Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41888 | Les Lloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lloses | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-150 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. N'hi ha informacions de l'any 1970 i mitjan dels 80 del segle XX. | 41.5073900,2.4053200 | 450372 | 4595255 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona i de particulars | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41887 | Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agell | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-149 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans particulars i del Museu d'arqueologia de Catalunya-Barcelona. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41889 | Nàutic de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nautic-de-cabrera | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-151 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per David Matamoros. N'hi ha informacions de l'any 1993. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41874 | Rellotges de sol del carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-del-carrer-colom | XX | En la present casa coexisteixen dos rellotges de sol. En primer terme trobem un rellotge orientat vers el sud, format per un conjunt de 6 rajoles polícromes. Presenta un sol al pol i una escena de ball d'una sardana al centre, amb el gnòmon de vareta. Les línies horàries van de 7 a 5, en xifres romanes. A l'angle inferior dret presenta signatura de l'autor: Torres. El segon rellotge també és de rajoles polícromes, d'igual orientació que el primer. L'escena principal és un sol sobre un núvol, al pol, amb gnòmon de vareta. Línies horaries de 6 a 6, en xifres romanes.Tota l'escena està emmarcada per una orla de garlandes. | 08029-136 | C/ Colom, 8 | 41.5088900,2.4009900 | 450012 | 4595424 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Torres | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb els números d'inventari 4709 i 4710. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41876 | Rellotge de sol Ca l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-larca | XX | Rellotge de sol format per 56 rajoles quadrades, en un panell de 8x7 rajoles, que declina vers el sud-est. Al centre hi trobem un escut amb les quatre barres, sobre el que hi ha dibuixat Sant Jordi i el Drac. De les quatre barres en surt el gnòmon de vareta. Les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 4 a dos quarts de 5. A la part superior el lema: Qui té sol que mes vol', i a la part inferior 'CA l'ARCA - MCMLXXXVII'. Consta la signatura 'Casas', a l'angle inferior dret. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa en relleu. | 08029-138 | Ronda Catalunya, 19 | 41.5108600,2.3988400 | 449834 | 4595644 | 1987 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Casas | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4699. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41884 | Necròpolis Vilassar de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-vilassar-de-mar | I-V dC | Afectat severament per la urbanització de l'indret | S'accedeix a l'indret a partir de la carretera N-II, on al seu pas per Vilassar de Mar cal prendre la carretera B-502. La zona del jaciment es troba limitada per la B-502, el carrer d'Enric Granados, el carrer de Colom i el carrer d'Eduard Ferrés. Es tracta d'una àmplia zona urbanitzada que engloba els jaciments antigament coneguts com 'La Tintoreria', 'Rajoleria Robert', 'Teuleria del Torrent del Porxo - La Bòbila' i 'Paret dels Moros - Camí del Mig'. Necròpolis coneguda des d'inicis del segle XX i destruïda arrel de les extraccions de terra que s'efectuaven a la zona de 'la rajoleria' i 'la bòbila'. Es coneix que s'exhumaren més de 160/170 tombes d'incineració i inhumació amb restes de ceràmica ibèrica, la tipologia de les quals era diversa, taüts de fusta (es conserven els claus), sepulcres de tègula, urnes cineràries en fossa i enterraments d'àmfora. En aquesta zona es constatà també la presència de parets i paviments d'opus signinum, així com dos dipòsits. Pel que fa a les restes de material moble recuperat cal destacar un anell de coure decorat amb ratlles gravades i una balança de bronze, juntament amb restes d' estucs, tres dolis sencers in situ, una cullereta d'os, una campaneta de bronze, un fragment de capitell, una fulla de destral de ferro, tessel·les de marbre, una sivella de cinturó de bronze i una altra que representava a dos dofins. Entre el material ceràmic en destaquen la ceràmica grisa ibèrica, ceràmica campaniana B, àmfora tarraconense (Pascual 1, Dressel 2-4 i 20 o 25) i la terra sigil·lada Clara A, B, C i D. No s'efectuà cap intervenció arqueològica a la zona fins el 1987, quan es va dur a terme una delimitació del jaciment i un seguiment de màquines, descobrint-se noves evidències de dipòsits d'opus signinum i força material ceràmic datable d'època imperial ( segles I-IV dC.). Malauradament no es va poder excavar en extensió la totalitat de la zona. Posteriorment s'obtingueren noves dades en relació a l'àrea de necròpolis arrel les intervencions realitzades, amb motiu de la construcció de la nova piscina municipal, en els terrenys que hi ha entre el torrent del Porxo i la carretera de Vilassar de Mar - Argentona (B-502). Amb la primera, el 1988, es documentaren un total de 63 enterraments la tipologia variable; sepulcres en fossa, en tegulae a doble vessant, en caixa de tegulae (algunes amb taüt), fossa amb coberta de tegulae i en àmfora (infantils), datables en època tardoromana ( segles IV-V dC). Durant la segona intervenció, entre els anys 2000 i 2001, es documentaren 42 enterraments més, on a més de les tipologies funeràries documentades a la primera intervenció, s'evidenciaren dos nous tipus: en caixa de tegulae de secció quadrangular amb cobriment de teula plana (colmatat en alguns casos amb picadís de pedra, fragments de tegulae i morter de calç), i en caixa d'obra, amb petits fragments de tegulae, pedres i morter de calç, i amb coberta del mateix tipus, datades en el mateix període que a la campanya anterior ( segles IV-V dC). El total d'enterraments documentats en aquestes dues intervencions assoleix un nombre de 105 inhumacions, les quals han de ser afegides a les conegudes amb anterioritat. En el control de l'excavació de les sabates de fonamentació per a un poliesportiu municipal el 2010 es van documentar diversos materials arqueològics. En 9 de les 20 sabates excavades els resultats arqueològics van ser positius. | 08029-146 | Zona del Pla del Molí, termenejant amb Vilassar de Mar | 41.5113300,2.3968600 | 449669 | 4595698 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Rajoleries Robert, La Bòbila, Paret del Moro o la Tintoreria.La major part del jaciment es troba dins el terme de Vilassar de Mar, i només tangencialment pot ser que entri en terme de Cabrera. Degut a la urbanització de tota aquesta àrea és probable que no quedi cap resta del jaciment.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):Amb les dades obtingudes es pot afirmar que en aquesta zona es conserven les restes de diferents àmbits delimitats per murs construïts amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i restes de material constructiu (tegulae, imbrex). Les restes ceràmiques més importants són d'àmfores (sobretot de producció local, amb alguns fragments d'africana, bètica i itàlica) i dolia. La ceràmica d'importació és escassa, però permet establir una cronologia de construcció (fragments de ceràmica de cuina africana en el terraplè de construcció situen les estructures a partir del segle II dC) i amortització (segles IC-V dC). El 2011 es va dur a terme una altra campanya de curta duració que no aportà dades noves ni sobre la funcionalitat ni sobre la cronologia dels espais.Les restes localitzades es van cobrir indefinidament, i es canvià el projecte constructiu per tal de no afectar-les.Les troballes efectuades de manera fortuïta i fruit d'intervencions arqueològiques permeten establir l'existència d'una gran àrea de necròpolis en aquesta zona a tocar d'una vil·la de la qual s'han documentat estructures muràries, paviments i dipòsits. La cronologia de la necròpolis, i per extensió de la villae, abasta un període molt ample donada la diversitat dels ritus funerari -incineració i inhumació-, la diversitat tipològica dels enterraments i les característiques dels materials associats, abastant, des del canvi d'era fins el període tardoromà. Es podria establir una seqüència d'ocupació del territori en sentit sud-nord per la necròpolis; si bé les troballes d'enterrament d'inhumació s'efectuaren a la zona de la rajoleria, al sud dels jaciment, les tombes més tardanes queden ubicades a l'emplaçament actual de la piscina municipal, a la zona nord.La visita a l'indret no permet la documentació visual de cap tipus de resta ni material arqueològic en superfície donada la densa urbanització de la zona.Arran de les obres de construcció de dues noves pistes de pàdel annexes a la Piscina Municipal de Vilassar de Mar, en les parcel·les compreses entre la Carretera d'Argentona, l'Avinguda Arquitecte Eduard Ferrés i el Camp de Futbol, va ser necessari la realització d'un nou control arqueològic l'any 2013.Aquest espai quedo inclòs dins del perímetre d'afectació del jaciment de la necròpolis de Vilassar de Mar. Els resultats obtinguts en l'anivellament i en la realització de les 8 rases de fonamentació de les 2 pistes de pàdel varen ser del tot negatius. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41845 | Ponent de la Riera de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponent-de-la-riera-de-cabrera | PREVOSTI, M.. Cronología i poblament a l'àrea rural d'Ilduro. [Mataró] I (1981), p.186-187. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.97. | I-II dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Es tracta d'un jaciment documentat per M. Ribas el 1952 arrel de la troballa de fragments de ceràmica romana superficial i restes de parets i de paviment d'opus signinum. Entre la ceràmica hi recollí terra sigil·lada, ceràmica de parets fines, llànties, àmfores, dòlia, tègula, ímbrex, pesos de teler, agulles d'os, tessel·les de marbre blanc, un tros de motllura de marbre i restes de bronze. Cal dir, però, que M. Prevosti situa les troballes al costat de llevant, associant-les amb la vil·la de Pla Bona. Donades les característiques de les troballes, amb estructures conservades i gran quantitat de material ceràmic, es pot establir la presència d'un establiment rural tipus villae del qual és possible que se'n documentessin estructures de la pars urbana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recuperats, quedaria establerta en l'època altimperial romana. | 08029-104 | Parcel·les al Pla de l'Avellà, entre la riera de Cabrera i el Torrent del Molí | 41.5117100,2.4064700 | 450471 | 4595734 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41806 | El Crist Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crist-mujal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 137. GUARDIOLA, Ll. (1954): Vilassar de Mar. Oikos.Tau, Vilassar de Mar. | XVIII-XX | Restaurat l'any 2005 | Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat | 08029-64 | Antic Camí del Mig i Carrer de la Mina | L'antiga llinda de la porta duia la inscripció de 1788. Hi ha documentació de l'any 1777 que parlen que la capella substituiria una antiga creu emplaçada en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i fer-la extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. La restauració va concloure el 8 de maig de 2005, inaugurant la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. El nom de Mujal també pot tenir el significat de fita o demarcació d'una propietat. | 41.5164400,2.3919400 | 449262 | 4596268 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41883 | Can Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0 | ÀNÒNIM. 'Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana.'. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. 'La arqueología romana en Cataluña'. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. 'Restes d'un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. 'Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d'Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. 'La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils'. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. 'Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar'. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. 'Vilassar de Mar'. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. 'Les vies de comunicació del Maresme en l'Antiguitat'. Memòria d'Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. 'Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)'. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. 'La topografia i els orígens de la Barcelona romana'. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. 'La Via Augusta en el Maresme'. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Vilassar de Mar (Barcelona)'. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. 'Un mil·liari a Vilassar de Mar'. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101. | I-II dC | Desaparegut per urbanització de l'entorn | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d'estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d'habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s'hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d'aquestes estructures, s'exhumaren restes d'una quantitat indeterminada d'enterraments en tegulae de secció quadrada. D'entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d'època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d'alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d'alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d'inscripció. Arrel d'aquesta troballa s'efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d'uns 9 metres d'amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s'hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d'una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d'un establiment rural d'època romana tipus vil·la, d'una banda, i d'un tram de la Via Augusta, d'altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d'opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l'establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d'aquest vial en l'actual Camí del Mig. | 08029-145 | C-32, km. 94,5 | 41.5172600,2.3918700 | 449257 | 4596359 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l'indret el jaciment està desaparegut en bona part. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41854 | El torrent del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-del-moli | DD.AA (1977): 'Cabrera de Mar a l'albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modlell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis laietana, 1981. p. 184. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 123). | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix exclusivament arrel de notícies antigues que devem a Marià Ribas. Els indicis apunten a la presència d'un establiment rural d'època republicana, que va perviure fins l'alt imperi. Actualment la zona ha estat profundament terrassada i possiblement la major part de les restes hagin desaparegut en les remocions de terres efectuades en buidar les terres superiors reomplint així les baixes, on si pot haver-se preservat algun vestigi de les construccions antigues. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa de restes de parets, paviments d'opus testaceum i molta terrissa de la que cal destacar ceràmica campaniana, sigil·lada, comuna romana, amb abundància de plats de vora fumada, una àmfora sencera i altres fragments del mateix tipus ceràmic, un pes de teler i vidres. Troballes efectuades per M. Ribas d'estructures muràries, ceràmica comuna romana, àmfora i monedes, al lloc que anomenà 'Horta Mates'. Donades les característiques de les troballes -amb estructures muràries conservades- es pot determinar l'existència d'un establiment rural romà tipus villae en aquest indret, que mai no s'ha pogut ubicar. Diverses prospeccions a la zona han permès constatar la presència molt nombrosa de ceràmica ibèrica i romana en superfície. El 2006 s'efectuà un control arqueològic de les obres d'obertura d'una rasa de 6 km de longitud per a col·locar-hi un cable elèctric de 110 Kv. Malgrat que durant el control es van recollir diversos fragments ceràmics, tots ells localitzats a prop de la Riera de Cabrera, no es van veure afectades restes arqueològiques. | 08029-113 | Riera de Cabrera, sota C-32 | 41.5182500,2.4010400 | 450023 | 4596463 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41852 | Santa Margarida de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera | DDAA (1977): 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BENET, C.. 'La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. A: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona: Genralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. p.53-63. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. p.31. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.187-192. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. 'Santa Margarida de Cabrera, casa de deodades'. Actes de la I Sessió d'Estudis Mataronins.. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. 'Una esglèsia mossàrab al Maresme'. Almanac del Diari de Mataró. p.323-324. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25, 31, 59 - 62, 99, 112. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.86. RIBAS, M.. Orígens i fets històrics de Mataró.. Mataró: Impremta Minerva, 1934. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Bastulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.54. | IIaC-VdC | No s'observa cap resta conservada | Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment. A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base. Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, 'lucente' i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols. El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana. El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions. | 08029-111 | Camps al voltant del mas de Santa Margarida | 41.5187600,2.4147000 | 451163 | 4596512 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41882 | Desembocadura Riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-riera-dargentona | DDAA. Carta dels vestigis arqueològics del terme municipal de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, 1977. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | IIaC-VdC | Desaparegut per la urbanització | El jaciment es situa en un lloc indeterminat de la desembocadura de la riera d'Argentona, al sud-oest del nucli urbà de Mataró, en una zona actualment ocupada per la llera de la riera i instal·lacions industrials de l'empresa Procter & Gamble. S'hi accedeix des del polígon el Rengle, pel Passeig de Marina. Jaciment d'època romana conegut a partir de les dades registrades l'any 1929 per M. Ribas en el seu arxiu. Aquest autor cita que es va trobar a la desembocadura de la riera d'Argentona, prop de la via del tren, trossos de paviment, un fragment amb tessel·les de marbre blanques i negres, fragments d'àmfora i altres ceràmiques. Posteriorment, diu que s'hi van trobar restes d'enterraments en tègula, àmfores quasi senceres i dues monedes. El jaciment ha estat interpretat, tot i que amb reserves, com una possible vil·la romana. L'exacta localització del jaciment es fa pràcticament impossible. Segons s'explicava a la fitxa de la carta arqueològica realitzada l'any 1987, no es pot definir exactament si les restes aparegueren a la riera pròpiament dita o bé al costat oriental tal com assenyala la S.A.M.M. (1977) i M. Prevosti (1981) en els seus mapes respectius. En el primer cas, si es conserva alguna cosa deu ser tapada per les sorres de la riera. En el segon cas, just al costat hi ha una gran fàbrica i més a l'est, segons informació aportada pel pagès a l'equip de realització de la carta, el terreny es va rebaixar i s'hi van aportar noves terres per al conreu. Actualment la zona es troba urbanitzada i ocupada per naus industrials, havent desaparegut qualsevol evidència en superfície de l'existència de restes arqueològiques. La urbanització de tot el sector es va fer sense control arqueològic, només es realitzà una prospecció superficial l'any 1993 que no va permetre documentar estructures arqueològiques. La manca de dades no permet determinar el grau de destrucció de les restes descrites per M. Ribas ni la seva ubicació exacta. | 08029-144 | Desembocadura Riera d'Argentona | 41.5194600,2.4233000 | 451881 | 4596585 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Jaciment segurament desparegut per la urbanització de l'indret. Aquesta antropització no ha permès tancar l'àrea del jaciment, i és factible que bona part del mateix s'endinsi en terme de Mataró. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41890 | Riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dargentona | Desconegut | <p>Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret, tot i que està en la zona de la desembocadura de la Riera d'Argentona.</p> | 08029-152 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | <p>Conegut gràcies a les informacions aportades pel grup CRIS i per Ernest Buc.</p> | 41.5205038,2.4237083 | 451916 | 4596700 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2020-06-18 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41857 | Veral de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-bardina | LLEONART, R.. 'Jaciment epicardial del Castellàs o Rocs de Sant Magí a Llavaneres del Maresme'. Laietània. 2-3, p.8-23. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix bàsicament per la recollida superficial de material ceràmic a mà, però la seva poca especificitat tipològica no permet aventurar-se en una aproximació cronològica fiable. Les característiques formals fan que l'adscripció del material calgui portar-la a la prehistòria. Tampoc es coneix exactament a quina mena d'estructura correspondrien. | 08029-117 | Feixa al Mas Terrillo, tallada pel Camí de Bardina, al camí d'accés a Can Basseda | 41.5208200,2.3895500 | 449066 | 4596756 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41858 | Vessant sud del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-sud-del-montcabrer | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.90. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES, J.. Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. p.78. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.204-205. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El Poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47 i 93. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac. Mataró, 1938. p.10. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.38 - 41. SANAHUJA, M.E.. 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época íbero-romana en Cataluña'. Pyrenae. 7, p.84. SANMARTÍ, J.. Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. Tesi doctoral inèdita, llegida al Març 1986 a la U.C.B.. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.51. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'El poblamiento del Maresme o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias. 4, p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Llocs d'habitació ibèrics de la Costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-31. [Barcelona] VIII (1932), p.54. VENTURA, J.. 'Vilassar de Dalt'. VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.83. | VaC-VdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Al vessant sud del Montcabrer en direcció sud, es pot establir l'existència d'una gran àrea amb troballes arqueològiques. Si bé la part alta s'hauria de vincular amb assentaments de tipus ibèric, la part baixa del vessant sud s'ha de vincular amb assentaments de plana més propis d'època iberoromana o pròpiament romana vinculats, probablement, amb el jaciment de la vil·la del Sant Crist. La cronologia del jaciment queda establerta, davant la diversitat de materials i de patró d'assentaments, englobant des de l'ibèric ple fins el baix imperi romà. Segons M. Ribas, a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist, es localitzaren restes molt desfetes d'un poblat i que, a causa del pendent del terreny, els fragments ceràmics havien baixat escampant-se fins prop de Vilassar de Mar. A més feu referència de la troballa de dues sitges amb urnes fetes a mà i al costat d'elles, dues sepultures amb lloses de pedres desiguals en forma de caixa que contenien lloses de terrissa, vasos petits romans fets a torn, fragments d'una llantieta amb el relleu d'un senglar, trossos de vidre blanc i blavós i terra sigil·lada. Posteriorment tant M. Prevosti com R. Coll el 1997 i 2000 respectivament, han documentat, durant diverses prospeccions efectuades, ceràmiques ibèriques i romanes entre el Montcabrer i l'autopista, per on passa la línia divisòria entre els termes municipals de Cabrera de Mar i Cabrils. | 08029-118 | Vessant sud del Montcabrer | 41.5213000,2.3871100 | 448863 | 4596810 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41858-foto-08029-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41858-foto-08029-118-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Coneixement a nivell superficial de l'indret. La revisió de la Carta arqueològica de 2008-09 no va poder aportar més lluny sobre el coneixement d'aquesta àrea d'espectativa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41843 | Pla Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bona | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.89. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29), p.34. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GORGES, J.G.. Les villes hispano-romaines: Inventaire et problématique archéologique. Paris: Centre National de la Recherche Scientifique, 1979. PELLICER, J.M.. Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró: Feliciano Horta, 1887. p.87 i 247. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'Àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.185-186. RIBAS, M.. 'La romana ILuro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. p.34. | IIaC-VdC | Desaparegut | El jaciment es coneix bàsicament per les notícies antigues que se'n tenen i la informació que se'n desprèn. Actualment no es pot observar cap de les restes constructives que enumera Ribas, ja que foren destruïdes. La primera notícia que esmenta el jaciment prové de la 'Història de Catalunya' de Víctor Balaguer on s'hi assenyala' prop de la casa nova del Sr. José Boter en unes vinyes del Pla 'anomenat Bona' ruïnes d'edificis antics i, en el mateix paratge, conduccions antigues. També parla de 'dos sepulcres amb una arca de plom l'un i de coure l'altre amb ossos barrejats amb cal, que semblava tot recent'. Posteriorment Pellicer (1887) hi descriví els dos sepulcres i 'restos de antiquísimos paredones, pavimentos de almendrado, trozos de tinajas, barros finos, pedazos de mármol que antes servían de enlosado y varios conductos antiguos de agua'. Finalment Ribas en diferents publicacions parlà ja de les restes d'aquesta vil·la, de la troballa d'una estàtua de marbre femenina que fou venuda i de ceràmica fina i de l'existència de mosaics. Gràcies a un dibuix que ell mateix va es coneixen parts de dues habitacions pavimentades d''opus signinum', que apareixien un marge. Al seu costat i al davant hi havia restes d'altres parets que devien dibuixar més habitacions que no s'acabaven de veure clarament. També hi ha dos basaments de columna davant d'una habitació, potser pertanyents a un pòrtic. Tot plegat estava travessat per un desguàs que es superposava a les parets del davant de les pavimentades. Les parets, d'un mig metre de gruix totes elles, corrien en direcció SO-NE. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència en aquest indret de la pars urbana d'un establiment rural romà tipus villae, tal i com demostren les estructures i els elements sumptuaris recuperats al llarg del temps. La cronologia de l'establiment, davant la manca de dades sobre els materials mobles associats s'adscriu, de manera genèrica, a l'època romana. | 08029-102 | Parcel·les entre Can Boix i Cal Valencià | 41.5214500,2.4188800 | 451514 | 4596809 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||||
| 41902 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-1 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 202-204. | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa construït entre els anys 1945 i 1949. Presenta una estructura monolítica però austera, i esdevé un edifici característic per les seves dimensions i pel fet de ser pas obligat i ineludible per tothom que entra o surt de la població. Actualment presenta un arrebossat de ciment en tota la seva façana, tot i que aquest acabat no era l'inicialment projectat, que era ple d'esgrafiats, tal i com descriu el projecte de l'arquitecte Miquel Brullet. | 08029-165 | Avinguda Onze de Setembre, 53 | Aquest edifici cal relacionar-lo amb el Sindicat Agrícola de Cabrera. 18 pagesos de la població es van associar l'any 1924 per tal de tenir la força suficient per defensar els seus interessos comuns. La primera seu estigué a Ca n'Orriols. Fins la Guerra Civil el Sindicat exercí un gran paper, especialment lligat a la producció i comercialització de la patata primerenca, intentant marginar el pes dels intermediaris. Durant la Guerra Civil tingué un paper cabdal en les col·lectivitzacions. Finalitzada la guerra, el sindicat es veié obligat a integrar-se en els nous sindicats verticals, a l'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Les creixents necessitats d'espai van determinar la construcció d'aquest edifici, concebut amb prou espai de magatzem, garatge i oficines, i amb un emplaçament ben ideat per facilitar les comunicacions. | 41.5217600,2.4006100 | 449990 | 4596853 | 1949 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el Sindicat Agrícola és la seu i oficines del parc de la Serralada Litoral, així com del magatzem i botiga de la Cooperativa. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41787 | Mas Terrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrillo | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 198-199. | XIX-XX | Malgrat el nom faci referència a un mas o masia l'aparença actual de l'edifici l'allunya d'aquesta realitat. En l'actualitat el Mas Terrillo és un casal de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Destaca principalment pels esgrafiats d'estil clàssic de la façana, realitzats entre els anys 1943-45. S'hi representen columnes jòniques, garlandes i hídries. La teulada és de doble vessant, amb aiguavessos a la façana principal i posterior. L'edifici presenta un cos adossat a l'est en planta baixa, així com una galeria porxada a l'alçada del primer pis. | 08029-34 | C/ Xaloc, 8 | De l'antic petit mas no en queda res. La propietat fou adquirida el 1860 per la família Pérez-Capdevila, i a mitjan segle XX es feu una gran reforma que en configurà l'aspecte actual, obra de l'aquitecte Agustí Borrell Sensat, executada entre els anys 1943-1945. El 1947 es construí la capella de Sant Marçal al costat de la casa, en commemoració del besavi Marcial que n'adquirí la propietat (1860). | 41.5225100,2.3960300 | 449608 | 4596939 | s. XX | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Agustí Borrell Sensat (reforma) | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41797 | Molí de l'Horta Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta-pi | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | L'estructura inferior és sòlida, però la part àèria de ferro està malmesa pel desús. | Es tracta d'un molí amb finalitat agrícola, pensat per bombar aigua per poder regar els camps. Tipològicament és d'eix horitzontal i s'orientava buscant el vent amb un penell incorporat. La construcció és de tipus cilíndric amb la coberta amb cúpula de quart d'esfera del qual en surt l'estructura metàl·lica. La finalitat del cilindre és per a protegir tots els mecanismes i engranatges que possibiliten l'extracció d'aigua del subsòl. Molí del tipus multipala caracteritzat per tenir un bon nombre de pales situades de forma guerxa per tal d'obtenir l'efecte d'hèlix. Actualment el molí es troba en desús i desprovist de les pales i penell. | 08029-55 | Horta del Pi, Carrer Argentona, 16 | 41.5227100,2.4208100 | 451676 | 4596947 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41797-foto-08029-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41850 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala | IIaC-VdC | Segurament destruït per la construcció de cases | Jaciment documentat arrel de la troballa per part de M. Ribas de material ceràmic d'època ibèrica i romà, així com una moneda d'Iluro. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-109 | Confluència carrer Josep Domènec i Passatge Vinyals | 41.5229800,2.3941900 | 449455 | 4596993 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41827 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta | DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscriptions romaines de Catalogne IV. Barcino. 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. PREVOSTI, M.. Cronologia i problament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.202. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | I-II | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Ens trobem davant d'un jaciment conegut essencialment per la ceràmica recollida de manera superficial. Actualment la zona es troba molt urbanitzada, excepte uns camps que resten erms entre les cases i la carretera. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa en aquest indret de molts fragments de material ceràmic no descrit, restes de paviment d'opus testaceum i restes molt desfetes de parets. Posteriorment G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà (1984) dugueren a terme un estudi d'un fragment de placa de marbre blanc amb una inscripció, el qual procedia de La Creueta i possiblement pertanyent a una estela que constava de motius decoratius vegetals, i que dataren cap a finals del segle I o més segurament en el segle II. | 08029-86 | Terreny erm darrera la cambra agrària | 41.5231400,2.4016800 | 450080 | 4597006 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41768 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 184-185. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt format per una masia a la que posteriorment se li afegiren dues edificacions més. La masia original presenta tres crugies, perpendiculars a la façana principal. Concretament presenta tres cossos, dels que el cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), i els dos cossos laterals, només la planta baixa i la planta pis. La façana principal té la teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, constituint el frontó, amb els aiguavessos paral·lels. La masia va ser ampliada al segle XIX-XX amb un edifici d'estil historicista i modernista, pel cantó sud-est de la masia. A la banda nord es construí una gran galeria porticada. Aquest edifici més eclèctic té una estructura de tres cossos, essent el central més elevat i coronat per un capcer circular. A la porta, emmarcada per un petit porxo guardat per dues columnes, s'hi accedeix per una escala circular que augmenta l'espectacularitat de la casa. Aquest porxo esdevé la base del balcó del primer pis del cos central. Els dos cossos laterals, en perfecta simetria, estan rematats per una barana. A nivell paisatgístic la casa es veu enriquida amb un conjunt d'espècimens botànics, del que en destaca la glicína, el tronc de la qual ens revela la seva longevitat. El conjunt, heterogeni, es complementa amb un cedre de l'Atles, una palmera de Canàries de volum mitjà, el pi pinyoner del jardí i els plataners de l'aparcament (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-15 | Passeig dels Vinyals, 9 | En el fogatge de 1497 no tenim cap referència a aquest mas. Cal esperar al fogatge de mitjan segle XVI (1553) quan apareix sota l'àlies Sala, el Cognom Lunell, que caldria atribuir a aquest mas. | 41.5231800,2.3947000 | 449498 | 4597014 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41891 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues | COLL, R.; JÁRREGA, R.; PREVOSTI, M.(2005): 'Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona).'. Laietània. 16. FARELL, D.(1993): Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Cabrils. FARELL, D.; PINEDA, O.(2001): 'El poblament prehistòric de Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria. | Diversos | Vandalisme | S'accedeix mitjançant la pista forestal que hi ha al peu del Montcabrer a partir de la qual s'ha de pujar a peu pel vessant sud fins a uns 20 metres del cim. Queda ubicat en un vessant força escarpat, antigament ocupat per una pineda. Es tracta d'un abric en forma de torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó SE, que compta amb dues cambres separades per una gran roca amb funció de pilar natural. Arrel d'una prospecció efectuada a la zona es recuperaren ceràmiques de l'edat de bronze i d'època ibèrica, malgrat no es descarta que provinguin de més amunt. S'ha de dir, també, que és un lloc de difícil accessibilitat i habitabilitat. La visita al lloc permet veure algunes pintures pseudo-llevantines que algú s'ha entretingut en fer modernament. | 08029-153 | Aprop del cim del Montcabrer, vessant sud | 41.5235200,2.3866900 | 448830 | 4597057 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41907 | Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.</p> | 08029-172 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41908 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.</p> | 08029-173 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
| 41910 | Llegenda de la mala dona i el sacerdot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.</p> | <p>Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.</p> | 08029-175 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
| 41914 | Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> | <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> | 08029-179 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||||
| 41919 | On van els nens de Cabrera que no fan bondat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> | <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> | 08029-184 | Cova de Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||||
| 41833 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell-0 | PREVOSTI, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa Laietana, 1981. p.vol I, p. 202, apartat 186. | II-I aC | Parcialment desaparegut | Les evidències arqueològiques documentades en aquest sector de la població es troben citades en les referències bibliogràfiques sota el nom de Can Sala, casa pairal medieval que havia tingut en propietat aquestes terres abans de la parcel·lació urbanística actual. Ara bé, cal tenir present que el nom original de la finca és el de Can Llorell i que el topònim Sala correspon només al cognom de la família propietària de la casa, nom que va prengué Marià Ribas per a relacionar les troballes. Les primeres notícies publicades sobre restes arqueològiques a Can Sala les recull Marta Prevosti al 1981, on esmenta la troballa de ceràmica ibèrica i romana i una moneda ibèrica d'Ilduro, segons una informació facilitada per Marià Ribas que no precisa el lloc concret de localització dels materials. No obstant, les dades precises sobre restes concretament localitzats a Can Sala s'aporten a partir de les intervencions preventives realitzades al 2000 i 2001 a les parcel·les números 4 i 2 del carrer Agustí Vendrell, respectivament. L'any 2000 al solar nº 4, amb motiu de la construcció d'una vivenda, es van localitzar tot un seguit d'estructures a l'angle nord de la finca cobertes per abundants aportacions de sauló de la riera. Les troballes consistiren en dos murs disposats en angle que configuraven una estança, una bossada de material ceràmic identificada com un abocador, i una sitja, que no es va poder excavar ja que s'endinsava en la parcel·la contigua, nº 2. La part de murs i d'abocador que es va excavar va ser molt reduïda donat que les estructures s'endinsaven també en les finques del voltant. Els materials recuperats consistiren en abundants fragments de ceràmica ibèrica de grans dimensions i d'àmfora itàlica tipus Dressel 1A i 1C. La cronologia de tot el conjunt s'establiria entre la meitat dels segle II aC i els inicis del segle I aC, valorant el jaciment com un possible habitat rural o àmbit de magatzematge. L'any 2001, la intervenció arqueològica duta a terme a causa de la construcció d'una vivenda al solar nº 2, no va localitzar cap tipus d'estructures, concloent que l'activitat de la riera les podria haver malmès, a l'igual que el que es va suggerir per les restes dels jaciments de Can Benet i Can Mateu. Els treballs realitzats en 2001 tant sols van lliurar alguns fragments de ceràmica de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. No obstant, els autors esmenten que els rebaixos de terra, efectuats sense control prèviament a la intervenció arqueològica, a la parcel·la nº4, destruirien possiblement altres restes del jaciment. Es tracta així, d'estructures pertanyents a un nou establiment de cronologia republicana a la riba dreta de la riera de Cabrera, seguint la trama semiurbana que dibuixen els jaciments de La Guardiola, Ca l'Arnau, Can Benet i Can Llorell. | 08029-92 | Carrer Agustí Vendrell, 2-4 | 41.5240000,2.3952300 | 449543 | 4597105 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41826 | Cova dels Tres Cercles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-tres-cercles | FARELL, D.(1999): 'Les inscultures prehistòriques de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)', XVI Sessió d'estudis Mataronins, Mataró, pàgs. 8-14. | Gravats en la base granítica d'un abric a la Cova dels Tres Cercles, trobem la inscultura gravada de tres cercles concèntrics i un motiu triangular. L'any 1991 ja s'havien localitzat a la zona materials ceràmics fets a mà, però no fou fins l'any 1998 que es trobaren els motius gravats. Aquests motius abstractes són habituals entre les comunitats del Calcolític i l'edat del Bronze. | 08029-84 | Vessant del Montcabrer | 41.5240600,2.3861200 | 448783 | 4597117 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
| 41802 | Can Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carles | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | En el marc d'una construcció de planta quadrada, similar a una torre, trobem uns interessants elements arquitectònics. Aquesta torre té planta quadrada i es distribueix en planta baixa més dues plantes pis. La façana, que té un coronament barroc, amaga el teulat, que és de doble vessant. La portalada és rectangular, i sobre d'aquesta hi trobem les tres portes dels balcons d'aquesta façana i que són fetes de carreus reaprofitats amb llindes de finestrals gòtics molt rebaixats amb arquets (sis d'interiors i quatre d'exteriors) i arabescos, i amb interessants figures esculpides en les impostes o en els suports dels guardapols. Reprodueixen figures antropomorfes de mig cos de factura molt simple en una porta i imagineria zoomorfa en una altra amb una cabra en una de les impostes. Aquestes portes gòtiques són tipològicament poc comunes. A nivell dels arbres de la finca destaquen un plàtan, però sobretot la presència d'una palmera de Canàries, que confereix un valor paisatgístic per l'associació de l'arbre i la casa, tant característic de la moda introduïda pels indianos a cavall del segle XIX i XX (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-60 | Horta de Can Carles (Avinguda Onze de Setembre) | Aquesta torre tipològicament es podria adscriure al que es coneix coma 'mas Torre', característic dels segles XII-XIII al XV. | 41.5241300,2.3989000 | 449849 | 4597118 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41754 | Carrer de les Heures, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-heures-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Casa d'autor realitzada per l'arquitecte Normand Cinnamon. Es tracta d'una casa d'una sola planta, amb una superfície construïda superior als 350 m2, en una parcel·la d'unes dimensions a l'entorn dels 675m2. Destaca per la seva simplicitat i bellesa de línies, d'ordre racional, amb una planta en forma de T. | 08029-46 | Carrer de les Heures, núm. 2 | Casa construïda entre finals dels anys 70 del segle XX i inicis dels anys 80. | 41.5242400,2.3997500 | 449920 | 4597129 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Normand Cinnamon | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41897 | Creu de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montcabrer | <p>CASTILLO, Maria Josep (1990). Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L'Aixernador. Argentona. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar, pàg. 197-200. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 136-137. LLINES, S (1952). La creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar. LLINES, J. (1996). El Montcabrer i la història de la creu. Històries i llegendes de Cabrera-I, a El col·leccionable de la Fundació Burriac, núm. 11. Cabrera de Mar, pp.15- 18. MARTIN i JULIÀ, F. d'A. (1929). Montcabrer. La muntanya i els seus voltants o la cova de les Bruixes. La Creu. Butlletí del Centre Excursionista Premià, núm. 31. Premià de Mar, pp. 14-18. MAS, Mn. J. (1909). La Creu del Mont Cabrer. Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. III. Barcelona, pp. 161-168. MIRALLES BRILLAS, F. (1953). Per la història de la Creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núms. 124, 126 i 127. Cabrera de Mar. MODOLELL, J.M. (1993). Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador. Argentona, pp. 277 i ss. RIBAS, Marià (1926). La creu de Mont-Cabrer. Bloc Mataroní. Mataró. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. TOLRÀ, Jaume (1983). Crònica viva. Butlletí d'informació municipal, núm. 1, II trimestre de 1983, pàg.3. Cabrils. VILALTA, J. (1984). La creu de Montcabrer. La Clau, núm. 25. Vilassar de Mar, pàg. 11.</p> | XVI-XX | <p>En l'actualitat l'aspecte de la creu és un element de ferro col·locat l'any 1983 dalt del cim del Turó del Montcabrer. Darrerament l'espai ha estat adequat pel Consorci del Parc Serralada Litoral. Es creu que l'existència de la creu a l'indret era per prevenir les malvestats que les tempestes causaven a les collites, sovint relacionades amb xàfecs que venien del Montcabrer. Es tractaria de la cristianització d'un lloc de culte pagà, del qual l'imaginari col·lectiu només en conserva un record molt difós transmès mitjançant el llegendari popular. S. Llinés (1952: 7) justificaria la presència de la creu per la rondalla popular segons la qual fou el lloc on van enterrar, després d'assassinar, a la pubilla del mas de la Cisa. Aquesta havia estat segrestada per uns bandolers en l'assalt al seu mas.</p> | 08029-160 | Turó del Montcabrer | <p>La història de la creu al Montcabrer es remunta a l'any 1565 quan documentalment s'ha evidenciat l'existència d'una creu a l'indret, on en un capbreu d'aquell any s'esmenta una afrontació 'ab oriente in Cruce de Mont Cabrer' (Coll i Modolell 1999:200). Per Mn. Mas (1909) sabem que el 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu. Ens explica que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes que es formaven al Montcabrer, segons havien observat. La creu era de fusta i feia 20 pams de llargada. Va ser portada en processó i col·locada amb algunes relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Però a l'any 1726, un llamp esberlà aquella creu posada per evitar les tempestes i va haver de ser substituïda per una altra. Potser aquesta no fou la única creu que es col·locà segons una carta de Mn. Joan Moret al Vicari general: 'Diumenge prop passat díe primer de maig succehí tant en est pole com en tota esta Costa un ayguat que nos ha deixat pobres per molts anys, y segons difarents monstruositats se han vist, no apar sia cosa natural, per lo que aquest poble y altres han resolt formar uns padrons ab Creus benehídas en lo entorn del poble y posar dins ells algunas reliquias en un vas de vidre ab nota dels Sants.' Segons el mateix rector en la creu 's'esculpiren les lletres de la Creu del Gloriós Patriarcha St. Benet que pròpiament son contra etxisos y poder del Dimoni, las quals son de una part estas: C.S.S.M.L.n.D.S.M.D, que vol dir Crux Sancta sit mihi lux, non Draco sit mihi Dux (que la Santa Creu sigui la meva llum i no el Dragó el meu príncep) y a la altre part estas: v.r.s.n.s.m.v.m.q.l.i.v.B, que vol dir vade retro satanas nunquam suadas mihi vana sunt mala que libas ista venena bibas' (veste'n Satanàs, mai no intentis convèncer-me que són inofensius els mals que segregues i els verins que beus). Una altra creu fou erigida a l'indret l'any 1872 a causa d'haver patit l'atac vandàlic d'uns nois de Vilassar de Mar. Però a l'any 1936, en el marc anticlerical del eseveniments de la Guerra Civil es retirà de nou fins el 22 de maig de l'any 1939 que fou restituïda. La creu actual és la darrera d'un seguit de creus que hi ha hagut al cim del Montcabrer. En concret es col·locà per les festes de la Santa Creu de Cabrils l'any 1983. De fet es va col·locar el 21 de desembre de 1982 (Tolrà 1983) i s'havia de beneir el 13 de febrer de 1983, però aquell dia va nevar. La nova creu es va fer als tallers dels Germans Vega amb materials que cedí el Centre d'Investigacions Agronòmiques.</p> | 41.5243300,2.3853100 | 448715 | 4597148 | 1565 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41897-foto-08029-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41897-foto-08029-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 41911 | Llegenda del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.</p> | <p>En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.</p> | 08029-176 | Creu de Montcabrer | <p>La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).</p> | 41.5243300,2.3853100 | 448715 | 4597148 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41832 | Can Joan Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-llado | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.196. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana.. 4, p.324. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | III-I aC | Parcialment destruït | Jaciment documentat per M. Ribas al 1933, quan arrel d'unes obres que s'efectuaven hi aparegueren restes de parets, paviments i molta ceràmica feta a torn i àmfores. Posteriorment, el 1940, feu referència a la notícia que en fer noves obres hi descobriren moltes altres parets i paviments que foren destruïdes. Finalment el mateix Ribas (1952) assenyalà el lloc com un indret on es trobaven sepultures i restes indeterminades. Durant les obres de construcció de l'autopista C-32, malgrat es trobaren ceràmiques ibèriques es realitzaren unes rases amb resultats negatius en quant a la detecció d'estructures. El 1998, en fer rebaixos a la zona de la riera d'Agell aparegueren més materials ceràmics que semblaven pertànyer a l'ibèric ple. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements, tant les estructures com els materials ceràmics, amb un establiment rural, que tindria en aquest cas, una àrea de necròpolis vinculada. L'escassetat de les descripcions e les estructures no permeten establir si aquestes eren ibèriques o de tècnica clarament romana. La cronologia de l'establiment abastaria, probablement, el període de l'ibèric ple i final. | 08029-91 | Parcel·la entre la Riera d'Agell i Can Joan Lladó | 41.5246200,2.4084500 | 450646 | 4597166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41837 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-del-torrent-de-ca-lignasi-esplai-i-paco-martinez-soria | II-I aC | Desaparegut degut a la posterior urbanització | Amb motiu de la construcció de nous habitatges en aquest solar es va realitzar una intervenció arqueològica amb diverses fases entre els anys 2006 i 2007 per tal de determinar l'existència o no de restes arqueològiques en el subsòl i en cas que es documentessin, d'avaluar l'afectació sobre aquestes. La intervenció consistí en la excavació de 17 rases que cobrien tota la superfície del solar, intentant arribar al terreny natural. Els sondejos realitzats en aquest solar van permetre documentar les restes d'una àrea d'ocupació d'època romana republicana o ibèric final en què s'ha identificat un possible fons de sitja i dos murs. El material arqueològic recollit va ser molt escàs: restes de material constructiu (tègula i ímbrex) així com alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana. Amb les troballes efectuades es pot establir l'existència en aquest indret d'un establiment rural d'època iberoromana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recollits, es pot establir entre els segles II i I aC. | 08029-96 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | 41.5247800,2.3973000 | 449716 | 4597191 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41866 | Rellotge de sol Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-cot | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de 48 rajoles, que formen un rectangle de 6x8 rajoles. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànies, persenta un cercle en el que hi ha les línies horàries de 6 a 5, en xifres romanes. Sobre aqusta esfera un gran sol bícrom. Tot el conjunt es troba emmarcat per una sanefa. Presenta una orientació Sud-Est. És del tipus vertical declinant. | 08029-127 | Carrer Riera d'Argentona, 18 | 41.5248400,2.4201600 | 451623 | 4597184 | 1988 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 1200. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41764 | Ca l'Escarramant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVIII | L'aparença d'aquesta masia, de línies barroques, no en testimonia el seu origen sinó segurament una reforma. L'estructura de la casa correspon a dos cossos paral·lels a la façana principal, als que cal sumar dos cossos més en sengles laterals, disposats, però, perpendicularment. La casa té planta baixa, planta-pis i golfes, tot i que aquestes darreres només es troben representades en el cos central. La reforma barroca està caracteritzada per la línia de façana, de formes sinuoses, que amaguen l'estructura dels vessants del sostre. Al cos central de la façana trobem una porta similar a una d'arc carpanell, sobre la qual trobem una porta amb balcó al primer pis, i a l'alçada de les golfes una finestra rectangular. Tots aquest elements es troben ressaltats pel fet de trobar-se emmarcats en carreus de pedra granítica. La façana està decorada amb esgrafiats, on destaca el carreuat de la planta baixa. A l'alçada del primer pis, del carreuat neixen pilastres esgrafiades que assoleixen les golfes, Destaca el celler de volta de canó, i els dos safareigs de la part posterior. A nivell botànic cal destacar la presència del pi pinyoner de l'esquerra de la façana, un gran garrofer de força edat, l'olivera així com tres servers a la zona de la bassa (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-11 | Camí Cabrils, 10 | L'estructura barroca pot correspondre a una reforma, i s'ha adduït una antiga inscripció (no conservada) que es trobava en una pedra a la casa (1512) (Escura 2007). | 41.5250100,2.3897200 | 449084 | 4597221 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La tradició oral fa derivar el nom de la casa de la paraula 'esquerra', pel fet que la construí un bandoler al que li faltava aquesta mà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41926 | Escultura 'La Dona Catalana' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-dona-catalana | XX | Escultura que representa una alegoria de la dona catalana, tal i com indica el seu nom. Es tracta de la representació d'una dona asseguda sobre un volum quadrangular, que porta a les mans un pom d'elements vegetals (flors o espigues), reposant sobre la falda. El vestit només es troba insinuat en aquest punt, desapareixent en el tors de l'escultura. Els atributs femenins, ja sigui la seva voluptuositat o pits, estan ben marcats, reforçant la identificació amb la idealització de la dona catalana. El cabell està recollit sobra el cap. | 08029-191 | Plaça Nova | L'obra fou instal·lada en aquest indret l'any 2004, 8 anys després de la mort de l'escultor, òbit esdevingut l'any 1996 a la mateixa vila de Cabrera. Cal ressenyar que Fèlix Albajes s'instal·là a Cabrera a mitjan anys 60 del segle XX. | 41.5251400,2.3941800 | 449456 | 4597232 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41926-foto-08029-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fèlix Albages i Garcia | L'escultura mostra certs trets paral·lelitzables amb l'obra de Manolo Hugué, del qual en fou deixeble, i hi convisqué durant més de quinze anys a Caldes de Montbui. També s'inicià en el món artístic de la mà del pintor Joaquim Mir, i fou membre fundador del Cercle Maillo (1945). | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41771 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu | MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia força reformada amb l'afegitó de diversos cossos a la part posterior, així com a la dreta de la façana. La masia és de tres cossos que es distribueixen en planta baixa, planta pis i golfes, pel que fa al cos central, mentre que pels cossos laterals només presenta dues alçades. El sostre té un teulat a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi trobem el frontó. A la façana hi trobem una porta dovellada, lleugerament excèntrica, i un conjunt de portals i finestres rectangulars emmarcats per llindes i brancals de pedra. A les golfes, ocupant l'espai del frontó, s'hi troben tres finestres d'arc. | 08029-18 | C/ Girona, 30 | La primera referència que tenim és del segle XIV, concretament de l'any 1360 (Modolell 1993), tot i que en la mateixa obra cita posteriorment que el mas es construí al segle XII (Modolell 1993:70). En el fogatge de 1497 trobem a dues persones relacionables amb aquesta propietat. Es tracta de Steve Matheu i Francí Matheu. Ja en el cens de 1553 tornem a trobar referenciat el cognom Mateu, | 41.5255300,2.3921500 | 449287 | 4597277 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41870 | Rellotge de sol de Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca | XX | Rellotge de sol esgrafiat, d'estructura ovalada emmarcada en un rectangle. Es troba a la façana lateral interior de l'immoble. La decoració fora de l'òval, presenta un paisatge esquematitzat de muntanyes núvols i sol. Per sobre de les muntanyes s'obre l'òval, només amb el gnòmon de vareta, sense línies horàries ni xifres. Tot el conjunt emmarcat per una sanefa trenada. Presenta, dessota, però dins la sanefa, l'any esgrafiat: 1935 | 08029-132 | C/ Pare Jaume Català, 9 | 41.5256300,2.3936800 | 449415 | 4597287 | 1935 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41870-foto-08029-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4006. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||||
| 41829 | Ca l'Espanyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyo | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. GARCÍA, J.; ZAMORA, D.. 'La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània Ibèrica'. Laietània. 8. PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per la urbanització posterior | Establiment de tipus rural, que caldria emmarcar cronològicament entre el segle III aC i el I aC. Les estructures documentades corresponen a estructures negatives i d'altres construïdes que es poden seqüenciar en tres fases. De la primera fase es documentaren estructures anteriors a l'hàbitat; l'element més antic és una petita cubeta amortitzada per terra recremada i dos pedres. La segona fase suposà la creació d'una zona d'hàbitat dividida en tres àmbits, dos dels quals estaven relacionats entre ells. L'altre àmbit era un espai obert, de funció encara indeterminada. Pel material d'importació trobat, ceràmica del 'taller de petites estampilles', és possible datar aquesta fase del segle III a.C., període ibèric ple. La tercera fase es caracteritzà per una reestructuració de les construccions i un segon ús de l'hàbitat. Era una fase molt arrasada, però es mantenia la divisió de l'espai en tres àmbits. La funcionalitat dels àmbits encara no es pot definir amb exactitud, tot i que una troballa a l'àmbit 1 pot portar a pensar en una funció d'emmagatzematge de cereals. L'àmbit 2 era un espai obert o carrer, en el que els materials associats són ceràmiques campanianes, ceràmica local ibèrica, i tègula i dòlia. Amb tot, es pot datar la fase del segle II - I a.C., en relació al moment de romanització i, molt possiblement, en relació amb el proper jaciment de Can Benet. D'aquesta mateixa època s'han trobat altres restes importants, com el jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu, termes i zona d'hàbitat, que indiquen una gran estructuració urbanística de la zona en aquest moment, abans de la creació de la ciutat d'Iluro, moment en que s'abandonen. El jaciment fou documentat arrel de dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 2003 i el 2005, treballs previs a la urbanització de l'àrea. | 08029-88 | Àrea propera a Cal Conde | 41.5258900,2.3936900 | 449416 | 4597316 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/