Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41883 | Can Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0 | ÀNÒNIM. 'Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana.'. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. 'La arqueología romana en Cataluña'. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. 'Restes d'un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. 'Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d'Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. 'La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils'. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. 'Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar'. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. 'Vilassar de Mar'. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. 'Les vies de comunicació del Maresme en l'Antiguitat'. Memòria d'Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. 'Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)'. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. 'La topografia i els orígens de la Barcelona romana'. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. 'La Via Augusta en el Maresme'. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Vilassar de Mar (Barcelona)'. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. 'Un mil·liari a Vilassar de Mar'. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101. | I-II dC | Desaparegut per urbanització de l'entorn | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d'estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d'habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s'hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d'aquestes estructures, s'exhumaren restes d'una quantitat indeterminada d'enterraments en tegulae de secció quadrada. D'entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d'època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d'alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d'alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d'inscripció. Arrel d'aquesta troballa s'efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d'uns 9 metres d'amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s'hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d'una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d'un establiment rural d'època romana tipus vil·la, d'una banda, i d'un tram de la Via Augusta, d'altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d'opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l'establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d'aquest vial en l'actual Camí del Mig. | 08029-145 | C-32, km. 94,5 | 41.5172600,2.3918700 | 449257 | 4596359 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l'indret el jaciment està desaparegut en bona part. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41898 | Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-labella | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils, 175 anys d'història. La Comarcal edicions. Argentona. | XX | Creu de terme. Es tracta d'una creu de ferro de dimensions modestes, si la comparem amb la del Montcabrer. Està posada sobre un monòlit granític per accentuar-ne la seva posició elevada. La base és de pedres de l'entorn unides amb ciment per donar l'efecte de turó rocós. | 08029-161 | Indret de la Creu de l'Abella | Segons Jaume Tolrà (1998) ningú recordava haver vist col·locada aquesta creu en un lloc molt emblemàtic i envoltat de llegendes. Es tracta d'una Creu de terme. La Junta del llavors Museu de Ca l'Arrà volgué rehabilitar aquest lloc col·locant una creu. La creu la va fer Jaume Tolrà Ferrer i la pedra que fa de suport, la va posar Josep Suari Mogas amb la seva retro. En Rafael Esteban Bravo fouel picapedrer que va fer l'orifici per acoplar-la. E dia 2 de maig de l'any 1987 es va fer l'acte de col·locació i el mossèn Ignasi Coromines la va beneir. El músic Miquel Pujol va interpretar una peça de violoncel escrita per ell especialment per aquest acte. També es va posar un tub de plom amb una sèrie d'objectes a modus de primera pedra; però a l'endemà ja havia desaparegut. Algú coneixedor d'aquest fet va aprofitar la nit per robar-ho. | 41.5359200,2.3782300 | 448134 | 4598439 | 1987 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41898-foto-08029-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41898-foto-08029-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També es coneix l'indret sota la grafia de Creu de la Beia | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 41814 | Torrent de Can Boba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-boba | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local. ENIL. Boscos, parcs i jardins de Cabrera de Mar. | Tram d'una torrentera que es troba en la divisòria dels termes de Cabrera de Mar i Argentona. Aquest tram es troba en bon estat de conservació i és marc d'un ric ecosistema on hi proliferen diverses espècies animals i botàniques. L'element més singular del torrent de Can Boba és un eix d'alzines de tamany, port i longevitat considerables. El torrent fa de límit entre els termes d'Argentona i de Cabrera de Mar. Les característiques paisatgístiques de la mateixa i el seu valor paisatgístic fan d'aquesta riera un element característic de Cabrera de Mar. | 08029-72 | Carretera B-502, km. 4 | 41.5347000,2.4105100 | 450826 | 4598284 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41814-foto-08029-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel Torrent de Can Bartrina. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 41810 | Camí dels Contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-contrabandistes | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local (ENIL). Camins de Cabrera de Mar. | Aquest camí s'inicia a mig camí de la pista que comunica l'encreuament entre el ramal que du a la Creu de l'Abella i el del Coll de Burriac. És un sender que té un pendent acusat, entre el rocam, tot i que la zona anomenada 'l'ombra dels contrabandistes', ofereix una part més esplanada, caracteritzada per un alzinar prou tupit, del qual en deriva el nom. El camí, sempre amb acusat pendent, continua fins sota les penyes, on cal grimpar per assolir la part superior de la cinglera. En aquest punt el camí esdevé ara més suau, esdevenint un magnífic mirador sobre la vall de Cabrera. En aquest punt es combina en el paisatge les grans roques amb la vegetació. El camí finalitza a la zona del Turó dels Cirers, i estem a tocar del vessant de Cabrils. | 08029-68 | Encreuament camí de la creu de l'Avellà i el del coll de Burriac | 41.5370100,2.3807500 | 448345 | 4598558 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 41802 | Can Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carles | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | En el marc d'una construcció de planta quadrada, similar a una torre, trobem uns interessants elements arquitectònics. Aquesta torre té planta quadrada i es distribueix en planta baixa més dues plantes pis. La façana, que té un coronament barroc, amaga el teulat, que és de doble vessant. La portalada és rectangular, i sobre d'aquesta hi trobem les tres portes dels balcons d'aquesta façana i que són fetes de carreus reaprofitats amb llindes de finestrals gòtics molt rebaixats amb arquets (sis d'interiors i quatre d'exteriors) i arabescos, i amb interessants figures esculpides en les impostes o en els suports dels guardapols. Reprodueixen figures antropomorfes de mig cos de factura molt simple en una porta i imagineria zoomorfa en una altra amb una cabra en una de les impostes. Aquestes portes gòtiques són tipològicament poc comunes. A nivell dels arbres de la finca destaquen un plàtan, però sobretot la presència d'una palmera de Canàries, que confereix un valor paisatgístic per l'associació de l'arbre i la casa, tant característic de la moda introduïda pels indianos a cavall del segle XIX i XX (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-60 | Horta de Can Carles (Avinguda Onze de Setembre) | Aquesta torre tipològicament es podria adscriure al que es coneix coma 'mas Torre', característic dels segles XII-XIII al XV. | 41.5241300,2.3989000 | 449849 | 4597118 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41744 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-3 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble adossada, estructurada en base a una planta baixa i dues alçades més de planta-pis. A la planta baixa actualment hi ha un local, amb la façana a aquesta alçada folrada de marbre que n'amaga les característiques originals. On si que trobem l'aspecte original de l'edifici és a les dues plantes superiors, on es conserva un magnífic esgrafiat de l'any 1923, a base d'ornamentacions vegetals i florals. Les cantoneres són de finals del segle XX. També destaquen els portals d'aquestes dues plantes, en grups de 2 per planta, tots amb balcons, decorats a la base amb sanefa ceràmica geomètrica. | 08029-36 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281800,2.3932400 | 449380 | 4597570 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41745 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa. | 08029-37 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5279600,2.3928700 | 449349 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41746 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-25 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Edifici adossat que presenta una distribució de planta baixa i dues plantes pis. Al capdemunt, un alçat amaga l'estructura del sostre, amb una teulada a un vessant que desguassa en un terrat a la part posterior. A la planta baixa trobem una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdós presenten una decoració pintada sobre la porta i finestres de la planta baixa, com si es tractés d'un trencaaigües. | 08029-38 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | Aquesta casa havia estat l'antic hostal del poble. Va ser coneguda pels noms de Can Simon i Ca la Pepeta del Cafè. Al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, apareixen sota l'epígraf de 'Bajo la Plaza', un conjunt de 8 cases (Rovira 2006). | 41.5278900,2.3927600 | 449340 | 4597539 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 41747 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-6-8 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble de cos, pertanyent al casc antic, distribuïda en planta baixa i dues plantes pis. La porta principal presenta un arc carpenell. El teulat és a dues aigües amb el carener disposat paral·lelament a la façana, amb frontó a la façana lateral, El teulat queda amagat per una barana, que n'oculta la seva forma. Aquesta casa es troba annexada a una altra, que té una estructura de planta baixa i planta pis. | 08029-39 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | L'any 1865 aquesta casa ja surt present en el Registre de Propietat de Mataró, on se'n fa una descripció i es confirma la propietat familiar de la finca des de feia més de 30 anys (Rovira 2006). L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879. | 41.5279800,2.3920000 | 449276 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41748 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-10 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, que presenta una distribució en planta baixa i dues plantes-pis. Destaca per la presència d'un teulat a un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana. El tret més rellevant de la façana és el tractament de les finestres de la primera i segona planta, que presenten un doble tractament; en primer lloc presenten llindes i brancals de pedra, que al seu torn estan emmarcats per un esgrafiat d'ordre clàssic. Aquest esgrafiat es repeteix emmarcant tota la façana perimetralment. No obstant, la porta principal és senzilla, de forma rectangular. És també ressenyable la llinda d'una de les finestres que presenta una inscripció de difícil lectura, tot i que sembla insinuar-se un any escrit del segle XVII. Pot tractar-se d'un element reaprofitat d'una altra construcció. | 08029-40 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279500,2.3919400 | 449271 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41749 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-12 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, no segueix cap eix de simetria tot i que segueix sent harmònica. Destaca pel portal rodó i per una única finestra gòtica, que presenta un arc conopial amb arquets i arabescs, que presenta a les impostes decoració d'elements florals. | 08029-41 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279100,2.3919100 | 449269 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41750 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, segueix criteris simètrics a la planta baixa, tot i que la finestra del primer pis es troba desplaçada. Destaca per la porta principal rectangular i per una única finestra gòtica sense decoració. | 08029-42 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278800,2.3918800 | 449266 | 4597538 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41752 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pare-jaume-catala-num-47 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa de poble ressenyable, entre d'altres qüestions, per tenir dues façanes oposades d'estils ben diferents. L'edifici original és de tres cossos distribuïts en planta baixa, planta pis i golfes. El teulat és a un vessant, amb aiguavés a la façana sud. Posteriorment se li afegeix un cos més que no assoleix les tres alçades, establint-se només en planta baixa i pis. La façana sud, la principal, té uns trets de disposició dels elements molt racionals, amb portes i finestres ben distribuïts. Aquest conjunt es troba emmarcat per una balaustrada sobre les golfes. Per l'altra banda, la façana nord, presenta un bell exemple de façana d'estil neoclàssic, coronada també per una balaustrada amb timpà en semicercle on hi ha la data inscrita. La porta i el balcó estan emmarcats per columnes, adossatdes a la façana, i destaquen dues pilastres que emmarquen el balcó, coronades per hídries gallonades. | 08029-44 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 / Carrer Anselm Clavé, núm. 21 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278400,2.3928800 | 449350 | 4597533 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La inscripció de la façana nord, presenta la data MDCCCLXII (1862), tot i que no sabem si correspon a una reforma o és de construcció, i si afecta només a aquesta part de la casa o també té a veure amb l'estructura de 3 cossos del cantó sud. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41753 | Plaça de l'església, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa pertanyent al casc antic, articulada en base a la Plaça de l'Església, on es troba la façana i el xamfrà amb el carrer Anselm Clavé. Presenta una estructura d'un sol cos. Està distribuïda només en planta baixa, i la seva coberta està configurada per la presència d'un terrat. Casa de factura i aspecte auster i senzill. Les finestres que donen a la paret del carrer Anselm Clavé presenten brancal i llindes de pedra. | 08029-45 | Plaça de l'església, núm. 2 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). Fou seu municipal en el primer terç del segle XX, i seu de la Falange durant la Guerra Civil i primera postguerra. En el document 'Contribución territorial de la riqueza Rústica' de l'any 1922 apareix aquesta casa amb el nom de Casa Reniu (Rovira 2006). | 41.5278600,2.3926900 | 449334 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41754 | Carrer de les Heures, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-heures-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Casa d'autor realitzada per l'arquitecte Normand Cinnamon. Es tracta d'una casa d'una sola planta, amb una superfície construïda superior als 350 m2, en una parcel·la d'unes dimensions a l'entorn dels 675m2. Destaca per la seva simplicitat i bellesa de línies, d'ordre racional, amb una planta en forma de T. | 08029-46 | Carrer de les Heures, núm. 2 | Casa construïda entre finals dels anys 70 del segle XX i inicis dels anys 80. | 41.5242400,2.3997500 | 449920 | 4597129 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Normand Cinnamon | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41775 | Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pauet-0 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | El fet d'estar deshabitat comporta l'estat d'abandonament actual | Conjunt de dues cases de cos adossades, amb estructura independent i accessos diferenciats. Amdues presenten, a la façana, alçada de planta baixa i pis, tot i que una d'elles presenta golfes a la façana lateral. L'estructura de les teulades és diferent, exemplificant clarament que es tracta de dos habitatges diferents. L'estat de conservació actual, així com les diferents reformes esdevingudes, amaguen certs aspectes interessants com mostren algunes fotografies antigues, com és el cas d'una de les portes que era d'arc de mig punt dovellat, i decoració esgrafiada a la façana. | 08029-22 | C/ Argentona, 55 | Segons un dels propietaris la casa fou construïda l'any 1856, data coincident amb la que presenta el rellotge de sol (Rovira 2006). | 41.5291300,2.4060700 | 450451 | 4597668 | 1856 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41775-foto-08029-22-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4711. Es tracta d'un rellotge de ciment, amb data inscrita, del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la correponent fitxa d'aquest inventari, el rellotge és 'ovalat dins un requadre, d'orientació sud-est, amb línies horàries de 6 a 4, a les hores i les mitges hores. Numeració aràbiga, gnòmon de vareta i una inscripció a la part inferior: MDCCCLVI'. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||
| 41776 | Finestres de Can Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-can-pineda | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | Casa rústica, que destaca per la presència d'un parell de finestres gòtiques, cap de les quals són originals de la casa, sinó que provenen de l'enderroc d'una masia de fora del terme. En primer terme la casa compta amb un finestral gòtic polilobulat, amb 7 arcs, que destaca per la decoració de les impostes, a base d'elements florals. L'ampit també està decorat amb una motllura. La segona finestra és gòtica d'arc conopial, amb arabescos, també amb decoració a les impostes on trobem roses i motius heràldics. | 08029-23 | Carrer de Sant Joan, núm. 37 | Els elements més ressenyables de la casa no es troben en el seu emplaçament original, sinó que provenen d'un enderroc d'una masia barcelonina, a la zona del Carrer Guipúscoa (Rovira 2006). | 41.5294500,2.3915000 | 449236 | 4597712 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41788 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-1 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Aquesta casa es troba emplaçada en el xamfrà que conformen els carrers Anselm Clavé i l'avinguda Pare Jaume Català, fet que conforma una característica façana contínua, sense trencaments angulosos a la cantonada. La seva distribució contempla la planta baixa a la que cal sumar-li dues plantes-pis. En destaca la distribució de les finestres, i un característic frontó arrodonit o acroteri, a la part superior de la façana, amaganat la configuració del sostre amb teulat a dues vessants. | 08029-35 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281900,2.3933700 | 449391 | 4597571 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41788-foto-08029-35-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41789 | Torre de Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-norriols-dagell | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Torre de construcció contemporània (1981) que destaca per la senzillesa de les seves línies. Les façanes estan formades per dos murs paral·lels d'obra vista. La coberta és en pendent i està formada per una estructura de fusta de Flandes, sobre les que reposen les teules de formigó combinades amb algunes de vidre Redland amarronades. El paviment exterior i el del garatge és de rajoles col·locades a sardinell. | 08029-47 | C/ Argentona, 82 | 41.5283300,2.4075700 | 450576 | 4597579 | 1981 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cristian Cirici | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||||
| 41793 | Capella de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Estat ruïnos. Falta tot el sostre. | Les runes de Sant Vicenç poden recordar-nos per la forma a una antiga capella. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un cos annexat al lateral. L'accés a l'edifici és mitjançant un portal rodó ample, i sobre del sostre, que havia tingut un teulat a dues aigües, s'hi troba una petita torreta, a manera de campanar. La morfologia i l'estat ruinós poden fer-nos pensar que estem davant un temple, tot i que la realitat és que són les cotxeres de la propera Torre Ametller. | 08029-51 | Torre Ametller | Construïda en el primer terç del segle XX (Rovira 2006). | 41.5357300,2.4032800 | 450223 | 4598403 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41793-foto-08029-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41797 | Molí de l'Horta Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta-pi | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | L'estructura inferior és sòlida, però la part àèria de ferro està malmesa pel desús. | Es tracta d'un molí amb finalitat agrícola, pensat per bombar aigua per poder regar els camps. Tipològicament és d'eix horitzontal i s'orientava buscant el vent amb un penell incorporat. La construcció és de tipus cilíndric amb la coberta amb cúpula de quart d'esfera del qual en surt l'estructura metàl·lica. La finalitat del cilindre és per a protegir tots els mecanismes i engranatges que possibiliten l'extracció d'aigua del subsòl. Molí del tipus multipala caracteritzat per tenir un bon nombre de pales situades de forma guerxa per tal d'obtenir l'efecte d'hèlix. Actualment el molí es troba en desús i desprovist de les pales i penell. | 08029-55 | Horta del Pi, Carrer Argentona, 16 | 41.5227100,2.4208100 | 451676 | 4596947 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41797-foto-08029-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41798 | Pedrera d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-serra | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Activitat econòmica exhaurida. Queden molt poques restes visibles de l'activitat. | Explotació en la que s'extreia pedra de granit per la construcció o per extracció d'àrids. A nivell patrimonial, més enllà de testimoniar aquesta activitat econòmica, queda alguna presència industrial. En aquest sentit queda l'obra d'una trituradora i una torba que consta d'un circuit amb fort pendent construït per fer baixar la pedra per ser carregada als camions. Un sistema de crives permetia que la pedra o graves fossin classificades segons els tamanys requerits. El descarregador de la trituradora, fet de llambordes de la mateixa pedrera i ciment armat, es construí als anys 60 del segle XX. | 08029-56 | Indret de la Pedrera d'en Serra, Polígon 2 Parcela 177 | Inicialment, a principis del segle XX, s'hi extreien blocs per voreres i per fer adoquins per a la ciutat de Barcelona i Mataró. Posteriorment s'hi afegirà l'extracció de grava. La pedrera d'en Serra és la concreció de difrents petites explotacions mineres disperses que s'anaven comunicant les unes amb les altres, fins concentrar-se en una sola explotació (Rovira 2006). | 41.5362500,2.3922400 | 449303 | 4598467 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41798-foto-08029-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | S'ha conegut sota diferents noms, com la Pedrera d'en Serra, Pedrera Anita o Pedrera d'en Cisco.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 41803 | Hortes de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-can-puig | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat encara hi ha conreu, alguns dels marges es troben entre la malesa | En aquesta zona de conreu es troben uns camps que degut al pendent existent estan aterrassats amb diverses feixes. Són interessants els nombrosos marges d'obra que contenen les terres producte de l'aterrassament. La fàbrica d'aquest conjunt de murs combina la pedra sense lligar, en sec, majoritàriament de granit, tot i que reformes posteriors els han substituït per murs de formigó. Són remarcables alguns trams amb alçades entorn els cinc metres, així com una llarga escala que comunica dues feixes, separades per una gran alçada.Ofereix un bon record del paisatge dels indrets productius agrícoles, que degut als pendents s'aterrassaven per guanyar espai de conreu. | 08029-61 | Veïnat d'Agell, Hortes de Can Puig | 41.5328500,2.4029300 | 450192 | 4598083 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41803-foto-08029-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41803-foto-08029-61-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41804 | Barraca de pagès del poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-poblat-iberic | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat l'estructura està conservada integralment, l'estat d'abnadonament i el bandalisme han malmès especialment la porta d'accés i l'interior. | Cabana de pagès de dimensions modestes i planta rectangular. Està construïda al vessant del turó, aprofitant l'aixopluc del pendent. Presenta una porta rectangular a la façana i una petita finestra al frontó arrodonit. Destaca pel fet de tenir una coberta de volta catalana obrada amb rajols. És interessant ressenyar que la cabana presenta un sistema de recollida d'aigua de pluja. Aquesta aigua es recollia de la volta del sostre on als laterals s'hi trobaven sengles embornals que mitjançant dues conduccions portaven l'aigua pluvial a l'interior d'una cisterna. La cisterna es troba emplaçada a una de les parets laterals i té forma rectangular. | 08029-62 | Bosc darrera de Can Borràs | És l'única barraca de pagès conservada al terme. Aquests construccions d'aixopluc i magatzem no eren comuns al Maresme (Rovira 2006). | 41.5345200,2.3858600 | 448769 | 4598279 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Molt similar a la Barraca del Camí de la Mina o la Barraca del Carrer Melis, ambdues de Cabrils. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||
| 41805 | El Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Petita capella que es veu passant per la carretera de Vilassar a Argentona. S'hi accedeix mitjançant una graonada que dóna al portal rodó de la capella. Té planta quadrada coberta amb cúpula hemiesfèrica feta de rajol i ceràmica. Façana feta tota d'obra vista amb un interessant ràfec. | 08029-63 | Carretera BV-502, amb l'encreuament amb el camí de Santa Elena | Construïda a mitjan segle XX, aquestes capelles que es localitzen en els camins i són oratoris destinats a pregar-hi en els trajectes que es feien entre els pobles. Moltes d'aquestes capelles, associades a la imatge o al Crist que s'hi venera, han esdevingut veritables punts de devoció, tal i com ho demostren les flors que els ornamenten. | 41.5307900,2.4059200 | 450440 | 4597853 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Capelletes com aquesta encara se'n conserven al camí de Vilassar a Cabrils; a la carretera de Vilassar a Argentona, en passar per Agell, i l'altra, a l'entrada d'Argentona; a Canet, situada a la carretera general, anant cap a Calella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41807 | Cases de cos del Carrer Ramon Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-ramon-pla | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | En el casc antic trobem aquest conjunt format per quatre cases de cos, arrenglerades i amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc carpenell i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-65 | Carrer Ramon Pla, núms. 1 a 5. | El carrer i construccions no consten en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5282300,2.3940200 | 449445 | 4597576 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Pere Pastor de Dalt | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41808 | Cases de cos del Carrer Pere Pastor núms. 8-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-pere-pastor-nums-8-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Molt a prop d'un altre conjunt de cases de cos trobem aquesta aliniació d'habitatges. Es tracta d'una agrupació de quatre cases de cos amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa, separada per la façana amb una motllura. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc rebaixat i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-66 | Carrer Pere Pastor, núms. 8-14 | Es pot identificar aquest conjunt de cases amb el permís que es demanà a l'Ajuntament de Cabrera l'any 1907 per fer noves construccions al carrer 'Pere Pastó' anom d'Esteve Roldós i Francesc Pallés (Rovira 2006). | 41.5280100,2.3939400 | 449438 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41809 | Carrer Baixada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt de cases del casc antic, que com el nom indica es van construir a redòs de l'església. El conjunt té un interès del paisatge arquitectònic que conforma, tot i que moltes cases ja han estat tractades individualment a nivell patrimonial. Es tracta de les cases del carrer amb els portals 6-8, 10, 12 i 14. Ara s'afegeix al conjunt el pou que es troba davant de les cases dels posrtals 12 i 14. | 08029-67 | Carrer Baixada de l'Església | 41.5278700,2.3920300 | 449279 | 4597537 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41809-foto-08029-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41809-foto-08029-67-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41878 | Brolles de l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolles-de-labril | RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.21. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas a la zona. En concret trobà una destral de basalt 103 mm., un raspador de sílex i una punta de sageta de sílex, avui desapareguda. Es tracta d'una muntanya de 370 m. d'altitud que forma, al cim, un petit altiplà. Cap el sud, el Rocar és molt dret, mentre que pel nord s'hi accedeix més planerament, des de les Brolles de l'Abril. Les prospeccions dutes a terme al cim del Rocar d'en Lladó proporcionaren fragments de ceràmica prehistòrica feta a mà, sense forma i de difícil atribució cronològica | 08029-140 | Cim i vessant del Rocar Més Alt | 41.5383100,2.3780200 | 448118 | 4598704 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 41845 | Ponent de la Riera de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponent-de-la-riera-de-cabrera | PREVOSTI, M.. Cronología i poblament a l'àrea rural d'Ilduro. [Mataró] I (1981), p.186-187. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.97. | I-II dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Es tracta d'un jaciment documentat per M. Ribas el 1952 arrel de la troballa de fragments de ceràmica romana superficial i restes de parets i de paviment d'opus signinum. Entre la ceràmica hi recollí terra sigil·lada, ceràmica de parets fines, llànties, àmfores, dòlia, tègula, ímbrex, pesos de teler, agulles d'os, tessel·les de marbre blanc, un tros de motllura de marbre i restes de bronze. Cal dir, però, que M. Prevosti situa les troballes al costat de llevant, associant-les amb la vil·la de Pla Bona. Donades les característiques de les troballes, amb estructures conservades i gran quantitat de material ceràmic, es pot establir la presència d'un establiment rural tipus villae del qual és possible que se'n documentessin estructures de la pars urbana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recuperats, quedaria establerta en l'època altimperial romana. | 08029-104 | Parcel·les al Pla de l'Avellà, entre la riera de Cabrera i el Torrent del Molí | 41.5117100,2.4064700 | 450471 | 4595734 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41885 | Can Pau Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-ferrer | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. MARTÍN, A. (2004): 'Can Pau Ferrer (Cabrera de Mar, Maresme) 1997', Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, vol. 2, pàgs. 409-422.. | III-I aC | Destruït | El jaciment és conegut arrel d'uns moviments de terres duts a terme l'any 1994, vinculats a la construcció d'unes cases al nord del solar, entre el carrer Sant Joan i la Riera de Sant Feliu, les quals permeteren localitzar grans quantitats de materials arqueològics. La notícia no va transcendir i els materials foren soterrats. Posteriorment, en conèixer-se un nou projecte d'urbanització d'habitatges d'iniciativa municipal, promogut per l'empresa GICSA , l'Ajuntament d'acord amb el llavors Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, encarregà la realització d'una intervenció l'any 1997per tal de delimitar les restes que hi pogués haver. Primerament es va dur a terme una prospecció als terrenys de Can Pau Ferrer, dividits en tres grans terrasses esglaonades amb el pendent cap al sud i unides per rampes. A la terrassa mitjana és on es concentrava la major part del material arqueològic en estrats afectats pel projecte. Es va documentar la presència d'un mur de contenció de terres emmarcat dins el període de l'ibèric ple, cobert per un abocament d'àmfores del tipus Dressel 1 local, a més d'una capa de calç interpretada com a un fons de dipòsit. Es va interpretar com un abocador de caràcter domèstic i de produccions ceràmiques d'època iberoromana (finals dels segles II i I a. C.) que fan pensar en l'existència propera d'un assentament i d'un obrador de ceràmica amb forn. | 08029-147 | Zona al voltant de la Biblioteca Ilturo | 41.5287600,2.3928000 | 449344 | 4597635 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41885-foto-08029-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41885-foto-08029-147-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41822 | Can Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonellet | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197. | IIaC-IdC | Desaparegut | Jaciment que es troba desaparegut en l'actualitat. Devem el seu coneixement a Marià Ribas, que documentà parets, trossos de paviment d''opus signinum' i un lacus amb les parets recobertes d''opus signinum'. També trobà diverses peces de 'suspensurae', fet que portà a hipotetitzar Ribas sobre l'existència d'un hipocaust. Juntament amb tot això s'hi van trobar restes de plaques de pissarra, i ceràmica romana comuna, terra sigil·lada, campaniana i un fons amb quatre palmetes. Segons algunes notes del mateix Ribas el 1940 s'hi descobriren més parets, paviments i ceràmica, però tot fou destruït. | 08029-80 | Carretera Vilassar-Argentona, p.k. 3 | 41.5270300,2.4063400 | 450472 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41832 | Can Joan Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-llado | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.196. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana.. 4, p.324. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | III-I aC | Parcialment destruït | Jaciment documentat per M. Ribas al 1933, quan arrel d'unes obres que s'efectuaven hi aparegueren restes de parets, paviments i molta ceràmica feta a torn i àmfores. Posteriorment, el 1940, feu referència a la notícia que en fer noves obres hi descobriren moltes altres parets i paviments que foren destruïdes. Finalment el mateix Ribas (1952) assenyalà el lloc com un indret on es trobaven sepultures i restes indeterminades. Durant les obres de construcció de l'autopista C-32, malgrat es trobaren ceràmiques ibèriques es realitzaren unes rases amb resultats negatius en quant a la detecció d'estructures. El 1998, en fer rebaixos a la zona de la riera d'Agell aparegueren més materials ceràmics que semblaven pertànyer a l'ibèric ple. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements, tant les estructures com els materials ceràmics, amb un establiment rural, que tindria en aquest cas, una àrea de necròpolis vinculada. L'escassetat de les descripcions e les estructures no permeten establir si aquestes eren ibèriques o de tècnica clarament romana. La cronologia de l'establiment abastaria, probablement, el període de l'ibèric ple i final. | 08029-91 | Parcel·la entre la Riera d'Agell i Can Joan Lladó | 41.5246200,2.4084500 | 450646 | 4597166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41855 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. | II-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | És coneguda l'actuació d'activitats furtives que han assolat el jaciment al llarg del temps. Els aficionats de la zona esmentaren que els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes), però no s'ha pogut confirmar la veracitat d'aquesta notícia. El 1984, davant aquest intensa actuació furtiva a la zona i un cop posat en coneixement del Servei d'Arqueologia, es va dur a terme una campanya de recollida de material en superfície . D'entre els materials recuperats en destaquen fragments de ceràmica campaniana calena, àmfora itàlica, àmfora local i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. El 1999, amb motiu del projecte de recerca 'Prospecció arqueològica sistemàtica de Montcabrer', es va dur a terme una altra recollida de materials amb la aportació de fragments de materials no documentats fins aleshores, com fragments d'àmfora laietana Dressel 2-4. Per les notícies descrites sembla que les restes respondrien a un assentament ibèric de segon ordre o, més aviat, un lloc de guaita relacionat amb el poblat ibèric de Burriac, des d'on es controlava la vall de Cabrera d'un banda i la vall de Cabrils, no visible des de Burriac, de l'altre. La cronologia de l'assentament estaria relacionada amb el període ibèric final, entre els segles III i I aC. Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas de diverses sepultures de teules, sepultures de parets de pedra, urnes cineràries, sitges i molta ceràmica ibèrica i romana republicana. En el cantó nord i est del cim també es podien observar les últimes filades d'una paret segurament de factura ibèrica que envoltaria el cim del turó i uns forats rectangulars repicats en les roques que coronen el puig. | 08029-114 | Cim del Turó de l'Infern | 41.5279200,2.3807400 | 448337 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41880 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró, 1981. p.193-194. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.162. | I-V dC | Destruït | Jaciment documentat per M. Ribas arrel de la troballa el 1957, als camps que envoltaven el mas, de tres tombes en tegulae, les quals contenien un individu inhumat cadascuna. Sembla que posteriorment, per les terres dels voltants, es va dur a terme la localització d'altres sepultures que no han estat excavades, així com la troballa en superfície de restes de ceràmica romana, particularment molts fragments d'àmfores. La construcció del polígon industrial va motivar l'enderrocament del mas de can Batlle i la probable destrucció de necròpolis, donat que no es va dur a terme cap tipus d'actuació arqueològica preventiva per tal de documentar les possibles restes existents. L'emplaçament d'aquesta necròpolis, donada la proximitat al Camí del Mig, i la troballa d'àmfores a la zona, podria relacionar-se amb un possible establiment rural romà a la zona. La cronologia de les tombes, per tipologia, es pot situar a l'època imperial. | 08029-142 | Zona industrial, carrer Antoni Gaudí | 41.5283900,2.4178200 | 451431 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Desaparegut per la urbanització de l'indret | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41833 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell-0 | PREVOSTI, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa Laietana, 1981. p.vol I, p. 202, apartat 186. | II-I aC | Parcialment desaparegut | Les evidències arqueològiques documentades en aquest sector de la població es troben citades en les referències bibliogràfiques sota el nom de Can Sala, casa pairal medieval que havia tingut en propietat aquestes terres abans de la parcel·lació urbanística actual. Ara bé, cal tenir present que el nom original de la finca és el de Can Llorell i que el topònim Sala correspon només al cognom de la família propietària de la casa, nom que va prengué Marià Ribas per a relacionar les troballes. Les primeres notícies publicades sobre restes arqueològiques a Can Sala les recull Marta Prevosti al 1981, on esmenta la troballa de ceràmica ibèrica i romana i una moneda ibèrica d'Ilduro, segons una informació facilitada per Marià Ribas que no precisa el lloc concret de localització dels materials. No obstant, les dades precises sobre restes concretament localitzats a Can Sala s'aporten a partir de les intervencions preventives realitzades al 2000 i 2001 a les parcel·les números 4 i 2 del carrer Agustí Vendrell, respectivament. L'any 2000 al solar nº 4, amb motiu de la construcció d'una vivenda, es van localitzar tot un seguit d'estructures a l'angle nord de la finca cobertes per abundants aportacions de sauló de la riera. Les troballes consistiren en dos murs disposats en angle que configuraven una estança, una bossada de material ceràmic identificada com un abocador, i una sitja, que no es va poder excavar ja que s'endinsava en la parcel·la contigua, nº 2. La part de murs i d'abocador que es va excavar va ser molt reduïda donat que les estructures s'endinsaven també en les finques del voltant. Els materials recuperats consistiren en abundants fragments de ceràmica ibèrica de grans dimensions i d'àmfora itàlica tipus Dressel 1A i 1C. La cronologia de tot el conjunt s'establiria entre la meitat dels segle II aC i els inicis del segle I aC, valorant el jaciment com un possible habitat rural o àmbit de magatzematge. L'any 2001, la intervenció arqueològica duta a terme a causa de la construcció d'una vivenda al solar nº 2, no va localitzar cap tipus d'estructures, concloent que l'activitat de la riera les podria haver malmès, a l'igual que el que es va suggerir per les restes dels jaciments de Can Benet i Can Mateu. Els treballs realitzats en 2001 tant sols van lliurar alguns fragments de ceràmica de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. No obstant, els autors esmenten que els rebaixos de terra, efectuats sense control prèviament a la intervenció arqueològica, a la parcel·la nº4, destruirien possiblement altres restes del jaciment. Es tracta així, d'estructures pertanyents a un nou establiment de cronologia republicana a la riba dreta de la riera de Cabrera, seguint la trama semiurbana que dibuixen els jaciments de La Guardiola, Ca l'Arnau, Can Benet i Can Llorell. | 08029-92 | Carrer Agustí Vendrell, 2-4 | 41.5240000,2.3952300 | 449543 | 4597105 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41823 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-0 | PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per les construccions posteriors | La construcció d'una sèrie d'habitatges va comportar el descobriment d'aquest jaciment, l'any 1993. Es documentaren set sitges, amortitzades a final del segle III a.C. o inici del II a.C. També es va poder excavar una edificació de parets de pedres lligades amb morter i arrebossades interiorment amb calç, amb una sèrie de forats oberts al sòl, que s'interpretaren com bases per a sostenir àmfores interpretant aquest espai com un magatzem. La seva construcció es datà en la segona meitat del segle II a.C. Es tractava d'una construcció de tècnica romana, amb l'arrebossat esmentat i amb coberta de tègules. En el marge de llevant, límit de l'excavació i de l'obra, s'apreciava que les restes continuaven en aquella direcció. Per tant cal considerar àrea arqueològica un bon tros més de terreny, per excavar en el futur, en el camp sobre els pisos. | 08029-81 | Entre els masos de Can Rodon i Mas Català | 41.5270400,2.3939300 | 449437 | 4597443 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de: PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41771 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu | MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia força reformada amb l'afegitó de diversos cossos a la part posterior, així com a la dreta de la façana. La masia és de tres cossos que es distribueixen en planta baixa, planta pis i golfes, pel que fa al cos central, mentre que pels cossos laterals només presenta dues alçades. El sostre té un teulat a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi trobem el frontó. A la façana hi trobem una porta dovellada, lleugerament excèntrica, i un conjunt de portals i finestres rectangulars emmarcats per llindes i brancals de pedra. A les golfes, ocupant l'espai del frontó, s'hi troben tres finestres d'arc. | 08029-18 | C/ Girona, 30 | La primera referència que tenim és del segle XIV, concretament de l'any 1360 (Modolell 1993), tot i que en la mateixa obra cita posteriorment que el mas es construí al segle XII (Modolell 1993:70). En el fogatge de 1497 trobem a dues persones relacionables amb aquesta propietat. Es tracta de Steve Matheu i Francí Matheu. Ja en el cens de 1553 tornem a trobar referenciat el cognom Mateu, | 41.5255300,2.3921500 | 449287 | 4597277 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41849 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort-0 | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.87. BOSCH GIMPERA, P.. Etnologia de la Península Ibèrica. Barcelona: Alpha, 1932. BOSCH GIMPERA, P.. Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana, 1919. (Enciclopèdia catalana; XVI). BRUNET I BELLET, J.. 'Excursió particular a Cabrera i nous descobriments d'antiguetats ante romanes'. A: Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1885. CARRERAS CANDI, F.. Cabrera de Mataró.. Barcelona: Impremta de l'Avenç, 1893. RIBAS, M.. 'La civilització ibèrica de la comarca mataronina segons les troballes'. Mataró. 1834. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Can Rodon de l'Hort a Cabrera de Mataró'. A: Bloc Mataroní. Mataró, 1926. Setembre-Octubre. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. El orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.22 - 38. ROVIRA I VIRGILI, A.. 'Necròpolis de Cabrera de Mar'. A: Història de Catalunya. 1. Bilbao: Gran Enciclopedia Vasca, 1976. I. p.534-535. RUBIO DE LA SERNA, J.. 'Noticia de una necrópolis ante romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona)'. Memorias de la Real Academia de la Historia. [Madrid] XI (1888), p.764. SANDARS, H.. 'The weapons of the iberians'. A: Archeologia. Madrid, 1912-13. LXIV. Boletín de la Real Academia de la Historia 1914. SANMARTÍ, E.. 'El taller de la pequeñas estampillas en la Península Ibèrica'. Ampurias. 35, p.156-158. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1987. p.624. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'La col·lecció Rubió de la Serna al Museu de Barcelona'. A: La Gazeta de les Arts. Barcelona, 1926. SERRA RÀFOLS, J. de C.. El poblament prehistòric de Catalunya.. 1. Barcelona: Barcino, 1930. VIÑALS I CORTÉS, J.. 'Notícia sobre unes troballes de materials arqueològics a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1997. Patronat Municipal de Cultura. | IIIaC-IIdC | El jaciment de Can Rodon es coneix d'antic, i inicialment només per la troballa d'una necròpolis d'incineració ibèrica. No serà fins l'any 2006 quan es delimitaren part de les restes muràries que avui es poden visitar en el clos arqueològic. El 1881, el propietari de la finca, va descobrir les primeres tombes en anivellar uns terrenys, que va excavar en diverses etapes, i va publicar el 1888 (Rubio de la Serna, 1888) precedit de diversos articles menors. Posteriorment encara hi obrí altres tombes. No va individualitzar els materials de les diverses tombes i en va acabar fent un dipòsit al Museu Arqueològic de Barcelona, on es troben actualment. Barberà (1968) en publicà un estudi, on calcula que devia haver obert unes deu tombes, corresponents al segle III aC, tot i que amb algunes peces del segle IV aC. Barberà (1969-70) també hi realitzà l'excavació de quatre tombes, que resultaren de cronologia aproximada a les ja conegudes. Com aquestes, eren excavades al subsòl, amb forma de sitja, feien al voltant d'un metre de diàmetre i uns 80 cm de fondària, i tenien dos forats al fons per mantenir dretes les dues àmfores que s'hi dipositaven. Una de les àmfores feia la funció d'urna cinerària, i al voltant s'hi trobaven les ofrenes, consistents en ceràmica, menjar i objectes personals del difunt, entre els quals algunes presentaven armament, per tractar-se d'un guerrer. Anaven tapades amb pedres i terra. Tot el material es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Vinyals (1997) va publicar un lot de materials recuperats d'una escombrera produïda per unes obres del 1975, en fer-se unes pistes de tenis. Es tracta de material del segle III aC. Vinyals explica també, que en les excavacions de J. Barberà del 1968, varen aparèixer unes parets ibèriques, que formaven l'angle d'una habitació, de les quals podria procedir algun fragment ceràmic quelcom posterior al lot del segle III aC, potser de la darreria d'aquest segle o bé de l'inici del II aC. No havien estat mai publicades, tot i que M. Ribas les descriví en el seu diari d'excavacions (p. 60: dia 22 de desembre del 1968): 'Als 79 cms. Des de l'angle de la paret i en la part fonda es descobreix un angle de molta extensió que encara no s'ha determinat en direcció nord, que sembla introduir-se dintre del terreny veí (hort de la Sra. Francesca Pallès). Està construït amb obra molt ferma de pedra ben treballada. Hi ha pedres de gran tamany, aplanada la cara visible. Forma una banqueta.' | 08029-108 | Darrera el mas de Can Rodon, dins el clos arqueològic | 41.5272700,2.3930300 | 449362 | 4597470 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-2.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les restes es poden contemplar dins un clos arqueològic, tot i que l'accés no és obert al públic.Fotografies: Albert Martín(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): L'àrea de la necròpoli pot ser molt més extensa, que la de les poques tombes que se n'ha excavat. A més queda clara també la presència d'un hàbitat que s'endinsa cap a sota l'hort veí, de can Pallès.El 2006, arrel d'uns moviments de terres que s'efectuaren per tal d'urbanitzar la zona, quedaren al descobert estructures muràries d'època republicana i altimperial que resten a l'espera d'una nova intervenció arqueològica i un dolium a l'extrem oest de la parcel·la, datat dins la segona meitat del s. II, que es va excavar l'any 2011. Es va considerar que, com és habitual en les instal·lacions d'emmagatzematge d'excedent agrícola, hi cap la possibilitat de que n'hi pugui haver més en aquest sector. L'any 2007, en una intervenció al solar dels Horts del Rector, a la banda de ponent del jaciment, es va certificar que les estructures documentades al solar de Can Rodon de l'Hort no continuaven cap aquest sector. En canvi, es va localitzar un paviment corresponent a un vial empedrat, datable entre 15 i 80 aC. Es tracta de la primera estructura viària empedrada documentada al municipi. Les restes es van protegir amb geotèxtil i una capa de sorres netes.El novembre de 2013 es va portar a terme una intervenció arqueològica de control de conducció de canalització de gas natural a la finca del Carrer de la Riera de Cabrera número 40. Es va realitzar l'obertura d'una petita rasa de 80x50x70cm davant de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera. El seguiment arqueològic va donar resultats negatius.No es va localitzar cap estructura arqueològica i els materials documentats procedien d'un nivell alterat possiblement per les obres d'urbanització del carrer i de la col·locació de la canalització prèvia de gas.L'any 2010 va excavar-se el sector SE, habitacions de primera meitat del segle I aC qualificades com a tallers on es faria la fosa de plom, el 2013, la façana est del carrer d'època republicana i taller metal·lúrgic de ferro i el 2015 i 2016 el sector de la figlina d'època imperial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41834 | Can Masriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masriera | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | III-I aC | Colgat | Interessants restes que han permès relacionar algunes de les estructures arquitectòniques amb la façana d'un possible temple. El jaciment localitzat gràcies a una excavació preventiva realitzada l'estiu de 2003, format per diverses estructures murals que s'orientaven en direcció nord-sud, les quals es corresponien a les façanes principals orientades a les rieres, i semblaven pertànyer a edificis que funcionarien segons un eix oest-est. La planta conservada no permetia establir de quants edificis es tractava, però podrien ser entre dos i quatre. El més representatiu era l'edifici central, que tenia adossada a la seva façana una escala d'accés formada per tres graons construïts amb carreus de granit (originàriament n'hi hauria d'haver quatre o cinc). Segons l'equip d'excavació, l'aspecte general de la planta recordava l'estructura porxada de la façana d'un temple clàssic, en aquest cas provist de dues o quatre columnes al davant. Aquestes estructures interpretades com a façana de temple, tenien continuïtat en direcció nord, estenent-se fora de l'àrea d'excavació. Respecte a la resta d'estructures situades més al sud, la seva interpretació era difícil però estaven relacionades estructuralment i cronològica amb la possible façana del temple. La cronologia de conjunt s'establí entre la segona meitat del segle II aC i els inicis del segle I aC., tot i que per sota d'aquestes estructures es va trobar un abocador de deixalles ceràmiques del segle III aC. | 08029-93 | Carrer de la Riera i Pas de la Rectoria | 41.5276800,2.3917600 | 449256 | 4597516 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41815 | Ca l'Arnau-Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-can-mateu | MARTIN, A.. 'El conjunt arqueològic de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, el Maresme) : un assentament romono-republicà'. A: Tribuna d'Arqueologia 1998-1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 2002. MARTÍN, A. (2004): 'Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau i Can Mateu (Cabrera de Mar) 1997-1998', Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, vol. 2, pàgs. 376-408. MARTÍN, A.. 'Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona)'. II Coloquio Internacional de Arqueología de Gijón. Termas romanas en el occidente del imperio. p.157-162. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ROVIRA, J.M; MARTÍN, A.. 'Ca l'Arnau, noves aportacions al procés de romanització de la Laietània'. A: Històries de Cabrera. Cabrera de Mar, 1998. p.54-60. | II-I aC | Jaciment que de fet correspon a dos jaciments superposats: un assentament d'època republicana, amb un conjunt termal, i un centre terrissaire de fabricació d'àmfores vinàries que té una extensió de poc més de 1.000 m2. L'establiment d'època republicana (les termes), tenen una superfície d'uns 450 m2. La seva construcció data del s. II aC i foren utilitzades fins el s. I aC. Aquesta antiga cronologia i l'estat de conservació de l'edifici fan de Ca l'Arnau un complex arqueològic excepcional i amb molts pocs paral·lels. L'edifici original constava només de les tres sales essencials (apoditerium, tepidarium i caldarium), les quals presenten uns trets constructius similars i un paviment comú. A aquests espais s'hi afegí més tard un laconicum i una sala en el cantó sud, d'ús indeterminat. En la construcció de les parets no es va utilitzar morter, el qual pel contrari, fou fonamental en la construcció dels revestiments hidràulics, els paviments, els hipocaustes i sobretot, els sostres. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d'elements ceràmics coneguts amb el nom de tubuli afusats. Les peces s'inserien unes dins de les altres i s'ensamblaven per grups mitjançant varetes de ferro, que es recobrien amb morter. La troballa de tubs de plom de diversos gruixos, que segurament formaven part del servei d'alimentació d'aigua per a un labrum o de les entrades generals d'aigua d'una sala de banys, permet demostrar el grau de perfeccionament tècnic que s'havia aconseguit en aquestes instal·lacions. L'aspecte general exterior del complex termal devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar. El centre productor d'àmfores es composa d'un forn i alguns abocadors d'àmfores en les rodalies. La cronologia global del jaciment és de 175-150 aC a 25 dC. El forn està situat dins d'un ampli recinte delimitat per dos llargs murs perpendiculars. Es de planta rectangular, delimitat pels seus quatre costats per una paret de pedra, que agafa tant el laboratori, que té una superfície útil de 14,5 m2, com el praefurnium. Conserva quasi bé tota la graella in situ. Les dimensions totals de l'estructura són d'uns 45 m2, a excepció de l'espai de treball situat davant de la porta del praefurnium. Els treballs d'excavació d'aquest sector han permès documentar que en aquest complex terrissaire es varen produir àmfores de les formes Dressel 1, Laietania 1 i Pascual. A més també es van fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La construcció d'aquest forn va amortitzar estructures més antigues, corresponents a l'assentament d'època republicana, com per exemple unes habitacions situades davant la porta del praefurnium i un forn metal·lúrgic situat a l'altre cantó. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant l'excavació es varen trobar fragments de vores d'àmfora local pertanyents als tipus grecoitàlica i Dressel 1A, de cronologia anterior als tipus Dressel 1 que es troben en els abocadors d'aquesta instal·lació. Datats entre el 2n 1/4 del s. I aC, i el 1r quart del s. I dC, moment en que s'abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment. Pel que fa a l'assentament d'època republicana (sector de Can Mateu), es tracta d'un assentament d'estructura allargada, de nord a sud, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les estructures d'hàbitat que s'han documentat en aquest sector formen dos grups arquitectònics amb orientacions diferents, que tampoc són coincidents amb l'orientació que presenta el conjunt termal. | 08029-73 | Clos de Ca l'Arnau-Can Mateu | El complexe de Ca l'Arnau-Can Mateu va ser descobert l'any 1997 degut a un projecte d'urbanització de la zona. Li deu el nom a la proximitat del jaciment amb les masies de Can Mateu i Ca l'Arnau. Les troballes prèvies realitzades i la seva possible desaparició motivaren la mobilització per part de la comunitat científico-cultural del Maresme. El dia 22 de setembre es va signar, a Can Martinet, un manifest pels membres de l'Equip de Recerca Arqueològica de Territori. El 12 d'octubre va tenir lloc una taula rodona centrada en la problemàtica de Ca l'Arnau i l'arqueologia a Cabrera de Mar. A partir d'aquí es va constituir una coordinadora oberta i formada pel Grup d'Arqueologia de Cabrera (GAC), la Societat Catalana d'Arqueologia, l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar, el Grup d'Història del Casal de Mataró, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, el Grup d'Arqueologia de Premià de Dalt (GAPD), el Grup d'Amics de l'Art. | 41.5263500,2.3922400 | 449295 | 4597368 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment gran part del jaciment resta descobert i a l'espera de ser excavat de manera sistemàtica.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):L'espai s'organitza a partir d'àmbits o habitacions de planta rectangular, on les parets del cantó oest, són en realitat murs de contenció de terres. En general els murs presenten paraments irregulars i estan construïts amb pedres poc treballades lligades amb fang.Només es va documentar una llar, de planta quadrada, en una de les habitacions, i una possible zona de circulació davant de les dues habitacions millor conservades. S'ha de destacar també la troballa d'una canalització feta amb la inserció de dues àmfores púniques centre-mediterrànies, que desguassava a la riera. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||
| 41857 | Veral de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-bardina | LLEONART, R.. 'Jaciment epicardial del Castellàs o Rocs de Sant Magí a Llavaneres del Maresme'. Laietània. 2-3, p.8-23. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix bàsicament per la recollida superficial de material ceràmic a mà, però la seva poca especificitat tipològica no permet aventurar-se en una aproximació cronològica fiable. Les característiques formals fan que l'adscripció del material calgui portar-la a la prehistòria. Tampoc es coneix exactament a quina mena d'estructura correspondrien. | 08029-117 | Feixa al Mas Terrillo, tallada pel Camí de Bardina, al camí d'accés a Can Basseda | 41.5208200,2.3895500 | 449066 | 4596756 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | |||||||||
| 41829 | Ca l'Espanyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyo | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. GARCÍA, J.; ZAMORA, D.. 'La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània Ibèrica'. Laietània. 8. PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per la urbanització posterior | Establiment de tipus rural, que caldria emmarcar cronològicament entre el segle III aC i el I aC. Les estructures documentades corresponen a estructures negatives i d'altres construïdes que es poden seqüenciar en tres fases. De la primera fase es documentaren estructures anteriors a l'hàbitat; l'element més antic és una petita cubeta amortitzada per terra recremada i dos pedres. La segona fase suposà la creació d'una zona d'hàbitat dividida en tres àmbits, dos dels quals estaven relacionats entre ells. L'altre àmbit era un espai obert, de funció encara indeterminada. Pel material d'importació trobat, ceràmica del 'taller de petites estampilles', és possible datar aquesta fase del segle III a.C., període ibèric ple. La tercera fase es caracteritzà per una reestructuració de les construccions i un segon ús de l'hàbitat. Era una fase molt arrasada, però es mantenia la divisió de l'espai en tres àmbits. La funcionalitat dels àmbits encara no es pot definir amb exactitud, tot i que una troballa a l'àmbit 1 pot portar a pensar en una funció d'emmagatzematge de cereals. L'àmbit 2 era un espai obert o carrer, en el que els materials associats són ceràmiques campanianes, ceràmica local ibèrica, i tègula i dòlia. Amb tot, es pot datar la fase del segle II - I a.C., en relació al moment de romanització i, molt possiblement, en relació amb el proper jaciment de Can Benet. D'aquesta mateixa època s'han trobat altres restes importants, com el jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu, termes i zona d'hàbitat, que indiquen una gran estructuració urbanística de la zona en aquest moment, abans de la creació de la ciutat d'Iluro, moment en que s'abandonen. El jaciment fou documentat arrel de dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 2003 i el 2005, treballs previs a la urbanització de l'àrea. | 08029-88 | Àrea propera a Cal Conde | 41.5258900,2.3936900 | 449416 | 4597316 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41842 | La Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. | IIaC-VdC | No es veu res en l'actualitat | En aquesta àrea s'han vingut documentat restes materials que comprenen des de l'edat de bronze, de l'edat de ferro i d'època ibero-romana. L'any 2000 es van realitzar els primers sondejos i la topografia del jaciment. El 2002, s'efectuà una intervenció arqueològica d'urgència als terrenys de l'antiga vinya de Cal Xeco. Es va procedir a excavar 5 sondejos per tal de delimitar les estructures, i realitzant-se, posteriorment, una excavació en extensió. Les restes que van aparèixer sembla que formaven part d'un conjunt pertanyent a un assentament agrícola de producció de vi d'època ibero-romana. Dins la part rústica es va documentar una estança delimitada per dos murs escairats en angle recte, molt malmesos, que semblaven formar part d'un torcular. També es documentà la presència de dos àmbits pavimentat amb 'opus signinum' a diferents nivells i mitges canyes en els seus extrems per tal de facilitar el dipòsit líquid en la seva superfície. El més gran presentava un encaix rectangular a l'extrem oest, amb la presència en el seu interior d'una pedra rectangular de suport de la premsa torcular, amb dos encaixos rectangulars per sustentar l''arbor' de la premsa que feia de suport basculant del 'prelum'. Tot el paviment tenia un lleuger pendent cap a l'est per tal de facilitar el recorregut del most resultant del premsatge. L'altre paviment d''opus signinum' presentava una orientació transversal a l'anterior, i tenia la funció de recollir el most i canalitzar-lo cap els recipients d'emmagatzematge. La cronologia de les restes trobades és de la segona meitat del segle I a. C. i la primera meitat del segle I. d. C. La pedra de torculi es va extreure i el dipòsit d''opus signinum' no es va conservar. La resta d'estructures van quedar soterrades amb la nova construcció. El novembre de 2013 es va realtizar una intervenció derivada de la instal·lació d'una conducció de Gas Natural a la finca situada al Camí de la Peirota número 4. S'excavaren dues petites rases de 100x40x80cm arran de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera del carrer. L'altre rasa, es situà paral·lela a l'anterior afectant l'asfalt i amb unes dimensions de 50x50x80cm. El seguiment va donar resultats arqueològics negatius, però s'ha de tenir en compte que on s'obrí la rasa, coincidia amb el traçat de la conducció de gas prèvia, fet que implica que el subsòl ja estava afectat per la canalització primària. | 08029-101 | Terrenys a la confluència del carrer de la Riera i camí de la Peirota | 41.5284800,2.3890500 | 449031 | 4597606 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41826 | Cova dels Tres Cercles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-tres-cercles | FARELL, D.(1999): 'Les inscultures prehistòriques de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)', XVI Sessió d'estudis Mataronins, Mataró, pàgs. 8-14. | Gravats en la base granítica d'un abric a la Cova dels Tres Cercles, trobem la inscultura gravada de tres cercles concèntrics i un motiu triangular. L'any 1991 ja s'havien localitzat a la zona materials ceràmics fets a mà, però no fou fins l'any 1998 que es trobaren els motius gravats. Aquests motius abstractes són habituals entre les comunitats del Calcolític i l'edat del Bronze. | 08029-84 | Vessant del Montcabrer | 41.5240600,2.3861200 | 448783 | 4597117 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||||||
| 41838 | Necròpolis de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-ros | FARELL, D. (1994): 'La necròpolis ibèrica de Can Ros (Cabrera de Mar, el Maresme)'. Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i el Maresme, Revista Ilturo núm. 1, Cabrera de Mar. | III-I aC | De les tombes d'incineració no se'n conserva cap traça. | És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975. El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C. L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC. | 08029-97 | Bosc de Can Ros, carrer Ferran el Catòlic | 41.5271300,2.3977700 | 449757 | 4597451 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 | ||||||||||
| 41824 | Cementiri de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cabrera | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4. RIBAS, M.. 'La Romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blandae'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53. | IaC-IIIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae. | 08029-82 | Terreny erm sobre el cementiri de Cabrera | La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït. | 41.5305500,2.3991600 | 449876 | 4597830 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 169,96 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.