Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41838 | Necròpolis de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-ros | FARELL, D. (1994): 'La necròpolis ibèrica de Can Ros (Cabrera de Mar, el Maresme)'. Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i el Maresme, Revista Ilturo núm. 1, Cabrera de Mar. | III-I aC | De les tombes d'incineració no se'n conserva cap traça. | És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975. El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C. L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC. | 08029-97 | Bosc de Can Ros, carrer Ferran el Catòlic | 41.5271300,2.3977700 | 449757 | 4597451 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41828 | Entorn església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-esglesia-de-sant-feliu | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. | X-XV | Afectat severament per la urbanització de l'indret | És molt difícil qualificar l'entitat del jaciment, ja que la urbanització d'aquest indret no permet aventurar-ne gaires dades. Bàsicament la justificació del jaciment és la mateixa entitat i antiguitat de l'església de Sant Feliu, i de les restes d'època medieval que podem suposar que hi havia al voltant del temple. De fet el jaciment fou documentat en base a les informacions de M. Ribas segons el qual l'actual església de Sant Feliu s'aixeca sobre vestigis arqueològics. | 08029-87 | Voltants de l'església de Sant Feliu | 41.5279100,2.3921500 | 449289 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41855 | Turó de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-linfern | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.68. | II-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | És coneguda l'actuació d'activitats furtives que han assolat el jaciment al llarg del temps. Els aficionats de la zona esmentaren que els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes), però no s'ha pogut confirmar la veracitat d'aquesta notícia. El 1984, davant aquest intensa actuació furtiva a la zona i un cop posat en coneixement del Servei d'Arqueologia, es va dur a terme una campanya de recollida de material en superfície . D'entre els materials recuperats en destaquen fragments de ceràmica campaniana calena, àmfora itàlica, àmfora local i nombrosa ceràmica ibèrica tardana. El 1999, amb motiu del projecte de recerca 'Prospecció arqueològica sistemàtica de Montcabrer', es va dur a terme una altra recollida de materials amb la aportació de fragments de materials no documentats fins aleshores, com fragments d'àmfora laietana Dressel 2-4. Per les notícies descrites sembla que les restes respondrien a un assentament ibèric de segon ordre o, més aviat, un lloc de guaita relacionat amb el poblat ibèric de Burriac, des d'on es controlava la vall de Cabrera d'un banda i la vall de Cabrils, no visible des de Burriac, de l'altre. La cronologia de l'assentament estaria relacionada amb el període ibèric final, entre els segles III i I aC. Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas de diverses sepultures de teules, sepultures de parets de pedra, urnes cineràries, sitges i molta ceràmica ibèrica i romana republicana. En el cantó nord i est del cim també es podien observar les últimes filades d'una paret segurament de factura ibèrica que envoltaria el cim del turó i uns forats rectangulars repicats en les roques que coronen el puig. | 08029-114 | Cim del Turó de l'Infern | 41.5279200,2.3807400 | 448337 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41855-foto-08029-114-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41814 | Torrent de Can Boba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-boba | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local. ENIL. Boscos, parcs i jardins de Cabrera de Mar. | Tram d'una torrentera que es troba en la divisòria dels termes de Cabrera de Mar i Argentona. Aquest tram es troba en bon estat de conservació i és marc d'un ric ecosistema on hi proliferen diverses espècies animals i botàniques. L'element més singular del torrent de Can Boba és un eix d'alzines de tamany, port i longevitat considerables. El torrent fa de límit entre els termes d'Argentona i de Cabrera de Mar. Les característiques paisatgístiques de la mateixa i el seu valor paisatgístic fan d'aquesta riera un element característic de Cabrera de Mar. | 08029-72 | Carretera B-502, km. 4 | 41.5347000,2.4105100 | 450826 | 4598284 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41814-foto-08029-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel Torrent de Can Bartrina. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41789 | Torre de Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-norriols-dagell | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Torre de construcció contemporània (1981) que destaca per la senzillesa de les seves línies. Les façanes estan formades per dos murs paral·lels d'obra vista. La coberta és en pendent i està formada per una estructura de fusta de Flandes, sobre les que reposen les teules de formigó combinades amb algunes de vidre Redland amarronades. El paviment exterior i el del garatge és de rajoles col·locades a sardinell. | 08029-47 | C/ Argentona, 82 | 41.5283300,2.4075700 | 450576 | 4597579 | 1981 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cristian Cirici | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41801 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII-XX | Funcional, la font encara està en ús. | Sota la plaça del poble s'obre una volta d'arc rebaixat carpenell, voltat de dovelles de pedra. Presenta una estructura graonada, i està integralment decorat amb rajoles ceràmiques vidrades, amb alternació de motius triangulars de color groc i verd fosc. L'aigua brolla del cap d'un lleó esculpit en pedra, amb broc metàl·lic a la boca del felí. L'aigua devalla sobre un pedrís. A la part frontal s'hi troba una placa commemorativa de l'any 1987 que esmenta que la font és de l'any 1741. Fins fa poc temps la font també estava decorada amb una placa oval ceràmica amb el paisatge de la muntanya de Burriac i el castell, amb una cabra al front, element avui desaparegut. | 08029-59 | Carrer d'Anselm clavé, sota la Plaça del Poble | Tal i com resa la inscripció l'aigua començà a brollar a la font l'any 1741. Sembla que l'aigua venia de l'aqüeducte de Sant Domènec, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5281300,2.3929200 | 449353 | 4597565 | 1741 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41891 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues | COLL, R.; JÁRREGA, R.; PREVOSTI, M.(2005): 'Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona).'. Laietània. 16. FARELL, D.(1993): Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Cabrils. FARELL, D.; PINEDA, O.(2001): 'El poblament prehistòric de Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria. | Diversos | Vandalisme | S'accedeix mitjançant la pista forestal que hi ha al peu del Montcabrer a partir de la qual s'ha de pujar a peu pel vessant sud fins a uns 20 metres del cim. Queda ubicat en un vessant força escarpat, antigament ocupat per una pineda. Es tracta d'un abric en forma de torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó SE, que compta amb dues cambres separades per una gran roca amb funció de pilar natural. Arrel d'una prospecció efectuada a la zona es recuperaren ceràmiques de l'edat de bronze i d'època ibèrica, malgrat no es descarta que provinguin de més amunt. S'ha de dir, també, que és un lloc de difícil accessibilitat i habitabilitat. La visita al lloc permet veure algunes pintures pseudo-llevantines que algú s'ha entretingut en fer modernament. | 08029-153 | Aprop del cim del Montcabrer, vessant sud | 41.5235200,2.3866900 | 448830 | 4597057 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41884 | Necròpolis Vilassar de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-vilassar-de-mar | I-V dC | Afectat severament per la urbanització de l'indret | S'accedeix a l'indret a partir de la carretera N-II, on al seu pas per Vilassar de Mar cal prendre la carretera B-502. La zona del jaciment es troba limitada per la B-502, el carrer d'Enric Granados, el carrer de Colom i el carrer d'Eduard Ferrés. Es tracta d'una àmplia zona urbanitzada que engloba els jaciments antigament coneguts com 'La Tintoreria', 'Rajoleria Robert', 'Teuleria del Torrent del Porxo - La Bòbila' i 'Paret dels Moros - Camí del Mig'. Necròpolis coneguda des d'inicis del segle XX i destruïda arrel de les extraccions de terra que s'efectuaven a la zona de 'la rajoleria' i 'la bòbila'. Es coneix que s'exhumaren més de 160/170 tombes d'incineració i inhumació amb restes de ceràmica ibèrica, la tipologia de les quals era diversa, taüts de fusta (es conserven els claus), sepulcres de tègula, urnes cineràries en fossa i enterraments d'àmfora. En aquesta zona es constatà també la presència de parets i paviments d'opus signinum, així com dos dipòsits. Pel que fa a les restes de material moble recuperat cal destacar un anell de coure decorat amb ratlles gravades i una balança de bronze, juntament amb restes d' estucs, tres dolis sencers in situ, una cullereta d'os, una campaneta de bronze, un fragment de capitell, una fulla de destral de ferro, tessel·les de marbre, una sivella de cinturó de bronze i una altra que representava a dos dofins. Entre el material ceràmic en destaquen la ceràmica grisa ibèrica, ceràmica campaniana B, àmfora tarraconense (Pascual 1, Dressel 2-4 i 20 o 25) i la terra sigil·lada Clara A, B, C i D. No s'efectuà cap intervenció arqueològica a la zona fins el 1987, quan es va dur a terme una delimitació del jaciment i un seguiment de màquines, descobrint-se noves evidències de dipòsits d'opus signinum i força material ceràmic datable d'època imperial ( segles I-IV dC.). Malauradament no es va poder excavar en extensió la totalitat de la zona. Posteriorment s'obtingueren noves dades en relació a l'àrea de necròpolis arrel les intervencions realitzades, amb motiu de la construcció de la nova piscina municipal, en els terrenys que hi ha entre el torrent del Porxo i la carretera de Vilassar de Mar - Argentona (B-502). Amb la primera, el 1988, es documentaren un total de 63 enterraments la tipologia variable; sepulcres en fossa, en tegulae a doble vessant, en caixa de tegulae (algunes amb taüt), fossa amb coberta de tegulae i en àmfora (infantils), datables en època tardoromana ( segles IV-V dC). Durant la segona intervenció, entre els anys 2000 i 2001, es documentaren 42 enterraments més, on a més de les tipologies funeràries documentades a la primera intervenció, s'evidenciaren dos nous tipus: en caixa de tegulae de secció quadrangular amb cobriment de teula plana (colmatat en alguns casos amb picadís de pedra, fragments de tegulae i morter de calç), i en caixa d'obra, amb petits fragments de tegulae, pedres i morter de calç, i amb coberta del mateix tipus, datades en el mateix període que a la campanya anterior ( segles IV-V dC). El total d'enterraments documentats en aquestes dues intervencions assoleix un nombre de 105 inhumacions, les quals han de ser afegides a les conegudes amb anterioritat. En el control de l'excavació de les sabates de fonamentació per a un poliesportiu municipal el 2010 es van documentar diversos materials arqueològics. En 9 de les 20 sabates excavades els resultats arqueològics van ser positius. | 08029-146 | Zona del Pla del Molí, termenejant amb Vilassar de Mar | 41.5113300,2.3968600 | 449669 | 4595698 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Rajoleries Robert, La Bòbila, Paret del Moro o la Tintoreria.La major part del jaciment es troba dins el terme de Vilassar de Mar, i només tangencialment pot ser que entri en terme de Cabrera. Degut a la urbanització de tota aquesta àrea és probable que no quedi cap resta del jaciment.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):Amb les dades obtingudes es pot afirmar que en aquesta zona es conserven les restes de diferents àmbits delimitats per murs construïts amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i restes de material constructiu (tegulae, imbrex). Les restes ceràmiques més importants són d'àmfores (sobretot de producció local, amb alguns fragments d'africana, bètica i itàlica) i dolia. La ceràmica d'importació és escassa, però permet establir una cronologia de construcció (fragments de ceràmica de cuina africana en el terraplè de construcció situen les estructures a partir del segle II dC) i amortització (segles IC-V dC). El 2011 es va dur a terme una altra campanya de curta duració que no aportà dades noves ni sobre la funcionalitat ni sobre la cronologia dels espais.Les restes localitzades es van cobrir indefinidament, i es canvià el projecte constructiu per tal de no afectar-les.Les troballes efectuades de manera fortuïta i fruit d'intervencions arqueològiques permeten establir l'existència d'una gran àrea de necròpolis en aquesta zona a tocar d'una vil·la de la qual s'han documentat estructures muràries, paviments i dipòsits. La cronologia de la necròpolis, i per extensió de la villae, abasta un període molt ample donada la diversitat dels ritus funerari -incineració i inhumació-, la diversitat tipològica dels enterraments i les característiques dels materials associats, abastant, des del canvi d'era fins el període tardoromà. Es podria establir una seqüència d'ocupació del territori en sentit sud-nord per la necròpolis; si bé les troballes d'enterrament d'inhumació s'efectuaren a la zona de la rajoleria, al sud dels jaciment, les tombes més tardanes queden ubicades a l'emplaçament actual de la piscina municipal, a la zona nord.La visita a l'indret no permet la documentació visual de cap tipus de resta ni material arqueològic en superfície donada la densa urbanització de la zona.Arran de les obres de construcció de dues noves pistes de pàdel annexes a la Piscina Municipal de Vilassar de Mar, en les parcel·les compreses entre la Carretera d'Argentona, l'Avinguda Arquitecte Eduard Ferrés i el Camp de Futbol, va ser necessari la realització d'un nou control arqueològic l'any 2013.Aquest espai quedo inclòs dins del perímetre d'afectació del jaciment de la necròpolis de Vilassar de Mar. Els resultats obtinguts en l'anivellament i en la realització de les 8 rases de fonamentació de les 2 pistes de pàdel varen ser del tot negatius. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41852 | Santa Margarida de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera | DDAA (1977): 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BENET, C.. 'La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. A: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona: Genralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. p.53-63. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. p.31. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.187-192. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. 'Santa Margarida de Cabrera, casa de deodades'. Actes de la I Sessió d'Estudis Mataronins.. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. 'Una esglèsia mossàrab al Maresme'. Almanac del Diari de Mataró. p.323-324. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25, 31, 59 - 62, 99, 112. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.86. RIBAS, M.. Orígens i fets històrics de Mataró.. Mataró: Impremta Minerva, 1934. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Bastulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.54. | IIaC-VdC | No s'observa cap resta conservada | Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment. A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base. Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, 'lucente' i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols. El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana. El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions. | 08029-111 | Camps al voltant del mas de Santa Margarida | 41.5187600,2.4147000 | 451163 | 4596512 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41830 | Forn de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-ros | XVI-XVIII | No localitzat. | Restes malmeses d'un forn, que podria ser de cocció ceràmica i segurament és de planta circular i presenta un estat de conservació força precari, actualment parcialment cobert de vegetació. No es pot precisar la cronologia malgrat que diverses fonts el citen com a modern. El forn queda ubicat en un marge que hi ha al nord de la masia de Can Cuyàs, en uns camps que actualment resten erms. | 08029-89 | Marge d'un camp a llevant de Can Tatay | 41.5334600,2.3996900 | 449922 | 4598153 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41871 | Rellotge de sol del carrer Garvat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garvat | XX | Rellotge de sol, de foma gairebé quadrada, emmarcat per faixes on trobem inscrit el lema, amb excepció de la part superior, on el tancament és per una orla vegetal. No presenta línies horaries, amb numeració en xifres romanes, de 8 a 5 (cal advertir de l'error en el número 8, representat per IIX). El gnòmon és de vareta, orientat vers l'oest. El lema és: 'Les hores / passen / profita-les bé' | 08029-133 | C/ Garvat, 10 | 41.5286800,2.3918300 | 449263 | 4597627 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4689.. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41877 | Rellotge de sol carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-sant-sebastia | XX | Rellotge de sol rectangular de 20 rajoles quadrades, en un panell de 5x4 rajoles, a les que cal sumar unes altres 20 de forma rectangular i que constitueixen el marc. El motiu decoratiu principal són sengles núvols als angles superiors, amb un sol al pol, del que surt el gnòmon de vareta. Línies horàries a les hores, de 4 a 2, en xifrres aràbigues. Orientació sud-est. El rellotge presenta un lema en forma corvada just sota la vareta: És hora de ser feliç. | 08029-139 | C/ Sant Sebastià, 18 | 41.5270100,2.4023200 | 450137 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4708. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41867 | Rellotge de sol de Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-viver | XX | Rellotge de sol obrat en pols de marbre, de forma ovalada dins un marc rectangular. El conjunt es troba emmarcat per quatre estrelles de sis puntes a cadascun dels angles del rellotge. El motiu principal del rellotge és un sol al pol. Les marques horàries a les hores, de les 7 a les 6, en xifres romanes. A la línia de les 12 del migdia t´una decotació de tres cercles. Les línies horàries són sagetes que surten del centre (sol). Presenta una inscripció a la part inferior amb la data de l'any: MCMLXXIV. El rellotge presenta una orientació sud-oest. | 08029-128 | Camí de Santa Elena, 30 | 41.5344800,2.4027200 | 450176 | 4598264 | 1974 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2934. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41865 | Rellotge de sol del carrer Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-riera | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de rajoles quadrades, que formen un rectangle de 3x4 peces. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànis, mostra una escena d'esbarjo musical, emmarcada per garlandes vegetals. Al centre el sol al pol. Línies horàries de 6 a 6, en xifres romanes. Presenta el lema en llatí 'tempus fugit'. | 08029-126 | Carrer Riera, 80 | 41.5285900,2.3905500 | 449156 | 4597618 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2476. | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41866 | Rellotge de sol Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-cot | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de 48 rajoles, que formen un rectangle de 6x8 rajoles. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànies, persenta un cercle en el que hi ha les línies horàries de 6 a 5, en xifres romanes. Sobre aqusta esfera un gran sol bícrom. Tot el conjunt es troba emmarcat per una sanefa. Presenta una orientació Sud-Est. És del tipus vertical declinant. | 08029-127 | Carrer Riera d'Argentona, 18 | 41.5248400,2.4201600 | 451623 | 4597184 | 1988 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 1200. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41869 | Rellotge de sol de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lagusti-0 | XX | Rellotge de sol format per sis rajoles polícromes, que formen un panell rectangular de 2x3, emmarcat per una orla. Aquest petit conjunt destaca per la seva decoració de núvols i el sol (que no es troba al pol del rellotge). Sota aquesta escena trobem les línies horàries, de 6 a 6, en xifres romanes. El gnòmon, de vareta, declina vers el sud-est. Sembla que a l'angle inferior dret hi hagi escrit l'autor. | 08029-130 | Carrer Bixada de l'Església, 16 | 41.5278500,2.3918600 | 449265 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41869-foto-08029-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4698. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41876 | Rellotge de sol Ca l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-larca | XX | Rellotge de sol format per 56 rajoles quadrades, en un panell de 8x7 rajoles, que declina vers el sud-est. Al centre hi trobem un escut amb les quatre barres, sobre el que hi ha dibuixat Sant Jordi i el Drac. De les quatre barres en surt el gnòmon de vareta. Les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 4 a dos quarts de 5. A la part superior el lema: Qui té sol que mes vol', i a la part inferior 'CA l'ARCA - MCMLXXXVII'. Consta la signatura 'Casas', a l'angle inferior dret. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa en relleu. | 08029-138 | Ronda Catalunya, 19 | 41.5108600,2.3988400 | 449834 | 4595644 | 1987 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Casas | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4699. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41870 | Rellotge de sol de Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca | XX | Rellotge de sol esgrafiat, d'estructura ovalada emmarcada en un rectangle. Es troba a la façana lateral interior de l'immoble. La decoració fora de l'òval, presenta un paisatge esquematitzat de muntanyes núvols i sol. Per sobre de les muntanyes s'obre l'òval, només amb el gnòmon de vareta, sense línies horàries ni xifres. Tot el conjunt emmarcat per una sanefa trenada. Presenta, dessota, però dins la sanefa, l'any esgrafiat: 1935 | 08029-132 | C/ Pare Jaume Català, 9 | 41.5256300,2.3936800 | 449415 | 4597287 | 1935 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41870-foto-08029-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4006. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41875 | Rellotge de sol Les Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-les-ribes | XVII-XX | Només es conserva la forma | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Només es pot contemplar la forma rectangular apaisada, i de la decoració pintada bàsicament només es poden veure les línies horàries, a les hores i les mitges hores, que són faixes radials que neixen d'un semicercle a la part superior del rectangle, on trobem el gnòmon de vareta. Declina cap el sud-est. Els números estan completament esborrats. | 08029-137 | Camí del Mig, 17 | 41.5276400,2.4168000 | 451345 | 4597497 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41875-foto-08029-137-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4696. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41873 | Rellotge de sol casa Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-casa-sant-jaume | XX | Conservació testimonial del què havia estat | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Està emplaçat en el frontó arrodonit de la façana, adaptant una forma pertinentment circular. Només se n'insinuen les línies horàries amb les mitges hores, sense que es vegin números. El gnòmon no s'ha conservat. | 08029-135 | C/ Sant Vicenç, 10 | 41.5285900,2.3918000 | 449260 | 4597617 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4690. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41868 | Rellotge de sol de Ca la Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-neus | XX | Rellotge de sol d'autor, que destaca tant pels seus trets com per la poca alçada a la que es troba. Les línies horàries i de declinació solar estan traçades a la paret, sense emmarcar el conjunt, del qual destaquen tres cercles en relleu fora del conjunt principal. Un dels trets principal és el seu lema, que es troba a la part inferior: 'Per primera vegada han aquest mon vas començar a brillar, ningu sap cuan va ser n'hi cuan vas començar tot son calcus i especulacions pero del teu neixament nomes tu pots donar esplicacions. La ciencia s'alaba del seu saber pero ingnota que no es res. On es llavora'ns el saber...? observem l'ho quens domina i sabrem el per que encara no som res' | 08029-129 | Camí de Santa Elena, 1 | 41.5305100,2.4055900 | 450412 | 4597822 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41868-foto-08029-129-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4692. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41757 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 181-182. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Pocs elements queden de la masia que està documentada al segle XV, més enllà de la planta de l'edifici que remet a l'època moderna. En l'actualitat la masia presenta una teulada a quatre vessants, amb un edifici de tres plantes, el darrer dels quals unes golfes, ressenyades per petites finstres. Destaca la presència d'una galeria porticada a l'alçada del primer pis. Aquesta galeria consta d'onze finestres de mig punt i s'hi pot contemplar l'embigat de fusta de sotateulada. A la façana lateral s'hi troba la porta de l'habitatge dels masovers. A nivell paisatgístic cal destacar la presència d'una alzinar i un conjunt de garrofers, així com un magnolier, un nesprer, una poc comú sofora i i una palmera de Canàries, que dóna al conjunt un caire residencial característic de masia d'indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-4 | C/ Barcelona, 11 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Barthomeu Arnau, i també en Pere Arnó. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on aquests cognoms apareixen novament. Totes les característiques primigènies de la masia han quedat emmascarades per una potent reforma esdevinguda a mitjan segle XIX, tal i com resa l'any del rellotge de sol (1861). Ja a mitjan segle XX la casa fou novament restaurada, per l'arquitecte Coderch (1950). En aquesta restauració es convertiren en habitatge pels masovers els antics magatzems. | 41.5261700,2.3911900 | 449207 | 4597349 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol pintat de forma ovalada, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou pintat, el 1861. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4007, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-est, no s'aprecien les marques horàries, gnòmon de vareta amb doble cercle concèntric en el pol, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41805 | El Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Petita capella que es veu passant per la carretera de Vilassar a Argentona. S'hi accedeix mitjançant una graonada que dóna al portal rodó de la capella. Té planta quadrada coberta amb cúpula hemiesfèrica feta de rajol i ceràmica. Façana feta tota d'obra vista amb un interessant ràfec. | 08029-63 | Carretera BV-502, amb l'encreuament amb el camí de Santa Elena | Construïda a mitjan segle XX, aquestes capelles que es localitzen en els camins i són oratoris destinats a pregar-hi en els trajectes que es feien entre els pobles. Moltes d'aquestes capelles, associades a la imatge o al Crist que s'hi venera, han esdevingut veritables punts de devoció, tal i com ho demostren les flors que els ornamenten. | 41.5307900,2.4059200 | 450440 | 4597853 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Capelletes com aquesta encara se'n conserven al camí de Vilassar a Cabrils; a la carretera de Vilassar a Argentona, en passar per Agell, i l'altra, a l'entrada d'Argentona; a Canet, situada a la carretera general, anant cap a Calella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41791 | Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-elena-dagell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 135. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona, pàg. 122-124. | XVI | Petit temple que artísticament cal adscriurte al gòtic tardà. El temple presenta una sola nau de forma rectangular, amb un teulat a dues aigües amb el carener disposat perpendicularment de la façana. La façana principal està dominada per la completa simetria dels seus elements. Trobem al punt central una porta d'arc de mig punt dovellada, i a cada lateral una finestra horitzontal emmarcada per blocs de pedra, d'aparença molt similar a la Capella de Sant Sebastià. En comptes de finestra hi trobem un petit òcul, i sobre el frontó trobem un petit campanar d'espadanya. La volta és de creueria ogival amb voltes quatripartites en els dos primers trams i de cinc parts a l'absis. L'absis és poligonal. A les dues parets laterlas hi trobem tres contraforts a cadascuna de les parets. | 08029-49 | Camí de Santa Elena | Tot i que el terme d'Agell ja es documenta en època altmedieval (950), cal esperar per trobar la primera menció documental del temple, l'any 1236, tot i que un uns primers moments l'advocació del temple no era a Santa Elena sinó a Santa Maria. L'aspecte primigeni del temple s'ha perdut ja que sabem que es reedificà l'any 1576, en part sobre les restes del temple anterior (Modolell 1993: 122). Aquest mateix autor comenta que al temple hi havia hagut un retaule de Jaume Serra i Pere Serra (ca. 1387) que ell va localitzar a la Fundació Amatller. | 41.5343100,2.4043600 | 450312 | 4598245 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41791-foto-08029-49-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El temple està inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA 8362), però l'antiguitat de les primeres mencions al terme d'Agell (s.X) i la construcció del primer temple (s.XIII) han fet que també aparegui en en l'Inventari de Patrimoni Arqueològic (CCAA 18021). Modolell (1993:123) comenta que prop del temple s'hi ha localitzat material ceràmic i enterraments propis del s. III dC. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41808 | Cases de cos del Carrer Pere Pastor núms. 8-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-pere-pastor-nums-8-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Molt a prop d'un altre conjunt de cases de cos trobem aquesta aliniació d'habitatges. Es tracta d'una agrupació de quatre cases de cos amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa, separada per la façana amb una motllura. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc rebaixat i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-66 | Carrer Pere Pastor, núms. 8-14 | Es pot identificar aquest conjunt de cases amb el permís que es demanà a l'Ajuntament de Cabrera l'any 1907 per fer noves construccions al carrer 'Pere Pastó' anom d'Esteve Roldós i Francesc Pallés (Rovira 2006). | 41.5280100,2.3939400 | 449438 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41771 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu | MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia força reformada amb l'afegitó de diversos cossos a la part posterior, així com a la dreta de la façana. La masia és de tres cossos que es distribueixen en planta baixa, planta pis i golfes, pel que fa al cos central, mentre que pels cossos laterals només presenta dues alçades. El sostre té un teulat a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi trobem el frontó. A la façana hi trobem una porta dovellada, lleugerament excèntrica, i un conjunt de portals i finestres rectangulars emmarcats per llindes i brancals de pedra. A les golfes, ocupant l'espai del frontó, s'hi troben tres finestres d'arc. | 08029-18 | C/ Girona, 30 | La primera referència que tenim és del segle XIV, concretament de l'any 1360 (Modolell 1993), tot i que en la mateixa obra cita posteriorment que el mas es construí al segle XII (Modolell 1993:70). En el fogatge de 1497 trobem a dues persones relacionables amb aquesta propietat. Es tracta de Steve Matheu i Francí Matheu. Ja en el cens de 1553 tornem a trobar referenciat el cognom Mateu, | 41.5255300,2.3921500 | 449287 | 4597277 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41772 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat de dos vessants, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. Al cos central no hi trobem golfes, pel que el frontó queda net, i destaca el ràfec de sota la teulada. La façana està presidida pel portal rodó dovellat. Totes les finestres de la façana són rectangulars, emmarcades per pedres, tant les llindes com els brancals. Hi ha fotografies antigues que mostren esgrafiats que també englovaven porta i finestres, així com els angles de la façana, que actualment encara es veuen reforçats amb carreus. Destaca la presència d'una finestra d'arc conopial en un dels laterlas de la casa. El jardí, que cal ressenyar, està fornit per un gran nombre d'arbres dels que cal ressenyar l'eucaliptus, amb una alçada superior als 20 metres, així com el til·ler, el pebrer bord, o els més comuns pinys pinyoners o l'alzina (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-19 | Camí Santa Elena, 18 | Aquest edifici havia estat un antic convent de monges, molt a prop del convent dels camaldencs (Ca'ls Frares). En els fogatges del 1497 i 1553 no apareix cap mas Moreu, i el cognom més proper seria el de Morata i el de Morot que apreixen en sengles censos respectivament. Cal destacar la reforma que en feu l'arquitecte Puig i Cadafalch, segurament a finals del segle XIX, que possiblement també hauria inclòs la tanca exterior. | 41.5344300,2.4049800 | 450364 | 4598258 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Puig i Cadafalch (restauració) | Can Moreu ha estat conegut per altres noms, com Cal Smoking (en al·lusió als propietaris de la fàbrica del paper de fumar), Can Miquel, Can Cassadó, Can Nan i Ca les Monges, en referència a l'antic convent que hi havia hagut.A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, que està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2920. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma ovalada i del tipus vertical declinant. Segons resa la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest,línies horàries de 8 a 6, a les hores i mitges hores, xifres romanes. Presenta un sol al pol'. El seu gnòmon és de vareta, i es troba en molt bon estat de conservació.Fora d'aquest inventari també cal anotar la presència d'un segon rellotge pintat, en el mateix lateral que hi ha la finestra conopial, en mal estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41778 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig | Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 231-232. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 187-188. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana, pel que el frontó no es troba ubicat a la façana principal. L'edifici té tres alçades, planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta darrera planta està caracteritzada per un seguit de finestres rectangulars de mòdul més petit que les de la planta baixa i pis. Les finestres del primer pis són rectangulars, sense que se n'observin ni les llindes ni els brancals de pedra, sinó que estan esboçats en el morter. Les dues finestres dels cossos laterals de la planat baixa són d'arcs rebaixats, en sintonia amb la porta principal. Per altra banda cal destacar que la porta no és d'arc de mig punt ni dovellada, sinó que ens trobem davant d'una entrada d'arc carpanell. A la porta s'hi accedeix per una llargs graons. De la façana sobresurt el balcó del cos central, a l'alçada del primer pis, decorat amb esgrafiats a banda i banda per motius al·legòrics i heràldics. Un d'aquests motius, similar al seu simètric, és un rellotge de sol. Al cantó esquerre de l'edifici s'hi ha annexat un cos de doble alçada amb galeria porticada a l'alçada del primer pis. Destaca també el celler, amb paviments, arcs torals i voltes de mocador originals, que encara conserva el cup i les premses. Cal destacar alguns exemplars de l'arbrat, encapçalats per la palmera de Canàries centenària i el xiprer, un dels més alts de les cases del poble, que a nivell paisatgístic li confereixen un valor afegit. Cal sumar al conjunt l'alzina, que no presenta tronc únic, sinó quatre troncs que surten del sòl (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-25 | Camí Santa Elena, 14 | La primera menció documental que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, apareixen també els Puig (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 apareix en Barthomeu Puig associat a aquesta propietat, tal vegada el mateix Bartomeu Puig de can Puig d'Agell que comprarà la Casa de Cabrera l'any 1531, juntament amb el Castell de Burriac, per a la Universitat (Modolell 1993). En el fogatge de 1553 es torna a esmentar el cognom. Cal ressenyar l'anècdota que recull Modolell (Coll i Modolell 1999: 231-232), en la que expliquen que a la casa hi havia 'l'habitació del pecat' on no s'hi deixava entrar ningú. Segons explica era el lloc que utilitzava la reina Isabel II en les seves visites a Barcelona per trobar-se amb els seus amants. | 41.5335400,2.4033000 | 450223 | 4598160 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2910. Es tracta d'un rellotge pintat, de motiu circular similar a l'esgrafiat a l'altre costat del balcó, i de tipus vertical declinant. Tal i com diu la seva corresponent fitxa, és un rellotge 'molt decorat al voltant, d'orientació sud-oest, línies horàries i xifres esborrades, i en el que possiblement hi havia un sol al pol'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41785 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el sostre a dues vessants, i el carener disposat perpendicularment a la façana, fet que dóna lloc que el frontó es disposi en la façana principal i posterior. El cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), mentre que els cossos laterals estan construïts només amb planta baixa i pis. Cal destacar que el balcó central del primer pis de la façana ha malmès el portal rodó característic de les masies. | 08029-32 | Camí Santa Elena, 2 | No hi ha testimonis documentals de l'antiguitat d'aquesta construcció. Sí que cal destacar l'agrupació de masos en una quadra en aquesta zona d'Agell, format per Can Valls, Cal Rectoret, Can Basora, Can Miralpeix. | 41.5308300,2.4054800 | 450403 | 4597858 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41779 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96-97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes). El teulat és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la planta baixa hi trobem ben centrada el portal rodó dovellat amb sengles finestres rectangulars als cossos laterals, amb llinda i brancals de pedra, cada un d'ells d'una sola peça. A la planta pis destaca la finestra central, rectangular però de factura gòtica, on destaca la nervadura central apuntada i les motllures, a part de trets figurats simètrics a la zona de contacte entre la llinda i els brancals; les dues finestres dels cossos laterals són similars a les de la planta inferior. A les golfes, just sota el frontó, destaca la triple obertura central de capitells llisos i coronament arrodonit, i dues petites finestres rectangulars als cossos laterals. Un element que també sobresurt és el jardí, amb un cuidat ordre, d'estil racionalista. Cal destacar la presència de diferents elements botànics, entre els que s'hi compten les alzines, una figuera, el garrofer, la lagerstroèmia, el magnolier, el nesprer, la noguera, els pins pinyoners o els xiprers (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-26 | C/ Argentona, 58 | La primera referència coneguda que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, on apareixen, entre d'altres, també els Pujol (Modolell 1993). També s'ha publicat, sense esmentar la publicació de referència, que l'origen del mas seria del segle XII (Escura 2007). Cal ressenyar que aquest cognom és absent entre el veïnat d'Agell en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.5266300,2.4065800 | 450492 | 4597391 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41779-foto-08029-26-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La casa compta amb dos rellotges de sol, un a la façana principal, entre el primer pis i les golfes, així com un altre al cos perpendicular adossat a la façana pel cantó dret. Ambdós rellotges estan incorporats a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4956 i 4957. El primer es tracta d'un rellotge pintat de forma rectangular del tipus verttical declinant. Com diu la seva fitxa 'Presenta una orientació sud-est amb les línies horàries de 5 a 3 i xifres aràbigues. Presenta corbes de declinació solar i calendari zodiacal. També presenta un sol al pol, gnòmon de vareta'. El rellotge destaca per presentar un tema a la part superior: Jo sense sol tu sense fe no valem res. El segon rellotge és més original, respecte dels rellotges de Cabrera: és del tipus habitual vertical declinant, però té una forma de quart de circumferència i una forçada orientació oest. Tal i com diu a la seva fitxa 'les línies horàries de 12 a 7, traços més curts per a les mitges hores, amb xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta'. Presenta una inscripció de la seva data: Dia 13 de mayo Año de 1859.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41773 | Ca n'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i dues alçades, planta baixa i planta pis. La teulada és a dues aigües, i el carener no és perpendicular a la façana, fet pel qual no trobem el frontó a la façana principal, sinó a les laterals. A la façana principal hi trobem el portal rodó dovellat, així com les finestres, dues a la planta baixa i tres al primer pis. Totes aquestes finestres són de forma rectangular, amb llindes i pedres que les emmarquen. Adossat al cantó de llevant de la façana trobem un cos adossat de dues alçades, en el que a la planta pis s'hi construí una galeria porticada. Al costat d'aquesta galeria trobem un exemplar de xiprer de força edat, i perfil diferent al de la façana; ambdós representen l'hospitalitat comunment associada a les masies. El conjunt de l'arbrat es complementa amb tres pebrers bords i una palmera de Canàries, associada als indianos, tot i que d'una talla mitjana que nol li confereix encara un aspecte típic de l'associació d'aquest arbres amb les masies (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-20 | Camí Can Segarra, 26 | En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb aquest. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la forma Oriols com Orriols. | 41.5299100,2.3916900 | 449252 | 4597763 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha el restaurant Papageno, | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41774 | Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols-dagell | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192-193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de tres cossos de tipus basilical, amb el cos central més elevat i l'únic que presenta tres alçades, amb les golfes i el frontó. La teulada és a dues aigües. D'aquest pis superior destaquen les tres finestres de les golfes. Els cossos laterals presenten planta baixa i planta pis. A la façana hi trobem el portal rodó dovellat, amb totes les finestres de forma rectangular (exceptuant les de les golfes). Aquestes primeres finestres estan emmarcades per llindes i brancals de pedra, mentres que les del pis superior ho estan per maons o mitjanes. | 08029-21 | C/ Argentona, 82 | La primera cita documental cal remuntar-la a l'any 950, en un document de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (Modolell 1993). En aquest document de compravenda es referencia el terme d'Agell i d'Orriols, fent plausible l'existència d'un mas. Seria, sens dubte, una de les referències més antigues de la població. En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb el mas Orriols d'Agell. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la Forma Oriols com Orriols. La importància d'aquesta masia es posa de relleu en un capbreu de l'any 1552, on Esteve Orriols manifesta que té 32 peces de terra. Un fill d'aquesta casa, Francesc Orriols i Pons, catedràtic de Medicina, fou també Conseller en Cap l'any 1706, i l'any següent fou nomenat ciutadà Honrat pel rei Carles III. | 41.5290100,2.4078200 | 450597 | 4597654 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41774-foto-08029-21-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41760 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 178-179. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de planta basilical formada pels característics tres cossos on les crugies són perpendiculars a la façana principal. Els elements arquitectònics de la façana tenen un aspecte historicista, imitant les dovelles originals en el cas de la porta decorada amb arquivolta, o les finestres d'inspiració gòtica. Aquest cos central segueix una distribució de planta baixa, i planta pis pel que fa als dos cossos laterals, i del cos central sobresurten les golfes, caracteritzades per tres finestres. Les cobertes són de dues aigües. Posteriorment s'afegí al cos de la masia, pel costat est, la masoveria i magatzem. Cal esmentar els safareigs, així com la pèrgola i l'estany. | 08029-7 | C/ Jaume I, 3 | La referència més antiga al mas Català la trobem documentada a finals del s. XIII, concretament l'any 1294, tot i que hi ha una referència indirecta dos anys anteriors on s'esmenta a Bernat Català com a possible constructor de la casa (Modolell 1993). En el cens de1497 ja trobem a Johan Catalaç esmentat, testimoniant la pervivença de la casa lligada al cognom, fet paral·lelitzable al del fogatge de 1553 quan s'esmenta el cognom Cathalà. El pedagog i escriptor Jaume Català i Comes era fill d'aquesta casa, on fou nat l'any 1867. L'aspecte actual de la casa es deu a l'encàrrec de la família Ordeig, empresaris del tèxtil, a l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó, esdevinguda a inicis del segle XX. | 41.5270300,2.3945700 | 449490 | 4597442 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41761 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia d'estructura senzilla, conformada per un bloc simètric, amb teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, ubicat en l'eix de simetria. La planta de la masia és completament rectangular, morfologia trencada només per l'afegitó d'un cos en la part posterior de l'edificació. La façana està caracteritzada per una porta d'arc rodó dovellada i un pedrís a la planta baixa, tres finestres rectangulars a la planta pis, i una única finestra de morfologia idèntica a les golfes. | 08029-8 | C/ de la Riera, 55 | El nom de la masia ha variat al llarg dels segles. Si cerquem la família Carbonell en els fogatges antics aquest n'és absent per la circumstància que el nom primigeni del mas era Mallol de Baix (Modolell 1993), documentant-se la primera menció a l'any 1401. Ara sí que la forma Mallol ja apareix en el cens de 1497, sota el nom de Mayol de Vayl o Fanci Mayol, tot i que pot fer referència al mas de Mallol de Munt. En el fogatge de 1553 el cognom Mallol ens torna a aparèixer, en aquest cas en dues ocasions. Sembla que el nom de Carbonell el prengué d'una de les seves propietàries, Marianna Carbonell, filla dels Bartomeu, propietaris de Mallol de Baix. A mitjan segle XX, la propietat fou venuda a Avel·lí Serra, que n'era masover. Aquest és el motiu pel qual també es coneix Can Carbonell com a Ca n'Avel·lí. | 41.5282300,2.3902900 | 449134 | 4597578 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut com a Ca n'Avel·lí.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41755 | Ca l'Aimeric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laimeric | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 212-214. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. | XV-XVII | Masia amb teulada de triple vessant, tot i que des de la façana només s'observa com cau a dues aigües. El carener no està ubicat en l'eix de simetria de la façana, com si ho exemplifiquen la porta i la finestra principal. La porta està dovellada, amb 13 dovelles, i s'accedeix a la mateixa mitjançant una escala de cinc graons. La finestra principal és gòtica, d'arc conopial, amb sengles capitells decorats, destacant-ne motius amb arquets, arabescos i antropomorfs. L'altra finestra rellevant de la façana ja és característica del segle XVII, rectangular, amb ampit, i emmarcada per carreus. Algunes finestres tenen festejadors a l'interior. Des de la façana també s'observa com els angles de la casa estan reforçats amb carreus de pedra. Des de la façana s'observen tres cossos, mentre que la part posterior està formada per dos. | 08029-1 | Carrer Corredor, 6 | Hi ha un document de l'any 1387 on Pere Eimeric ven a Pere Costa un cens sobre el seu mas Eimeric. En el fogatge de 1497 trobem documentat un Benet Aymarich, foc també present en el fogatge de 1553. | 41.5335800,2.4008600 | 450020 | 4598166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa s'hi troben coberts i corrals.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41759 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175-177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Masia amb teulada a dues vessants, de tipologia perfectament simètrica, amb el carener centrat. S'accedeix a la mateixa per una portalada d'accés, que dóna al barri. L'edifici presenta un cos de tres alçades amb planta baixa, pis i golfes. A la façana presenta una porta d'arc de mig punt dovellada, amb pedrís al cantó dret. A la finestra principal, just sobre la porta, se li ha afegit un balcó. Presenta dues finestres d'arc conopial, reminiscències del període gòtic, tot i que el primer mas podria ser anterior, pel que se'n desprèn de la documentació. Cal destacar també que la masia originalment estava esgrafiada, tot i que avui es conserva emblanquinada. A nivell paisatgístic tot el conjunt es veu enriquit amb alguns exemplars botànics, com la monumental noguera, el til·ler i la figuera, que en milloren l'aspecte del conjunt (Rovira i Vinyals 2005). Del conjunt cal ressenyar la presència d'un til·ler, un lledoner (el de més capçada del terme) i un pebrer bord (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-6 | Cm. Font Picant, 1 | La primera menció al mas és de l'any 1289 (Modolell 1993), quan pertanyia la casa a Arnau Valromanes i el cedeix a Guerau de Canal, de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. En el fogatge de 1497 trobem En Canal, que cal correlacionar amb el propietari d'aquest mas. Aquest cognom segueix essent present en el fogatge de mitjan segle XVI (1553). | 41.5301500,2.3884800 | 448984 | 4597792 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda per Can Miralles. Pel que fa a la presència de rellotges de sol aquesta masia té la particularitat de comptar amb la presència de dos exemplars, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4008 i 4009. Pel qua fa al primer, no es troba a la façana principal, sinó que ho fa a la paret orientada a sud-est. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinantl'estat de conservació del qual no permet fer-ne gaires atribucions. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4008 resa 'no s'aprecien marques horàries ni cap rastre d'ornamentació, gnòmon de vareta, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'.Pel que fa al segon exemplar, aquest es troba ubicat a la façana principal i sembla un rellotge posterior al primer. Es tracta d'un rellotge semicircular sobre un marc rectangular, del tipus vertical declinant, on destaca la doble data de 1903-1942. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4009 comenta 'orientació sud-oest, marques horàries a les hores de les 8 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, gnòmon de vareta amb un sol al pol, en la part superior una cinta on es llegeix 1903-segle XIII-1942. En la decoració hi apareixen dos galls en la part inferior i motius florals, rellotge d'autor, ben conservat'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41787 | Mas Terrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrillo | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 198-199. | XIX-XX | Malgrat el nom faci referència a un mas o masia l'aparença actual de l'edifici l'allunya d'aquesta realitat. En l'actualitat el Mas Terrillo és un casal de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Destaca principalment pels esgrafiats d'estil clàssic de la façana, realitzats entre els anys 1943-45. S'hi representen columnes jòniques, garlandes i hídries. La teulada és de doble vessant, amb aiguavessos a la façana principal i posterior. L'edifici presenta un cos adossat a l'est en planta baixa, així com una galeria porxada a l'alçada del primer pis. | 08029-34 | C/ Xaloc, 8 | De l'antic petit mas no en queda res. La propietat fou adquirida el 1860 per la família Pérez-Capdevila, i a mitjan segle XX es feu una gran reforma que en configurà l'aspecte actual, obra de l'aquitecte Agustí Borrell Sensat, executada entre els anys 1943-1945. El 1947 es construí la capella de Sant Marçal al costat de la casa, en commemoració del besavi Marcial que n'adquirí la propietat (1860). | 41.5225100,2.3960300 | 449608 | 4596939 | s. XX | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Agustí Borrell Sensat (reforma) | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41793 | Capella de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-vicenc | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Estat ruïnos. Falta tot el sostre. | Les runes de Sant Vicenç poden recordar-nos per la forma a una antiga capella. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un cos annexat al lateral. L'accés a l'edifici és mitjançant un portal rodó ample, i sobre del sostre, que havia tingut un teulat a dues aigües, s'hi troba una petita torreta, a manera de campanar. La morfologia i l'estat ruinós poden fer-nos pensar que estem davant un temple, tot i que la realitat és que són les cotxeres de la propera Torre Ametller. | 08029-51 | Torre Ametller | Construïda en el primer terç del segle XX (Rovira 2006). | 41.5357300,2.4032800 | 450223 | 4598403 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41793-foto-08029-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41824 | Cementiri de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cabrera | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4. RIBAS, M.. 'La Romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blandae'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53. | IaC-IIIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae. | 08029-82 | Terreny erm sobre el cementiri de Cabrera | La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït. | 41.5305500,2.3991600 | 449876 | 4597830 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41879 | Creu de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lavella | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.31. Quaderns d'ús intern, núm. 27. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47. | V-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que coneixem d'aquest jaciment són precàries. Tenim notícies de M. Ribas qui, el 1952, esmenta la localització en aquest indret d'un poblat del que se'n conservarien parets en el pendent orientat al mar i abundant ceràmica, de la qual no especificà la tipologia. | 08029-141 | Indret de la Creu de l'Avellà. | 41.5360900,2.3782800 | 448138 | 4598457 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Termeneja amb Cabrils, pel que part del possible jaciment podria ser d'ambdues poblacions. | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41833 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell-0 | PREVOSTI, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa Laietana, 1981. p.vol I, p. 202, apartat 186. | II-I aC | Parcialment desaparegut | Les evidències arqueològiques documentades en aquest sector de la població es troben citades en les referències bibliogràfiques sota el nom de Can Sala, casa pairal medieval que havia tingut en propietat aquestes terres abans de la parcel·lació urbanística actual. Ara bé, cal tenir present que el nom original de la finca és el de Can Llorell i que el topònim Sala correspon només al cognom de la família propietària de la casa, nom que va prengué Marià Ribas per a relacionar les troballes. Les primeres notícies publicades sobre restes arqueològiques a Can Sala les recull Marta Prevosti al 1981, on esmenta la troballa de ceràmica ibèrica i romana i una moneda ibèrica d'Ilduro, segons una informació facilitada per Marià Ribas que no precisa el lloc concret de localització dels materials. No obstant, les dades precises sobre restes concretament localitzats a Can Sala s'aporten a partir de les intervencions preventives realitzades al 2000 i 2001 a les parcel·les números 4 i 2 del carrer Agustí Vendrell, respectivament. L'any 2000 al solar nº 4, amb motiu de la construcció d'una vivenda, es van localitzar tot un seguit d'estructures a l'angle nord de la finca cobertes per abundants aportacions de sauló de la riera. Les troballes consistiren en dos murs disposats en angle que configuraven una estança, una bossada de material ceràmic identificada com un abocador, i una sitja, que no es va poder excavar ja que s'endinsava en la parcel·la contigua, nº 2. La part de murs i d'abocador que es va excavar va ser molt reduïda donat que les estructures s'endinsaven també en les finques del voltant. Els materials recuperats consistiren en abundants fragments de ceràmica ibèrica de grans dimensions i d'àmfora itàlica tipus Dressel 1A i 1C. La cronologia de tot el conjunt s'establiria entre la meitat dels segle II aC i els inicis del segle I aC, valorant el jaciment com un possible habitat rural o àmbit de magatzematge. L'any 2001, la intervenció arqueològica duta a terme a causa de la construcció d'una vivenda al solar nº 2, no va localitzar cap tipus d'estructures, concloent que l'activitat de la riera les podria haver malmès, a l'igual que el que es va suggerir per les restes dels jaciments de Can Benet i Can Mateu. Els treballs realitzats en 2001 tant sols van lliurar alguns fragments de ceràmica de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. No obstant, els autors esmenten que els rebaixos de terra, efectuats sense control prèviament a la intervenció arqueològica, a la parcel·la nº4, destruirien possiblement altres restes del jaciment. Es tracta així, d'estructures pertanyents a un nou establiment de cronologia republicana a la riba dreta de la riera de Cabrera, seguint la trama semiurbana que dibuixen els jaciments de La Guardiola, Ca l'Arnau, Can Benet i Can Llorell. | 08029-92 | Carrer Agustí Vendrell, 2-4 | 41.5240000,2.3952300 | 449543 | 4597105 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41861 | Turó d'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dorriols | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. MALUQUER DE MOTES, J. ; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILÀ, M. del V. Catàleg provisional dels poblat ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS I BERTRAN, M.. 'Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar)'. Laietània. 9, p.7-17. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47. | VII-IaC | No s'observa cap resta estructural conservada | La zona on estava documentat el jaciment està al sud del nucli urbà. Es tracta d'una zona de bosc i matoll al cim del turó, hi ha unes restes d'una antiga antena de comunicacions. El jaciment es documentà arran de la notícia de Marià Ribas qui, al 1946, va excavar tres sitges d'època ibèrica i romana republicana. L'autor afirmava que va exhumar nombrosos fragments de ceràmica d'època republicana (comuna ibèrica, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, àmfora ibèrica, un as d'Untikesken) amb materials dels segles III i IV aC. (formes Lamboglia 27 o ceràmica àtica decorada amb greques) a més de ceràmiques més antigues, hallstattiques i fetes a mà amb cordons aplicats, que podrien anar fins al segle VII aC. Aquest material va datar les estructures amb la mateixa cronologia que el jaciment de Burriac. A més Ribas (1952) va donar la notícia de que hi havia, una cova, restes de moltes habitacions i grans parets seguint la corba de nivell, aquestes arribaven a unir-se amb el poblat ibèric d'Ilduro, el qual distava un quilòmetre del turó. Al 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va prospectar la zona i es va veure que les úniques estructures visibles pertanyien a margenades d'antics conreus tot i que s'hi van recollir algunes ceràmiques ibèriques disperses. De les altres troballes que en Ribas feia esment, no es varen poder localitzar les sitges i la cova va ser identificada com a una de les moltes coves artificials excavades en el sauló pels pagesos de totes les èpoques, molt comunes en tota la zona del Maresme. C. Ruestes (2002) va efectuar unes prospeccions però no va documentar cap tipus de resta visible a excepció d'algun fragment de ceràmica ibèrica comuna. Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, al cim d'aquest turó, d'un assentament de tipologia indeterminada d'època iberoromana. Cronologicament es pot situar, a partir dels materials recuperats per Ribas entre els segles IV i I aC. | 08029-121 | Cim i vessant del Turó dels Orriols | 41.5383800,2.3944500 | 449489 | 4598702 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El jaciment podria extendre's pel vessant nord, que pertany al terme d'Argentona. En aquesta població està declarat BCIL. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41823 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-0 | PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per les construccions posteriors | La construcció d'una sèrie d'habitatges va comportar el descobriment d'aquest jaciment, l'any 1993. Es documentaren set sitges, amortitzades a final del segle III a.C. o inici del II a.C. També es va poder excavar una edificació de parets de pedres lligades amb morter i arrebossades interiorment amb calç, amb una sèrie de forats oberts al sòl, que s'interpretaren com bases per a sostenir àmfores interpretant aquest espai com un magatzem. La seva construcció es datà en la segona meitat del segle II a.C. Es tractava d'una construcció de tècnica romana, amb l'arrebossat esmentat i amb coberta de tègules. En el marge de llevant, límit de l'excavació i de l'obra, s'apreciava que les restes continuaven en aquella direcció. Per tant cal considerar àrea arqueològica un bon tros més de terreny, per excavar en el futur, en el camp sobre els pisos. | 08029-81 | Entre els masos de Can Rodon i Mas Català | 41.5270400,2.3939300 | 449437 | 4597443 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de: PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41762 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici. Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763. Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador. A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005). | 08029-9 | C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924). | 41.5263600,2.3948900 | 449516 | 4597367 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és 'sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta'. Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent 'orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta.' Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747. | 96|98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml