Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41894 Objectes arqueològics Museu de Mataró https://patrimonicultural.diba.cat/element/objectes-arqueologics-museu-de-mataro VI-I aC Fons d'objectes arqueòlogics procedents de les excavacions de jaciments de Cabrera de Mar, que es formen part del fons del Museu de Mataró. Destaquen els objectes de cronologia ibèrica, tant ceràmics com metàl·lics, procedents de l'aixovar de les necròpolis de Can Rodon de l'Hort i del Turó dels Dos Pins, entre els que sobresurten l'armament, com espases, puntes de llança o umbons d'escut. També són destacables les restes ceràmiques procedents del poblat ibèric de Burriac, algunes de les quals amb restes d'epigrafia en ibèric. També cal fer esment de la important col·lecció numismàtica procedent de les excavacions en territori de Cabrera, com les monedes trobades a Burriac. 08029-157 Carrer Sant Josep, 9. Mataró 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Física Ibèric Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 81 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41895 Llegenda Santa Helena, filla de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-santa-helena-filla-de-cabrera <p>Amades, J. (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, vol. IV, pàg. 868 i 869.</p> <p>La tradició ha considerat que Santa Hel·lena era una santa d'origen català, filla de Cabrera. La llegenda, prou truculenta, explica que el pare de Santa Hel·lena va vendre la seva filla al dimoni a canvi de grans riqueses. Però la noia, tement-se el tracte, es senyava abans de trobar-se amb el seu futur amo, extrem que feia tirar enrera el diable. El pare, a indicacions del diable, li tallà el braç per tal que la noia no pugués repetir el senyal. La història es repetirà, ara mutilant la llengua de la jove. Finalment el pare l'expulsa de casa, i ella, mutilada, fuig al bosc, on la troba i se n'enamora el senyor de Burriac, que la du al Castell on finalment es casen. Però lluny d'acabar la llegenda encara continua amb més viscissituds com l'embaràs de la noia, la guerra a la que marxa el senyor de Burriac, i l'expulsió de la jove amb el nounat per part de la sogra. Tota sola i amb el fill té un accident pel qual està a punt d'ofegar-se-li el nadó, però els seus pensaments d'auxili adreçats al cel, fant que li tornin a créixer braços i llengua per tal de salvar-lo. Tornat de la guerra, el senyor del castell retroba fill i mare al bosc, els torna al castell, i expulsa a la malvada mare.</p> 08029-158 41.5343900,2.4043400 450311 4598253 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Aquesta llegenda fou recollida al Costumari Català de Joan Amades 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41896 Dita popular https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-popular <p>Català i Roca, P. (1967): Els Castells Catalans, Rafel Dalmau, editor, Barcelona, Volum 1, pàg. 607. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 63.</p> <p>'Boira a Burriac, pluja aviat'. Aquesta dita s'havia acostumat a dir al poble, fent referència al paisatge del Castell, veritable protagonista de les llegendes que fan referència a Cabrera. En aquesta ocasió és una dita de caire metereològic, que referencia que quan hi ha boira a les alçades del castell, pot ser que acabi precipitant al municipi. No obstant hi ha d'altres expressions que també recollim. En primer lloc tenim la de 'Boira a Burriac, pluja a mar' que en aquesta ocasió referenciaria que la pluja no seria al poble sinó mar endins. La tercera versió, 'Boira a Burriac, pluja a mars' torna a reforçar la idea de que la boira a l'alçada del poble adverteix d'una forta descarregada.</p> 08029-159 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Recollida per Pere Català, en la seva obra sobre els Castells Catalans. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41897 Creu de Montcabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montcabrer <p>CASTILLO, Maria Josep (1990). Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L'Aixernador. Argentona. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar, pàg. 197-200. ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 136-137. LLINES, S (1952). La creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar. LLINES, J. (1996). El Montcabrer i la història de la creu. Històries i llegendes de Cabrera-I, a El col·leccionable de la Fundació Burriac, núm. 11. Cabrera de Mar, pp.15- 18. MARTIN i JULIÀ, F. d'A. (1929). Montcabrer. La muntanya i els seus voltants o la cova de les Bruixes. La Creu. Butlletí del Centre Excursionista Premià, núm. 31. Premià de Mar, pp. 14-18. MAS, Mn. J. (1909). La Creu del Mont Cabrer. Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. III. Barcelona, pp. 161-168. MIRALLES BRILLAS, F. (1953). Per la història de la Creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núms. 124, 126 i 127. Cabrera de Mar. MODOLELL, J.M. (1993). Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador. Argentona, pp. 277 i ss. RIBAS, Marià (1926). La creu de Mont-Cabrer. Bloc Mataroní. Mataró. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. TOLRÀ, Jaume (1983). Crònica viva. Butlletí d'informació municipal, núm. 1, II trimestre de 1983, pàg.3. Cabrils. VILALTA, J. (1984). La creu de Montcabrer. La Clau, núm. 25. Vilassar de Mar, pàg. 11.</p> XVI-XX <p>En l'actualitat l'aspecte de la creu és un element de ferro col·locat l'any 1983 dalt del cim del Turó del Montcabrer. Darrerament l'espai ha estat adequat pel Consorci del Parc Serralada Litoral. Es creu que l'existència de la creu a l'indret era per prevenir les malvestats que les tempestes causaven a les collites, sovint relacionades amb xàfecs que venien del Montcabrer. Es tractaria de la cristianització d'un lloc de culte pagà, del qual l'imaginari col·lectiu només en conserva un record molt difós transmès mitjançant el llegendari popular. S. Llinés (1952: 7) justificaria la presència de la creu per la rondalla popular segons la qual fou el lloc on van enterrar, després d'assassinar, a la pubilla del mas de la Cisa. Aquesta havia estat segrestada per uns bandolers en l'assalt al seu mas.</p> 08029-160 Turó del Montcabrer <p>La història de la creu al Montcabrer es remunta a l'any 1565 quan documentalment s'ha evidenciat l'existència d'una creu a l'indret, on en un capbreu d'aquell any s'esmenta una afrontació 'ab oriente in Cruce de Mont Cabrer' (Coll i Modolell 1999:200). Per Mn. Mas (1909) sabem que el 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu. Ens explica que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes que es formaven al Montcabrer, segons havien observat. La creu era de fusta i feia 20 pams de llargada. Va ser portada en processó i col·locada amb algunes relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Però a l'any 1726, un llamp esberlà aquella creu posada per evitar les tempestes i va haver de ser substituïda per una altra. Potser aquesta no fou la única creu que es col·locà segons una carta de Mn. Joan Moret al Vicari general: 'Diumenge prop passat díe primer de maig succehí tant en est pole com en tota esta Costa un ayguat que nos ha deixat pobres per molts anys, y segons difarents monstruositats se han vist, no apar sia cosa natural, per lo que aquest poble y altres han resolt formar uns padrons ab Creus benehídas en lo entorn del poble y posar dins ells algunas reliquias en un vas de vidre ab nota dels Sants.' Segons el mateix rector en la creu 's'esculpiren les lletres de la Creu del Gloriós Patriarcha St. Benet que pròpiament son contra etxisos y poder del Dimoni, las quals son de una part estas: C.S.S.M.L.n.D.S.M.D, que vol dir Crux Sancta sit mihi lux, non Draco sit mihi Dux (que la Santa Creu sigui la meva llum i no el Dragó el meu príncep) y a la altre part estas: v.r.s.n.s.m.v.m.q.l.i.v.B, que vol dir vade retro satanas nunquam suadas mihi vana sunt mala que libas ista venena bibas' (veste'n Satanàs, mai no intentis convèncer-me que són inofensius els mals que segregues i els verins que beus). Una altra creu fou erigida a l'indret l'any 1872 a causa d'haver patit l'atac vandàlic d'uns nois de Vilassar de Mar. Però a l'any 1936, en el marc anticlerical del eseveniments de la Guerra Civil es retirà de nou fins el 22 de maig de l'any 1939 que fou restituïda. La creu actual és la darrera d'un seguit de creus que hi ha hagut al cim del Montcabrer. En concret es col·locà per les festes de la Santa Creu de Cabrils l'any 1983. De fet es va col·locar el 21 de desembre de 1982 (Tolrà 1983) i s'havia de beneir el 13 de febrer de 1983, però aquell dia va nevar. La nova creu es va fer als tallers dels Germans Vega amb materials que cedí el Centre d'Investigacions Agronòmiques.</p> 41.5243300,2.3853100 448715 4597148 1565 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41897-foto-08029-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41897-foto-08029-160-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 98|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41898 Creu de l'Abella https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-labella TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils, 175 anys d'història. La Comarcal edicions. Argentona. XX Creu de terme. Es tracta d'una creu de ferro de dimensions modestes, si la comparem amb la del Montcabrer. Està posada sobre un monòlit granític per accentuar-ne la seva posició elevada. La base és de pedres de l'entorn unides amb ciment per donar l'efecte de turó rocós. 08029-161 Indret de la Creu de l'Abella Segons Jaume Tolrà (1998) ningú recordava haver vist col·locada aquesta creu en un lloc molt emblemàtic i envoltat de llegendes. Es tracta d'una Creu de terme. La Junta del llavors Museu de Ca l'Arrà volgué rehabilitar aquest lloc col·locant una creu. La creu la va fer Jaume Tolrà Ferrer i la pedra que fa de suport, la va posar Josep Suari Mogas amb la seva retro. En Rafael Esteban Bravo fouel picapedrer que va fer l'orifici per acoplar-la. E dia 2 de maig de l'any 1987 es va fer l'acte de col·locació i el mossèn Ignasi Coromines la va beneir. El músic Miquel Pujol va interpretar una peça de violoncel escrita per ell especialment per aquest acte. També es va posar un tub de plom amb una sèrie d'objectes a modus de primera pedra; però a l'endemà ja havia desaparegut. Algú coneixedor d'aquest fet va aprofitar la nit per robar-ho. 41.5359200,2.3782300 448134 4598439 1987 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41898-foto-08029-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41898-foto-08029-161-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens També es coneix l'indret sota la grafia de Creu de la Beia 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41899 Antic Pedró https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pedro <p>ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 137.</p> XVII-XX <p>Pedró format per una secció d'una columna de pedra, rematat amb una altar quadrat de pedra ajustat a les dimensiosnde la columna. Sobre d'aquesta plataforma hi ha fixada una creu de ferro.</p> 08029-162 Plaça de l'Església <p>L'altar que ara representa l'actual pedró fou traslladat des del seu emplaçament original fins l'actual, davant de l'església de Sant Feliu. En origen el pedró es trobava ubicat a la pujada de les Monges, en confluència amb el carrer Pere des Bosc (Escura 2000: 137)</p> 41.5277900,2.3925800 449325 4597528 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41899-foto-08029-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41899-foto-08029-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41899-foto-08029-162-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens El pedró és una columna o pilar que acostuma a commemorar algun fet memorable. En aquest cas es tracta de l'emplaçament religiós des del que es beneïa tot el poble. 98|94 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41900 Glorieta de l'Edifici de les Monges - Escola Sant Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/glorieta-de-ledifici-de-les-monges-escola-sant-feliu ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 199. XX Glorieta metàl·lica que es troba en un angle de l'antiga masia de ca l'Esquerra. En l'actualitat el recinte és l'escola Parroquial de Sant Feliu, substituint l'Escola de les Monges. L'edifici presenta una important reforma d'estil historicista i decó, perceptible bàsicament a la façana. No obstant l'element més singular és aquest element arquitectònic modernista, format per una glorieta octogonal amb mineret sobreelevat. 08029-163 Xamfrà Pujada de les monges amb Carrer Torrent Sant Feliu 41.5284400,2.3934700 449399 4597599 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41900-foto-08029-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41900-foto-08029-163-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 105|98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41901 Font Picant https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-picant ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 200. XIX-XX Font d'aigua carbonatada descoberta a mitjan segle XIX. El nom de la font deriva clarament de l'efecte que produeix l'aigua carbonatada en la boca, amb una lleugera sensació de picor per efecte de la presència del gas carbònic. La font es troba a l'exterior d'una edificació, i al seu interior s'hi troba la mina d'on brolla l'aigua i la cisterna en la que s'emmagatzema. 08029-164 Indret de la Font Picant L'any 1910 Miquel Reniu hi enregistrà un establiment d'aigües minerals, engrescat pel gust picant i les suposades facultats curatives. Aquesta aigua fou comercialitzada per Jaume Modolell l'any 1924 amb el nom d'Aigua de Cabrera del Manantial Modolell. En breu s'obrirà a redòs de la font un berenador, recuperant l¡ús social de l'espai (agost 2016). 41.5362000,2.3808200 448350 4598468 08029 Cabrera de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41901-foto-08029-164-2.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens També coneguda com a Font Ballot 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41902 Sindicat Agrícola https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-agricola-1 ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 202-204. XX Es tracta d'un edifici d'estructura massissa construït entre els anys 1945 i 1949. Presenta una estructura monolítica però austera, i esdevé un edifici característic per les seves dimensions i pel fet de ser pas obligat i ineludible per tothom que entra o surt de la població. Actualment presenta un arrebossat de ciment en tota la seva façana, tot i que aquest acabat no era l'inicialment projectat, que era ple d'esgrafiats, tal i com descriu el projecte de l'arquitecte Miquel Brullet. 08029-165 Avinguda Onze de Setembre, 53 Aquest edifici cal relacionar-lo amb el Sindicat Agrícola de Cabrera. 18 pagesos de la població es van associar l'any 1924 per tal de tenir la força suficient per defensar els seus interessos comuns. La primera seu estigué a Ca n'Orriols. Fins la Guerra Civil el Sindicat exercí un gran paper, especialment lligat a la producció i comercialització de la patata primerenca, intentant marginar el pes dels intermediaris. Durant la Guerra Civil tingué un paper cabdal en les col·lectivitzacions. Finalitzada la guerra, el sindicat es veié obligat a integrar-se en els nous sindicats verticals, a l'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Les creixents necessitats d'espai van determinar la construcció d'aquest edifici, concebut amb prou espai de magatzem, garatge i oficines, i amb un emplaçament ben ideat per facilitar les comunicacions. 41.5217600,2.4006100 449990 4596853 1949 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41902-foto-08029-165-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat el Sindicat Agrícola és la seu i oficines del parc de la Serralada Litoral, així com del magatzem i botiga de la Cooperativa. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41903 Roca d'en Punsola https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-den-punsola ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 221-222. Indret ubicat en un rocam entre pins ubicat a la zona posterior del cementiri. Aquest mirador sobre un aflorament granític està senyalitzat mitjançant unes plaques commemoratives que assenyalen que l'indret fou freqüentat pel poeta Josep Punsola, on solia anar a meditar-hi. Anualment s'hi celebra un aplec. 08029-166 Turó d'en Punsola Josep Punsola i Vallespí (1913-1949) era nascut a Mataró. Fou poeta, actor, narrador i guionista, i se l'ha anomenat com a paradigma del que s'ha qualificat com a poeta-excursionista. En els seus treballs va plasmar les seves experiències al voltant de la vida i també del cançoner, la mística religiosa, l'amistat, la lírica amorosa i la Guerra Civil. 41.5318100,2.3966700 449669 4597971 08029 Cabrera de Mar Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41903-foto-08029-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41903-foto-08029-166-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41904 Cooperativa Alcancía / Sala Aurora https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-alcancia-sala-aurora ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàg. 215-219. UBACH, P. (2005): 'El pas del cinema per Cabrera', dins CALLS, A. I FIGUERAS, A (Eds.), Cabrera de Mar. Segle XX. Quaderns per a la memòria. Fundació Alsina Arenas, Cabrera de Mar. XX Casa de cos estructurada en dues alçades, planta baixa i planta pis. Teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, amb els frontons desplaçats a les façanes laterals. La coberta no es veu des de la façana al trobar-se ocult per una balaustrada. Al centre d'aquest hi trobem una mena de timpà rectangular, coronat per una ornamentació de tipus clàssic, i a sota la data de construcció de l'edifici, 1903. L'edifici presenta un ordre ben concebut amb portal quadrangular centrat a la façana, amb decoració motlllurada amb ornamentació floral, emmarcant la part superior de la porta. Aquesta decoració es repeteix al portal del balcó del primer pis, on trobem una columna d'ordre clàssic. L'edifici fou construït per la societat l'Aurora, formada per gent del poble d'ideologia progressista.A la primera planta s'hi trobava la Cooperativa Alcancia, formada el 1907, destinada a vendre productes a preus més baixas pels associats. A la sala del primer pis hi havia el cafè. 08029-167 Plaça Cooperativa, 4 41.5285900,2.3932800 449384 4597616 1903 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41904-foto-08029-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41904-foto-08029-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41904-foto-08029-167-3.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41905 Llegenda de l'enginy de la castlana https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lenginy-de-la-castlana <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 273-274. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 26-28. Barallat, H. (1879): 'Excursions á Burriach'. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. III, Barcelona, pags. 19 i ss.</p> <p>En el marc de les sovintejades incursions àrabs en la costa del Maresme en època medieval i moderna, trobem aquesta llegenda, en la que els àrabs intenten fer-se amb el Castell de Burriac. Havent marxat a la guerra el castlà de Burriac, i deixant el castell en mans de la dona i el servei, aquesta circumstància fou aprofitada pels pirates per assetjar el castell. L'ocurrència de la castlana fou la que salvà el castell, quan embadurnà d'oli totes les muralles. Aquest fet feu relliscar les escales dels assaltants que caigueren quan intentaren prendre la fortalesa. Fugiren espaordits creient-se embruixats.</p> 08029-170 Castell de Burriac <p>La primera menció a aquesta llegenda la devem a Heribert Barallat (1879) que fou el primer en recollir-la oralment.</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41906 Llegenda del Corsec https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-corsec <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 281-284. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 29-31.</p> <p>La llegenda explica que al Castell hi visqué en certa ocasió el Corsec, criminal que tenia atemorida la contrada, i al que li pagaven un tribut en virtut de deixar-los tranquils. Eren tantes les riqueses acumulades de les seves activitats delictives que el castell acumulava veritables tresors, destacant per sobre de tots la cadira d'or que presidia la sala principal. Però es giraren les tornes quan el Corsec assaltà els nobles que anaven a Barcelona a la coronació del nou rei, vestits amb les seves millors vestimentes i joies. Arrel d'aquesta empresa el castell fou assetjat per soldats per recuperar els béns robats. Després de dies de setge els soldats s'adonaren de la presència d'un passadís secret que des del Montcabrer comunicava amb el Castell. Aconseguiren entrar-hi i plantar cara al Corsec, derrotant-lo finalment. Malauradament no trobaren cap mena de tresor, ni la cadira d'or. Aquest fet és el el que ha enlluernat a molt vilatans que creuen que les riqueses encara poden estar amagades o enterrades a la vora del passadís secret.</p> 08029-171 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41907 Llegenda de l'hereu del Castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lhereu-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 17-20. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> <p>Davant la dificultat de donar un hereu al senyor del Castell de Burriac, la seva dona va fer un tracte amb el cel per tal de poder engendrar a canvi de consagrar el seu fill a la vida monàstica. Aquest prec va ser escoltat concedint-se-li poder tenir un fill. Amb el pas dels anys la criatura anà creixent i decantant-se per una vida militar més que no pas religiosa. La mare morí de pena en no veure's en cor de contravenir els plans del seu amrit pel seu fill. Un dia de tempesta l'hereu es refugià a la zona de la Cova de les Encantades, però li va caure un llamp molt a prop, que l'atordí. En aquell moment se li manifestà la presència d'una dona que l'enamorà profundament. El fill, aclaparat per l'enamorament d'aquella dona, l'anà a trobar manta vegades en aquell indret, lúnic on ella es manifestava. Davant la incursió dels sarraïns a Cabrera, aquests es feren amb el Castell de Burriac. L'hereu, molt destre en les habilitats militars, no pogué ajudar el seu pare per trobar-se entre els braços de la dona, dels que no va poder escapar. Un cop alliberat, després de tota una nit, comprovà com el castell era en mans dels bàrbars i que havia mort tothom. Penedit, anà a buscar la dona, a la que intentà matar, i després es feu novament amb el control del castell. Havent cregut que havia estat sotmès a un encanteri, acabà per fer-se frare, complint així, sense saber-ho, amb el tracte que havia fet la seva mare.</p> 08029-172 Cova de les Encantades <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Malgrat el protagonista és l'hereu del Castell de Burriac, cal atribuir aquesta llegeda a la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41908 Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 37-49.</p> <p>En el marc el setge del Castell de Burriac, un comte estranger estava al capdavant de les hostilitats. Mentre analitzava el terreny, feia llargues passejades per veure la millor manera de treure avantatge del coneixement de l'indret. D'aquesta manera s'allunyà i arribà a la Cova de les Encantades, on conegué una dona que allí vivia. Ella, coneixedora de totes les herbes remeieres i de pòcimes secretes, donà a beure a l'home un filtre d'amor. L'home va caure rendit als seus peus i no s'apartà d'ella ni un mment desatenent les seves tasques de comandament militar. Aquest encanteri va fer que els assaltants sortissin escaldats del setge, i en la retirada passren per la Cova, on trobren els amants. En repressàlia per la seva negligència els atacants mataren a ambdós amants.</p> 08029-173 Cova de les Encantades 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Malgrat l'escenari de la llegenda és el setge al Castell de Burriac, el subjecte de la història és novament la Cova de les Encantades (també coneguda coma Cova de la Mala Dona) que és l'indret on es manifesten els poders sobrenaturals. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41909 Llegenda de l'assalt del Castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lassalt-del-castell-de-burriac-0 <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 20-21. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 34-35.</p> <p>Davant el coneixement que la 'Cadira d'Or' que hi havia al Castell de Burriac podia ser robada en una imminent incursió morisca al Castell, el senyor del mateix castell enginyà un pla per poder fer desisitir els pirates nordafricans. Va anar al Burriac amb un grup d'homes, però feu capgirr les ferradures dels cavalls, per donar la idea que els vigilants del castell havien fugit. Deixà les portes de Castell obertes, i esperà l'atacant. Els pirates, confiats pels senyals, entraren al Castell creient-lo abandonat i allí foren presa d'una gran emboscada.</p> 08029-174 Castell de Burriac <p>Llegenda recollida recentment a Cabrera de Mar, l'any 1996 (Coll i Modolell 1999:34).</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens A diferència de la llegenda homònima, aquí el subjecte de la llegenda és el mateix del lloc on succeeix: el Castell de Burriac. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41910 Llegenda de la mala dona i el sacerdot https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mala-dona-i-el-sacerdot <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 21-22. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 46-49.</p> <p>Diu la llegenda que a la Cova de les Encantades hi vivia una dona, que anava descuidada i de la que se n'apartaven tots els vilatans, persignat-se quan se la creuaven. Tenia un do: una veu prodigiosa, que s'escoltava per les valls quan cantava, que encaterinava els pagesos de la contrada. Però el cant sovint s'estroncava entre plors. Un dia el sacerdot que vivia a la capella del Castell de Burriac, l'auxilià quan ella caigué i es feu mal. Posteriorment també el sacerdot la sentí cantar un altre dia, amb una cançó d'amor no correspost. Els vilatans, anaren a cercar-la per apallissar-la, doncs creien que era una mala dona, influïda pel dimoni, però no la trobaren mai més. Sembal que el capellà l'havia ajudada a escapar i l'havia refugiat en un asil a Barcelona, on passà la resta de la seva vida, sentint-se confortada.</p> 08029-175 Cova de les Encantades <p>Coll i Modolell (1999) recullen fins a tres versions diferents d'aquesta llegenda de la Cova, amb notables diferències.</p> 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41911 Llegenda del Cabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrer <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 37. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 75-76. Llinés, S. (1952): 'La creu de Montcabrer', Estrella de Burriac, nú. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7.</p> <p>En temps llunyans vivia al poble de Cabrils un pastor que procedia de l'alta muntanya, al que es coneixia pel sobrenom del seu ofici: Cabrer. Tenia molta anomenada per la seva fama de curar tota mena de malalties amb les herbes remeieres del Montcabrer. Sobtadament va morir al cim del Montcabrer, i la gent de la contrada el va voler homenetjar i recordar erigint una creu en el mateix indret on finalment morí.</p> 08029-176 Creu de Montcabrer <p>La primera menció que es feu de la llegenda fou a l'Estrella de Burriac (Llinés 1952).</p> 41.5243300,2.3853100 448715 4597148 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Encara hi ha gent que creu que el noms de Montcabrer, Cabrera i Cabrils deriven del nom d'aquest pastor. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41912 Les bruixes de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-burriac <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 65-67. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 49-61.</p> <p>Llegenda de bruixes que protagonitza un xicot curiós del poble, que sabent que les bruixes triaven el castell de Burriac per fer els seus encanteris, decidí seguir-les per esbrinar què és el que feien exactament. Amagat darrera d'uns matolls va poder veure com les bruixes aterraven del seu vol i feien bullir una pòcima en una caldera. Les bruixes s'untaren amb el suc de la caldera i fent un conjur es tornaren corbs i volaren mar enllà. El jové feu excatament el mateix, però es convertí en un ase. Durant dies no feu res més que córrer amunt i avall fent malifetes, fins que aconseguí tornar a Burriac. Allí l'ase fou sotmès per les bruixes, que l'apallissaren fins que es desprengué la pell de l'animal i sorti de nou el jove ple de cardenals. Tornà a casa amb la lliçó apresa de no enforntar-se mai més amb les bruixes.</p> 08029-177 Castell de Burriac <p>El primer què en recollí la seva existència fou F. de Cabanyes l'any 1926.</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Coll i Modolell en recullen tres versions diferents, però que en síntesis són la mateixa llegenda (Coll i Modolell 1999). 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41913 Llegenda d'en Perot de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-perot-de-cabrera <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàg. 269-272. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàgs. 67-69. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 71-73.</p> <p>En Perot era un pescador de Cabrera, que tenia per costum agafar la barca amb uns companys mariners. Veient que no arribaven a l'hora habitual, i davant una mar encalmada, decidí d'anar a pescar tot sol, fins que s'arraulí i s'endormiscà. Des del cim de Buriac un grup de bruixes van veure com un barca sola semblava abandonada al mig del mar, i decidiren abordar-la. Li feren un encanteri pel qual la barca les traslladà a Amèrica en un moment, creuant el mar en pocs segons. Allí les bruixes causaren maldestats a cor què vols fins que se n'atiparen, amb en Perot amagat al fons de la barca. Un cop satisfetes tornaren a Cabrera en un moment, i marxaren a Burriac, deixant a en Perot, asturat, dins la barca. El pescador es quedà com a prova del viatge d'una nit a Amèrica, les fulles i fruits exòtics que caigueren dins la barca en el breu periple americà.</p> 08029-178 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41914 Llegenda del pastor i les bruixes de les Encantades https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pastor-i-les-bruixes-de-les-encantades <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 70. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàgs. 73-75.</p> <p>Un pastor de Vilassar, al voler tancar el ramat al vespre, s'adonà que li faltava bestiar. Quan tornà a l'indret on havia estat pasturant, al Montcabrer, tot cercant les bèsties perdudes, topà amb un grup de bruixes que ballaven i cantaven a la vora de la cova de les Encantades. El pastor va intervenir en les seves cabòries esmentant el dia del Senyor, diumenge, i elles van fugir espaordides, tant per la sobtada interrupció com pel fet de parlar de nostresenyor. S'explica que aquesta és la causa que ja no quedin bruixes a la muntanya del Montcabrer.</p> 08029-179 Cova de les Encantades 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41915 Llegenda dels castigats per les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-castigats-per-les-bruixes <p>Bassa, O., Farell, D., Pujol, J. (1994): Coneguem Burriac i Montcabrer. Itineraris de natura, història i paisatge. Cabrera de Mar, pàg. 28. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 71.</p> <p>Hi ha la creença que els pins pinyers que es troben en el vessant marítim del Montcabrer, no són res més que caminants tafaners que s'han immiscuit en els afers de les bruixes, i que com a càstig els han convertit en arbres, quan s'han acostat a l'indret per comprovar si hi havia bruixes al Montcabrer.</p> 08029-180 41.5217000,2.3907700 449169 4596852 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41916 Llegenda de Sant Feliu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-feliu-de-cabrera <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 111. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 109..</p> <p>Hi ha la creença que Sant Feliu, quan en el seu periple es dirigeix a la ciutat de girona, de la que n'acabaria esdevenint màrtir, sojornà en una casa de Cabrera. Aquest és el motiu que s'ha argüit tradicionalment per explicar l'adopció d'aquest sant com a patró de la vila i sant titular de la parròquia de sant Feliu de Cabrera.</p> 08029-181 41.5279600,2.3924000 449310 4597547 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41917 Creença en les mines del castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-en-les-mines-del-castell-de-burriac <p>Carreras Candi, F. (1908): Lo castell de Burriac o de Sant Vicents, Mataró (ed. Facsímil La Juliana, Argentona, 1980), pàgs. 47 i 263-264. Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 130. Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 254.</p> <p>Com de la majoria de castells o monestirs de casa nostra, hi ha la creença que hi ha galeries subterrànies o mines que intercomuniquen el Castell de Burriac amb d'altres indrets. Concretament, en el cas de Burriac, s'ha cregut que aquestes vies subterrànies el comuniquen amb el Castell de Vilassar de Dalt, amb el santuari de la Mare de Déu de la Cisa de Premià de Dalt, amb unes pedreres d'Argentona, i ja de Cabrera amb Can Fontanals, amb la Creu de Montcabrer, o amb la Cova de les Encantades.</p> 08029-182 Castell de Burriac 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41918 Creença del volcà de Montcabrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/creenca-del-volca-de-montcabrer <p>Coll, R. (2012): El Maresme fantàstic. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 134.</p> <p>Hi ha l'antiga creença que el Montcabrer era de fet un volcà adormit. Aquesta creença anava acompanyada de la certesa que es creia tenir de l'existència de roques magnetitzades en aquest indret, o l'existència de fumeroles que evidenciaven les connexions tel·lúriques amb l'interior de la terra.</p> 08029-183 41.5257800,2.3839600 448604 4597309 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41919 On van els nens de Cabrera que no fan bondat https://patrimonicultural.diba.cat/element/on-van-els-nens-de-cabrera-que-no-fan-bondat <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 133.</p> <p>Recollida en el llibre de Coll i Modolell, es referencia el què s'explicava a la canalla per tal que es portessin bé. Els pares amençaven les critures que si no feien bondat els durien a la Cova de la Mala Dona (Cova de les Encantades) on hi vivien unes bruixes què feien molta por.</p> 08029-184 Cova de Montcabrer 41.5235300,2.3866900 448830 4597058 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41920 El nom de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-de-cabrera <p>Coll, R. (2015): El Maresme històric. Llegendes. Sant Vicenç de Castellet, pàg. 76. Farell, D. et al. (1998): Burriac. Història i Natura. Argentona, pàg. 116.</p> <p>S'explica que el nom del poble etimològicament deriva de cabra, amb derivats com Montcabrer, Cabrils o el mateix poble de Cabrera, però el què és interessant és que hi ha gent que explica que ho fa degut a la semblança que les roques del turó de Burriac tenen amb una cabra, visió que només s'observa des de mar endins, observació fet i transmesa per mariners antics.</p> 08029-185 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41921 Les 'figues seques' del castell de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-figues-seques-del-castell-de-burriac <p>Coll, R. i Modolell, J.M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme, Vilassar de Mar, pàg. 137.</p> <p>Hi havia el costum extès entre la població de Cabrera, que un cop conclosos els oficis de Divendres Sant (Via Crucis) que es celebraven a la capella de Sant Vivenç del castell de Burriac, es prenien mitja dotzena de figues seques i nyoca acompanyat d'anís.</p> 08029-186 <p>En les visites pastorals de 1756 i 1776 ja es documenta com el Divendres Sant es feia un aplec a la capella de Sant Vicenç del castell de Burriac, on un cop acabada la celebració es repartien pa, vi, i ganyips. Ja en el segle XX les celebracions de Divendres Sant es realitzaven a l'església de Sant feliu, i un cop concloses es pujava al castell on es consumien les figues seques i ganyips (Coll i Modolell 1999: 137).</p> 41.5375200,2.3871700 448881 4598611 08029 Cabrera de Mar Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Altres 2023-02-01 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41922 Festa Major Agell https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-agell Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra al veïnat d'Agell, que es celebra als voltants de la festivitat de la patrona de Santa Elena d'Agell, Santa Elena. Aquesta festa major és la tercera del poble a part de la Festa Major de Sant Feliu (també anomenada Festa Major d'Estiu),i de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia de l patrona és el 18 d'agost i a redòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major d'Agell va tenir lloc entre els dies 17 i 18 d'agost , i va comptar amb una modesta programació d'activitats en comparació de la Festa Major de Sant Feliu, de la que destaca l'ofici solemne i la benedicció de panets. 08029-187 Veïnat d'Agell 41.5343000,2.4043600 450312 4598243 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41923 Festa Major de Sant Feliu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-feliu-0 Festa Major del poble de Cabrera, que es celebra als voltants del seu patró, Sant Feliu. Aquesta festa major és la també anomenada Festa Major d'Estiu, en contraposició de la Festa Major d'Hivern, que s'esdevé per Sant Vicenç. El dia del patró és l'1 d'agost i aredòs d'aquestes dates és quan tenen lloc els actes programats per la Festa. A tall d'exemple, l'any 2015 la Festa Major va tenir lloc entre els dies 31 de juliol fins el 3 d'agost, i va comptar amb més de 40 activitats adreçades a petits i grans. 08029-188 Nucli antic de la població 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41924 Fira Iberorromana https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-iberorromana Festa de caràcter biennal que es realitza al municipi per tal de promocionar el ric patrimoni històric i arqueològic, en especial el que fa referència als períodes ibèric i romà. Actualment (2016) ja s'han realitzat XVIII convocatòries d'aquesta fira. El programa d'activitats, a part de centrar-se en potenciar el patrimoni històric i cultural, també compta amb espectacles d'ambientació, gastronòmics i de venda per tal d'enfortir i promocionar l'activitat econòmica del poble. En la darrera convocatòria, la XVIII fira, es van programar una cinquantena d'activitats, celebrades en 3 dies (del 29 al 31 de maig de 2015). 08029-189 Diferents indrets 41.5260800,2.3933000 449383 4597337 08029 Cabrera de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41926 Escultura 'La Dona Catalana' https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-dona-catalana XX Escultura que representa una alegoria de la dona catalana, tal i com indica el seu nom. Es tracta de la representació d'una dona asseguda sobre un volum quadrangular, que porta a les mans un pom d'elements vegetals (flors o espigues), reposant sobre la falda. El vestit només es troba insinuat en aquest punt, desapareixent en el tors de l'escultura. Els atributs femenins, ja sigui la seva voluptuositat o pits, estan ben marcats, reforçant la identificació amb la idealització de la dona catalana. El cabell està recollit sobra el cap. 08029-191 Plaça Nova L'obra fou instal·lada en aquest indret l'any 2004, 8 anys després de la mort de l'escultor, òbit esdevingut l'any 1996 a la mateixa vila de Cabrera. Cal ressenyar que Fèlix Albajes s'instal·là a Cabrera a mitjan anys 60 del segle XX. 41.5251400,2.3941800 449456 4597232 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41926-foto-08029-191-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Fèlix Albages i Garcia L'escultura mostra certs trets paral·lelitzables amb l'obra de Manolo Hugué, del qual en fou deixeble, i hi convisqué durant més de quinze anys a Caldes de Montbui. També s'inicià en el món artístic de la mà del pintor Joaquim Mir, i fou membre fundador del Cercle Maillo (1945). 98 51 2.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
41927 Plaça del Poble, núm. 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-del-poble-num-3 XX Casa de poble d'estil modernista que singularitza la plaça. Es tracta d'una cas de planta baixa i pis, amb terrat a la part superior. La planta baixa es troba distribuïda en dos àmbits representats per sengles finestres separades per la porta principal. D'aquestes finestres en destaquen les reixes, així com els seus marcs decorats amb elements florals, com si es tractessin de trencaaigües. D'aquests elements en surten dues impostes igualment decorades que són on recolzen els balcons del primer pis. En aquest primer pis destaquen així, aquest balcons també emmarcats per trencaaigües decorats. Destaca, per sobre d'aquest, una sanefa d'ornamentació vegatal realitzada per la concatenació de rajoles polícromes. Per sobre d'aquesta franja decorada ja trobem la coronació de l'edifici amb una bella balaustrada. 08029-192 Plaça del Poble, núm. 3 Edifici d'estil modernista obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, realitzat l'any 1908. 41.5282800,2.3926800 449333 4597582 1908 08029 Cabrera de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41927-foto-08029-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41927-foto-08029-192-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Bonaventura Bassegoda i Amigó 105|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-12-06 09:57
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc