Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41755 | Ca l'Aimeric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laimeric | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 212-214. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. | XV-XVII | Masia amb teulada de triple vessant, tot i que des de la façana només s'observa com cau a dues aigües. El carener no està ubicat en l'eix de simetria de la façana, com si ho exemplifiquen la porta i la finestra principal. La porta està dovellada, amb 13 dovelles, i s'accedeix a la mateixa mitjançant una escala de cinc graons. La finestra principal és gòtica, d'arc conopial, amb sengles capitells decorats, destacant-ne motius amb arquets, arabescos i antropomorfs. L'altra finestra rellevant de la façana ja és característica del segle XVII, rectangular, amb ampit, i emmarcada per carreus. Algunes finestres tenen festejadors a l'interior. Des de la façana també s'observa com els angles de la casa estan reforçats amb carreus de pedra. Des de la façana s'observen tres cossos, mentre que la part posterior està formada per dos. | 08029-1 | Carrer Corredor, 6 | Hi ha un document de l'any 1387 on Pere Eimeric ven a Pere Costa un cens sobre el seu mas Eimeric. En el fogatge de 1497 trobem documentat un Benet Aymarich, foc també present en el fogatge de 1553. | 41.5335800,2.4008600 | 450020 | 4598166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa s'hi troben coberts i corrals.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41841 | Can Parcala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcala | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.62.. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.48. | I-V dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment de característiques estructurals desconegudes, del qual se'n coneix l'existència a través de la recollida superficial de material ceràmic i numismàtic, com ceràmica terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, un fragment de lucerna de disc decorada, un fragment de ceràmica grisa de la costa catalana i una moneda de Valentinià (?) (364-375). El sr. Bagà comunicà aquestes troballes a M. Prevosti, qui diposità les ceràmiques recollides a la fundació Burriac. Probablement es tracta d'alguna zona d'un establiment rural romà, datable com a mínim des de l'època d'August al segle IV dC. | 08029-100 | Al nord de la casa de Can Parcala | 41.5374900,2.4071400 | 450547 | 4598596 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41842 | La Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. | IIaC-VdC | No es veu res en l'actualitat | En aquesta àrea s'han vingut documentat restes materials que comprenen des de l'edat de bronze, de l'edat de ferro i d'època ibero-romana. L'any 2000 es van realitzar els primers sondejos i la topografia del jaciment. El 2002, s'efectuà una intervenció arqueològica d'urgència als terrenys de l'antiga vinya de Cal Xeco. Es va procedir a excavar 5 sondejos per tal de delimitar les estructures, i realitzant-se, posteriorment, una excavació en extensió. Les restes que van aparèixer sembla que formaven part d'un conjunt pertanyent a un assentament agrícola de producció de vi d'època ibero-romana. Dins la part rústica es va documentar una estança delimitada per dos murs escairats en angle recte, molt malmesos, que semblaven formar part d'un torcular. També es documentà la presència de dos àmbits pavimentat amb 'opus signinum' a diferents nivells i mitges canyes en els seus extrems per tal de facilitar el dipòsit líquid en la seva superfície. El més gran presentava un encaix rectangular a l'extrem oest, amb la presència en el seu interior d'una pedra rectangular de suport de la premsa torcular, amb dos encaixos rectangulars per sustentar l''arbor' de la premsa que feia de suport basculant del 'prelum'. Tot el paviment tenia un lleuger pendent cap a l'est per tal de facilitar el recorregut del most resultant del premsatge. L'altre paviment d''opus signinum' presentava una orientació transversal a l'anterior, i tenia la funció de recollir el most i canalitzar-lo cap els recipients d'emmagatzematge. La cronologia de les restes trobades és de la segona meitat del segle I a. C. i la primera meitat del segle I. d. C. La pedra de torculi es va extreure i el dipòsit d''opus signinum' no es va conservar. La resta d'estructures van quedar soterrades amb la nova construcció. El novembre de 2013 es va realtizar una intervenció derivada de la instal·lació d'una conducció de Gas Natural a la finca situada al Camí de la Peirota número 4. S'excavaren dues petites rases de 100x40x80cm arran de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera del carrer. L'altre rasa, es situà paral·lela a l'anterior afectant l'asfalt i amb unes dimensions de 50x50x80cm. El seguiment va donar resultats arqueològics negatius, però s'ha de tenir en compte que on s'obrí la rasa, coincidia amb el traçat de la conducció de gas prèvia, fet que implica que el subsòl ja estava afectat per la canalització primària. | 08029-101 | Terrenys a la confluència del carrer de la Riera i camí de la Peirota | 41.5284800,2.3890500 | 449031 | 4597606 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41843 | Pla Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bona | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.89. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29), p.34. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GORGES, J.G.. Les villes hispano-romaines: Inventaire et problématique archéologique. Paris: Centre National de la Recherche Scientifique, 1979. PELLICER, J.M.. Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró: Feliciano Horta, 1887. p.87 i 247. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'Àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.185-186. RIBAS, M.. 'La romana ILuro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. p.34. | IIaC-VdC | Desaparegut | El jaciment es coneix bàsicament per les notícies antigues que se'n tenen i la informació que se'n desprèn. Actualment no es pot observar cap de les restes constructives que enumera Ribas, ja que foren destruïdes. La primera notícia que esmenta el jaciment prové de la 'Història de Catalunya' de Víctor Balaguer on s'hi assenyala' prop de la casa nova del Sr. José Boter en unes vinyes del Pla 'anomenat Bona' ruïnes d'edificis antics i, en el mateix paratge, conduccions antigues. També parla de 'dos sepulcres amb una arca de plom l'un i de coure l'altre amb ossos barrejats amb cal, que semblava tot recent'. Posteriorment Pellicer (1887) hi descriví els dos sepulcres i 'restos de antiquísimos paredones, pavimentos de almendrado, trozos de tinajas, barros finos, pedazos de mármol que antes servían de enlosado y varios conductos antiguos de agua'. Finalment Ribas en diferents publicacions parlà ja de les restes d'aquesta vil·la, de la troballa d'una estàtua de marbre femenina que fou venuda i de ceràmica fina i de l'existència de mosaics. Gràcies a un dibuix que ell mateix va es coneixen parts de dues habitacions pavimentades d''opus signinum', que apareixien un marge. Al seu costat i al davant hi havia restes d'altres parets que devien dibuixar més habitacions que no s'acabaven de veure clarament. També hi ha dos basaments de columna davant d'una habitació, potser pertanyents a un pòrtic. Tot plegat estava travessat per un desguàs que es superposava a les parets del davant de les pavimentades. Les parets, d'un mig metre de gruix totes elles, corrien en direcció SO-NE. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència en aquest indret de la pars urbana d'un establiment rural romà tipus villae, tal i com demostren les estructures i els elements sumptuaris recuperats al llarg del temps. La cronologia de l'establiment, davant la manca de dades sobre els materials mobles associats s'adscriu, de manera genèrica, a l'època romana. | 08029-102 | Parcel·les entre Can Boix i Cal Valencià | 41.5214500,2.4188800 | 451514 | 4596809 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41844 | Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-burriac | <p>BONAMUSA, J.. 'El problema del solar de la Ilduro monetal, a través de los hallazgos monetarios'. A: Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i El Maresme. Mataró, 1976. BONET, LL.. 'Descobriment del poblat ibèric de Burriac'. Quaderns de Preha i Arq de Mataró i el Maresme. 8-9, p.227-229. BURJACHS, F. ; BENITO, N. ; DEFAUS, J.M.. 'El poblat ibèric fortificat de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)'. A: Les fortificacions. La problematica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC.). Manresa, 1991. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica. Manresa. CERDÀ, J.A.; GARCIA, J.. 'Proposta per una metodologia d'estudi de la romanització d'un territori: el territori d'Iluro'. Sessió d'Estudis Maratonins. 3. GARCIA I ROSELLÓ, J.; PUJOL I DEL HORNO, J.; ESTEBAN I SALVADOR, R.. 'Les sitges del Poblat Ibèric de Burriac (II) (Cabrera de Mar)'. Laietània. 1, p.15-63. GARCIA, J. ; PUJOL, J. ; ESTEBAN, R.. 'Les sitges del poblat ibèric de Burriac (II) (Cabrera de Mar)'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró - Secció Arqueològica, 1981. GARCÍA, J.; PUJOL, J.; ZAMORA, M.D.. 'Las cerámicas de barniz negro de los siglos II-I aC. En la zona central de la costa layetana: los ejemplos de Burriac, Iluro y sus territorios'. A: AQUILUÉ, X.; GARCÍA, J.; GUITART, J.. La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000. p.59-69. GARCIA,J. ; MIRÓ, J, ; PUJOL, J.. 'La porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)'. A: Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC.). Manresa, 1991. Actes del Simp. Int. D'Arq. Ibèrica. Manresa. JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón. 'Ánforas Vinarias en el este de la Hispania Citerior en época Tardorrepublicana (siglo I a.C.): Epigrafía anfórica y organización de la producción'. SPAL: Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla. Núm. 24, p.p. 77-98. LLADÓ, J. 'Els camps de sitges: problema interessant'. C.E.R.C.A.. 8-9, p.145-150. LLADÓ, J.. Actualitat de la zona arqueològica a Cabrera. Mataró, 1956. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. Del V.. Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: UB, 1982. MARTÍ i GARCIA, C.. 'Les sitges del Poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)'. Quaderns de Preha. I Arq. Del Maresme. 5-6, p.125-134. MARTÍ, C.. 'La circulació monetària del poblat ibéric de Burriach i el seu hinterland a la llum de les últimes troballes de la campanya d'excavacions de 1983'. Laietània. 2-3, p.152-184. MIRÓ, J.. 'Un conjunto de ámforas tardo-republicanas de un silo del poblado ibérico de Burriac'. A: Saguntum. Valencia, 1991. MIRÓ, J.; PUJOL, J.. 'Nota sobre la campanya d'excavacions realitzada durant l'any 1983 en el poblat ibéric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)'. Laietània. 2-3, p.36-41. PREVOSIT, M.. 'Les excavacions del Castell de Burriac patrocinades per Autopistes''. A: El Col·leccionable de la Fund. Burriac. Cabrera de Mar, 1994. RIBAS, M. 'Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro'. Pyrenae. 9. RIBAS, M.. 'El poblado ibérico de Ilduro'. A: Excavaciones arqueológicas en España. Madrid, 1964.ZAMORA, D. (2006-07.): L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica, Laietania núm. 17, Mataró. ADELL, J.A.. La restauració del Castell de Burriac. Cabrera de Mar, 1994. (El col·leccionable de la Fundació Burriac; 4). AGUILAR, A. ; PONS, E.. 'El dipòsit del sector occidental del oblat ibèric de Burriac. Annexe: Epigrafia ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 1988. (Estudis d'ha. I arq. Del Maresme; 4). ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. De C.; COLOMINAS, J.. Carta arqueológica de España. Barcelona: CSIC, 1945.</p> | VI-IaC | Parcialment es documenten restes arquitectòniques conservades. Majoritàriament mal conservat. | <p>El poblat ibèric de Burriac és, sens dubte, un dels jaciments ibèrics més importants de la Laietània, del que n'era la capital. Però la seva importància no ha anat acompanyada del grau de coneixement que en tenim, que no podem qualificar més que de parcial. És interessant la posada al dia de les excavacions que s'hi han fet i de la problemàtica i interpretació del jaciment (Zamora 2006-07). El poblat de Burriac fou descobert cap al 1917 per Lluís Bonet i Garí (1979), i J. Ribas (1924) en publicà la primera notícia. Des d'aquell moment es van sovintejar les excavacions de diversos sectors del poblat, i es va descobrir la muralla de llevant de 300 m. de llargada i fins a 2 m. D'alçada conservada, juntament amb les cinc torres, així com alguns sectors d'habitacions, en general sense cap tipus de metodologia ni seguides de publicació. M. Ribas, a instàncies de J. Puig i Cadafalch en va aixecar una primera planta, on documentava la muralla de llevant amb les cinc torres i dues portes, algun tram de la muralla de ponent i la seva torre, a més d'algunes parets de l'interior del poblat. Posteriorment J. Barberà i M. Pascual dugueren a terme l'excavació d'un edifici públic situat al costat de llevant del poblat, cap a una mitja alçada, aprofitant un petit replà al costat de la muralla i un magatzem de dolia. La construcció d'aquest edifici es data en la segona meitat del segle IV aC. i la seva amortització es produí en un moment indeterminat del segle III aC. A una fase posterior, corresponen les restes d'un mur, una sitja i un tram de muralla, relacionat amb estrats del segle II i I aC. El 1983 J. Miró, J. Pujol i J. García hi excavaren el dipòsit del sector occidental. El 1984 es dugué a terme una campanya d'excavacions amb el Pla de Solidaritat amb l'Atur de la Generalitat de Catalunya dirigit per N. Benito, el qual va netejar i exhaurir l'excavació de dues habitacions ja descobertes per M. Ribas, va excavar la porta meridional, la torre de ponent (de planta quadrangular) i un sector de la muralla de ponent. En el sector de la torre, varen poder excavar-hi una estratigrafia amb cronologia del segle VI aC als volts del 75 aC., època d'abandonament de tot el sector, i varen datar la construcció de la muralla entre la meitat i la fi del segle IV aC. La muralla està construïda amb pedres de mida mitjana i assentada sobre un estrat de la primera meitat del segle IV aC. Ja dins la fase de romanització del poblat es construïren habitacions amb orientacions diferents, i sostre cobert alb tegulae i imbrex, que marquen la darrera fase d'ocupació del poblat, el qual s'abandona cap al 75 aC. La troballa d'un conjunt de dues dòlies i d0àmfores Dressel 1, Lamboglia 2, i corses, una de les Dressel 1 amb un titulus pictus del 90 aC, que ha ajudat a datar l'abandó de tot el sector. Al 1984 J.A. Cerdà, J. Miró, J. Pujol i A. Soler excavaren la zona de la porta meridional del recinte i finalment, al 1991 J. Banús va acabar l'excavació de la porta meridional, i del paviment de la porta, que va donar una cronologia del 145-135 aC, seguida de la restauració. El 1993 en el transcurs dels treballs d'excavació realitzats al castell de Burriac, es van documentar algunes restes ibèriques i romanes d'allò que hom suposà un punt de guaita militar, de vigilància de la vall i la regió (M. Prevosti 1996). Finalment, dins el poblat s'han excavat set zones de vivendes, situades a la zona central de recinte, cap al sud i al costat de la torre de la muralla de ponent. Moltes d'aquestes habitacions estan retallades al sauló, les parets són de pedra, i en algun cas s'ha pogut observar que la part alta era de tovot. De vegades presenten un banc adossat a una paret, sovint contenen sitges al seu subsòl, o fins i tot dolia en el cas de les més tardanes, i alguna s'obre a una cova.</p> | 08029-103 | Vessant meridional del Turó de Burriac | <p>CONT. BIBLIOGRAFIA: RIBAS, M.. 'El poblat ibèric d'Ilduro'. A: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i El Maresme. Mataró, 1977. RIBAS, M.. 'El poblat ibèric de Burriac'. A: Butlletí de l'Agrupament Científico-Excursionista. Mataró, 1929. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Mem. De la secció hco-arq.; XII). RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. ROUILLARD, P.. 'La ceramique greque de Burriac, Cabrera de Mar (Barcelona) conservée en Museu de Mataró'. Laietània. 1, p.7-14. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: UB, 1987. p.528 - 623. ZAMORA, D.; GUITART, J.; GARCÍA, J.. 'Fortificacions a la Laietània litoral: Burriac (Cabrera de Mar) i el Turó d'en Boscà (Badalona)'. Simp. Int. D'Arq. Ibèrica. Les Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple: s. IV-III aC. P.337-353. BANÚS, J.. 'La porta meridional del poblat ibèric de Burriac'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1988. Patronat Municipal de Cultura. BANÚS, J.. 'Les sitges del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme) : les sitges núms. 36 i 37. Noves aportacions sobre la fase final del poblat.'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 1991. (Estudis d'arq. I ha. Del Maresme; 6). BARBERÀ, J. ; PASCUAL, R.. Excavaciones en el poblado ibérico de Burriac-Cabrera de Mar (Barcelona). Campanya 1969-70. Barcelona, 1969-70. BARBERÀ, J.. 'Un paral·lel remot de l'edifici públic de Burriach. Cabrera de Mar'. Laietània. 2-3, p.146-151. BARBERÀ, J.; PASCUAL, B. 'Burriach, un yacimiento protohistórico de la costa catalana (Cabrera de Mar. Barcelona)'. Ampurias. 41-42, p.203-242. BENITO, N.. 'Les excavacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme) durant l'any 1984'. A: Tribuna d'Arqueologia 1984-1985. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dept. De Cult., 1986. BENITO, N.. 'Les excavacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme) durant la campanya de 1984'. Laietània. 2-3, p.42-45.</p> | 41.5365700,2.3876000 | 448916 | 4598505 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41844-foto-08029-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41844-foto-08029-103-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'incoació del BCIN correspon a l'any 1983. Fotografia d'Albert Martín. (CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): Les vivendes es daten amb dificultat, perquè no varen ser excavades estratigràficament. M. Ribas hi descriu cronologies del segle IV i III aC., per bé que majoritàriament les atribueix a la darrera fase d'ocupació del jaciment, en el segle II o l'inici del I aC. La presència de tegulae i dolia són indicis de la romanització del poblat, així com l'urbanisme més regular de les habitacions a l'oest del torrent del Castell. Les habitacions excavades per J. Barberà i M. Pascual eren restes molt malmeses d'habitacles de la fi del segle V a mitjan segle IV aC, entre les quals hi havia un forn, un paviment i dues llars de foc. Al seu damunt, hom i havia assentat una casa, de cronologia entre els segles II i I aC., amb un magatzem de dolia i una estança amb una llar de foc. Així, es tracta del poblat més important de la Laietània ibèrica, amb un elevat nombre de jaciments que es desenvolupen al seu voltant i en general a la vall de Cabrera. Les estructures més antigues consisteixen en dos fons de cabanes dels segles VII - VI aC. Fet que fa pensar en una ocupació de la part alta de Burriac de cabanes de l'edat del Ferro Inicial. A aquesta primera fase se l'hi ha donat el nom de 'fase A' o preurbanística. La 'fase B' correspon al primer urbanisme del poblat i arriba fins a mitjans del segle IV a. De C. Durant la 'fase C' , de mitjans del s. IV a. C., sembla que es construeix la torre i la muralla occidentals. La 'fase D' comprèn de mitjan del s. IV fins el s. III a. C. La 'fase E' és posterior al 150 a. C. I correspon al moment de romanització. De fet és a partir d'aquest moment quan el poblat assoleix una extensió impròpia d'un habitat ibèric (més de 15 Ha). És de remarcar que quan això succeeix, altres habitats de la zona estan abandonats, donant l'impressió que la població es concentra en un sol nucli. La major part dels materials recuperats del poblat corresponen a aquest moment, el qual coincideix amb les primeres encunyacions de la seca d'Iluro -la més representada del conjunt de seques ibèriques trobades al poblat de Burriac-. Entre els elements arquitectònics apareguts cal esmentar restes d'una muralla, tant en el sector occidental com en l'oriental on hi ha vàries torres, així com una entrada- l'única coneguda- en el sector meridional. També s'hi localitzaren les restes d'un 'edifici públic' adossat a la muralla oriental i moltes restes d'habitacions, magatzems de dòlies, sitges, etc. La porta sud del poblat ibèric de Burriac es va tornar a excavar el 2011. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||
| 41845 | Ponent de la Riera de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponent-de-la-riera-de-cabrera | PREVOSTI, M.. Cronología i poblament a l'àrea rural d'Ilduro. [Mataró] I (1981), p.186-187. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.97. | I-II dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Es tracta d'un jaciment documentat per M. Ribas el 1952 arrel de la troballa de fragments de ceràmica romana superficial i restes de parets i de paviment d'opus signinum. Entre la ceràmica hi recollí terra sigil·lada, ceràmica de parets fines, llànties, àmfores, dòlia, tègula, ímbrex, pesos de teler, agulles d'os, tessel·les de marbre blanc, un tros de motllura de marbre i restes de bronze. Cal dir, però, que M. Prevosti situa les troballes al costat de llevant, associant-les amb la vil·la de Pla Bona. Donades les característiques de les troballes, amb estructures conservades i gran quantitat de material ceràmic, es pot establir la presència d'un establiment rural tipus villae del qual és possible que se'n documentessin estructures de la pars urbana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recuperats, quedaria establerta en l'època altimperial romana. | 08029-104 | Parcel·les al Pla de l'Avellà, entre la riera de Cabrera i el Torrent del Molí | 41.5117100,2.4064700 | 450471 | 4595734 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41846 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-0 | IIaC-VdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment documentat exclusivament per les resres ceràmiques superficials, pel que el coneixement estructural i cronològic és prou limitat. Es documentà arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana escampades en superfície al cantó nord d'un camí que marxa vers l'est des de la via que porta a la Torre Ametller, per sobre de Can Xacó i per sota de Can Puig. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-105 | Terrenys de Can Puig, entre el camí de Santa Elena i el camí d'Agell | 41.5328800,2.4048800 | 450355 | 4598085 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41847 | Parc Natural Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-serralada-litoral | El Parc de la Serralada Litoral està constituït per tres unitats físiques fonamentals, com són la Conreria, Sant Mateu i Céllecs. En aquest sentit el Parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte la zona litoral amb les valls interiors. Aquesta situació estratègica afavorida pel clima mediterrani ha afavorit la presència humana des de ben antic, passant des de la prehistòria fins a l'actualitat, amb nombroses restes materials i patrimonials d'aquestes èpoques. La superfície protegida de gestió del Consorci (Pla Especial, aprovat l'any 2004) és de 4042 hectàrees, tot i que si tenim present la superfície amb l'ampliació dels Espais d'Interès Natural de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs, passa a tenir 7408 hectàrees. L'Òrgan competent per la seva gestió és el Consorci del Parc de la Serralada Litoral. En aquest Consorci hi són participades diferents institucions, com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments de: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. | 08029-106 | Oficines: Avinguda Onze de Setembre 53 | 41.5395500,2.3821800 | 448466 | 4598839 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41847-foto-08029-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
| 41848 | Rocar d'en Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocar-den-llado | COLL, R. I BAGÀ, J. (2014): 'Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó', XXX Sessió d'Estudis Mataronins, novembre de 2013, Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, pàgs. 7-27. | El coneixement és superficial, amb excepció de la sitja. No s'intueix cap resta estructural conservada | Individualització de restes ceràmiques que tradicionalment s'havien considerat part del jaciment de les Brolles d'Abril. En una visita al sector de l'any 2013 es localitzà una sitja en el tall d'una camí, que havia estat eixamplat en temps recents (identificat com a Rocar 7). La sitja era de secció troncocònica i fons pla excavada en el sauló. A part d'aquesta estructura arqueològica s'han documentat 8 punts més on s'han recollits materials arqueològics, entre els que destaquen alguna destral prehistòrica. Algunes d'aquestes restes s'havien documentat en el projecte de recerca 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils'. | 08029-107 | Rocar d'en Lladó, a la zona del Rocar Més Alt | L'estudi dels materials no permet fer una aproximació cronològica del jaciment, més enllà de caracteritzar els materials ceràmics amb paral·lels de l'Edat del Bronze, El Bronze Final o la Primera Edat del Ferro. | 41.5384900,2.3779800 | 448115 | 4598724 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41848-foto-08029-107-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de COLL i BAGÀ 2014. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41849 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort-0 | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.87. BOSCH GIMPERA, P.. Etnologia de la Península Ibèrica. Barcelona: Alpha, 1932. BOSCH GIMPERA, P.. Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana, 1919. (Enciclopèdia catalana; XVI). BRUNET I BELLET, J.. 'Excursió particular a Cabrera i nous descobriments d'antiguetats ante romanes'. A: Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1885. CARRERAS CANDI, F.. Cabrera de Mataró.. Barcelona: Impremta de l'Avenç, 1893. RIBAS, M.. 'La civilització ibèrica de la comarca mataronina segons les troballes'. Mataró. 1834. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Can Rodon de l'Hort a Cabrera de Mataró'. A: Bloc Mataroní. Mataró, 1926. Setembre-Octubre. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. El orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.22 - 38. ROVIRA I VIRGILI, A.. 'Necròpolis de Cabrera de Mar'. A: Història de Catalunya. 1. Bilbao: Gran Enciclopedia Vasca, 1976. I. p.534-535. RUBIO DE LA SERNA, J.. 'Noticia de una necrópolis ante romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona)'. Memorias de la Real Academia de la Historia. [Madrid] XI (1888), p.764. SANDARS, H.. 'The weapons of the iberians'. A: Archeologia. Madrid, 1912-13. LXIV. Boletín de la Real Academia de la Historia 1914. SANMARTÍ, E.. 'El taller de la pequeñas estampillas en la Península Ibèrica'. Ampurias. 35, p.156-158. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1987. p.624. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'La col·lecció Rubió de la Serna al Museu de Barcelona'. A: La Gazeta de les Arts. Barcelona, 1926. SERRA RÀFOLS, J. de C.. El poblament prehistòric de Catalunya.. 1. Barcelona: Barcino, 1930. VIÑALS I CORTÉS, J.. 'Notícia sobre unes troballes de materials arqueològics a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1997. Patronat Municipal de Cultura. | IIIaC-IIdC | El jaciment de Can Rodon es coneix d'antic, i inicialment només per la troballa d'una necròpolis d'incineració ibèrica. No serà fins l'any 2006 quan es delimitaren part de les restes muràries que avui es poden visitar en el clos arqueològic. El 1881, el propietari de la finca, va descobrir les primeres tombes en anivellar uns terrenys, que va excavar en diverses etapes, i va publicar el 1888 (Rubio de la Serna, 1888) precedit de diversos articles menors. Posteriorment encara hi obrí altres tombes. No va individualitzar els materials de les diverses tombes i en va acabar fent un dipòsit al Museu Arqueològic de Barcelona, on es troben actualment. Barberà (1968) en publicà un estudi, on calcula que devia haver obert unes deu tombes, corresponents al segle III aC, tot i que amb algunes peces del segle IV aC. Barberà (1969-70) també hi realitzà l'excavació de quatre tombes, que resultaren de cronologia aproximada a les ja conegudes. Com aquestes, eren excavades al subsòl, amb forma de sitja, feien al voltant d'un metre de diàmetre i uns 80 cm de fondària, i tenien dos forats al fons per mantenir dretes les dues àmfores que s'hi dipositaven. Una de les àmfores feia la funció d'urna cinerària, i al voltant s'hi trobaven les ofrenes, consistents en ceràmica, menjar i objectes personals del difunt, entre els quals algunes presentaven armament, per tractar-se d'un guerrer. Anaven tapades amb pedres i terra. Tot el material es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Vinyals (1997) va publicar un lot de materials recuperats d'una escombrera produïda per unes obres del 1975, en fer-se unes pistes de tenis. Es tracta de material del segle III aC. Vinyals explica també, que en les excavacions de J. Barberà del 1968, varen aparèixer unes parets ibèriques, que formaven l'angle d'una habitació, de les quals podria procedir algun fragment ceràmic quelcom posterior al lot del segle III aC, potser de la darreria d'aquest segle o bé de l'inici del II aC. No havien estat mai publicades, tot i que M. Ribas les descriví en el seu diari d'excavacions (p. 60: dia 22 de desembre del 1968): 'Als 79 cms. Des de l'angle de la paret i en la part fonda es descobreix un angle de molta extensió que encara no s'ha determinat en direcció nord, que sembla introduir-se dintre del terreny veí (hort de la Sra. Francesca Pallès). Està construït amb obra molt ferma de pedra ben treballada. Hi ha pedres de gran tamany, aplanada la cara visible. Forma una banqueta.' | 08029-108 | Darrera el mas de Can Rodon, dins el clos arqueològic | 41.5272700,2.3930300 | 449362 | 4597470 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-2.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les restes es poden contemplar dins un clos arqueològic, tot i que l'accés no és obert al públic.Fotografies: Albert Martín(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): L'àrea de la necròpoli pot ser molt més extensa, que la de les poques tombes que se n'ha excavat. A més queda clara també la presència d'un hàbitat que s'endinsa cap a sota l'hort veí, de can Pallès.El 2006, arrel d'uns moviments de terres que s'efectuaren per tal d'urbanitzar la zona, quedaren al descobert estructures muràries d'època republicana i altimperial que resten a l'espera d'una nova intervenció arqueològica i un dolium a l'extrem oest de la parcel·la, datat dins la segona meitat del s. II, que es va excavar l'any 2011. Es va considerar que, com és habitual en les instal·lacions d'emmagatzematge d'excedent agrícola, hi cap la possibilitat de que n'hi pugui haver més en aquest sector. L'any 2007, en una intervenció al solar dels Horts del Rector, a la banda de ponent del jaciment, es va certificar que les estructures documentades al solar de Can Rodon de l'Hort no continuaven cap aquest sector. En canvi, es va localitzar un paviment corresponent a un vial empedrat, datable entre 15 i 80 aC. Es tracta de la primera estructura viària empedrada documentada al municipi. Les restes es van protegir amb geotèxtil i una capa de sorres netes.El novembre de 2013 es va portar a terme una intervenció arqueològica de control de conducció de canalització de gas natural a la finca del Carrer de la Riera de Cabrera número 40. Es va realitzar l'obertura d'una petita rasa de 80x50x70cm davant de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera. El seguiment arqueològic va donar resultats negatius.No es va localitzar cap estructura arqueològica i els materials documentats procedien d'un nivell alterat possiblement per les obres d'urbanització del carrer i de la col·locació de la canalització prèvia de gas.L'any 2010 va excavar-se el sector SE, habitacions de primera meitat del segle I aC qualificades com a tallers on es faria la fosa de plom, el 2013, la façana est del carrer d'època republicana i taller metal·lúrgic de ferro i el 2015 i 2016 el sector de la figlina d'època imperial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41850 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala | IIaC-VdC | Segurament destruït per la construcció de cases | Jaciment documentat arrel de la troballa per part de M. Ribas de material ceràmic d'època ibèrica i romà, així com una moneda d'Iluro. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-109 | Confluència carrer Josep Domènec i Passatge Vinyals | 41.5229800,2.3941900 | 449455 | 4596993 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41764 | Ca l'Escarramant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVIII | L'aparença d'aquesta masia, de línies barroques, no en testimonia el seu origen sinó segurament una reforma. L'estructura de la casa correspon a dos cossos paral·lels a la façana principal, als que cal sumar dos cossos més en sengles laterals, disposats, però, perpendicularment. La casa té planta baixa, planta-pis i golfes, tot i que aquestes darreres només es troben representades en el cos central. La reforma barroca està caracteritzada per la línia de façana, de formes sinuoses, que amaguen l'estructura dels vessants del sostre. Al cos central de la façana trobem una porta similar a una d'arc carpanell, sobre la qual trobem una porta amb balcó al primer pis, i a l'alçada de les golfes una finestra rectangular. Tots aquest elements es troben ressaltats pel fet de trobar-se emmarcats en carreus de pedra granítica. La façana està decorada amb esgrafiats, on destaca el carreuat de la planta baixa. A l'alçada del primer pis, del carreuat neixen pilastres esgrafiades que assoleixen les golfes, Destaca el celler de volta de canó, i els dos safareigs de la part posterior. A nivell botànic cal destacar la presència del pi pinyoner de l'esquerra de la façana, un gran garrofer de força edat, l'olivera així com tres servers a la zona de la bassa (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-11 | Camí Cabrils, 10 | L'estructura barroca pot correspondre a una reforma, i s'ha adduït una antiga inscripció (no conservada) que es trobava en una pedra a la casa (1512) (Escura 2007). | 41.5250100,2.3897200 | 449084 | 4597221 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La tradició oral fa derivar el nom de la casa de la paraula 'esquerra', pel fet que la construí un bandoler al que li faltava aquesta mà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41851 | Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ricard | <p>VINYALS, J. (2014): 'Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar)', XXX Sessió d'Estudis Mataronins, novembre de 2013, Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, pàgs. 29-42.</p> | III-I aC | Restes de murs en el talús del camí. | <p>Restes arqueològiques aparagudes en el talús d'un camí de la zona de Can Segarra. Es dugué a terme una campanya d'excavacions a mans del Grup de Col·laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona. En el marc d¡aquesta actuació de salvament duta a terme l'any 1973 es localitzaren restes de 6 murs que configuraven diverses estances. L'estudi dels materials ceràmics va permetre datar l'establiment en dues fases, la primera corresponent al segle a cavall de finals del s. III i inicis del II aC, i la segona entre finals del segle II fins a mitjan segle I aC.</p> | 08029-110 | Carrer Cerdanya, 16 | 41.5333500,2.3885200 | 448990 | 4598147 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41851-foto-08029-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41851-foto-08029-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41851-foto-08029-110-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia en blanc i negre extreta de VINYALS 2014. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 41852 | Santa Margarida de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera | DDAA (1977): 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BENET, C.. 'La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. A: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona: Genralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. p.53-63. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. p.31. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.187-192. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. 'Santa Margarida de Cabrera, casa de deodades'. Actes de la I Sessió d'Estudis Mataronins.. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. 'Una esglèsia mossàrab al Maresme'. Almanac del Diari de Mataró. p.323-324. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25, 31, 59 - 62, 99, 112. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.86. RIBAS, M.. Orígens i fets històrics de Mataró.. Mataró: Impremta Minerva, 1934. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Bastulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.54. | IIaC-VdC | No s'observa cap resta conservada | Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment. A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base. Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, 'lucente' i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols. El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana. El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions. | 08029-111 | Camps al voltant del mas de Santa Margarida | 41.5187600,2.4147000 | 451163 | 4596512 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41853 | Torre del Turó dels Dos Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-dels-dos-pins | <p>ZAMORA, D. I GARCÍA, J. (2005): La torre i l'assentament ibèric del Turó dels Dos Pins', Laietania, núm. 16, Mataró, pàgs. 65-143.</p> | IV-II aC | Colgat per la vegetació | <p>Jaciment caracteritzat per la troballa d'una gran torre defensiva d'època ibèrica. La característica principal és que es tractava d'una torre exempta, fet poc documentat a casa nostra on la majoria de torres estan associades a estrsuctures muràries. D'altra banda es localitzaren dues estructures d'hàbitat diferenciades, separades entre sí per una canalització excavada a la roca. Aquest establiment cal datar-lo entre mitjan segle IV aC i inicis del segle II aC. En un moment avançat del segle III aC es quan es construí la potent torre que amortitzaria una de les estructures d'hàbitat.</p> | 08029-112 | Part baixa del vessant de migdia del Turó dels Dos Pins | 41.5311900,2.3863900 | 448811 | 4597909 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41853-foto-08029-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41853-foto-08029-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41853-foto-08029-112-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||
| 41854 | El torrent del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-del-moli | DD.AA (1977): 'Cabrera de Mar a l'albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modlell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis laietana, 1981. p. 184. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 123). | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix exclusivament arrel de notícies antigues que devem a Marià Ribas. Els indicis apunten a la presència d'un establiment rural d'època republicana, que va perviure fins l'alt imperi. Actualment la zona ha estat profundament terrassada i possiblement la major part de les restes hagin desaparegut en les remocions de terres efectuades en buidar les terres superiors reomplint així les baixes, on si pot haver-se preservat algun vestigi de les construccions antigues. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa de restes de parets, paviments d'opus testaceum i molta terrissa de la que cal destacar ceràmica campaniana, sigil·lada, comuna romana, amb abundància de plats de vora fumada, una àmfora sencera i altres fragments del mateix tipus ceràmic, un pes de teler i vidres. Troballes efectuades per M. Ribas d'estructures muràries, ceràmica comuna romana, àmfora i monedes, al lloc que anomenà 'Horta Mates'. Donades les característiques de les troballes -amb estructures muràries conservades- es pot determinar l'existència d'un establiment rural romà tipus villae en aquest indret, que mai no s'ha pogut ubicar. Diverses prospeccions a la zona han permès constatar la presència molt nombrosa de ceràmica ibèrica i romana en superfície. El 2006 s'efectuà un control arqueològic de les obres d'obertura d'una rasa de 6 km de longitud per a col·locar-hi un cable elèctric de 110 Kv. Malgrat que durant el control es van recollir diversos fragments ceràmics, tots ells localitzats a prop de la Riera de Cabrera, no es van veure afectades restes arqueològiques. | 08029-113 | Riera de Cabrera, sota C-32 | 41.5182500,2.4010400 | 450023 | 4596463 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41855 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. | II-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | És coneguda l'actuació d'activitats furtives que han assolat el jaciment al llarg del temps. Els aficionats de la zona esmentaren que els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes), però no s'ha pogut confirmar la veracitat d'aquesta notícia. El 1984, davant aquest intensa actuació furtiva a la zona i un cop posat en coneixement del Servei d'Arqueologia, es va dur a terme una campanya de recollida de material en superfície . D'entre els materials recuperats en destaquen fragments de ceràmica campaniana calena, àmfora itàlica, àmfora local i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. El 1999, amb motiu del projecte de recerca 'Prospecció arqueològica sistemàtica de Montcabrer', es va dur a terme una altra recollida de materials amb la aportació de fragments de materials no documentats fins aleshores, com fragments d'àmfora laietana Dressel 2-4. Per les notícies descrites sembla que les restes respondrien a un assentament ibèric de segon ordre o, més aviat, un lloc de guaita relacionat amb el poblat ibèric de Burriac, des d'on es controlava la vall de Cabrera d'un banda i la vall de Cabrils, no visible des de Burriac, de l'altre. La cronologia de l'assentament estaria relacionada amb el període ibèric final, entre els segles III i I aC. Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas de diverses sepultures de teules, sepultures de parets de pedra, urnes cineràries, sitges i molta ceràmica ibèrica i romana republicana. En el cantó nord i est del cim també es podien observar les últimes filades d'una paret segurament de factura ibèrica que envoltaria el cim del turó i uns forats rectangulars repicats en les roques que coronen el puig. | 08029-114 | Cim del Turó de l'Infern | 41.5279200,2.3807400 | 448337 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41856 | Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vehils | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronología i poblament de l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. p.vol. I, p. 202, apartat 184.. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96. | IV-I aC | Parcialment destruït | El mas de can Vehils fou enderrocat i s'hi ha construït torres amb jardins, que han deixat tota la zona sobre el camí, on hi havia hagut la casa, urbanitzada (l'Esplai) i improspectable. En canvi, en els camps de davant de la masia, sota el camí que duu fins a l'urbanització l'Esplai, s'estenen camps erms i de floricultura, tanmateix, on es veu molt bé que han estat anivellats i han creat marges molt alts. Jaciment documentat arrel de la troballa de restes de construccions, molt fragmentades i indeterminades i ceràmica, efectuades per Ribas. Posteriorment, Prevosti en les seves prospeccions, també va veure alguns fragments de ceràmica ibèrica comuna, no excessivament dispersos. Entre els anys 2006 i 2007 es va fer una intervenció arqueològica preventiva als camps situats més a ponent que donaren com a resultat la delimitació d'un grup d'estances d'època romana molt arrasades i també algun fons de sitja situat més al sud. | 08029-116 | Zona de la Creueta, carrer de l'Esplai | 41.5263500,2.3974000 | 449726 | 4597365 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41857 | Veral de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-bardina | LLEONART, R.. 'Jaciment epicardial del Castellàs o Rocs de Sant Magí a Llavaneres del Maresme'. Laietània. 2-3, p.8-23. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix bàsicament per la recollida superficial de material ceràmic a mà, però la seva poca especificitat tipològica no permet aventurar-se en una aproximació cronològica fiable. Les característiques formals fan que l'adscripció del material calgui portar-la a la prehistòria. Tampoc es coneix exactament a quina mena d'estructura correspondrien. | 08029-117 | Feixa al Mas Terrillo, tallada pel Camí de Bardina, al camí d'accés a Can Basseda | 41.5208200,2.3895500 | 449066 | 4596756 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41858 | Vessant sud del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-sud-del-montcabrer | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.90. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES, J.. Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. p.78. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.204-205. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El Poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47 i 93. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac. Mataró, 1938. p.10. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.38 - 41. SANAHUJA, M.E.. 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época íbero-romana en Cataluña'. Pyrenae. 7, p.84. SANMARTÍ, J.. Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. Tesi doctoral inèdita, llegida al Març 1986 a la U.C.B.. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.51. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'El poblamiento del Maresme o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias. 4, p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Llocs d'habitació ibèrics de la Costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-31. [Barcelona] VIII (1932), p.54. VENTURA, J.. 'Vilassar de Dalt'. VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.83. | VaC-VdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Al vessant sud del Montcabrer en direcció sud, es pot establir l'existència d'una gran àrea amb troballes arqueològiques. Si bé la part alta s'hauria de vincular amb assentaments de tipus ibèric, la part baixa del vessant sud s'ha de vincular amb assentaments de plana més propis d'època iberoromana o pròpiament romana vinculats, probablement, amb el jaciment de la vil·la del Sant Crist. La cronologia del jaciment queda establerta, davant la diversitat de materials i de patró d'assentaments, englobant des de l'ibèric ple fins el baix imperi romà. Segons M. Ribas, a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist, es localitzaren restes molt desfetes d'un poblat i que, a causa del pendent del terreny, els fragments ceràmics havien baixat escampant-se fins prop de Vilassar de Mar. A més feu referència de la troballa de dues sitges amb urnes fetes a mà i al costat d'elles, dues sepultures amb lloses de pedres desiguals en forma de caixa que contenien lloses de terrissa, vasos petits romans fets a torn, fragments d'una llantieta amb el relleu d'un senglar, trossos de vidre blanc i blavós i terra sigil·lada. Posteriorment tant M. Prevosti com R. Coll el 1997 i 2000 respectivament, han documentat, durant diverses prospeccions efectuades, ceràmiques ibèriques i romanes entre el Montcabrer i l'autopista, per on passa la línia divisòria entre els termes municipals de Cabrera de Mar i Cabrils. | 08029-118 | Vessant sud del Montcabrer | 41.5213000,2.3871100 | 448863 | 4596810 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41858-foto-08029-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41858-foto-08029-118-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Coneixement a nivell superficial de l'indret. La revisió de la Carta arqueològica de 2008-09 no va poder aportar més lluny sobre el coneixement d'aquesta àrea d'espectativa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41859 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-1 | DD.AA. (1977): 'Cabrera de Mar a l'albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. LLEONART, R.; CLARIANA, J.F.. 'Un lacus romà a la finca de Can Xacó, a Santa Elena d'Agell (Cabrera de Mar)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. 3, p.65-67. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197-201. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4, p.324. | IaC-IIdC | Desaparegut | Jaciment documentat per M. Ribas (1932), el qual esmentà l'existència en una feixa al costat mateix de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona, d'un fons de dipòsit romà. En l'excavació del 1977 arrel de les obres de la carretera, aparegué el fons del dipòsit descobert inicialment, i fou excavat per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (R. LLeonart i J. Clariana, 1977). L'estructura presentava un paviment d'opus testaceum recolzat directament sobre el sòl granític i delimitat al nord per una paret de 30 cm de gruix que discorria arran del marge de la feixa superior i comptava amb una pedra de molí granítica. El dipòsit feia 4,25 x 4,25 metres. Al mig del cantó sud hi havia el col·lector de líquids. Els materials trobats en aquesta excavació foren: Campaniana B, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica, clara A, vidrada romana, llànties, ceràmica comuna, una fusaiola, 2 pondis, metalls i vidre. Posteriorment, en una remodelació de la terrassa de conreu les estructures excavades foren destruïdes. Cal pensar doncs, que en aquest indret hi havia un establiment rural romà, que ha desaparegut totalment per la reconversió del terreny en terrasses. La cronologia de l'establiment, en relació als materials associats, quedaria establerta el segle I aC. -II dC. | 08029-119 | Camps de llevant de Can Xacó | 41.5323000,2.4080700 | 450620 | 4598019 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41765 | Ca'ls Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Característica masia de tres cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana, de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell, reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista. Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-12 | C/ Camí Santa Elena, 28 | El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687, propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens de 1553. En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs, com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual, Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es conserva a la façana 'Jaume Gallemí 1843'. Posteriorment la propietat fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares com a masoveria. | 41.5344200,2.4034400 | 450236 | 4598257 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical declinant.En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant 'Els Frares'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41860 | Zona de sitges del Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-sitges-del-poblat-iberic-de-burriac | <p>ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. GARCIA, J. ; ZAMORA, D.. 'La Vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1993. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96.</p> | IV-I aC | No s'intueix cap resta estructural conservada | <p>Es tracta d'una zonaubicada entre el torrent del Castell i el torrent de St Feliu on s'han fet diferents troballes d'àrees de sitges i estructures d'hàbitat dispers relacionades amb l'oppidum ibèric i emplaçades en una zona on el pendent al sud és més suau que a la zona del poblat. S'han diferenciat diverses zones: Can Rafael Esteban. Al S de Burriac, al costat del camí a Can Borràs, dins de la llavors propietat del Sr.Rafael Esteban. El 1955, quan encara era propietat del Sr. Amadeu López, prop de Can Grandia, varen ser excavades 12 sitges i unes habitacions ibèriques. Ribas hi feu referència. Martí n'estudià quatre (13, 14, 15 i 16). Tot i que els materials de les 4 sitges estaven barrejats, deduí que s'havien amortitzat a mitjan s. I aC. Totes 4 més 2 més que encara resten per excavar, són dins de la propietat esmentada. 3 d'elles, devien estar dins de les habitacions ibèriques, actualment destruïdes, i la quarta, més antiga, sembla que es va escapçar en construir-se l'habitacle. La resta semblen amortitzades en el 1er quart del s. II aC. i no es relacionen amb cap hàbitat. Tres (10, 11 i 12) estaven en el camí que du a Can Borràs, prop de Can Rafael Esteban, i unes altres tres (7, 8 i 9) eren uns 75 m més enllà. Respecte a les habitacions no se'n conserven els materials ni documentació gràfica però sabem que foren amortitzades amb les sitges 13, 14 i 15, cap a mitjan s. I aC. Es tracta de 9 sitges amortitzades cap al 1er quart de s. II aC. i d'uns habitacles relacionats amb 3 sitges, d'època republicana, amortitzats cap a la meitat del s. I aC. Camí de Can Segarra Al sud del poblat, en el Camí de Can Segarra, davant de la casa d'aquest nom, on el camí s'eixampla i dona a una plaça rodona, s'hi van trobar sitges. Membres de la Fundació, informaren que en aquest indret varen aparèixer sitges ibèriques, de les quals no se'n dugué a terme cap documentació ni estudi. També se'n poden observar en el marge d'una torrentera que hi ha més cap el NE, acabat el camí. Finalment, informaren que al nord dels pisos davant de can Modolell, a ponent del camí, també aparegueren sitges, que no es varen documentar. Es tracta de tres àrees més de sitges, que confirmen que tot al llarg del Camí de Can Segarra i els seus voltants, és ple de camps de sitges ibèriques. L'any 2006 una intervenció al número 50 va donar resultats negatius. I l'any 2008 una intervenció al c/Cerdanya, núm. 11 (al nord del camí), també va donar resultats negatius. Can Miralles - Can Modolell. Al nord del poble, entre les masies de Can Miralles (o Can Bartomeu) i Can Modolell, al costat esquerre del camí, s'han trobat sitges. Entre el 1964 i 66, en aplanar-se el terreny, aparegué la primera sitja del conjunt. Posteriorment van aparèixer d'altres, i foren excavades en diverses ocasions, en un total de 14 sitges, fins al 1989. L'abril del 1975 se'n descobriren 2, durant la construcció d'una piscina. La sitja 32 aparegué durant les excavacions de Can Modolell. El 1979 es trobaren 3 sitges més durant unes explanacions. L'estudi de conjunt d'aquest camp de sitges es deu a Pujol i García (1982- 83). Se'ls donà la numeració corresponent, dins de tot el conjunt de la vall de Cabrera. Altres sitges es trobaren en mal estat de conservació (Bonamusa, 1970). El 1968 s'excavà la 24, reutilitzada com a tomba i datada a final del s. III o inici del II a.C. Contenia casc i espasa cèltics, a més de les dues àmfores senceres, diversos vasos i una joia de bronze i pasta de vidre. La resta de sitges havien fet la funció de magatzem. Dues d'elles foren amortitzades entre el 375 i el 300 aC., dues, entre el 275 i 225 a.C. I la resta a partir de l'inici del s. II a.C.. Pujol i García opinen que prop del grup de sitges hi devia haver algun hàbitat, donades les abundants restes de menjar i de ceràmica, per la distància de 500 m del poblat i per la proporció de protocampanianes i àmfores púniques de la Mediterrània central que s'hi va trobar, més elevada que en les del poblat.</p> | 08029-120 | Vessant sud i est del turó de Burriac | <p>Cal esperar els resultats de l'excavació per concretar sobre l'estat de les restes trobades. A causa de les anteriors troballes, es realitza una intervenció preventiva el 2008-2009 en un solar proper del Carrer Sant Vicenç número 8. Les tasques que es duen a terme s'inicien amb l'obertura de 9 rases, amb una màquina retroexcavadora, per determinar l'existència de restes arqueològiques. En obtenir resultats positius es va passar a ampliar l'espai sondejat i iniciar l'excavació manual de tota l'àrea establerta com a expectativa arqueològica. Es va poder localitzar tres habitacions ben delimitades. L'estructura més antiga és una sitja amb els corresponents forats de pal, que estaria tallada per estructures més modernes. La cronologia en conjunt se situaria del segle III aC al I aC. Totes les estructures van ser excavades fins a esgotar tots els nivells geològics i documentades. Posteriorment van ser tapades i protegides perquè el solar va ser edificat. El 2012 es realitza una nova intervenció preventiva per instal·lar la nova xarxa de gas al carrer. Per aquesta raó es realitzen petits sondejos a l'àrea, que havien de servir per localitzar les antigues canalitzacions. A partir d'aquí s'havia de connectar amb el nou servei de gas i iniciar el rebaix de la rasa. La troballa de restes arqueològiques va ser parcial. Es van poder documentar restes de cronologia moderna, segle XVII, vinculades a antigues cases, juntament amb restes ceràmiques de la mateixa època. A més de ceràmica ibèrica i romana. Per tant no es podria descartar que en nivells inferiors hi hagués restes més antigues.</p> | 41.5328600,2.3904200 | 449148 | 4598092 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | CONT. DESC.: Ribas i Martín (1960-61) indiquen que es va trobar una altra sitja en el camí que va des del poble fins a la Font Picant, de la qual se n'excavà el fons. També dona una cronologia d'amortització de primer quart de s. II a.C. (Pujol-García, 1982-83). Tota la zona del Camí de Can Segarra i voltants, és una zona de camps de sitges i d'hàbitats dispersos extramurs. Can Bartomeu En la part nord de Cabrera, al costat del camí de Can Segarra, en la finca de Can Bartomeu (fins fa poc, propietat de la fam. Miralles), s'han trobat les sitges i l'hàbitat. Ribas ja havia observat la presència de ceràmica romana i restes de construccions 'sobre Can Miralles'. El 1991, en urbanitzar-se la zona, varen aparèixer restes antigues, motivant excavacions d'urgència. El 23 d'abril del 1992, la DGPC dictà una resolució que autoritzava les obres d'urbanització i edificació de les parc. 1 i 2 de Can Bartomeu i obligava que el mur documentat en la parc. 1 restés tapat per terres per sota de l'enjardinament previst. García i Zamora (1993) expliquen que s'hi ha excavat un total de 30 sitges, a les quals cal afegir les 3 excavades per Pérez-Sala i Rovira (1995): un grup de catorze sitges, l'amortització de les quals es data entre la segona meitat del s. III o inici del s. II aC.; un grup de 13 sitges, dues de les quals amb amortització com les anteriors, 2, cap a mitjan s. II aC., 8, cap al darrer quart de s. II o primera meitat del s. I aC. I altres que no es pogueren datar; un grup de 3 sitges, amortitzades una a mitjan s. II aC., i les altres dues en el segon quart de s. I aC. Les excavacions del 1991, també varen posar al descobert un hàbitat, del qual es documentaren tres fases: 1ª- fou construït cap a mitjan s. II aC., etapa de la què es coneixen dos murs, un d'ells de 13 m de llargada i l'altre més curt, així com dos altres murs interpretats com de contenció d'una torrentera veïna; 2ª- es remodelà en la segona meitat del s. II aC.; 3ª- s'amortitzà en el segon quart del s. I aC. I la zona no es tornà a ocupar. Les excavacions del 1995, varen descobrir un segon hàbitat, amb llar de foc, amortitzat cap al segon quart del s. I aC. En resum, doncs, aquest sector, dins de la finca de Can Bartomeu, presenta dos hàbitats dispersos i un mínim de 33 sitges. Tota l'àrea del Camí de Can Segarra i voltants, entre Can Modolell i Burriac, és una zona de camps de sitges extramurs de l'oppidum de Burriac, a més de zona d'hàbitats dispersos. Can Prats A Can Prats, just davant de Can Pau Ferrer, sobre l'església de Sant Feliu, s'hi van trobar restes ibèriques. Es tracta d'una zona de pendent suau, sobre l'elevació del terreny entre la riera de Cabrera i el torrent de Sant Feliu, a una distància d'uns 2500 m del mar i a una alçada d'uns 110 m snm. En aquest punt, varen aparèixer dues sitges, de les quals, de moment no tenim cap precisió. Carrer de Sant Vicenç La parcel·la on s'ubica la intervenció es troba dins el casc urbà de Cabrera de Mar, prop de l'església parroquial. Afronta al nord amb el Carrer de St. Vicenç, al sud amb les cases que són a tocar del carrer de la riera i a l'est amb les cases més properes al temple . Al 2007, en motiu de la planificació de la construcció d'un edifici al solar, es va realitzar el seguiment arqueològic del rebaixament de terres. Es va documentar un mur d'11,60 metres de longitud i entre 40 i 60 cm d'amplada. Està construït amb blocs mitjans de pedra calcària i granítica sense cap morter que fes de lligam. El mur delimita i tanca almenys dues estances, amb una cronologia entre els s. III i I aC. Entre els materials que s'utilitzen per donar aquesta datació hi ha ceràmica ibèrica comuna i àmfora púnico-ebussitana i africana. Els resultats són provisionals a l'espera de la memòria de l'excavació que es realitzà posteriorment. En aquesta intervenció, en una visita al jaciment, s'observa que les estances delimitades pel mur eren finalment tres. A més, s'havien localitzat dues sitges exteriors al mur. | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 41861 | Turó d'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dorriols | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. MALUQUER DE MOTES, J. ; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILÀ, M. del V. Catàleg provisional dels poblat ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS I BERTRAN, M.. 'Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar)'. Laietània. 9, p.7-17. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47. | VII-IaC | No s'observa cap resta estructural conservada | La zona on estava documentat el jaciment està al sud del nucli urbà. Es tracta d'una zona de bosc i matoll al cim del turó, hi ha unes restes d'una antiga antena de comunicacions. El jaciment es documentà arran de la notícia de Marià Ribas qui, al 1946, va excavar tres sitges d'època ibèrica i romana republicana. L'autor afirmava que va exhumar nombrosos fragments de ceràmica d'època republicana (comuna ibèrica, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, àmfora ibèrica, un as d'Untikesken) amb materials dels segles III i IV aC. (formes Lamboglia 27 o ceràmica àtica decorada amb greques) a més de ceràmiques més antigues, hallstattiques i fetes a mà amb cordons aplicats, que podrien anar fins al segle VII aC. Aquest material va datar les estructures amb la mateixa cronologia que el jaciment de Burriac. A més Ribas (1952) va donar la notícia de que hi havia, una cova, restes de moltes habitacions i grans parets seguint la corba de nivell, aquestes arribaven a unir-se amb el poblat ibèric d'Ilduro, el qual distava un quilòmetre del turó. Al 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va prospectar la zona i es va veure que les úniques estructures visibles pertanyien a margenades d'antics conreus tot i que s'hi van recollir algunes ceràmiques ibèriques disperses. De les altres troballes que en Ribas feia esment, no es varen poder localitzar les sitges i la cova va ser identificada com a una de les moltes coves artificials excavades en el sauló pels pagesos de totes les èpoques, molt comunes en tota la zona del Maresme. C. Ruestes (2002) va efectuar unes prospeccions però no va documentar cap tipus de resta visible a excepció d'algun fragment de ceràmica ibèrica comuna. Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, al cim d'aquest turó, d'un assentament de tipologia indeterminada d'època iberoromana. Cronologicament es pot situar, a partir dels materials recuperats per Ribas entre els segles IV i I aC. | 08029-121 | Cim i vessant del Turó dels Orriols | 41.5383800,2.3944500 | 449489 | 4598702 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El jaciment podria extendre's pel vessant nord, que pertany al terme d'Argentona. En aquesta població està declarat BCIL. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41862 | Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-burriac | <p>CATALÀ I ROCA, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau Ed., Barcelona, pàgs. 607 i ss. GARCIA i ROSELLÓ, J.; CERDÀ i MELLADO, J. A.. 'Darreres actuacions arqueològiques al Castell de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)'. A: VII Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades.. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria. Patronat Municipal de Cultura, 1991. p.61-71. PLADEVALL, A. (dir) (1991): Catalunya Romànica, vol XX, Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 479 i ss.</p> | X-XV | Restaurat i visitable | <p>Jaciment emblemàtic del terme de Cabrera, que domina tota la vall de Cabrera i és visible des de tot el terme. El castell medieval, està situat dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic poblat ibèric. És conegut també amb el nom de Castell de Sant Vicenç. Es tracta d'un recinte murat de planta irregular que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior, destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud. La part sobirana, o de residència, està dominada per la torre de l'homenatge, de planta circular. També trobem aquí la cisterna d'època romana, reutilitzada, i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una altra sala al nord. En general l'aspecte que veiem avui dia correspon al castell del segle XV, quedant només alguns testimonis de les construccions del segles X-XI i la cisterna d'època romana, que es va aprofitar en construccions posteriors Capella de Sant Vicenç Restes de les voltes del temple corresponent a Sant Vicenç. S'accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, al segle XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida per un arc en dues meitats, separant la construcció primitiva d'una altra més moderna. Torre mestra Torre de planta circular de mur de 1,25 m de gruix. La porta d'accés es troba a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és dividida en dos parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada a les diferents etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual que la capella, al segle XV. Cisterna Una de les tres cisternes del castell. Es troba a la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva.</p> | 08029-122 | Cim del Turó de Burriac | <p>L'any 1214 s'instituí un dels beneficis, pels quals els drets dels serveis i retribucions eren garantits pels senyors del castell, Guadald de Sant Vicenç i la seva muller Guilleuma. Fins 1836 subsistí, amb culte, la capella dedicada al màrtir Sant Vicenç. La seva existència és esmentada el 1141. Els treballs d'excavació documentaren totalment el castell, deixant al descobert les estructures que mostren diferents fases constructives: una primera d'època romana dels segles II-I aC., quan el cim fou ocupat amb una construcció segurament militar. Posteriorment, en època alt-medieval (segle XI) s'hi bastí una fortificació, origen del castell que avui dia es pot veure. A la banda nord inferior d'aquesta fortificació es construí un baluard que servia per vigilar aquell sector del turó. També es construí la torre de l'homenatge (de planta rodona), la capella de Sant Vicenç i altres dependències. Al s. XV el castell fou remodelat i ampliat diferenciant-se 2 recintes: el sobirà o superior (àrea de residència al voltant de la torre de l'homenatge) i el jussà o inferior (dependències secundàries com els patis d'armes i les muralles defensives). Durant les obres de consolidació s'ha determinat que la capella actual correspon a l'absis d'una església anterior al s. XI. El Castell de Burriac quedà en desús al llarg del s. XVIII, excepte la capella de Sant Vicenç, que es continuà utilitzant. L'any 1990, l'Ajuntament de Cabrera de Mar adquireix la propietat del castell de Burriac a Montserrat Puigvert i Pons, segons acord del Ple de l'Ajuntament en data de 25 de gener de l'any 1990. Actualment la fortificació es troba consolidada i és visitable.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41862-foto-08029-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41862-foto-08029-122-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En una altra de les cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista, Antoni Isern. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||
| 41863 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. Com en la majoria dels casos se'n desconeix l'autoria, i la melodia de la música que acompanyava el text, però devem la impressió a Antoni Malats. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-123 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1951 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es conserva una còpia d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus. Malgrat estar catalogat com d'autoria desconeguda, coneixem un altre goig igual, de l'any 1957, que se li coneix autoria, concretament de Josep Miralles Brillas.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41864 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/5849. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. En aquest cas coneixem l'autoria del text que devem a Josep Miralles Brillas. La impressió del full del goig va ser feta a Barcelona, l'any 1957 per la Llibreria Quera. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-124 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1957 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41864-foto-08029-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Miralles Brillas | Es conserven tres còpies d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/5849. | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 41865 | Rellotge de sol del carrer Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-riera | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de rajoles quadrades, que formen un rectangle de 3x4 peces. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànis, mostra una escena d'esbarjo musical, emmarcada per garlandes vegetals. Al centre el sol al pol. Línies horàries de 6 a 6, en xifres romanes. Presenta el lema en llatí 'tempus fugit'. | 08029-126 | Carrer Riera, 80 | 41.5285900,2.3905500 | 449156 | 4597618 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2476. | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41866 | Rellotge de sol Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-cot | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de 48 rajoles, que formen un rectangle de 6x8 rajoles. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànies, persenta un cercle en el que hi ha les línies horàries de 6 a 5, en xifres romanes. Sobre aqusta esfera un gran sol bícrom. Tot el conjunt es troba emmarcat per una sanefa. Presenta una orientació Sud-Est. És del tipus vertical declinant. | 08029-127 | Carrer Riera d'Argentona, 18 | 41.5248400,2.4201600 | 451623 | 4597184 | 1988 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 1200. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41867 | Rellotge de sol de Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-viver | XX | Rellotge de sol obrat en pols de marbre, de forma ovalada dins un marc rectangular. El conjunt es troba emmarcat per quatre estrelles de sis puntes a cadascun dels angles del rellotge. El motiu principal del rellotge és un sol al pol. Les marques horàries a les hores, de les 7 a les 6, en xifres romanes. A la línia de les 12 del migdia t´una decotació de tres cercles. Les línies horàries són sagetes que surten del centre (sol). Presenta una inscripció a la part inferior amb la data de l'any: MCMLXXIV. El rellotge presenta una orientació sud-oest. | 08029-128 | Camí de Santa Elena, 30 | 41.5344800,2.4027200 | 450176 | 4598264 | 1974 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2934. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41868 | Rellotge de sol de Ca la Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-neus | XX | Rellotge de sol d'autor, que destaca tant pels seus trets com per la poca alçada a la que es troba. Les línies horàries i de declinació solar estan traçades a la paret, sense emmarcar el conjunt, del qual destaquen tres cercles en relleu fora del conjunt principal. Un dels trets principal és el seu lema, que es troba a la part inferior: 'Per primera vegada han aquest mon vas començar a brillar, ningu sap cuan va ser n'hi cuan vas començar tot son calcus i especulacions pero del teu neixament nomes tu pots donar esplicacions. La ciencia s'alaba del seu saber pero ingnota que no es res. On es llavora'ns el saber...? observem l'ho quens domina i sabrem el per que encara no som res' | 08029-129 | Camí de Santa Elena, 1 | 41.5305100,2.4055900 | 450412 | 4597822 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41868-foto-08029-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4692. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41869 | Rellotge de sol de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lagusti-0 | XX | Rellotge de sol format per sis rajoles polícromes, que formen un panell rectangular de 2x3, emmarcat per una orla. Aquest petit conjunt destaca per la seva decoració de núvols i el sol (que no es troba al pol del rellotge). Sota aquesta escena trobem les línies horàries, de 6 a 6, en xifres romanes. El gnòmon, de vareta, declina vers el sud-est. Sembla que a l'angle inferior dret hi hagi escrit l'autor. | 08029-130 | Carrer Bixada de l'Església, 16 | 41.5278500,2.3918600 | 449265 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41869-foto-08029-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4698. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41870 | Rellotge de sol de Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca | XX | Rellotge de sol esgrafiat, d'estructura ovalada emmarcada en un rectangle. Es troba a la façana lateral interior de l'immoble. La decoració fora de l'òval, presenta un paisatge esquematitzat de muntanyes núvols i sol. Per sobre de les muntanyes s'obre l'òval, només amb el gnòmon de vareta, sense línies horàries ni xifres. Tot el conjunt emmarcat per una sanefa trenada. Presenta, dessota, però dins la sanefa, l'any esgrafiat: 1935 | 08029-132 | C/ Pare Jaume Català, 9 | 41.5256300,2.3936800 | 449415 | 4597287 | 1935 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41870-foto-08029-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4006. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41871 | Rellotge de sol del carrer Garvat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garvat | XX | Rellotge de sol, de foma gairebé quadrada, emmarcat per faixes on trobem inscrit el lema, amb excepció de la part superior, on el tancament és per una orla vegetal. No presenta línies horaries, amb numeració en xifres romanes, de 8 a 5 (cal advertir de l'error en el número 8, representat per IIX). El gnòmon és de vareta, orientat vers l'oest. El lema és: 'Les hores / passen / profita-les bé' | 08029-133 | C/ Garvat, 10 | 41.5286800,2.3918300 | 449263 | 4597627 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4689.. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41872 | Rellotge de sol de la casa Albages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-albages | XX | Curiós rellotge de sol, que no deu haver estat mai en ús degut a l'absència de gnòmon ni forat per emplaçar-lo. Destaca essencialment pel seu valor decoratiu, dut a terme per un plafó enrajolat. El conjunt de 100 rajoles polícromes formen un quadrat de 10x10 rajoles. El motiu central és un sol que irradia raigs, a l'extrem dels quals hi trobem les marques horàries, de 5 a 7, en xifres aràbigues. A la part superior presenta el lema: 'L'hora passa / les obres resten'. Tot el conjunt està emmarcat per rajoles amb diferents motius que es repeteixen (ocells, flors, sol, lluna) | 08029-134 | Camí de la Font Picant, 10 | 41.5303900,2.3852800 | 448718 | 4597821 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41872-foto-08029-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41872-foto-08029-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4701. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41873 | Rellotge de sol casa Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-casa-sant-jaume | XX | Conservació testimonial del què havia estat | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Està emplaçat en el frontó arrodonit de la façana, adaptant una forma pertinentment circular. Només se n'insinuen les línies horàries amb les mitges hores, sense que es vegin números. El gnòmon no s'ha conservat. | 08029-135 | C/ Sant Vicenç, 10 | 41.5285900,2.3918000 | 449260 | 4597617 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4690. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41874 | Rellotges de sol del carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-del-carrer-colom | XX | En la present casa coexisteixen dos rellotges de sol. En primer terme trobem un rellotge orientat vers el sud, format per un conjunt de 6 rajoles polícromes. Presenta un sol al pol i una escena de ball d'una sardana al centre, amb el gnòmon de vareta. Les línies horàries van de 7 a 5, en xifres romanes. A l'angle inferior dret presenta signatura de l'autor: Torres. El segon rellotge també és de rajoles polícromes, d'igual orientació que el primer. L'escena principal és un sol sobre un núvol, al pol, amb gnòmon de vareta. Línies horaries de 6 a 6, en xifres romanes.Tota l'escena està emmarcada per una orla de garlandes. | 08029-136 | C/ Colom, 8 | 41.5088900,2.4009900 | 450012 | 4595424 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Torres | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb els números d'inventari 4709 i 4710. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41875 | Rellotge de sol Les Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-les-ribes | XVII-XX | Només es conserva la forma | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Només es pot contemplar la forma rectangular apaisada, i de la decoració pintada bàsicament només es poden veure les línies horàries, a les hores i les mitges hores, que són faixes radials que neixen d'un semicercle a la part superior del rectangle, on trobem el gnòmon de vareta. Declina cap el sud-est. Els números estan completament esborrats. | 08029-137 | Camí del Mig, 17 | 41.5276400,2.4168000 | 451345 | 4597497 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41875-foto-08029-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4696. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41876 | Rellotge de sol Ca l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-larca | XX | Rellotge de sol format per 56 rajoles quadrades, en un panell de 8x7 rajoles, que declina vers el sud-est. Al centre hi trobem un escut amb les quatre barres, sobre el que hi ha dibuixat Sant Jordi i el Drac. De les quatre barres en surt el gnòmon de vareta. Les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 4 a dos quarts de 5. A la part superior el lema: Qui té sol que mes vol', i a la part inferior 'CA l'ARCA - MCMLXXXVII'. Consta la signatura 'Casas', a l'angle inferior dret. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa en relleu. | 08029-138 | Ronda Catalunya, 19 | 41.5108600,2.3988400 | 449834 | 4595644 | 1987 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Casas | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4699. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41877 | Rellotge de sol carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-sant-sebastia | XX | Rellotge de sol rectangular de 20 rajoles quadrades, en un panell de 5x4 rajoles, a les que cal sumar unes altres 20 de forma rectangular i que constitueixen el marc. El motiu decoratiu principal són sengles núvols als angles superiors, amb un sol al pol, del que surt el gnòmon de vareta. Línies horàries a les hores, de 4 a 2, en xifrres aràbigues. Orientació sud-est. El rellotge presenta un lema en forma corvada just sota la vareta: És hora de ser feliç. | 08029-139 | C/ Sant Sebastià, 18 | 41.5270100,2.4023200 | 450137 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4708. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41767 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI | Característica estructura de tres cossos tot i l'afegitó d'annexes posteriors. En aquesta ocasió el sostre, que també és de dues aigües en els tres cossos originals, no és perpendicular a la façana, sinó que és paral·lel, i consegüentment, el frontó es troba en el lateral. Els tres cossos presenten planta baixa, pis i golfes. A la façana, destaca una finestra corresponent al pis, de clara adscripció gòtica del segle XV. Presenta un arc conopial amb arabescs i representacions antropomorfes sobre els brancals en els que reposa l'arc. Al seu costat, tot i que molt posterior, una imatge religiosa en ceràmica polícroma. Adossat al cos principal, pel costat dret, hi trobem el celler que presenta arcs diafragmàtics. Al costat esquerre presenta una altra construcció, a mode d'estructura defensiva, conserva les espitlleres per armes de foc. | 08029-14 | Camí Can Segarra, 32 | El mas Lladó ja apareix documentat en el fogatge de 1497, quan el propietari era Pere Ledó. En el cens de 1553 tornem a trobar el mateix foc d'aquesta família, sota la grafia ara de Ladó. També se n'ha suggerit que el primer nom del mas fos el de Sant Joan, degut a la proximitat de l'edifici amb l'antic temple de Sant Joan Baptista, avui desaparegut i que se'n podria remuntar la seva construcció al segle XI (Modolell 1993). | 41.5307300,2.3913700 | 449226 | 4597855 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Modolell. Aquest nom deriva del casament de la pubilla Lladó amb en Francesc Modolell, l'any 1782.En aquesta masia també hi trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 30. Es tracta d'un rellotge esgrafiat rectangular, del tipus vertical declinant, al que se li coneix l'autoria, d'Alsina. Tal i com esmenta la fitxa té una 'orientació sud-est, Línies horàries de 5 a 4, senyals per a les mitges hores, xifres aràbigues, amb sol al pol'. Presenta una inscripció amb el lema 'Les hores passen. Aprofita-les bé'. També presenta les inicials 'S.LL', de Salvador Lladó, així com l'any 1943.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41878 | Brolles de l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolles-de-labril | RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.21. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas a la zona. En concret trobà una destral de basalt 103 mm., un raspador de sílex i una punta de sageta de sílex, avui desapareguda. Es tracta d'una muntanya de 370 m. d'altitud que forma, al cim, un petit altiplà. Cap el sud, el Rocar és molt dret, mentre que pel nord s'hi accedeix més planerament, des de les Brolles de l'Abril. Les prospeccions dutes a terme al cim del Rocar d'en Lladó proporcionaren fragments de ceràmica prehistòrica feta a mà, sense forma i de difícil atribució cronològica | 08029-140 | Cim i vessant del Rocar Més Alt | 41.5383100,2.3780200 | 448118 | 4598704 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41879 | Creu de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lavella | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.31. Quaderns d'ús intern, núm. 27. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47. | V-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que coneixem d'aquest jaciment són precàries. Tenim notícies de M. Ribas qui, el 1952, esmenta la localització en aquest indret d'un poblat del que se'n conservarien parets en el pendent orientat al mar i abundant ceràmica, de la qual no especificà la tipologia. | 08029-141 | Indret de la Creu de l'Avellà. | 41.5360900,2.3782800 | 448138 | 4598457 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Termeneja amb Cabrils, pel que part del possible jaciment podria ser d'ambdues poblacions. | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41880 | Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró, 1981. p.193-194. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.162. | I-V dC | Destruït | Jaciment documentat per M. Ribas arrel de la troballa el 1957, als camps que envoltaven el mas, de tres tombes en tegulae, les quals contenien un individu inhumat cadascuna. Sembla que posteriorment, per les terres dels voltants, es va dur a terme la localització d'altres sepultures que no han estat excavades, així com la troballa en superfície de restes de ceràmica romana, particularment molts fragments d'àmfores. La construcció del polígon industrial va motivar l'enderrocament del mas de can Batlle i la probable destrucció de necròpolis, donat que no es va dur a terme cap tipus d'actuació arqueològica preventiva per tal de documentar les possibles restes existents. L'emplaçament d'aquesta necròpolis, donada la proximitat al Camí del Mig, i la troballa d'àmfores a la zona, podria relacionar-se amb un possible establiment rural romà a la zona. La cronologia de les tombes, per tipologia, es pot situar a l'època imperial. | 08029-142 | Zona industrial, carrer Antoni Gaudí | 41.5283900,2.4178200 | 451431 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Desaparegut per la urbanització de l'indret | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41881 | L'Alzina Surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera | II aC-I dC | Zona urbanitzada | Jaciment descobert en efectuar troballes per part de Jordi Bagà i els arqueòlegs que redactaven la Carta Arqueològica l'any 1987. Posteriorment, arrel d'una excavació clandestina que fou denunciada pels membres del Museu de Cabrils, es posà al descobert un paviment i una paret de factura romana. Cap a finals de 1987 es dugué a terme la construcció d'un xalet que arrasà part de les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. Novament, durant uns rebaixos realitzats per a la construcció d'uns quants xalets a finals de 1989, es posaren al descobert tota una sèrie de restes arqueològiques; en el tall fet per l'excavadora aparegueren dos murs seccionats encaixats en el sauló, que seguien el pendent de la muntanya, i un paviment romà. A banda es recolliren en superfície restes d'elements constructius, com ara fragments de paviment d'opus signinum, tegulae, imbrices, maons,etc... Els materials ceràmics recuperats inclouen ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes). sigil·lades sudgàl·liques, terrisses ibèriques, àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4) i comunes romanes. Donades les característiques de les troballes, amb estructures documentades -murs i paviments- que se'ns descriuen com típicament romanes, es pot establir l'existència d'un establiment rural romà. La cronologia del jaciment, en relació als materials recuperats, quedaria establerta entre el període republicà, amb presència de materials ibèrics i campanianes, i el primer segle de l'alt imperi, amb sigil·lades sudgàl·liques, és a dir entre els segles II aC. i I dC. | 08029-143 | Can Tolrà | 41.5325600,2.3792500 | 448216 | 4598065 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Part del jaciment opdria estendre's en terme de Cabrils, tot i que la urbanització de l'indret de ben segur que n'ha afectat les restes. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41882 | Desembocadura Riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-riera-dargentona | DDAA. Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, 1977. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | IIaC-VdC | Desaparegut per la urbanització | El jaciment es situa en un lloc indeterminat de la desembocadura de la riera d'Argentona, al sud-oest del nucli urbà de Mataró, en una zona actualment ocupada per la llera de la riera i instal·lacions industrials de l'empresa Procter & Gamble. S'hi accedeix des del polígon el Rengle, pel Passeig de Marina. Jaciment d'època romana conegut a partir de les dades registrades l'any 1929 per M. Ribas en el seu arxiu. Aquest autor cita que es va trobar a la desembocadura de la riera d'Argentona, prop de la via del tren, trossos de paviment, un fragment amb tessel·les de marbre blanques i negres, fragments d'àmfora i altres ceràmiques. Posteriorment, diu que s'hi van trobar restes d'enterraments en tègula, àmfores quasi senceres i dues monedes. El jaciment ha estat interpretat, tot i que amb reserves, com una possible vil·la romana. L'exacta localització del jaciment es fa pràcticament impossible. Segons s'explicava a la fitxa de la carta arqueològica realitzada l'any 1987, no es pot definir exactament si les restes aparegueren a la riera pròpiament dita o bé al costat oriental tal com assenyala la S.A.M.M. (1977) i M. Prevosti (1981) en els seus mapes respectius. En el primer cas, si es conserva alguna cosa deu ser tapada per les sorres de la riera. En el segon cas, just al costat hi ha una gran fàbrica i més a l'est, segons informació aportada pel pagès a l'equip de realització de la carta, el terreny es va rebaixar i s'hi van aportar noves terres per al conreu. Actualment la zona es troba urbanitzada i ocupada per naus industrials, havent desaparegut qualsevol evidència en superfície de l'existència de restes arqueològiques. La urbanització de tot el sector es va fer sense control arqueològic, només es realitzà una prospecció superficial l'any 1993 que no va permetre documentar estructures arqueològiques. La manca de dades no permet determinar el grau de destrucció de les restes descrites per M. Ribas ni la seva ubicació exacta. | 08029-144 | Desembocadura Riera d'Argentona | 41.5194600,2.4233000 | 451881 | 4596585 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Jaciment segurament desparegut per la urbanització de l'indret. Aquesta antropització no ha permès tancar l'àrea del jaciment, i és factible que bona part del mateix s'endinsi en terme de Mataró. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41883 | Can Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0 | ÀNÒNIM. 'Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana.'. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. 'La arqueología romana en Cataluña'. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. 'Restes d'un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. 'Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d'Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. 'La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils'. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. 'Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar'. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. 'Vilassar de Mar'. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. 'Les vies de comunicació del Maresme en l'Antiguitat'. Memòria d'Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. 'Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)'. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. 'La topografia i els orígens de la Barcelona romana'. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. 'La Via Augusta en el Maresme'. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Vilassar de Mar (Barcelona)'. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. 'Un mil·liari a Vilassar de Mar'. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101. | I-II dC | Desaparegut per urbanització de l'entorn | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d'estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d'habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s'hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d'aquestes estructures, s'exhumaren restes d'una quantitat indeterminada d'enterraments en tegulae de secció quadrada. D'entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d'època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d'alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d'alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d'inscripció. Arrel d'aquesta troballa s'efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d'uns 9 metres d'amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s'hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d'una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d'un establiment rural d'època romana tipus vil·la, d'una banda, i d'un tram de la Via Augusta, d'altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d'opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l'establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d'aquest vial en l'actual Camí del Mig. | 08029-145 | C-32, km. 94,5 | 41.5172600,2.3918700 | 449257 | 4596359 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l'indret el jaciment està desaparegut en bona part. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41884 | Necròpolis Vilassar de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-vilassar-de-mar | I-V dC | Afectat severament per la urbanització de l'indret | S'accedeix a l'indret a partir de la carretera N-II, on al seu pas per Vilassar de Mar cal prendre la carretera B-502. La zona del jaciment es troba limitada per la B-502, el carrer d'Enric Granados, el carrer de Colom i el carrer d'Eduard Ferrés. Es tracta d'una àmplia zona urbanitzada que engloba els jaciments antigament coneguts com 'La Tintoreria', 'Rajoleria Robert', 'Teuleria del Torrent del Porxo - La Bòbila' i 'Paret dels Moros - Camí del Mig'. Necròpolis coneguda des d'inicis del segle XX i destruïda arrel de les extraccions de terra que s'efectuaven a la zona de 'la rajoleria' i 'la bòbila'. Es coneix que s'exhumaren més de 160/170 tombes d'incineració i inhumació amb restes de ceràmica ibèrica, la tipologia de les quals era diversa, taüts de fusta (es conserven els claus), sepulcres de tègula, urnes cineràries en fossa i enterraments d'àmfora. En aquesta zona es constatà també la presència de parets i paviments d'opus signinum, així com dos dipòsits. Pel que fa a les restes de material moble recuperat cal destacar un anell de coure decorat amb ratlles gravades i una balança de bronze, juntament amb restes d' estucs, tres dolis sencers in situ, una cullereta d'os, una campaneta de bronze, un fragment de capitell, una fulla de destral de ferro, tessel·les de marbre, una sivella de cinturó de bronze i una altra que representava a dos dofins. Entre el material ceràmic en destaquen la ceràmica grisa ibèrica, ceràmica campaniana B, àmfora tarraconense (Pascual 1, Dressel 2-4 i 20 o 25) i la terra sigil·lada Clara A, B, C i D. No s'efectuà cap intervenció arqueològica a la zona fins el 1987, quan es va dur a terme una delimitació del jaciment i un seguiment de màquines, descobrint-se noves evidències de dipòsits d'opus signinum i força material ceràmic datable d'època imperial ( segles I-IV dC.). Malauradament no es va poder excavar en extensió la totalitat de la zona. Posteriorment s'obtingueren noves dades en relació a l'àrea de necròpolis arrel les intervencions realitzades, amb motiu de la construcció de la nova piscina municipal, en els terrenys que hi ha entre el torrent del Porxo i la carretera de Vilassar de Mar - Argentona (B-502). Amb la primera, el 1988, es documentaren un total de 63 enterraments la tipologia variable; sepulcres en fossa, en tegulae a doble vessant, en caixa de tegulae (algunes amb taüt), fossa amb coberta de tegulae i en àmfora (infantils), datables en època tardoromana ( segles IV-V dC). Durant la segona intervenció, entre els anys 2000 i 2001, es documentaren 42 enterraments més, on a més de les tipologies funeràries documentades a la primera intervenció, s'evidenciaren dos nous tipus: en caixa de tegulae de secció quadrangular amb cobriment de teula plana (colmatat en alguns casos amb picadís de pedra, fragments de tegulae i morter de calç), i en caixa d'obra, amb petits fragments de tegulae, pedres i morter de calç, i amb coberta del mateix tipus, datades en el mateix període que a la campanya anterior ( segles IV-V dC). El total d'enterraments documentats en aquestes dues intervencions assoleix un nombre de 105 inhumacions, les quals han de ser afegides a les conegudes amb anterioritat. En el control de l'excavació de les sabates de fonamentació per a un poliesportiu municipal el 2010 es van documentar diversos materials arqueològics. En 9 de les 20 sabates excavades els resultats arqueològics van ser positius. | 08029-146 | Zona del Pla del Molí, termenejant amb Vilassar de Mar | 41.5113300,2.3968600 | 449669 | 4595698 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Rajoleries Robert, La Bòbila, Paret del Moro o la Tintoreria.La major part del jaciment es troba dins el terme de Vilassar de Mar, i només tangencialment pot ser que entri en terme de Cabrera. Degut a la urbanització de tota aquesta àrea és probable que no quedi cap resta del jaciment.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):Amb les dades obtingudes es pot afirmar que en aquesta zona es conserven les restes de diferents àmbits delimitats per murs construïts amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i restes de material constructiu (tegulae, imbrex). Les restes ceràmiques més importants són d'àmfores (sobretot de producció local, amb alguns fragments d'africana, bètica i itàlica) i dolia. La ceràmica d'importació és escassa, però permet establir una cronologia de construcció (fragments de ceràmica de cuina africana en el terraplè de construcció situen les estructures a partir del segle II dC) i amortització (segles IC-V dC). El 2011 es va dur a terme una altra campanya de curta duració que no aportà dades noves ni sobre la funcionalitat ni sobre la cronologia dels espais.Les restes localitzades es van cobrir indefinidament, i es canvià el projecte constructiu per tal de no afectar-les.Les troballes efectuades de manera fortuïta i fruit d'intervencions arqueològiques permeten establir l'existència d'una gran àrea de necròpolis en aquesta zona a tocar d'una vil·la de la qual s'han documentat estructures muràries, paviments i dipòsits. La cronologia de la necròpolis, i per extensió de la villae, abasta un període molt ample donada la diversitat dels ritus funerari -incineració i inhumació-, la diversitat tipològica dels enterraments i les característiques dels materials associats, abastant, des del canvi d'era fins el període tardoromà. Es podria establir una seqüència d'ocupació del territori en sentit sud-nord per la necròpolis; si bé les troballes d'enterrament d'inhumació s'efectuaren a la zona de la rajoleria, al sud dels jaciment, les tombes més tardanes queden ubicades a l'emplaçament actual de la piscina municipal, a la zona nord.La visita a l'indret no permet la documentació visual de cap tipus de resta ni material arqueològic en superfície donada la densa urbanització de la zona.Arran de les obres de construcció de dues noves pistes de pàdel annexes a la Piscina Municipal de Vilassar de Mar, en les parcel·les compreses entre la Carretera d'Argentona, l'Avinguda Arquitecte Eduard Ferrés i el Camp de Futbol, va ser necessari la realització d'un nou control arqueològic l'any 2013.Aquest espai quedo inclòs dins del perímetre d'afectació del jaciment de la necròpolis de Vilassar de Mar. Els resultats obtinguts en l'anivellament i en la realització de les 8 rases de fonamentació de les 2 pistes de pàdel varen ser del tot negatius. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.