Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41895 | Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera | <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> | <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> | 08029-158 | 41.5343900,2.4043400 | 450311 | 4598253 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41905 | Llegenda de l'enginy de la castlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.</p> | <p>En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.</p> | 08029-170 | Castell de Burriac | <p>La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41906 | Llegenda del Corsec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-corsec | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.</p> | <p>La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.</p> | 08029-171 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41907 | Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.</p> | 08029-172 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41908 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> | <p>En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.</p> | 08029-173 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41909 | Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac-0 | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 34-35.</p> | <p>Davant el coneixement que la 'Cadira d'Or' que hi havia al Castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca al Castell, el senyor del mateix castell enginyà un pla per poder fer desisitir els pirates nordafricans. Va anar al Burriac amb un grup d'homes, però feu capgirr les ferradures dels cavalls, per donar la idea que els vigilants del castell havien fugit. Deixà les portes de Castell obertes, i esperà l'atacant. Els pirates, confiats pels senyals, entraren al Castell creient-lo abandonat i allí foren presa d'una gran emboscada.</p> | 08029-174 | Castell de Burriac | <p>Llegenda recollida recentment a Cabrera de Mar, l'any 1996 (Coll i Modolell 1999:34).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A diferència de la llegenda homònima, aquí el subjecte de la llegenda és el mateix del lloc on succeeix: el Castell de Burriac. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41910 | Llegenda de la mala dona i el sacerdot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.</p> | <p>Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.</p> | 08029-175 | Cova de les Encantades | <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41911 | Llegenda del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.</p> | <p>En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.</p> | 08029-176 | Creu de Montcabrer | <p>La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).</p> | 41.5243300,2.3853100 | 448715 | 4597148 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41912 | Les bruixes de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-burriac | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 65-67. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 49-61.</p> | <p>Llegenda de bruixes que protagonitza un xicot curiós del poble, que sabent que les bruixes triaven el castell de Burriac per fer els seus encanteris, decidí seguir-les per esbrinar què és el que feien exactament. Amagat darrera d'uns matolls va poder veure com les bruixes aterraven del seu vol i feien bullir una pòcima en una caldera. Les bruixes s'untaren amb el suc de la caldera i fent un conjur es tornaren corbs i volaren mar enllà. El jové feu excatament el mateix, però es convertí en un ase. Durant dies no feu res més que córrer amunt i avall fent malifetes, fins que aconseguí tornar a Burriac. Allí l'ase fou sotmès per les bruixes, que l'apallissaren fins que es desprengué la pell de l'animal i sorti de nou el jove ple de cardenals. Tornà a casa amb la lliçó apresa de no enforntar-se mai més amb les bruixes.</p> | 08029-177 | Castell de Burriac | <p>El primer què en recollí la seva existència fou F. de Cabanyes l'any 1926.</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Coll i Modolell en recullen tres versions diferents, però que en síntesis són la mateixa llegenda (Coll i Modolell 1999). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41913 | Llegenda d'en Perot de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> | <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> | 08029-178 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41914 | Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> | <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> | 08029-179 | Cova de les Encantades | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41916 | Llegenda de Sant Feliu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> | <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> | 08029-181 | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41917 | Creença en les mines del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac | <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> | <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> | 08029-182 | Castell de Burriac | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41919 | On van els nens de Cabrera que no fan bondat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> | <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> | 08029-184 | Cova de Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41920 | El nom de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera | <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> | <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> | 08029-185 | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41921 | Les 'figues seques' del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> | <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> | 08029-186 | <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41804 | Barraca de pagès del poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-poblat-iberic | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat l'estructura està conservada integralment, l'estat d'abnadonament i el bandalisme han malmès especialment la porta d'accés i l'interior. | Cabana de pagès de dimensions modestes i planta rectangular. Està construïda al vessant del turó, aprofitant l'aixopluc del pendent. Presenta una porta rectangular a la façana i una petita finestra al frontó arrodonit. Destaca pel fet de tenir una coberta de volta catalana obrada amb rajols. És interessant ressenyar que la cabana presenta un sistema de recollida d'aigua de pluja. Aquesta aigua es recollia de la volta del sostre on als laterals s'hi trobaven sengles embornals que mitjançant dues conduccions portaven l'aigua pluvial a l'interior d'una cisterna. La cisterna es troba emplaçada a una de les parets laterals i té forma rectangular. | 08029-62 | Bosc darrera de Can Borràs | És l'única barraca de pagès conservada al terme. Aquests construccions d'aixopluc i magatzem no eren comuns al Maresme (Rovira 2006). | 41.5345200,2.3858600 | 448769 | 4598279 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Molt similar a la Barraca del Camí de la Mina o la Barraca del Carrer Melis, ambdues de Cabrils. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41810 | Camí dels Contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-contrabandistes | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local (ENIL). Camins de Cabrera de Mar. | Aquest camí s'inicia a mig camí de la pista que comunica l'encreuament entre el ramal que du a la Creu de l'Abella i el del Coll de Burriac. És un sender que té un pendent acusat, entre el rocam, tot i que la zona anomenada 'l'ombra dels contrabandistes', ofereix una part més esplanada, caracteritzada per un alzinar prou tupit, del qual en deriva el nom. El camí, sempre amb acusat pendent, continua fins sota les penyes, on cal grimpar per assolir la part superior de la cinglera. En aquest punt el camí esdevé ara més suau, esdevenint un magnífic mirador sobre la vall de Cabrera. En aquest punt es combina en el paisatge les grans roques amb la vegetació. El camí finalitza a la zona del Turó dels Cirers, i estem a tocar del vessant de Cabrils. | 08029-68 | Encreuament camí de la creu de l'Avellà i el del coll de Burriac | 41.5370100,2.3807500 | 448345 | 4598558 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41813 | Rocam d'en Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocam-den-llado | Indret d'interès paisatgístic per les afloracions de roca que s'hi troben. Es tracta d'un lloc escarpat entre els boscos de pins i alzines. Hi ha un camí que mena cap aquest indret, i que comunica el camí de la Creu de l'Avellà cap al turó de Burriac. En un punt intermig surt un ramal que es dirigeix cap el camí del Senglar, a la banda nord del municipi i al'oest de Burriac. Aquest tram és el que circula pel paratge del Rocam d'en Lladó. | 08029-71 | Zona del Rocar Més Alt | 41.5388700,2.3797300 | 448261 | 4598765 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41821 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras | <p>MIRÓ,J., PUJOL, J. I GARCIA, J. (1988): 'El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)', Laietania, núm. 4, Mataró. ZAMORA, D. (2006-07): 'L'Oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània ibèrica', Laietania, núm. 17, Mataró.</p> | II-I aC | Diferents estructures no conservades o colgades | <p>Indret de troballa de diferents estructures arqueològiques relacionables amb el poblat ibèric de Burriac, malgrat ser aquesta una zona fora muralles. Un dels elements més destacats és la localització i excavació l'any 1983, del dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac. Aquesta intervenció va venir motiva pels treballs furtius que s'hi havia anat succeint. L'excavació estratigràfica va permetre documentar una interessant seriació cronològica que abarcava des de l'any 100 aC fins el 40 aC.</p> | 08029-79 | Zona de Can Borràs | 41.5338500,2.3867000 | 448839 | 4598204 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'excavació de la cisterna no va comportar l'excavació completa de l'estructura, de la que se n'excavà un quadre de 5x5 metres, calculant un volum de 50 metres cúbics de terra extreta. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41826 | Cova dels Tres Cercles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-tres-cercles | FARELL, D.(1999): 'Les inscultures prehistòriques de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)', XVI Sessió d'estudis Mataronins, Mataró, pàgs. 8-14. | Gravats en la base granítica d'un abric a la Cova dels Tres Cercles, trobem la inscultura gravada de tres cercles concèntrics i un motiu triangular. L'any 1991 ja s'havien localitzat a la zona materials ceràmics fets a mà, però no fou fins l'any 1998 que es trobaren els motius gravats. Aquests motius abstractes són habituals entre les comunitats del Calcolític i l'edat del Bronze. | 08029-84 | Vessant del Montcabrer | 41.5240600,2.3861200 | 448783 | 4597117 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||
| 41830 | Forn de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-ros | XVI-XVIII | No localitzat. | Restes malmeses d'un forn, que podria ser de cocció ceràmica i segurament és de planta circular i presenta un estat de conservació força precari, actualment parcialment cobert de vegetació. No es pot precisar la cronologia malgrat que diverses fonts el citen com a modern. El forn queda ubicat en un marge que hi ha al nord de la masia de Can Cuyàs, en uns camps que actualment resten erms. | 08029-89 | Marge d'un camp a llevant de Can Tatay | 41.5334600,2.3996900 | 449922 | 4598153 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41839 | Necròpolis del Turó dels Dos Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-dos-pins | <p>GARCÍA i ROSELLÓ J. (1993): Turó dels Dos Pins. Necròpolis Ibèrica. Mataró: Museu de Mataró. GARCÍA i ROSELLÓ, J.. 'La necròpoli ibèrica del turó dels Dos Pins. Cabrera de Mar (Maresme)'. A: Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. p.39-51.</p> | III-II aC | El paratge està emboscat i no es percep cap tomba de la necròpolis. | <p>Excepcional jaciment que ha esdevingut un clàssic en la bibliografia de l'arqueologia ibèrica catalana, i una de les poques necròpolis ibèriques conegudes en el marc de la Laietània ibèrica. S'hi van descobrir unes 94 tombes, moltes de les quals en un estat de conservació precari (només es va trobar una sencera). La necròpolis fou descoberta de forma fortuïta, arrel de l'espoliació de nou tombes per part de clandestins l'any 1986. Per aquest motiu, es va dur a terme una intervenció d'urgència promoguda pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, i el 1990 ja s'hi va començar a excavar de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions s'ha pogut establir que es tractava d'una necròpolis que utilitzava per l'enterrament el ritus funerari de la incineració. En aquest cas, de tipus secundari; és a dir, que el difunt es cremava en un lloc diferent, en un ustrinum, que no s'ha localitzat. Es tractava de tombes en sitges excavades en el sauló, possiblement cobertes amb lloses de pedra, car la majoria d'elles estan escapçades pels treballs agrícoles o l'erosió de les aigües. Es tractava doncs, d'obertures en el terreny amb el dipòsit funerari a l'interior, responent al ritual de la incineració, generalment per a un sol individu, la major part d'adults de sexe masculí. S'establí una triple tipologia per classificar morfològicament les tombes excavades en el sauló: -A1; planta circular, fons pla i dos forats de forma cònica per a les àmfores. Paret recta o lleugerament còncava. Diàmetre mig d'un metre. -A2; planta quasi circular i fons pla, sense forats per a àmfores i mides similars a l'anterior grup. -B1; planta en forma de ronyó, fons i paret còncaus, sense forats per a àmfores. És un tipus desconegut a la resta de necròpolis catalanes. Les mides de l'eix més llarg varien entre 120 i 140 cm i les de l'eix curt entre 40 i 60 cm. La cronologia general de la necròpolis es situa entre l'any 250 i el 180 aC (mitjan segle III aC. a inici del segle II aC.). El material recuperat durant les diferents intervencions és semblant al de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort, i correspon a ceràmiques de vernís negre -Campaniana A i taller de Roses-, ceràmica comuna ibèrica grisa i oxidada, ceràmica feta a mà, àmfores ibèriques, comuna pintada, fusaioles, fíbules de ferro i bronze, armament de ferro -espases, puntes de llança, abraçadores d'escut-, objectes d'ús personal, etc. La necròpolis, en principi, no ha estat exhaurida i es deu estendre per altres punts dels voltants. L'any 2006 es varen excavar diverses tombes bastant arrasades, però una d'elles encara conservava part del mobiliari 'in situ'.</p> | 08029-98 | Sobre el camí de la Font Picant | 41.5312500,2.3873600 | 448892 | 4597915 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41839-foto-08029-98-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de GARCÍA i ROSELLÓ J. (1993): Turó dels Dos Pins. Necròpolis Ibèrica. Mataró: Museu de Mataró. | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||
| 41840 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal | CELA, X.; ZAMORA, D.; REVILLA, V.(2002): 'El Jaciment de l'Hostal (Cabrera de Mar, Maresme)'. Laietània. 13, p.49-67. | II-I aC | Desaparegut per la construcció posterior | Jaciment documentat arrel d'una intervenció arqueològica vinculada a la construcció d'un bloc de vivendes i locals comercials. En el moment de realitzar el rebaix del terreny, en principi sense control arqueològic, es localitzà, en el seu extrem septentrional, material ceràmic i les restes d'un mur. Conseqüentment es va procedir a la neteja del perfil on es podia apreciar un mur, ja que la resta d'estructures foren destruïdes en el moment d'efectuar els rebaixos, i un seguiment que va deixar al descobert una sitja situada al costat est del solar. Aquesta sitja mesurava 1 metre de diàmetre i presentava diversos estrats de rebliment amb materials de mitjans del segle I a. C. Es va documentar, també, un forat de forma rectangular (colmatat probablement pel mur), datable de finals del segle II a.C. i començaments de segle I a. C., i un forat cilíndric de 0,95 metres de diàmetre del que se'n desconeix la seva funcionalitat, datable d'època tardo-republicana. En el marc d'unes obres al centre urbà es localitzaren restes d'un mur associades a material ceràmic, en un indret que cal relacionar per proximitat i cronologia amb el proper assentament republicà de Can Rodon. Conseqüentment es va procedir a la neteja del perfil on es podia apreciar un mur, ja que la resta d'estructures foren destruïdes en el moment d'efectuar els rebaixos, i un seguiment que va deixar al descobert una sitja situada al costat est del solar. Aquesta sitja mesurava 1 metre de diàmetre i presentava diversos estrats de rebliment amb materials de mitjans del segle I a. C. Es va documentar, també, un forat de forma rectangular (colmatat probablement pel mur), datable de finals del segle II a.C. i començaments de segle I a. C., i un forat cilíndric de 0,95 metres de diàmetre del que se'n desconeix la seva funcionalitat, datable d'època tardo-republicana. Així l'excavació va deixar al descobert diverses estructures negatives molt potents, un mur i un nivell d'ús, difícils de relacionar entre ells degut a les condicions en que ha quedat el jaciment, podrien pertànyer a un hàbitat rural amb una cronologia d'entre els segles II i I a.C. | 08029-99 | Sobre el jaciment de Can Rodon de l'Hort | 41.5280100,2.3934000 | 449393 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El jaciment també és conegut pel nom de Pallés Carles.De fet, el jaciment és la projecció cap el nord de Can Rodon de l'Hort. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41844 | Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-burriac | <p>BONAMUSA, J.. 'El problema del solar de la Ilduro monetal, a través de los hallazgos monetarios'. A: Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i El Maresme. Mataró, 1976. BONET, LL.. 'Descobriment del poblat ibèric de Burriac'. Quaderns de Preha i Arq de Mataró i el Maresme. 8-9, p.227-229. BURJACHS, F. ; BENITO, N. ; DEFAUS, J.M.. 'El poblat ibèric fortificat de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)'. A: Les fortificacions. La problematica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC.). Manresa, 1991. Actes del Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica. Manresa. CERDÀ, J.A.; GARCIA, J.. 'Proposta per una metodologia d'estudi de la romanització d'un territori: el territori d'Iluro'. Sessió d'Estudis Maratonins. 3. GARCIA I ROSELLÓ, J.; PUJOL I DEL HORNO, J.; ESTEBAN I SALVADOR, R.. 'Les sitges del Poblat Ibèric de Burriac (II) (Cabrera de Mar)'. Laietània. 1, p.15-63. GARCIA, J. ; PUJOL, J. ; ESTEBAN, R.. 'Les sitges del poblat ibèric de Burriac (II) (Cabrera de Mar)'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró - Secció Arqueològica, 1981. GARCÍA, J.; PUJOL, J.; ZAMORA, M.D.. 'Las cerámicas de barniz negro de los siglos II-I aC. En la zona central de la costa layetana: los ejemplos de Burriac, Iluro y sus territorios'. A: AQUILUÉ, X.; GARCÍA, J.; GUITART, J.. La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000. p.59-69. GARCIA,J. ; MIRÓ, J, ; PUJOL, J.. 'La porta meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)'. A: Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple (segles IV-III aC.). Manresa, 1991. Actes del Simp. Int. D'Arq. Ibèrica. Manresa. JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón. 'Ánforas Vinarias en el este de la Hispania Citerior en época Tardorrepublicana (siglo I a.C.): Epigrafía anfórica y organización de la producción'. SPAL: Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla. Núm. 24, p.p. 77-98. LLADÓ, J. 'Els camps de sitges: problema interessant'. C.E.R.C.A.. 8-9, p.145-150. LLADÓ, J.. Actualitat de la zona arqueològica a Cabrera. Mataró, 1956. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. Del V.. Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica del Principat de Catalunya. Barcelona: UB, 1982. MARTÍ i GARCIA, C.. 'Les sitges del Poblat Ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)'. Quaderns de Preha. I Arq. Del Maresme. 5-6, p.125-134. MARTÍ, C.. 'La circulació monetària del poblat ibéric de Burriach i el seu hinterland a la llum de les últimes troballes de la campanya d'excavacions de 1983'. Laietània. 2-3, p.152-184. MIRÓ, J.. 'Un conjunto de ámforas tardo-republicanas de un silo del poblado ibérico de Burriac'. A: Saguntum. Valencia, 1991. MIRÓ, J.; PUJOL, J.. 'Nota sobre la campanya d'excavacions realitzada durant l'any 1983 en el poblat ibéric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme)'. Laietània. 2-3, p.36-41. PREVOSIT, M.. 'Les excavacions del Castell de Burriac patrocinades per Autopistes''. A: El Col·leccionable de la Fund. Burriac. Cabrera de Mar, 1994. RIBAS, M. 'Algunos datos interesantes sobre las monedas de Ilduro'. Pyrenae. 9. RIBAS, M.. 'El poblado ibérico de Ilduro'. A: Excavaciones arqueológicas en España. Madrid, 1964.ZAMORA, D. (2006-07.): L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laietània ibèrica, Laietania núm. 17, Mataró. ADELL, J.A.. La restauració del Castell de Burriac. Cabrera de Mar, 1994. (El col·leccionable de la Fundació Burriac; 4). AGUILAR, A. ; PONS, E.. 'El dipòsit del sector occidental del oblat ibèric de Burriac. Annexe: Epigrafia ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 1988. (Estudis d'ha. I arq. Del Maresme; 4). ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. De C.; COLOMINAS, J.. Carta arqueológica de España. Barcelona: CSIC, 1945.</p> | VI-IaC | Parcialment es documenten restes arquitectòniques conservades. Majoritàriament mal conservat. | <p>El poblat ibèric de Burriac és, sens dubte, un dels jaciments ibèrics més importants de la Laietània, del que n'era la capital. Però la seva importància no ha anat acompanyada del grau de coneixement que en tenim, que no podem qualificar més que de parcial. És interessant la posada al dia de les excavacions que s'hi han fet i de la problemàtica i interpretació del jaciment (Zamora 2006-07). El poblat de Burriac fou descobert cap al 1917 per Lluís Bonet i Garí (1979), i J. Ribas (1924) en publicà la primera notícia. Des d'aquell moment es van sovintejar les excavacions de diversos sectors del poblat, i es va descobrir la muralla de llevant de 300 m. de llargada i fins a 2 m. D'alçada conservada, juntament amb les cinc torres, així com alguns sectors d'habitacions, en general sense cap tipus de metodologia ni seguides de publicació. M. Ribas, a instàncies de J. Puig i Cadafalch en va aixecar una primera planta, on documentava la muralla de llevant amb les cinc torres i dues portes, algun tram de la muralla de ponent i la seva torre, a més d'algunes parets de l'interior del poblat. Posteriorment J. Barberà i M. Pascual dugueren a terme l'excavació d'un edifici públic situat al costat de llevant del poblat, cap a una mitja alçada, aprofitant un petit replà al costat de la muralla i un magatzem de dolia. La construcció d'aquest edifici es data en la segona meitat del segle IV aC. i la seva amortització es produí en un moment indeterminat del segle III aC. A una fase posterior, corresponen les restes d'un mur, una sitja i un tram de muralla, relacionat amb estrats del segle II i I aC. El 1983 J. Miró, J. Pujol i J. García hi excavaren el dipòsit del sector occidental. El 1984 es dugué a terme una campanya d'excavacions amb el Pla de Solidaritat amb l'Atur de la Generalitat de Catalunya dirigit per N. Benito, el qual va netejar i exhaurir l'excavació de dues habitacions ja descobertes per M. Ribas, va excavar la porta meridional, la torre de ponent (de planta quadrangular) i un sector de la muralla de ponent. En el sector de la torre, varen poder excavar-hi una estratigrafia amb cronologia del segle VI aC als volts del 75 aC., època d'abandonament de tot el sector, i varen datar la construcció de la muralla entre la meitat i la fi del segle IV aC. La muralla està construïda amb pedres de mida mitjana i assentada sobre un estrat de la primera meitat del segle IV aC. Ja dins la fase de romanització del poblat es construïren habitacions amb orientacions diferents, i sostre cobert alb tegulae i imbrex, que marquen la darrera fase d'ocupació del poblat, el qual s'abandona cap al 75 aC. La troballa d'un conjunt de dues dòlies i d0àmfores Dressel 1, Lamboglia 2, i corses, una de les Dressel 1 amb un titulus pictus del 90 aC, que ha ajudat a datar l'abandó de tot el sector. Al 1984 J.A. Cerdà, J. Miró, J. Pujol i A. Soler excavaren la zona de la porta meridional del recinte i finalment, al 1991 J. Banús va acabar l'excavació de la porta meridional, i del paviment de la porta, que va donar una cronologia del 145-135 aC, seguida de la restauració. El 1993 en el transcurs dels treballs d'excavació realitzats al castell de Burriac, es van documentar algunes restes ibèriques i romanes d'allò que hom suposà un punt de guaita militar, de vigilància de la vall i la regió (M. Prevosti 1996). Finalment, dins el poblat s'han excavat set zones de vivendes, situades a la zona central de recinte, cap al sud i al costat de la torre de la muralla de ponent. Moltes d'aquestes habitacions estan retallades al sauló, les parets són de pedra, i en algun cas s'ha pogut observar que la part alta era de tovot. De vegades presenten un banc adossat a una paret, sovint contenen sitges al seu subsòl, o fins i tot dolia en el cas de les més tardanes, i alguna s'obre a una cova.</p> | 08029-103 | Vessant meridional del Turó de Burriac | <p>CONT. BIBLIOGRAFIA: RIBAS, M.. 'El poblat ibèric d'Ilduro'. A: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i El Maresme. Mataró, 1977. RIBAS, M.. 'El poblat ibèric de Burriac'. A: Butlletí de l'Agrupament Científico-Excursionista. Mataró, 1929. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Mem. De la secció hco-arq.; XII). RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. ROUILLARD, P.. 'La ceramique greque de Burriac, Cabrera de Mar (Barcelona) conservée en Museu de Mataró'. Laietània. 1, p.7-14. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: UB, 1987. p.528 - 623. ZAMORA, D.; GUITART, J.; GARCÍA, J.. 'Fortificacions a la Laietània litoral: Burriac (Cabrera de Mar) i el Turó d'en Boscà (Badalona)'. Simp. Int. D'Arq. Ibèrica. Les Fortificacions. La problemàtica de l'Ibèric Ple: s. IV-III aC. P.337-353. BANÚS, J.. 'La porta meridional del poblat ibèric de Burriac'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1988. Patronat Municipal de Cultura. BANÚS, J.. 'Les sitges del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme) : les sitges núms. 36 i 37. Noves aportacions sobre la fase final del poblat.'. A: Laietània. Mataró: Museu de Mataró-Secció Arqueològica, 1991. (Estudis d'arq. I ha. Del Maresme; 6). BARBERÀ, J. ; PASCUAL, R.. Excavaciones en el poblado ibérico de Burriac-Cabrera de Mar (Barcelona). Campanya 1969-70. Barcelona, 1969-70. BARBERÀ, J.. 'Un paral·lel remot de l'edifici públic de Burriach. Cabrera de Mar'. Laietània. 2-3, p.146-151. BARBERÀ, J.; PASCUAL, B. 'Burriach, un yacimiento protohistórico de la costa catalana (Cabrera de Mar. Barcelona)'. Ampurias. 41-42, p.203-242. BENITO, N.. 'Les excavacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme) durant l'any 1984'. A: Tribuna d'Arqueologia 1984-1985. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dept. De Cult., 1986. BENITO, N.. 'Les excavacions al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar. El Maresme) durant la campanya de 1984'. Laietània. 2-3, p.42-45.</p> | 41.5365700,2.3876000 | 448916 | 4598505 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41844-foto-08029-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41844-foto-08029-103-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'incoació del BCIN correspon a l'any 1983. Fotografia d'Albert Martín. (CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): Les vivendes es daten amb dificultat, perquè no varen ser excavades estratigràficament. M. Ribas hi descriu cronologies del segle IV i III aC., per bé que majoritàriament les atribueix a la darrera fase d'ocupació del jaciment, en el segle II o l'inici del I aC. La presència de tegulae i dolia són indicis de la romanització del poblat, així com l'urbanisme més regular de les habitacions a l'oest del torrent del Castell. Les habitacions excavades per J. Barberà i M. Pascual eren restes molt malmeses d'habitacles de la fi del segle V a mitjan segle IV aC, entre les quals hi havia un forn, un paviment i dues llars de foc. Al seu damunt, hom i havia assentat una casa, de cronologia entre els segles II i I aC., amb un magatzem de dolia i una estança amb una llar de foc. Així, es tracta del poblat més important de la Laietània ibèrica, amb un elevat nombre de jaciments que es desenvolupen al seu voltant i en general a la vall de Cabrera. Les estructures més antigues consisteixen en dos fons de cabanes dels segles VII - VI aC. Fet que fa pensar en una ocupació de la part alta de Burriac de cabanes de l'edat del Ferro Inicial. A aquesta primera fase se l'hi ha donat el nom de 'fase A' o preurbanística. La 'fase B' correspon al primer urbanisme del poblat i arriba fins a mitjans del segle IV a. De C. Durant la 'fase C' , de mitjans del s. IV a. C., sembla que es construeix la torre i la muralla occidentals. La 'fase D' comprèn de mitjan del s. IV fins el s. III a. C. La 'fase E' és posterior al 150 a. C. I correspon al moment de romanització. De fet és a partir d'aquest moment quan el poblat assoleix una extensió impròpia d'un habitat ibèric (més de 15 Ha). És de remarcar que quan això succeeix, altres habitats de la zona estan abandonats, donant l'impressió que la població es concentra en un sol nucli. La major part dels materials recuperats del poblat corresponen a aquest moment, el qual coincideix amb les primeres encunyacions de la seca d'Iluro -la més representada del conjunt de seques ibèriques trobades al poblat de Burriac-. Entre els elements arquitectònics apareguts cal esmentar restes d'una muralla, tant en el sector occidental com en l'oriental on hi ha vàries torres, així com una entrada- l'única coneguda- en el sector meridional. També s'hi localitzaren les restes d'un 'edifici públic' adossat a la muralla oriental i moltes restes d'habitacions, magatzems de dòlies, sitges, etc. La porta sud del poblat ibèric de Burriac es va tornar a excavar el 2011. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||
| 41848 | Rocar d'en Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocar-den-llado | COLL, R. I BAGÀ, J. (2014): 'Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó', XXX Sessió d'Estudis Mataronins, novembre de 2013, Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, pàgs. 7-27. | El coneixement és superficial, amb excepció de la sitja. No s'intueix cap resta estructural conservada | Individualització de restes ceràmiques que tradicionalment s'havien considerat part del jaciment de les Brolles d'Abril. En una visita al sector de l'any 2013 es localitzà una sitja en el tall d'una camí, que havia estat eixamplat en temps recents (identificat com a Rocar 7). La sitja era de secció troncocònica i fons pla excavada en el sauló. A part d'aquesta estructura arqueològica s'han documentat 8 punts més on s'han recollits materials arqueològics, entre els que destaquen alguna destral prehistòrica. Algunes d'aquestes restes s'havien documentat en el projecte de recerca 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils'. | 08029-107 | Rocar d'en Lladó, a la zona del Rocar Més Alt | L'estudi dels materials no permet fer una aproximació cronològica del jaciment, més enllà de caracteritzar els materials ceràmics amb paral·lels de l'Edat del Bronze, El Bronze Final o la Primera Edat del Ferro. | 41.5384900,2.3779800 | 448115 | 4598724 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41848-foto-08029-107-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de COLL i BAGÀ 2014. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41852 | Santa Margarida de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera | DDAA (1977): 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BENET, C.. 'La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. A: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona: Genralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. p.53-63. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. p.31. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.187-192. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. 'Santa Margarida de Cabrera, casa de deodades'. Actes de la I Sessió d'Estudis Mataronins.. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. 'Una esglèsia mossàrab al Maresme'. Almanac del Diari de Mataró. p.323-324. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25, 31, 59 - 62, 99, 112. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.86. RIBAS, M.. Orígens i fets històrics de Mataró.. Mataró: Impremta Minerva, 1934. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Bastulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.54. | IIaC-VdC | No s'observa cap resta conservada | Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment. A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base. Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, 'lucente' i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols. El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana. El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions. | 08029-111 | Camps al voltant del mas de Santa Margarida | 41.5187600,2.4147000 | 451163 | 4596512 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41853 | Torre del Turó dels Dos Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-turo-dels-dos-pins | <p>ZAMORA, D. I GARCÍA, J. (2005): La torre i l'assentament ibèric del Turó dels Dos Pins', Laietania, núm. 16, Mataró, pàgs. 65-143.</p> | IV-II aC | Colgat per la vegetació | <p>Jaciment caracteritzat per la troballa d'una gran torre defensiva d'època ibèrica. La característica principal és que es tractava d'una torre exempta, fet poc documentat a casa nostra on la majoria de torres estan associades a estrsuctures muràries. D'altra banda es localitzaren dues estructures d'hàbitat diferenciades, separades entre sí per una canalització excavada a la roca. Aquest establiment cal datar-lo entre mitjan segle IV aC i inicis del segle II aC. En un moment avançat del segle III aC es quan es construí la potent torre que amortitzaria una de les estructures d'hàbitat.</p> | 08029-112 | Part baixa del vessant de migdia del Turó dels Dos Pins | 41.5311900,2.3863900 | 448811 | 4597909 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41853-foto-08029-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41853-foto-08029-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41853-foto-08029-112-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||
| 41858 | Vessant sud del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-sud-del-montcabrer | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.90. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES, J.. Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. p.78. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.204-205. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El Poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47 i 93. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac. Mataró, 1938. p.10. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.38 - 41. SANAHUJA, M.E.. 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época íbero-romana en Cataluña'. Pyrenae. 7, p.84. SANMARTÍ, J.. Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. Tesi doctoral inèdita, llegida al Març 1986 a la U.C.B.. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.51. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'El poblamiento del Maresme o Costa de Levante en la época anterromana'. Ampurias. 4, p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Llocs d'habitació ibèrics de la Costa de Llevant'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-31. [Barcelona] VIII (1932), p.54. VENTURA, J.. 'Vilassar de Dalt'. VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.83. | VaC-VdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Al vessant sud del Montcabrer en direcció sud, es pot establir l'existència d'una gran àrea amb troballes arqueològiques. Si bé la part alta s'hauria de vincular amb assentaments de tipus ibèric, la part baixa del vessant sud s'ha de vincular amb assentaments de plana més propis d'època iberoromana o pròpiament romana vinculats, probablement, amb el jaciment de la vil·la del Sant Crist. La cronologia del jaciment queda establerta, davant la diversitat de materials i de patró d'assentaments, englobant des de l'ibèric ple fins el baix imperi romà. Segons M. Ribas, a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist, es localitzaren restes molt desfetes d'un poblat i que, a causa del pendent del terreny, els fragments ceràmics havien baixat escampant-se fins prop de Vilassar de Mar. A més feu referència de la troballa de dues sitges amb urnes fetes a mà i al costat d'elles, dues sepultures amb lloses de pedres desiguals en forma de caixa que contenien lloses de terrissa, vasos petits romans fets a torn, fragments d'una llantieta amb el relleu d'un senglar, trossos de vidre blanc i blavós i terra sigil·lada. Posteriorment tant M. Prevosti com R. Coll el 1997 i 2000 respectivament, han documentat, durant diverses prospeccions efectuades, ceràmiques ibèriques i romanes entre el Montcabrer i l'autopista, per on passa la línia divisòria entre els termes municipals de Cabrera de Mar i Cabrils. | 08029-118 | Vessant sud del Montcabrer | 41.5213000,2.3871100 | 448863 | 4596810 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41858-foto-08029-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41858-foto-08029-118-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Coneixement a nivell superficial de l'indret. La revisió de la Carta arqueològica de 2008-09 no va poder aportar més lluny sobre el coneixement d'aquesta àrea d'espectativa. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41860 | Zona de sitges del Poblat Ibèric de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-sitges-del-poblat-iberic-de-burriac | <p>ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. GARCIA, J. ; ZAMORA, D.. 'La Vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània ibèrica'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1993. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96.</p> | IV-I aC | No s'intueix cap resta estructural conservada | <p>Es tracta d'una zonaubicada entre el torrent del Castell i el torrent de St Feliu on s'han fet diferents troballes d'àrees de sitges i estructures d'hàbitat dispers relacionades amb l'oppidum ibèric i emplaçades en una zona on el pendent al sud és més suau que a la zona del poblat. S'han diferenciat diverses zones: Can Rafael Esteban. Al S de Burriac, al costat del camí a Can Borràs, dins de la llavors propietat del Sr.Rafael Esteban. El 1955, quan encara era propietat del Sr. Amadeu López, prop de Can Grandia, varen ser excavades 12 sitges i unes habitacions ibèriques. Ribas hi feu referència. Martí n'estudià quatre (13, 14, 15 i 16). Tot i que els materials de les 4 sitges estaven barrejats, deduí que s'havien amortitzat a mitjan s. I aC. Totes 4 més 2 més que encara resten per excavar, són dins de la propietat esmentada. 3 d'elles, devien estar dins de les habitacions ibèriques, actualment destruïdes, i la quarta, més antiga, sembla que es va escapçar en construir-se l'habitacle. La resta semblen amortitzades en el 1er quart del s. II aC. i no es relacionen amb cap hàbitat. Tres (10, 11 i 12) estaven en el camí que du a Can Borràs, prop de Can Rafael Esteban, i unes altres tres (7, 8 i 9) eren uns 75 m més enllà. Respecte a les habitacions no se'n conserven els materials ni documentació gràfica però sabem que foren amortitzades amb les sitges 13, 14 i 15, cap a mitjan s. I aC. Es tracta de 9 sitges amortitzades cap al 1er quart de s. II aC. i d'uns habitacles relacionats amb 3 sitges, d'època republicana, amortitzats cap a la meitat del s. I aC. Camí de Can Segarra Al sud del poblat, en el Camí de Can Segarra, davant de la casa d'aquest nom, on el camí s'eixampla i dona a una plaça rodona, s'hi van trobar sitges. Membres de la Fundació, informaren que en aquest indret varen aparèixer sitges ibèriques, de les quals no se'n dugué a terme cap documentació ni estudi. També se'n poden observar en el marge d'una torrentera que hi ha més cap el NE, acabat el camí. Finalment, informaren que al nord dels pisos davant de can Modolell, a ponent del camí, també aparegueren sitges, que no es varen documentar. Es tracta de tres àrees més de sitges, que confirmen que tot al llarg del Camí de Can Segarra i els seus voltants, és ple de camps de sitges ibèriques. L'any 2006 una intervenció al número 50 va donar resultats negatius. I l'any 2008 una intervenció al c/Cerdanya, núm. 11 (al nord del camí), també va donar resultats negatius. Can Miralles - Can Modolell. Al nord del poble, entre les masies de Can Miralles (o Can Bartomeu) i Can Modolell, al costat esquerre del camí, s'han trobat sitges. Entre el 1964 i 66, en aplanar-se el terreny, aparegué la primera sitja del conjunt. Posteriorment van aparèixer d'altres, i foren excavades en diverses ocasions, en un total de 14 sitges, fins al 1989. L'abril del 1975 se'n descobriren 2, durant la construcció d'una piscina. La sitja 32 aparegué durant les excavacions de Can Modolell. El 1979 es trobaren 3 sitges més durant unes explanacions. L'estudi de conjunt d'aquest camp de sitges es deu a Pujol i García (1982- 83). Se'ls donà la numeració corresponent, dins de tot el conjunt de la vall de Cabrera. Altres sitges es trobaren en mal estat de conservació (Bonamusa, 1970). El 1968 s'excavà la 24, reutilitzada com a tomba i datada a final del s. III o inici del II a.C. Contenia casc i espasa cèltics, a més de les dues àmfores senceres, diversos vasos i una joia de bronze i pasta de vidre. La resta de sitges havien fet la funció de magatzem. Dues d'elles foren amortitzades entre el 375 i el 300 aC., dues, entre el 275 i 225 a.C. I la resta a partir de l'inici del s. II a.C.. Pujol i García opinen que prop del grup de sitges hi devia haver algun hàbitat, donades les abundants restes de menjar i de ceràmica, per la distància de 500 m del poblat i per la proporció de protocampanianes i àmfores púniques de la Mediterrània central que s'hi va trobar, més elevada que en les del poblat.</p> | 08029-120 | Vessant sud i est del turó de Burriac | <p>Cal esperar els resultats de l'excavació per concretar sobre l'estat de les restes trobades. A causa de les anteriors troballes, es realitza una intervenció preventiva el 2008-2009 en un solar proper del Carrer Sant Vicenç número 8. Les tasques que es duen a terme s'inicien amb l'obertura de 9 rases, amb una màquina retroexcavadora, per determinar l'existència de restes arqueològiques. En obtenir resultats positius es va passar a ampliar l'espai sondejat i iniciar l'excavació manual de tota l'àrea establerta com a expectativa arqueològica. Es va poder localitzar tres habitacions ben delimitades. L'estructura més antiga és una sitja amb els corresponents forats de pal, que estaria tallada per estructures més modernes. La cronologia en conjunt se situaria del segle III aC al I aC. Totes les estructures van ser excavades fins a esgotar tots els nivells geològics i documentades. Posteriorment van ser tapades i protegides perquè el solar va ser edificat. El 2012 es realitza una nova intervenció preventiva per instal·lar la nova xarxa de gas al carrer. Per aquesta raó es realitzen petits sondejos a l'àrea, que havien de servir per localitzar les antigues canalitzacions. A partir d'aquí s'havia de connectar amb el nou servei de gas i iniciar el rebaix de la rasa. La troballa de restes arqueològiques va ser parcial. Es van poder documentar restes de cronologia moderna, segle XVII, vinculades a antigues cases, juntament amb restes ceràmiques de la mateixa època. A més de ceràmica ibèrica i romana. Per tant no es podria descartar que en nivells inferiors hi hagués restes més antigues.</p> | 41.5328600,2.3904200 | 449148 | 4598092 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | CONT. DESC.: Ribas i Martín (1960-61) indiquen que es va trobar una altra sitja en el camí que va des del poble fins a la Font Picant, de la qual se n'excavà el fons. També dona una cronologia d'amortització de primer quart de s. II a.C. (Pujol-García, 1982-83). Tota la zona del Camí de Can Segarra i voltants, és una zona de camps de sitges i d'hàbitats dispersos extramurs. Can Bartomeu En la part nord de Cabrera, al costat del camí de Can Segarra, en la finca de Can Bartomeu (fins fa poc, propietat de la fam. Miralles), s'han trobat les sitges i l'hàbitat. Ribas ja havia observat la presència de ceràmica romana i restes de construccions 'sobre Can Miralles'. El 1991, en urbanitzar-se la zona, varen aparèixer restes antigues, motivant excavacions d'urgència. El 23 d'abril del 1992, la DGPC dictà una resolució que autoritzava les obres d'urbanització i edificació de les parc. 1 i 2 de Can Bartomeu i obligava que el mur documentat en la parc. 1 restés tapat per terres per sota de l'enjardinament previst. García i Zamora (1993) expliquen que s'hi ha excavat un total de 30 sitges, a les quals cal afegir les 3 excavades per Pérez-Sala i Rovira (1995): un grup de catorze sitges, l'amortització de les quals es data entre la segona meitat del s. III o inici del s. II aC.; un grup de 13 sitges, dues de les quals amb amortització com les anteriors, 2, cap a mitjan s. II aC., 8, cap al darrer quart de s. II o primera meitat del s. I aC. I altres que no es pogueren datar; un grup de 3 sitges, amortitzades una a mitjan s. II aC., i les altres dues en el segon quart de s. I aC. Les excavacions del 1991, també varen posar al descobert un hàbitat, del qual es documentaren tres fases: 1ª- fou construït cap a mitjan s. II aC., etapa de la què es coneixen dos murs, un d'ells de 13 m de llargada i l'altre més curt, així com dos altres murs interpretats com de contenció d'una torrentera veïna; 2ª- es remodelà en la segona meitat del s. II aC.; 3ª- s'amortitzà en el segon quart del s. I aC. I la zona no es tornà a ocupar. Les excavacions del 1995, varen descobrir un segon hàbitat, amb llar de foc, amortitzat cap al segon quart del s. I aC. En resum, doncs, aquest sector, dins de la finca de Can Bartomeu, presenta dos hàbitats dispersos i un mínim de 33 sitges. Tota l'àrea del Camí de Can Segarra i voltants, entre Can Modolell i Burriac, és una zona de camps de sitges extramurs de l'oppidum de Burriac, a més de zona d'hàbitats dispersos. Can Prats A Can Prats, just davant de Can Pau Ferrer, sobre l'església de Sant Feliu, s'hi van trobar restes ibèriques. Es tracta d'una zona de pendent suau, sobre l'elevació del terreny entre la riera de Cabrera i el torrent de Sant Feliu, a una distància d'uns 2500 m del mar i a una alçada d'uns 110 m snm. En aquest punt, varen aparèixer dues sitges, de les quals, de moment no tenim cap precisió. Carrer de Sant Vicenç La parcel·la on s'ubica la intervenció es troba dins el casc urbà de Cabrera de Mar, prop de l'església parroquial. Afronta al nord amb el Carrer de St. Vicenç, al sud amb les cases que són a tocar del carrer de la riera i a l'est amb les cases més properes al temple . Al 2007, en motiu de la planificació de la construcció d'un edifici al solar, es va realitzar el seguiment arqueològic del rebaixament de terres. Es va documentar un mur d'11,60 metres de longitud i entre 40 i 60 cm d'amplada. Està construït amb blocs mitjans de pedra calcària i granítica sense cap morter que fes de lligam. El mur delimita i tanca almenys dues estances, amb una cronologia entre els s. III i I aC. Entre els materials que s'utilitzen per donar aquesta datació hi ha ceràmica ibèrica comuna i àmfora púnico-ebussitana i africana. Els resultats són provisionals a l'espera de la memòria de l'excavació que es realitzà posteriorment. En aquesta intervenció, en una visita al jaciment, s'observa que les estances delimitades pel mur eren finalment tres. A més, s'havien localitzat dues sitges exteriors al mur. | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||
| 41881 | L'Alzina Surera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-surera | II aC-I dC | Zona urbanitzada | Jaciment descobert en efectuar troballes per part de Jordi Bagà i els arqueòlegs que redactaven la Carta Arqueològica l'any 1987. Posteriorment, arrel d'una excavació clandestina que fou denunciada pels membres del Museu de Cabrils, es posà al descobert un paviment i una paret de factura romana. Cap a finals de 1987 es dugué a terme la construcció d'un xalet que arrasà part de les restes, sense que hi hagués cap mena d'intervenció arqueològica. Novament, durant uns rebaixos realitzats per a la construcció d'uns quants xalets a finals de 1989, es posaren al descobert tota una sèrie de restes arqueològiques; en el tall fet per l'excavadora aparegueren dos murs seccionats encaixats en el sauló, que seguien el pendent de la muntanya, i un paviment romà. A banda es recolliren en superfície restes d'elements constructius, com ara fragments de paviment d'opus signinum, tegulae, imbrices, maons,etc... Els materials ceràmics recuperats inclouen ceràmiques de vernís negre (campaniana A tardana i produccions calenes). sigil·lades sudgàl·liques, terrisses ibèriques, àmfora (ibèrica, Dressel 1 itàlica, Pascual 1 i Dressel 2-4) i comunes romanes. Donades les característiques de les troballes, amb estructures documentades -murs i paviments- que se'ns descriuen com típicament romanes, es pot establir l'existència d'un establiment rural romà. La cronologia del jaciment, en relació als materials recuperats, quedaria establerta entre el període republicà, amb presència de materials ibèrics i campanianes, i el primer segle de l'alt imperi, amb sigil·lades sudgàl·liques, és a dir entre els segles II aC. i I dC. | 08029-143 | Can Tolrà | 41.5325600,2.3792500 | 448216 | 4598065 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Part del jaciment opdria estendre's en terme de Cabrils, tot i que la urbanització de l'indret de ben segur que n'ha afectat les restes. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41887 | Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agell | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-149 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans particulars i del Museu d'arqueologia de Catalunya-Barcelona. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41888 | Les Lloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-lloses | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-150 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. N'hi ha informacions de l'any 1970 i mitjan dels 80 del segle XX. | 41.5073900,2.4053200 | 450372 | 4595255 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona i de particulars | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41889 | Nàutic de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nautic-de-cabrera | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-151 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per David Matamoros. N'hi ha informacions de l'any 1993. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41890 | Riera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dargentona | Desconegut | <p>Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret, tot i que està en la zona de la desembocadura de la Riera d'Argentona.</p> | 08029-152 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | <p>Conegut gràcies a les informacions aportades pel grup CRIS i per Ernest Buc.</p> | 41.5205038,2.4237083 | 451916 | 4596700 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2020-06-18 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41891 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues | COLL, R.; JÁRREGA, R.; PREVOSTI, M.(2005): 'Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona).'. Laietània. 16. FARELL, D.(1993): Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Cabrils. FARELL, D.; PINEDA, O.(2001): 'El poblament prehistòric de Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria. | Diversos | Vandalisme | S'accedeix mitjançant la pista forestal que hi ha al peu del Montcabrer a partir de la qual s'ha de pujar a peu pel vessant sud fins a uns 20 metres del cim. Queda ubicat en un vessant força escarpat, antigament ocupat per una pineda. Es tracta d'un abric en forma de torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó SE, que compta amb dues cambres separades per una gran roca amb funció de pilar natural. Arrel d'una prospecció efectuada a la zona es recuperaren ceràmiques de l'edat de bronze i d'època ibèrica, malgrat no es descarta que provinguin de més amunt. S'ha de dir, també, que és un lloc de difícil accessibilitat i habitabilitat. La visita al lloc permet veure algunes pintures pseudo-llevantines que algú s'ha entretingut en fer modernament. | 08029-153 | Aprop del cim del Montcabrer, vessant sud | 41.5235200,2.3866900 | 448830 | 4597057 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41903 | Roca d'en Punsola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-den-punsola | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 221-222. | Indret ubicat en un rocam entre pins ubicat a la zona posterior del cementiri. Aquest mirador sobre un aflorament granític està senyalitzat mitjançant unes plaques commemoratives que assenyalen que l'indret fou freqüentat pel poeta Josep Punsola, on solia anar a meditar-hi. Anualment s'hi celebra un aplec. | 08029-166 | Turó d'en Punsola | Josep Punsola i Vallespí (1913-1949) era nascut a Mataró. Fou poeta, actor, narrador i guionista, i se l'ha anomenat com a paradigma del que s'ha qualificat com a poeta-excursionista. En els seus treballs va plasmar les seves experiències al voltant de la vida i també del cançoner, la mística religiosa, l'amistat, la lírica amorosa i la Guerra Civil. | 41.5318100,2.3966700 | 449669 | 4597971 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41903-foto-08029-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41903-foto-08029-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41744 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-3 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble adossada, estructurada en base a una planta baixa i dues alçades més de planta-pis. A la planta baixa actualment hi ha un local, amb la façana a aquesta alçada folrada de marbre que n'amaga les característiques originals. On si que trobem l'aspecte original de l'edifici és a les dues plantes superiors, on es conserva un magnífic esgrafiat de l'any 1923, a base d'ornamentacions vegetals i florals. Les cantoneres són de finals del segle XX. També destaquen els portals d'aquestes dues plantes, en grups de 2 per planta, tots amb balcons, decorats a la base amb sanefa ceràmica geomètrica. | 08029-36 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281800,2.3932400 | 449380 | 4597570 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41745 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa. | 08029-37 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5279600,2.3928700 | 449349 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41746 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-25 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Edifici adossat que presenta una distribució de planta baixa i dues plantes pis. Al capdemunt, un alçat amaga l'estructura del sostre, amb una teulada a un vessant que desguassa en un terrat a la part posterior. A la planta baixa trobem una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdós presenten una decoració pintada sobre la porta i finestres de la planta baixa, com si es tractés d'un trencaaigües. | 08029-38 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | Aquesta casa havia estat l'antic hostal del poble. Va ser coneguda pels noms de Can Simon i Ca la Pepeta del Cafè. Al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, apareixen sota l'epígraf de 'Bajo la Plaza', un conjunt de 8 cases (Rovira 2006). | 41.5278900,2.3927600 | 449340 | 4597539 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41747 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-6-8 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble de cos, pertanyent al casc antic, distribuïda en planta baixa i dues plantes pis. La porta principal presenta un arc carpenell. El teulat és a dues aigües amb el carener disposat paral·lelament a la façana, amb frontó a la façana lateral, El teulat queda amagat per una barana, que n'oculta la seva forma. Aquesta casa es troba annexada a una altra, que té una estructura de planta baixa i planta pis. | 08029-39 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | L'any 1865 aquesta casa ja surt present en el Registre de Propietat de Mataró, on se'n fa una descripció i es confirma la propietat familiar de la finca des de feia més de 30 anys (Rovira 2006). L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879. | 41.5279800,2.3920000 | 449276 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41748 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-10 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, que presenta una distribució en planta baixa i dues plantes-pis. Destaca per la presència d'un teulat a un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana. El tret més rellevant de la façana és el tractament de les finestres de la primera i segona planta, que presenten un doble tractament; en primer lloc presenten llindes i brancals de pedra, que al seu torn estan emmarcats per un esgrafiat d'ordre clàssic. Aquest esgrafiat es repeteix emmarcant tota la façana perimetralment. No obstant, la porta principal és senzilla, de forma rectangular. És també ressenyable la llinda d'una de les finestres que presenta una inscripció de difícil lectura, tot i que sembla insinuar-se un any escrit del segle XVII. Pot tractar-se d'un element reaprofitat d'una altra construcció. | 08029-40 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279500,2.3919400 | 449271 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41749 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-12 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, no segueix cap eix de simetria tot i que segueix sent harmònica. Destaca pel portal rodó i per una única finestra gòtica, que presenta un arc conopial amb arquets i arabescs, que presenta a les impostes decoració d'elements florals. | 08029-41 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279100,2.3919100 | 449269 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41750 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, segueix criteris simètrics a la planta baixa, tot i que la finestra del primer pis es troba desplaçada. Destaca per la porta principal rectangular i per una única finestra gòtica sense decoració. | 08029-42 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278800,2.3918800 | 449266 | 4597538 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41752 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pare-jaume-catala-num-47 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa de poble ressenyable, entre d'altres qüestions, per tenir dues façanes oposades d'estils ben diferents. L'edifici original és de tres cossos distribuïts en planta baixa, planta pis i golfes. El teulat és a un vessant, amb aiguavés a la façana sud. Posteriorment se li afegeix un cos més que no assoleix les tres alçades, establint-se només en planta baixa i pis. La façana sud, la principal, té uns trets de disposició dels elements molt racionals, amb portes i finestres ben distribuïts. Aquest conjunt es troba emmarcat per una balaustrada sobre les golfes. Per l'altra banda, la façana nord, presenta un bell exemple de façana d'estil neoclàssic, coronada també per una balaustrada amb timpà en semicercle on hi ha la data inscrita. La porta i el balcó estan emmarcats per columnes, adossatdes a la façana, i destaquen dues pilastres que emmarquen el balcó, coronades per hídries gallonades. | 08029-44 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 / Carrer Anselm Clavé, núm. 21 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278400,2.3928800 | 449350 | 4597533 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La inscripció de la façana nord, presenta la data MDCCCLXII (1862), tot i que no sabem si correspon a una reforma o és de construcció, i si afecta només a aquesta part de la casa o també té a veure amb l'estructura de 3 cossos del cantó sud. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml