Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41895 | Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera | <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> | <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> | 08029-158 | 41.5343900,2.4043400 | 450311 | 4598253 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41896 | Dita popular | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular | <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> | <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> | 08029-159 | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41915 | Llegenda dels castigats per les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes | <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> | <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> | 08029-180 | 41.5217000,2.3907700 | 449169 | 4596852 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41916 | Llegenda de Sant Feliu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> | <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> | 08029-181 | 41.5279600,2.3924000 | 449310 | 4597547 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41918 | Creença del volcà de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer | <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> | <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> | 08029-183 | 41.5257800,2.3839600 | 448604 | 4597309 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41920 | El nom de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera | <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> | <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> | 08029-185 | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||||||
| 41921 | Les 'figues seques' del castell de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac | <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> | <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> | 08029-186 | <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> | 41.5375200,2.3871700 | 448881 | 4598611 | 08029 | Cabrera de Mar | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Altres | 2023-02-01 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41892 | Cim del repetidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-repetidor | Indet. | Jaciment documentat arrel de la descoberta d'una sitja al cim del repetidor per part dels arqueòlegs que redactaren l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Serralada Litoral per la Diputació de Barcelona, el 2006. Es tractava d'una sitja retallada al sauló d'1'70 m. per 1'30 m. per 1'50 m. aproximadament. En el moment de la seva descoberta ja havia estat totalment espoliada pels furtius, cosa que fa impossible aportar una datació acurada. Contextualitzada en relació als jaciments que hi ha al voltant -turó de l'Infern, cova de les Encantades i vessant oest del Montcabrer- es podria adscriure al període iberorromà. | 08029-154 | Al costat del repetidor | 41.5260400,2.3837000 | 448582 | 4597339 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41892-foto-08029-154-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | No localitzat en la visita de l'indret | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41841 | Can Parcala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcala | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.62.. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.48. | I-V dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment de característiques estructurals desconegudes, del qual se'n coneix l'existència a través de la recollida superficial de material ceràmic i numismàtic, com ceràmica terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, un fragment de lucerna de disc decorada, un fragment de ceràmica grisa de la costa catalana i una moneda de Valentinià (?) (364-375). El sr. Bagà comunicà aquestes troballes a M. Prevosti, qui diposità les ceràmiques recollides a la fundació Burriac. Probablement es tracta d'alguna zona d'un establiment rural romà, datable com a mínim des de l'època d'August al segle IV dC. | 08029-100 | Al nord de la casa de Can Parcala | 41.5374900,2.4071400 | 450547 | 4598596 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41806 | El Crist Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crist-mujal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 137. GUARDIOLA, Ll. (1954): Vilassar de Mar. Oikos.Tau, Vilassar de Mar. | XVIII-XX | Restaurat l'any 2005 | Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat | 08029-64 | Antic Camí del Mig i Carrer de la Mina | L'antiga llinda de la porta duia la inscripció de 1788. Hi ha documentació de l'any 1777 que parlen que la capella substituiria una antiga creu emplaçada en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i fer-la extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. La restauració va concloure el 8 de maig de 2005, inaugurant la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. El nom de Mujal també pot tenir el significat de fita o demarcació d'una propietat. | 41.5164400,2.3919400 | 449262 | 4596268 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41891 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues | COLL, R.; JÁRREGA, R.; PREVOSTI, M.(2005): 'Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona).'. Laietània. 16. FARELL, D.(1993): Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Cabrils. FARELL, D.; PINEDA, O.(2001): 'El poblament prehistòric de Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu-Arxiu de Santa Maria. | Diversos | Vandalisme | S'accedeix mitjançant la pista forestal que hi ha al peu del Montcabrer a partir de la qual s'ha de pujar a peu pel vessant sud fins a uns 20 metres del cim. Queda ubicat en un vessant força escarpat, antigament ocupat per una pineda. Es tracta d'un abric en forma de torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó SE, que compta amb dues cambres separades per una gran roca amb funció de pilar natural. Arrel d'una prospecció efectuada a la zona es recuperaren ceràmiques de l'edat de bronze i d'època ibèrica, malgrat no es descarta que provinguin de més amunt. S'ha de dir, també, que és un lloc de difícil accessibilitat i habitabilitat. La visita al lloc permet veure algunes pintures pseudo-llevantines que algú s'ha entretingut en fer modernament. | 08029-153 | Aprop del cim del Montcabrer, vessant sud | 41.5235200,2.3866900 | 448830 | 4597057 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41902 | Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-1 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 202-204. | XX | Es tracta d'un edifici d'estructura massissa construït entre els anys 1945 i 1949. Presenta una estructura monolítica però austera, i esdevé un edifici característic per les seves dimensions i pel fet de ser pas obligat i ineludible per tothom que entra o surt de la població. Actualment presenta un arrebossat de ciment en tota la seva façana, tot i que aquest acabat no era l'inicialment projectat, que era ple d'esgrafiats, tal i com descriu el projecte de l'arquitecte Miquel Brullet. | 08029-165 | Avinguda Onze de Setembre, 53 | Aquest edifici cal relacionar-lo amb el Sindicat Agrícola de Cabrera. 18 pagesos de la població es van associar l'any 1924 per tal de tenir la força suficient per defensar els seus interessos comuns. La primera seu estigué a Ca n'Orriols. Fins la Guerra Civil el Sindicat exercí un gran paper, especialment lligat a la producció i comercialització de la patata primerenca, intentant marginar el pes dels intermediaris. Durant la Guerra Civil tingué un paper cabdal en les col·lectivitzacions. Finalitzada la guerra, el sindicat es veié obligat a integrar-se en els nous sindicats verticals, a l'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Les creixents necessitats d'espai van determinar la construcció d'aquest edifici, concebut amb prou espai de magatzem, garatge i oficines, i amb un emplaçament ben ideat per facilitar les comunicacions. | 41.5217600,2.4006100 | 449990 | 4596853 | 1949 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat el Sindicat Agrícola és la seu i oficines del parc de la Serralada Litoral, així com del magatzem i botiga de la Cooperativa. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41751 | Can Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-martinet | XVIII-XX | Masia molt reformada, que té una distribució de dos cossos, a les que posteriorment se li afegí un tercer cos al cantó nord. Presenta una planta baixa i planta pis, amb una teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, pel que els frontons estan desplaçats a les façanes laterals. Portes i finestres són d'una gran simplicitat, totes de forma rectangular. Al nord de l'edifici trobem el safareig, decorat amb trencadís de ceràmica. | 08029-43 | Avinguda Pare Jaume Català, 40 | No es tenen dades ni referències documentals antigues de la casa, | 41.5282700,2.3937500 | 449423 | 4597580 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41751-foto-08029-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha dependències municipals (Centre de Joventut de Cabrera de Mar). | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41804 | Barraca de pagès del poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-poblat-iberic | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat l'estructura està conservada integralment, l'estat d'abnadonament i el bandalisme han malmès especialment la porta d'accés i l'interior. | Cabana de pagès de dimensions modestes i planta rectangular. Està construïda al vessant del turó, aprofitant l'aixopluc del pendent. Presenta una porta rectangular a la façana i una petita finestra al frontó arrodonit. Destaca pel fet de tenir una coberta de volta catalana obrada amb rajols. És interessant ressenyar que la cabana presenta un sistema de recollida d'aigua de pluja. Aquesta aigua es recollia de la volta del sostre on als laterals s'hi trobaven sengles embornals que mitjançant dues conduccions portaven l'aigua pluvial a l'interior d'una cisterna. La cisterna es troba emplaçada a una de les parets laterals i té forma rectangular. | 08029-62 | Bosc darrera de Can Borràs | És l'única barraca de pagès conservada al terme. Aquests construccions d'aixopluc i magatzem no eren comuns al Maresme (Rovira 2006). | 41.5345200,2.3858600 | 448769 | 4598279 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Molt similar a la Barraca del Camí de la Mina o la Barraca del Carrer Melis, ambdues de Cabrils. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41838 | Necròpolis de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-ros | FARELL, D. (1994): 'La necròpolis ibèrica de Can Ros (Cabrera de Mar, el Maresme)'. Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i el Maresme, Revista Ilturo núm. 1, Cabrera de Mar. | III-I aC | De les tombes d'incineració no se'n conserva cap traça. | És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975. El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C. L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC. | 08029-97 | Bosc de Can Ros, carrer Ferran el Catòlic | 41.5271300,2.3977700 | 449757 | 4597451 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41883 | Can Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0 | ÀNÒNIM. 'Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana.'. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. 'La arqueología romana en Cataluña'. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. 'Restes d'un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. 'Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d'Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. 'La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils'. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. 'Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar'. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. 'Vilassar de Mar'. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. 'Les vies de comunicació del Maresme en l'Antiguitat'. Memòria d'Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. 'Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)'. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. 'La topografia i els orígens de la Barcelona romana'. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. 'La Via Augusta en el Maresme'. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Vilassar de Mar (Barcelona)'. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. 'Un mil·liari a Vilassar de Mar'. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101. | I-II dC | Desaparegut per urbanització de l'entorn | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d'estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d'habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s'hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d'aquestes estructures, s'exhumaren restes d'una quantitat indeterminada d'enterraments en tegulae de secció quadrada. D'entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d'època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d'alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d'alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d'inscripció. Arrel d'aquesta troballa s'efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d'uns 9 metres d'amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s'hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d'una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d'un establiment rural d'època romana tipus vil·la, d'una banda, i d'un tram de la Via Augusta, d'altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d'opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l'establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d'aquest vial en l'actual Camí del Mig. | 08029-145 | C-32, km. 94,5 | 41.5172600,2.3918700 | 449257 | 4596359 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l'indret el jaciment està desaparegut en bona part. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41775 | Can Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pauet-0 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX | El fet d'estar deshabitat comporta l'estat d'abandonament actual | Conjunt de dues cases de cos adossades, amb estructura independent i accessos diferenciats. Amdues presenten, a la façana, alçada de planta baixa i pis, tot i que una d'elles presenta golfes a la façana lateral. L'estructura de les teulades és diferent, exemplificant clarament que es tracta de dos habitatges diferents. L'estat de conservació actual, així com les diferents reformes esdevingudes, amaguen certs aspectes interessants com mostren algunes fotografies antigues, com és el cas d'una de les portes que era d'arc de mig punt dovellat, i decoració esgrafiada a la façana. | 08029-22 | C/ Argentona, 55 | Segons un dels propietaris la casa fou construïda l'any 1856, data coincident amb la que presenta el rellotge de sol (Rovira 2006). | 41.5291300,2.4060700 | 450451 | 4597668 | 1856 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41775-foto-08029-22-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4711. Es tracta d'un rellotge de ciment, amb data inscrita, del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la correponent fitxa d'aquest inventari, el rellotge és 'ovalat dins un requadre, d'orientació sud-est, amb línies horàries de 6 a 4, a les hores i les mitges hores. Numeració aràbiga, gnòmon de vareta i una inscripció a la part inferior: MDCCCLVI'. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||
| 41779 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96-97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes). El teulat és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. A la planta baixa hi trobem ben centrada el portal rodó dovellat amb sengles finestres rectangulars als cossos laterals, amb llinda i brancals de pedra, cada un d'ells d'una sola peça. A la planta pis destaca la finestra central, rectangular però de factura gòtica, on destaca la nervadura central apuntada i les motllures, a part de trets figurats simètrics a la zona de contacte entre la llinda i els brancals; les dues finestres dels cossos laterals són similars a les de la planta inferior. A les golfes, just sota el frontó, destaca la triple obertura central de capitells llisos i coronament arrodonit, i dues petites finestres rectangulars als cossos laterals. Un element que també sobresurt és el jardí, amb un cuidat ordre, d'estil racionalista. Cal destacar la presència de diferents elements botànics, entre els que s'hi compten les alzines, una figuera, el garrofer, la lagerstroèmia, el magnolier, el nesprer, la noguera, els pins pinyoners o els xiprers (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-26 | C/ Argentona, 58 | La primera referència coneguda que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, on apareixen, entre d'altres, també els Pujol (Modolell 1993). També s'ha publicat, sense esmentar la publicació de referència, que l'origen del mas seria del segle XII (Escura 2007). Cal ressenyar que aquest cognom és absent entre el veïnat d'Agell en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.5266300,2.4065800 | 450492 | 4597391 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41779-foto-08029-26-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La casa compta amb dos rellotges de sol, un a la façana principal, entre el primer pis i les golfes, així com un altre al cos perpendicular adossat a la façana pel cantó dret. Ambdós rellotges estan incorporats a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4956 i 4957. El primer es tracta d'un rellotge pintat de forma rectangular del tipus verttical declinant. Com diu la seva fitxa 'Presenta una orientació sud-est amb les línies horàries de 5 a 3 i xifres aràbigues. Presenta corbes de declinació solar i calendari zodiacal. També presenta un sol al pol, gnòmon de vareta'. El rellotge destaca per presentar un tema a la part superior: Jo sense sol tu sense fe no valem res. El segon rellotge és més original, respecte dels rellotges de Cabrera: és del tipus habitual vertical declinant, però té una forma de quart de circumferència i una forçada orientació oest. Tal i com diu a la seva fitxa 'les línies horàries de 12 a 7, traços més curts per a les mitges hores, amb xifres aràbigues. Sol al pol, gnòmon de vareta'. Presenta una inscripció de la seva data: Dia 13 de mayo Año de 1859.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41774 | Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols-dagell | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 97. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192-193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de tres cossos de tipus basilical, amb el cos central més elevat i l'únic que presenta tres alçades, amb les golfes i el frontó. La teulada és a dues aigües. D'aquest pis superior destaquen les tres finestres de les golfes. Els cossos laterals presenten planta baixa i planta pis. A la façana hi trobem el portal rodó dovellat, amb totes les finestres de forma rectangular (exceptuant les de les golfes). Aquestes primeres finestres estan emmarcades per llindes i brancals de pedra, mentres que les del pis superior ho estan per maons o mitjanes. | 08029-21 | C/ Argentona, 82 | La primera cita documental cal remuntar-la a l'any 950, en un document de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona (Modolell 1993). En aquest document de compravenda es referencia el terme d'Agell i d'Orriols, fent plausible l'existència d'un mas. Seria, sens dubte, una de les referències més antigues de la població. En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb el mas Orriols d'Agell. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la Forma Oriols com Orriols. La importància d'aquesta masia es posa de relleu en un capbreu de l'any 1552, on Esteve Orriols manifesta que té 32 peces de terra. Un fill d'aquesta casa, Francesc Orriols i Pons, catedràtic de Medicina, fou també Conseller en Cap l'any 1706, i l'any següent fou nomenat ciutadà Honrat pel rei Carles III. | 41.5290100,2.4078200 | 450597 | 4597654 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41774-foto-08029-21-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41789 | Torre de Ca n'Orriols d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-ca-norriols-dagell | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Torre de construcció contemporània (1981) que destaca per la senzillesa de les seves línies. Les façanes estan formades per dos murs paral·lels d'obra vista. La coberta és en pendent i està formada per una estructura de fusta de Flandes, sobre les que reposen les teules de formigó combinades amb algunes de vidre Redland amarronades. El paviment exterior i el del garatge és de rajoles col·locades a sardinell. | 08029-47 | C/ Argentona, 82 | 41.5283300,2.4075700 | 450576 | 4597579 | 1981 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cristian Cirici | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 41770 | Can Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miralpeix | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 347-349. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 195-196, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tres cossos, amb el teulat a dues aigües. La façana està encapçalada pel portal rodó dovellat, i les finestres. Les fotografies antigues mostren com totes tenien una forma rectangular emmarcades en pedra, tot i que en l'actualitat les de la planta baixa presenten un arc rebaixat carpenell, repectant, però, la llinda i brancals de pedra. Aquest aspecte senzill de la façana es veu reforçat per l'absència en el frontó de la finestra de les golfes, fet que sembla donar a entendre que l'edifici només té planta baixa i planta pis, El jardí de la casa presenta nombrosos espècimens destacables. Sobresurten, per la seva alçada l'eucaliptus, que ronda els 25 metres, o la filera de xiprers, tot i que és més vistós el xiprer aïllat, o la palmera de Canàries, que basteix el paisatge característic de les masies d'indianos. Acompanyen al conjunt un bon exemplar de teix o el conjunt de tres pins pinyoners del fons del jardí (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-17 | C/ Argentona, 86 | La documentació més antiga correspon a la inscripció en una pedra de llinda de 1648, ja que en els fogatges del segle XV i XVI no en tenim constatada cap referència. | 41.5301400,2.4061200 | 450456 | 4597781 | 1648 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41770-foto-08029-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41770-foto-08029-17-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Solsona o casa Mora d'Agell.Les característiques formals de la casa li confereixen un aspecte que s'adiu amb una construcció del segle XVII. Aquesta data es confirma per la inscripció en una llinda de pedra de 1648.A la façana hi trobem un rellotge de sol.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41757 | Ca l'Arnau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 181-182. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Pocs elements queden de la masia que està documentada al segle XV, més enllà de la planta de l'edifici que remet a l'època moderna. En l'actualitat la masia presenta una teulada a quatre vessants, amb un edifici de tres plantes, el darrer dels quals unes golfes, ressenyades per petites finstres. Destaca la presència d'una galeria porticada a l'alçada del primer pis. Aquesta galeria consta d'onze finestres de mig punt i s'hi pot contemplar l'embigat de fusta de sotateulada. A la façana lateral s'hi troba la porta de l'habitatge dels masovers. A nivell paisatgístic cal destacar la presència d'una alzinar i un conjunt de garrofers, així com un magnolier, un nesprer, una poc comú sofora i i una palmera de Canàries, que dóna al conjunt un caire residencial característic de masia d'indianos (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-4 | C/ Barcelona, 11 | En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Barthomeu Arnau, i també en Pere Arnó. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on aquests cognoms apareixen novament. Totes les característiques primigènies de la masia han quedat emmascarades per una potent reforma esdevinguda a mitjan segle XIX, tal i com resa l'any del rellotge de sol (1861). Ja a mitjan segle XX la casa fou novament restaurada, per l'arquitecte Coderch (1950). En aquesta restauració es convertiren en habitatge pels masovers els antics magatzems. | 41.5261700,2.3911900 | 449207 | 4597349 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41757-foto-08029-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal, a l'alçada del primer pis, trobem un rellotge de sol pintat de forma ovalada, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou pintat, el 1861. Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4007, on es descriu com a rellotge de 'orientació sud-est, no s'aprecien les marques horàries, gnòmon de vareta amb doble cercle concèntric en el pol, doble marc, rellotge d'autor, molt despintat'. | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41765 | Ca'ls Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cals-frares | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Característica masia de tres cossos, amb teulat a dues aigües, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. L'estructura es basa en planta baixa, planta-pis i golfes, La façana principal està dominada pel portal rodó, dovellat, sobre el qual trobem l'escut de la casa, posterior a l'execució de l'obra. Totes les finestres de la façana, de forma rectangular, estan emmarcades per llindes reposant sobre brancals. En destaca la finestra de les golfes, que ofegada per la poca alçada de l'altell, reposa directament sobre la llinda de la finestra del pis. Al costat de la porta trobem el pedrís i un cas de cavalcador graonat. Destaca igualment l'obra de forja de la reixa catalana d'una de les finestres de la planta baixa. A la casa s'hi accedeix mitjançant un portal que dóna lloc al barri, espai de l'antiga era. El celler es troba a la part posterior, però només a l'alçada dels baixos, sobresortint-ne les arcades d'obra vista. Cal ressenyar un altre element que singularitza la masia, com és el cactus que es troba a la façana. En l'actualitat aquest element botànic presenta un bon estat fitosanitari i presenta una alçada d'uns 9 metres (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-12 | C/ Camí Santa Elena, 28 | El primer nom conegut d'aquesta casa era ca l'Arnó. S'ha proposat la seva construcció al segle XIII, degut a les dades despreses d'un llibre del Convent de Nostra Senyora del Carme de Barcelona, de 1687, propietari de Ca l'Arnó (Modolell 1993). També s'ha palesat l'existència d'aquest cognom en un testament de l'any 1235, de Pere Arnó, pagès de Sant Feliu de Cabrera (Escura 2007). En el fogatge de 1497 tornem a trobar a un Pere Arnó, que cal vincular a aquesta masia. El mateix cognom reapareix en el cens de 1553. En aquest indret hi havia hagut també el convent benedictí dels camaldulencs, com hem esmentat del document de 1687, ocupat aleshores per membres d'aquesta comunitat, i segurament d'aquesta circumstància en derivi el seu nom actual, Ca'ls Frares, fent referència a l'origen religiós. Però després de la desamortització de les propietats eclesiàstiques de 1835 tornà la propietat a mans privades, segurament a mans dels Gallemí, tal i com resa l'escut que es conserva a la façana 'Jaume Gallemí 1843'. Posteriorment la propietat fou adquirida a principis de segle XX per la família Ametller, fabricants de xocolata de Barcelona, que residien a la Torre Ametller i empraven Ca'ls Frares com a masoveria. | 41.5344200,2.4034400 | 450236 | 4598257 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41765-foto-08029-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana principal trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2917. Aquest rellotge es troba en molt mal estat de conservació i tan sols es conserva el gnòmon i la seva morfologia rectangular, que permeten classidicar-lo en el els de tipus vertical declinant.En l'actualitat en aquesta masia hi ha el restaurant 'Els Frares'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41874 | Rellotges de sol del carrer Colom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-del-carrer-colom | XX | En la present casa coexisteixen dos rellotges de sol. En primer terme trobem un rellotge orientat vers el sud, format per un conjunt de 6 rajoles polícromes. Presenta un sol al pol i una escena de ball d'una sardana al centre, amb el gnòmon de vareta. Les línies horàries van de 7 a 5, en xifres romanes. A l'angle inferior dret presenta signatura de l'autor: Torres. El segon rellotge també és de rajoles polícromes, d'igual orientació que el primer. L'escena principal és un sol sobre un núvol, al pol, amb gnòmon de vareta. Línies horaries de 6 a 6, en xifres romanes.Tota l'escena està emmarcada per una orla de garlandes. | 08029-136 | C/ Colom, 8 | 41.5088900,2.4009900 | 450012 | 4595424 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Torres | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb els números d'inventari 4709 i 4710. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41784 | Can Tatai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tatai | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99, ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 186. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Edifici de tres cossos construït en dues alçades (planta baixa i planta pis). Posteriorment se n'hi afegí un cos al lateral dret, però amb la característica que segueix la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits, similar al perfil de Can Rodon de l'Hort. La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, amb unes dovelles de mides formidables, que li confereixen un aspecte singular (0,95m. de llargada cada una, que formen un arc d'onze carreus). A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos. Cal ressenyar que les llindes i brancals de pedra estan motllurats tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. | 08029-31 | C/ Corredor, 8 | De les masies ressenyables de la població, aquesta és de les poques de les que no es disposa d'informació antiga. Normalment es fa servir el buidatge de Josep Maria Modolell de documentació o referències als fogatges de 1497 i 1553. | 41.5335100,2.4002900 | 449972 | 4598158 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41784-foto-08029-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41784-foto-08029-31-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Suari. Fou l'any 1913 quan Manuel Tatay Nogueres adquirí la propietat de Can Suari, i a partir d'aquí es començà a coneixer la masia pel nou nom en referència al nou propietari.Cal ressenyar la presència d'un rellotge de sol a la façana, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4700. Es tracta d'un rellotge de rajoles de ceràmica, de forma rectangular i del tipus vertical declinant. Tal i com diu a la fitxa correponent, és un rellotge 'emmarcat, que declina cap el sud-est, amb línies horàries de 6 a 5, amb marques a les hores i les mitges hores, de numeració romana, amb gnòmon de vareta i sol al pol'.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41871 | Rellotge de sol del carrer Garvat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-garvat | XX | Rellotge de sol, de foma gairebé quadrada, emmarcat per faixes on trobem inscrit el lema, amb excepció de la part superior, on el tancament és per una orla vegetal. No presenta línies horaries, amb numeració en xifres romanes, de 8 a 5 (cal advertir de l'error en el número 8, representat per IIX). El gnòmon és de vareta, orientat vers l'oest. El lema és: 'Les hores / passen / profita-les bé' | 08029-133 | C/ Garvat, 10 | 41.5286800,2.3918300 | 449263 | 4597627 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4689.. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41771 | Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mateu | MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia força reformada amb l'afegitó de diversos cossos a la part posterior, així com a la dreta de la façana. La masia és de tres cossos que es distribueixen en planta baixa, planta pis i golfes, pel que fa al cos central, mentre que pels cossos laterals només presenta dues alçades. El sostre té un teulat a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, on hi trobem el frontó. A la façana hi trobem una porta dovellada, lleugerament excèntrica, i un conjunt de portals i finestres rectangulars emmarcats per llindes i brancals de pedra. A les golfes, ocupant l'espai del frontó, s'hi troben tres finestres d'arc. | 08029-18 | C/ Girona, 30 | La primera referència que tenim és del segle XIV, concretament de l'any 1360 (Modolell 1993), tot i que en la mateixa obra cita posteriorment que el mas es construí al segle XII (Modolell 1993:70). En el fogatge de 1497 trobem a dues persones relacionables amb aquesta propietat. Es tracta de Steve Matheu i Francí Matheu. Ja en el cens de 1553 tornem a trobar referenciat el cognom Mateu, | 41.5255300,2.3921500 | 449287 | 4597277 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41771-foto-08029-18-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41760 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 178-179. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia de planta basilical formada pels característics tres cossos on les crugies són perpendiculars a la façana principal. Els elements arquitectònics de la façana tenen un aspecte historicista, imitant les dovelles originals en el cas de la porta decorada amb arquivolta, o les finestres d'inspiració gòtica. Aquest cos central segueix una distribució de planta baixa, i planta pis pel que fa als dos cossos laterals, i del cos central sobresurten les golfes, caracteritzades per tres finestres. Les cobertes són de dues aigües. Posteriorment s'afegí al cos de la masia, pel costat est, la masoveria i magatzem. Cal esmentar els safareigs, així com la pèrgola i l'estany. | 08029-7 | C/ Jaume I, 3 | La referència més antiga al mas Català la trobem documentada a finals del s. XIII, concretament l'any 1294, tot i que hi ha una referència indirecta dos anys anteriors on s'esmenta a Bernat Català com a possible constructor de la casa (Modolell 1993). En el cens de1497 ja trobem a Johan Catalaç esmentat, testimoniant la pervivença de la casa lligada al cognom, fet paral·lelitzable al del fogatge de 1553 quan s'esmenta el cognom Cathalà. El pedagog i escriptor Jaume Català i Comes era fill d'aquesta casa, on fou nat l'any 1867. L'aspecte actual de la casa es deu a l'encàrrec de la família Ordeig, empresaris del tèxtil, a l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó, esdevinguda a inicis del segle XX. | 41.5270300,2.3945700 | 449490 | 4597442 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41760-foto-08029-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41781 | Can Rodon de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodon-de-lhort | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 98-99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 194. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | En origen l'edifici presentava una estructura de tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més en els seus laterals, però amb la característica que segueixen la línia marcada per la projecció de la línia descendent del sostre, configurant un aspecte d'edifici sòlid i auster, sense volums afegits (amb excepció d'un porxo a la planta baixa del lateral de ponent). La masia presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb un sostre a dos vessants. El carener és perpendicular a la façana principal, amb un ampli frontó, alliberat de les obertures de les golfes. La porta principal, centrada i protegida per dos pedrissos, és d'arc rodó dovellat, i en aquesta mateixa planta en trobem una altra, en un dels cossos laterals, però en aquesta ocasió d'arc carpanell, amb data inscrita de 1758. A la planta pis, trobem les tres finestres que corresponen als tres cossos, tot i que d'una mida menor de l'habitual. Totes són rectangulars, amb llinda i brancals de pedra, però en sobresurt una que presenta una finestra gòtica del segle XVI. | 08029-28 | C/ La Riera | La primera menció a l'indret cal buscar-la l'any 1300 (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 trobem la menció a Angelina Redona, esmentada com a vilatana pobra del poble. Ja a mitjans dels s. XVI, en el cens de 1553, es torna a fer menció a l'indret sota el cognom de Rodon. Juntament amb Can Català, Can Mateu, Can Carbonell, Can Serra i Ca l'Arnau, la masia formava part de les agrupacions de cases o quadres que es protegien entre elles. | 41.5268800,2.3926700 | 449331 | 4597426 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41781-foto-08029-28-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat a la masia hi ha un local de restauració. | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41762 | Can Dalmases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmases | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici. Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763. Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador. A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005). | 08029-9 | C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924). | 41.5263600,2.3948900 | 449516 | 4597367 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41762-foto-08029-9-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modernisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és 'sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta'. Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent 'orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta.' Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747. | 96|98|105|116|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41766 | Can Jandet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jandet | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de dos cossos distribuït en una planta baixa i planta pis. Presenta una teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta un cos afegit a la dreta, que en la darrera restauració de l'edifici té el sostre aliniat amb el del cos original. La façana no és estrictament simètrica respecte de l'eix. Portes i finestres rectangulars amb brancals i llindes de pedra. Rellotge de sol de tipus vertical declinant, que es troba esgrafiat a la façana de la casa. Té una forma ovalada, emmarcat per una àmplia orla vegetal. Dins de l'òval trobem el sol al pol, amb gnòmon de vareta, sense línies horàries, amb numeració de 6 a 3, declinant cap a l'est. A sota presenta el lema: 'El sol surt per tothom i l'aprofita el qui pot'. | 08029-13 | C/ Onze de Setembre, 3 | La primera referència de la casa és de l'any 1685 quan es menciona a Joan Flameric, àlies Xandet, que era un mestre de cases de Cabrera, segons el llibre de notícies de la casa Mas (Rovira 2006). | 41.5248800,2.3947900 | 449507 | 4597203 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41766-foto-08029-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El rellotge forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4688. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41870 | Rellotge de sol de Can Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-roca | XX | Rellotge de sol esgrafiat, d'estructura ovalada emmarcada en un rectangle. Es troba a la façana lateral interior de l'immoble. La decoració fora de l'òval, presenta un paisatge esquematitzat de muntanyes núvols i sol. Per sobre de les muntanyes s'obre l'òval, només amb el gnòmon de vareta, sense línies horàries ni xifres. Tot el conjunt emmarcat per una sanefa trenada. Presenta, dessota, però dins la sanefa, l'any esgrafiat: 1935 | 08029-132 | C/ Pare Jaume Català, 9 | 41.5256300,2.3936800 | 449415 | 4597287 | 1935 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41870-foto-08029-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4006. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 41777 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 177. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Interessant cas de masia de dos cossos en contraposició a l'estàndard més habitual de construir en base a tres. L'edifici primigeni de la masia ha crescut pel cantó dret, amb la construcció no d'un tercer cos, sinó d'un nou edifici annexe, la masoveria. El mas original presenta dues alçades, planta baixa i planta pis, amb frontó a la façana derivat del sostre a dues aigües amb el carener perpendicular. El portal de la façana és rodó i dovellat i les finestres emmarcades per pedres d'una sola peça, ja siguin llindes o brancals. La porta de la masoveria és un arc rebaixat carpenell. Cal anotar la presència d'un pi blanc a la finca de la masia (Rovira i vinyals 2005). | 08029-24 | C/ Sant Joan, 3 | La referència documental més antiga cal anar a buscar-la a inicis del segle XV, a l'any 1414 (Modolell 1993). | 41.5285600,2.3919900 | 449276 | 4597613 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41777-foto-08029-24-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També ha estat anomenada El Barral de Cal Fuster o Cal Fuster.A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4695. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma rectangular i de tipus vertical, i destaca pel seu lema. Tal i com diu la fitxa de l'inventari, 'de marc rectangular pintat en color ocre, no hi ha línies horàries ni números'. El seu lema diu: Jo sense sol i tu sense fe no valem rè. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41877 | Rellotge de sol carrer Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-carrer-sant-sebastia | XX | Rellotge de sol rectangular de 20 rajoles quadrades, en un panell de 5x4 rajoles, a les que cal sumar unes altres 20 de forma rectangular i que constitueixen el marc. El motiu decoratiu principal són sengles núvols als angles superiors, amb un sol al pol, del que surt el gnòmon de vareta. Línies horàries a les hores, de 4 a 2, en xifrres aràbigues. Orientació sud-est. El rellotge presenta un lema en forma corvada just sota la vareta: És hora de ser feliç. | 08029-139 | C/ Sant Sebastià, 18 | 41.5270100,2.4023200 | 450137 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4708. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 41873 | Rellotge de sol casa Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-casa-sant-jaume | XX | Conservació testimonial del què havia estat | Rellotge de sol en molt mal estat de conservació. Està emplaçat en el frontó arrodonit de la façana, adaptant una forma pertinentment circular. Només se n'insinuen les línies horàries amb les mitges hores, sense que es vegin números. El gnòmon no s'ha conservat. | 08029-135 | C/ Sant Vicenç, 10 | 41.5285900,2.3918000 | 449260 | 4597617 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Forma part de l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número d'inventari 4690. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 41787 | Mas Terrillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-terrillo | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 198-199. | XIX-XX | Malgrat el nom faci referència a un mas o masia l'aparença actual de l'edifici l'allunya d'aquesta realitat. En l'actualitat el Mas Terrillo és un casal de cinc cossos perpendiculars a la façana principal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Destaca principalment pels esgrafiats d'estil clàssic de la façana, realitzats entre els anys 1943-45. S'hi representen columnes jòniques, garlandes i hídries. La teulada és de doble vessant, amb aiguavessos a la façana principal i posterior. L'edifici presenta un cos adossat a l'est en planta baixa, així com una galeria porxada a l'alçada del primer pis. | 08029-34 | C/ Xaloc, 8 | De l'antic petit mas no en queda res. La propietat fou adquirida el 1860 per la família Pérez-Capdevila, i a mitjan segle XX es feu una gran reforma que en configurà l'aspecte actual, obra de l'aquitecte Agustí Borrell Sensat, executada entre els anys 1943-1945. El 1947 es construí la capella de Sant Marçal al costat de la casa, en commemoració del besavi Marcial que n'adquirí la propietat (1860). | 41.5225100,2.3960300 | 449608 | 4596939 | s. XX | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41787-foto-08029-34-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Agustí Borrell Sensat (reforma) | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41761 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 193. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI-XX | Masia d'estructura senzilla, conformada per un bloc simètric, amb teulada a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, ubicat en l'eix de simetria. La planta de la masia és completament rectangular, morfologia trencada només per l'afegitó d'un cos en la part posterior de l'edificació. La façana està caracteritzada per una porta d'arc rodó dovellada i un pedrís a la planta baixa, tres finestres rectangulars a la planta pis, i una única finestra de morfologia idèntica a les golfes. | 08029-8 | C/ de la Riera, 55 | El nom de la masia ha variat al llarg dels segles. Si cerquem la família Carbonell en els fogatges antics aquest n'és absent per la circumstància que el nom primigeni del mas era Mallol de Baix (Modolell 1993), documentant-se la primera menció a l'any 1401. Ara sí que la forma Mallol ja apareix en el cens de 1497, sota el nom de Mayol de Vayl o Fanci Mayol, tot i que pot fer referència al mas de Mallol de Munt. En el fogatge de 1553 el cognom Mallol ens torna a aparèixer, en aquest cas en dues ocasions. Sembla que el nom de Carbonell el prengué d'una de les seves propietàries, Marianna Carbonell, filla dels Bartomeu, propietaris de Mallol de Baix. A mitjan segle XX, la propietat fou venuda a Avel·lí Serra, que n'era masover. Aquest és el motiu pel qual també es coneix Can Carbonell com a Ca n'Avel·lí. | 41.5282300,2.3902900 | 449134 | 4597578 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41761-foto-08029-8-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut com a Ca n'Avel·lí.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41852 | Santa Margarida de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera | DDAA (1977): 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BENET, C.. 'La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. A: Tribuna d'Arqueologia. Barcelona: Genralitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. p.53-63. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. p.31. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.187-192. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. 'Santa Margarida de Cabrera, casa de deodades'. Actes de la I Sessió d'Estudis Mataronins.. RIBAS, M.. 'Topografia ibèrica i romana de la nostra comarca'. Diari de Mataró. 1544. RIBAS, M.. 'Una esglèsia mossàrab al Maresme'. Almanac del Diari de Mataró. p.323-324. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25, 31, 59 - 62, 99, 112. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.86. RIBAS, M.. Orígens i fets històrics de Mataró.. Mataró: Impremta Minerva, 1934. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Bastulo-Blanda'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.54. | IIaC-VdC | No s'observa cap resta conservada | Ribas coneixia la masia i el seu entorn ja el 1928, hi feu estudis i prospeccions en diverses ocasions i s'hi referí en successives publicacions. Les restes que hi va documentar, actualment totes destruïdes, consistien en un absis de l'església, pavimentat d'opus signinum, de planta semicircular amb dues finestretes. Dins hi havia l'ara aguantada per un tambor de columna. L'estructura sembla datable en el segle IV o posterior, en base als materials que contenia l'estrat que excavà sota el paviment. A la vora del temple, s'exhumaren vuit sepultures de tegulae agrupades formant una petita necròpoli. En els terrenys de la part nord del temple aparegueren trossos de paviments i de parets amb indicis d'haver estat decorades amb estucs de colors, mosaics i de paviments ordinaris i una conducció d'aigua feta d'obra amb tegulae a la base. Entre el material mobiliari destaca un fragment de làpida de marbre blanc datable de la fi del IV-Vè segle (IRC I, 96), una petita escultura de marbre fragmentada, diverses lloses i motllures de marbre blanc i de gres, una figureta de terra cuita femenina vestida, restes de mosaics amb tessel·les de colors insinuant decoració geomètrica, altres en blanc i negre, fragments d'opus sectile (Barral, 1978, núm 81), un fragment d'opus signinum amb tessel·les de marbre blanc encastades dibuixant rombes, fragments d'estuc policromat, monedes de Tiberi, Dioclecià i Constanci, agulles d'os, un dau de joc d'os, una punta de llança de ferro, una paleta de ferro amb un forat, un fragment de possible nansa de galleda de ferro, un falçó de ferro. Els materials ceràmics comprenen des de l'època republicana fins el baix imperi: àmfora itàlica, entre la qual un coll d'àmfora Dressel 1, ceràmica ibèrica comuna, llànties, entre les quals una de canal, àmfora Dressel 20 i 26, sigil·lada clara A, 'lucente' i D estampada, sigil·lada grisa estampada, tegulae, imbrices i rajols. El 1950, el propietari va enderrocar, per ampliar la seva casa, l'església romànica i paleocristiana de Santa Margarida, abans Sant Cebrià, tot comprometent-se a tornar-la a edificar en un altre indret, cosa que mai no va fer. Fou aleshores, quan, en remoure terres, van aparèixer més restes romanes que demostraren la presència d'una vil·la romana. El 1991, per motiu de la construcció de la prolongació de l'autopista A-19, es varen obrir una sèrie de rases de sondeig, en els camps situats entre la casa i la N-II, que varen resultar totalment negatius, encara que pel cantó oest de la casa es diu que encara hi ha construccions. | 08029-111 | Camps al voltant del mas de Santa Margarida | 41.5187600,2.4147000 | 451163 | 4596512 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 41859 | Can Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaco-1 | DD.AA. (1977): 'Cabrera de Mar a l'albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró. 3, p.55-56. LLEONART, R.; CLARIANA, J.F.. 'Un lacus romà a la finca de Can Xacó, a Santa Elena d'Agell (Cabrera de Mar)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. 3, p.65-67. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197-201. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4, p.324. | IaC-IIdC | Desaparegut | Jaciment documentat per M. Ribas (1932), el qual esmentà l'existència en una feixa al costat mateix de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona, d'un fons de dipòsit romà. En l'excavació del 1977 arrel de les obres de la carretera, aparegué el fons del dipòsit descobert inicialment, i fou excavat per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (R. LLeonart i J. Clariana, 1977). L'estructura presentava un paviment d'opus testaceum recolzat directament sobre el sòl granític i delimitat al nord per una paret de 30 cm de gruix que discorria arran del marge de la feixa superior i comptava amb una pedra de molí granítica. El dipòsit feia 4,25 x 4,25 metres. Al mig del cantó sud hi havia el col·lector de líquids. Els materials trobats en aquesta excavació foren: Campaniana B, terra sigil·lada sudgàl·lica, terra sigil·lada hispànica, clara A, vidrada romana, llànties, ceràmica comuna, una fusaiola, 2 pondis, metalls i vidre. Posteriorment, en una remodelació de la terrassa de conreu les estructures excavades foren destruïdes. Cal pensar doncs, que en aquest indret hi havia un establiment rural romà, que ha desaparegut totalment per la reconversió del terreny en terrasses. La cronologia de l'establiment, en relació als materials associats, quedaria establerta el segle I aC. -II dC. | 08029-119 | Camps de llevant de Can Xacó | 41.5323000,2.4080700 | 450620 | 4598019 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41764 | Ca l'Escarramant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescarramant | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 295-296. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVIII | L'aparença d'aquesta masia, de línies barroques, no en testimonia el seu origen sinó segurament una reforma. L'estructura de la casa correspon a dos cossos paral·lels a la façana principal, als que cal sumar dos cossos més en sengles laterals, disposats, però, perpendicularment. La casa té planta baixa, planta-pis i golfes, tot i que aquestes darreres només es troben representades en el cos central. La reforma barroca està caracteritzada per la línia de façana, de formes sinuoses, que amaguen l'estructura dels vessants del sostre. Al cos central de la façana trobem una porta similar a una d'arc carpanell, sobre la qual trobem una porta amb balcó al primer pis, i a l'alçada de les golfes una finestra rectangular. Tots aquest elements es troben ressaltats pel fet de trobar-se emmarcats en carreus de pedra granítica. La façana està decorada amb esgrafiats, on destaca el carreuat de la planta baixa. A l'alçada del primer pis, del carreuat neixen pilastres esgrafiades que assoleixen les golfes, Destaca el celler de volta de canó, i els dos safareigs de la part posterior. A nivell botànic cal destacar la presència del pi pinyoner de l'esquerra de la façana, un gran garrofer de força edat, l'olivera així com tres servers a la zona de la bassa (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-11 | Camí Cabrils, 10 | L'estructura barroca pot correspondre a una reforma, i s'ha adduït una antiga inscripció (no conservada) que es trobava en una pedra a la casa (1512) (Escura 2007). | 41.5250100,2.3897200 | 449084 | 4597221 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41764-foto-08029-11-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La tradició oral fa derivar el nom de la casa de la paraula 'esquerra', pel fet que la construí un bandoler al que li faltava aquesta mà. | 96|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41773 | Ca n'Orriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-norriols | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 175. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos i dues alçades, planta baixa i planta pis. La teulada és a dues aigües, i el carener no és perpendicular a la façana, fet pel qual no trobem el frontó a la façana principal, sinó a les laterals. A la façana principal hi trobem el portal rodó dovellat, així com les finestres, dues a la planta baixa i tres al primer pis. Totes aquestes finestres són de forma rectangular, amb llindes i pedres que les emmarquen. Adossat al cantó de llevant de la façana trobem un cos adossat de dues alçades, en el que a la planta pis s'hi construí una galeria porticada. Al costat d'aquesta galeria trobem un exemplar de xiprer de força edat, i perfil diferent al de la façana; ambdós representen l'hospitalitat comunment associada a les masies. El conjunt de l'arbrat es complementa amb tres pebrers bords i una palmera de Canàries, associada als indianos, tot i que d'una talla mitjana que nol li confereix encara un aspecte típic de l'associació d'aquest arbres amb les masies (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-20 | Camí Can Segarra, 26 | En el fogatge de 1497 apareixen dues persones amb el cognom relacionable a aquest mas: Lorenç Oriol i Salvador Oriols, tot i que no oblidem que hi ha un altre mas Orriols a la població, pel que no es pot fer una correlació automàtica, tot i que ben segur a un d'ells dos caldria vincular-lo amb aquest. Ja en el fogatge de 1553 trobem recollides tant la forma Oriols com Orriols. | 41.5299100,2.3916900 | 449252 | 4597763 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41773-foto-08029-20-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat hi ha el restaurant Papageno, | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41767 | Can Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llado-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 182-183. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVI | Característica estructura de tres cossos tot i l'afegitó d'annexes posteriors. En aquesta ocasió el sostre, que també és de dues aigües en els tres cossos originals, no és perpendicular a la façana, sinó que és paral·lel, i consegüentment, el frontó es troba en el lateral. Els tres cossos presenten planta baixa, pis i golfes. A la façana, destaca una finestra corresponent al pis, de clara adscripció gòtica del segle XV. Presenta un arc conopial amb arabescs i representacions antropomorfes sobre els brancals en els que reposa l'arc. Al seu costat, tot i que molt posterior, una imatge religiosa en ceràmica polícroma. Adossat al cos principal, pel costat dret, hi trobem el celler que presenta arcs diafragmàtics. Al costat esquerre presenta una altra construcció, a mode d'estructura defensiva, conserva les espitlleres per armes de foc. | 08029-14 | Camí Can Segarra, 32 | El mas Lladó ja apareix documentat en el fogatge de 1497, quan el propietari era Pere Ledó. En el cens de 1553 tornem a trobar el mateix foc d'aquesta família, sota la grafia ara de Ladó. També se n'ha suggerit que el primer nom del mas fos el de Sant Joan, degut a la proximitat de l'edifici amb l'antic temple de Sant Joan Baptista, avui desaparegut i que se'n podria remuntar la seva construcció al segle XI (Modolell 1993). | 41.5307300,2.3913700 | 449226 | 4597855 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41767-foto-08029-14-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Modolell. Aquest nom deriva del casament de la pubilla Lladó amb en Francesc Modolell, l'any 1782.En aquesta masia també hi trobem un rellotge de sol, recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 30. Es tracta d'un rellotge esgrafiat rectangular, del tipus vertical declinant, al que se li coneix l'autoria, d'Alsina. Tal i com esmenta la fitxa té una 'orientació sud-est, Línies horàries de 5 a 4, senyals per a les mitges hores, xifres aràbigues, amb sol al pol'. Presenta una inscripció amb el lema 'Les hores passen. Aprofita-les bé'. També presenta les inicials 'S.LL', de Salvador Lladó, així com l'any 1943.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41769 | Can Mallol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallol | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 347-349. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 190-191, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Edifici de tipus basilical, de tres cossos, amb el corresponent cos central més elevat que els laterals, per tal de donar espai a les golfes, i una teulada a dues aigües. A part dels tres cossos habituals en presenta un altre adossat perpendicularment a la paret esquerra, de planta baixa i pis, tot i que reculat respecte de la façana. Aquesta façana principal està encapçalada pel portal rodó de grans dovelles estilitzades, al que s'hi accedeix mitjançant dos graons. Totes les finestres, tant les del cos central, com les dels cossos laterals, són rectangulars amb llinda i brancals de pedra, conferint un aspecte característic del segle XVII, com apunten algunes de les inscripcions (1668 1687). En fotografies antigues s'observa encara els esgrafiats de morter que dibuixaven un marc a aquestes obertures. A l'exterior destaca la presència d'una gran roda de molí. A nivell d'arbres singulars destaquen l'alzina, amb una bonica capçada i el pi pinyoner de l'era (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-16 | Camí Santa Elena 30 | La primera referència documental que es té correspon a l'any 1387 (Modolell 1993). D'un segle posterior trobem també, en el fogatge de 1497, a Fanci Mayol, que caldria vincular a aquesta masia. En el posterior cens de mitjans del segle XVI, ens apareixen dos Maloll, un dels quals sota l'àlies Castellar. | 41.5344600,2.4028000 | 450182 | 4598262 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41769-foto-08029-16-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També coneguda com a Can Viver.A la façana hi trobem un rellotge de sol, tot i que en fotografies antigues es veu com la seva ubicació ha canviat, des de la posició al costat de la finestra lateral dreta, fins a l'actual posició més centrada. El rellotge de sol, està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2934. Es tracta d'un rellotge de pols de marbre i terra de colors, del tipus vertical declinant. Segons indica la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest, ovalat, emmarcat en un quadrant rectangular, amb quatre estels de sis puntes als seus extrems, numeració romana, marques horàries a les hores, de les 7 a les 6 en sèries de 12 hores, en la línia de les 12 del migdia solar té dibuixat tres cercles, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos i les línies horàries són sagetes que surten del sol'. El rellotge presenta una inscripció de l'any que referencia la darrera restauració de la masia, segurament de quan es canvià la posició del rellotge de sol: MCMLXXIV (1974). | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41778 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig | Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 231-232. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 187-188. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat a dues aigües, i el carener paral·lel a la façana, pel que el frontó no es troba ubicat a la façana principal. L'edifici té tres alçades, planta baixa, planta pis i golfes. Aquesta darrera planta està caracteritzada per un seguit de finestres rectangulars de mòdul més petit que les de la planta baixa i pis. Les finestres del primer pis són rectangulars, sense que se n'observin ni les llindes ni els brancals de pedra, sinó que estan esboçats en el morter. Les dues finestres dels cossos laterals de la planat baixa són d'arcs rebaixats, en sintonia amb la porta principal. Per altra banda cal destacar que la porta no és d'arc de mig punt ni dovellada, sinó que ens trobem davant d'una entrada d'arc carpanell. A la porta s'hi accedeix per una llargs graons. De la façana sobresurt el balcó del cos central, a l'alçada del primer pis, decorat amb esgrafiats a banda i banda per motius al·legòrics i heràldics. Un d'aquests motius, similar al seu simètric, és un rellotge de sol. Al cantó esquerre de l'edifici s'hi ha annexat un cos de doble alçada amb galeria porticada a l'alçada del primer pis. Destaca també el celler, amb paviments, arcs torals i voltes de mocador originals, que encara conserva el cup i les premses. Cal destacar alguns exemplars de l'arbrat, encapçalats per la palmera de Canàries centenària i el xiprer, un dels més alts de les cases del poble, que a nivell paisatgístic li confereixen un valor afegit. Cal sumar al conjunt l'alzina, que no presenta tronc únic, sinó quatre troncs que surten del sòl (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-25 | Camí Santa Elena, 14 | La primera menció documental que tenim de l'indret cal que l'anem a buscar a inicis del segle XIV, i a la relació dels qui compren la Casa de Cabrera de l'any 1387 a Francesc de Sant Vicenç, apareixen també els Puig (Modolell 1993). En el fogatge de 1497 apareix en Barthomeu Puig associat a aquesta propietat, tal vegada el mateix Bartomeu Puig de can Puig d'Agell que comprarà la Casa de Cabrera l'any 1531, juntament amb el Castell de Burriac, per a la Universitat (Modolell 1993). En el fogatge de 1553 es torna a esmentar el cognom. Cal ressenyar l'anècdota que recull Modolell (Coll i Modolell 1999: 231-232), en la que expliquen que a la casa hi havia 'l'habitació del pecat' on no s'hi deixava entrar ningú. Segons explica era el lloc que utilitzava la reina Isabel II en les seves visites a Barcelona per trobar-se amb els seus amants. | 41.5335400,2.4033000 | 450223 | 4598160 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41778-foto-08029-25-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A la façana s'hi troba un rellotge de sol, que està incorporat a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2910. Es tracta d'un rellotge pintat, de motiu circular similar a l'esgrafiat a l'altre costat del balcó, i de tipus vertical declinant. Tal i com diu la seva corresponent fitxa, és un rellotge 'molt decorat al voltant, d'orientació sud-oest, línies horàries i xifres esborrades, i en el que possiblement hi havia un sol al pol'. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 41772 | Can Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moreu | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 99. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 192. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Masia de tres cossos, amb el teulat de dos vessants, amb el carener disposat perpendicularment a la façana. Al cos central no hi trobem golfes, pel que el frontó queda net, i destaca el ràfec de sota la teulada. La façana està presidida pel portal rodó dovellat. Totes les finestres de la façana són rectangulars, emmarcades per pedres, tant les llindes com els brancals. Hi ha fotografies antigues que mostren esgrafiats que també englovaven porta i finestres, així com els angles de la façana, que actualment encara es veuen reforçats amb carreus. Destaca la presència d'una finestra d'arc conopial en un dels laterlas de la casa. El jardí, que cal ressenyar, està fornit per un gran nombre d'arbres dels que cal ressenyar l'eucaliptus, amb una alçada superior als 20 metres, així com el til·ler, el pebrer bord, o els més comuns pinys pinyoners o l'alzina (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-19 | Camí Santa Elena, 18 | Aquest edifici havia estat un antic convent de monges, molt a prop del convent dels camaldencs (Ca'ls Frares). En els fogatges del 1497 i 1553 no apareix cap mas Moreu, i el cognom més proper seria el de Morata i el de Morot que apreixen en sengles censos respectivament. Cal destacar la reforma que en feu l'arquitecte Puig i Cadafalch, segurament a finals del segle XIX, que possiblement també hauria inclòs la tanca exterior. | 41.5344300,2.4049800 | 450364 | 4598258 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41772-foto-08029-19-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Puig i Cadafalch (restauració) | Can Moreu ha estat conegut per altres noms, com Cal Smoking (en al·lusió als propietaris de la fàbrica del paper de fumar), Can Miquel, Can Cassadó, Can Nan i Ca les Monges, en referència a l'antic convent que hi havia hagut.A la façana principal hi trobem un rellotge de sol, que està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2920. Es tracta d'un rellotge pintat, de forma ovalada i del tipus vertical declinant. Segons resa la seva fitxa es tracta d'un rellotge 'd'orientació sud-oest,línies horàries de 8 a 6, a les hores i mitges hores, xifres romanes. Presenta un sol al pol'. El seu gnòmon és de vareta, i es troba en molt bon estat de conservació.Fora d'aquest inventari també cal anotar la presència d'un segon rellotge pintat, en el mateix lateral que hi ha la finestra conopial, en mal estat de conservació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 41785 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls-1 | BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 96, MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | Masia de tres cossos, amb el sostre a dues vessants, i el carener disposat perpendicularment a la façana, fet que dóna lloc que el frontó es disposi en la façana principal i posterior. El cos central presenta tres alçades (planta baixa, planta pis i golfes), mentre que els cossos laterals estan construïts només amb planta baixa i pis. Cal destacar que el balcó central del primer pis de la façana ha malmès el portal rodó característic de les masies. | 08029-32 | Camí Santa Elena, 2 | No hi ha testimonis documentals de l'antiguitat d'aquesta construcció. Sí que cal destacar l'agrupació de masos en una quadra en aquesta zona d'Agell, format per Can Valls, Cal Rectoret, Can Basora, Can Miralpeix. | 41.5308300,2.4054800 | 450403 | 4597858 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 41786 | El Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 196. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. | XVII-XX | El conjunt del Castell està format per la masia, dues edificacions rurals i el magatzem. La masia presenta una tipologia canònica amb un volum de tres cossos, que desenvolupen planta baixa i pis. La coberta té una teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, fet que allibera la façana principal dels timpans, que es troben a les façanes laterals. Destaquen els elements característics, com la porta dovellada d'arc de mig punt, un portal amb gran llinda i les finestres rectangulars remarcats amb llindes i brancals de pedra. Al cos central es conserva un rellotge de sol rectangular, amb gnòmon de vareta. | 08029-33 | Camí Santa Elena, 24 | La informació més evident, a nivell cronològic, ens l'aporta un parell de dates gravades a la mateixa masia, ja que no tenim evidència documental de l'antiguitat d'aquesta edificació. Sobre la dovella que fa de clau del portal rodó hi trobem la inscripció JOA PAV RAMO 1708 (Joan Pau Ramon 1708). També hi ha una inscripció un pèl anterior, en una biga d'una premsa a l'interior, amb la data de 1691. El Castell forma part del nucli d'Agell, a redòs de l'ermita de Santa Elena, juntament amb el masos de Ca l'Aimeric, Can Mallol, Can Tatay, Can Sagrera, Can Puig, Can Casals, Cals Frares i Can Cassadó. | 41.5347500,2.4033400 | 450228 | 4598294 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41786-foto-08029-33-1.jpg | Legal | Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel nom de Can Català d'Agell. | 96|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml