Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41811 | Camí de Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-elena-dagell | Camí que mena cap a l'església de Santa Elena d'Agell. Es tracta de la pista que s'ha emprat tradicionalment per pujar al veïnat d'Agell. Avui en dia es troba en bona part asfaltat. Inicialment sortia des del casc antic de Cabrera, arribant fins el el camí de Vilassar a Argentona i va ascendint fins assolir la concentració de cases d'Agell. En aquest punt el camí trenca a mà dreta per arribar al temple. El camí transcendia d'aquest punt i es podia continuar fins a Argentona. | 08029-69 | Veïnat d'Agell | 41.5305300,2.4057400 | 450425 | 4597824 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41812 | Riera de la Font Picant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-picant | El torrent de la Font Picant recull les aigües dels vessant oriental del Turó de Burriac i del vessant de llevant de Can Tolrà. A l'inici de la riera és on hi ha la surgència de la Font homònima que de fet dóna nom a la Riera. En l'actualitat el recorregut de la riera es perd en deixar terrenys de bosc i entrar a la part urbanitzada del municipi, en un carrer que curiosament hereta el nom del torrent, això és, el carrer de la Riera. Hi havia un camí tradicional que sortia del centre del poble de Cabrera i s'enfilava seguint en bona mesura el traçat de la riera de la Font Picant. Aquest camí continuava més amunt de l'inici de la Riera, i era també conegut pel nom de Camí d'Argentona, població a la que es dirigia, entrant en aquesta població pel veïnat de Lladó. | 08029-70 | Camí de Cabrera a la Font Picant | 41.5340400,2.3833900 | 448563 | 4598227 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41812-foto-08029-70-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
| 41813 | Rocam d'en Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocam-den-llado | Indret d'interès paisatgístic per les afloracions de roca que s'hi troben. Es tracta d'un lloc escarpat entre els boscos de pins i alzines. Hi ha un camí que mena cap aquest indret, i que comunica el camí de la Creu de l'Avellà cap al turó de Burriac. En un punt intermig surt un ramal que es dirigeix cap el camí del Senglar, a la banda nord del municipi i al'oest de Burriac. Aquest tram és el que circula pel paratge del Rocam d'en Lladó. | 08029-71 | Zona del Rocar Més Alt | 41.5388700,2.3797300 | 448261 | 4598765 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41830 | Forn de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-ros | XVI-XVIII | No localitzat. | Restes malmeses d'un forn, que podria ser de cocció ceràmica i segurament és de planta circular i presenta un estat de conservació força precari, actualment parcialment cobert de vegetació. No es pot precisar la cronologia malgrat que diverses fonts el citen com a modern. El forn queda ubicat en un marge que hi ha al nord de la masia de Can Cuyàs, en uns camps que actualment resten erms. | 08029-89 | Marge d'un camp a llevant de Can Tatay | 41.5334600,2.3996900 | 449922 | 4598153 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 41837 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-del-torrent-de-ca-lignasi-esplai-i-paco-martinez-soria | II-I aC | Desaparegut degut a la posterior urbanització | Amb motiu de la construcció de nous habitatges en aquest solar es va realitzar una intervenció arqueològica amb diverses fases entre els anys 2006 i 2007 per tal de determinar l'existència o no de restes arqueològiques en el subsòl i en cas que es documentessin, d'avaluar l'afectació sobre aquestes. La intervenció consistí en la excavació de 17 rases que cobrien tota la superfície del solar, intentant arribar al terreny natural. Els sondejos realitzats en aquest solar van permetre documentar les restes d'una àrea d'ocupació d'època romana republicana o ibèric final en què s'ha identificat un possible fons de sitja i dos murs. El material arqueològic recollit va ser molt escàs: restes de material constructiu (tègula i ímbrex) així com alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana. Amb les troballes efectuades es pot establir l'existència en aquest indret d'un establiment rural d'època iberoromana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recollits, es pot establir entre els segles II i I aC. | 08029-96 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | 41.5247800,2.3973000 | 449716 | 4597191 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41846 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-0 | IIaC-VdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment documentat exclusivament per les resres ceràmiques superficials, pel que el coneixement estructural i cronològic és prou limitat. Es documentà arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana escampades en superfície al cantó nord d'un camí que marxa vers l'est des de la via que porta a la Torre Ametller, per sobre de Can Xacó i per sota de Can Puig. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-105 | Terrenys de Can Puig, entre el camí de Santa Elena i el camí d'Agell | 41.5328800,2.4048800 | 450355 | 4598085 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41847 | Parc Natural Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-serralada-litoral | El Parc de la Serralada Litoral està constituït per tres unitats físiques fonamentals, com són la Conreria, Sant Mateu i Céllecs. En aquest sentit el Parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte la zona litoral amb les valls interiors. Aquesta situació estratègica afavorida pel clima mediterrani ha afavorit la presència humana des de ben antic, passant des de la prehistòria fins a l'actualitat, amb nombroses restes materials i patrimonials d'aquestes èpoques. La superfície protegida de gestió del Consorci (Pla Especial, aprovat l'any 2004) és de 4042 hectàrees, tot i que si tenim present la superfície amb l'ampliació dels Espais d'Interès Natural de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs, passa a tenir 7408 hectàrees. L'Òrgan competent per la seva gestió és el Consorci del Parc de la Serralada Litoral. En aquest Consorci hi són participades diferents institucions, com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments de: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. | 08029-106 | Oficines: Avinguda Onze de Setembre 53 | 41.5395500,2.3821800 | 448466 | 4598839 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41847-foto-08029-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
| 41850 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala | IIaC-VdC | Segurament destruït per la construcció de cases | Jaciment documentat arrel de la troballa per part de M. Ribas de material ceràmic d'època ibèrica i romà, així com una moneda d'Iluro. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-109 | Confluència carrer Josep Domènec i Passatge Vinyals | 41.5229800,2.3941900 | 449455 | 4596993 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41865 | Rellotge de sol del carrer Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-riera | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de rajoles quadrades, que formen un rectangle de 3x4 peces. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànis, mostra una escena d'esbarjo musical, emmarcada per garlandes vegetals. Al centre el sol al pol. Línies horàries de 6 a 6, en xifres romanes. Presenta el lema en llatí 'tempus fugit'. | 08029-126 | Carrer Riera, 80 | 41.5285900,2.3905500 | 449156 | 4597618 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2476. | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41866 | Rellotge de sol Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-cot | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de 48 rajoles, que formen un rectangle de 6x8 rajoles. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànies, persenta un cercle en el que hi ha les línies horàries de 6 a 5, en xifres romanes. Sobre aqusta esfera un gran sol bícrom. Tot el conjunt es troba emmarcat per una sanefa. Presenta una orientació Sud-Est. És del tipus vertical declinant. | 08029-127 | Carrer Riera d'Argentona, 18 | 41.5248400,2.4201600 | 451623 | 4597184 | 1988 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 1200. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41867 | Rellotge de sol de Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-viver | XX | Rellotge de sol obrat en pols de marbre, de forma ovalada dins un marc rectangular. El conjunt es troba emmarcat per quatre estrelles de sis puntes a cadascun dels angles del rellotge. El motiu principal del rellotge és un sol al pol. Les marques horàries a les hores, de les 7 a les 6, en xifres romanes. A la línia de les 12 del migdia t´una decotació de tres cercles. Les línies horàries són sagetes que surten del centre (sol). Presenta una inscripció a la part inferior amb la data de l'any: MCMLXXIV. El rellotge presenta una orientació sud-oest. | 08029-128 | Camí de Santa Elena, 30 | 41.5344800,2.4027200 | 450176 | 4598264 | 1974 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2934. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41868 | Rellotge de sol de Ca la Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-neus | XX | Rellotge de sol d'autor, que destaca tant pels seus trets com per la poca alçada a la que es troba. Les línies horàries i de declinació solar estan traçades a la paret, sense emmarcar el conjunt, del qual destaquen tres cercles en relleu fora del conjunt principal. Un dels trets principal és el seu lema, que es troba a la part inferior: 'Per primera vegada han aquest mon vas començar a brillar, ningu sap cuan va ser n'hi cuan vas començar tot son calcus i especulacions pero del teu neixament nomes tu pots donar esplicacions. La ciencia s'alaba del seu saber pero ingnota que no es res. On es llavora'ns el saber...? observem l'ho quens domina i sabrem el per que encara no som res' | 08029-129 | Camí de Santa Elena, 1 | 41.5305100,2.4055900 | 450412 | 4597822 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41868-foto-08029-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4692. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41869 | Rellotge de sol de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lagusti-0 | XX | Rellotge de sol format per sis rajoles polícromes, que formen un panell rectangular de 2x3, emmarcat per una orla. Aquest petit conjunt destaca per la seva decoració de núvols i el sol (que no es troba al pol del rellotge). Sota aquesta escena trobem les línies horàries, de 6 a 6, en xifres romanes. El gnòmon, de vareta, declina vers el sud-est. Sembla que a l'angle inferior dret hi hagi escrit l'autor. | 08029-130 | Carrer Bixada de l'Església, 16 | 41.5278500,2.3918600 | 449265 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41869-foto-08029-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4698. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41870 | Rellotge de sol de Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca | XX | Rellotge de sol esgrafiat, d'estructura ovalada emmarcada en un rectangle. Es troba a la façana lateral interior de l'immoble. La decoració fora de l'òval, presenta un paisatge esquematitzat de muntanyes núvols i sol. Per sobre de les muntanyes s'obre l'òval, només amb el gnòmon de vareta, sense línies horàries ni xifres. Tot el conjunt emmarcat per una sanefa trenada. Presenta, dessota, però dins la sanefa, l'any esgrafiat: 1935 | 08029-132 | C/ Pare Jaume Català, 9 | 41.5256300,2.3936800 | 449415 | 4597287 | 1935 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41870-foto-08029-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4006. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41871 | Rellotge de sol del carrer Garvat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garvat | XX | Rellotge de sol, de foma gairebé quadrada, emmarcat per faixes on trobem inscrit el lema, amb excepció de la part superior, on el tancament és per una orla vegetal. No presenta línies horaries, amb numeració en xifres romanes, de 8 a 5 (cal advertir de l'error en el número 8, representat per IIX). El gnòmon és de vareta, orientat vers l'oest. El lema és: 'Les hores / passen / profita-les bé' | 08029-133 | C/ Garvat, 10 | 41.5286800,2.3918300 | 449263 | 4597627 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4689.. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 41872 | Rellotge de sol de la casa Albages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-albages | XX | Curiós rellotge de sol, que no deu haver estat mai en ús degut a l'absència de gnòmon ni forat per emplaçar-lo. Destaca essencialment pel seu valor decoratiu, dut a terme per un plafó enrajolat. El conjunt de 100 rajoles polícromes formen un quadrat de 10x10 rajoles. El motiu central és un sol que irradia raigs, a l'extrem dels quals hi trobem les marques horàries, de 5 a 7, en xifres aràbigues. A la part superior presenta el lema: 'L'hora passa / les obres resten'. Tot el conjunt està emmarcat per rajoles amb diferents motius que es repeteixen (ocells, flors, sol, lluna) | 08029-134 | Camí de la Font Picant, 10 | 41.5303900,2.3852800 | 448718 | 4597821 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41872-foto-08029-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41872-foto-08029-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4701. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41873 | Rellotge de sol casa Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-casa-sant-jaume | XX | Conservació testimonial del què havia estat | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Està emplaçat en el frontó arrodonit de la façana, adaptant una forma pertinentment circular. Només se n'insinuen les línies horàries amb les mitges hores, sense que es vegin números. El gnòmon no s'ha conservat. | 08029-135 | C/ Sant Vicenç, 10 | 41.5285900,2.3918000 | 449260 | 4597617 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4690. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41874 | Rellotges de sol del carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-del-carrer-colom | XX | En la present casa coexisteixen dos rellotges de sol. En primer terme trobem un rellotge orientat vers el sud, format per un conjunt de 6 rajoles polícromes. Presenta un sol al pol i una escena de ball d'una sardana al centre, amb el gnòmon de vareta. Les línies horàries van de 7 a 5, en xifres romanes. A l'angle inferior dret presenta signatura de l'autor: Torres. El segon rellotge també és de rajoles polícromes, d'igual orientació que el primer. L'escena principal és un sol sobre un núvol, al pol, amb gnòmon de vareta. Línies horaries de 6 a 6, en xifres romanes.Tota l'escena està emmarcada per una orla de garlandes. | 08029-136 | C/ Colom, 8 | 41.5088900,2.4009900 | 450012 | 4595424 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Torres | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb els números d'inventari 4709 i 4710. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41875 | Rellotge de sol Les Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-les-ribes | XVII-XX | Només es conserva la forma | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Només es pot contemplar la forma rectangular apaisada, i de la decoració pintada bàsicament només es poden veure les línies horàries, a les hores i les mitges hores, que són faixes radials que neixen d'un semicercle a la part superior del rectangle, on trobem el gnòmon de vareta. Declina cap el sud-est. Els números estan completament esborrats. | 08029-137 | Camí del Mig, 17 | 41.5276400,2.4168000 | 451345 | 4597497 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41875-foto-08029-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4696. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41876 | Rellotge de sol Ca l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-larca | XX | Rellotge de sol format per 56 rajoles quadrades, en un panell de 8x7 rajoles, que declina vers el sud-est. Al centre hi trobem un escut amb les quatre barres, sobre el que hi ha dibuixat Sant Jordi i el Drac. De les quatre barres en surt el gnòmon de vareta. Les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 4 a dos quarts de 5. A la part superior el lema: Qui té sol que mes vol', i a la part inferior 'CA l'ARCA - MCMLXXXVII'. Consta la signatura 'Casas', a l'angle inferior dret. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa en relleu. | 08029-138 | Ronda Catalunya, 19 | 41.5108600,2.3988400 | 449834 | 4595644 | 1987 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Casas | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4699. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41877 | Rellotge de sol carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-sant-sebastia | XX | Rellotge de sol rectangular de 20 rajoles quadrades, en un panell de 5x4 rajoles, a les que cal sumar unes altres 20 de forma rectangular i que constitueixen el marc. El motiu decoratiu principal són sengles núvols als angles superiors, amb un sol al pol, del que surt el gnòmon de vareta. Línies horàries a les hores, de 4 a 2, en xifrres aràbigues. Orientació sud-est. El rellotge presenta un lema en forma corvada just sota la vareta: És hora de ser feliç. | 08029-139 | C/ Sant Sebastià, 18 | 41.5270100,2.4023200 | 450137 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4708. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 41881 | L'Alzina Surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera | II aC-I dC | Zona urbanitzada | Jaciment descobert en efectuar troballes per part de Jordi Bagà i els arqueòlegs que redactaven la Carta Arqueològica l'any 1987. Posteriorment, arrel d'una excavació clandestina que fou denunciada pels membres del Museu de Cabrils, es posà al descobert un paviment i una paret de factura romana. Cap a finals de 1987 es dugué a terme la construcció d'un xalet que arrasà part de les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. Novament, durant uns rebaixos realitzats per a la construcció d'uns quants xalets a finals de 1989, es posaren al descobert tota una sèrie de restes arqueològiques; en el tall fet per l'excavadora aparegueren dos murs seccionats encaixats en el sauló, que seguien el pendent de la muntanya, i un paviment romà. A banda es recolliren en superfície restes d'elements constructius, com ara fragments de paviment d'opus signinum, tegulae, imbrices, maons,etc... Els materials ceràmics recuperats inclouen ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes). sigil·lades sudgàl·liques, terrisses ibèriques, àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4) i comunes romanes. Donades les característiques de les troballes, amb estructures documentades -murs i paviments- que se'ns descriuen com típicament romanes, es pot establir l'existència d'un establiment rural romà. La cronologia del jaciment, en relació als materials recuperats, quedaria establerta entre el període republicà, amb presència de materials ibèrics i campanianes, i el primer segle de l'alt imperi, amb sigil·lades sudgàl·liques, és a dir entre els segles II aC. i I dC. | 08029-143 | Can Tolrà | 41.5325600,2.3792500 | 448216 | 4598065 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Part del jaciment opdria estendre's en terme de Cabrils, tot i que la urbanització de l'indret de ben segur que n'ha afectat les restes. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41884 | Necròpolis Vilassar de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-vilassar-de-mar | I-V dC | Afectat severament per la urbanització de l'indret | S'accedeix a l'indret a partir de la carretera N-II, on al seu pas per Vilassar de Mar cal prendre la carretera B-502. La zona del jaciment es troba limitada per la B-502, el carrer d'Enric Granados, el carrer de Colom i el carrer d'Eduard Ferrés. Es tracta d'una àmplia zona urbanitzada que engloba els jaciments antigament coneguts com 'La Tintoreria', 'Rajoleria Robert', 'Teuleria del Torrent del Porxo - La Bòbila' i 'Paret dels Moros - Camí del Mig'. Necròpolis coneguda des d'inicis del segle XX i destruïda arrel de les extraccions de terra que s'efectuaven a la zona de 'la rajoleria' i 'la bòbila'. Es coneix que s'exhumaren més de 160/170 tombes d'incineració i inhumació amb restes de ceràmica ibèrica, la tipologia de les quals era diversa, taüts de fusta (es conserven els claus), sepulcres de tègula, urnes cineràries en fossa i enterraments d'àmfora. En aquesta zona es constatà també la presència de parets i paviments d'opus signinum, així com dos dipòsits. Pel que fa a les restes de material moble recuperat cal destacar un anell de coure decorat amb ratlles gravades i una balança de bronze, juntament amb restes d' estucs, tres dolis sencers in situ, una cullereta d'os, una campaneta de bronze, un fragment de capitell, una fulla de destral de ferro, tessel·les de marbre, una sivella de cinturó de bronze i una altra que representava a dos dofins. Entre el material ceràmic en destaquen la ceràmica grisa ibèrica, ceràmica campaniana B, àmfora tarraconense (Pascual 1, Dressel 2-4 i 20 o 25) i la terra sigil·lada Clara A, B, C i D. No s'efectuà cap intervenció arqueològica a la zona fins el 1987, quan es va dur a terme una delimitació del jaciment i un seguiment de màquines, descobrint-se noves evidències de dipòsits d'opus signinum i força material ceràmic datable d'època imperial ( segles I-IV dC.). Malauradament no es va poder excavar en extensió la totalitat de la zona. Posteriorment s'obtingueren noves dades en relació a l'àrea de necròpolis arrel les intervencions realitzades, amb motiu de la construcció de la nova piscina municipal, en els terrenys que hi ha entre el torrent del Porxo i la carretera de Vilassar de Mar - Argentona (B-502). Amb la primera, el 1988, es documentaren un total de 63 enterraments la tipologia variable; sepulcres en fossa, en tegulae a doble vessant, en caixa de tegulae (algunes amb taüt), fossa amb coberta de tegulae i en àmfora (infantils), datables en època tardoromana ( segles IV-V dC). Durant la segona intervenció, entre els anys 2000 i 2001, es documentaren 42 enterraments més, on a més de les tipologies funeràries documentades a la primera intervenció, s'evidenciaren dos nous tipus: en caixa de tegulae de secció quadrangular amb cobriment de teula plana (colmatat en alguns casos amb picadís de pedra, fragments de tegulae i morter de calç), i en caixa d'obra, amb petits fragments de tegulae, pedres i morter de calç, i amb coberta del mateix tipus, datades en el mateix període que a la campanya anterior ( segles IV-V dC). El total d'enterraments documentats en aquestes dues intervencions assoleix un nombre de 105 inhumacions, les quals han de ser afegides a les conegudes amb anterioritat. En el control de l'excavació de les sabates de fonamentació per a un poliesportiu municipal el 2010 es van documentar diversos materials arqueològics. En 9 de les 20 sabates excavades els resultats arqueològics van ser positius. | 08029-146 | Zona del Pla del Molí, termenejant amb Vilassar de Mar | 41.5113300,2.3968600 | 449669 | 4595698 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Rajoleries Robert, La Bòbila, Paret del Moro o la Tintoreria.La major part del jaciment es troba dins el terme de Vilassar de Mar, i només tangencialment pot ser que entri en terme de Cabrera. Degut a la urbanització de tota aquesta àrea és probable que no quedi cap resta del jaciment.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):Amb les dades obtingudes es pot afirmar que en aquesta zona es conserven les restes de diferents àmbits delimitats per murs construïts amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i restes de material constructiu (tegulae, imbrex). Les restes ceràmiques més importants són d'àmfores (sobretot de producció local, amb alguns fragments d'africana, bètica i itàlica) i dolia. La ceràmica d'importació és escassa, però permet establir una cronologia de construcció (fragments de ceràmica de cuina africana en el terraplè de construcció situen les estructures a partir del segle II dC) i amortització (segles IC-V dC). El 2011 es va dur a terme una altra campanya de curta duració que no aportà dades noves ni sobre la funcionalitat ni sobre la cronologia dels espais.Les restes localitzades es van cobrir indefinidament, i es canvià el projecte constructiu per tal de no afectar-les.Les troballes efectuades de manera fortuïta i fruit d'intervencions arqueològiques permeten establir l'existència d'una gran àrea de necròpolis en aquesta zona a tocar d'una vil·la de la qual s'han documentat estructures muràries, paviments i dipòsits. La cronologia de la necròpolis, i per extensió de la villae, abasta un període molt ample donada la diversitat dels ritus funerari -incineració i inhumació-, la diversitat tipològica dels enterraments i les característiques dels materials associats, abastant, des del canvi d'era fins el període tardoromà. Es podria establir una seqüència d'ocupació del territori en sentit sud-nord per la necròpolis; si bé les troballes d'enterrament d'inhumació s'efectuaren a la zona de la rajoleria, al sud dels jaciment, les tombes més tardanes queden ubicades a l'emplaçament actual de la piscina municipal, a la zona nord.La visita a l'indret no permet la documentació visual de cap tipus de resta ni material arqueològic en superfície donada la densa urbanització de la zona.Arran de les obres de construcció de dues noves pistes de pàdel annexes a la Piscina Municipal de Vilassar de Mar, en les parcel·les compreses entre la Carretera d'Argentona, l'Avinguda Arquitecte Eduard Ferrés i el Camp de Futbol, va ser necessari la realització d'un nou control arqueològic l'any 2013.Aquest espai quedo inclòs dins del perímetre d'afectació del jaciment de la necròpolis de Vilassar de Mar. Els resultats obtinguts en l'anivellament i en la realització de les 8 rases de fonamentació de les 2 pistes de pàdel varen ser del tot negatius. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41886 | Solar de la Plaça del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solar-de-la-placa-del-poble | II-I aC | Destruït per urbanització de l'indret | L'any 2001, el Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar, i en el seu nom David Farell, va comunicar a l'ajuntament de Cabrera de Mar que en solar nº 4 s'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica i romana. Posteriorment, arrel del projecte d'edificació d'aquesta parcel·la, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en un seguiment de màquines i excavació. La intervenció va permetre identificar estructures d'emmagatzematge (sitges) molt malmeses, ja que només conservaven la base, i una sèrie de retalls que no es pogueren identificar ja que no es van poder excavar en la seva totalitat, car es trobaven per sota els fonaments de la casa del costat (nº 3). Malgrat aquests impediments, s'establí que tant els fons de sitges com els altres retalls estaven amortitzats com abocador. Les característiques de les troballes fan que es pugui establir en aquest indret l'existència d'una zona d'emmagatzemament vinculada a un establiment iberoromà de caire rural. La cronologia del mateix queda establerta, en relació als materials associats, entre els segles II i I aC. | 08029-148 | Plaça del Poble, 4 | 41.5283400,2.3927600 | 449340 | 4597589 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41886-foto-08029-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41886-foto-08029-148-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Jaciment destruït degut a les obres de construcció posteriors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 41887 | Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agell | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-149 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans particulars i del Museu d'arqueologia de Catalunya-Barcelona. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41888 | Les Lloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lloses | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-150 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. N'hi ha informacions de l'any 1970 i mitjan dels 80 del segle XX. | 41.5073900,2.4053200 | 450372 | 4595255 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona i de particulars | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41889 | Nàutic de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nautic-de-cabrera | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-151 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per David Matamoros. N'hi ha informacions de l'any 1993. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 41890 | Riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dargentona | Desconegut | <p>Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret, tot i que està en la zona de la desembocadura de la Riera d'Argentona.</p> | 08029-152 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | <p>Conegut gràcies a les informacions aportades pel grup CRIS i per Ernest Buc.</p> | 41.5205038,2.4237083 | 451916 | 4596700 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2020-06-18 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 41892 | Cim del repetidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-repetidor | Indet. | Jaciment documentat arrel de la descoberta d'una sitja al cim del repetidor per part dels arqueòlegs que redactaren l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral per la Diputació de Barcelona, el 2006. Es tractava d'una sitja retallada al sauló d'1'70 m. per 1'30 m. per 1'50 m. aproximadament. En el moment de la seva descoberta ja havia estat totalment espoliada pels furtius, cosa que fa impossible aportar una datació acurada. Contextualitzada en relació als jaciments que hi ha al voltant -turó de l'Infern, cova de les Encantades i vessant oest del Montcabrer- es podria adscriure al període iberorromà. | 08029-154 | Al costat del repetidor | 41.5260400,2.3837000 | 448582 | 4597339 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No localitzat en la visita de l'indret | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41893 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal-0 | II-I aC | En l'actualitat s¡observen restes muràries malmeses a l'indret. Es preveu colgament de les estructures. | Jaciment de recent localització. S'ha dut a terme una intervenció de delimitació amb diversos sondeigs, així com la posterior excavació d'un conjunt de quatre estances. Es tractaria de part d'un establiment aïllat que no cal relacionar directament amb Ilturo o el poblat ibèric de Burriac, del que en queda clarament fora de muralles. Estaria relacionat possiblement amb altres estructures properes de la zona del turó dels Dos Pins. El ric material arqueològic ha permès datar el funcionament i abandonamant d'aquest establiment entre els segles II i I aC. | 08029-155 | Carrer Riera, davant del número 106-108 | 41.5297200,2.3893800 | 449059 | 4597744 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41893-foto-08029-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41893-foto-08029-155-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 41894 | Objectes arqueològics Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-arqueologics-museu-de-mataro | VI-I aC | Fons d'objectes arqueòlogics procedents de les excavacions de jaciments de Cabrera de Mar, que es formen part del fons del Museu de Mataró. Destaquen els objectes de cronologia ibèrica, tant ceràmics com metàl·lics, procedents de l'aixovar de les necròpolis de Can Rodon de l'Hort i del Turó dels Dos Pins, entre els que sobresurten l'armament, com espases, puntes de llança o umbons d'escut. També són destacables les restes ceràmiques procedents del poblat ibèric de Burriac, algunes de les quals amb restes d'epigrafia en ibèric. També cal fer esment de la important col·lecció numismàtica procedent de les excavacions en territori de Cabrera, com les monedes trobades a Burriac. | 08029-157 | Carrer Sant Josep, 9. Mataró | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 41922 | Festa Major Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-agell | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets. | 08029-187 | Veïnat d'Agell | 41.5343000,2.4043600 | 450312 | 4598243 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41923 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-0 | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans. | 08029-188 | Nucli antic de la població | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41924 | Fira Iberorromana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-iberorromana | Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015). | 08029-189 | Diferents indrets | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41926 | Escultura 'La Dona Catalana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-dona-catalana | XX | Escultura que representa una alegoria de la dona catalana, tal i com indica el seu nom. Es tracta de la representació d'una dona asseguda sobre un volum quadrangular, que porta a les mans un pom d'elements vegetals (flors o espigues), reposant sobre la falda. El vestit només es troba insinuat en aquest punt, desapareixent en el tors de l'escultura. Els atributs femenins, ja sigui la seva voluptuositat o pits, estan ben marcats, reforçant la identificació amb la idealització de la dona catalana. El cabell està recollit sobra el cap. | 08029-191 | Plaça Nova | L'obra fou instal·lada en aquest indret l'any 2004, 8 anys després de la mort de l'escultor, òbit esdevingut l'any 1996 a la mateixa vila de Cabrera. Cal ressenyar que Fèlix Albajes s'instal·là a Cabrera a mitjan anys 60 del segle XX. | 41.5251400,2.3941800 | 449456 | 4597232 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41926-foto-08029-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fèlix Albages i Garcia | L'escultura mostra certs trets paral·lelitzables amb l'obra de Manolo Hugué, del qual en fou deixeble, i hi convisqué durant més de quinze anys a Caldes de Montbui. També s'inicià en el món artístic de la mà del pintor Joaquim Mir, i fou membre fundador del Cercle Maillo (1945). | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41927 | Plaça del Poble, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-poble-num-3 | XX | Casa de poble d'estil modernista que singularitza la plaça. Es tracta d'una cas de planta baixa i pis, amb terrat a la part superior. La planta baixa es troba distribuïda en dos àmbits representats per sengles finestres separades per la porta principal. D'aquestes finestres en destaquen les reixes, així com els seus marcs decorats amb elements florals, com si es tractessin de trencaaigües. D'aquests elements en surten dues impostes igualment decorades que són on recolzen els balcons del primer pis. En aquest primer pis destaquen així, aquest balcons també emmarcats per trencaaigües decorats. Destaca, per sobre d'aquest, una sanefa d'ornamentació vegatal realitzada per la concatenació de rajoles polícromes. Per sobre d'aquesta franja decorada ja trobem la coronació de l'edifici amb una bella balaustrada. | 08029-192 | Plaça del Poble, núm. 3 | Edifici d'estil modernista obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, realitzat l'any 1908. | 41.5282800,2.3926800 | 449333 | 4597582 | 1908 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41927-foto-08029-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41927-foto-08029-192-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda i Amigó | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 41895 | Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera | <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> | <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> | 08029-158 | 41.5343900,2.4043400 | 450311 | 4598253 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41844 | Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-burriac | <p>BONAMUSA, J.. 'El problema del solar de la Ilduro monetal, a través de los hallazgos monetarios'. A: Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i El Maresme. Mataró, 1976. BONET, LL.. 'Descobriment del poblat ibèric de Burriac'. Quaderns de Preha i Arq de Mataró i el Maresme. 8-9, p.227-229. BURJACHS, F. ; BENITO, N. ; DEFAUS, J.M.. 'El poblat ibèric fortificat de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)'. A: Les fortificacions. La problematica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC.). Manresa, 1991. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica. Manresa. CERDÀ, J.A.; GARCIA, J.. 'Proposta per una metodologia d'estudi de la romanització d'un territori: el territori d'Iluro'. Sessió d'Estudis Maratonins. 3. GARCIA I ROSELLÓ, J.; PUJOL I DEL HORNO, J.; ESTEBAN I SALVADOR, R.. 'Les sitges del Poblat Ibèric de Burriac (II) (Cabrera de Mar)'. Laietània. 1, p.15-63. GARCIA, J. ; PUJOL, J. ; ESTEBAN, R.. 'Les sitges del poblat ibèric de Burriac (II) (Cabrera de Mar)'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró - Secció Arqueològica, 1981. GARCÍA, J.; PUJOL, J.; ZAMORA, M.D.. 'Las cerámicas de barniz negro de los siglos II-I aC. En la zona central de la costa layetana: los ejemplos de Burriac, Iluro y sus territorios'. A: AQUILUÉ, X.; GARCÍA, J.; GUITART, J.. La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000. p.59-69. GARCIA,J. ; MIRÓ, J, ; PUJOL, J.. 'La porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)'. A: Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC.). Manresa, 1991. Actes del Simp. Int. D'Arq. Ibèrica. Manresa. JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón. 'Ánforas Vinarias en el este de la Hispania Citerior en época Tardorrepublicana (siglo I a.C.): Epigrafía anfórica y organización de la producción'. SPAL: Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla. Núm. 24, p.p. 77-98. LLADÓ, J. 'Els camps de sitges: problema interessant'. C.E.R.C.A.. 8-9, p.145-150. LLADÓ, J.. Actualitat de la zona arqueològica a Cabrera. Mataró, 1956. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. Del V.. Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: UB, 1982. MARTÍ i GARCIA, C.. 'Les sitges del Poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)'. Quaderns de Preha. I Arq. Del Maresme. 5-6, p.125-134. MARTÍ, C.. 'La circulació monetària del poblat ibéric de Burriach i el seu hinterland a la llum de les últimes troballes de la campanya d'excavacions de 1983'. Laietània. 2-3, p.152-184. MIRÓ, J.. 'Un conjunto de ámforas tardo-republicanas de un silo del poblado ibérico de Burriac'. A: Saguntum. Valencia, 1991. MIRÓ, J.; PUJOL, J.. 'Nota sobre la campanya d'excavacions realitzada durant l'any 1983 en el poblat ibéric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)'. Laietània. 2-3, p.36-41. PREVOSIT, M.. 'Les excavacions del Castell de Burriac patrocinades per Autopistes''. A: El Col·leccionable de la Fund. Burriac. Cabrera de Mar, 1994. RIBAS, M. 'Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro'. Pyrenae. 9. RIBAS, M.. 'El poblado ibérico de Ilduro'. A: Excavaciones arqueológicas en España. Madrid, 1964.ZAMORA, D. (2006-07.): L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica, Laietania núm. 17, Mataró. ADELL, J.A.. La restauració del Castell de Burriac. Cabrera de Mar, 1994. (El col·leccionable de la Fundació Burriac; 4). AGUILAR, A. ; PONS, E.. 'El dipòsit del sector occidental del oblat ibèric de Burriac. Annexe: Epigrafia ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 1988. (Estudis d'ha. I arq. Del Maresme; 4). ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. De C.; COLOMINAS, J.. Carta arqueológica de España. Barcelona: CSIC, 1945.</p> | VI-IaC | Parcialment es documenten restes arquitectòniques conservades. Majoritàriament mal conservat. | <p>El poblat ibèric de Burriac és, sens dubte, un dels jaciments ibèrics més importants de la Laietània, del que n'era la capital. Però la seva importància no ha anat acompanyada del grau de coneixement que en tenim, que no podem qualificar més que de parcial. És interessant la posada al dia de les excavacions que s'hi han fet i de la problemàtica i interpretació del jaciment (Zamora 2006-07). El poblat de Burriac fou descobert cap al 1917 per Lluís Bonet i Garí (1979), i J. Ribas (1924) en publicà la primera notícia. Des d'aquell moment es van sovintejar les excavacions de diversos sectors del poblat, i es va descobrir la muralla de llevant de 300 m. de llargada i fins a 2 m. D'alçada conservada, juntament amb les cinc torres, així com alguns sectors d'habitacions, en general sense cap tipus de metodologia ni seguides de publicació. M. Ribas, a instàncies de J. Puig i Cadafalch en va aixecar una primera planta, on documentava la muralla de llevant amb les cinc torres i dues portes, algun tram de la muralla de ponent i la seva torre, a més d'algunes parets de l'interior del poblat. Posteriorment J. Barberà i M. Pascual dugueren a terme l'excavació d'un edifici públic situat al costat de llevant del poblat, cap a una mitja alçada, aprofitant un petit replà al costat de la muralla i un magatzem de dolia. La construcció d'aquest edifici es data en la segona meitat del segle IV aC. i la seva amortització es produí en un moment indeterminat del segle III aC. A una fase posterior, corresponen les restes d'un mur, una sitja i un tram de muralla, relacionat amb estrats del segle II i I aC. El 1983 J. Miró, J. Pujol i J. García hi excavaren el dipòsit del sector occidental. El 1984 es dugué a terme una campanya d'excavacions amb el Pla de Solidaritat amb l'Atur de la Generalitat de Catalunya dirigit per N. Benito, el qual va netejar i exhaurir l'excavació de dues habitacions ja descobertes per M. Ribas, va excavar la porta meridional, la torre de ponent (de planta quadrangular) i un sector de la muralla de ponent. En el sector de la torre, varen poder excavar-hi una estratigrafia amb cronologia del segle VI aC als volts del 75 aC., època d'abandonament de tot el sector, i varen datar la construcció de la muralla entre la meitat i la fi del segle IV aC. La muralla està construïda amb pedres de mida mitjana i assentada sobre un estrat de la primera meitat del segle IV aC. Ja dins la fase de romanització del poblat es construïren habitacions amb orientacions diferents, i sostre cobert alb tegulae i imbrex, que marquen la darrera fase d'ocupació del poblat, el qual s'abandona cap al 75 aC. La troballa d'un conjunt de dues dòlies i d0àmfores Dressel 1, Lamboglia 2, i corses, una de les Dressel 1 amb un titulus pictus del 90 aC, que ha ajudat a datar l'abandó de tot el sector. Al 1984 J.A. Cerdà, J. Miró, J. Pujol i A. Soler excavaren la zona de la porta meridional del recinte i finalment, al 1991 J. Banús va acabar l'excavació de la porta meridional, i del paviment de la porta, que va donar una cronologia del 145-135 aC, seguida de la restauració. El 1993 en el transcurs dels treballs d'excavació realitzats al castell de Burriac, es van documentar algunes restes ibèriques i romanes d'allò que hom suposà un punt de guaita militar, de vigilància de la vall i la regió (M. Prevosti 1996). Finalment, dins el poblat s'han excavat set zones de vivendes, situades a la zona central de recinte, cap al sud i al costat de la torre de la muralla de ponent. Moltes d'aquestes habitacions estan retallades al sauló, les parets són de pedra, i en algun cas s'ha pogut observar que la part alta era de tovot. De vegades presenten un banc adossat a una paret, sovint contenen sitges al seu subsòl, o fins i tot dolia en el cas de les més tardanes, i alguna s'obre a una cova.</p> | 08029-103 | Vessant meridional del Turó de Burriac | <p>CONT. BIBLIOGRAFIA: RIBAS, M.. 'El poblat ibèric d'Ilduro'. A: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i El Maresme. Mataró, 1977. RIBAS, M.. 'El poblat ibèric de Burriac'. A: Butlletí de l'Agrupament Científico-Excursionista. Mataró, 1929. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Mem. De la secció hco-arq.; XII). RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. ROUILLARD, P.. 'La ceramique greque de Burriac, Cabrera de Mar (Barcelona) conservée en Museu de Mataró'. Laietània. 1, p.7-14. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: UB, 1987. p.528 - 623. ZAMORA, D.; GUITART, J.; GARCÍA, J.. 'Fortificacions a la Laietània litoral: Burriac (Cabrera de Mar) i el Turó d'en Boscà (Badalona)'. Simp. Int. D'Arq. Ibèrica. Les Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple: s. IV-III aC. P.337-353. BANÚS, J.. 'La porta meridional del poblat ibèric de Burriac'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1988. Patronat Municipal de Cultura. BANÚS, J.. 'Les sitges del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme) : les sitges núms. 36 i 37. Noves aportacions sobre la fase final del poblat.'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 1991. (Estudis d'arq. I ha. Del Maresme; 6). BARBERÀ, J. ; PASCUAL, R.. Excavaciones en el poblado ibérico de Burriac-Cabrera de Mar (Barcelona). Campanya 1969-70. Barcelona, 1969-70. BARBERÀ, J.. 'Un paral·lel remot de l'edifici públic de Burriach. Cabrera de Mar'. Laietània. 2-3, p.146-151. BARBERÀ, J.; PASCUAL, B. 'Burriach, un yacimiento protohistórico de la costa catalana (Cabrera de Mar. Barcelona)'. Ampurias. 41-42, p.203-242. BENITO, N.. 'Les excavacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme) durant l'any 1984'. A: Tribuna d'Arqueologia 1984-1985. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dept. De Cult., 1986. BENITO, N.. 'Les excavacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme) durant la campanya de 1984'. Laietània. 2-3, p.42-45.</p> | 41.5365700,2.3876000 | 448916 | 4598505 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41844-foto-08029-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41844-foto-08029-103-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'incoació del BCIN correspon a l'any 1983. Fotografia d'Albert Martín. (CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): Les vivendes es daten amb dificultat, perquè no varen ser excavades estratigràficament. M. Ribas hi descriu cronologies del segle IV i III aC., per bé que majoritàriament les atribueix a la darrera fase d'ocupació del jaciment, en el segle II o l'inici del I aC. La presència de tegulae i dolia són indicis de la romanització del poblat, així com l'urbanisme més regular de les habitacions a l'oest del torrent del Castell. Les habitacions excavades per J. Barberà i M. Pascual eren restes molt malmeses d'habitacles de la fi del segle V a mitjan segle IV aC, entre les quals hi havia un forn, un paviment i dues llars de foc. Al seu damunt, hom i havia assentat una casa, de cronologia entre els segles II i I aC., amb un magatzem de dolia i una estança amb una llar de foc. Així, es tracta del poblat més important de la Laietània ibèrica, amb un elevat nombre de jaciments que es desenvolupen al seu voltant i en general a la vall de Cabrera. Les estructures més antigues consisteixen en dos fons de cabanes dels segles VII - VI aC. Fet que fa pensar en una ocupació de la part alta de Burriac de cabanes de l'edat del Ferro Inicial. A aquesta primera fase se l'hi ha donat el nom de 'fase A' o preurbanística. La 'fase B' correspon al primer urbanisme del poblat i arriba fins a mitjans del segle IV a. De C. Durant la 'fase C' , de mitjans del s. IV a. C., sembla que es construeix la torre i la muralla occidentals. La 'fase D' comprèn de mitjan del s. IV fins el s. III a. C. La 'fase E' és posterior al 150 a. C. I correspon al moment de romanització. De fet és a partir d'aquest moment quan el poblat assoleix una extensió impròpia d'un habitat ibèric (més de 15 Ha). És de remarcar que quan això succeeix, altres habitats de la zona estan abandonats, donant l'impressió que la població es concentra en un sol nucli. La major part dels materials recuperats del poblat corresponen a aquest moment, el qual coincideix amb les primeres encunyacions de la seca d'Iluro -la més representada del conjunt de seques ibèriques trobades al poblat de Burriac-. Entre els elements arquitectònics apareguts cal esmentar restes d'una muralla, tant en el sector occidental com en l'oriental on hi ha vàries torres, així com una entrada- l'única coneguda- en el sector meridional. També s'hi localitzaren les restes d'un 'edifici públic' adossat a la muralla oriental i moltes restes d'habitacions, magatzems de dòlies, sitges, etc. La porta sud del poblat ibèric de Burriac es va tornar a excavar el 2011. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||||
| 41897 | Creu de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montcabrer | <p>CASTILLO, Maria Josep (1990). Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L'Aixernador. Argentona. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar, pàg. 197-200. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 136-137. LLINES, S (1952). La creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar. LLINES, J. (1996). El Montcabrer i la història de la creu. Històries i llegendes de Cabrera-I, a El col·leccionable de la Fundació Burriac, núm. 11. Cabrera de Mar, pp.15- 18. MARTIN i JULIÀ, F. d'A. (1929). Montcabrer. La muntanya i els seus voltants o la cova de les Bruixes. La Creu. Butlletí del Centre Excursionista Premià, núm. 31. Premià de Mar, pp. 14-18. MAS, Mn. J. (1909). La Creu del Mont Cabrer. Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. III. Barcelona, pp. 161-168. MIRALLES BRILLAS, F. (1953). Per la història de la Creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núms. 124, 126 i 127. Cabrera de Mar. MODOLELL, J.M. (1993). Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador. Argentona, pp. 277 i ss. RIBAS, Marià (1926). La creu de Mont-Cabrer. Bloc Mataroní. Mataró. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. TOLRÀ, Jaume (1983). Crònica viva. Butlletí d'informació municipal, núm. 1, II trimestre de 1983, pàg.3. Cabrils. VILALTA, J. (1984). La creu de Montcabrer. La Clau, núm. 25. Vilassar de Mar, pàg. 11.</p> | XVI-XX | <p>En l'actualitat l'aspecte de la creu és un element de ferro col·locat l'any 1983 dalt del cim del Turó del Montcabrer. Darrerament l'espai ha estat adequat pel Consorci del Parc Serralada Litoral. Es creu que l'existència de la creu a l'indret era per prevenir les malvestats que les tempestes causaven a les collites, sovint relacionades amb xàfecs que venien del Montcabrer. Es tractaria de la cristianització d'un lloc de culte pagà, del qual l'imaginari col·lectiu només en conserva un record molt difós transmès mitjançant el llegendari popular. S. Llinés (1952: 7) justificaria la presència de la creu per la rondalla popular segons la qual fou el lloc on van enterrar, després d'assassinar, a la pubilla del mas de la Cisa. Aquesta havia estat segrestada per uns bandolers en l'assalt al seu mas.</p> | 08029-160 | Turó del Montcabrer | <p>La història de la creu al Montcabrer es remunta a l'any 1565 quan documentalment s'ha evidenciat l'existència d'una creu a l'indret, on en un capbreu d'aquell any s'esmenta una afrontació 'ab oriente in Cruce de Mont Cabrer' (Coll i Modolell 1999:200). Per Mn. Mas (1909) sabem que el 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu. Ens explica que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes que es formaven al Montcabrer, segons havien observat. La creu era de fusta i feia 20 pams de llargada. Va ser portada en processó i col·locada amb algunes relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Però a l'any 1726, un llamp esberlà aquella creu posada per evitar les tempestes i va haver de ser substituïda per una altra. Potser aquesta no fou la única creu que es col·locà segons una carta de Mn. Joan Moret al Vicari general: 'Diumenge prop passat díe primer de maig succehí tant en est pole com en tota esta Costa un ayguat que nos ha deixat pobres per molts anys, y segons difarents monstruositats se han vist, no apar sia cosa natural, per lo que aquest poble y altres han resolt formar uns padrons ab Creus benehídas en lo entorn del poble y posar dins ells algunas reliquias en un vas de vidre ab nota dels Sants.' Segons el mateix rector en la creu 's'esculpiren les lletres de la Creu del Gloriós Patriarcha St. Benet que pròpiament son contra etxisos y poder del Dimoni, las quals son de una part estas: C.S.S.M.L.n.D.S.M.D, que vol dir Crux Sancta sit mihi lux, non Draco sit mihi Dux (que la Santa Creu sigui la meva llum i no el Dragó el meu príncep) y a la altre part estas: v.r.s.n.s.m.v.m.q.l.i.v.B, que vol dir vade retro satanas nunquam suadas mihi vana sunt mala que libas ista venena bibas' (veste'n Satanàs, mai no intentis convèncer-me que són inofensius els mals que segregues i els verins que beus). Una altra creu fou erigida a l'indret l'any 1872 a causa d'haver patit l'atac vandàlic d'uns nois de Vilassar de Mar. Però a l'any 1936, en el marc anticlerical del eseveniments de la Guerra Civil es retirà de nou fins el 22 de maig de l'any 1939 que fou restituïda. La creu actual és la darrera d'un seguit de creus que hi ha hagut al cim del Montcabrer. En concret es col·locà per les festes de la Santa Creu de Cabrils l'any 1983. De fet es va col·locar el 21 de desembre de 1982 (Tolrà 1983) i s'havia de beneir el 13 de febrer de 1983, però aquell dia va nevar. La nova creu es va fer als tallers dels Germans Vega amb materials que cedí el Centre d'Investigacions Agronòmiques.</p> | 41.5243300,2.3853100 | 448715 | 4597148 | 1565 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41897-foto-08029-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41897-foto-08029-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 41862 | Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-burriac | <p>CATALÀ I ROCA, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau Ed., Barcelona, pàgs. 607 i ss. GARCIA i ROSELLÓ, J.; CERDÀ i MELLADO, J. A.. 'Darreres actuacions arqueològiques al Castell de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)'. A: VII Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades.. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, 1991. p.61-71. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XX, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 479 i ss.</p> | X-XV | Restaurat i visitable | <p>Jaciment emblemàtic del terme de Cabrera, que domina tota la vall de Cabrera i és visible des de tot el terme. El castell medieval, està situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric. És conegut també amb el nom de Castell de Sant Vicenç. Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, està dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular. També trobem aquí la cisterna d'època romana, reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord. En general l'aspecte que veiem avui dia correspon al castell del segle XV, quedant només alguns testimonis de les construccions del segles X-XI i la cisterna d'època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors Capella de Sant Vicenç Restes de les voltes del temple corresponent a Sant Vicenç. S'accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, al segle XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida per un arc en dues meitats, separant la construcció primitiva d'una altra més moderna. Torre mestra Torre de planta circular de mur de 1,25 m de gruix. La porta d'accés es troba a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dos parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada a les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV. Cisterna Una de les tres cisternes del castell. Es troba a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva.</p> | 08029-122 | Cim del Turó de Burriac | <p>L'any 1214 s'instituí un dels beneficis, pels quals els drets dels serveis i retribucions eren garantits pels senyors del castell, Guadald de Sant Vicenç i la seva muller Guilleuma. Fins 1836 subsistí, amb culte, la capella dedicada al màrtir Sant Vicenç. La seva existència és esmentada el 1141. Els treballs d'excavació documentaren totalment el castell, deixant al descobert les estructures que mostren diferents fases constructives: una primera d'època romana dels segles II-I aC., quan el cim fou ocupat amb una construcció segurament militar. Posteriorment, en època alt-medieval (segle XI) s'hi bastí una fortificació, origen del castell que avui dia es pot veure. A la banda nord inferior d'aquesta fortificació es construí un baluard que servia per vigilar aquell sector del turó. També es construí la torre de l'homenatge (de planta rodona), la capella de Sant Vicenç i altres dependències. Al s. XV el castell fou remodelat i ampliat diferenciant-se 2 recintes: el sobirà o superior (àrea de residència al voltant de la torre de l'homenatge) i el jussà o inferior (dependències secundàries com els patis d'armes i les muralles defensives). Durant les obres de consolidació s'ha determinat que la capella actual correspon a l'absis d'una església anterior al s. XI. El Castell de Burriac quedà en desús al llarg del s. XVIII, excepte la capella de Sant Vicenç, que es continuà utilitzant. L'any 1990, l'Ajuntament de Cabrera de Mar adquireix la propietat del castell de Burriac a Montserrat Puigvert i Pons, segons acord del Ple de l'Ajuntament en data de 25 de gener de l'any 1990. Actualment la fortificació es troba consolidada i és visitable.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41862-foto-08029-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41862-foto-08029-122-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista, Antoni Isern. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||
| 41913 | Llegenda d'en Perot de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> | <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> | 08029-178 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41905 | Llegenda de l'enginy de la castlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.</p> | <p>En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.</p> | 08029-170 | Castell de Burriac | <p>La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||||
| 41906 | Llegenda del Corsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-corsec | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.</p> | <p>La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.</p> | 08029-171 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41917 | Creença en les mines del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> | <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> | 08029-182 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc