Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41746 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-25 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Edifici adossat que presenta una distribució de planta baixa i dues plantes pis. Al capdemunt, un alçat amaga l'estructura del sostre, amb una teulada a un vessant que desguassa en un terrat a la part posterior. A la planta baixa trobem una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdós presenten una decoració pintada sobre la porta i finestres de la planta baixa, com si es tractés d'un trencaaigües. | 08029-38 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | Aquesta casa havia estat l'antic hostal del poble. Va ser coneguda pels noms de Can Simon i Ca la Pepeta del Cafè. Al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, apareixen sota l'epígraf de 'Bajo la Plaza', un conjunt de 8 cases (Rovira 2006). | 41.5278900,2.3927600 | 449340 | 4597539 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41754 | Carrer de les Heures, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-heures-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Casa d'autor realitzada per l'arquitecte Normand Cinnamon. Es tracta d'una casa d'una sola planta, amb una superfície construïda superior als 350 m2, en una parcel·la d'unes dimensions a l'entorn dels 675m2. Destaca per la seva simplicitat i bellesa de línies, d'ordre racional, amb una planta en forma de T. | 08029-46 | Carrer de les Heures, núm. 2 | Casa construïda entre finals dels anys 70 del segle XX i inicis dels anys 80. | 41.5242400,2.3997500 | 449920 | 4597129 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Normand Cinnamon | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41785 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el sostre a dues vessants, i el carener disposat perpendicularment a la façana, fet que dóna lloc que el frontó es disposi en la façana principal i posterior. El cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), mentre que els cossos laterals estan construïts només amb planta baixa i pis. Cal destacar que el balcó central del primer pis de la façana ha malmès el portal rodó característic de les masies. | 08029-32 | Camí Santa Elena, 2 | No hi ha testimonis documentals de l'antiguitat d'aquesta construcció. Sí que cal destacar l'agrupació de masos en una quadra en aquesta zona d'Agell, format per Can Valls, Cal Rectoret, Can Basora, Can Miralpeix. | 41.5308300,2.4054800 | 450403 | 4597858 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41789 | Torre de Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-norriols-dagell | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Torre de construcció contemporània (1981) que destaca per la senzillesa de les seves línies. Les façanes estan formades per dos murs paral·lels d'obra vista. La coberta és en pendent i està formada per una estructura de fusta de Flandes, sobre les que reposen les teules de formigó combinades amb algunes de vidre Redland amarronades. El paviment exterior i el del garatge és de rajoles col·locades a sardinell. | 08029-47 | C/ Argentona, 82 | 41.5283300,2.4075700 | 450576 | 4597579 | 1981 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cristian Cirici | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41810 | Camí dels Contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-contrabandistes | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local (ENIL). Camins de Cabrera de Mar. | Aquest camí s'inicia a mig camí de la pista que comunica l'encreuament entre el ramal que du a la Creu de l'Abella i el del Coll de Burriac. És un sender que té un pendent acusat, entre el rocam, tot i que la zona anomenada 'l'ombra dels contrabandistes', ofereix una part més esplanada, caracteritzada per un alzinar prou tupit, del qual en deriva el nom. El camí, sempre amb acusat pendent, continua fins sota les penyes, on cal grimpar per assolir la part superior de la cinglera. En aquest punt el camí esdevé ara més suau, esdevenint un magnífic mirador sobre la vall de Cabrera. En aquest punt es combina en el paisatge les grans roques amb la vegetació. El camí finalitza a la zona del Turó dels Cirers, i estem a tocar del vessant de Cabrils. | 08029-68 | Encreuament camí de la creu de l'Avellà i el del coll de Burriac | 41.5370100,2.3807500 | 448345 | 4598558 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
| 41811 | Camí de Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-elena-dagell | Camí que mena cap a l'església de Santa Elena d'Agell. Es tracta de la pista que s'ha emprat tradicionalment per pujar al veïnat d'Agell. Avui en dia es troba en bona part asfaltat. Inicialment sortia des del casc antic de Cabrera, arribant fins el el camí de Vilassar a Argentona i va ascendint fins assolir la concentració de cases d'Agell. En aquest punt el camí trenca a mà dreta per arribar al temple. El camí transcendia d'aquest punt i es podia continuar fins a Argentona. | 08029-69 | Veïnat d'Agell | 41.5305300,2.4057400 | 450425 | 4597824 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||||
| 41816 | Ca l'Angusto - Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langusto-can-ricard | <p>VIÑALS, J.. 'Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a Ca l'Angusto (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1995. Patronat Municipal de Cultura.</p> | IV-II aC | Desaparegut | <p>En el marc del Turó dels Dos Pins han aparegut nombroses restes arqueològiques, al marge de la més coneguda necròpolis homònima. La zona considerada com a 'extramurs de l'oppidum de Burriac' ocupa l'anomenat turó dels Dos Pins; el cim i els vessants est i sud. Can Ricard: el lloc en qüestió és davant de Can Ricard, que s'aixeca al sud-oest de Burriac, entre la riera de Cabrera i el torrent del Castell, en un lloc amb bastant pendent. Es coneix que en data indeterminada, en aquest lloc, s'hi van excavar restes d'unes habitacions ibèriques, que no han estat publicades i de les quals s'ignora qualsevol detall. Can Borràs: és ubicat al vessant est del turó dels Dos Pins, en un terreny força pendent. Segons Pujol i García (1982-83), el grup de col·laboradors de Cabrera del Museu Arqueològic de Barcelona van excavar unes habitacions ibèriques en aquest punt. S'ignoren els detalls d'aspecte físic i cronologia. Ca l'Angusto: s'hi arriba per un trencall que es troba a mà esquerra, al final del Camí de Can Segarra. És tracta d'una zona d'un cert pendent, al vessant dret del torrent del Castell on, a finals de març del 1973, en construir-se un pou sec dins la propietat, aparegué una sitja que fou excavada per Josep López i Viñals i Josep Viñals i Cortés. Tot i que contenia materials antics, com una ceràmica àtica de figures roges, les peces més recents indicaren una amortització poc anterior al 100 aC. Torre i establiment ibèric del turó dels Dos Pins: el descobriment del conjunt edilici ubicat a la carena sud fou fortuït, arrel de l'espoliació per part de clandestins el 1986. Per aquest motiu, entre el 1992 i el 1995 s'hi excavà de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions es pogué establir que es tracta d'un conjunt format per dos habitacles separats per una canalització, al costat d'una torre que tallava la canalització. La canalització, d'1'3 m d'amplada per 1 m de fons, estava tallada a la roca i devia tenir una sèrie de forats de pal en relació. Un dels habitacles es subdivideix en tres compartiments construïts en fases diferents. Fora de l'habitacle, una canalització més petita envoltava un del murs. S'hi van distingir fins a cinc fases: La primera, de la segona meitat del segle IV a.C., de quan es data la construcció dels habitatges, amb murs de sòcol de pedra i part alta de tovots, amb sòl de terra trepitjada i llar de foc. La segona, de la qual es documenta una remodelació dels dos habitacles a final del segle IV o primera meitat del III a.C. En aquesta etapa es construí la canalització, possiblement. La tercera és de mitjans segle III a.C., quan s'adossà una nova vivenda al primer habitacle. També es construí la potent torre de planta rectangular, dins d'una trinxera de fonamentació excavada a la roca, d'entre 1'8 i 2'2 m d'amplada i en alguns llocs 2 m. d'altura. El parament és de grans carreus treballats, calçats per altres de més petits, lligats amb calç. Per sobre del sòcol de pedres s'ha conservat part de l'alçat de la torre, d'una barreja de fang i petites pedres a manera de morter. Bona part de la segona vivenda quedà destruïda amb aquesta obra. La torre, que sembla exempta, està situada en un punt des del qual domina visualment la riera de Cabrera, des de l'embocadura fins més amunt del turó dels Dos Pins, probable camí de penetració des del mar. Això fa que els seus excavadors la interpretessin com un punt de guaita i control del territori. La quarta fase, de finals del segle III a.C., suposà la remodelació del primer habitatge. Finalment al primer quart del segle II a.C. s'abandonà el primer habitatge i segurament també es desmantellà la torre. El sector no fou novament ocupat. Un altre lloc on s'efectuaren troballes és sobre el turó dels Dos Pins. Segons informa Josep Viñals, en aquest punt del turó, s'hi va excavar un angle d'una habitació ibèrica, cap a finals dels anys 60, per part de Josep Viñals i Josep López.</p> | 08029-74 | Zona del Turó dels Dos Pins | 41.5321700,2.3869900 | 448862 | 4598017 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41821 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras | <p>MIRÓ,J., PUJOL, J. I GARCIA, J. (1988): 'El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)', Laietania, núm. 4, Mataró. ZAMORA, D. (2006-07): 'L'Oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània ibèrica', Laietania, núm. 17, Mataró.</p> | II-I aC | Diferents estructures no conservades o colgades | <p>Indret de troballa de diferents estructures arqueològiques relacionables amb el poblat ibèric de Burriac, malgrat ser aquesta una zona fora muralles. Un dels elements més destacats és la localització i excavació l'any 1983, del dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac. Aquesta intervenció va venir motiva pels treballs furtius que s'hi havia anat succeint. L'excavació estratigràfica va permetre documentar una interessant seriació cronològica que abarcava des de l'any 100 aC fins el 40 aC.</p> | 08029-79 | Zona de Can Borràs | 41.5338500,2.3867000 | 448839 | 4598204 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'excavació de la cisterna no va comportar l'excavació completa de l'estructura, de la que se n'excavà un quadre de 5x5 metres, calculant un volum de 50 metres cúbics de terra extreta. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||
| 41822 | Can Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonellet | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197. | IIaC-IdC | Desaparegut | Jaciment que es troba desaparegut en l'actualitat. Devem el seu coneixement a Marià Ribas, que documentà parets, trossos de paviment d''opus signinum' i un lacus amb les parets recobertes d''opus signinum'. També trobà diverses peces de 'suspensurae', fet que portà a hipotetitzar Ribas sobre l'existència d'un hipocaust. Juntament amb tot això s'hi van trobar restes de plaques de pissarra, i ceràmica romana comuna, terra sigil·lada, campaniana i un fons amb quatre palmetes. Segons algunes notes del mateix Ribas el 1940 s'hi descobriren més parets, paviments i ceràmica, però tot fou destruït. | 08029-80 | Carretera Vilassar-Argentona, p.k. 3 | 41.5270300,2.4063400 | 450472 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41824 | Cementiri de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cabrera | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4. RIBAS, M.. 'La Romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blandae'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53. | IaC-IIIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae. | 08029-82 | Terreny erm sobre el cementiri de Cabrera | La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït. | 41.5305500,2.3991600 | 449876 | 4597830 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41826 | Cova dels Tres Cercles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-tres-cercles | FARELL, D.(1999): 'Les inscultures prehistòriques de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)', XVI Sessió d'estudis Mataronins, Mataró, pàgs. 8-14. | Gravats en la base granítica d'un abric a la Cova dels Tres Cercles, trobem la inscultura gravada de tres cercles concèntrics i un motiu triangular. L'any 1991 ja s'havien localitzat a la zona materials ceràmics fets a mà, però no fou fins l'any 1998 que es trobaren els motius gravats. Aquests motius abstractes són habituals entre les comunitats del Calcolític i l'edat del Bronze. | 08029-84 | Vessant del Montcabrer | 41.5240600,2.3861200 | 448783 | 4597117 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||||
| 41827 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta | DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscriptions romaines de Catalogne IV. Barcino. 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. PREVOSTI, M.. Cronologia i problament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.202. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | I-II | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Ens trobem davant d'un jaciment conegut essencialment per la ceràmica recollida de manera superficial. Actualment la zona es troba molt urbanitzada, excepte uns camps que resten erms entre les cases i la carretera. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa en aquest indret de molts fragments de material ceràmic no descrit, restes de paviment d'opus testaceum i restes molt desfetes de parets. Posteriorment G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà (1984) dugueren a terme un estudi d'un fragment de placa de marbre blanc amb una inscripció, el qual procedia de La Creueta i possiblement pertanyent a una estela que constava de motius decoratius vegetals, i que dataren cap a finals del segle I o més segurament en el segle II. | 08029-86 | Terreny erm darrera la cambra agrària | 41.5231400,2.4016800 | 450080 | 4597006 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41828 | Entorn església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-esglesia-de-sant-feliu | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. | X-XV | Afectat severament per la urbanització de l'indret | És molt difícil qualificar l'entitat del jaciment, ja que la urbanització d'aquest indret no permet aventurar-ne gaires dades. Bàsicament la justificació del jaciment és la mateixa entitat i antiguitat de l'església de Sant Feliu, i de les restes d'època medieval que podem suposar que hi havia al voltant del temple. De fet el jaciment fou documentat en base a les informacions de M. Ribas segons el qual l'actual església de Sant Feliu s'aixeca sobre vestigis arqueològics. | 08029-87 | Voltants de l'església de Sant Feliu | 41.5279100,2.3921500 | 449289 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41829 | Ca l'Espanyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyo | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. GARCÍA, J.; ZAMORA, D.. 'La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània Ibèrica'. Laietània. 8. PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per la urbanització posterior | Establiment de tipus rural, que caldria emmarcar cronològicament entre el segle III aC i el I aC. Les estructures documentades corresponen a estructures negatives i d'altres construïdes que es poden seqüenciar en tres fases. De la primera fase es documentaren estructures anteriors a l'hàbitat; l'element més antic és una petita cubeta amortitzada per terra recremada i dos pedres. La segona fase suposà la creació d'una zona d'hàbitat dividida en tres àmbits, dos dels quals estaven relacionats entre ells. L'altre àmbit era un espai obert, de funció encara indeterminada. Pel material d'importació trobat, ceràmica del 'taller de petites estampilles', és possible datar aquesta fase del segle III a.C., període ibèric ple. La tercera fase es caracteritzà per una reestructuració de les construccions i un segon ús de l'hàbitat. Era una fase molt arrasada, però es mantenia la divisió de l'espai en tres àmbits. La funcionalitat dels àmbits encara no es pot definir amb exactitud, tot i que una troballa a l'àmbit 1 pot portar a pensar en una funció d'emmagatzematge de cereals. L'àmbit 2 era un espai obert o carrer, en el que els materials associats són ceràmiques campanianes, ceràmica local ibèrica, i tègula i dòlia. Amb tot, es pot datar la fase del segle II - I a.C., en relació al moment de romanització i, molt possiblement, en relació amb el proper jaciment de Can Benet. D'aquesta mateixa època s'han trobat altres restes importants, com el jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu, termes i zona d'hàbitat, que indiquen una gran estructuració urbanística de la zona en aquest moment, abans de la creació de la ciutat d'Iluro, moment en que s'abandonen. El jaciment fou documentat arrel de dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 2003 i el 2005, treballs previs a la urbanització de l'àrea. | 08029-88 | Àrea propera a Cal Conde | 41.5258900,2.3936900 | 449416 | 4597316 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41830 | Forn de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-ros | XVI-XVIII | No localitzat. | Restes malmeses d'un forn, que podria ser de cocció ceràmica i segurament és de planta circular i presenta un estat de conservació força precari, actualment parcialment cobert de vegetació. No es pot precisar la cronologia malgrat que diverses fonts el citen com a modern. El forn queda ubicat en un marge que hi ha al nord de la masia de Can Cuyàs, en uns camps que actualment resten erms. | 08029-89 | Marge d'un camp a llevant de Can Tatay | 41.5334600,2.3996900 | 449922 | 4598153 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41831 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola-0 | BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. Programa de la Festa Major de Cabrera de Mar.. DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25. RIBAS. M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96. | IIaC-XIdC | Restes colgades | Conjunt de restes que es poden associar a un únic establiment d'època republicana, troballes que cal relacionar les unes amb les altres, això és, els jaciments del Carrer Agustí Vendrell, 2, Can Benet, Ca l'Espanyó, Cal Mateu, Ca l'Arnau i Can Masriera, llocs situats a banda i banda de la Riera. Jaciment documentat per X. Barral (1978) arrel de la troballa d'un fragment de paviment d'opus signinum incrustat de tessel·les blanques formant un semicercle. La resta d'aquest paviment estava cobert per construccions modernes. Aquest paviment aparegué aproximadament a 1 metre de fondària, juntament amb parets que delimitaven l'habitació per tres bandes i amb materials romans. Les parets corrien en direcció nord-oest / sud-est i nord-est / sud-oest. D'aquest lloc fins la Riera de Cabrera hi havia un empedrat, potser pertanyent al conjunt. Per a la localització exacta del lloc on es trobà el mosaic, durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, fou necessari parlar amb Mn. Raimon Canalies, rector de la Parròquia de Cabrera de Mar, qui fou el descobridor i efectuà el salvament del mosaic. El mosaic es localitzà a la cantonada del carrer Girona, 12, en una torrentera pavimentada, just on hi ha un pal de telèfons. El fragment de signinum recuperat es conserva enterrat al jardí del darrera de l'Església Parroquial de Cabrera de Mar. Una altra paret es va trobar l'any 1999 en fer-se una rasa del gas, prop dels horts de Ca l'Avelino. L'any 2004 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva a la urbanització La Guardiola amb motiu de la construcció de quatre vivendes unifamiliars. Concretament, a la parcel·la numero 5 de la Riera de Cabrera. Als treballs del 2004 es documentaren vàries estructures muràries i estrats arqueològics, alhora que van permetre fer la delimitació del jaciment. En total, es van localitzar 8 murs i una pedra quadrangular, que podria correspondre a un basament. Els murs estaven bastits amb la tècnica de la pedra lligada amb fang; des de grans blocs granítics fins a pedres mitjanes i petites per regularitzar els paraments. Els panys conservats variaven entre 1 i 3 metres, amb amplada d'uns 50 centímetres i alçades entre 30 i 60 centímetres. Es va poder constatar la superposició de murs, situats al mateix nivell o adossats i, com a mínim, amb restes de dos nivells de circulació i/o pavimentació, en diferents àmbits. La primera fase constructiva sembla haver estat amortitzada a mitjans del segle II aC. La segona fase d'edificacions es situaria entre el darrer quart del segle II aC i el canvi de segle; sent amortitzada a finals del segle I aC. Al desembre de 2005 es va produir el rebliment definitiu de les estructures excavades, tot respectant la divisió dels cinc sectors que es van fer a l'excavació. Els panys de mur van ser protegits amb geotèxtil i coberts amb terra. El maig de 2006 es van fer excavacions arqueològiques al carrer Barcelona, motivades per la instal·lació de nous serveis de clavegueram, de recollida d'aigües pluvials i de conduccions de gas on s'ha evidenciat, que el traçat dels jaciments antics no es corresponen amb la urbanització moderna del sol i, per tant, que el jaciment de Ca l'Arnau té continuïtat al nord pel sector de La Guardiola; així com s'estén al sud per Can Benet. Les troballes consisteixen en habitacions i magatzems pertanyents a dos moments cronològics: entre el segle II aC. I el segle I aC. Les estructures es van protegir amb una tela especial i cobertes amb sauló i al damunt s'instal·laren els serveis sense destruir cap resta. | 08029-90 | Per sobre de Ca l'Arnau | 41.5274200,2.3907800 | 449174 | 4597488 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | (Continuació descripció): Els jaciments coneguts amb els noms de carrer Barcelona i Carrer Girona, en realitat són expedients d'intervenció arqueològica que corresponen al jaciment de La Guardiola.Durant el mes de gener de 2007 es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva en l'immoble situat en el número 6 del carrer Girona del municipi de Cabrera de Mar. La intervenció vingué motivada pel projecte de reforma en l'habitatge unifamiliar existent.Les tasques realitzades consistiren en el control dels rebaixos (30 cm.) necessaris per a la col·locació d'una planxa de formigó prevista per al nou habitatge.En el transcurs dels rebaixos es detectaren quatre estructures negatives tipus sitja, algunes parcialment destruïdes per la construcció dels fonaments de l'anterior habitatge. A part de les estructures negatives també es localitzà un fragment de mur pertanyent a algun hàbitat relacionat amb les sitges, i un estrat situat en tota la banda est de la finca, d'un color més fosc amb carbons i abundant material arqueològic.Les restes arqueològiques documentades permeten establir dos moments d'ocupació de l'espai en el temps; en primer lloc, existí un hàbitat corresponent al segle I aC, que s'identifica en dues de les sitges i l'abundant material recollit en la part est de la parcel·la, relacionat amb el mur.En segon lloc, les altres dues sitges estan apareixen amortitzades amb materials d'època altmedieval, entre els que es reconeixen ceràmiques comunes altmedievals de cuina oxidades i reduïdes (segles VIII - IX) i ceràmiques comunes altmedievals espatulades oxidades (segles IX - XI).Amb data de gener de 2007 a la parcel·la situada al carrer Girona núm. 4, dins el terme municipal de Cabrera de Mar, es va dur a terme una intervenció arqueològica dins aquest immoble, consistent en la comprovació de la existència o inexistència de possibles restes arqueològiques dins la parcel·la esmentada.La intervenció va consistir en realitzar un control arqueològic en 9 sondejos efectuats per tal de col·locar les fonamentacions de 9 pilars. Amb el control arqueològic dels sondejos efectuats al núm. 4 de carrer Girona es pogueren localitzar estructures corresponents a un hàbitat d'època iberoromana, un retall, el mateix que es va documentar a l'immoble adjunt del núm. 6 del mateix carrer. | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41832 | Can Joan Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-llado | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.196. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana.. 4, p.324. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | III-I aC | Parcialment destruït | Jaciment documentat per M. Ribas al 1933, quan arrel d'unes obres que s'efectuaven hi aparegueren restes de parets, paviments i molta ceràmica feta a torn i àmfores. Posteriorment, el 1940, feu referència a la notícia que en fer noves obres hi descobriren moltes altres parets i paviments que foren destruïdes. Finalment el mateix Ribas (1952) assenyalà el lloc com un indret on es trobaven sepultures i restes indeterminades. Durant les obres de construcció de l'autopista C-32, malgrat es trobaren ceràmiques ibèriques es realitzaren unes rases amb resultats negatius en quant a la detecció d'estructures. El 1998, en fer rebaixos a la zona de la riera d'Agell aparegueren més materials ceràmics que semblaven pertànyer a l'ibèric ple. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements, tant les estructures com els materials ceràmics, amb un establiment rural, que tindria en aquest cas, una àrea de necròpolis vinculada. L'escassetat de les descripcions e les estructures no permeten establir si aquestes eren ibèriques o de tècnica clarament romana. La cronologia de l'establiment abastaria, probablement, el període de l'ibèric ple i final. | 08029-91 | Parcel·la entre la Riera d'Agell i Can Joan Lladó | 41.5246200,2.4084500 | 450646 | 4597166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41833 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell-0 | PREVOSTI, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa Laietana, 1981. p.vol I, p. 202, apartat 186. | II-I aC | Parcialment desaparegut | Les evidències arqueològiques documentades en aquest sector de la població es troben citades en les referències bibliogràfiques sota el nom de Can Sala, casa pairal medieval que havia tingut en propietat aquestes terres abans de la parcel·lació urbanística actual. Ara bé, cal tenir present que el nom original de la finca és el de Can Llorell i que el topònim Sala correspon només al cognom de la família propietària de la casa, nom que va prengué Marià Ribas per a relacionar les troballes. Les primeres notícies publicades sobre restes arqueològiques a Can Sala les recull Marta Prevosti al 1981, on esmenta la troballa de ceràmica ibèrica i romana i una moneda ibèrica d'Ilduro, segons una informació facilitada per Marià Ribas que no precisa el lloc concret de localització dels materials. No obstant, les dades precises sobre restes concretament localitzats a Can Sala s'aporten a partir de les intervencions preventives realitzades al 2000 i 2001 a les parcel·les números 4 i 2 del carrer Agustí Vendrell, respectivament. L'any 2000 al solar nº 4, amb motiu de la construcció d'una vivenda, es van localitzar tot un seguit d'estructures a l'angle nord de la finca cobertes per abundants aportacions de sauló de la riera. Les troballes consistiren en dos murs disposats en angle que configuraven una estança, una bossada de material ceràmic identificada com un abocador, i una sitja, que no es va poder excavar ja que s'endinsava en la parcel·la contigua, nº 2. La part de murs i d'abocador que es va excavar va ser molt reduïda donat que les estructures s'endinsaven també en les finques del voltant. Els materials recuperats consistiren en abundants fragments de ceràmica ibèrica de grans dimensions i d'àmfora itàlica tipus Dressel 1A i 1C. La cronologia de tot el conjunt s'establiria entre la meitat dels segle II aC i els inicis del segle I aC, valorant el jaciment com un possible habitat rural o àmbit de magatzematge. L'any 2001, la intervenció arqueològica duta a terme a causa de la construcció d'una vivenda al solar nº 2, no va localitzar cap tipus d'estructures, concloent que l'activitat de la riera les podria haver malmès, a l'igual que el que es va suggerir per les restes dels jaciments de Can Benet i Can Mateu. Els treballs realitzats en 2001 tant sols van lliurar alguns fragments de ceràmica de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. No obstant, els autors esmenten que els rebaixos de terra, efectuats sense control prèviament a la intervenció arqueològica, a la parcel·la nº4, destruirien possiblement altres restes del jaciment. Es tracta així, d'estructures pertanyents a un nou establiment de cronologia republicana a la riba dreta de la riera de Cabrera, seguint la trama semiurbana que dibuixen els jaciments de La Guardiola, Ca l'Arnau, Can Benet i Can Llorell. | 08029-92 | Carrer Agustí Vendrell, 2-4 | 41.5240000,2.3952300 | 449543 | 4597105 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41834 | Can Masriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masriera | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | III-I aC | Colgat | Interessants restes que han permès relacionar algunes de les estructures arquitectòniques amb la façana d'un possible temple. El jaciment localitzat gràcies a una excavació preventiva realitzada l'estiu de 2003, format per diverses estructures murals que s'orientaven en direcció nord-sud, les quals es corresponien a les façanes principals orientades a les rieres, i semblaven pertànyer a edificis que funcionarien segons un eix oest-est. La planta conservada no permetia establir de quants edificis es tractava, però podrien ser entre dos i quatre. El més representatiu era l'edifici central, que tenia adossada a la seva façana una escala d'accés formada per tres graons construïts amb carreus de granit (originàriament n'hi hauria d'haver quatre o cinc). Segons l'equip d'excavació, l'aspecte general de la planta recordava l'estructura porxada de la façana d'un temple clàssic, en aquest cas provist de dues o quatre columnes al davant. Aquestes estructures interpretades com a façana de temple, tenien continuïtat en direcció nord, estenent-se fora de l'àrea d'excavació. Respecte a la resta d'estructures situades més al sud, la seva interpretació era difícil però estaven relacionades estructuralment i cronològica amb la possible façana del temple. La cronologia de conjunt s'establí entre la segona meitat del segle II aC i els inicis del segle I aC., tot i que per sota d'aquestes estructures es va trobar un abocador de deixalles ceràmiques del segle III aC. | 08029-93 | Carrer de la Riera i Pas de la Rectoria | 41.5276800,2.3917600 | 449256 | 4597516 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41836 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-0 | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PREVOSTI, M.. Cronología i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.194. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. | IIaC-IIdC | No s'intueix cap resta estructural conservada | Estructuralment el jaciment documentà les restes de l'angle d'un edifici on es veien tres habitacions pavimentades d''opus signinum'. Aquestes, juntament amb 4 habitacions més, sembla que estaven col·locades al voltant d'una altra de més gran que podria ser un peristil amb un pati al mig. Les parets corrien en direcció sud-oest/nord-oest i eren d'obra de mamposteria. El jaciment fou documentat per M. Ribas (1933) arrel de la localització sobre el cim del turó de ceràmica Ribas (1964) també informà que a l'oest de Can Batlle es conservava un tram de 86 m. de longitud d'un camí romà que comunicava aquest establiment amb la Via Augusta. Es tractaria doncs, d'un establiment rural romà tipus vil·la, a tocar de la Via Augusta, del què es conservaven estructures de la pars urbana -habitacions-, de la pars rustica -forn- i de l'àrea de necròpolis. La cronologia de l'establiment, en relació als materials apareguts, abasta l'època romano republicana i l'alt imperi. | 08029-95 | Entre Can Mora i Can Bessora | 41.5310800,2.4084000 | 450647 | 4597884 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41837 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-del-torrent-de-ca-lignasi-esplai-i-paco-martinez-soria | II-I aC | Desaparegut degut a la posterior urbanització | Amb motiu de la construcció de nous habitatges en aquest solar es va realitzar una intervenció arqueològica amb diverses fases entre els anys 2006 i 2007 per tal de determinar l'existència o no de restes arqueològiques en el subsòl i en cas que es documentessin, d'avaluar l'afectació sobre aquestes. La intervenció consistí en la excavació de 17 rases que cobrien tota la superfície del solar, intentant arribar al terreny natural. Els sondejos realitzats en aquest solar van permetre documentar les restes d'una àrea d'ocupació d'època romana republicana o ibèric final en què s'ha identificat un possible fons de sitja i dos murs. El material arqueològic recollit va ser molt escàs: restes de material constructiu (tègula i ímbrex) així com alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana. Amb les troballes efectuades es pot establir l'existència en aquest indret d'un establiment rural d'època iberoromana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recollits, es pot establir entre els segles II i I aC. | 08029-96 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | 41.5247800,2.3973000 | 449716 | 4597191 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41838 | Necròpolis de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-ros | FARELL, D. (1994): 'La necròpolis ibèrica de Can Ros (Cabrera de Mar, el Maresme)'. Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i el Maresme, Revista Ilturo núm. 1, Cabrera de Mar. | III-I aC | De les tombes d'incineració no se'n conserva cap traça. | És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975. El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C. L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC. | 08029-97 | Bosc de Can Ros, carrer Ferran el Catòlic | 41.5271300,2.3977700 | 449757 | 4597451 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41840 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal | CELA, X.; ZAMORA, D.; REVILLA, V.(2002): 'El Jaciment de l'Hostal (Cabrera de Mar, Maresme)'. Laietània. 13, p.49-67. | II-I aC | Desaparegut per la construcció posterior | Jaciment documentat arrel d'una intervenció arqueològica vinculada a la construcció d'un bloc de vivendes i locals comercials. En el moment de realitzar el rebaix del terreny, en principi sense control arqueològic, es localitzà, en el seu extrem septentrional, material ceràmic i les restes d'un mur. Conseqüentment es va procedir a la neteja del perfil on es podia apreciar un mur, ja que la resta d'estructures foren destruïdes en el moment d'efectuar els rebaixos, i un seguiment que va deixar al descobert una sitja situada al costat est del solar. Aquesta sitja mesurava 1 metre de diàmetre i presentava diversos estrats de rebliment amb materials de mitjans del segle I a. C. Es va documentar, també, un forat de forma rectangular (colmatat probablement pel mur), datable de finals del segle II a.C. i començaments de segle I a. C., i un forat cilíndric de 0,95 metres de diàmetre del que se'n desconeix la seva funcionalitat, datable d'època tardo-republicana. En el marc d'unes obres al centre urbà es localitzaren restes d'un mur associades a material ceràmic, en un indret que cal relacionar per proximitat i cronologia amb el proper assentament republicà de Can Rodon. Conseqüentment es va procedir a la neteja del perfil on es podia apreciar un mur, ja que la resta d'estructures foren destruïdes en el moment d'efectuar els rebaixos, i un seguiment que va deixar al descobert una sitja situada al costat est del solar. Aquesta sitja mesurava 1 metre de diàmetre i presentava diversos estrats de rebliment amb materials de mitjans del segle I a. C. Es va documentar, també, un forat de forma rectangular (colmatat probablement pel mur), datable de finals del segle II a.C. i començaments de segle I a. C., i un forat cilíndric de 0,95 metres de diàmetre del que se'n desconeix la seva funcionalitat, datable d'època tardo-republicana. Així l'excavació va deixar al descobert diverses estructures negatives molt potents, un mur i un nivell d'ús, difícils de relacionar entre ells degut a les condicions en que ha quedat el jaciment, podrien pertànyer a un hàbitat rural amb una cronologia d'entre els segles II i I a.C. | 08029-99 | Sobre el jaciment de Can Rodon de l'Hort | 41.5280100,2.3934000 | 449393 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El jaciment també és conegut pel nom de Pallés Carles.De fet, el jaciment és la projecció cap el nord de Can Rodon de l'Hort. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41841 | Can Parcala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcala | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.62.. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.48. | I-V dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment de característiques estructurals desconegudes, del qual se'n coneix l'existència a través de la recollida superficial de material ceràmic i numismàtic, com ceràmica terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, un fragment de lucerna de disc decorada, un fragment de ceràmica grisa de la costa catalana i una moneda de Valentinià (?) (364-375). El sr. Bagà comunicà aquestes troballes a M. Prevosti, qui diposità les ceràmiques recollides a la fundació Burriac. Probablement es tracta d'alguna zona d'un establiment rural romà, datable com a mínim des de l'època d'August al segle IV dC. | 08029-100 | Al nord de la casa de Can Parcala | 41.5374900,2.4071400 | 450547 | 4598596 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41842 | La Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. | IIaC-VdC | No es veu res en l'actualitat | En aquesta àrea s'han vingut documentat restes materials que comprenen des de l'edat de bronze, de l'edat de ferro i d'època ibero-romana. L'any 2000 es van realitzar els primers sondejos i la topografia del jaciment. El 2002, s'efectuà una intervenció arqueològica d'urgència als terrenys de l'antiga vinya de Cal Xeco. Es va procedir a excavar 5 sondejos per tal de delimitar les estructures, i realitzant-se, posteriorment, una excavació en extensió. Les restes que van aparèixer sembla que formaven part d'un conjunt pertanyent a un assentament agrícola de producció de vi d'època ibero-romana. Dins la part rústica es va documentar una estança delimitada per dos murs escairats en angle recte, molt malmesos, que semblaven formar part d'un torcular. També es documentà la presència de dos àmbits pavimentat amb 'opus signinum' a diferents nivells i mitges canyes en els seus extrems per tal de facilitar el dipòsit líquid en la seva superfície. El més gran presentava un encaix rectangular a l'extrem oest, amb la presència en el seu interior d'una pedra rectangular de suport de la premsa torcular, amb dos encaixos rectangulars per sustentar l''arbor' de la premsa que feia de suport basculant del 'prelum'. Tot el paviment tenia un lleuger pendent cap a l'est per tal de facilitar el recorregut del most resultant del premsatge. L'altre paviment d''opus signinum' presentava una orientació transversal a l'anterior, i tenia la funció de recollir el most i canalitzar-lo cap els recipients d'emmagatzematge. La cronologia de les restes trobades és de la segona meitat del segle I a. C. i la primera meitat del segle I. d. C. La pedra de torculi es va extreure i el dipòsit d''opus signinum' no es va conservar. La resta d'estructures van quedar soterrades amb la nova construcció. El novembre de 2013 es va realtizar una intervenció derivada de la instal·lació d'una conducció de Gas Natural a la finca situada al Camí de la Peirota número 4. S'excavaren dues petites rases de 100x40x80cm arran de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera del carrer. L'altre rasa, es situà paral·lela a l'anterior afectant l'asfalt i amb unes dimensions de 50x50x80cm. El seguiment va donar resultats arqueològics negatius, però s'ha de tenir en compte que on s'obrí la rasa, coincidia amb el traçat de la conducció de gas prèvia, fet que implica que el subsòl ja estava afectat per la canalització primària. | 08029-101 | Terrenys a la confluència del carrer de la Riera i camí de la Peirota | 41.5284800,2.3890500 | 449031 | 4597606 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41843 | Pla Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bona | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.89. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29), p.34. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GORGES, J.G.. Les villes hispano-romaines: Inventaire et problématique archéologique. Paris: Centre National de la Recherche Scientifique, 1979. PELLICER, J.M.. Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró: Feliciano Horta, 1887. p.87 i 247. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'Àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.185-186. RIBAS, M.. 'La romana ILuro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. p.34. | IIaC-VdC | Desaparegut | El jaciment es coneix bàsicament per les notícies antigues que se'n tenen i la informació que se'n desprèn. Actualment no es pot observar cap de les restes constructives que enumera Ribas, ja que foren destruïdes. La primera notícia que esmenta el jaciment prové de la 'Història de Catalunya' de Víctor Balaguer on s'hi assenyala' prop de la casa nova del Sr. José Boter en unes vinyes del Pla 'anomenat Bona' ruïnes d'edificis antics i, en el mateix paratge, conduccions antigues. També parla de 'dos sepulcres amb una arca de plom l'un i de coure l'altre amb ossos barrejats amb cal, que semblava tot recent'. Posteriorment Pellicer (1887) hi descriví els dos sepulcres i 'restos de antiquísimos paredones, pavimentos de almendrado, trozos de tinajas, barros finos, pedazos de mármol que antes servían de enlosado y varios conductos antiguos de agua'. Finalment Ribas en diferents publicacions parlà ja de les restes d'aquesta vil·la, de la troballa d'una estàtua de marbre femenina que fou venuda i de ceràmica fina i de l'existència de mosaics. Gràcies a un dibuix que ell mateix va es coneixen parts de dues habitacions pavimentades d''opus signinum', que apareixien un marge. Al seu costat i al davant hi havia restes d'altres parets que devien dibuixar més habitacions que no s'acabaven de veure clarament. També hi ha dos basaments de columna davant d'una habitació, potser pertanyents a un pòrtic. Tot plegat estava travessat per un desguàs que es superposava a les parets del davant de les pavimentades. Les parets, d'un mig metre de gruix totes elles, corrien en direcció SO-NE. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència en aquest indret de la pars urbana d'un establiment rural romà tipus villae, tal i com demostren les estructures i els elements sumptuaris recuperats al llarg del temps. La cronologia de l'establiment, davant la manca de dades sobre els materials mobles associats s'adscriu, de manera genèrica, a l'època romana. | 08029-102 | Parcel·les entre Can Boix i Cal Valencià | 41.5214500,2.4188800 | 451514 | 4596809 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41845 | Ponent de la Riera de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponent-de-la-riera-de-cabrera | PREVOSTI, M.. Cronología i poblament a l'àrea rural d'Ilduro. [Mataró] I (1981), p.186-187. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.97. | I-II dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Es tracta d'un jaciment documentat per M. Ribas el 1952 arrel de la troballa de fragments de ceràmica romana superficial i restes de parets i de paviment d'opus signinum. Entre la ceràmica hi recollí terra sigil·lada, ceràmica de parets fines, llànties, àmfores, dòlia, tègula, ímbrex, pesos de teler, agulles d'os, tessel·les de marbre blanc, un tros de motllura de marbre i restes de bronze. Cal dir, però, que M. Prevosti situa les troballes al costat de llevant, associant-les amb la vil·la de Pla Bona. Donades les característiques de les troballes, amb estructures conservades i gran quantitat de material ceràmic, es pot establir la presència d'un establiment rural tipus villae del qual és possible que se'n documentessin estructures de la pars urbana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recuperats, quedaria establerta en l'època altimperial romana. | 08029-104 | Parcel·les al Pla de l'Avellà, entre la riera de Cabrera i el Torrent del Molí | 41.5117100,2.4064700 | 450471 | 4595734 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41846 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-0 | IIaC-VdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment documentat exclusivament per les resres ceràmiques superficials, pel que el coneixement estructural i cronològic és prou limitat. Es documentà arrel de la troballa de ceràmiques d'època romana escampades en superfície al cantó nord d'un camí que marxa vers l'est des de la via que porta a la Torre Ametller, per sobre de Can Xacó i per sota de Can Puig. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-105 | Terrenys de Can Puig, entre el camí de Santa Elena i el camí d'Agell | 41.5328800,2.4048800 | 450355 | 4598085 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41850 | Can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala | IIaC-VdC | Segurament destruït per la construcció de cases | Jaciment documentat arrel de la troballa per part de M. Ribas de material ceràmic d'època ibèrica i romà, així com una moneda d'Iluro. Donades les característiques de les troballes es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix queda emmarcada de manera genèrica dins l'època romana. | 08029-109 | Confluència carrer Josep Domènec i Passatge Vinyals | 41.5229800,2.3941900 | 449455 | 4596993 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41852 | Santa Margarida de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera | DDAA (1977): 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BENET, C.. 'La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. A: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona: Genralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. p.53-63. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. p.31. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.187-192. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. 'Santa Margarida de Cabrera, casa de deodades'. Actes de la I Sessió d'Estudis Mataronins.. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. 'Una esglèsia mossàrab al Maresme'. Almanac del Diari de Mataró. p.323-324. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25, 31, 59 - 62, 99, 112. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.86. RIBAS, M.. Orígens i fets històrics de Mataró.. Mataró: Impremta Minerva, 1934. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Bastulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.54. | IIaC-VdC | No s'observa cap resta conservada | Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment. A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base. Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, 'lucente' i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols. El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana. El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions. | 08029-111 | Camps al voltant del mas de Santa Margarida | 41.5187600,2.4147000 | 451163 | 4596512 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41854 | El torrent del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent-del-moli | DD.AA (1977): 'Cabrera de Mar a l'albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modlell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis laietana, 1981. p. 184. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 123). | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix exclusivament arrel de notícies antigues que devem a Marià Ribas. Els indicis apunten a la presència d'un establiment rural d'època republicana, que va perviure fins l'alt imperi. Actualment la zona ha estat profundament terrassada i possiblement la major part de les restes hagin desaparegut en les remocions de terres efectuades en buidar les terres superiors reomplint així les baixes, on si pot haver-se preservat algun vestigi de les construccions antigues. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa de restes de parets, paviments d'opus testaceum i molta terrissa de la que cal destacar ceràmica campaniana, sigil·lada, comuna romana, amb abundància de plats de vora fumada, una àmfora sencera i altres fragments del mateix tipus ceràmic, un pes de teler i vidres. Troballes efectuades per M. Ribas d'estructures muràries, ceràmica comuna romana, àmfora i monedes, al lloc que anomenà 'Horta Mates'. Donades les característiques de les troballes -amb estructures muràries conservades- es pot determinar l'existència d'un establiment rural romà tipus villae en aquest indret, que mai no s'ha pogut ubicar. Diverses prospeccions a la zona han permès constatar la presència molt nombrosa de ceràmica ibèrica i romana en superfície. El 2006 s'efectuà un control arqueològic de les obres d'obertura d'una rasa de 6 km de longitud per a col·locar-hi un cable elèctric de 110 Kv. Malgrat que durant el control es van recollir diversos fragments ceràmics, tots ells localitzats a prop de la Riera de Cabrera, no es van veure afectades restes arqueològiques. | 08029-113 | Riera de Cabrera, sota C-32 | 41.5182500,2.4010400 | 450023 | 4596463 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41856 | Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vehils | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronología i poblament de l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. p.vol. I, p. 202, apartat 184.. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96. | IV-I aC | Parcialment destruït | El mas de can Vehils fou enderrocat i s'hi ha construït torres amb jardins, que han deixat tota la zona sobre el camí, on hi havia hagut la casa, urbanitzada (l'Esplai) i improspectable. En canvi, en els camps de davant de la masia, sota el camí que duu fins a l'urbanització l'Esplai, s'estenen camps erms i de floricultura, tanmateix, on es veu molt bé que han estat anivellats i han creat marges molt alts. Jaciment documentat arrel de la troballa de restes de construccions, molt fragmentades i indeterminades i ceràmica, efectuades per Ribas. Posteriorment, Prevosti en les seves prospeccions, també va veure alguns fragments de ceràmica ibèrica comuna, no excessivament dispersos. Entre els anys 2006 i 2007 es va fer una intervenció arqueològica preventiva als camps situats més a ponent que donaren com a resultat la delimitació d'un grup d'estances d'època romana molt arrasades i també algun fons de sitja situat més al sud. | 08029-116 | Zona de la Creueta, carrer de l'Esplai | 41.5263500,2.3974000 | 449726 | 4597365 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41857 | Veral de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veral-de-bardina | LLEONART, R.. 'Jaciment epicardial del Castellàs o Rocs de Sant Magí a Llavaneres del Maresme'. Laietània. 2-3, p.8-23. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | El jaciment es coneix bàsicament per la recollida superficial de material ceràmic a mà, però la seva poca especificitat tipològica no permet aventurar-se en una aproximació cronològica fiable. Les característiques formals fan que l'adscripció del material calgui portar-la a la prehistòria. Tampoc es coneix exactament a quina mena d'estructura correspondrien. | 08029-117 | Feixa al Mas Terrillo, tallada pel Camí de Bardina, al camí d'accés a Can Basseda | 41.5208200,2.3895500 | 449066 | 4596756 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41859 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-1 | DD.AA. (1977): 'Cabrera de Mar a l'albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. LLEONART, R.; CLARIANA, J.F.. 'Un lacus romà a la finca de Can Xacó, a Santa Elena d'Agell (Cabrera de Mar)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. 3, p.65-67. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197-201. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4, p.324. | IaC-IIdC | Desaparegut | Jaciment documentat per M. Ribas (1932), el qual esmentà l'existència en una feixa al costat mateix de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona, d'un fons de dipòsit romà. En l'excavació del 1977 arrel de les obres de la carretera, aparegué el fons del dipòsit descobert inicialment, i fou excavat per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (R. LLeonart i J. Clariana, 1977). L'estructura presentava un paviment d'opus testaceum recolzat directament sobre el sòl granític i delimitat al nord per una paret de 30 cm de gruix que discorria arran del marge de la feixa superior i comptava amb una pedra de molí granítica. El dipòsit feia 4,25 x 4,25 metres. Al mig del cantó sud hi havia el col·lector de líquids. Els materials trobats en aquesta excavació foren: Campaniana B, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica, clara A, vidrada romana, llànties, ceràmica comuna, una fusaiola, 2 pondis, metalls i vidre. Posteriorment, en una remodelació de la terrassa de conreu les estructures excavades foren destruïdes. Cal pensar doncs, que en aquest indret hi havia un establiment rural romà, que ha desaparegut totalment per la reconversió del terreny en terrasses. La cronologia de l'establiment, en relació als materials associats, quedaria establerta el segle I aC. -II dC. | 08029-119 | Camps de llevant de Can Xacó | 41.5323000,2.4080700 | 450620 | 4598019 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41860 | Zona de sitges del Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-sitges-del-poblat-iberic-de-burriac | <p>ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. GARCIA, J. ; ZAMORA, D.. 'La Vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1993. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96.</p> | IV-I aC | No s'intueix cap resta estructural conservada | <p>Es tracta d'una zonaubicada entre el torrent del Castell i el torrent de St Feliu on s'han fet diferents troballes d'àrees de sitges i estructures d'hàbitat dispers relacionades amb l'oppidum ibèric i emplaçades en una zona on el pendent al sud és més suau que a la zona del poblat. S'han diferenciat diverses zones: Can Rafael Esteban. Al S de Burriac, al costat del camí a Can Borràs, dins de la llavors propietat del Sr.Rafael Esteban. El 1955, quan encara era propietat del Sr. Amadeu López, prop de Can Grandia, varen ser excavades 12 sitges i unes habitacions ibèriques. Ribas hi feu referència. Martí n'estudià quatre (13, 14, 15 i 16). Tot i que els materials de les 4 sitges estaven barrejats, deduí que s'havien amortitzat a mitjan s. I aC. Totes 4 més 2 més que encara resten per excavar, són dins de la propietat esmentada. 3 d'elles, devien estar dins de les habitacions ibèriques, actualment destruïdes, i la quarta, més antiga, sembla que es va escapçar en construir-se l'habitacle. La resta semblen amortitzades en el 1er quart del s. II aC. i no es relacionen amb cap hàbitat. Tres (10, 11 i 12) estaven en el camí que du a Can Borràs, prop de Can Rafael Esteban, i unes altres tres (7, 8 i 9) eren uns 75 m més enllà. Respecte a les habitacions no se'n conserven els materials ni documentació gràfica però sabem que foren amortitzades amb les sitges 13, 14 i 15, cap a mitjan s. I aC. Es tracta de 9 sitges amortitzades cap al 1er quart de s. II aC. i d'uns habitacles relacionats amb 3 sitges, d'època republicana, amortitzats cap a la meitat del s. I aC. Camí de Can Segarra Al sud del poblat, en el Camí de Can Segarra, davant de la casa d'aquest nom, on el camí s'eixampla i dona a una plaça rodona, s'hi van trobar sitges. Membres de la Fundació, informaren que en aquest indret varen aparèixer sitges ibèriques, de les quals no se'n dugué a terme cap documentació ni estudi. També se'n poden observar en el marge d'una torrentera que hi ha més cap el NE, acabat el camí. Finalment, informaren que al nord dels pisos davant de can Modolell, a ponent del camí, també aparegueren sitges, que no es varen documentar. Es tracta de tres àrees més de sitges, que confirmen que tot al llarg del Camí de Can Segarra i els seus voltants, és ple de camps de sitges ibèriques. L'any 2006 una intervenció al número 50 va donar resultats negatius. I l'any 2008 una intervenció al c/Cerdanya, núm. 11 (al nord del camí), també va donar resultats negatius. Can Miralles - Can Modolell. Al nord del poble, entre les masies de Can Miralles (o Can Bartomeu) i Can Modolell, al costat esquerre del camí, s'han trobat sitges. Entre el 1964 i 66, en aplanar-se el terreny, aparegué la primera sitja del conjunt. Posteriorment van aparèixer d'altres, i foren excavades en diverses ocasions, en un total de 14 sitges, fins al 1989. L'abril del 1975 se'n descobriren 2, durant la construcció d'una piscina. La sitja 32 aparegué durant les excavacions de Can Modolell. El 1979 es trobaren 3 sitges més durant unes explanacions. L'estudi de conjunt d'aquest camp de sitges es deu a Pujol i García (1982- 83). Se'ls donà la numeració corresponent, dins de tot el conjunt de la vall de Cabrera. Altres sitges es trobaren en mal estat de conservació (Bonamusa, 1970). El 1968 s'excavà la 24, reutilitzada com a tomba i datada a final del s. III o inici del II a.C. Contenia casc i espasa cèltics, a més de les dues àmfores senceres, diversos vasos i una joia de bronze i pasta de vidre. La resta de sitges havien fet la funció de magatzem. Dues d'elles foren amortitzades entre el 375 i el 300 aC., dues, entre el 275 i 225 a.C. I la resta a partir de l'inici del s. II a.C.. Pujol i García opinen que prop del grup de sitges hi devia haver algun hàbitat, donades les abundants restes de menjar i de ceràmica, per la distància de 500 m del poblat i per la proporció de protocampanianes i àmfores púniques de la Mediterrània central que s'hi va trobar, més elevada que en les del poblat.</p> | 08029-120 | Vessant sud i est del turó de Burriac | <p>Cal esperar els resultats de l'excavació per concretar sobre l'estat de les restes trobades. A causa de les anteriors troballes, es realitza una intervenció preventiva el 2008-2009 en un solar proper del Carrer Sant Vicenç número 8. Les tasques que es duen a terme s'inicien amb l'obertura de 9 rases, amb una màquina retroexcavadora, per determinar l'existència de restes arqueològiques. En obtenir resultats positius es va passar a ampliar l'espai sondejat i iniciar l'excavació manual de tota l'àrea establerta com a expectativa arqueològica. Es va poder localitzar tres habitacions ben delimitades. L'estructura més antiga és una sitja amb els corresponents forats de pal, que estaria tallada per estructures més modernes. La cronologia en conjunt se situaria del segle III aC al I aC. Totes les estructures van ser excavades fins a esgotar tots els nivells geològics i documentades. Posteriorment van ser tapades i protegides perquè el solar va ser edificat. El 2012 es realitza una nova intervenció preventiva per instal·lar la nova xarxa de gas al carrer. Per aquesta raó es realitzen petits sondejos a l'àrea, que havien de servir per localitzar les antigues canalitzacions. A partir d'aquí s'havia de connectar amb el nou servei de gas i iniciar el rebaix de la rasa. La troballa de restes arqueològiques va ser parcial. Es van poder documentar restes de cronologia moderna, segle XVII, vinculades a antigues cases, juntament amb restes ceràmiques de la mateixa època. A més de ceràmica ibèrica i romana. Per tant no es podria descartar que en nivells inferiors hi hagués restes més antigues.</p> | 41.5328600,2.3904200 | 449148 | 4598092 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | CONT. DESC.: Ribas i Martín (1960-61) indiquen que es va trobar una altra sitja en el camí que va des del poble fins a la Font Picant, de la qual se n'excavà el fons. També dona una cronologia d'amortització de primer quart de s. II a.C. (Pujol-García, 1982-83). Tota la zona del Camí de Can Segarra i voltants, és una zona de camps de sitges i d'hàbitats dispersos extramurs. Can Bartomeu En la part nord de Cabrera, al costat del camí de Can Segarra, en la finca de Can Bartomeu (fins fa poc, propietat de la fam. Miralles), s'han trobat les sitges i l'hàbitat. Ribas ja havia observat la presència de ceràmica romana i restes de construccions 'sobre Can Miralles'. El 1991, en urbanitzar-se la zona, varen aparèixer restes antigues, motivant excavacions d'urgència. El 23 d'abril del 1992, la DGPC dictà una resolució que autoritzava les obres d'urbanització i edificació de les parc. 1 i 2 de Can Bartomeu i obligava que el mur documentat en la parc. 1 restés tapat per terres per sota de l'enjardinament previst. García i Zamora (1993) expliquen que s'hi ha excavat un total de 30 sitges, a les quals cal afegir les 3 excavades per Pérez-Sala i Rovira (1995): un grup de catorze sitges, l'amortització de les quals es data entre la segona meitat del s. III o inici del s. II aC.; un grup de 13 sitges, dues de les quals amb amortització com les anteriors, 2, cap a mitjan s. II aC., 8, cap al darrer quart de s. II o primera meitat del s. I aC. I altres que no es pogueren datar; un grup de 3 sitges, amortitzades una a mitjan s. II aC., i les altres dues en el segon quart de s. I aC. Les excavacions del 1991, també varen posar al descobert un hàbitat, del qual es documentaren tres fases: 1ª- fou construït cap a mitjan s. II aC., etapa de la què es coneixen dos murs, un d'ells de 13 m de llargada i l'altre més curt, així com dos altres murs interpretats com de contenció d'una torrentera veïna; 2ª- es remodelà en la segona meitat del s. II aC.; 3ª- s'amortitzà en el segon quart del s. I aC. I la zona no es tornà a ocupar. Les excavacions del 1995, varen descobrir un segon hàbitat, amb llar de foc, amortitzat cap al segon quart del s. I aC. En resum, doncs, aquest sector, dins de la finca de Can Bartomeu, presenta dos hàbitats dispersos i un mínim de 33 sitges. Tota l'àrea del Camí de Can Segarra i voltants, entre Can Modolell i Burriac, és una zona de camps de sitges extramurs de l'oppidum de Burriac, a més de zona d'hàbitats dispersos. Can Prats A Can Prats, just davant de Can Pau Ferrer, sobre l'església de Sant Feliu, s'hi van trobar restes ibèriques. Es tracta d'una zona de pendent suau, sobre l'elevació del terreny entre la riera de Cabrera i el torrent de Sant Feliu, a una distància d'uns 2500 m del mar i a una alçada d'uns 110 m snm. En aquest punt, varen aparèixer dues sitges, de les quals, de moment no tenim cap precisió. Carrer de Sant Vicenç La parcel·la on s'ubica la intervenció es troba dins el casc urbà de Cabrera de Mar, prop de l'església parroquial. Afronta al nord amb el Carrer de St. Vicenç, al sud amb les cases que són a tocar del carrer de la riera i a l'est amb les cases més properes al temple . Al 2007, en motiu de la planificació de la construcció d'un edifici al solar, es va realitzar el seguiment arqueològic del rebaixament de terres. Es va documentar un mur d'11,60 metres de longitud i entre 40 i 60 cm d'amplada. Està construït amb blocs mitjans de pedra calcària i granítica sense cap morter que fes de lligam. El mur delimita i tanca almenys dues estances, amb una cronologia entre els s. III i I aC. Entre els materials que s'utilitzen per donar aquesta datació hi ha ceràmica ibèrica comuna i àmfora púnico-ebussitana i africana. Els resultats són provisionals a l'espera de la memòria de l'excavació que es realitzà posteriorment. En aquesta intervenció, en una visita al jaciment, s'observa que les estances delimitades pel mur eren finalment tres. A més, s'havien localitzat dues sitges exteriors al mur. | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 41861 | Turó d'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-dorriols | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. MALUQUER DE MOTES, J. ; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILÀ, M. del V. Catàleg provisional dels poblat ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS I BERTRAN, M.. 'Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar)'. Laietània. 9, p.7-17. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47. | VII-IaC | No s'observa cap resta estructural conservada | La zona on estava documentat el jaciment està al sud del nucli urbà. Es tracta d'una zona de bosc i matoll al cim del turó, hi ha unes restes d'una antiga antena de comunicacions. El jaciment es documentà arran de la notícia de Marià Ribas qui, al 1946, va excavar tres sitges d'època ibèrica i romana republicana. L'autor afirmava que va exhumar nombrosos fragments de ceràmica d'època republicana (comuna ibèrica, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, àmfora ibèrica, un as d'Untikesken) amb materials dels segles III i IV aC. (formes Lamboglia 27 o ceràmica àtica decorada amb greques) a més de ceràmiques més antigues, hallstattiques i fetes a mà amb cordons aplicats, que podrien anar fins al segle VII aC. Aquest material va datar les estructures amb la mateixa cronologia que el jaciment de Burriac. A més Ribas (1952) va donar la notícia de que hi havia, una cova, restes de moltes habitacions i grans parets seguint la corba de nivell, aquestes arribaven a unir-se amb el poblat ibèric d'Ilduro, el qual distava un quilòmetre del turó. Al 1987, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va prospectar la zona i es va veure que les úniques estructures visibles pertanyien a margenades d'antics conreus tot i que s'hi van recollir algunes ceràmiques ibèriques disperses. De les altres troballes que en Ribas feia esment, no es varen poder localitzar les sitges i la cova va ser identificada com a una de les moltes coves artificials excavades en el sauló pels pagesos de totes les èpoques, molt comunes en tota la zona del Maresme. C. Ruestes (2002) va efectuar unes prospeccions però no va documentar cap tipus de resta visible a excepció d'algun fragment de ceràmica ibèrica comuna. Donades les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, al cim d'aquest turó, d'un assentament de tipologia indeterminada d'època iberoromana. Cronologicament es pot situar, a partir dels materials recuperats per Ribas entre els segles IV i I aC. | 08029-121 | Cim i vessant del Turó dels Orriols | 41.5383800,2.3944500 | 449489 | 4598702 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El jaciment podria extendre's pel vessant nord, que pertany al terme d'Argentona. En aquesta població està declarat BCIL. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 41863 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. Com en la majoria dels casos se'n desconeix l'autoria, i la melodia de la música que acompanyava el text, però devem la impressió a Antoni Malats. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-123 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1951 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es conserva una còpia d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus. Malgrat estar catalogat com d'autoria desconeguda, coneixem un altre goig igual, de l'any 1957, que se li coneix autoria, concretament de Josep Miralles Brillas.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41865 | Rellotge de sol del carrer Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-riera | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de rajoles quadrades, que formen un rectangle de 3x4 peces. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànis, mostra una escena d'esbarjo musical, emmarcada per garlandes vegetals. Al centre el sol al pol. Línies horàries de 6 a 6, en xifres romanes. Presenta el lema en llatí 'tempus fugit'. | 08029-126 | Carrer Riera, 80 | 41.5285900,2.3905500 | 449156 | 4597618 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2476. | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41866 | Rellotge de sol Can Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-cot | XX | Rellotge de sol format per un conjunt de 48 rajoles, que formen un rectangle de 6x8 rajoles. La composició, a base de rajoles vidrades polícromes contemporànies, persenta un cercle en el que hi ha les línies horàries de 6 a 5, en xifres romanes. Sobre aqusta esfera un gran sol bícrom. Tot el conjunt es troba emmarcat per una sanefa. Presenta una orientació Sud-Est. És del tipus vertical declinant. | 08029-127 | Carrer Riera d'Argentona, 18 | 41.5248400,2.4201600 | 451623 | 4597184 | 1988 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 1200. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41867 | Rellotge de sol de Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-viver | XX | Rellotge de sol obrat en pols de marbre, de forma ovalada dins un marc rectangular. El conjunt es troba emmarcat per quatre estrelles de sis puntes a cadascun dels angles del rellotge. El motiu principal del rellotge és un sol al pol. Les marques horàries a les hores, de les 7 a les 6, en xifres romanes. A la línia de les 12 del migdia t´una decotació de tres cercles. Les línies horàries són sagetes que surten del centre (sol). Presenta una inscripció a la part inferior amb la data de l'any: MCMLXXIV. El rellotge presenta una orientació sud-oest. | 08029-128 | Camí de Santa Elena, 30 | 41.5344800,2.4027200 | 450176 | 4598264 | 1974 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 2934. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41871 | Rellotge de sol del carrer Garvat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garvat | XX | Rellotge de sol, de foma gairebé quadrada, emmarcat per faixes on trobem inscrit el lema, amb excepció de la part superior, on el tancament és per una orla vegetal. No presenta línies horaries, amb numeració en xifres romanes, de 8 a 5 (cal advertir de l'error en el número 8, representat per IIX). El gnòmon és de vareta, orientat vers l'oest. El lema és: 'Les hores / passen / profita-les bé' | 08029-133 | C/ Garvat, 10 | 41.5286800,2.3918300 | 449263 | 4597627 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4689.. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41873 | Rellotge de sol casa Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-casa-sant-jaume | XX | Conservació testimonial del què havia estat | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Està emplaçat en el frontó arrodonit de la façana, adaptant una forma pertinentment circular. Només se n'insinuen les línies horàries amb les mitges hores, sense que es vegin números. El gnòmon no s'ha conservat. | 08029-135 | C/ Sant Vicenç, 10 | 41.5285900,2.3918000 | 449260 | 4597617 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4690. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41874 | Rellotges de sol del carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-del-carrer-colom | XX | En la present casa coexisteixen dos rellotges de sol. En primer terme trobem un rellotge orientat vers el sud, format per un conjunt de 6 rajoles polícromes. Presenta un sol al pol i una escena de ball d'una sardana al centre, amb el gnòmon de vareta. Les línies horàries van de 7 a 5, en xifres romanes. A l'angle inferior dret presenta signatura de l'autor: Torres. El segon rellotge també és de rajoles polícromes, d'igual orientació que el primer. L'escena principal és un sol sobre un núvol, al pol, amb gnòmon de vareta. Línies horaries de 6 a 6, en xifres romanes.Tota l'escena està emmarcada per una orla de garlandes. | 08029-136 | C/ Colom, 8 | 41.5088900,2.4009900 | 450012 | 4595424 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Torres | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb els números d'inventari 4709 i 4710. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 41876 | Rellotge de sol Ca l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-ca-larca | XX | Rellotge de sol format per 56 rajoles quadrades, en un panell de 8x7 rajoles, que declina vers el sud-est. Al centre hi trobem un escut amb les quatre barres, sobre el que hi ha dibuixat Sant Jordi i el Drac. De les quatre barres en surt el gnòmon de vareta. Les línies horàries a les hores i les mitges hores, de 4 a dos quarts de 5. A la part superior el lema: Qui té sol que mes vol', i a la part inferior 'CA l'ARCA - MCMLXXXVII'. Consta la signatura 'Casas', a l'angle inferior dret. Tot el conjunt està emmarcat per una sanefa en relleu. | 08029-138 | Ronda Catalunya, 19 | 41.5108600,2.3988400 | 449834 | 4595644 | 1987 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Casas | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4699. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41877 | Rellotge de sol carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-sant-sebastia | XX | Rellotge de sol rectangular de 20 rajoles quadrades, en un panell de 5x4 rajoles, a les que cal sumar unes altres 20 de forma rectangular i que constitueixen el marc. El motiu decoratiu principal són sengles núvols als angles superiors, amb un sol al pol, del que surt el gnòmon de vareta. Línies horàries a les hores, de 4 a 2, en xifrres aràbigues. Orientació sud-est. El rellotge presenta un lema en forma corvada just sota la vareta: És hora de ser feliç. | 08029-139 | C/ Sant Sebastià, 18 | 41.5270100,2.4023200 | 450137 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4708. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 41878 | Brolles de l'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolles-de-labril | RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.21. | Indet. | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas a la zona. En concret trobà una destral de basalt 103 mm., un raspador de sílex i una punta de sageta de sílex, avui desapareguda. Es tracta d'una muntanya de 370 m. d'altitud que forma, al cim, un petit altiplà. Cap el sud, el Rocar és molt dret, mentre que pel nord s'hi accedeix més planerament, des de les Brolles de l'Abril. Les prospeccions dutes a terme al cim del Rocar d'en Lladó proporcionaren fragments de ceràmica prehistòrica feta a mà, sense forma i de difícil atribució cronològica | 08029-140 | Cim i vessant del Rocar Més Alt | 41.5383100,2.3780200 | 448118 | 4598704 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml