Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41849 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort-0 | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.87. BOSCH GIMPERA, P.. Etnologia de la Península Ibèrica. Barcelona: Alpha, 1932. BOSCH GIMPERA, P.. Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana, 1919. (Enciclopèdia catalana; XVI). BRUNET I BELLET, J.. 'Excursió particular a Cabrera i nous descobriments d'antiguetats ante romanes'. A: Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1885. CARRERAS CANDI, F.. Cabrera de Mataró.. Barcelona: Impremta de l'Avenç, 1893. RIBAS, M.. 'La civilització ibèrica de la comarca mataronina segons les troballes'. Mataró. 1834. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Can Rodon de l'Hort a Cabrera de Mataró'. A: Bloc Mataroní. Mataró, 1926. Setembre-Octubre. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. El orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.46 - 90. RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac i la seva necròpolis. Mataró: Foment d'Estudis de la Maresma, 1931. RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.22 - 38. ROVIRA I VIRGILI, A.. 'Necròpolis de Cabrera de Mar'. A: Història de Catalunya. 1. Bilbao: Gran Enciclopedia Vasca, 1976. I. p.534-535. RUBIO DE LA SERNA, J.. 'Noticia de una necrópolis ante romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona)'. Memorias de la Real Academia de la Historia. [Madrid] XI (1888), p.764. SANDARS, H.. 'The weapons of the iberians'. A: Archeologia. Madrid, 1912-13. LXIV. Boletín de la Real Academia de la Historia 1914. SANMARTÍ, E.. 'El taller de la pequeñas estampillas en la Península Ibèrica'. Ampurias. 35, p.156-158. SANMARTÍ, J.. La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1987. p.624. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institud d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'La col·lecció Rubió de la Serna al Museu de Barcelona'. A: La Gazeta de les Arts. Barcelona, 1926. SERRA RÀFOLS, J. de C.. El poblament prehistòric de Catalunya.. 1. Barcelona: Barcino, 1930. VIÑALS I CORTÉS, J.. 'Notícia sobre unes troballes de materials arqueològics a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1997. Patronat Municipal de Cultura. | IIIaC-IIdC | El jaciment de Can Rodon es coneix d'antic, i inicialment només per la troballa d'una necròpolis d'incineració ibèrica. No serà fins l'any 2006 quan es delimitaren part de les restes muràries que avui es poden visitar en el clos arqueològic. El 1881, el propietari de la finca, va descobrir les primeres tombes en anivellar uns terrenys, que va excavar en diverses etapes, i va publicar el 1888 (Rubio de la Serna, 1888) precedit de diversos articles menors. Posteriorment encara hi obrí altres tombes. No va individualitzar els materials de les diverses tombes i en va acabar fent un dipòsit al Museu Arqueològic de Barcelona, on es troben actualment. Barberà (1968) en publicà un estudi, on calcula que devia haver obert unes deu tombes, corresponents al segle III aC, tot i que amb algunes peces del segle IV aC. Barberà (1969-70) també hi realitzà l'excavació de quatre tombes, que resultaren de cronologia aproximada a les ja conegudes. Com aquestes, eren excavades al subsòl, amb forma de sitja, feien al voltant d'un metre de diàmetre i uns 80 cm de fondària, i tenien dos forats al fons per mantenir dretes les dues àmfores que s'hi dipositaven. Una de les àmfores feia la funció d'urna cinerària, i al voltant s'hi trobaven les ofrenes, consistents en ceràmica, menjar i objectes personals del difunt, entre els quals algunes presentaven armament, per tractar-se d'un guerrer. Anaven tapades amb pedres i terra. Tot el material es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Vinyals (1997) va publicar un lot de materials recuperats d'una escombrera produïda per unes obres del 1975, en fer-se unes pistes de tenis. Es tracta de material del segle III aC. Vinyals explica també, que en les excavacions de J. Barberà del 1968, varen aparèixer unes parets ibèriques, que formaven l'angle d'una habitació, de les quals podria procedir algun fragment ceràmic quelcom posterior al lot del segle III aC, potser de la darreria d'aquest segle o bé de l'inici del II aC. No havien estat mai publicades, tot i que M. Ribas les descriví en el seu diari d'excavacions (p. 60: dia 22 de desembre del 1968): 'Als 79 cms. Des de l'angle de la paret i en la part fonda es descobreix un angle de molta extensió que encara no s'ha determinat en direcció nord, que sembla introduir-se dintre del terreny veí (hort de la Sra. Francesca Pallès). Està construït amb obra molt ferma de pedra ben treballada. Hi ha pedres de gran tamany, aplanada la cara visible. Forma una banqueta.' | 08029-108 | Darrera el mas de Can Rodon, dins el clos arqueològic | 41.5272700,2.3930300 | 449362 | 4597470 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41849-foto-08029-108-2.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les restes es poden contemplar dins un clos arqueològic, tot i que l'accés no és obert al públic.Fotografies: Albert Martín(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): L'àrea de la necròpoli pot ser molt més extensa, que la de les poques tombes que se n'ha excavat. A més queda clara també la presència d'un hàbitat que s'endinsa cap a sota l'hort veí, de can Pallès.El 2006, arrel d'uns moviments de terres que s'efectuaren per tal d'urbanitzar la zona, quedaren al descobert estructures muràries d'època republicana i altimperial que resten a l'espera d'una nova intervenció arqueològica i un dolium a l'extrem oest de la parcel·la, datat dins la segona meitat del s. II, que es va excavar l'any 2011. Es va considerar que, com és habitual en les instal·lacions d'emmagatzematge d'excedent agrícola, hi cap la possibilitat de que n'hi pugui haver més en aquest sector. L'any 2007, en una intervenció al solar dels Horts del Rector, a la banda de ponent del jaciment, es va certificar que les estructures documentades al solar de Can Rodon de l'Hort no continuaven cap aquest sector. En canvi, es va localitzar un paviment corresponent a un vial empedrat, datable entre 15 i 80 aC. Es tracta de la primera estructura viària empedrada documentada al municipi. Les restes es van protegir amb geotèxtil i una capa de sorres netes.El novembre de 2013 es va portar a terme una intervenció arqueològica de control de conducció de canalització de gas natural a la finca del Carrer de la Riera de Cabrera número 40. Es va realitzar l'obertura d'una petita rasa de 80x50x70cm davant de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera. El seguiment arqueològic va donar resultats negatius.No es va localitzar cap estructura arqueològica i els materials documentats procedien d'un nivell alterat possiblement per les obres d'urbanització del carrer i de la col·locació de la canalització prèvia de gas.L'any 2010 va excavar-se el sector SE, habitacions de primera meitat del segle I aC qualificades com a tallers on es faria la fosa de plom, el 2013, la façana est del carrer d'època republicana i taller metal·lúrgic de ferro i el 2015 i 2016 el sector de la figlina d'època imperial. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41863 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. Com en la majoria dels casos se'n desconeix l'autoria, i la melodia de la música que acompanyava el text, però devem la impressió a Antoni Malats. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-123 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1951 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Es conserva una còpia d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus. Malgrat estar catalogat com d'autoria desconeguda, coneixem un altre goig igual, de l'any 1957, que se li coneix autoria, concretament de Josep Miralles Brillas.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/7150. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||||
| 41864 | Goig de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | Desconegut, 'Goigs de la Mare de Déu del Roser que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar, Bisbat de Barcelona. ', Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/5849. | XX | Goig dedicat a la Mare de Déu del Roser, que es canten a la Capella de la Casa Bartomeu del terme de Cabrera de Mar. Es tracta d'un text de caire religiós dedicat a la Verge del Roser. En aquest cas coneixem l'autoria del text que devem a Josep Miralles Brillas. La impressió del full del goig va ser feta a Barcelona, l'any 1957 per la Llibreria Quera. Es tracta d'un full de 17,5 x 12,5 centímetres, amb la característica orla vegetal que emmarca el quadre del text. El text està encapçalat per una imatge de la Mare de Déu envoltada de sengles poms de roses. La tornada del text, en alusió a la casa on es cantaven aquest goig fa: 'Puix Déu Pare us ha escollida / per ser Mare del fill seu / Sant Roser treieu florida / al vell mas can Bartomeu'. | 08029-124 | Capella de Can Bartomeu | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.5311100,2.3912700 | 449218 | 4597897 | 1957 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41864-foto-08029-124-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Josep Miralles Brillas | Es conserven tres còpies d'aquest Goig dins la Col·lecció de Goigs del fons Enric Prats i del Centre de Lectura de Reus.Imatge extreta de Biblioteca Digital del Centre de Lectura de Reus, consulta 2 juny de 2016, http://bd.centrelectura.cat/items/show/5849. | 119 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||
| 41901 | Font Picant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-picant | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 200. | XIX-XX | Font d'aigua carbonatada descoberta a mitjan segle XIX. El nom de la font deriva clarament de l'efecte que produeix l'aigua carbonatada en la boca, amb una lleugera sensació de picor per efecte de la presència del gas carbònic. La font es troba a l'exterior d'una edificació, i al seu interior s'hi troba la mina d'on brolla l'aigua i la cisterna en la que s'emmagatzema. | 08029-164 | Indret de la Font Picant | L'any 1910 Miquel Reniu hi enregistrà un establiment d'aigües minerals, engrescat pel gust picant i les suposades facultats curatives. Aquesta aigua fou comercialitzada per Jaume Modolell l'any 1924 amb el nom d'Aigua de Cabrera del Manantial Modolell. En breu s'obrirà a redòs de la font un berenador, recuperant l¡ús social de l'espai (agost 2016). | 41.5362000,2.3808200 | 448350 | 4598468 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41901-foto-08029-164-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda com a Font Ballot | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41798 | Pedrera d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-serra | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Activitat econòmica exhaurida. Queden molt poques restes visibles de l'activitat. | Explotació en la que s'extreia pedra de granit per la construcció o per extracció d'àrids. A nivell patrimonial, més enllà de testimoniar aquesta activitat econòmica, queda alguna presència industrial. En aquest sentit queda l'obra d'una trituradora i una torba que consta d'un circuit amb fort pendent construït per fer baixar la pedra per ser carregada als camions. Un sistema de crives permetia que la pedra o graves fossin classificades segons els tamanys requerits. El descarregador de la trituradora, fet de llambordes de la mateixa pedrera i ciment armat, es construí als anys 60 del segle XX. | 08029-56 | Indret de la Pedrera d'en Serra, Polígon 2 Parcela 177 | Inicialment, a principis del segle XX, s'hi extreien blocs per voreres i per fer adoquins per a la ciutat de Barcelona i Mataró. Posteriorment s'hi afegirà l'extracció de grava. La pedrera d'en Serra és la concreció de difrents petites explotacions mineres disperses que s'anaven comunicant les unes amb les altres, fins concentrar-se en una sola explotació (Rovira 2006). | 41.5362500,2.3922400 | 449303 | 4598467 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41798-foto-08029-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | S'ha conegut sota diferents noms, com la Pedrera d'en Serra, Pedrera Anita o Pedrera d'en Cisco.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||
| 41816 | Ca l'Angusto - Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langusto-can-ricard | <p>VIÑALS, J.. 'Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a Ca l'Angusto (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1995. Patronat Municipal de Cultura.</p> | IV-II aC | Desaparegut | <p>En el marc del Turó dels Dos Pins han aparegut nombroses restes arqueològiques, al marge de la més coneguda necròpolis homònima. La zona considerada com a 'extramurs de l'oppidum de Burriac' ocupa l'anomenat turó dels Dos Pins; el cim i els vessants est i sud. Can Ricard: el lloc en qüestió és davant de Can Ricard, que s'aixeca al sud-oest de Burriac, entre la riera de Cabrera i el torrent del Castell, en un lloc amb bastant pendent. Es coneix que en data indeterminada, en aquest lloc, s'hi van excavar restes d'unes habitacions ibèriques, que no han estat publicades i de les quals s'ignora qualsevol detall. Can Borràs: és ubicat al vessant est del turó dels Dos Pins, en un terreny força pendent. Segons Pujol i García (1982-83), el grup de col·laboradors de Cabrera del Museu Arqueològic de Barcelona van excavar unes habitacions ibèriques en aquest punt. S'ignoren els detalls d'aspecte físic i cronologia. Ca l'Angusto: s'hi arriba per un trencall que es troba a mà esquerra, al final del Camí de Can Segarra. És tracta d'una zona d'un cert pendent, al vessant dret del torrent del Castell on, a finals de març del 1973, en construir-se un pou sec dins la propietat, aparegué una sitja que fou excavada per Josep López i Viñals i Josep Viñals i Cortés. Tot i que contenia materials antics, com una ceràmica àtica de figures roges, les peces més recents indicaren una amortització poc anterior al 100 aC. Torre i establiment ibèric del turó dels Dos Pins: el descobriment del conjunt edilici ubicat a la carena sud fou fortuït, arrel de l'espoliació per part de clandestins el 1986. Per aquest motiu, entre el 1992 i el 1995 s'hi excavà de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions es pogué establir que es tracta d'un conjunt format per dos habitacles separats per una canalització, al costat d'una torre que tallava la canalització. La canalització, d'1'3 m d'amplada per 1 m de fons, estava tallada a la roca i devia tenir una sèrie de forats de pal en relació. Un dels habitacles es subdivideix en tres compartiments construïts en fases diferents. Fora de l'habitacle, una canalització més petita envoltava un del murs. S'hi van distingir fins a cinc fases: La primera, de la segona meitat del segle IV a.C., de quan es data la construcció dels habitatges, amb murs de sòcol de pedra i part alta de tovots, amb sòl de terra trepitjada i llar de foc. La segona, de la qual es documenta una remodelació dels dos habitacles a final del segle IV o primera meitat del III a.C. En aquesta etapa es construí la canalització, possiblement. La tercera és de mitjans segle III a.C., quan s'adossà una nova vivenda al primer habitacle. També es construí la potent torre de planta rectangular, dins d'una trinxera de fonamentació excavada a la roca, d'entre 1'8 i 2'2 m d'amplada i en alguns llocs 2 m. d'altura. El parament és de grans carreus treballats, calçats per altres de més petits, lligats amb calç. Per sobre del sòcol de pedres s'ha conservat part de l'alçat de la torre, d'una barreja de fang i petites pedres a manera de morter. Bona part de la segona vivenda quedà destruïda amb aquesta obra. La torre, que sembla exempta, està situada en un punt des del qual domina visualment la riera de Cabrera, des de l'embocadura fins més amunt del turó dels Dos Pins, probable camí de penetració des del mar. Això fa que els seus excavadors la interpretessin com un punt de guaita i control del territori. La quarta fase, de finals del segle III a.C., suposà la remodelació del primer habitatge. Finalment al primer quart del segle II a.C. s'abandonà el primer habitatge i segurament també es desmantellà la torre. El sector no fou novament ocupat. Un altre lloc on s'efectuaren troballes és sobre el turó dels Dos Pins. Segons informa Josep Viñals, en aquest punt del turó, s'hi va excavar un angle d'una habitació ibèrica, cap a finals dels anys 60, per part de Josep Viñals i Josep López.</p> | 08029-74 | Zona del Turó dels Dos Pins | 41.5321700,2.3869900 | 448862 | 4598017 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||||
| 41822 | Can Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonellet | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197. | IIaC-IdC | Desaparegut | Jaciment que es troba desaparegut en l'actualitat. Devem el seu coneixement a Marià Ribas, que documentà parets, trossos de paviment d''opus signinum' i un lacus amb les parets recobertes d''opus signinum'. També trobà diverses peces de 'suspensurae', fet que portà a hipotetitzar Ribas sobre l'existència d'un hipocaust. Juntament amb tot això s'hi van trobar restes de plaques de pissarra, i ceràmica romana comuna, terra sigil·lada, campaniana i un fons amb quatre palmetes. Segons algunes notes del mateix Ribas el 1940 s'hi descobriren més parets, paviments i ceràmica, però tot fou destruït. | 08029-80 | Carretera Vilassar-Argentona, p.k. 3 | 41.5270300,2.4063400 | 450472 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||||
| 41894 | Objectes arqueològics Museu de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-arqueologics-museu-de-mataro | VI-I aC | Fons d'objectes arqueòlogics procedents de les excavacions de jaciments de Cabrera de Mar, que es formen part del fons del Museu de Mataró. Destaquen els objectes de cronologia ibèrica, tant ceràmics com metàl·lics, procedents de l'aixovar de les necròpolis de Can Rodon de l'Hort i del Turó dels Dos Pins, entre els que sobresurten l'armament, com espases, puntes de llança o umbons d'escut. També són destacables les restes ceràmiques procedents del poblat ibèric de Burriac, algunes de les quals amb restes d'epigrafia en ibèric. També cal fer esment de la important col·lecció numismàtica procedent de les excavacions en territori de Cabrera, com les monedes trobades a Burriac. | 08029-157 | Carrer Sant Josep, 9. Mataró | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Física | Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||||||
| 41922 | Festa Major Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-agell | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets. | 08029-187 | Veïnat d'Agell | 41.5343000,2.4043600 | 450312 | 4598243 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||||||||
| 41923 | Festa Major de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-0 | Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans. | 08029-188 | Nucli antic de la població | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||||||||
| 41924 | Fira Iberorromana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-iberorromana | Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015). | 08029-189 | Diferents indrets | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||||||||
| 41744 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-3 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble adossada, estructurada en base a una planta baixa i dues alçades més de planta-pis. A la planta baixa actualment hi ha un local, amb la façana a aquesta alçada folrada de marbre que n'amaga les característiques originals. On si que trobem l'aspecte original de l'edifici és a les dues plantes superiors, on es conserva un magnífic esgrafiat de l'any 1923, a base d'ornamentacions vegetals i florals. Les cantoneres són de finals del segle XX. També destaquen els portals d'aquestes dues plantes, en grups de 2 per planta, tots amb balcons, decorats a la base amb sanefa ceràmica geomètrica. | 08029-36 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281800,2.3932400 | 449380 | 4597570 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41745 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa. | 08029-37 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5279600,2.3928700 | 449349 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41746 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-25 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Edifici adossat que presenta una distribució de planta baixa i dues plantes pis. Al capdemunt, un alçat amaga l'estructura del sostre, amb una teulada a un vessant que desguassa en un terrat a la part posterior. A la planta baixa trobem una porta d'arc rebaixat i una finestra, ambdós presenten una decoració pintada sobre la porta i finestres de la planta baixa, com si es tractés d'un trencaaigües. | 08029-38 | Carrer Anselm Clavé, núm. 25 | Aquesta casa havia estat l'antic hostal del poble. Va ser coneguda pels noms de Can Simon i Ca la Pepeta del Cafè. Al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, apareixen sota l'epígraf de 'Bajo la Plaza', un conjunt de 8 cases (Rovira 2006). | 41.5278900,2.3927600 | 449340 | 4597539 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||||||
| 41747 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-6-8 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble de cos, pertanyent al casc antic, distribuïda en planta baixa i dues plantes pis. La porta principal presenta un arc carpenell. El teulat és a dues aigües amb el carener disposat paral·lelament a la façana, amb frontó a la façana lateral, El teulat queda amagat per una barana, que n'oculta la seva forma. Aquesta casa es troba annexada a una altra, que té una estructura de planta baixa i planta pis. | 08029-39 | Carrer Baixada de l'Església núm. 6-8 | L'any 1865 aquesta casa ja surt present en el Registre de Propietat de Mataró, on se'n fa una descripció i es confirma la propietat familiar de la finca des de feia més de 30 anys (Rovira 2006). L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879. | 41.5279800,2.3920000 | 449276 | 4597549 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41747-foto-08029-39-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41748 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-10 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, que presenta una distribució en planta baixa i dues plantes-pis. Destaca per la presència d'un teulat a un sol vessant, amb el carener perpendicular a la façana. El tret més rellevant de la façana és el tractament de les finestres de la primera i segona planta, que presenten un doble tractament; en primer lloc presenten llindes i brancals de pedra, que al seu torn estan emmarcats per un esgrafiat d'ordre clàssic. Aquest esgrafiat es repeteix emmarcant tota la façana perimetralment. No obstant, la porta principal és senzilla, de forma rectangular. És també ressenyable la llinda d'una de les finestres que presenta una inscripció de difícil lectura, tot i que sembla insinuar-se un any escrit del segle XVII. Pot tractar-se d'un element reaprofitat d'una altra construcció. | 08029-40 | Carrer Baixada de l'Església núm. 10 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279500,2.3919400 | 449271 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41748-foto-08029-40-2.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41749 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-12 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, no segueix cap eix de simetria tot i que segueix sent harmònica. Destaca pel portal rodó i per una única finestra gòtica, que presenta un arc conopial amb arquets i arabescs, que presenta a les impostes decoració d'elements florals. | 08029-41 | Carrer Baixada de l'Església núm. 12 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5279100,2.3919100 | 449269 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41749-foto-08029-41-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41750 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia-num-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Casa de cos, pertanyent al casc antic, estructurada en planta baixa i planta pis. La teulada és de només un vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. La façana, d'una acurada senzillesa, segueix criteris simètrics a la planta baixa, tot i que la finestra del primer pis es troba desplaçada. Destaca per la porta principal rectangular i per una única finestra gòtica sense decoració. | 08029-42 | Carrer Baixada de l'Església núm. 14 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278800,2.3918800 | 449266 | 4597538 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41750-foto-08029-42-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41752 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pare-jaume-catala-num-47 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa de poble ressenyable, entre d'altres qüestions, per tenir dues façanes oposades d'estils ben diferents. L'edifici original és de tres cossos distribuïts en planta baixa, planta pis i golfes. El teulat és a un vessant, amb aiguavés a la façana sud. Posteriorment se li afegeix un cos més que no assoleix les tres alçades, establint-se només en planta baixa i pis. La façana sud, la principal, té uns trets de disposició dels elements molt racionals, amb portes i finestres ben distribuïts. Aquest conjunt es troba emmarcat per una balaustrada sobre les golfes. Per l'altra banda, la façana nord, presenta un bell exemple de façana d'estil neoclàssic, coronada també per una balaustrada amb timpà en semicercle on hi ha la data inscrita. La porta i el balcó estan emmarcats per columnes, adossatdes a la façana, i destaquen dues pilastres que emmarquen el balcó, coronades per hídries gallonades. | 08029-44 | Carrer Pare Jaume Català, núm. 47 / Carrer Anselm Clavé, núm. 21 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5278400,2.3928800 | 449350 | 4597533 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41752-foto-08029-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La inscripció de la façana nord, presenta la data MDCCCLXII (1862), tot i que no sabem si correspon a una reforma o és de construcció, i si afecta només a aquesta part de la casa o també té a veure amb l'estructura de 3 cossos del cantó sud. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41753 | Plaça de l'església, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | Casa pertanyent al casc antic, articulada en base a la Plaça de l'Església, on es troba la façana i el xamfrà amb el carrer Anselm Clavé. Presenta una estructura d'un sol cos. Està distribuïda només en planta baixa, i la seva coberta està configurada per la presència d'un terrat. Casa de factura i aspecte auster i senzill. Les finestres que donen a la paret del carrer Anselm Clavé presenten brancal i llindes de pedra. | 08029-45 | Plaça de l'església, núm. 2 | L'edifici també consta en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). Fou seu municipal en el primer terç del segle XX, i seu de la Falange durant la Guerra Civil i primera postguerra. En el document 'Contribución territorial de la riqueza Rústica' de l'any 1922 apareix aquesta casa amb el nom de Casa Reniu (Rovira 2006). | 41.5278600,2.3926900 | 449334 | 4597535 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41753-foto-08029-45-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41754 | Carrer de les Heures, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-les-heures-num-2 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Casa d'autor realitzada per l'arquitecte Normand Cinnamon. Es tracta d'una casa d'una sola planta, amb una superfície construïda superior als 350 m2, en una parcel·la d'unes dimensions a l'entorn dels 675m2. Destaca per la seva simplicitat i bellesa de línies, d'ordre racional, amb una planta en forma de T. | 08029-46 | Carrer de les Heures, núm. 2 | Casa construïda entre finals dels anys 70 del segle XX i inicis dels anys 80. | 41.5242400,2.3997500 | 449920 | 4597129 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Normand Cinnamon | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||||
| 41755 | Ca l'Aimeric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laimeric | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 212-214. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. | XV-XVII | Masia amb teulada de triple vessant, tot i que des de la façana només s'observa com cau a dues aigües. El carener no està ubicat en l'eix de simetria de la façana, com si ho exemplifiquen la porta i la finestra principal. La porta està dovellada, amb 13 dovelles, i s'accedeix a la mateixa mitjançant una escala de cinc graons. La finestra principal és gòtica, d'arc conopial, amb sengles capitells decorats, destacant-ne motius amb arquets, arabescos i antropomorfs. L'altra finestra rellevant de la façana ja és característica del segle XVII, rectangular, amb ampit, i emmarcada per carreus. Algunes finestres tenen festejadors a l'interior. Des de la façana també s'observa com els angles de la casa estan reforçats amb carreus de pedra. Des de la façana s'observen tres cossos, mentre que la part posterior està formada per dos. | 08029-1 | Carrer Corredor, 6 | Hi ha un document de l'any 1387 on Pere Eimeric ven a Pere Costa un cens sobre el seu mas Eimeric. En el fogatge de 1497 trobem documentat un Benet Aymarich, foc també present en el fogatge de 1553. | 41.5335800,2.4008600 | 450020 | 4598166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41755-foto-08029-1-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa s'hi troben coberts i corrals.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41756 | Ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàg. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 194. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Bon exemple de masia de planta basilical, on destaca el cos central elevat. Aquest tercer pis està remarcat per una sèrie de tres finestres d'arc de mig punt, que les singularitza respecte de la resta de finestres de la façana. En el mateix cos central, i marcant l'eix de simetria de la façana, trobem una porta dovellada, sobre de la qual s'obre una finestra d'arc conopial amb arabesos. La construcció de la masia és de cinc cossos, amb la teulada a dues vessants. Els cossos distals són dues terrasses simètriques i oposades a l'alçada del primer pis, segurament de l'ampliació del segle XIX. Cal destacar-ne el jardí, on sobresurten de la resta palmeres datileres, que recorden la moda entre els indianos, a cavall del segle XIX i XX. Cal destacar la presència a l'indret de tres grups d'arbres que en singularitzen l'espai (Rovira i Vinyals 2005). En primer terme tenim un lledoner jove amb 5 branques que neixen del sòl. També destaca la palmera, element molt lligat a la a la moda colonial del indianos, en el marc del tombant del segle XIX-XX. Per un costat hi ha una palmera de Canàries, i per l'altra el grup de palmeres datileres, menys comuns. | 08029-2 | Cr. Argentona, 86 | La documentació històrica de la masia remonta al segle XIV (Escura 2007). | 41.5299300,2.4058100 | 450430 | 4597757 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41756-foto-08029-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Basora.Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, al costat de la finestra gòtica. Es tracta d'un rellotge pintat, de tipus vertical declinant. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4955, on es descriu com a rellotge de forma 'rectangular, orientació sud-oest. Hores de 8 a 6, en xifres romanes, sense línies horàries. Gnòmon de vareta mal orientat. Desaparegut l'original, que era circular'.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41757 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 181-182. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Pocs elements queden de la masia que està documentada al segle XV, més enllà de la planta de l'edifici que remet a l'època moderna. En l'actualitat la masia presenta una teulada a quatre vessants, amb un edifici de tres plantes, el darrer dels quals unes golfes, ressenyades per petites finstres. Destaca la presència d'una galeria porticada a l'alçada del primer pis. Aquesta galeria consta d'onze finestres de mig punt i s'hi pot contemplar l'embigat de fusta de sotateulada. A la façana lateral s'hi troba la porta de l'habitatge dels masovers. A nivell paisatgístic cal destacar la presència d'una alzinar i un conjunt de garrofers, així com un magnolier, un nesprer, una poc comú sofora i i una palmera de Canàries, que dóna al conjunt un caire residencial característic de masia d'indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-4 | C/ Barcelona, 11 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Barthomeu Arnau, i també en Pere Arnó. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on aquests cognoms apareixen novament. Totes les característiques primigènies de la masia han quedat emmascarades per una potent reforma esdevinguda a mitjan segle XIX, tal i com resa l'any del rellotge de sol (1861). Ja a mitjan segle XX la casa fou novament restaurada, per l'arquitecte Coderch (1950). En aquesta restauració es convertiren en habitatge pels masovers els antics magatzems. | 41.5261700,2.3911900 | 449207 | 4597349 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol pintat de forma ovalada, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou pintat, el 1861. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4007, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-est, no s'aprecien les marques horàries, gnòmon de vareta amb doble cercle concèntric en el pol, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41758 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu-0 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97-98. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis que conformen una estructura rectangular vertebrada a l'entorn d'un barri. Pel que fa al cos principal de la masia respon a una estructura de tres cossos, planta baixa i planta pis, i afegit a la dreta, el pis superior del que en destaca una galeria porxada. La façana presenta una estructura simètrica, amb una teulada a dues aigües. En destaca la porta dovellada, al costat de la qual trobem el pedrís, així com les finestres d'estil gòtic. És ressenyable que sota la finestra principal d'arc conopial, just sota l'ampit, encara es conserva una espitllera. Del cos principal no només destaca per la conservació exterior, sinó que a l'interior encara es troben els paviments enrajolats, els embigats així com les voltes catalanes i de mocador. A la cuina destaquen la pica de pedra, rajoles decorades a la paret, i la gran llar de foc, així com el forn de llenya i el paviment original de lloses. El cos esquerre, també dominat per la simetria, revela uns trets posteriors, on dominen portes, finestres i balcons de forma rectangular. Del pati central en destaca la pica i abeurador, que s'alimentava de l'aigua recollida de la teulada, a partir del ràfec i canals. El conjunt es complementà posteriorment amb la construcció d'un nou celler, a manera de cos paral·lel, fet relacionable amb dues premses conservades que porten les dates de 1814 i 1836. Un dels trets poc habituals és la presència d'una comuna, que sobresurtia del primer pis i desguassava directament al femer exterior, tot ubicat a la part posterior de la casa. A finals del segle XVIII sembla que fou quan es construiren les edificacions exemptes del cos principal, com la masoveria, el paller i l'era. A nivell paisatgístic la casa compta amb alguns elements botànics rellevants com el conjunt de 5 xiprers, en especial els 2 del sector nord, que per llur simbologia d'hospitalitat són elements comuns en les masies. També té la presència d'un cedre de l'Atles, que li confereix un aspecte colonial, així com una noguera i un eucaliptus de més de 20 metres d'alçada (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-5 | Cm. Can Segarra, 40 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Guillem Barthomeu. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on el cognom Bertomeu també hi està representat. Tal vegada es podria relacionar aquest cognom amb un mas primigeni, gràcies a un document del segle XII, on Joan Bartomeu permuta una finca amb vinya i oliveres (Modolell 1993). També fent referència al segle XII existeix un document de l'any 1835 que conté un arbre genealògic dels Bartomeu que remonta fins l'any 1181 (Modolell 1993). En aquest mateix document s'explica els fets que van tenir lloc en aquesta casa, pels quals morí l'any 1813 Feliu Bartomeu degut a un atac de bandolers en el marc dels esdeveniments de la Guerra del Francès; posteriorment morí també l'hereu en el marc de la Guerra dels Carlins (Modolell 1993). Pel que fa a la casa, hi ha un llinda gravada amb la inscripció de l'any 1662, seguida per la lletra B. En el llibre de Bonet (Bonet 1983) es parla d'una inscripció gravada: Pau Bertomeu, Pagès, 30-IX-160?. | 41.5310700,2.3912500 | 449216 | 4597892 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41758-foto-08029-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquesta masia trobem un rellotge de sol de pols de marbre i terra de colors, de forma rectangular, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou realitzat, el 1779. També se'n conserva el seu lema; 'Les hores passen Aprofita-les bé'. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2935, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-oest, emmarcat en un marc rectangular que inclou el lema, numeració aràbiga, marques horàries a les hores i mitges hores de les 9 a les 7, en sèries de 12 hores, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos, les línies horàries estan recollides dins una línia corba acabada amb una fletxa. Ornamentació amb motius florals'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41759 | Can Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-canal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175-177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XV-XX | Masia amb teulada a dues vessants, de tipologia perfectament simètrica, amb el carener centrat. S'accedeix a la mateixa per una portalada d'accés, que dóna al barri. L'edifici presenta un cos de tres alçades amb planta baixa, pis i golfes. A la façana presenta una porta d'arc de mig punt dovellada, amb pedrís al cantó dret. A la finestra principal, just sobre la porta, se li ha afegit un balcó. Presenta dues finestres d'arc conopial, reminiscències del període gòtic, tot i que el primer mas podria ser anterior, pel que se'n desprèn de la documentació. Cal destacar també que la masia originalment estava esgrafiada, tot i que avui es conserva emblanquinada. A nivell paisatgístic tot el conjunt es veu enriquit amb alguns exemplars botànics, com la monumental noguera, el til·ler i la figuera, que en milloren l'aspecte del conjunt (Rovira i Vinyals 2005). Del conjunt cal ressenyar la presència d'un til·ler, un lledoner (el de més capçada del terme) i un pebrer bord (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-6 | Cm. Font Picant, 1 | La primera menció al mas és de l'any 1289 (Modolell 1993), quan pertanyia la casa a Arnau Valromanes i el cedeix a Guerau de Canal, de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera. En el fogatge de 1497 trobem En Canal, que cal correlacionar amb el propietari d'aquest mas. Aquest cognom segueix essent present en el fogatge de mitjan segle XVI (1553). | 41.5301500,2.3884800 | 448984 | 4597792 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41759-foto-08029-6-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda per Can Miralles. Pel que fa a la presència de rellotges de sol aquesta masia té la particularitat de comptar amb la presència de dos exemplars, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4008 i 4009. Pel qua fa al primer, no es troba a la façana principal, sinó que ho fa a la paret orientada a sud-est. Es tracta d'un rellotge circular, del tipus vertical declinantl'estat de conservació del qual no permet fer-ne gaires atribucions. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4008 resa 'no s'aprecien marques horàries ni cap rastre d'ornamentació, gnòmon de vareta, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'.Pel que fa al segon exemplar, aquest es troba ubicat a la façana principal i sembla un rellotge posterior al primer. Es tracta d'un rellotge semicircular sobre un marc rectangular, del tipus vertical declinant, on destaca la doble data de 1903-1942. La part descriptiva de la fitxa de l'element 4009 comenta 'orientació sud-oest, marques horàries a les hores de les 8 del matí a les 7 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, gnòmon de vareta amb un sol al pol, en la part superior una cinta on es llegeix 1903-segle XIII-1942. En la decoració hi apareixen dos galls en la part inferior i motius florals, rellotge d'autor, ben conservat'. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41760 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 178-179. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de planta basilical formada pels característics tres cossos on les crugies són perpendiculars a la façana principal. Els elements arquitectònics de la façana tenen un aspecte historicista, imitant les dovelles originals en el cas de la porta decorada amb arquivolta, o les finestres d'inspiració gòtica. Aquest cos central segueix una distribució de planta baixa, i planta pis pel que fa als dos cossos laterals, i del cos central sobresurten les golfes, caracteritzades per tres finestres. Les cobertes són de dues aigües. Posteriorment s'afegí al cos de la masia, pel costat est, la masoveria i magatzem. Cal esmentar els safareigs, així com la pèrgola i l'estany. | 08029-7 | C/ Jaume I, 3 | La referència més antiga al mas Català la trobem documentada a finals del s. XIII, concretament l'any 1294, tot i que hi ha una referència indirecta dos anys anteriors on s'esmenta a Bernat Català com a possible constructor de la casa (Modolell 1993). En el cens de1497 ja trobem a Johan Catalaç esmentat, testimoniant la pervivença de la casa lligada al cognom, fet paral·lelitzable al del fogatge de 1553 quan s'esmenta el cognom Cathalà. El pedagog i escriptor Jaume Català i Comes era fill d'aquesta casa, on fou nat l'any 1867. L'aspecte actual de la casa es deu a l'encàrrec de la família Ordeig, empresaris del tèxtil, a l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó, esdevinguda a inicis del segle XX. | 41.5270300,2.3945700 | 449490 | 4597442 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41761 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia d'estructura senzilla, conformada per un bloc simètric, amb teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, ubicat en l'eix de simetria. La planta de la masia és completament rectangular, morfologia trencada només per l'afegitó d'un cos en la part posterior de l'edificació. La façana està caracteritzada per una porta d'arc rodó dovellada i un pedrís a la planta baixa, tres finestres rectangulars a la planta pis, i una única finestra de morfologia idèntica a les golfes. | 08029-8 | C/ de la Riera, 55 | El nom de la masia ha variat al llarg dels segles. Si cerquem la família Carbonell en els fogatges antics aquest n'és absent per la circumstància que el nom primigeni del mas era Mallol de Baix (Modolell 1993), documentant-se la primera menció a l'any 1401. Ara sí que la forma Mallol ja apareix en el cens de 1497, sota el nom de Mayol de Vayl o Fanci Mayol, tot i que pot fer referència al mas de Mallol de Munt. En el fogatge de 1553 el cognom Mallol ens torna a aparèixer, en aquest cas en dues ocasions. Sembla que el nom de Carbonell el prengué d'una de les seves propietàries, Marianna Carbonell, filla dels Bartomeu, propietaris de Mallol de Baix. A mitjan segle XX, la propietat fou venuda a Avel·lí Serra, que n'era masover. Aquest és el motiu pel qual també es coneix Can Carbonell com a Ca n'Avel·lí. | 41.5282300,2.3902900 | 449134 | 4597578 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut com a Ca n'Avel·lí.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41762 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici. Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763. Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador. A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005). | 08029-9 | C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924). | 41.5263600,2.3948900 | 449516 | 4597367 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és 'sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta'. Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent 'orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta.' Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747. | 96|98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41763 | Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-domenec-0 | XVIII-XX | Masia que en l'actualitat es troba molt reformada, fet que n'emmascara la tipologia original, trobant diversos cossos afegits conferint un aspecte volumètric compacte. La façana original presenta una estructura de tres cossos, amb un teulat amb dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Presnta una estructura de planta baixa, pis i golfes, tot i que la façana emblanquinada no permet advertir possibles traces dels elements originals. El frontó, a la façana principal, està emmarcat per les finestres d'arcada de les golfes. | 08029-10 | Passeig dels Vinyals, 26 | No es té cap referència documental, ni en la bibliografia municipal, ni en els fogatges, de Can Domènec. | 41.5213900,2.3940800 | 449445 | 4596816 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41763-foto-08029-10-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||||
| 41764 | Ca l'Escarramant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVIII | L'aparença d'aquesta masia, de línies barroques, no en testimonia el seu origen sinó segurament una reforma. L'estructura de la casa correspon a dos cossos paral·lels a la façana principal, als que cal sumar dos cossos més en sengles laterals, disposats, però, perpendicularment. La casa té planta baixa, planta-pis i golfes, tot i que aquestes darreres només es troben representades en el cos central. La reforma barroca està caracteritzada per la línia de façana, de formes sinuoses, que amaguen l'estructura dels vessants del sostre. Al cos central de la façana trobem una porta similar a una d'arc carpanell, sobre la qual trobem una porta amb balcó al primer pis, i a l'alçada de les golfes una finestra rectangular. Tots aquest elements es troben ressaltats pel fet de trobar-se emmarcats en carreus de pedra granítica. La façana està decorada amb esgrafiats, on destaca el carreuat de la planta baixa. A l'alçada del primer pis, del carreuat neixen pilastres esgrafiades que assoleixen les golfes, Destaca el celler de volta de canó, i els dos safareigs de la part posterior. A nivell botànic cal destacar la presència del pi pinyoner de l'esquerra de la façana, un gran garrofer de força edat, l'olivera així com tres servers a la zona de la bassa (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-11 | Camí Cabrils, 10 | L'estructura barroca pot correspondre a una reforma, i s'ha adduït una antiga inscripció (no conservada) que es trobava en una pedra a la casa (1512) (Escura 2007). | 41.5250100,2.3897200 | 449084 | 4597221 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La tradició oral fa derivar el nom de la casa de la paraula 'esquerra', pel fet que la construí un bandoler al que li faltava aquesta mà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41765 | Ca'ls Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Característica masia de tres cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana, de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell, reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista. Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-12 | C/ Camí Santa Elena, 28 | El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687, propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens de 1553. En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs, com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual, Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es conserva a la façana 'Jaume Gallemí 1843'. Posteriorment la propietat fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares com a masoveria. | 41.5344200,2.4034400 | 450236 | 4598257 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical declinant.En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant 'Els Frares'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41767 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI | Característica estructura de tres cossos tot i l'afegitó d'annexes posteriors. En aquesta ocasió el sostre, que també és de dues aigües en els tres cossos originals, no és perpendicular a la façana, sinó que és paral·lel, i consegüentment, el frontó es troba en el lateral. Els tres cossos presenten planta baixa, pis i golfes. A la façana, destaca una finestra corresponent al pis, de clara adscripció gòtica del segle XV. Presenta un arc conopial amb arabescs i representacions antropomorfes sobre els brancals en els que reposa l'arc. Al seu costat, tot i que molt posterior, una imatge religiosa en ceràmica polícroma. Adossat al cos principal, pel costat dret, hi trobem el celler que presenta arcs diafragmàtics. Al costat esquerre presenta una altra construcció, a mode d'estructura defensiva, conserva les espitlleres per armes de foc. | 08029-14 | Camí Can Segarra, 32 | El mas Lladó ja apareix documentat en el fogatge de 1497, quan el propietari era Pere Ledó. En el cens de 1553 tornem a trobar el mateix foc d'aquesta família, sota la grafia ara de Ladó. També se n'ha suggerit que el primer nom del mas fos el de Sant Joan, degut a la proximitat de l'edifici amb l'antic temple de Sant Joan Baptista, avui desaparegut i que se'n podria remuntar la seva construcció al segle XI (Modolell 1993). | 41.5307300,2.3913700 | 449226 | 4597855 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Modolell. Aquest nom deriva del casament de la pubilla Lladó amb en Francesc Modolell, l'any 1782.En aquesta masia també hi trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 30. Es tracta d'un rellotge esgrafiat rectangular, del tipus vertical declinant, al que se li coneix l'autoria, d'Alsina. Tal i com esmenta la fitxa té una 'orientació sud-est, Línies horàries de 5 a 4, senyals per a les mitges hores, xifres aràbigues, amb sol al pol'. Presenta una inscripció amb el lema 'Les hores passen. Aprofita-les bé'. També presenta les inicials 'S.LL', de Salvador Lladó, així com l'any 1943.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41768 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 184-185. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt format per una masia a la que posteriorment se li afegiren dues edificacions més. La masia original presenta tres crugies, perpendiculars a la façana principal. Concretament presenta tres cossos, dels que el cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), i els dos cossos laterals, només la planta baixa i la planta pis. La façana principal té la teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, constituint el frontó, amb els aiguavessos paral·lels. La masia va ser ampliada al segle XIX-XX amb un edifici d'estil historicista i modernista, pel cantó sud-est de la masia. A la banda nord es construí una gran galeria porticada. Aquest edifici més eclèctic té una estructura de tres cossos, essent el central més elevat i coronat per un capcer circular. A la porta, emmarcada per un petit porxo guardat per dues columnes, s'hi accedeix per una escala circular que augmenta l'espectacularitat de la casa. Aquest porxo esdevé la base del balcó del primer pis del cos central. Els dos cossos laterals, en perfecta simetria, estan rematats per una barana. A nivell paisatgístic la casa es veu enriquida amb un conjunt d'espècimens botànics, del que en destaca la glicína, el tronc de la qual ens revela la seva longevitat. El conjunt, heterogeni, es complementa amb un cedre de l'Atles, una palmera de Canàries de volum mitjà, el pi pinyoner del jardí i els plataners de l'aparcament (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-15 | Passeig dels Vinyals, 9 | En el fogatge de 1497 no tenim cap referència a aquest mas. Cal esperar al fogatge de mitjan segle XVI (1553) quan apareix sota l'àlies Sala, el Cognom Lunell, que caldria atribuir a aquest mas. | 41.5231800,2.3947000 | 449498 | 4597014 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41768-foto-08029-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41769 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 347-349. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 190-191, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tipus basilical, de tres cossos, amb el corresponent cos central més elevat que els laterals, per tal de donar espai a les golfes, i una teulada a dues aigües. A part dels tres cossos habituals en presenta un altre adossat perpendicularment a la paret esquerra, de planta baixa i pis, tot i que reculat respecte de la façana. Aquesta façana principal està encapçalada pel portal rodó de grans dovelles estilitzades, al que s'hi accedeix mitjançant dos graons. Totes les finestres, tant les del cos central, com les dels cossos laterals, són rectangulars amb llinda i brancals de pedra, conferint un aspecte característic del segle XVII, com apunten algunes de les inscripcions (1668 1687). En fotografies antigues s'observa encara els esgrafiats de morter que dibuixaven un marc a aquestes obertures. A l'exterior destaca la presència d'una gran roda de molí. A nivell d'arbres singulars destaquen l'alzina, amb una bonica capçada i el pi pinyoner de l'era (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-16 | Camí Santa Elena 30 | La primera referència documental que es té correspon a l'any 1387 (Modolell 1993). D'un segle posterior trobem també, en el fogatge de 1497, a Fanci Mayol, que caldria vincular a aquesta masia. En el posterior cens de mitjans del segle XVI, ens apareixen dos Maloll, un dels quals sota l'àlies Castellar. | 41.5344600,2.4028000 | 450182 | 4598262 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41769-foto-08029-16-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda com a Can Viver.A la façana hi trobem un rellotge de sol, tot i que en fotografies antigues es veu com la seva ubicació ha canviat, des de la posició al costat de la finestra lateral dreta, fins a l'actual posició més centrada. El rellotge de sol, està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2934. Es tracta d'un rellotge de pols de marbre i terra de colors, del tipus vertical declinant. Segons indica la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest, ovalat, emmarcat en un quadrant rectangular, amb quatre estels de sis puntes als seus extrems, numeració romana, marques horàries a les hores, de les 7 a les 6 en sèries de 12 hores, en la línia de les 12 del migdia solar té dibuixat tres cercles, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos i les línies horàries són sagetes que surten del sol'. El rellotge presenta una inscripció de l'any que referencia la darrera restauració de la masia, segurament de quan es canvià la posició del rellotge de sol: MCMLXXIV (1974). | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41770 | Can Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miralpeix | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 347-349. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 195-196, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tres cossos, amb el teulat a dues aigües. La façana està encapçalada pel portal rodó dovellat, i les finestres. Les fotografies antigues mostren com totes tenien una forma rectangular emmarcades en pedra, tot i que en l'actualitat les de la planta baixa presenten un arc rebaixat carpenell, repectant, però, la llinda i brancals de pedra. Aquest aspecte senzill de la façana es veu reforçat per l'absència en el frontó de la finestra de les golfes, fet que sembla donar a entendre que l'edifici només té planta baixa i planta pis, El jardí de la casa presenta nombrosos espècimens destacables. Sobresurten, per la seva alçada l'eucaliptus, que ronda els 25 metres, o la filera de xiprers, tot i que és més vistós el xiprer aïllat, o la palmera de Canàries, que basteix el paisatge característic de les masies d'indianos. Acompanyen al conjunt un bon exemplar de teix o el conjunt de tres pins pinyoners del fons del jardí (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-17 | C/ Argentona, 86 | La documentació més antiga correspon a la inscripció en una pedra de llinda de 1648, ja que en els fogatges del segle XV i XVI no en tenim constatada cap referència. | 41.5301400,2.4061200 | 450456 | 4597781 | 1648 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41770-foto-08029-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41770-foto-08029-17-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Solsona o casa Mora d'Agell.Les característiques formals de la casa li confereixen un aspecte que s'adiu amb una construcció del segle XVII. Aquesta data es confirma per la inscripció en una llinda de pedra de 1648.A la façana hi trobem un rellotge de sol.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||
| 41771 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu | MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia força reformada amb l'afegitó de diversos cossos a la part posterior, així com a la dreta de la façana. La masia és de tres cossos que es distribueixen en planta baixa, planta pis i golfes, pel que fa al cos central, mentre que pels cossos laterals només presenta dues alçades. El sostre té un teulat a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi trobem el frontó. A la façana hi trobem una porta dovellada, lleugerament excèntrica, i un conjunt de portals i finestres rectangulars emmarcats per llindes i brancals de pedra. A les golfes, ocupant l'espai del frontó, s'hi troben tres finestres d'arc. | 08029-18 | C/ Girona, 30 | La primera referència que tenim és del segle XIV, concretament de l'any 1360 (Modolell 1993), tot i que en la mateixa obra cita posteriorment que el mas es construí al segle XII (Modolell 1993:70). En el fogatge de 1497 trobem a dues persones relacionables amb aquesta propietat. Es tracta de Steve Matheu i Francí Matheu. Ja en el cens de 1553 tornem a trobar referenciat el cognom Mateu, | 41.5255300,2.3921500 | 449287 | 4597277 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41772 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat de dos vessants, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. Al cos central no hi trobem golfes, pel que el frontó queda net, i destaca el ràfec de sota la teulada. La façana està presidida pel portal rodó dovellat. Totes les finestres de la façana són rectangulars, emmarcades per pedres, tant les llindes com els brancals. Hi ha fotografies antigues que mostren esgrafiats que també englovaven porta i finestres, així com els angles de la façana, que actualment encara es veuen reforçats amb carreus. Destaca la presència d'una finestra d'arc conopial en un dels laterlas de la casa. El jardí, que cal ressenyar, està fornit per un gran nombre d'arbres dels que cal ressenyar l'eucaliptus, amb una alçada superior als 20 metres, així com el til·ler, el pebrer bord, o els més comuns pinys pinyoners o l'alzina (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-19 | Camí Santa Elena, 18 | Aquest edifici havia estat un antic convent de monges, molt a prop del convent dels camaldencs (Ca'ls Frares). En els fogatges del 1497 i 1553 no apareix cap mas Moreu, i el cognom més proper seria el de Morata i el de Morot que apreixen en sengles censos respectivament. Cal destacar la reforma que en feu l'arquitecte Puig i Cadafalch, segurament a finals del segle XIX, que possiblement també hauria inclòs la tanca exterior. | 41.5344300,2.4049800 | 450364 | 4598258 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Puig i Cadafalch (restauració) | Can Moreu ha estat conegut per altres noms, com Cal Smoking (en al·lusió als propietaris de la fàbrica del paper de fumar), Can Miquel, Can Cassadó, Can Nan i Ca les Monges, en referència a l'antic convent que hi havia hagut.A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, que està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2920. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma ovalada i del tipus vertical declinant. Segons resa la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest,línies horàries de 8 a 6, a les hores i mitges hores, xifres romanes. Presenta un sol al pol'. El seu gnòmon és de vareta, i es troba en molt bon estat de conservació.Fora d'aquest inventari també cal anotar la presència d'un segon rellotge pintat, en el mateix lateral que hi ha la finestra conopial, en mal estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||
| 41773 | Ca n'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i dues alçades, planta baixa i planta pis. La teulada és a dues aigües, i el carener no és perpendicular a la façana, fet pel qual no trobem el frontó a la façana principal, sinó a les laterals. A la façana principal hi trobem el portal rodó dovellat, així com les finestres, dues a la planta baixa i tres al primer pis. Totes aquestes finestres són de forma rectangular, amb llindes i pedres que les emmarquen. Adossat al cantó de llevant de la façana trobem un cos adossat de dues alçades, en el que a la planta pis s'hi construí una galeria porticada. Al costat d'aquesta galeria trobem un exemplar de xiprer de força edat, i perfil diferent al de la façana; ambdós representen l'hospitalitat comunment associada a les masies. El conjunt de l'arbrat es complementa amb tres pebrers bords i una palmera de Canàries, associada als indianos, tot i que d'una talla mitjana que nol li confereix encara un aspecte típic de l'associació d'aquest arbres amb les masies (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-20 | Camí Can Segarra, 26 | En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb aquest. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la forma Oriols com Orriols. | 41.5299100,2.3916900 | 449252 | 4597763 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha el restaurant Papageno, | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41774 | Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols-dagell | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192-193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de tres cossos de tipus basilical, amb el cos central més elevat i l'únic que presenta tres alçades, amb les golfes i el frontó. La teulada és a dues aigües. D'aquest pis superior destaquen les tres finestres de les golfes. Els cossos laterals presenten planta baixa i planta pis. A la façana hi trobem el portal rodó dovellat, amb totes les finestres de forma rectangular (exceptuant les de les golfes). Aquestes primeres finestres estan emmarcades per llindes i brancals de pedra, mentres que les del pis superior ho estan per maons o mitjanes. | 08029-21 | C/ Argentona, 82 | La primera cita documental cal remuntar-la a l'any 950, en un document de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (Modolell 1993). En aquest document de compravenda es referencia el terme d'Agell i d'Orriols, fent plausible l'existència d'un mas. Seria, sens dubte, una de les referències més antigues de la població. En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb el mas Orriols d'Agell. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la Forma Oriols com Orriols. La importància d'aquesta masia es posa de relleu en un capbreu de l'any 1552, on Esteve Orriols manifesta que té 32 peces de terra. Un fill d'aquesta casa, Francesc Orriols i Pons, catedràtic de Medicina, fou també Conseller en Cap l'any 1706, i l'any següent fou nomenat ciutadà Honrat pel rei Carles III. | 41.5290100,2.4078200 | 450597 | 4597654 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41774-foto-08029-21-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41775 | Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pauet-0 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | El fet d'estar deshabitat comporta l'estat d'abandonament actual | Conjunt de dues cases de cos adossades, amb estructura independent i accessos diferenciats. Amdues presenten, a la façana, alçada de planta baixa i pis, tot i que una d'elles presenta golfes a la façana lateral. L'estructura de les teulades és diferent, exemplificant clarament que es tracta de dos habitatges diferents. L'estat de conservació actual, així com les diferents reformes esdevingudes, amaguen certs aspectes interessants com mostren algunes fotografies antigues, com és el cas d'una de les portes que era d'arc de mig punt dovellat, i decoració esgrafiada a la façana. | 08029-22 | C/ Argentona, 55 | Segons un dels propietaris la casa fou construïda l'any 1856, data coincident amb la que presenta el rellotge de sol (Rovira 2006). | 41.5291300,2.4060700 | 450451 | 4597668 | 1856 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41775-foto-08029-22-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4711. Es tracta d'un rellotge de ciment, amb data inscrita, del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la correponent fitxa d'aquest inventari, el rellotge és 'ovalat dins un requadre, d'orientació sud-est, amb línies horàries de 6 a 4, a les hores i les mitges hores. Numeració aràbiga, gnòmon de vareta i una inscripció a la part inferior: MDCCCLVI'. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||
| 41776 | Finestres de Can Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestres-de-can-pineda | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | Casa rústica, que destaca per la presència d'un parell de finestres gòtiques, cap de les quals són originals de la casa, sinó que provenen de l'enderroc d'una masia de fora del terme. En primer terme la casa compta amb un finestral gòtic polilobulat, amb 7 arcs, que destaca per la decoració de les impostes, a base d'elements florals. L'ampit també està decorat amb una motllura. La segona finestra és gòtica d'arc conopial, amb arabescos, també amb decoració a les impostes on trobem roses i motius heràldics. | 08029-23 | Carrer de Sant Joan, núm. 37 | Els elements més ressenyables de la casa no es troben en el seu emplaçament original, sinó que provenen d'un enderroc d'una masia barcelonina, a la zona del Carrer Guipúscoa (Rovira 2006). | 41.5294500,2.3915000 | 449236 | 4597712 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41776-foto-08029-23-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | |||||||||
| 41777 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Interessant cas de masia de dos cossos en contraposició a l'estàndard més habitual de construir en base a tres. L'edifici primigeni de la masia ha crescut pel cantó dret, amb la construcció no d'un tercer cos, sinó d'un nou edifici annexe, la masoveria. El mas original presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb frontó a la façana derivat del sostre a dues aigües amb el carener perpendicular. El portal de la façana és rodó i dovellat i les finestres emmarcades per pedres d'una sola peça, ja siguin llindes o brancals. La porta de la masoveria és un arc rebaixat carpenell. Cal anotar la presència d'un pi blanc a la finca de la masia (Rovira i vinyals 2005). | 08029-24 | C/ Sant Joan, 3 | La referència documental més antiga cal anar a buscar-la a inicis del segle XV, a l'any 1414 (Modolell 1993). | 41.5285600,2.3919900 | 449276 | 4597613 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També ha estat anomenada El Barral de Cal Fuster o Cal Fuster.A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4695. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma rectangular i de tipus vertical, i destaca pel seu lema. Tal i com diu la fitxa de l'inventari, 'de marc rectangular pintat en color ocre, no hi ha línies horàries ni números'. El seu lema diu: Jo sense sol i tu sense fe no valem rè. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 | ||||||||
| 41778 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig | Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 231-232. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 187-188. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana, pel que el frontó no es troba ubicat a la façana principal. L'edifici té tres alçades, planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta darrera planta està caracteritzada per un seguit de finestres rectangulars de mòdul més petit que les de la planta baixa i pis. Les finestres del primer pis són rectangulars, sense que se n'observin ni les llindes ni els brancals de pedra, sinó que estan esboçats en el morter. Les dues finestres dels cossos laterals de la planat baixa són d'arcs rebaixats, en sintonia amb la porta principal. Per altra banda cal destacar que la porta no és d'arc de mig punt ni dovellada, sinó que ens trobem davant d'una entrada d'arc carpanell. A la porta s'hi accedeix per una llargs graons. De la façana sobresurt el balcó del cos central, a l'alçada del primer pis, decorat amb esgrafiats a banda i banda per motius al·legòrics i heràldics. Un d'aquests motius, similar al seu simètric, és un rellotge de sol. Al cantó esquerre de l'edifici s'hi ha annexat un cos de doble alçada amb galeria porticada a l'alçada del primer pis. Destaca també el celler, amb paviments, arcs torals i voltes de mocador originals, que encara conserva el cup i les premses. Cal destacar alguns exemplars de l'arbrat, encapçalats per la palmera de Canàries centenària i el xiprer, un dels més alts de les cases del poble, que a nivell paisatgístic li confereixen un valor afegit. Cal sumar al conjunt l'alzina, que no presenta tronc únic, sinó quatre troncs que surten del sòl (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-25 | Camí Santa Elena, 14 | La primera menció documental que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, apareixen també els Puig (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 apareix en Barthomeu Puig associat a aquesta propietat, tal vegada el mateix Bartomeu Puig de can Puig d'Agell que comprarà la Casa de Cabrera l'any 1531, juntament amb el Castell de Burriac, per a la Universitat (Modolell 1993). En el fogatge de 1553 es torna a esmentar el cognom. Cal ressenyar l'anècdota que recull Modolell (Coll i Modolell 1999: 231-232), en la que expliquen que a la casa hi havia 'l'habitació del pecat' on no s'hi deixava entrar ningú. Segons explica era el lloc que utilitzava la reina Isabel II en les seves visites a Barcelona per trobar-se amb els seus amants. | 41.5335400,2.4033000 | 450223 | 4598160 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2910. Es tracta d'un rellotge pintat, de motiu circular similar a l'esgrafiat a l'altre costat del balcó, i de tipus vertical declinant. Tal i com diu la seva corresponent fitxa, és un rellotge 'molt decorat al voltant, d'orientació sud-oest, línies horàries i xifres esborrades, i en el que possiblement hi havia un sol al pol'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-26 04:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 191,32 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml