulat queda amagat per una barana, que n'oculta la seva forma. Aquesta casa es troba annexada a una altra, que té una estructura de planta baixa i planta pis. | 08029-39 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | L'any 1865 aquesta casa ja surt present en el Registre de Propietat de Mataró, on se'n fa una descripció i es confirma la propietat familiar de la finca des de feia més de 30 anys (Rovira 2006). L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879. | 41.5279800,2.3920000 | 449276 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41748 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-10 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, que presenta una distribució en planta baixa i dues plantes-pis. Destaca per la presència d'un teulat a un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana. El tret més rellevant de la façana és el tractament de les finestres de la primera i segona planta, que presenten un doble tractament; en primer lloc presenten llindes i brancals de pedra, que al seu torn estan emmarcats per un esgrafiat d'ordre clàssic. Aquest esgrafiat es repeteix emmarcant tota la façana perimetralment. No obstant, la porta principal és senzilla, de forma rectangular. És també ressenyable la llinda d'una de les finestres que presenta una inscripció de difícil lectura, tot i que sembla insinuar-se un any escrit del segle XVII. Pot tractar-se d'un element reaprofitat d'una altra construcció. | 08029-40 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279500,2.3919400 | 449271 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41749 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-12 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, no segueix cap eix de simetria tot i que segueix sent harmònica. Destaca pel portal rodó i per una única finestra gòtica, que presenta un arc conopial amb arquets i arabescs, que presenta a les impostes decoració d'elements florals. | 08029-41 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279100,2.3919100 | 449269 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41750 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, segueix criteris simètrics a la planta baixa, tot i que la finestra del primer pis es troba desplaçada. Destaca per la porta principal rectangular i per una única finestra gòtica sense decoració. | 08029-42 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278800,2.3918800 | 449266 | 4597538 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41752 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pare-jaume-catala-num-47 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa de poble ressenyable, entre d'altres qüestions, per tenir dues façanes oposades d'estils ben diferents. L'edifici original és de tres cossos distribuïts en planta baixa, planta pis i golfes. El teulat és a un vessant, amb aiguavés a la façana sud. Posteriorment se li afegeix un cos més que no assoleix les tres alçades, establint-se només en planta baixa i pis. La façana sud, la principal, té uns trets de disposició dels elements molt racionals, amb portes i finestres ben distribuïts. Aquest conjunt es troba emmarcat per una balaustrada sobre les golfes. Per l'altra banda, la façana nord, presenta un bell exemple de façana d'estil neoclàssic, coronada també per una balaustrada amb timpà en semicercle on hi ha la data inscrita. La porta i el balcó estan emmarcats per columnes, adossatdes a la façana, i destaquen dues pilastres que emmarquen el balcó, coronades per hídries gallonades. | 08029-44 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 / Carrer Anselm Clavé, núm. 21 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278400,2.3928800 | 449350 | 4597533 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La inscripció de la façana nord, presenta la data MDCCCLXII (1862), tot i que no sabem si correspon a una reforma o és de construcció, i si afecta només a aquesta part de la casa o també té a veure amb l'estructura de 3 cossos del cantó sud. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41753 | Plaça de l'església, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa pertanyent al casc antic, articulada en base a la Plaça de l'Església, on es troba la façana i el xamfrà amb el carrer Anselm Clavé. Presenta una estructura d'un sol cos. Està distribuïda només en planta baixa, i la seva coberta està configurada per la presència d'un terrat. Casa de factura i aspecte auster i senzill. Les finestres que donen a la paret del carrer Anselm Clavé presenten brancal i llindes de pedra. | 08029-45 | Plaça de l'església, núm. 2 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). Fou seu municipal en el primer terç del segle XX, i seu de la Falange durant la Guerra Civil i primera postguerra. En el document 'Contribución territorial de la riqueza Rústica' de l'any 1922 apareix aquesta casa amb el nom de Casa Reniu (Rovira 2006). | 41.5278600,2.3926900 | 449334 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41754 | Carrer de les Heures, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-heures-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Casa d'autor realitzada per l'arquitecte Normand Cinnamon. Es tracta d'una casa d'una sola planta, amb una superfície construïda superior als 350 m2, en una parcel·la d'unes dimensions a l'entorn dels 675m2. Destaca per la seva simplicitat i bellesa de línies, d'ordre racional, amb una planta en forma de T. | 08029-46 | Carrer de les Heures, núm. 2 | Casa construïda entre finals dels anys 70 del segle XX i inicis dels anys 80. | 41.5242400,2.3997500 | 449920 | 4597129 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Normand Cinnamon | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 41755 | Ca l'Aimeric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laimeric | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 212-214. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. | XV-XVII | Masia amb teulada de triple vessant, tot i que des de la façana només s'observa com cau a dues aigües. El carener no està ubicat en l'eix de simetria de la façana, com si ho exemplifiquen la porta i la finestra principal. La porta està dovellada, amb 13 dovelles, i s'accedeix a la mateixa mitjançant una escala de cinc graons. La finestra principal és gòtica, d'arc conopial, amb sengles capitells decorats, destacant-ne motius amb arquets, arabescos i antropomorfs. L'altra finestra rellevant de la façana ja és característica del segle XVII, rectangular, amb ampit, i emmarcada per carreus. Algunes finestres tenen festejadors a l'interior. Des de la façana també s'observa com els angles de la casa estan reforçats amb carreus de pedra. Des de la façana s'observen tres cossos, mentre que la part posterior està formada per dos. | 08029-1 | Carrer Corredor, 6 | Hi ha un document de l'any 1387 on Pere Eimeric ven a Pere Costa un cens sobre el seu mas Eimeric. En el fogatge de 1497 trobem documentat un Benet Aymarich, foc també present en el fogatge de 1553. | 41.5335800,2.4008600 | 450020 | 4598166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa s'hi troben coberts i corrals.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41756 | Ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàg. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Bon exemple de masia de planta basilical, on destaca el cos central elevat. Aquest tercer pis està remarcat per una sèrie de tres finestres d'arc de mig punt, que les singularitza respecte de la resta de finestres de la façana. En el mateix cos central, i marcant l'eix de simetria de la façana, trobem una porta dovellada, sobre de la qual s'obre una finestra d'arc conopial amb arabesos. La construcció de la masia és de cinc cossos, amb la teulada a dues vessants. Els cossos distals són dues terrasses simètriques i oposades a l'alçada del primer pis, segurament de l'ampliació del segle XIX. Cal destacar-ne el jardí, on sobresurten de la resta palmeres datileres, que recorden la moda entre els indianos, a cavall del segle XIX i XX. Cal destacar la presència a l'indret de tres grups d'arbres que en singularitzen l'espai (Rovira i Vinyals 2005). En primer terme tenim un lledoner jove amb 5 branques que neixen del sòl. També destaca la palmera, element molt lligat a la a la moda colonial del indianos, en el marc del tombant del segle XIX-XX. Per un costat hi ha una palmera de Canàries, i per l'altra el grup de palmeres datileres, menys comuns. | 08029-2 | Cr. Argentona, 86 | La documentació històrica de la masia remonta al segle XIV (Escura 2007). | 41.5299300,2.4058100 | 450430 | 4597757 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Basora.Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, al costat de la finestra gòtica. Es tracta d'un rellotge pintat, de tipus vertical declinant. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4955, on es descriu com a rellotge de forma 'rectangular, orientació sud-oest. Hores de 8 a 6, en xifres romanes, sense línies horàries. Gnòmon de vareta mal orientat. Desaparegut l'original, que era circular'.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41757 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 181-182. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Pocs elements queden de la masia que està documentada al segle XV, més enllà de la planta de l'edifici que remet a l'època moderna. En l'actualitat la masia presenta una teulada a quatre vessants, amb un edifici de tres plantes, el darrer dels quals unes golfes, ressenyades per petites finstres. Destaca la presència d'una galeria porticada a l'alçada del primer pis. Aquesta galeria consta d'onze finestres de mig punt i s'hi pot contemplar l'embigat de fusta de sotateulada. A la façana lateral s'hi troba la porta de l'habitatge dels masovers. A nivell paisatgístic cal destacar la presència d'una alzinar i un conjunt de garrofers, així com un magnolier, un nesprer, una poc comú sofora i i una palmera de Canàries, que dóna al conjunt un caire residencial característic de masia d'indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-4 | C/ Barcelona, 11 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Barthomeu Arnau, i també en Pere Arnó. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on aquests cognoms apareixen novament. Totes les característiques primigènies de la masia han quedat emmascarades per una potent reforma esdevinguda a mitjan segle XIX, tal i com resa l'any del rellotge de sol (1861). Ja a mitjan segle XX la casa fou novament restaurada, per l'arquitecte Coderch (1950). En aquesta restauració es convertiren en habitatge pels masovers els antics magatzems. | 41.5261700,2.3911900 | 449207 | 4597349 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol pintat de forma ovalada, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou pintat, el 1861. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4007, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-est, no s'aprecien les marques horàries, gnòmon de vareta amb doble cercle concèntric en el pol, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41758 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-0 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97-98. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis que conformen una estructura rectangular vertebrada a l'entorn d'un barri. Pel que fa al cos principal de la masia respon a una estructura de tres cossos, planta baixa i planta pis, i afegit a la dreta, el pis superior del que en destaca una galeria porxada. La façana presenta una estructura simètrica, amb una teulada a dues aigües. En destaca la porta dovellada, al costat de la qual trobem el pedrís, així com les finestres d'estil gòtic. És ressenyable que sota la finestra principal d'arc conopial, just sota l'ampit, encara es conserva una espitllera. Del cos principal no només destaca per la conservació exterior, sinó que a l'interior encara es troben els paviments enrajolats, els embigats així com les voltes catalanes i de mocador. A la cuina destaquen la pica de pedra, rajoles decorades a la paret, i la gran llar de foc, així com el forn de llenya i el paviment original de lloses. El cos esquerre, també dominat per la simetria, revela uns trets posteriors, on dominen portes, finestres i balcons de forma rectangular. Del pati central en destaca la pica i abeurador, que s'alimentava de l'aigua recollida de la teulada, a partir del ràfec i canals. El conjunt es complementà posteriorment amb la construcció d'un nou celler, a manera de cos paral·lel, fet relacionable amb dues premses conservades que porten les dates de 1814 i 1836. Un dels trets poc habituals és la presència d'una comuna, que sobresurtia del primer pis i desguassava directament al femer exterior, tot ubicat a la part posterior de la casa. A finals del segle XVIII sembla que fou quan es construiren les edificacions exemptes del cos principal, com la masoveria, el paller i l'era. A nivell paisatgístic la casa compta amb alguns elements botànics rellevants com el conjunt de 5 xiprers, en especial els 2 del sector nord, que per llur simbologia d'hospitalitat són elements comuns en les masies. També té la presència d'un cedre de l'Atles, que li confereix un aspecte colonial, així com una noguera i un eucaliptus de més de 20 metres d'alçada (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-5 | Cm. Can Segarra, 40 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Guillem Barthomeu. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on el cognom Bertomeu també hi està representat. Tal vegada es podria relacionar aquest cognom amb un mas primigeni, gràcies a un document del segle XII, on Joan Bartomeu permuta una finca amb vinya i oliveres (Modolell 1993). També fent referència al segle XII existeix un document de l'any 1835 que conté un arbre genealògic dels Bartomeu que remonta fins l'any 1181 (Modolell 1993). En aquest mateix document s'explica els fets que van tenir lloc en aquesta casa, pels quals morí l'any 1813 Feliu Bartomeu degut a un atac de bandolers en el marc dels esdeveniments de la Guerra del Francès; posteriorment morí també l'hereu en el marc de la Guerra dels Carlins (Modolell 1993). Pel que fa a la casa, hi ha un llinda gravada amb la inscripció de l'any 1662, seguida per la lletra B. En el llibre de Bonet (Bonet 1983) es parla d'una inscripció gravada: Pau Bertomeu, Pagès, 30-IX-160?. | 41.5310700,2.3912500 | 449216 | 4597892 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquesta masia trobem un rellotge de sol de pols de marbre i terra de colors, de forma rectangular, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou realitzat, el 1779. També se'n conserva el seu lema; 'Les hores passen Aprofita-les bé'. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2935, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-oest, emmarcat en un marc rectangular que inclou el lema, numeració aràbiga, marques horàries a les hores i mitges hores de les 9 a les 7, en sèries de 12 hores, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos, les línies horàries estan recollides dins una línia corba acabada amb una fletxa. Ornamentació amb motius florals'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41759 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175-177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Masia amb teulada a dues vessants, de tipologia perfectament simètrica, amb el carener centrat. S'accedeix a la mateixa per una portalada d'accés, que dóna al barri. L'edifici presenta un cos de tres alçades amb planta baixa, pis i golfes. A la façana presenta una porta d'arc de mig punt dovellada, amb pedrís al cantó dret. A la finestra principal, just sobre la porta, se li ha afegit un balcó. Presenta dues finestres d'arc conopial, reminiscències del període gòtic, tot i que el primer mas podria ser anterior, pel que se'n desprèn de la documentació. Cal destacar també que la masia originalment estava esgrafiada, tot i que avui es conserva emblanquinada. A nivell paisatgístic tot el conjunt es veu enriquit amb alguns exemplars botànics, com la monumental noguera, el til·ler i la figuera, que en milloren l'aspecte del conjunt (Rovira i Vinyals 2005). Del conjunt cal ressenyar la presència d'un til·ler, un lledoner (el de més capçada del terme) i un pebrer bord (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-6 | Cm. Font Picant, 1 | La primera menció al mas és de l'any 1289 (Modolell 1993), quan pertanyia la casa a Arnau Valromanes i el cedeix a Guerau de Canal, de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. En el fogatge de 1497 trobem En Canal, que cal correlacionar amb el propietari d'aquest mas. Aquest cognom segueix essent present en el fogatge de mitjan segle XVI (1553). | 41.5301500,2.3884800 | 448984 | 4597792 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda per Can Miralles. Pel que fa a la presència de rellotges de sol aquesta masia té la particularitat de comptar amb la presència de dos exemplars, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4008 i 4009. Pel qua fa al primer, no es troba a la façana principal, sinó que ho fa a la paret orientada a sud-est. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinantl'estat de conservació del qual no permet fer-ne gaires atribucions. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4008 resa 'no s'aprecien marques horàries ni cap rastre d'ornamentació, gnòmon de vareta, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'.Pel que fa al segon exemplar, aquest es troba ubicat a la façana principal i sembla un rellotge posterior al primer. Es tracta d'un rellotge semicircular sobre un marc rectangular, del tipus vertical declinant, on destaca la doble data de 1903-1942. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4009 comenta 'orientació sud-oest, marques horàries a les hores de les 8 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, gnòmon de vareta amb un sol al pol, en la part superior una cinta on es llegeix 1903-segle XIII-1942. En la decoració hi apareixen dos galls en la part inferior i motius florals, rellotge d'autor, ben conservat'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41760 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 178-179. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de planta basilical formada pels característics tres cossos on les crugies són perpendiculars a la façana principal. Els elements arquitectònics de la façana tenen un aspecte historicista, imitant les dovelles originals en el cas de la porta decorada amb arquivolta, o les finestres d'inspiració gòtica. Aquest cos central segueix una distribució de planta baixa, i planta pis pel que fa als dos cossos laterals, i del cos central sobresurten les golfes, caracteritzades per tres finestres. Les cobertes són de dues aigües. Posteriorment s'afegí al cos de la masia, pel costat est, la masoveria i magatzem. Cal esmentar els safareigs, així com la pèrgola i l'estany. | 08029-7 | C/ Jaume I, 3 | La referència més antiga al mas Català la trobem documentada a finals del s. XIII, concretament l'any 1294, tot i que hi ha una referència indirecta dos anys anteriors on s'esmenta a Bernat Català com a possible constructor de la casa (Modolell 1993). En el cens de1497 ja trobem a Johan Catalaç esmentat, testimoniant la pervivença de la casa lligada al cognom, fet paral·lelitzable al del fogatge de 1553 quan s'esmenta el cognom Cathalà. El pedagog i escriptor Jaume Català i Comes era fill d'aquesta casa, on fou nat l'any 1867. L'aspecte actual de la casa es deu a l'encàrrec de la família Ordeig, empresaris del tèxtil, a l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó, esdevinguda a inicis del segle XX. | 41.5270300,2.3945700 | 449490 | 4597442 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41761 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia d'estructura senzilla, conformada per un bloc simètric, amb teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, ubicat en l'eix de simetria. La planta de la masia és completament rectangular, morfologia trencada només per l'afegitó d'un cos en la part posterior de l'edificació. La façana està caracteritzada per una porta d'arc rodó dovellada i un pedrís a la planta baixa, tres finestres rectangulars a la planta pis, i una única finestra de morfologia idèntica a les golfes. | 08029-8 | C/ de la Riera, 55 | El nom de la masia ha variat al llarg dels segles. Si cerquem la família Carbonell en els fogatges antics aquest n'és absent per la circumstància que el nom primigeni del mas era Mallol de Baix (Modolell 1993), documentant-se la primera menció a l'any 1401. Ara sí que la forma Mallol ja apareix en el cens de 1497, sota el nom de Mayol de Vayl o Fanci Mayol, tot i que pot fer referència al mas de Mallol de Munt. En el fogatge de 1553 el cognom Mallol ens torna a aparèixer, en aquest cas en dues ocasions. Sembla que el nom de Carbonell el prengué d'una de les seves propietàries, Marianna Carbonell, filla dels Bartomeu, propietaris de Mallol de Baix. A mitjan segle XX, la propietat fou venuda a Avel·lí Serra, que n'era masover. Aquest és el motiu pel qual també es coneix Can Carbonell com a Ca n'Avel·lí. | 41.5282300,2.3902900 | 449134 | 4597578 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut com a Ca n'Avel·lí.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41762 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici. Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763. Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador. A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005). | 08029-9 | C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924). | 41.5263600,2.3948900 | 449516 | 4597367 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és 'sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta'. Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent 'orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta.' Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747. | 96|98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41764 | Ca l'Escarramant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVIII | L'aparença d'aquesta masia, de línies barroques, no en testimonia el seu origen sinó segurament una reforma. L'estructura de la casa correspon a dos cossos paral·lels a la façana principal, als que cal sumar dos cossos més en sengles laterals, disposats, però, perpendicularment. La casa té planta baixa, planta-pis i golfes, tot i que aquestes darreres només es troben representades en el cos central. La reforma barroca està caracteritzada per la línia de façana, de formes sinuoses, que amaguen l'estructura dels vessants del sostre. Al cos central de la façana trobem una porta similar a una d'arc carpanell, sobre la qual trobem una porta amb balcó al primer pis, i a l'alçada de les golfes una finestra rectangular. Tots aquest elements es troben ressaltats pel fet de trobar-se emmarcats en carreus de pedra granítica. La façana està decorada amb esgrafiats, on destaca el carreuat de la planta baixa. A l'alçada del primer pis, del carreuat neixen pilastres esgrafiades que assoleixen les golfes, Destaca el celler de volta de canó, i els dos safareigs de la part posterior. A nivell botànic cal destacar la presència del pi pinyoner de l'esquerra de la façana, un gran garrofer de força edat, l'olivera així com tres servers a la zona de la bassa (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-11 | Camí Cabrils, 10 | L'estructura barroca pot correspondre a una reforma, i s'ha adduït una antiga inscripció (no conservada) que es trobava en una pedra a la casa (1512) (Escura 2007). | 41.5250100,2.3897200 | 449084 | 4597221 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La tradició oral fa derivar el nom de la casa de la paraula 'esquerra', pel fet que la construí un bandoler al que li faltava aquesta mà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41765 | Ca'ls Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Característica masia de tres cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana, de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell, reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista. Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-12 | C/ Camí Santa Elena, 28 | El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687, propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens de 1553. En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs, com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual, Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es conserva a la façana 'Jaume Gallemí 1843'. Posteriorment la propietat fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares com a masoveria. | 41.5344200,2.4034400 | 450236 | 4598257 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical declinant.En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant 'Els Frares'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41767 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI | Característica estructura de tres cossos tot i l'afegitó d'annexes posteriors. En aquesta ocasió el sostre, que també és de dues aigües en els tres cossos originals, no és perpendicular a la façana, sinó que és paral·lel, i consegüentment, el frontó es troba en el lateral. Els tres cossos presenten planta baixa, pis i golfes. A la façana, destaca una finestra corresponent al pis, de clara adscripció gòtica del segle XV. Presenta un arc conopial amb arabescs i representacions antropomorfes sobre els brancals en els que reposa l'arc. Al seu costat, tot i que molt posterior, una imatge religiosa en ceràmica polícroma. Adossat al cos principal, pel costat dret, hi trobem el celler que presenta arcs diafragmàtics. Al costat esquerre presenta una altra construcció, a mode d'estructura defensiva, conserva les espitlleres per armes de foc. | 08029-14 | Camí Can Segarra, 32 | El mas Lladó ja apareix documentat en el fogatge de 1497, quan el propietari era Pere Ledó. En el cens de 1553 tornem a trobar el mateix foc d'aquesta família, sota la grafia ara de Ladó. També se n'ha suggerit que el primer nom del mas fos el de Sant Joan, degut a la proximitat de l'edifici amb l'antic temple de Sant Joan Baptista, avui desaparegut i que se'n podria remuntar la seva construcció al segle XI (Modolell 1993). | 41.5307300,2.3913700 | 449226 | 4597855 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Modolell. Aquest nom deriva del casament de la pubilla Lladó amb en Francesc Modolell, l'any 1782.En aquesta masia també hi trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 30. Es tracta d'un rellotge esgrafiat rectangular, del tipus vertical declinant, al que se li coneix l'autoria, d'Alsina. Tal i com esmenta la fitxa té una 'orientació sud-est, Línies horàries de 5 a 4, senyals per a les mitges hores, xifres aràbigues, amb sol al pol'. Presenta una inscripció amb el lema 'Les hores passen. Aprofita-les bé'. També presenta les inicials 'S.LL', de Salvador Lladó, així com l'any 1943.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41768 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 184-185. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt format per una masia a la que posteriorment se li afegiren dues edificacions més. La masia original presenta tres crugies, perpendiculars a la façana principal. Concretament presenta tres cossos, dels que el cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), i els dos cossos laterals, només la planta baixa i la planta pis. La façana principal té la teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, constituint el frontó, amb els aiguavessos paral·lels. La masia va ser ampliada al segle XIX-XX amb un edifici d'estil historicista i modernista, pel cantó sud-est de la masia. A la banda nord es construí una gran galeria porticada. Aquest edifici més eclèctic té una estructura de tres cossos, essent el central més elevat i coronat per un capcer circular. A la porta, emmarcada per un petit porxo guardat per dues columnes, s'hi accedeix per una escala circular que augmenta l'espectacularitat de la casa. Aquest porxo esdevé la base del balcó del primer pis del cos central. Els dos cossos laterals, en perfecta simetria, estan rematats per una barana. A nivell paisatgístic la casa es veu enriquida amb un conjunt d'espècimens botànics, del que en destaca la glicína, el tronc de la qual ens revela la seva longevitat. El conjunt, heterogeni, es complementa amb un cedre de l'Atles, una palmera de Canàries de volum mitjà, el pi pinyoner del jardí i els plataners de l'aparcament (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-15 | Passeig dels Vinyals, 9 | En el fogatge de 1497 no tenim cap referència a aquest mas. Cal esperar al fogatge de mitjan segle XVI (1553) quan apareix sota l'àlies Sala, el Cognom Lunell, que caldria atribuir a aquest mas. | 41.5231800,2.3947000 | 449498 | 4597014 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41769 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 347-349. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 190-191, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tipus basilical, de tres cossos, amb el corresponent cos central més elevat que els laterals, per tal de donar espai a les golfes, i una teulada a dues aigües. A part dels tres cossos habituals en presenta un altre adossat perpendicularment a la paret esquerra, de planta baixa i pis, tot i que reculat respecte de la façana. Aquesta façana principal està encapçalada pel portal rodó de grans dovelles estilitzades, al que s'hi accedeix mitjançant dos graons. Totes les finestres, tant les del cos central, com les dels cossos laterals, són rectangulars amb llinda i brancals de pedra, conferint un aspecte característic del segle XVII, com apunten algunes de les inscripcions (1668 1687). En fotografies antigues s'observa encara els esgrafiats de morter que dibuixaven un marc a aquestes obertures. A l'exterior destaca la presència d'una gran roda de molí. A nivell d'arbres singulars destaquen l'alzina, amb una bonica capçada i el pi pinyoner de l'era (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-16 | Camí Santa Elena 30 | La primera referència documental que es té correspon a l'any 1387 (Modolell 1993). D'un segle posterior trobem també, en el fogatge de 1497, a Fanci Mayol, que caldria vincular a aquesta masia. En el posterior cens de mitjans del segle XVI, ens apareixen dos Maloll, un dels quals sota l'àlies Castellar. | 41.5344600,2.4028000 | 450182 | 4598262 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41769-foto-08029-16-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda com a Can Viver.A la façana hi trobem un rellotge de sol, tot i que en fotografies antigues es veu com la seva ubicació ha canviat, des de la posició al costat de la finestra lateral dreta, fins a l'actual posició més centrada. El rellotge de sol, està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2934. Es tracta d'un rellotge de pols de marbre i terra de colors, del tipus vertical declinant. Segons indica la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest, ovalat, emmarcat en un quadrant rectangular, amb quatre estels de sis puntes als seus extrems, numeració romana, marques horàries a les hores, de les 7 a les 6 en sèries de 12 hores, en la línia de les 12 del migdia solar té dibuixat tres cercles, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos i les línies horàries són sagetes que surten del sol'. El rellotge presenta una inscripció de l'any que referencia la darrera restauració de la masia, segurament de quan es canvià la posició del rellotge de sol: MCMLXXIV (1974). | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41771 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu | MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia força reformada amb l'afegitó de diversos cossos a la part posterior, així com a la dreta de la façana. La masia és de tres cossos que es distribueixen en planta baixa, planta pis i golfes, pel que fa al cos central, mentre que pels cossos laterals només presenta dues alçades. El sostre té un teulat a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi trobem el frontó. A la façana hi trobem una porta dovellada, lleugerament excèntrica, i un conjunt de portals i finestres rectangulars emmarcats per llindes i brancals de pedra. A les golfes, ocupant l'espai del frontó, s'hi troben tres finestres d'arc. | 08029-18 | C/ Girona, 30 | La primera referència que tenim és del segle XIV, concretament de l'any 1360 (Modolell 1993), tot i que en la mateixa obra cita posteriorment que el mas es construí al segle XII (Modolell 1993:70). En el fogatge de 1497 trobem a dues persones relacionables amb aquesta propietat. Es tracta de Steve Matheu i Francí Matheu. Ja en el cens de 1553 tornem a trobar referenciat el cognom Mateu, | 41.5255300,2.3921500 | 449287 | 4597277 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41772 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat de dos vessants, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. Al cos central no hi trobem golfes, pel que el frontó queda net, i destaca el ràfec de sota la teulada. La façana està presidida pel portal rodó dovellat. Totes les finestres de la façana són rectangulars, emmarcades per pedres, tant les llindes com els brancals. Hi ha fotografies antigues que mostren esgrafiats que també englovaven porta i finestres, així com els angles de la façana, que actualment encara es veuen reforçats amb carreus. Destaca la presència d'una finestra d'arc conopial en un dels laterlas de la casa. El jardí, que cal ressenyar, està fornit per un gran nombre d'arbres dels que cal ressenyar l'eucaliptus, amb una alçada superior als 20 metres, així com el til·ler, el pebrer bord, o els més comuns pinys pinyoners o l'alzina (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-19 | Camí Santa Elena, 18 | Aquest edifici havia estat un antic convent de monges, molt a prop del convent dels camaldencs (Ca'ls Frares). En els fogatges del 1497 i 1553 no apareix cap mas Moreu, i el cognom més proper seria el de Morata i el de Morot que apreixen en sengles censos respectivament. Cal destacar la reforma que en feu l'arquitecte Puig i Cadafalch, segurament a finals del segle XIX, que possiblement també hauria inclòs la tanca exterior. | 41.5344300,2.4049800 | 450364 | 4598258 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Puig i Cadafalch (restauració) | Can Moreu ha estat conegut per altres noms, com Cal Smoking (en al·lusió als propietaris de la fàbrica del paper de fumar), Can Miquel, Can Cassadó, Can Nan i Ca les Monges, en referència a l'antic convent que hi havia hagut.A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, que està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2920. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma ovalada i del tipus vertical declinant. Segons resa la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest,línies horàries de 8 a 6, a les hores i mitges hores, xifres romanes. Presenta un sol al pol'. El seu gnòmon és de vareta, i es troba en molt bon estat de conservació.Fora d'aquest inventari també cal anotar la presència d'un segon rellotge pintat, en el mateix lateral que hi ha la finestra conopial, en mal estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41773 | Ca n'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i dues alçades, planta baixa i planta pis. La teulada és a dues aigües, i el carener no és perpendicular a la façana, fet pel qual no trobem el frontó a la façana principal, sinó a les laterals. A la façana principal hi trobem el portal rodó dovellat, així com les finestres, dues a la planta baixa i tres al primer pis. Totes aquestes finestres són de forma rectangular, amb llindes i pedres que les emmarquen. Adossat al cantó de llevant de la façana trobem un cos adossat de dues alçades, en el que a la planta pis s'hi construí una galeria porticada. Al costat d'aquesta galeria trobem un exemplar de xiprer de força edat, i perfil diferent al de la façana; ambdós representen l'hospitalitat comunment associada a les masies. El conjunt de l'arbrat es complementa amb tres pebrers bords i una palmera de Canàries, associada als indianos, tot i que d'una talla mitjana que nol li confereix encara un aspecte típic de l'associació d'aquest arbres amb les masies (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-20 | Camí Can Segarra, 26 | En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb aquest. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la forma Oriols com Orriols. | 41.5299100,2.3916900 | 449252 | 4597763 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha el restaurant Papageno, | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41774 | Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols-dagell | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192-193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de tres cossos de tipus basilical, amb el cos central més elevat i l'únic que presenta tres alçades, amb les golfes i el frontó. La teulada és a dues aigües. D'aquest pis superior destaquen les tres finestres de les golfes. Els cossos laterals presenten planta baixa i planta pis. A la façana hi trobem el portal rodó dovellat, amb totes les finestres de forma rectangular (exceptuant les de les golfes). Aquestes primeres finestres estan emmarcades per llindes i brancals de pedra, mentres que les del pis superior ho estan per maons o mitjanes. | 08029-21 | C/ Argentona, 82 | La primera cita documental cal remuntar-la a l'any 950, en un document de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (Modolell 1993). En aquest document de compravenda es referencia el terme d'Agell i d'Orriols, fent plausible l'existència d'un mas. Seria, sens dubte, una de les referències més antigues de la població. En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb el mas Orriols d'Agell. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la Forma Oriols com Orriols. La importància d'aquesta masia es posa de relleu en un capbreu de l'any 1552, on Esteve Orriols manifesta que té 32 peces de terra. Un fill d'aquesta casa, Francesc Orriols i Pons, catedràtic de Medicina, fou també Conseller en Cap l'any 1706, i l'any següent fou nomenat ciutadà Honrat pel rei Carles III. | 41.5290100,2.4078200 | 450597 | 4597654 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41774-foto-08029-21-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41776 | Finestres de Can Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-can-pineda | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | Casa rústica, que destaca per la presència d'un parell de finestres gòtiques, cap de les quals són originals de la casa, sinó que provenen de l'enderroc d'una masia de fora del terme. En primer terme la casa compta amb un finestral gòtic polilobulat, amb 7 arcs, que destaca per la decoració de les impostes, a base d'elements florals. L'ampit també està decorat amb una motllura. La segona finestra és gòtica d'arc conopial, amb arabescos, també amb decoració a les impostes on trobem roses i motius heràldics. | 08029-23 | Carrer de Sant Joan, núm. 37 | Els elements més ressenyables de la casa no es troben en el seu emplaçament original, sinó que provenen d'un enderroc d'una masia barcelonina, a la zona del Carrer Guipúscoa (Rovira 2006). | 41.5294500,2.3915000 | 449236 | 4597712 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41777 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Interessant cas de masia de dos cossos en contraposició a l'estàndard més habitual de construir en base a tres. L'edifici primigeni de la masia ha crescut pel cantó dret, amb la construcció no d'un tercer cos, sinó d'un nou edifici annexe, la masoveria. El mas original presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb frontó a la façana derivat del sostre a dues aigües amb el carener perpendicular. El portal de la façana és rodó i dovellat i les finestres emmarcades per pedres d'una sola peça, ja siguin llindes o brancals. La porta de la masoveria és un arc rebaixat carpenell. Cal anotar la presència d'un pi blanc a la finca de la masia (Rovira i vinyals 2005). | 08029-24 | C/ Sant Joan, 3 | La referència documental més antiga cal anar a buscar-la a inicis del segle XV, a l'any 1414 (Modolell 1993). | 41.5285600,2.3919900 | 449276 | 4597613 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També ha estat anomenada El Barral de Cal Fuster o Cal Fuster.A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4695. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma rectangular i de tipus vertical, i destaca pel seu lema. Tal i com diu la fitxa de l'inventari, 'de marc rectangular pintat en color ocre, no hi ha línies horàries ni números'. El seu lema diu: Jo sense sol i tu sense fe no valem rè. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41778 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig | Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 231-232. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 187-188. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana, pel que el frontó no es troba ubicat a la façana principal. L'edifici té tres alçades, planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta darrera planta està caracteritzada per un seguit de finestres rectangulars de mòdul més petit que les de la planta baixa i pis. Les finestres del primer pis són rectangulars, sense que se n'observin ni les llindes ni els brancals de pedra, sinó que estan esboçats en el morter. Les dues finestres dels cossos laterals de la planat baixa són d'arcs rebaixats, en sintonia amb la porta principal. Per altra banda cal destacar que la porta no és d'arc de mig punt ni dovellada, sinó que ens trobem davant d'una entrada d'arc carpanell. A la porta s'hi accedeix per una llargs graons. De la façana sobresurt el balcó del cos central, a l'alçada del primer pis, decorat amb esgrafiats a banda i banda per motius al·legòrics i heràldics. Un d'aquests motius, similar al seu simètric, és un rellotge de sol. Al cantó esquerre de l'edifici s'hi ha annexat un cos de doble alçada amb galeria porticada a l'alçada del primer pis. Destaca també el celler, amb paviments, arcs torals i voltes de mocador originals, que encara conserva el cup i les premses. Cal destacar alguns exemplars de l'arbrat, encapçalats per la palmera de Canàries centenària i el xiprer, un dels més alts de les cases del poble, que a nivell paisatgístic li confereixen un valor afegit. Cal sumar al conjunt l'alzina, que no presenta tronc únic, sinó quatre troncs que surten del sòl (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-25 | Camí Santa Elena, 14 | La primera menció documental que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, apareixen també els Puig (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 apareix en Barthomeu Puig associat a aquesta propietat, tal vegada el mateix Bartomeu Puig de can Puig d'Agell que comprarà la Casa de Cabrera l'any 1531, juntament amb el Castell de Burriac, per a la Universitat (Modolell 1993). En el fogatge de 1553 es torna a esmentar el cognom. Cal ressenyar l'anècdota que recull Modolell (Coll i Modolell 1999: 231-232), en la que expliquen que a la casa hi havia 'l'habitació del pecat' on no s'hi deixava entrar ningú. Segons explica era el lloc que utilitzava la reina Isabel II en les seves visites a Barcelona per trobar-se amb els seus amants. | 41.5335400,2.4033000 | 450223 | 4598160 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2910. Es tracta d'un rellotge pintat, de motiu circular similar a l'esgrafiat a l'altre costat del balcó, i de tipus vertical declinant. Tal i com diu la seva corresponent fitxa, és un rellotge 'molt decorat al voltant, d'orientació sud-oest, línies horàries i xifres esborrades, i en el que possiblement hi havia un sol al pol'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41779 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96-97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes). El teulat és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la planta baixa hi trobem ben centrada el portal rodó dovellat amb sengles finestres rectangulars als cossos laterals, amb llinda i brancals de pedra, cada un d'ells d'una sola peça. A la planta pis destaca la finestra central, rectangular però de factura gòtica, on destaca la nervadura central apuntada i les motllures, a part de trets figurats simètrics a la zona de contacte entre la llinda i els brancals; les dues finestres dels cossos laterals són similars a les de la planta inferior. A les golfes, just sota el frontó, destaca la triple obertura central de capitells llisos i coronament arrodonit, i dues petites finestres rectangulars als cossos laterals. Un element que també sobresurt és el jardí, amb un cuidat ordre, d'estil racionalista. Cal destacar la presència de diferents elements botànics, entre els que s'hi compten les alzines, una figuera, el garrofer, la lagerstroèmia, el magnolier, el nesprer, la noguera, els pins pinyoners o els xiprers (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-26 | C/ Argentona, 58 | La primera referència coneguda que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, on apareixen, entre d'altres, també els Pujol (Modolell 1993). També s'ha publicat, sense esmentar la publicació de referència, que l'origen del mas seria del segle XII (Escura 2007). Cal ressenyar que aquest cognom és absent entre el veïnat d'Agell en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.5266300,2.4065800 | 450492 | 4597391 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41779-foto-08029-26-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La casa compta amb dos rellotges de sol, un a la façana principal, entre el primer pis i les golfes, així com un altre al cos perpendicular adossat a la façana pel cantó dret. Ambdós rellotges estan incorporats a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4956 i 4957. El primer es tracta d'un rellotge pintat de forma rectangular del tipus verttical declinant. Com diu la seva fitxa 'Presenta una orientació sud-est amb les línies horàries de 5 a 3 i xifres aràbigues. Presenta corbes de declinació solar i calendari zodiacal. També presenta un sol al pol, gnòmon de vareta'. El rellotge destaca per presentar un tema a la part superior: Jo sense sol tu sense fe no valem res. El segon rellotge és més original, respecte dels rellotges de Cabrera: és del tipus habitual vertical declinant, però té una forma de quart de circumferència i una forçada orientació oest. Tal i com diu a la seva fitxa 'les línies horàries de 12 a 7, traços més curts per a les mitges hores, amb xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta'. Presenta una inscripció de la seva data: Dia 13 de mayo Año de 1859.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41780 | Cal Rectoret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rectoret | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Conjunt de diferents edificacions de les que en destaca la masia principal, que presenta un volum de tres crugies disposats perpendicularment a la façana principal pel que fa a la planta baixa, i dos cossos per la planta pis i golfes pel cos central, i planta baixa i planta pis pel que fa als cossos laterals. Presenta el carener perpendicular a la façana, i teulada a dues aigües, conformant el frontó a la façana principal, i aiguavessos paral·lels a aquesta. | 08029-27 | Camí Santa Elena, 3 | 41.5305500,2.4054600 | 450401 | 4597826 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41780-foto-08029-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41780-foto-08029-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41780-foto-08029-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41781 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 98-99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | En origen l'edifici presentava una estructura de tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més en els seus laterals, però amb la característica que segueixen la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits (amb excepció d'un porxo a la planta baixa del lateral de ponent). La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal, centrada i protegida per dos pedrissos, és d'arc rodó dovellat, i en aquesta mateixa planta en trobem una altra, en un dels cossos laterals, però en aquesta ocasió d'arc carpanell, amb data inscrita de 1758. A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos, tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. | 08029-28 | C/ La Riera | La primera menció a l'indret cal buscar-la l'any 1300 (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 trobem la menció a Angelina Redona, esmentada com a vilatana pobra del poble. Ja a mitjans dels s. XVI, en el cens de 1553, es torna a fer menció a l'indret sota el cognom de Rodon. Juntament amb Can Català, Can Mateu, Can Carbonell, Can Serra i Ca l'Arnau, la masia formava part de les agrupacions de cases o quadres que es protegien entre elles. | 41.5268800,2.3926700 | 449331 | 4597426 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat a la masia hi ha un local de restauració. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41782 | Les Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-ribes | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 372-374, ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tres cossos, on el cos central és més ample i més alt que els laterals. Pel que fa als sostres, el del cos central presenta un sostre a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que el teulat dels cossos laterals té l'aiguavés en sentit oposat. El cos central presenta tres alçades: planta baixa, planta pis i golfes, mentre que els cossos laterals només assoleixen dues alçades. L'accés principal no es troba a la façana principal, en la que trobem una porxada, sinó que la porta es troba a un dels laterals de l'edifici. Les finestres són rectangulars amb la llinda plana. Aquesta estructura complexa queda una mica amagada pel tret que justament caracteritza aquesta masia, que és la façana barroca ondulada, fruit d'una reforma posterior. De l'edifici, avui sense ús, en destaquen a l'exterior els elements ceràmics vidrats que decoren les façanes barroques en els seus punts emblemàtics. Repartits en diferents indrets de la finca destaquen alguns arbres, com l'acàcia, les lagerstroèmies, els lledoners, el magnolier, l'olivera, o el xiprer, però potser el què confereix al conjunt un valor estilístic i paisatgístic és la centenària palmera de Canàries, amb un regust a l'època dels indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-29 | Camí del Mig, 17 | La primera menció clara al mas ens remet a l'any 1545 (Modolell 1993). Val a dir que si ens atenem a la informació proporcionada pels antics fogatges, en el de 1497 trobem a la població a un Johan Riba, cognom que es repeteix en el cens de mitjan segle XVI, tot i que el nom del mas Ribes contraposat al cognom de Riba podrien ser diferents. Aquesta masia, juntament amb les de Can Peric, Batlle, Molí de Sants i Falions, integraven una agrupació a redòs de la capella de Santa Margarida (desapareguda). | 41.5276200,2.4168200 | 451347 | 4597495 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41782-foto-08029-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41782-foto-08029-29-2.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ballescà o Vallescà | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41783 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-2 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 196. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Edifici format per tres cossos, amb dues alçades (planta baixa i planta pis). La teulada és de dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, fet pel qual trobem els frontons a les façanes laterals. A la façana principal trobem la porta, rectangular i de llinda recta, morfologia comparable amb les finestres, que presenten llinda i brancals de pedra. Es conserva bé l'espai de l'era davant de l'edifici. Cal ressenyar la presència de nombrosos espècimens botànics, dels que sobresurten la palmera de Canàries, segurament centenària, i que li confereix un valor paisatgístic assimilable a les masies d'indianos. També són destacables els pebrers bords, el castanyer, el cedre de l'Atles, el magnolier i el conjunt de xiprers (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-30 | Passatge els Tarongers, 12 | La primera referència documental que tenim de Can Serra és de l'any 1380 (Modolell 1993). Juntament amb Can Català, Can Mateu, Can Carbonell, Can Rodon de l'Hort i Ca l'Arnau, la masia formava part de les agrupacions de cases o quadres que es protegien entre elles. | 41.5273000,2.3897500 | 449088 | 4597475 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41783-foto-08029-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41783-foto-08029-30-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41784 | Can Tatai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tatai | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99, ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 186. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Edifici de tres cossos construït en dues alçades (planta baixa i planta pis). Posteriorment se n'hi afegí un cos al lateral dret, però amb la característica que segueix la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits, similar al perfil de Can Rodon de l'Hort. La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, amb unes dovelles de mides formidables, que li confereixen un aspecte singular (0,95m. de llargada cada una, que formen un arc d'onze carreus). A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos. Cal ressenyar que les llindes i brancals de pedra estan motllurats tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. | 08029-31 | C/ Corredor, 8 | De les masies ressenyables de la població, aquesta és de les poques de les que no es disposa d'informació antiga. Normalment es fa servir el buidatge de Josep Maria Modolell de documentació o referències als fogatges de 1497 i 1553. | 41.5335100,2.4002900 | 449972 | 4598158 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41784-foto-08029-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41784-foto-08029-31-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Suari. Fou l'any 1913 quan Manuel Tatay Nogueres adquirí la propietat de Can Suari, i a partir d'aquí es començà a coneixer la masia pel nou nom en referència al nou propietari.Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4700. Es tracta d'un rellotge de rajoles de ceràmica, de forma rectangular i del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la fitxa correponent, és un rellotge 'emmarcat, que declina cap el sud-est, amb línies horàries de 6 a 5, amb marques a les hores i les mitges hores, de numeració romana, amb gnòmon de vareta i sol al pol'.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41785 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el sostre a dues vessants, i el carener disposat perpendicularment a la façana, fet que dóna lloc que el frontó es disposi en la façana principal i posterior. El cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), mentre que els cossos laterals estan construïts només amb planta baixa i pis. Cal destacar que el balcó central del primer pis de la façana ha malmès el portal rodó característic de les masies. | 08029-32 | Camí Santa Elena, 2 | No hi ha testimonis documentals de l'antiguitat d'aquesta construcció. Sí que cal destacar l'agrupació de masos en una quadra en aquesta zona d'Agell, format per Can Valls, Cal Rectoret, Can Basora, Can Miralpeix. | 41.5308300,2.4054800 | 450403 | 4597858 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41786 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 196. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | El conjunt del Castell està format per la masia, dues edificacions rurals i el magatzem. La masia presenta una tipologia canònica amb un volum de tres cossos, que desenvolupen planta baixa i pis. La coberta té una teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, fet que allibera la façana principal dels timpans, que es troben a les façanes laterals. Destaquen els elements característics, com la porta dovellada d'arc de mig punt, un portal amb gran llinda i les finestres rectangulars remarcats amb llindes i brancals de pedra. Al cos central es conserva un rellotge de sol rectangular, amb gnòmon de vareta. | 08029-33 | Camí Santa Elena, 24 | La informació més evident, a nivell cronològic, ens l'aporta un parell de dates gravades a la mateixa masia, ja que no tenim evidència documental de l'antiguitat d'aquesta edificació. Sobre la dovella que fa de clau del portal rodó hi trobem la inscripció JOA PAV RAMO 1708 (Joan Pau Ramon 1708). També hi ha una inscripció un pèl anterior, en una biga d'una premsa a l'interior, amb la data de 1691. El Castell forma part del nucli d'Agell, a redòs de l'ermita de Santa Elena, juntament amb el masos de Ca l'Aimeric, Can Mallol, Can Tatay, Can Sagrera, Can Puig, Can Casals, Cals Frares i Can Cassadó. | 41.5347500,2.4033400 | 450228 | 4598294 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41786-foto-08029-33-1.jpg | Legal | Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Català d'Agell. | 96|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41788 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-1 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Aquesta casa es troba emplaçada en el xamfrà que conformen els carrers Anselm Clavé i l'avinguda Pare Jaume Català, fet que conforma una característica façana contínua, sense trencaments angulosos a la cantonada. La seva distribució contempla la planta baixa a la que cal sumar-li dues plantes-pis. En destaca la distribució de les finestres, i un característic frontó arrodonit o acroteri, a la part superior de la façana, amaganat la configuració del sostre amb teulat a dues vessants. | 08029-35 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281900,2.3933700 | 449391 | 4597571 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41788-foto-08029-35-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41791 | Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-elena-dagell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 135. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona, pàg. 122-124. | XVI | Petit temple que artísticament cal adscriurte al gòtic tardà. El temple presenta una sola nau de forma rectangular, amb un teulat a dues aigües amb el carener disposat perpendicularment de la façana. La façana principal està dominada per la completa simetria dels seus elements. Trobem al punt central una porta d'arc de mig punt dovellada, i a cada lateral una finestra horitzontal emmarcada per blocs de pedra, d'aparença molt similar a la Capella de Sant Sebastià. En comptes de finestra hi trobem un petit òcul, i sobre el frontó trobem un petit campanar d'espadanya. La volta és de creueria ogival amb voltes quatripartites en els dos primers trams i de cinc parts a l'absis. L'absis és poligonal. A les dues parets laterlas hi trobem tres contraforts a cadascuna de les parets. | 08029-49 | Camí de Santa Elena | Tot i que el terme d'Agell ja es documenta en època altmedieval (950), cal esperar per trobar la primera menció documental del temple, l'any 1236, tot i que un uns primers moments l'advocació del temple no era a Santa Elena sinó a Santa Maria. L'aspecte primigeni del temple s'ha perdut ja que sabem que es reedificà l'any 1576, en part sobre les restes del temple anterior (Modolell 1993: 122). Aquest mateix autor comenta que al temple hi havia hagut un retaule de Jaume Serra i Pere Serra (ca. 1387) que ell va localitzar a la Fundació Amatller. | 41.5343100,2.4043600 | 450312 | 4598245 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El temple està inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA 8362), però l'antiguitat de les primeres mencions al terme d'Agell (s.X) i la construcció del primer temple (s.XIII) han fet que també aparegui en en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic (CCAA 18021). Modolell (1993:123) comenta que prop del temple s'hi ha localitzat material ceràmic i enterraments propis del s. III dC. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41792 | Església de Sant Feliu i Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu-i-parroquia | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 129-133 MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona, pàg. 221-243. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI | Edifici d'estil gòtic tardà amb teulada a doble vessant, amb un campanar de torre quadrada. Actualment la planta és de tipus basilical, tot i que en origen només presentava un espai únic. L'absis és poligonal i cobert amb volta ogival de cinc parts. La nau central està dividida en quatre trams, coberts amb volta de creueria ogival quatripartita. En el primer tram, suportat per una volta rebaixada quatripartida trobem el cor amb un orgue. Pel que fa a la façana destaquem la portalada principal, que com la de la façana lateral, destaca per la presència d'arquivoltes i fullatges, i el baixrelleu de Fèlix Albages que decora el timpà de la porta d'accés principal. També és molt interessant els matacans conservats, un que protegeix la porta principal, i un segon matacans a la façana lateral. Molt posterior (1965) és ela col·locació d'unes vidrieres a la façana lateral, que trenquen en bona mesura l'harmonia del temple neogòtic. El conjunt es veu reforçat a nivell paisatgístic amb la presència de quatre plataners a la façana principal, conferint certa personalitat a l'espai de la plaça. | 08029-50 | Plaça de l'Església | La primera menció documental de l'església és de l'any 1025, en un document en el que el comte Berenguer Ramon I la ven, juntament amb altres propietats. No queda cap element reconeixeble del primer temple romànic. Entorn església s'han documentat enterraments d'època baix-medieval o moderna. L'any 1540 el batlle Bernat Sagrera encarrega la renovació del vell temple als mestres d'obra Antoni Mateu, de Barcelona, i Joan Vives, de Sant Genís de Vilassar. En aquest document, de gran interés, especifica fins el detall les característiques que haurien de tenir la nova església. | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41792-foto-08029-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41792-foto-08029-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41792-foto-08029-50-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al temple hi havia hagut el retaule de Sant Joan Baptista, obra de Bernat Martorell, realitzat entre ela anys 1425-1430. És probable que aquest retaule estigués a la desapareguda capella de Sant Joan, de la mateixa advocació que el retaule. Als anys 20 del segle XX estava en molt mal estat de conservació i el rector decidí treslladar-lo a la Pia Almoina per tal que es restaurés, on encara roman com a fons del Museu Diocesà de Barcelona. Es tracta d'un tríptic pintat al tremp sobre fusta de 147x153 centímetres. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41793 | Capella de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Estat ruïnos. Falta tot el sostre. | Les runes de Sant Vicenç poden recordar-nos per la forma a una antiga capella. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un cos annexat al lateral. L'accés a l'edifici és mitjançant un portal rodó ample, i sobre del sostre, que havia tingut un teulat a dues aigües, s'hi troba una petita torreta, a manera de campanar. La morfologia i l'estat ruinós poden fer-nos pensar que estem davant un temple, tot i que la realitat és que són les cotxeres de la propera Torre Ametller. | 08029-51 | Torre Ametller | Construïda en el primer terç del segle XX (Rovira 2006). | 41.5357300,2.4032800 | 450223 | 4598403 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41793-foto-08029-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41797 | Molí de l'Horta Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta-pi | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | L'estructura inferior és sòlida, però la part àèria de ferro està malmesa pel desús. | Es tracta d'un molí amb finalitat agrícola, pensat per bombar aigua per poder regar els camps. Tipològicament és d'eix horitzontal i s'orientava buscant el vent amb un penell incorporat. La construcció és de tipus cilíndric amb la coberta amb cúpula de quart d'esfera del qual en surt l'estructura metàl·lica. La finalitat del cilindre és per a protegir tots els mecanismes i engranatges que possibiliten l'extracció d'aigua del subsòl. Molí del tipus multipala caracteritzat per tenir un bon nombre de pales situades de forma guerxa per tal d'obtenir l'efecte d'hèlix. Actualment el molí es troba en desús i desprovist de les pales i penell. | 08029-55 | Horta del Pi, Carrer Argentona, 16 | 41.5227100,2.4208100 | 451676 | 4596947 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41797-foto-08029-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41798 | Pedrera d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-serra | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Activitat econòmica exhaurida. Queden molt poques restes visibles de l'activitat. | Explotació en la que s'extreia pedra de granit per la construcció o per extracció d'àrids. A nivell patrimonial, més enllà de testimoniar aquesta activitat econòmica, queda alguna presència industrial. En aquest sentit queda l'obra d'una trituradora i una torba que consta d'un circuit amb fort pendent construït per fer baixar la pedra per ser carregada als camions. Un sistema de crives permetia que la pedra o graves fossin classificades segons els tamanys requerits. El descarregador de la trituradora, fet de llambordes de la mateixa pedrera i ciment armat, es construí als anys 60 del segle XX. | 08029-56 | Indret de la Pedrera d'en Serra, Polígon 2 Parcela 177 | Inicialment, a principis del segle XX, s'hi extreien blocs per voreres i per fer adoquins per a la ciutat de Barcelona i Mataró. Posteriorment s'hi afegirà l'extracció de grava. La pedrera d'en Serra és la concreció de difrents petites explotacions mineres disperses que s'anaven comunicant les unes amb les altres, fins concentrar-se en una sola explotació (Rovira 2006). | 41.5362500,2.3922400 | 449303 | 4598467 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41798-foto-08029-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | S'ha conegut sota diferents noms, com la Pedrera d'en Serra, Pedrera Anita o Pedrera d'en Cisco.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41800 | Aqüeducte i Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-sant-domenec | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII | Es conserva un tram de l'aqüeducte que probablement conduïa l'aigua a la font del poble. Aquest tram construït amb pedra a mode d'aparell de reble, aprofitant pedra i obra ceràmica, presenta un arc de mig punt amb volta de sardinell de mitjanes. Aquest arc, que sustenta l'aqüeducte, s'ha aprofitat per esdevenir el portal d'accés a la finca. Destaca la presència sobre l'arc d'una fornícula que és una capelleta on hi ha una imatge de Sant Domènec. | 08029-58 | Camí de la Font Picant, núm. 2 | Modolell (1993) explica la possibilitat que aquest aqüeducte proveís d'aigua a la Font de la Plaça del poble, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5306200,2.3896600 | 449083 | 4597843 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41802 | Can Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carles | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | En el marc d'una construcció de planta quadrada, similar a una torre, trobem uns interessants elements arquitectònics. Aquesta torre té planta quadrada i es distribueix en planta baixa més dues plantes pis. La façana, que té un coronament barroc, amaga el teulat, que és de doble vessant. La portalada és rectangular, i sobre d'aquesta hi trobem les tres portes dels balcons d'aquesta façana i que són fetes de carreus reaprofitats amb llindes de finestrals gòtics molt rebaixats amb arquets (sis d'interiors i quatre d'exteriors) i arabescos, i amb interessants figures esculpides en les impostes o en els suports dels guardapols. Reprodueixen figures antropomorfes de mig cos de factura molt simple en una porta i imagineria zoomorfa en una altra amb una cabra en una de les impostes. Aquestes portes gòtiques són tipològicament poc comunes. A nivell dels arbres de la finca destaquen un plàtan, però sobretot la presència d'una palmera de Canàries, que confereix un valor paisatgístic per l'associació de l'arbre i la casa, tant característic de la moda introduïda pels indianos a cavall del segle XIX i XX (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-60 | Horta de Can Carles (Avinguda Onze de Setembre) | Aquesta torre tipològicament es podria adscriure al que es coneix coma 'mas Torre', característic dels segles XII-XIII al XV. | 41.5241300,2.3989000 | 449849 | 4597118 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc