Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41794 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 200-202. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XX | Edifici d'estil historicista, tot i que bastant eclèctic, inspirat en l'ordre i estructura d'una masia. Presenta tres cossos, amb el cos central lleugerament més elevat que els altres, tot i tenir els tres cossos planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'hi accedeix per un porxo amb tres obertures a la façana, d'igual foma que la finestra principal del primer pis, que dóna a un balcó de barana metàl·lica. A la planta superior, tal i com si es tractés d'unes golfes, trobem les característiques finestres més petites, destacnt les tres centrals, que són arrodonides. A sobre, al frontó, i trobem un rellotge circular, sota un coronament d'inspiració barroc. El teulat és a dues aigües. En aquest cos hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. També trobem de dos cossos laterals, d'una sola planta, on hi ha els locals de les antigues Escoles Municipals. Al cos lateral de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciència i el progrés. El mural s'ha atribuït a Agustí Vendrell, i reprodueix un mapa de Catalunya amb un noi que viatja amb maleta. De l'exterior cal destcar l'aliniació de cinc plataners de talla mitjana que confereixen personalitat a la plaça de la façana principal de l'Ajuntament, al que cal sumar un cinquè exemplar a l'antic pati de l'Escola Nacional. | 08029-52 | Plaça de l'Ajuntament | Hi ha constància que ja l'any 1889, quaranta anys abans de la construcció de l'actual ajuntament, ja se n'havia palesat la necessitat de la construcció d'una nova Casa Consistorial, degut a les mancances de l'anterior, tal i com recull un ple municipal d'aquell any. No fou fins l'any 1903 que es dugué a terme el projecte arquitectònic a mans de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, tot i que no s'executà fins els anys 1928-1930. El pagament del nou edifici va concloure l'any 1956. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 1928 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 41795 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-1 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 204-205. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIX | El recinte del Cementiri Municipal té el valor de l'estructura mateixa, així com d'alguns mausoleus presents. L'accés principal es fa a través d'una portalada amb volta d'arc carpenell motllurat. Al costat oest d'aquest accés hi trobem la façana posterior d'un espai cobert amb volta catalana, dotant al conjunt de reminiscències neoclàssiques. Un dels panteons, concretament el de la família Ordeig, és obra de l'arquitecte Bassegoda i Amigó, l'any 1917. També intervingué l'arquitecte Josep Domènech Estapa, arquitecte, en la construcció, possiblement, del mausoleu en el que s'hi troba enterrat. D'aquesta construcció destaca el fet d'haver-se realitzat amb llambordes, amb pilastres a les cantonades i coberta de cúpula cònica graonada. El primer mausoleu que trobem tot just entrar correspon al de la família Sala, construcció historicista de principis del segle XX. Destaquen del conjunt els dos pins pinyoners que flanquegen l'accés principal. A nivell botànic també cal ressenyar la vintena de xiprers que trobem dins el recinte, | 08029-53 | Camí d'Agell i Carrer de Sant Sebastià | L'any 1863, en un ple municipal, van sortir a subhasta pública les tasques d'excavació i trasllat de les restes de l'antic cementiri a una fossa comú del nou espai. Però no seria fins l'any 1870-71 en que el cementiri començava a estar operatiu, amb el primer registre ja l'any 1871. | 41.5301000,2.3993500 | 449891 | 4597780 | 1871 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41795-foto-08029-53-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99|105|116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41796 | Torre Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-ametller | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 197-198. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Edifici de tres plantes d'estil noucentista, que manté les característiques originals des de la seva construcció. Reconeixible des de lluny per les dues torres acabades (de tres i quatre plantes) amb un sostre acabat en punxa. Cal destacar les façanes que estan arrebossades i decorades amb esgrafiats. També conserva el porxo semicircular que dóna accés a l'entrada, caracteritzat per la presència de sis columnes amb capitells d'ordre jònic. Sobre els capitells hi reposa un terrat descobert a l'alçada del primer pis, amb balaustrada, també de forma semicircular. A la façana oposada s'hi troba una altra terrassa coberta sobre un porxo amb arcada. En aquest indret, sobre la dovella central, hi trobem el relleu d'un ametller, emblema de la família. Cal destacar també el banc adossat en un dels murs laterals, que es troba decorat amb un enrajolat de ceràmica amb sanefes i motius florals, una escena bucòlica i l'omnipresent ametller. Adossat a la torre noucentista trobem un conjunt modern d'ordre racionalista. La torre es troba envoltada per un gran i elegant jardí, que malgrat no tenir-ne evidències documentals, sembla que fou projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. | 08029-54 | Camí de Santa Elena, núm. 34 | La finca, coneguda amb el nom de Torre Ametller, pertanyia a la família dels Amatller, concretament a Teresa Amatller i Cros, filla del fabricant de xocolata Antoni Amatller, i fou construïda els anys 20 del segle XX. Durant la Guerra Civil la Torre va servir per allotjar-hi refugiats. Posteriorment la propietària es veié forçada a cedir la casa al règim, que l'habilità per la Secció Femenina de l'Auxili Social, i fou administrada per monges fins l'any 1977. Posteriorment seria orfenat i finalment adquirida per la Generalitat de Catalunya. | 41.5352800,2.4033500 | 450229 | 4598353 | 1920 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41796-foto-08029-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41796-foto-08029-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41796-foto-08029-54-3.jpg | Legal | Noucentisme|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Lluís Bonet Garí | En l'actualitat és un alberg de la Generalitat de Catalunya, amb número de registre DGJ8 i capacitat de 167 places. | 106|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 41797 | Molí de l'Horta Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lhorta-pi | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | L'estructura inferior és sòlida, però la part àèria de ferro està malmesa pel desús. | Es tracta d'un molí amb finalitat agrícola, pensat per bombar aigua per poder regar els camps. Tipològicament és d'eix horitzontal i s'orientava buscant el vent amb un penell incorporat. La construcció és de tipus cilíndric amb la coberta amb cúpula de quart d'esfera del qual en surt l'estructura metàl·lica. La finalitat del cilindre és per a protegir tots els mecanismes i engranatges que possibiliten l'extracció d'aigua del subsòl. Molí del tipus multipala caracteritzat per tenir un bon nombre de pales situades de forma guerxa per tal d'obtenir l'efecte d'hèlix. Actualment el molí es troba en desús i desprovist de les pales i penell. | 08029-55 | Horta del Pi, Carrer Argentona, 16 | 41.5227100,2.4208100 | 451676 | 4596947 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41797-foto-08029-55-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41798 | Pedrera d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-serra | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Activitat econòmica exhaurida. Queden molt poques restes visibles de l'activitat. | Explotació en la que s'extreia pedra de granit per la construcció o per extracció d'àrids. A nivell patrimonial, més enllà de testimoniar aquesta activitat econòmica, queda alguna presència industrial. En aquest sentit queda l'obra d'una trituradora i una torba que consta d'un circuit amb fort pendent construït per fer baixar la pedra per ser carregada als camions. Un sistema de crives permetia que la pedra o graves fossin classificades segons els tamanys requerits. El descarregador de la trituradora, fet de llambordes de la mateixa pedrera i ciment armat, es construí als anys 60 del segle XX. | 08029-56 | Indret de la Pedrera d'en Serra, Polígon 2 Parcela 177 | Inicialment, a principis del segle XX, s'hi extreien blocs per voreres i per fer adoquins per a la ciutat de Barcelona i Mataró. Posteriorment s'hi afegirà l'extracció de grava. La pedrera d'en Serra és la concreció de difrents petites explotacions mineres disperses que s'anaven comunicant les unes amb les altres, fins concentrar-se en una sola explotació (Rovira 2006). | 41.5362500,2.3922400 | 449303 | 4598467 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41798-foto-08029-56-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | S'ha conegut sota diferents noms, com la Pedrera d'en Serra, Pedrera Anita o Pedrera d'en Cisco.Fotografia extreta de: ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41800 | Aqüeducte i Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-i-sant-domenec | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII | Es conserva un tram de l'aqüeducte que probablement conduïa l'aigua a la font del poble. Aquest tram construït amb pedra a mode d'aparell de reble, aprofitant pedra i obra ceràmica, presenta un arc de mig punt amb volta de sardinell de mitjanes. Aquest arc, que sustenta l'aqüeducte, s'ha aprofitat per esdevenir el portal d'accés a la finca. Destaca la presència sobre l'arc d'una fornícula que és una capelleta on hi ha una imatge de Sant Domènec. | 08029-58 | Camí de la Font Picant, núm. 2 | Modolell (1993) explica la possibilitat que aquest aqüeducte proveís d'aigua a la Font de la Plaça del poble, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5306200,2.3896600 | 449083 | 4597843 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41800-foto-08029-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41801 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 199. MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona. ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVIII-XX | Funcional, la font encara està en ús. | Sota la plaça del poble s'obre una volta d'arc rebaixat carpenell, voltat de dovelles de pedra. Presenta una estructura graonada, i està integralment decorat amb rajoles ceràmiques vidrades, amb alternació de motius triangulars de color groc i verd fosc. L'aigua brolla del cap d'un lleó esculpit en pedra, amb broc metàl·lic a la boca del felí. L'aigua devalla sobre un pedrís. A la part frontal s'hi troba una placa commemorativa de l'any 1987 que esmenta que la font és de l'any 1741. Fins fa poc temps la font també estava decorada amb una placa oval ceràmica amb el paisatge de la muntanya de Burriac i el castell, amb una cabra al front, element avui desaparegut. | 08029-59 | Carrer d'Anselm clavé, sota la Plaça del Poble | Tal i com resa la inscripció l'aigua començà a brollar a la font l'any 1741. Sembla que l'aigua venia de l'aqüeducte de Sant Domènec, que conduiria l'aigua des de la zona del Rocar d'en Lladó, salvant el torrent de cal Coix. | 41.5281300,2.3929200 | 449353 | 4597565 | 1741 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41801-foto-08029-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 41802 | Can Carles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carles | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XIV-XVII | En el marc d'una construcció de planta quadrada, similar a una torre, trobem uns interessants elements arquitectònics. Aquesta torre té planta quadrada i es distribueix en planta baixa més dues plantes pis. La façana, que té un coronament barroc, amaga el teulat, que és de doble vessant. La portalada és rectangular, i sobre d'aquesta hi trobem les tres portes dels balcons d'aquesta façana i que són fetes de carreus reaprofitats amb llindes de finestrals gòtics molt rebaixats amb arquets (sis d'interiors i quatre d'exteriors) i arabescos, i amb interessants figures esculpides en les impostes o en els suports dels guardapols. Reprodueixen figures antropomorfes de mig cos de factura molt simple en una porta i imagineria zoomorfa en una altra amb una cabra en una de les impostes. Aquestes portes gòtiques són tipològicament poc comunes. A nivell dels arbres de la finca destaquen un plàtan, però sobretot la presència d'una palmera de Canàries, que confereix un valor paisatgístic per l'associació de l'arbre i la casa, tant característic de la moda introduïda pels indianos a cavall del segle XIX i XX (Rovira i Vinyals 2005). | 08029-60 | Horta de Can Carles (Avinguda Onze de Setembre) | Aquesta torre tipològicament es podria adscriure al que es coneix coma 'mas Torre', característic dels segles XII-XIII al XV. | 41.5241300,2.3989000 | 449849 | 4597118 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41802-foto-08029-60-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41803 | Hortes de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-de-can-puig | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat encara hi ha conreu, alguns dels marges es troben entre la malesa | En aquesta zona de conreu es troben uns camps que degut al pendent existent estan aterrassats amb diverses feixes. Són interessants els nombrosos marges d'obra que contenen les terres producte de l'aterrassament. La fàbrica d'aquest conjunt de murs combina la pedra sense lligar, en sec, majoritàriament de granit, tot i que reformes posteriors els han substituït per murs de formigó. Són remarcables alguns trams amb alçades entorn els cinc metres, així com una llarga escala que comunica dues feixes, separades per una gran alçada.Ofereix un bon record del paisatge dels indrets productius agrícoles, que degut als pendents s'aterrassaven per guanyar espai de conreu. | 08029-61 | Veïnat d'Agell, Hortes de Can Puig | 41.5328500,2.4029300 | 450192 | 4598083 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41803-foto-08029-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41803-foto-08029-61-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41804 | Barraca de pagès del poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-poblat-iberic | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat l'estructura està conservada integralment, l'estat d'abnadonament i el bandalisme han malmès especialment la porta d'accés i l'interior. | Cabana de pagès de dimensions modestes i planta rectangular. Està construïda al vessant del turó, aprofitant l'aixopluc del pendent. Presenta una porta rectangular a la façana i una petita finestra al frontó arrodonit. Destaca pel fet de tenir una coberta de volta catalana obrada amb rajols. És interessant ressenyar que la cabana presenta un sistema de recollida d'aigua de pluja. Aquesta aigua es recollia de la volta del sostre on als laterals s'hi trobaven sengles embornals que mitjançant dues conduccions portaven l'aigua pluvial a l'interior d'una cisterna. La cisterna es troba emplaçada a una de les parets laterals i té forma rectangular. | 08029-62 | Bosc darrera de Can Borràs | És l'única barraca de pagès conservada al terme. Aquests construccions d'aixopluc i magatzem no eren comuns al Maresme (Rovira 2006). | 41.5345200,2.3858600 | 448769 | 4598279 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Molt similar a la Barraca del Camí de la Mina o la Barraca del Carrer Melis, ambdues de Cabrils. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 41805 | El Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Petita capella que es veu passant per la carretera de Vilassar a Argentona. S'hi accedeix mitjançant una graonada que dóna al portal rodó de la capella. Té planta quadrada coberta amb cúpula hemiesfèrica feta de rajol i ceràmica. Façana feta tota d'obra vista amb un interessant ràfec. | 08029-63 | Carretera BV-502, amb l'encreuament amb el camí de Santa Elena | Construïda a mitjan segle XX, aquestes capelles que es localitzen en els camins i són oratoris destinats a pregar-hi en els trajectes que es feien entre els pobles. Moltes d'aquestes capelles, associades a la imatge o al Crist que s'hi venera, han esdevingut veritables punts de devoció, tal i com ho demostren les flors que els ornamenten. | 41.5307900,2.4059200 | 450440 | 4597853 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41805-foto-08029-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Capelletes com aquesta encara se'n conserven al camí de Vilassar a Cabrils; a la carretera de Vilassar a Argentona, en passar per Agell, i l'altra, a l'entrada d'Argentona; a Canet, situada a la carretera general, anant cap a Calella. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41806 | El Crist Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-crist-mujal | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 137. GUARDIOLA, Ll. (1954): Vilassar de Mar. Oikos.Tau, Vilassar de Mar. | XVIII-XX | Restaurat l'any 2005 | Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat | 08029-64 | Antic Camí del Mig i Carrer de la Mina | L'antiga llinda de la porta duia la inscripció de 1788. Hi ha documentació de l'any 1777 que parlen que la capella substituiria una antiga creu emplaçada en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i fer-la extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. La restauració va concloure el 8 de maig de 2005, inaugurant la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. El nom de Mujal també pot tenir el significat de fita o demarcació d'una propietat. | 41.5164400,2.3919400 | 449262 | 4596268 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41806-foto-08029-64-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41807 | Cases de cos del Carrer Ramon Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-ramon-pla | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | En el casc antic trobem aquest conjunt format per quatre cases de cos, arrenglerades i amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc carpenell i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-65 | Carrer Ramon Pla, núms. 1 a 5. | El carrer i construccions no consten en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' de 1879 (Rovira 2006). | 41.5282300,2.3940200 | 449445 | 4597576 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41807-foto-08029-65-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut per Pere Pastor de Dalt | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41808 | Cases de cos del Carrer Pere Pastor núms. 8-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-carrer-pere-pastor-nums-8-14 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XX | Molt a prop d'un altre conjunt de cases de cos trobem aquesta aliniació d'habitatges. Es tracta d'una agrupació de quatre cases de cos amb la façana compartida. Estan distribuïdes en planta baixa i planta pis. La teulada és de doble vessant, amb el carener disposat perpendicularment a la façana, pel que trobem el frontó en les façanes laterals. La façana principal està rematada amb una mena de cornisa, separada per la façana amb una motllura. Cada cos presenta la mateixa distribució: a la planta baixa porta d'accés d'arc rebaixat i finestra rectangular; a la planta pis una única finestra rectangular (en un únic cas substituïda per un balcó). Aquests elements estan emmarcats per elements decoratius com trencaigües i ampits. Tot el conjunt destaca pels seus trets arquitectònics que confereixen un aspecte de l'arquitectura tradicional de les cases de cos. | 08029-66 | Carrer Pere Pastor, núms. 8-14 | Es pot identificar aquest conjunt de cases amb el permís que es demanà a l'Ajuntament de Cabrera l'any 1907 per fer noves construccions al carrer 'Pere Pastó' anom d'Esteve Roldós i Francesc Pallés (Rovira 2006). | 41.5280100,2.3939400 | 449438 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41808-foto-08029-66-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41809 | Carrer Baixada de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-de-lesglesia | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XVI-XX | Conjunt de cases del casc antic, que com el nom indica es van construir a redòs de l'església. El conjunt té un interès del paisatge arquitectònic que conforma, tot i que moltes cases ja han estat tractades individualment a nivell patrimonial. Es tracta de les cases del carrer amb els portals 6-8, 10, 12 i 14. Ara s'afegeix al conjunt el pou que es troba davant de les cases dels posrtals 12 i 14. | 08029-67 | Carrer Baixada de l'Església | 41.5278700,2.3920300 | 449279 | 4597537 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41809-foto-08029-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41809-foto-08029-67-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98|93 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41810 | Camí dels Contrabandistes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-contrabandistes | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local (ENIL). Camins de Cabrera de Mar. | Aquest camí s'inicia a mig camí de la pista que comunica l'encreuament entre el ramal que du a la Creu de l'Abella i el del Coll de Burriac. És un sender que té un pendent acusat, entre el rocam, tot i que la zona anomenada 'l'ombra dels contrabandistes', ofereix una part més esplanada, caracteritzada per un alzinar prou tupit, del qual en deriva el nom. El camí, sempre amb acusat pendent, continua fins sota les penyes, on cal grimpar per assolir la part superior de la cinglera. En aquest punt el camí esdevé ara més suau, esdevenint un magnífic mirador sobre la vall de Cabrera. En aquest punt es combina en el paisatge les grans roques amb la vegetació. El camí finalitza a la zona del Turó dels Cirers, i estem a tocar del vessant de Cabrils. | 08029-68 | Encreuament camí de la creu de l'Avellà i el del coll de Burriac | 41.5370100,2.3807500 | 448345 | 4598558 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||||||
| 41811 | Camí de Santa Elena d'Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-elena-dagell | Camí que mena cap a l'església de Santa Elena d'Agell. Es tracta de la pista que s'ha emprat tradicionalment per pujar al veïnat d'Agell. Avui en dia es troba en bona part asfaltat. Inicialment sortia des del casc antic de Cabrera, arribant fins el el camí de Vilassar a Argentona i va ascendint fins assolir la concentració de cases d'Agell. En aquest punt el camí trenca a mà dreta per arribar al temple. El camí transcendia d'aquest punt i es podia continuar fins a Argentona. | 08029-69 | Veïnat d'Agell | 41.5305300,2.4057400 | 450425 | 4597824 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||||||||
| 41812 | Riera de la Font Picant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-picant | El torrent de la Font Picant recull les aigües dels vessant oriental del Turó de Burriac i del vessant de llevant de Can Tolrà. A l'inici de la riera és on hi ha la surgència de la Font homònima que de fet dóna nom a la Riera. En l'actualitat el recorregut de la riera es perd en deixar terrenys de bosc i entrar a la part urbanitzada del municipi, en un carrer que curiosament hereta el nom del torrent, això és, el carrer de la Riera. Hi havia un camí tradicional que sortia del centre del poble de Cabrera i s'enfilava seguint en bona mesura el traçat de la riera de la Font Picant. Aquest camí continuava més amunt de l'inici de la Riera, i era també conegut pel nom de Camí d'Argentona, població a la que es dirigia, entrant en aquesta població pel veïnat de Lladó. | 08029-70 | Camí de Cabrera a la Font Picant | 41.5340400,2.3833900 | 448563 | 4598227 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41812-foto-08029-70-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||||||
| 41813 | Rocam d'en Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocam-den-llado | Indret d'interès paisatgístic per les afloracions de roca que s'hi troben. Es tracta d'un lloc escarpat entre els boscos de pins i alzines. Hi ha un camí que mena cap aquest indret, i que comunica el camí de la Creu de l'Avellà cap al turó de Burriac. En un punt intermig surt un ramal que es dirigeix cap el camí del Senglar, a la banda nord del municipi i al'oest de Burriac. Aquest tram és el que circula pel paratge del Rocam d'en Lladó. | 08029-71 | Zona del Rocar Més Alt | 41.5388700,2.3797300 | 448261 | 4598765 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41813-foto-08029-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||||||
| 41814 | Torrent de Can Boba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-boba | ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Local. ENIL. Boscos, parcs i jardins de Cabrera de Mar. | Tram d'una torrentera que es troba en la divisòria dels termes de Cabrera de Mar i Argentona. Aquest tram es troba en bon estat de conservació i és marc d'un ric ecosistema on hi proliferen diverses espècies animals i botàniques. L'element més singular del torrent de Can Boba és un eix d'alzines de tamany, port i longevitat considerables. El torrent fa de límit entre els termes d'Argentona i de Cabrera de Mar. Les característiques paisatgístiques de la mateixa i el seu valor paisatgístic fan d'aquesta riera un element característic de Cabrera de Mar. | 08029-72 | Carretera B-502, km. 4 | 41.5347000,2.4105100 | 450826 | 4598284 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41814-foto-08029-72-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | També conegut pel Torrent de Can Bartrina. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||||
| 41815 | Ca l'Arnau-Can Mateu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnau-can-mateu | MARTIN, A.. 'El conjunt arqueològic de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, el Maresme) : un assentament romono-republicà'. A: Tribuna d'Arqueologia 1998-1999. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 2002. MARTÍN, A. (2004): 'Intervencions arqueològiques a Ca l'Arnau i Can Mateu (Cabrera de Mar) 1997-1998', Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, vol. 2, pàgs. 376-408. MARTÍN, A.. 'Las termas republicanas de Cabrera de Mar (Maresme, Barcelona)'. II Coloquio Internacional de Arqueología de Gijón. Termas romanas en el occidente del imperio. p.157-162. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. ROVIRA, J.M; MARTÍN, A.. 'Ca l'Arnau, noves aportacions al procés de romanització de la Laietània'. A: Històries de Cabrera. Cabrera de Mar, 1998. p.54-60. | II-I aC | Jaciment que de fet correspon a dos jaciments superposats: un assentament d'època republicana, amb un conjunt termal, i un centre terrissaire de fabricació d'àmfores vinàries que té una extensió de poc més de 1.000 m2. L'establiment d'època republicana (les termes), tenen una superfície d'uns 450 m2. La seva construcció data del s. II aC i foren utilitzades fins el s. I aC. Aquesta antiga cronologia i l'estat de conservació de l'edifici fan de Ca l'Arnau un complex arqueològic excepcional i amb molts pocs paral·lels. L'edifici original constava només de les tres sales essencials (apoditerium, tepidarium i caldarium), les quals presenten uns trets constructius similars i un paviment comú. A aquests espais s'hi afegí més tard un laconicum i una sala en el cantó sud, d'ús indeterminat. En la construcció de les parets no es va utilitzar morter, el qual pel contrari, fou fonamental en la construcció dels revestiments hidràulics, els paviments, els hipocaustes i sobretot, els sostres. Els sostres corresponents als dos àmbits que disposen de calefacció estaven construïts amb una tècnica basada en la utilització d'elements ceràmics coneguts amb el nom de tubuli afusats. Les peces s'inserien unes dins de les altres i s'ensamblaven per grups mitjançant varetes de ferro, que es recobrien amb morter. La troballa de tubs de plom de diversos gruixos, que segurament formaven part del servei d'alimentació d'aigua per a un labrum o de les entrades generals d'aigua d'una sala de banys, permet demostrar el grau de perfeccionament tècnic que s'havia aconseguit en aquestes instal·lacions. L'aspecte general exterior del complex termal devia de ser imponent, destacant els dos sostres amb superfícies corbes i emblanquinats que reflectirien la llum solar. El centre productor d'àmfores es composa d'un forn i alguns abocadors d'àmfores en les rodalies. La cronologia global del jaciment és de 175-150 aC a 25 dC. El forn està situat dins d'un ampli recinte delimitat per dos llargs murs perpendiculars. Es de planta rectangular, delimitat pels seus quatre costats per una paret de pedra, que agafa tant el laboratori, que té una superfície útil de 14,5 m2, com el praefurnium. Conserva quasi bé tota la graella in situ. Les dimensions totals de l'estructura són d'uns 45 m2, a excepció de l'espai de treball situat davant de la porta del praefurnium. Els treballs d'excavació d'aquest sector han permès documentar que en aquest complex terrissaire es varen produir àmfores de les formes Dressel 1, Laietania 1 i Pascual. A més també es van fabricar materials constructius, ceràmica comuna i vasos de parets fines. La construcció d'aquest forn va amortitzar estructures més antigues, corresponents a l'assentament d'època republicana, com per exemple unes habitacions situades davant la porta del praefurnium i un forn metal·lúrgic situat a l'altre cantó. La cronologia inicial del complex terrissaire és per ara problemàtica. Durant l'excavació es varen trobar fragments de vores d'àmfora local pertanyents als tipus grecoitàlica i Dressel 1A, de cronologia anterior als tipus Dressel 1 que es troben en els abocadors d'aquesta instal·lació. Datats entre el 2n 1/4 del s. I aC, i el 1r quart del s. I dC, moment en que s'abandona definitivament el centre productor i tot el jaciment. Pel que fa a l'assentament d'època republicana (sector de Can Mateu), es tracta d'un assentament d'estructura allargada, de nord a sud, que sembla resseguir el traçat que en aquella època tenia la riera, segurament més ampla i ondulada que avui dia. Les estructures d'hàbitat que s'han documentat en aquest sector formen dos grups arquitectònics amb orientacions diferents, que tampoc són coincidents amb l'orientació que presenta el conjunt termal. | 08029-73 | Clos de Ca l'Arnau-Can Mateu | El complexe de Ca l'Arnau-Can Mateu va ser descobert l'any 1997 degut a un projecte d'urbanització de la zona. Li deu el nom a la proximitat del jaciment amb les masies de Can Mateu i Ca l'Arnau. Les troballes prèvies realitzades i la seva possible desaparició motivaren la mobilització per part de la comunitat científico-cultural del Maresme. El dia 22 de setembre es va signar, a Can Martinet, un manifest pels membres de l'Equip de Recerca Arqueològica de Territori. El 12 d'octubre va tenir lloc una taula rodona centrada en la problemàtica de Ca l'Arnau i l'arqueologia a Cabrera de Mar. A partir d'aquí es va constituir una coordinadora oberta i formada pel Grup d'Arqueologia de Cabrera (GAC), la Societat Catalana d'Arqueologia, l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar, el Grup d'Història del Casal de Mataró, la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt, el Grup d'Arqueologia de Premià de Dalt (GAPD), el Grup d'Amics de l'Art. | 41.5263500,2.3922400 | 449295 | 4597368 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41815-foto-08029-73-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment gran part del jaciment resta descobert i a l'espera de ser excavat de manera sistemàtica.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ):L'espai s'organitza a partir d'àmbits o habitacions de planta rectangular, on les parets del cantó oest, són en realitat murs de contenció de terres. En general els murs presenten paraments irregulars i estan construïts amb pedres poc treballades lligades amb fang.Només es va documentar una llar, de planta quadrada, en una de les habitacions, i una possible zona de circulació davant de les dues habitacions millor conservades. S'ha de destacar també la troballa d'una canalització feta amb la inserció de dues àmfores púniques centre-mediterrànies, que desguassava a la riera. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41816 | Ca l'Angusto - Can Ricard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langusto-can-ricard | <p>VIÑALS, J.. 'Notícia sobre una sitja ibèrica trobada a Ca l'Angusto (Cabrera de Mar)'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1995. Patronat Municipal de Cultura.</p> | IV-II aC | Desaparegut | <p>En el marc del Turó dels Dos Pins han aparegut nombroses restes arqueològiques, al marge de la més coneguda necròpolis homònima. La zona considerada com a 'extramurs de l'oppidum de Burriac' ocupa l'anomenat turó dels Dos Pins; el cim i els vessants est i sud. Can Ricard: el lloc en qüestió és davant de Can Ricard, que s'aixeca al sud-oest de Burriac, entre la riera de Cabrera i el torrent del Castell, en un lloc amb bastant pendent. Es coneix que en data indeterminada, en aquest lloc, s'hi van excavar restes d'unes habitacions ibèriques, que no han estat publicades i de les quals s'ignora qualsevol detall. Can Borràs: és ubicat al vessant est del turó dels Dos Pins, en un terreny força pendent. Segons Pujol i García (1982-83), el grup de col·laboradors de Cabrera del Museu Arqueològic de Barcelona van excavar unes habitacions ibèriques en aquest punt. S'ignoren els detalls d'aspecte físic i cronologia. Ca l'Angusto: s'hi arriba per un trencall que es troba a mà esquerra, al final del Camí de Can Segarra. És tracta d'una zona d'un cert pendent, al vessant dret del torrent del Castell on, a finals de març del 1973, en construir-se un pou sec dins la propietat, aparegué una sitja que fou excavada per Josep López i Viñals i Josep Viñals i Cortés. Tot i que contenia materials antics, com una ceràmica àtica de figures roges, les peces més recents indicaren una amortització poc anterior al 100 aC. Torre i establiment ibèric del turó dels Dos Pins: el descobriment del conjunt edilici ubicat a la carena sud fou fortuït, arrel de l'espoliació per part de clandestins el 1986. Per aquest motiu, entre el 1992 i el 1995 s'hi excavà de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions es pogué establir que es tracta d'un conjunt format per dos habitacles separats per una canalització, al costat d'una torre que tallava la canalització. La canalització, d'1'3 m d'amplada per 1 m de fons, estava tallada a la roca i devia tenir una sèrie de forats de pal en relació. Un dels habitacles es subdivideix en tres compartiments construïts en fases diferents. Fora de l'habitacle, una canalització més petita envoltava un del murs. S'hi van distingir fins a cinc fases: La primera, de la segona meitat del segle IV a.C., de quan es data la construcció dels habitatges, amb murs de sòcol de pedra i part alta de tovots, amb sòl de terra trepitjada i llar de foc. La segona, de la qual es documenta una remodelació dels dos habitacles a final del segle IV o primera meitat del III a.C. En aquesta etapa es construí la canalització, possiblement. La tercera és de mitjans segle III a.C., quan s'adossà una nova vivenda al primer habitacle. També es construí la potent torre de planta rectangular, dins d'una trinxera de fonamentació excavada a la roca, d'entre 1'8 i 2'2 m d'amplada i en alguns llocs 2 m. d'altura. El parament és de grans carreus treballats, calçats per altres de més petits, lligats amb calç. Per sobre del sòcol de pedres s'ha conservat part de l'alçat de la torre, d'una barreja de fang i petites pedres a manera de morter. Bona part de la segona vivenda quedà destruïda amb aquesta obra. La torre, que sembla exempta, està situada en un punt des del qual domina visualment la riera de Cabrera, des de l'embocadura fins més amunt del turó dels Dos Pins, probable camí de penetració des del mar. Això fa que els seus excavadors la interpretessin com un punt de guaita i control del territori. La quarta fase, de finals del segle III a.C., suposà la remodelació del primer habitatge. Finalment al primer quart del segle II a.C. s'abandonà el primer habitatge i segurament també es desmantellà la torre. El sector no fou novament ocupat. Un altre lloc on s'efectuaren troballes és sobre el turó dels Dos Pins. Segons informa Josep Viñals, en aquest punt del turó, s'hi va excavar un angle d'una habitació ibèrica, cap a finals dels anys 60, per part de Josep Viñals i Josep López.</p> | 08029-74 | Zona del Turó dels Dos Pins | 41.5321700,2.3869900 | 448862 | 4598017 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 41817 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina | IIaC-IIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem exactament les característiques estructurals del jaciment, que es coneix bàsicament per la recollida de material ceràmic romà en superfície, prospecció efectuada amb motiu del traçat de la futura autopista C-32. En concret el material localitzat fou ceràmica ibèrica a torn i a mà, àmfora itàlica i ceràmica nord-africana. En prospeccions posteriors per part de l'arqueòleg municipal A. Martín, s'hi trobaren àmfora bètica, TS hispànica, ceràmica ibèrica a torn, ceràmica comuna romana, àmfora itàlica, una vora de dolium i ceràmica a mà. El 1991, es dugué a terme una intervenció arqueològica basada en l'obertura de sondejos per tal de determinar si hi havia restes arqueològiques en el seu subsòl, amb resultats negatius, almenys en el traçat de l'autopista. Donades les característiques de les troballes, sense cap mena d'estructura documentada, es fa impossible establir el tipus de jaciment. La cronologia del mateix, en relació als materials ceràmics apareguts, queda emmarcada entre els segles II a.C. i II d.C. | 08029-75 | Zona boscosa al sud de Can Mora | 41.5312400,2.4131700 | 451045 | 4597899 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||||
| 41818 | Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-benet | GARí, R.I.. 'Troballes a Can Benet (Cabrera de Mar)'. Laietània. 2-3, p.287. MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | II-I aC | Les restes arqueològiques de Can Benet tenen relació amb la construcció del complex esportiu l'any 1999. Es documentaren un seguit d'estructures d'hàbitat corresponents a 4 fases d'ocupació, datables entre el darrer quart del segle II a.C. (entre els anys 135-125 a.C) i el primer quart del segle I a.C. (80-70 a.C) Aquest conjunt habitacional, que el director de l'excavació de l'any1999-2000 relaciona amb Ca l'Arnau, està format per una part senyorial, amb mosaics de gran qualitat que continuen sota del camí asfaltat al sud del jaciment, i una part de servei, que pateix algunes reformes, destinat a l'ús com a magatzem o cuina. La primera fase correspon a un nivell d'ús i tot un seguit de cubetes excavades al terra verge, plenes de cendra, a més d'un canal que travessava el jaciment de nord a sud. Aquest seguit d'estructures s'interpretaren com una mena d'assentament metal·lúrgic del darrer quart del segle II a.C. A la segona fase corresponen un seguit de parets que s'articulen a partir del mur que tanca tot el recinte i que dóna directament a la riera. Són murs de granit que articulen l'assentament en terrasses. És possible que funcionessin a la mateixa vegada que les estructures de la primera fase. A les fases de fonamentació d'aquests murs s'ha trobat molt material ceràmic. Es pot datar aquesta segona fase del darrer quart del segle II a.C. La tercera fase correspon a tot un seguit de parets d'esquist que amortitzen les estructures de la primera fase i que es recolzen en els murs de la segona fase. Es troben algunes llars relacionades amb aquestes estructures i un enterrament infantil sota el paviment d'una de les habitacions. La manca de material associat a aquestes estructures no permet concloure una datació aproximada per aquesta fase. La quarta fase correspon a les estructures pertanyents a una domus romana que talla les estructures de la segona i de la tercera fase. Es constaten murs fets amb grans pedres i dos paviments d'opus signinum teselatum. Sembla que la datació seria del voltant del primer quart del segle I a.C. A part d'aquestes quatre fases, cal destacar una paret circular que s'assenta sobre els nivells d'abandonament del jaciment. Desprès del 1999-2000 es va excavar successivament el 2002 i el 2013. Aconseguint-se en aquestes dues campanyes l'excavació de la domus d'època republicana, de les darreries del darrer quart del segle IIaC. Aquesta domus constava d'un conjunt de nou àmbits dels quals sis estaven pavimentats amb opus signinum tessel·lat i un amb opus signinum sense decorar. La cronologia d'abandó del conjunt coincideix amb la de les estructures republicanes de Ca l'Arnau-Can Mateu. La domus va ser tapada definitivament l'any 2013 en ser impossible en aquell moment mantenir-la al descobert. | 08029-76 | Zona esportiva de Cabrera de Mar | 41.5249400,2.3936200 | 449409 | 4597211 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41818-foto-08029-76-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Actualment, les estructures estan consolidades i museïtzades. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41819 | La Bòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-boria | IIaC-IdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | No coneixem les característiques estructurals del jaciment degut a que es coneix essencialment per prospecció superficial. La cronologia derivada de l'estudi del material comprèn els segle II aC i I dC. El jaciment queda ubicat en els marges d'uns camps, tocant al camí que surt del Camí del Mig, a la vora de la Riera de Cabrera, i va fins a la N-II, a la vora del torrent de Meniu, en la plana de Cabrera. Devem el coneixement del jaciment als treballs de Marta Prevosti arran de la troballa de material ceràmic en superfície. Concretament hi trobà ceràmiques ibèriques comunes abundants, algun fragment fet a mà, un fragment d'àmfora itàlica i quatre fragments de tegulae. Més al sud, prop la propietat Florispania, hi recollí gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna, algun fragment d'àmfora tarraconense, un fragment de tegula i un d'àmfora itàlica. Els camps situats al nord-oest d'aquest darrer indret estan ocupats per naus que no es poden prospectar, i per tant no se sap si el jaciment continua. | 08029-77 | Camps de conreu entre el torrent de Meniu i la riera de Cabrera | 41.5177100,2.4069600 | 450517 | 4596400 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||||
| 41820 | Camí de Bardina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-bardina | DDAA. 'El jaciment del Camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del segle IV aC'. A: XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1996. | IV-I aC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment del que no es coneixen les característiques estructurals del mateix. És curiós el fet que el jaciment es documentà indirectament, ja que es feu per F. Bayés arrel de la troballa de materials ceràmics ibèrics en uns pilots de terra, l'any 1995. Es descobrí que les terres provenien d'unes extraccions vinculades la construcció de dues cases a la cantonada del carrer S. Ollero i el camí de la Mina. En conseqüència s'efectuà un garbellat dels sediments a fi de recopilar dades relacionades amb un possible jaciment a la zona. El material que es recuperà estava format per una vora de kylix àtic, una altra de copa , fragments d'àmfora feno-púnica procedent de l'estret de Gibraltar, àmfora púnica, àmfora ebusitana, àmfora massaliota, àmfora ibèrica, ceràmica grisa de tipus emporità, ceràmica ibèrica comuna oxidant i terrissa ibèrica a mà. Pel que fa als materials constructius, possiblement indicadors de la presència d'un establiment rural, es van poder documentar 6 fragments de tàpia, caracteritzats per una barreja de sorra, argila i pedres de petites dimensions, juntament amb 38 fragments de tovot, 6 fragments de paviment de fang trepitjat i un fragment de llar de foc de composició argilenca. Una breu prospecció visual realitzada el 1995 per tots els camps va confirmar que per tot arreu es podien recollir ceràmiques iberoromanes escampades en superfície que presentaven característiques similars. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència d'un establiment ibèric de plana amb materials que indiquen una presència més o menys estable, com són les restes de tovot, tàpia, paviment i llar de foc. La cronologia del jaciment quedaria establerta, en relació als materials apareguts, entre els segles IV i I aC. | 08029-78 | Camps al sud del camí de Bardina | 41.5197400,2.3907500 | 449166 | 4596635 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41821 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras | <p>MIRÓ,J., PUJOL, J. I GARCIA, J. (1988): 'El dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar, El Maresme)', Laietania, núm. 4, Mataró. ZAMORA, D. (2006-07): 'L'Oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània ibèrica', Laietania, núm. 17, Mataró.</p> | II-I aC | Diferents estructures no conservades o colgades | <p>Indret de troballa de diferents estructures arqueològiques relacionables amb el poblat ibèric de Burriac, malgrat ser aquesta una zona fora muralles. Un dels elements més destacats és la localització i excavació l'any 1983, del dipòsit del sector occidental del poblat ibèric de Burriac. Aquesta intervenció va venir motiva pels treballs furtius que s'hi havia anat succeint. L'excavació estratigràfica va permetre documentar una interessant seriació cronològica que abarcava des de l'any 100 aC fins el 40 aC.</p> | 08029-79 | Zona de Can Borràs | 41.5338500,2.3867000 | 448839 | 4598204 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'excavació de la cisterna no va comportar l'excavació completa de l'estructura, de la que se n'excavà un quadre de 5x5 metres, calculant un volum de 50 metres cúbics de terra extreta. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 41822 | Can Carbonellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonellet | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.197. | IIaC-IdC | Desaparegut | Jaciment que es troba desaparegut en l'actualitat. Devem el seu coneixement a Marià Ribas, que documentà parets, trossos de paviment d''opus signinum' i un lacus amb les parets recobertes d''opus signinum'. També trobà diverses peces de 'suspensurae', fet que portà a hipotetitzar Ribas sobre l'existència d'un hipocaust. Juntament amb tot això s'hi van trobar restes de plaques de pissarra, i ceràmica romana comuna, terra sigil·lada, campaniana i un fons amb quatre palmetes. Segons algunes notes del mateix Ribas el 1940 s'hi descobriren més parets, paviments i ceràmica, però tot fou destruït. | 08029-80 | Carretera Vilassar-Argentona, p.k. 3 | 41.5270300,2.4063400 | 450472 | 4597435 | 08029 | Cabrera de Mar | Obert | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41823 | Mas Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-catala-0 | PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per les construccions posteriors | La construcció d'una sèrie d'habitatges va comportar el descobriment d'aquest jaciment, l'any 1993. Es documentaren set sitges, amortitzades a final del segle III a.C. o inici del II a.C. També es va poder excavar una edificació de parets de pedres lligades amb morter i arrebossades interiorment amb calç, amb una sèrie de forats oberts al sòl, que s'interpretaren com bases per a sostenir àmfores interpretant aquest espai com un magatzem. La seva construcció es datà en la segona meitat del segle II a.C. Es tractava d'una construcció de tècnica romana, amb l'arrebossat esmentat i amb coberta de tègules. En el marge de llevant, límit de l'excavació i de l'obra, s'apreciava que les restes continuaven en aquella direcció. Per tant cal considerar àrea arqueològica un bon tros més de terreny, per excavar en el futur, en el camp sobre els pisos. | 08029-81 | Entre els masos de Can Rodon i Mas Català | 41.5270400,2.3939300 | 449437 | 4597443 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41823-foto-08029-81-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de: PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41824 | Cementiri de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cabrera | ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.201-202. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana. 4. RIBAS, M.. 'La Romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.93. SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Baetulo-Blandae'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.53. | IaC-IIIdC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Les notícies que es tenen d'aquest jaciment són bastant antigues i es remunten als treballs de Serra Ràfols (1928) arrel de la troballa d'àmfores i altra terrissa romana més fina a la zona del cementiri. Malauradament no es pot esbrinar exactament quina entitat i característiques exactes tenia l'assentament. Posteriorment M. Ribas (1932) hi documentà l'existència d'àmfores de grans dimensions, un paviment opus testaceum, terrissa, alguns enterraments de teules i urnes cineràries. El mateix autor localitzà un camí empedrat que anava del cementiri a la riera (costat de llevant) i que sembla que tenia característiques romanes. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements amb un establiment rural romà tipus villae. | 08029-82 | Terreny erm sobre el cementiri de Cabrera | La conservació del jaciment s'ha certificat que estava en bona mesura alterada. Els treballs de Ruestes l'any 2000 així ho confirmen, a excepció d'un tram petit del camí empedrat. Se sap que el 1976, en ampliar el cementiri, part d'aquest camí fou destruït. | 41.5305500,2.3991600 | 449876 | 4597830 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41825 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades | COLL I MONTEAGUDO, R. ; CAZORLA CARRERA, F. ; BAYÉS I COLOMER, F.. 'Una cova-santuari ibèrica en el Maresme : la Cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars.'. A: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, 1992. (Sessió d'Estudis Mataronins; IX). Patronat Municipal de Cultura. COLL, R. ; CAZORLA, F.; BAYÉS, F.. 'EL santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar'. A: Laietània. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1994. (Laietània; 9). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | divers | Acció de furtius i bandalisme ocasional | Jaciment emblemàtic pel que fa als llocs de culte en la cultura ibèrica. La cova de les Encantades del Montcabrer es pot inscriure entre les anomenades cova-santuari ibèriques, tant per les seves característiques; una cova que, simbòlicament, és en moltes religions de caràcter fecundant, com per la seva ubicació; a la muntanya com centre del món, i pels materials ofrenats; bàsicament petits vasets, tots ells trencats que no es troben gaire allunyats de la cova. És remarcable la possible presència de favissae, o fosses rituals davant la cova. Atenent-se als materials, el moment àlgid de culte comprendria la segona meitat del segle II aC. i la primera meitat del segle següent, mentre que s'observa una progressiva davallada cap el canvi d'Era, essent factibles accions d'ofrena més o menys aïllades a posteriori. La notícia més antiga la devem a Marià Ribas arrel de la troballa d'una sèrie de destrals, trossos de sílex, puntes de sagetes i fragments ceràmics grollers sense decoració. L'acció dels furtius ha esta constant i l'any 1981 es recolliren gran quantitat de materials arqueològics al davant de l'esmentada cavitat, escampats en una àrea relativament reduïda. Posteriorment, després de recuperar gran part d'aquests materials, un estudi efectuat per R. Coll va permetre dividir-lo en 2 grups: en primer lloc, d'època prehistòrica hi havia una petita mostra de ceràmica de l'edat del bronze; en destacaven les vores de grans vasos pithoi lleugerament exvasades de superfícies llises o espatulades, fragments de tasses carenades amb la superfície polida, fragments ceràmics amb decoració de cordons aplicats, incisos i alguns pseudo-acanalats, un fragment de ganivet de quars i diverses ascles en quars i sílex. D'època iberoromana es recuperaren més de 30.000 fragments de vasos en total; hi havien ceràmiques campanianes de vernís negre A i B, terra sigil·lada itàlica, àmfores púniques, ceràmica de parets fines i comunes itàliques i ibèriques. Cal remarcar la presència de dos terracotes que representaven la deesa Dèmeter. El 1993 s'efectuà una intervenció arqueològica davant la cova basada en una prospecció superficial i l'excavació de diverses cales al vessant de la muntanya. Fruit de l'excavació es recolliren més materials ceràmics i es constatà la continuada agressió que havia patit el jaciment per l'actuació de furtius. | 08029-83 | A la part alta del vessant de migdia del Montcabrer | 41.5235300,2.3866900 | 448830 | 4597058 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Regular | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 80|81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41826 | Cova dels Tres Cercles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-tres-cercles | FARELL, D.(1999): 'Les inscultures prehistòriques de la cova dels Tres Cercles del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme)', XVI Sessió d'estudis Mataronins, Mataró, pàgs. 8-14. | Gravats en la base granítica d'un abric a la Cova dels Tres Cercles, trobem la inscultura gravada de tres cercles concèntrics i un motiu triangular. L'any 1991 ja s'havien localitzat a la zona materials ceràmics fets a mà, però no fou fins l'any 1998 que es trobaren els motius gravats. Aquests motius abstractes són habituals entre les comunitats del Calcolític i l'edat del Bronze. | 08029-84 | Vessant del Montcabrer | 41.5240600,2.3861200 | 448783 | 4597117 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||||||
| 41827 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta | DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscriptions romaines de Catalogne IV. Barcino. 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. PREVOSTI, M.. Cronologia i problament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.202. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | I-II | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Ens trobem davant d'un jaciment conegut essencialment per la ceràmica recollida de manera superficial. Actualment la zona es troba molt urbanitzada, excepte uns camps que resten erms entre les cases i la carretera. Jaciment documentat per M. Ribas (1933) arrel de la troballa en aquest indret de molts fragments de material ceràmic no descrit, restes de paviment d'opus testaceum i restes molt desfetes de parets. Posteriorment G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà (1984) dugueren a terme un estudi d'un fragment de placa de marbre blanc amb una inscripció, el qual procedia de La Creueta i possiblement pertanyent a una estela que constava de motius decoratius vegetals, i que dataren cap a finals del segle I o més segurament en el segle II. | 08029-86 | Terreny erm darrera la cambra agrària | 41.5231400,2.4016800 | 450080 | 4597006 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41828 | Entorn església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-esglesia-de-sant-feliu | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Mataró: Rafael Dalmau, 1976. | X-XV | Afectat severament per la urbanització de l'indret | És molt difícil qualificar l'entitat del jaciment, ja que la urbanització d'aquest indret no permet aventurar-ne gaires dades. Bàsicament la justificació del jaciment és la mateixa entitat i antiguitat de l'església de Sant Feliu, i de les restes d'època medieval que podem suposar que hi havia al voltant del temple. De fet el jaciment fou documentat en base a les informacions de M. Ribas segons el qual l'actual església de Sant Feliu s'aixeca sobre vestigis arqueològics. | 08029-87 | Voltants de l'església de Sant Feliu | 41.5279100,2.3921500 | 449289 | 4597541 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||||
| 41829 | Ca l'Espanyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanyo | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. GARCÍA, J.; ZAMORA, D.. 'La vall de Cabrera de Mar. Un model d'ocupació del territori a la Laietània Ibèrica'. Laietània. 8. PEREZ-SALA, M.; GARCÍA, J.. 'El jaciment arqueològic del Mas Català. Un assentament rural d'època ibèrica situat a la vall de Cabrera de Mar'. Laietània. 13. | III-I aC | Desaparegut per la urbanització posterior | Establiment de tipus rural, que caldria emmarcar cronològicament entre el segle III aC i el I aC. Les estructures documentades corresponen a estructures negatives i d'altres construïdes que es poden seqüenciar en tres fases. De la primera fase es documentaren estructures anteriors a l'hàbitat; l'element més antic és una petita cubeta amortitzada per terra recremada i dos pedres. La segona fase suposà la creació d'una zona d'hàbitat dividida en tres àmbits, dos dels quals estaven relacionats entre ells. L'altre àmbit era un espai obert, de funció encara indeterminada. Pel material d'importació trobat, ceràmica del 'taller de petites estampilles', és possible datar aquesta fase del segle III a.C., període ibèric ple. La tercera fase es caracteritzà per una reestructuració de les construccions i un segon ús de l'hàbitat. Era una fase molt arrasada, però es mantenia la divisió de l'espai en tres àmbits. La funcionalitat dels àmbits encara no es pot definir amb exactitud, tot i que una troballa a l'àmbit 1 pot portar a pensar en una funció d'emmagatzematge de cereals. L'àmbit 2 era un espai obert o carrer, en el que els materials associats són ceràmiques campanianes, ceràmica local ibèrica, i tègula i dòlia. Amb tot, es pot datar la fase del segle II - I a.C., en relació al moment de romanització i, molt possiblement, en relació amb el proper jaciment de Can Benet. D'aquesta mateixa època s'han trobat altres restes importants, com el jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu, termes i zona d'hàbitat, que indiquen una gran estructuració urbanística de la zona en aquest moment, abans de la creació de la ciutat d'Iluro, moment en que s'abandonen. El jaciment fou documentat arrel de dues intervencions arqueològiques dutes a terme el 2003 i el 2005, treballs previs a la urbanització de l'àrea. | 08029-88 | Àrea propera a Cal Conde | 41.5258900,2.3936900 | 449416 | 4597316 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41830 | Forn de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-ros | XVI-XVIII | No localitzat. | Restes malmeses d'un forn, que podria ser de cocció ceràmica i segurament és de planta circular i presenta un estat de conservació força precari, actualment parcialment cobert de vegetació. No es pot precisar la cronologia malgrat que diverses fonts el citen com a modern. El forn queda ubicat en un marge que hi ha al nord de la masia de Can Cuyàs, en uns camps que actualment resten erms. | 08029-89 | Marge d'un camp a llevant de Can Tatay | 41.5334600,2.3996900 | 449922 | 4598153 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||||||
| 41831 | La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardiola-0 | BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29). BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglèsies com a element d'estudi dels orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueología de Mataró i el Maresme.. 7, p.188-190. Programa de la Festa Major de Cabrera de Mar.. DDAA. 'Cabrera de Mar i la seva albada històrica a la llum de les troballes arqueològiques de Can Modolell'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 3, p.55-56. ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Rafael Dalmau, 1981. Premi Iluro 1980. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24), p.25. RIBAS. M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.96. | IIaC-XIdC | Restes colgades | Conjunt de restes que es poden associar a un únic establiment d'època republicana, troballes que cal relacionar les unes amb les altres, això és, els jaciments del Carrer Agustí Vendrell, 2, Can Benet, Ca l'Espanyó, Cal Mateu, Ca l'Arnau i Can Masriera, llocs situats a banda i banda de la Riera. Jaciment documentat per X. Barral (1978) arrel de la troballa d'un fragment de paviment d'opus signinum incrustat de tessel·les blanques formant un semicercle. La resta d'aquest paviment estava cobert per construccions modernes. Aquest paviment aparegué aproximadament a 1 metre de fondària, juntament amb parets que delimitaven l'habitació per tres bandes i amb materials romans. Les parets corrien en direcció nord-oest / sud-est i nord-est / sud-oest. D'aquest lloc fins la Riera de Cabrera hi havia un empedrat, potser pertanyent al conjunt. Per a la localització exacta del lloc on es trobà el mosaic, durant la realització de la Carta Arqueològica del Maresme l'any 1987, fou necessari parlar amb Mn. Raimon Canalies, rector de la Parròquia de Cabrera de Mar, qui fou el descobridor i efectuà el salvament del mosaic. El mosaic es localitzà a la cantonada del carrer Girona, 12, en una torrentera pavimentada, just on hi ha un pal de telèfons. El fragment de signinum recuperat es conserva enterrat al jardí del darrera de l'Església Parroquial de Cabrera de Mar. Una altra paret es va trobar l'any 1999 en fer-se una rasa del gas, prop dels horts de Ca l'Avelino. L'any 2004 es va realitzar una intervenció arqueològica preventiva a la urbanització La Guardiola amb motiu de la construcció de quatre vivendes unifamiliars. Concretament, a la parcel·la numero 5 de la Riera de Cabrera. Als treballs del 2004 es documentaren vàries estructures muràries i estrats arqueològics, alhora que van permetre fer la delimitació del jaciment. En total, es van localitzar 8 murs i una pedra quadrangular, que podria correspondre a un basament. Els murs estaven bastits amb la tècnica de la pedra lligada amb fang; des de grans blocs granítics fins a pedres mitjanes i petites per regularitzar els paraments. Els panys conservats variaven entre 1 i 3 metres, amb amplada d'uns 50 centímetres i alçades entre 30 i 60 centímetres. Es va poder constatar la superposició de murs, situats al mateix nivell o adossats i, com a mínim, amb restes de dos nivells de circulació i/o pavimentació, en diferents àmbits. La primera fase constructiva sembla haver estat amortitzada a mitjans del segle II aC. La segona fase d'edificacions es situaria entre el darrer quart del segle II aC i el canvi de segle; sent amortitzada a finals del segle I aC. Al desembre de 2005 es va produir el rebliment definitiu de les estructures excavades, tot respectant la divisió dels cinc sectors que es van fer a l'excavació. Els panys de mur van ser protegits amb geotèxtil i coberts amb terra. El maig de 2006 es van fer excavacions arqueològiques al carrer Barcelona, motivades per la instal·lació de nous serveis de clavegueram, de recollida d'aigües pluvials i de conduccions de gas on s'ha evidenciat, que el traçat dels jaciments antics no es corresponen amb la urbanització moderna del sol i, per tant, que el jaciment de Ca l'Arnau té continuïtat al nord pel sector de La Guardiola; així com s'estén al sud per Can Benet. Les troballes consisteixen en habitacions i magatzems pertanyents a dos moments cronològics: entre el segle II aC. I el segle I aC. Les estructures es van protegir amb una tela especial i cobertes amb sauló i al damunt s'instal·laren els serveis sense destruir cap resta. | 08029-90 | Per sobre de Ca l'Arnau | 41.5274200,2.3907800 | 449174 | 4597488 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | (Continuació descripció): Els jaciments coneguts amb els noms de carrer Barcelona i Carrer Girona, en realitat són expedients d'intervenció arqueològica que corresponen al jaciment de La Guardiola.Durant el mes de gener de 2007 es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva en l'immoble situat en el número 6 del carrer Girona del municipi de Cabrera de Mar. La intervenció vingué motivada pel projecte de reforma en l'habitatge unifamiliar existent.Les tasques realitzades consistiren en el control dels rebaixos (30 cm.) necessaris per a la col·locació d'una planxa de formigó prevista per al nou habitatge.En el transcurs dels rebaixos es detectaren quatre estructures negatives tipus sitja, algunes parcialment destruïdes per la construcció dels fonaments de l'anterior habitatge. A part de les estructures negatives també es localitzà un fragment de mur pertanyent a algun hàbitat relacionat amb les sitges, i un estrat situat en tota la banda est de la finca, d'un color més fosc amb carbons i abundant material arqueològic.Les restes arqueològiques documentades permeten establir dos moments d'ocupació de l'espai en el temps; en primer lloc, existí un hàbitat corresponent al segle I aC, que s'identifica en dues de les sitges i l'abundant material recollit en la part est de la parcel·la, relacionat amb el mur.En segon lloc, les altres dues sitges estan apareixen amortitzades amb materials d'època altmedieval, entre els que es reconeixen ceràmiques comunes altmedievals de cuina oxidades i reduïdes (segles VIII - IX) i ceràmiques comunes altmedievals espatulades oxidades (segles IX - XI).Amb data de gener de 2007 a la parcel·la situada al carrer Girona núm. 4, dins el terme municipal de Cabrera de Mar, es va dur a terme una intervenció arqueològica dins aquest immoble, consistent en la comprovació de la existència o inexistència de possibles restes arqueològiques dins la parcel·la esmentada.La intervenció va consistir en realitzar un control arqueològic en 9 sondejos efectuats per tal de col·locar les fonamentacions de 9 pilars. Amb el control arqueològic dels sondejos efectuats al núm. 4 de carrer Girona es pogueren localitzar estructures corresponents a un hàbitat d'època iberoromana, un retall, el mateix que es va documentar a l'immoble adjunt del núm. 6 del mateix carrer. | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41832 | Can Joan Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-llado | PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.196. RIBAS, M.. 'La necròpolis de Vilassar de Mar'. La Paraula Cristiana.. 4, p.324. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). | III-I aC | Parcialment destruït | Jaciment documentat per M. Ribas al 1933, quan arrel d'unes obres que s'efectuaven hi aparegueren restes de parets, paviments i molta ceràmica feta a torn i àmfores. Posteriorment, el 1940, feu referència a la notícia que en fer noves obres hi descobriren moltes altres parets i paviments que foren destruïdes. Finalment el mateix Ribas (1952) assenyalà el lloc com un indret on es trobaven sepultures i restes indeterminades. Durant les obres de construcció de l'autopista C-32, malgrat es trobaren ceràmiques ibèriques es realitzaren unes rases amb resultats negatius en quant a la detecció d'estructures. El 1998, en fer rebaixos a la zona de la riera d'Agell aparegueren més materials ceràmics que semblaven pertànyer a l'ibèric ple. Donades les característiques de les troballes és possible relacionar aquests elements, tant les estructures com els materials ceràmics, amb un establiment rural, que tindria en aquest cas, una àrea de necròpolis vinculada. L'escassetat de les descripcions e les estructures no permeten establir si aquestes eren ibèriques o de tècnica clarament romana. La cronologia de l'establiment abastaria, probablement, el període de l'ibèric ple i final. | 08029-91 | Parcel·la entre la Riera d'Agell i Can Joan Lladó | 41.5246200,2.4084500 | 450646 | 4597166 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41833 | Can Llorell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llorell-0 | PREVOSTI, M. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa Laietana, 1981. p.vol I, p. 202, apartat 186. | II-I aC | Parcialment desaparegut | Les evidències arqueològiques documentades en aquest sector de la població es troben citades en les referències bibliogràfiques sota el nom de Can Sala, casa pairal medieval que havia tingut en propietat aquestes terres abans de la parcel·lació urbanística actual. Ara bé, cal tenir present que el nom original de la finca és el de Can Llorell i que el topònim Sala correspon només al cognom de la família propietària de la casa, nom que va prengué Marià Ribas per a relacionar les troballes. Les primeres notícies publicades sobre restes arqueològiques a Can Sala les recull Marta Prevosti al 1981, on esmenta la troballa de ceràmica ibèrica i romana i una moneda ibèrica d'Ilduro, segons una informació facilitada per Marià Ribas que no precisa el lloc concret de localització dels materials. No obstant, les dades precises sobre restes concretament localitzats a Can Sala s'aporten a partir de les intervencions preventives realitzades al 2000 i 2001 a les parcel·les números 4 i 2 del carrer Agustí Vendrell, respectivament. L'any 2000 al solar nº 4, amb motiu de la construcció d'una vivenda, es van localitzar tot un seguit d'estructures a l'angle nord de la finca cobertes per abundants aportacions de sauló de la riera. Les troballes consistiren en dos murs disposats en angle que configuraven una estança, una bossada de material ceràmic identificada com un abocador, i una sitja, que no es va poder excavar ja que s'endinsava en la parcel·la contigua, nº 2. La part de murs i d'abocador que es va excavar va ser molt reduïda donat que les estructures s'endinsaven també en les finques del voltant. Els materials recuperats consistiren en abundants fragments de ceràmica ibèrica de grans dimensions i d'àmfora itàlica tipus Dressel 1A i 1C. La cronologia de tot el conjunt s'establiria entre la meitat dels segle II aC i els inicis del segle I aC, valorant el jaciment com un possible habitat rural o àmbit de magatzematge. L'any 2001, la intervenció arqueològica duta a terme a causa de la construcció d'una vivenda al solar nº 2, no va localitzar cap tipus d'estructures, concloent que l'activitat de la riera les podria haver malmès, a l'igual que el que es va suggerir per les restes dels jaciments de Can Benet i Can Mateu. Els treballs realitzats en 2001 tant sols van lliurar alguns fragments de ceràmica de les mateixes característiques que els descrits anteriorment. No obstant, els autors esmenten que els rebaixos de terra, efectuats sense control prèviament a la intervenció arqueològica, a la parcel·la nº4, destruirien possiblement altres restes del jaciment. Es tracta així, d'estructures pertanyents a un nou establiment de cronologia republicana a la riba dreta de la riera de Cabrera, seguint la trama semiurbana que dibuixen els jaciments de La Guardiola, Ca l'Arnau, Can Benet i Can Llorell. | 08029-92 | Carrer Agustí Vendrell, 2-4 | 41.5240000,2.3952300 | 449543 | 4597105 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41834 | Can Masriera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-masriera | MARTÍN, A. (en premsa): 'El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca', Tribuna d'Arqueologia 2014-2015. | III-I aC | Colgat | Interessants restes que han permès relacionar algunes de les estructures arquitectòniques amb la façana d'un possible temple. El jaciment localitzat gràcies a una excavació preventiva realitzada l'estiu de 2003, format per diverses estructures murals que s'orientaven en direcció nord-sud, les quals es corresponien a les façanes principals orientades a les rieres, i semblaven pertànyer a edificis que funcionarien segons un eix oest-est. La planta conservada no permetia establir de quants edificis es tractava, però podrien ser entre dos i quatre. El més representatiu era l'edifici central, que tenia adossada a la seva façana una escala d'accés formada per tres graons construïts amb carreus de granit (originàriament n'hi hauria d'haver quatre o cinc). Segons l'equip d'excavació, l'aspecte general de la planta recordava l'estructura porxada de la façana d'un temple clàssic, en aquest cas provist de dues o quatre columnes al davant. Aquestes estructures interpretades com a façana de temple, tenien continuïtat en direcció nord, estenent-se fora de l'àrea d'excavació. Respecte a la resta d'estructures situades més al sud, la seva interpretació era difícil però estaven relacionades estructuralment i cronològica amb la possible façana del temple. La cronologia de conjunt s'establí entre la segona meitat del segle II aC i els inicis del segle I aC., tot i que per sota d'aquestes estructures es va trobar un abocador de deixalles ceràmiques del segle III aC. | 08029-93 | Carrer de la Riera i Pas de la Rectoria | 41.5276800,2.3917600 | 449256 | 4597516 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41835 | Can Modolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-modolell | BONAMUSA, J.. 'Advocacions de les nostres esglésies com a element d'estudi sobre els orígens de Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme. 7-9, p.188-190. BONAMUSA, J.. 'Els testimonis mitraics iluronesos dins el context de la Tarraconense'. Laietània. 2-3. BONAMUSA, J.; CERDÀ, J.A.; GARÍ, R.I.. El jaciment romano-medieval de Can Modolell. Deu anys d'excavacions. Cabrera de Mar. El Maresme. (1974-1984). Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1985. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. 'Barcelone (sauf Barcino)'. A: Inscriptions romaines de Catalogne. Paris: Diffusion de Boccard, 1984. I. (Publications du Centre Pierre Paris; 13). GARÍ, R.I.; BONAMUSA, J.. 'Informe sobre la campanya d'excavacions al jaciment de Can Modolell de Cabrera de Mar'. A: Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, 1982. p.5-7. MARINER, S.. 'Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 7-9, p.274-276. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PLA, C.; REVILLA, V.. 'Can Modolell (Cabrera de Mar, El Maresme)'. Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i pàleontològiques a les comarques de Barcelona. PUJOL, J.; GARCIA, I.. 'El grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar. El Maresme)'. Laietània. 2. RODRÍGUEZ ALMEIDA, E.. 'Noticia sobre un grupo de ladrillos grafitos del Museu Municipal de Mataró, procedentes de Can Modolell. Cabrera de Mar'. Quaderns de Prehistòria y Arqueologia del Maresme. 7, p.194-197. | I-V dC | Cobert per un sostre | Jaciment emblemàtic dins el casc de Cabrera de Mar. Fou descobert a principis del anys 1970, quan un furtiu va trobar dues sitges en el talús del marge del camí, i en el rebliment d'una d'elles una àrula dedicada al culte de Mitra. Entre els anys 1974 i 1984 el jaciment fou excavat per la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM). A l'excavació d'urgència de 1984-85, en vistes al canvi de traçat del camí que passa del mig del jaciment, s'efectuaren unes prospeccions a l'Hort de Can Modolell, que consistiren en l'obertura de 4 rases que travessaven les feixes de l'horta, i dues cales. El resultat fou la localització d'una claveguera romana, una canal conductora, murs probablement ibèrics, fons de sitja ibèrica amb materials banals i nivells arqueològics romans, així com altres estructures de datació imprecisa, car no presentaven materials datables, ni s'excava en extensió. Els materials foren dipositats per Isabel Garí a la secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme (Mataró), qui demanà fer-ne l'estudi. Encara al 1994, abans de la construcció del mur de contenció al llarg del camí de Can Segarra, es va excavar la zona occidental del jaciment, on es va documentar les restes d'un forn. Actualment presenta un clos arqueològic que preserva part de les restes d'un santuari religiós d'època romana, que almenys durant un llarg període de temps va estar dedicat al déu Mitra, divinitat d'origen oriental i de tipus mistèric El jaciment s'ha estructurat en varis sectors: El primer sector correspon a l'anomena't 'sector de les fosses', el segon és el dit del 'criptopòrtic', el tercer és el de 'l'annex trapezoïdal', i el darrer és el de 'l'habitació de la torre semicircular'. S'han posat al descobert una sèrie d'estructures d'època romana (augustea) que sofriren una sèrie de remodelacions, la més important de les quals esdevingué en època Severa (fi del segle II i inicis del segle III dC.) coincidint segurament amb la introducció del culte a Mitra, consistent en la construcció d'un criptopòrtic o habitació semi-soterrada, empedrat amb grans lloses i amb els murs flanquejats de tres pilastres adossades. El jaciment patí un abandonament momentani vers les darreries del s. III d. C. i després, sepultades les restes de l'Alt Imperi, s'hi bastí un edifici nou més modest durant el s. IV o V dC. que perdurà fins almenys el s. VI o VII. En un moment tardoromà o altmedieval, sense respectar les estructures anteriors, s'emprà el lloc com a necròpolis donat que s'hi trobaren tres enterraments - es tenen notícies orals que s'havien destruït més enterraments-. Cap el s. X o XI - la primera referència és de l'any 1025- es construí una capella al damunt dedicada a Sant Joan, de la qual s'han trobat algunes restes de fonaments,fosses, sepultures i una pedra amb inscripció, actualment conservada dins la bastida d'una porta lateral de la Parròquia de Cabrera. Finalment, entre els segles IX i XII, s'hi ubicà un camp de sitges. | 08029-94 | Camí de Can Segarra, al costat de Ca n'Orriols | 41.5300900,2.3913600 | 449225 | 4597784 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41835-foto-08029-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41835-foto-08029-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41835-foto-08029-94-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Part del jaciment està preservat per un sostre, que en permet la seva conservació i contemplació.Fotografia d'Albert Martín.(CONTINUACIÓ DESCRIPCIÓ): Dins del jaciment s'han trobat una sèrie de testimonis de culte, dos altars votius dedicats a Kautes ( segona meitat segle I - II dC.), un fragment de coronament d'altar rodó dedicat també a Kautes probablement d'època flàvia (ICR I,86), un altar molt deteriorat que podria haver estat dedicat a una divinitat femenina (ICR I,87); una tabula ansata votiva de bronze, dedicada a un déu de difícil lectura, potser Silvanus (Mayer-Rodà, 1988), i una altra dedicada a Neptú (Mayer, 1993), ambdues datables en època flàvia; altres ofrenes votives que no mencionen cap divinitat, i elements escultòrics, com una mesa d'altar decorada amb relleu amb iconografia mitraica, diversos fragments d'una pàtera d'ònix decorada amb una serp en alt relleu, un fragment de sòcol d'altar de marbre i una petita cama votiva de bronze. La majoria d'aquestes peces han aparegut en l'estrat IV que amortitza l'edifici del criptopòrtic. També van aparèixer plaques de marbre pertanyents a un programa decoratiu parietal i de paviment d'opus sectile.El jaciment no està exhaurit i segueix en peu la discussió sobre la seva funció. F. Bonamusa i els membres de la SAMM (1978) l'interpretaren en un primer moment com una vil·la romana, tot i obrint la possibilitat que també hi pogués haver un temple pagà. Amb les troballes successives d'elements de culte, especialment mitraic, va anar prenent cos la idea que es tractava d'un mitreu. Ara bé, que aquest pogués ser dins d'una vil·la, encara no ha estat descartat. Mayer (1994) fins i tot ha apuntat que es podria tractar d'una propietat imperial, degut a l'esment de dos esclaus imperials com a dedicants d'una de les ares votives. En aquest cas, la presència del culte oriental de Mitra s'entendria que hauria estat introduït per funcionaris imperials. La datació dins la segona meitat del segle I d.C. d'una de les àrules dedicades a Kautes, dóna la datació més antiga per a un testimoni de culte mitraic dins de la península ibèrica. M. Prevosti (1981;1996) observa que cal considerar la possibilitat que es tracti d'un lloc de culte de tradició ibèrica, assimilat pels romans. Es basa en l'antiguitat de les parets i el paviment trobats sota l'edifici amb cripta (amb materials tardo-republicans i per tant datables segurament cap el 50 a.C. com a mínim, als quals cal afegir el fragment d'opus signinum amb tessel·les encastades, de probable datació republicana), en el testimoni de culte que representa el dipòsit votiu amb la gran pàtera de sigil·lada aretina, que dona fe que aquest ja existia com a mínim en època de Claudi, en què es va fer l'enterrament del conjunt, si no en època d'August, i en la zona on es troba el santuari, al peu de l'oppidum de Burriac i en una regió on sembla que el culte astral podria tenir arrels en la religiositat preromana. Ara bé, també s'han trobat altres divinitats independents o associades a ell: Neptú, Silvà i una deessa del panteó romà. El culte al déu solar Mitra hauria quedat encobert per l'advocació al sant del solstici d'estiu i de la celebració del foc. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 41836 | Can Mora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mora-0 | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PREVOSTI, M.. Cronología i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.194. RIBAS, M.. 'La romana Iluro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. | IIaC-IIdC | No s'intueix cap resta estructural conservada | Estructuralment el jaciment documentà les restes de l'angle d'un edifici on es veien tres habitacions pavimentades d''opus signinum'. Aquestes, juntament amb 4 habitacions més, sembla que estaven col·locades al voltant d'una altra de més gran que podria ser un peristil amb un pati al mig. Les parets corrien en direcció sud-oest/nord-oest i eren d'obra de mamposteria. El jaciment fou documentat per M. Ribas (1933) arrel de la localització sobre el cim del turó de ceràmica Ribas (1964) també informà que a l'oest de Can Batlle es conservava un tram de 86 m. de longitud d'un camí romà que comunicava aquest establiment amb la Via Augusta. Es tractaria doncs, d'un establiment rural romà tipus vil·la, a tocar de la Via Augusta, del què es conservaven estructures de la pars urbana -habitacions-, de la pars rustica -forn- i de l'àrea de necròpolis. La cronologia de l'establiment, en relació als materials apareguts, abasta l'època romano republicana i l'alt imperi. | 08029-95 | Entre Can Mora i Can Bessora | 41.5310800,2.4084000 | 450647 | 4597884 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41837 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-del-torrent-de-ca-lignasi-esplai-i-paco-martinez-soria | II-I aC | Desaparegut degut a la posterior urbanització | Amb motiu de la construcció de nous habitatges en aquest solar es va realitzar una intervenció arqueològica amb diverses fases entre els anys 2006 i 2007 per tal de determinar l'existència o no de restes arqueològiques en el subsòl i en cas que es documentessin, d'avaluar l'afectació sobre aquestes. La intervenció consistí en la excavació de 17 rases que cobrien tota la superfície del solar, intentant arribar al terreny natural. Els sondejos realitzats en aquest solar van permetre documentar les restes d'una àrea d'ocupació d'època romana republicana o ibèric final en què s'ha identificat un possible fons de sitja i dos murs. El material arqueològic recollit va ser molt escàs: restes de material constructiu (tègula i ímbrex) així com alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica i romana. Amb les troballes efectuades es pot establir l'existència en aquest indret d'un establiment rural d'època iberoromana. La cronologia de l'assentament, en relació als materials recollits, es pot establir entre els segles II i I aC. | 08029-96 | Carrers del Torrent de Ca l'Ignasi, Esplai i Paco Martínez Soria | 41.5247800,2.3973000 | 449716 | 4597191 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||||
| 41838 | Necròpolis de Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-can-ros | FARELL, D. (1994): 'La necròpolis ibèrica de Can Ros (Cabrera de Mar, el Maresme)'. Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i el Maresme, Revista Ilturo núm. 1, Cabrera de Mar. | III-I aC | De les tombes d'incineració no se'n conserva cap traça. | És un dels tres indrets de la població on s'han documentat restes d'una necròpolis ibèrica d'incineració, juntament amb el Turó dels Dos Pins i Can Rodon. El que ara ens ocupa és conegut arrel de la notícia de l'extracció de materials d'una sitja en fer-se obres prop d'una casa situada entre el cementiri de Cabrera i les tombes de Can Ros l'any 1975. El jaciment, basat en una necròpolis d'època ibèrica d'incineració ubicada dins el bosc de Can Ros, fou redescoberta casualment el 1993 per J. López Vinyals, ja que les boques de dues sitges afloraven al camí. La primera tenia forma de ronyó, pel que pertany a la tipologia B-1 descrita per Joaquim Garcia a la necròpolis del Turó dels dos pins. Contenia dues àmfores ibèriques, en una de les quals hi havia les restes de la incineració. La segona tomba, de secció circular, s'assimilaria al tipus A-1 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins. La cronologia quedaria establerta entre els segles IV i III a.C. L'any 1994 arrel d'una nova intervenció arqueològica a la zona, es descobriren cinc tombes més, de la mateixa cronologia de les anteriors, i una sitja que oferí materials del segle I aC. | 08029-97 | Bosc de Can Ros, carrer Ferran el Catòlic | 41.5271300,2.3977700 | 449757 | 4597451 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41839 | Necròpolis del Turó dels Dos Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-turo-dels-dos-pins | <p>GARCÍA i ROSELLÓ J. (1993): Turó dels Dos Pins. Necròpolis Ibèrica. Mataró: Museu de Mataró. GARCÍA i ROSELLÓ, J.. 'La necròpoli ibèrica del turó dels Dos Pins. Cabrera de Mar (Maresme)'. A: Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. p.39-51.</p> | III-II aC | El paratge està emboscat i no es percep cap tomba de la necròpolis. | <p>Excepcional jaciment que ha esdevingut un clàssic en la bibliografia de l'arqueologia ibèrica catalana, i una de les poques necròpolis ibèriques conegudes en el marc de la Laietània ibèrica. S'hi van descobrir unes 94 tombes, moltes de les quals en un estat de conservació precari (només es va trobar una sencera). La necròpolis fou descoberta de forma fortuïta, arrel de l'espoliació de nou tombes per part de clandestins l'any 1986. Per aquest motiu, es va dur a terme una intervenció d'urgència promoguda pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat, i el 1990 ja s'hi va començar a excavar de forma programada. Fruit d'aquestes intervencions s'ha pogut establir que es tractava d'una necròpolis que utilitzava per l'enterrament el ritus funerari de la incineració. En aquest cas, de tipus secundari; és a dir, que el difunt es cremava en un lloc diferent, en un ustrinum, que no s'ha localitzat. Es tractava de tombes en sitges excavades en el sauló, possiblement cobertes amb lloses de pedra, car la majoria d'elles estan escapçades pels treballs agrícoles o l'erosió de les aigües. Es tractava doncs, d'obertures en el terreny amb el dipòsit funerari a l'interior, responent al ritual de la incineració, generalment per a un sol individu, la major part d'adults de sexe masculí. S'establí una triple tipologia per classificar morfològicament les tombes excavades en el sauló: -A1; planta circular, fons pla i dos forats de forma cònica per a les àmfores. Paret recta o lleugerament còncava. Diàmetre mig d'un metre. -A2; planta quasi circular i fons pla, sense forats per a àmfores i mides similars a l'anterior grup. -B1; planta en forma de ronyó, fons i paret còncaus, sense forats per a àmfores. És un tipus desconegut a la resta de necròpolis catalanes. Les mides de l'eix més llarg varien entre 120 i 140 cm i les de l'eix curt entre 40 i 60 cm. La cronologia general de la necròpolis es situa entre l'any 250 i el 180 aC (mitjan segle III aC. a inici del segle II aC.). El material recuperat durant les diferents intervencions és semblant al de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort, i correspon a ceràmiques de vernís negre -Campaniana A i taller de Roses-, ceràmica comuna ibèrica grisa i oxidada, ceràmica feta a mà, àmfores ibèriques, comuna pintada, fusaioles, fíbules de ferro i bronze, armament de ferro -espases, puntes de llança, abraçadores d'escut-, objectes d'ús personal, etc. La necròpolis, en principi, no ha estat exhaurida i es deu estendre per altres punts dels voltants. L'any 2006 es varen excavar diverses tombes bastant arrasades, però una d'elles encara conservava part del mobiliari 'in situ'.</p> | 08029-98 | Sobre el camí de la Font Picant | 41.5312500,2.3873600 | 448892 | 4597915 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41839-foto-08029-98-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Fotografia extreta de GARCÍA i ROSELLÓ J. (1993): Turó dels Dos Pins. Necròpolis Ibèrica. Mataró: Museu de Mataró. | 81 | 1754 | 1.4 | 1782 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||
| 41840 | L'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal | CELA, X.; ZAMORA, D.; REVILLA, V.(2002): 'El Jaciment de l'Hostal (Cabrera de Mar, Maresme)'. Laietània. 13, p.49-67. | II-I aC | Desaparegut per la construcció posterior | Jaciment documentat arrel d'una intervenció arqueològica vinculada a la construcció d'un bloc de vivendes i locals comercials. En el moment de realitzar el rebaix del terreny, en principi sense control arqueològic, es localitzà, en el seu extrem septentrional, material ceràmic i les restes d'un mur. Conseqüentment es va procedir a la neteja del perfil on es podia apreciar un mur, ja que la resta d'estructures foren destruïdes en el moment d'efectuar els rebaixos, i un seguiment que va deixar al descobert una sitja situada al costat est del solar. Aquesta sitja mesurava 1 metre de diàmetre i presentava diversos estrats de rebliment amb materials de mitjans del segle I a. C. Es va documentar, també, un forat de forma rectangular (colmatat probablement pel mur), datable de finals del segle II a.C. i començaments de segle I a. C., i un forat cilíndric de 0,95 metres de diàmetre del que se'n desconeix la seva funcionalitat, datable d'època tardo-republicana. En el marc d'unes obres al centre urbà es localitzaren restes d'un mur associades a material ceràmic, en un indret que cal relacionar per proximitat i cronologia amb el proper assentament republicà de Can Rodon. Conseqüentment es va procedir a la neteja del perfil on es podia apreciar un mur, ja que la resta d'estructures foren destruïdes en el moment d'efectuar els rebaixos, i un seguiment que va deixar al descobert una sitja situada al costat est del solar. Aquesta sitja mesurava 1 metre de diàmetre i presentava diversos estrats de rebliment amb materials de mitjans del segle I a. C. Es va documentar, també, un forat de forma rectangular (colmatat probablement pel mur), datable de finals del segle II a.C. i començaments de segle I a. C., i un forat cilíndric de 0,95 metres de diàmetre del que se'n desconeix la seva funcionalitat, datable d'època tardo-republicana. Així l'excavació va deixar al descobert diverses estructures negatives molt potents, un mur i un nivell d'ús, difícils de relacionar entre ells degut a les condicions en que ha quedat el jaciment, podrien pertànyer a un hàbitat rural amb una cronologia d'entre els segles II i I a.C. | 08029-99 | Sobre el jaciment de Can Rodon de l'Hort | 41.5280100,2.3934000 | 449393 | 4597551 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El jaciment també és conegut pel nom de Pallés Carles.De fet, el jaciment és la projecció cap el nord de Can Rodon de l'Hort. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||||
| 41841 | Can Parcala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parcala | ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. p.62.. Quaderns d'ús intern, núm. 27. MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20. RIBAS, M.. El poblament d'Iluro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.48. | I-V dC | El coneixement és parcial i superficial. No s'intueix cap resta estructural conservada | Jaciment de característiques estructurals desconegudes, del qual se'n coneix l'existència a través de la recollida superficial de material ceràmic i numismàtic, com ceràmica terra sigil·lada itàlica, sudgàl·lica, un fragment de lucerna de disc decorada, un fragment de ceràmica grisa de la costa catalana i una moneda de Valentinià (?) (364-375). El sr. Bagà comunicà aquestes troballes a M. Prevosti, qui diposità les ceràmiques recollides a la fundació Burriac. Probablement es tracta d'alguna zona d'un establiment rural romà, datable com a mínim des de l'època d'August al segle IV dC. | 08029-100 | Al nord de la casa de Can Parcala | 41.5374900,2.4071400 | 450547 | 4598596 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41842 | La Peirota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-peirota | GARCÍA, J.; MARTÍN, A; CELA, X.. 'Nuevas aportaciones sobre la romanización en el territorio de Iluro (Hispania Tarraconensis)'. Empúries. [Barcelona] LII (2000), p.29 - 54. | IIaC-VdC | No es veu res en l'actualitat | En aquesta àrea s'han vingut documentat restes materials que comprenen des de l'edat de bronze, de l'edat de ferro i d'època ibero-romana. L'any 2000 es van realitzar els primers sondejos i la topografia del jaciment. El 2002, s'efectuà una intervenció arqueològica d'urgència als terrenys de l'antiga vinya de Cal Xeco. Es va procedir a excavar 5 sondejos per tal de delimitar les estructures, i realitzant-se, posteriorment, una excavació en extensió. Les restes que van aparèixer sembla que formaven part d'un conjunt pertanyent a un assentament agrícola de producció de vi d'època ibero-romana. Dins la part rústica es va documentar una estança delimitada per dos murs escairats en angle recte, molt malmesos, que semblaven formar part d'un torcular. També es documentà la presència de dos àmbits pavimentat amb 'opus signinum' a diferents nivells i mitges canyes en els seus extrems per tal de facilitar el dipòsit líquid en la seva superfície. El més gran presentava un encaix rectangular a l'extrem oest, amb la presència en el seu interior d'una pedra rectangular de suport de la premsa torcular, amb dos encaixos rectangulars per sustentar l''arbor' de la premsa que feia de suport basculant del 'prelum'. Tot el paviment tenia un lleuger pendent cap a l'est per tal de facilitar el recorregut del most resultant del premsatge. L'altre paviment d''opus signinum' presentava una orientació transversal a l'anterior, i tenia la funció de recollir el most i canalitzar-lo cap els recipients d'emmagatzematge. La cronologia de les restes trobades és de la segona meitat del segle I a. C. i la primera meitat del segle I. d. C. La pedra de torculi es va extreure i el dipòsit d''opus signinum' no es va conservar. La resta d'estructures van quedar soterrades amb la nova construcció. El novembre de 2013 es va realtizar una intervenció derivada de la instal·lació d'una conducció de Gas Natural a la finca situada al Camí de la Peirota número 4. S'excavaren dues petites rases de 100x40x80cm arran de la façana de la casa sol·licitant de la connexió de gas, afectant la vorera del carrer. L'altre rasa, es situà paral·lela a l'anterior afectant l'asfalt i amb unes dimensions de 50x50x80cm. El seguiment va donar resultats arqueològics negatius, però s'ha de tenir en compte que on s'obrí la rasa, coincidia amb el traçat de la conducció de gas prèvia, fet que implica que el subsòl ja estava afectat per la canalització primària. | 08029-101 | Terrenys a la confluència del carrer de la Riera i camí de la Peirota | 41.5284800,2.3890500 | 449031 | 4597606 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||||
| 41843 | Pla Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-bona | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J.. 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.89. BARRAL, X.. Les mosaïques romaines et médiévales de la regio Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1978. (Publicaciones Eventuales; 29), p.34. ESTRADA, J.. Vías y poblamiento romano en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo de Barcelona, 1969. GORGES, J.G.. Les villes hispano-romaines: Inventaire et problématique archéologique. Paris: Centre National de la Recherche Scientifique, 1979. PELLICER, J.M.. Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró: Feliciano Horta, 1887. p.87 i 247. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'Àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.185-186. RIBAS, M.. 'La romana ILuro'. La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36. RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. p.34. | IIaC-VdC | Desaparegut | El jaciment es coneix bàsicament per les notícies antigues que se'n tenen i la informació que se'n desprèn. Actualment no es pot observar cap de les restes constructives que enumera Ribas, ja que foren destruïdes. La primera notícia que esmenta el jaciment prové de la 'Història de Catalunya' de Víctor Balaguer on s'hi assenyala' prop de la casa nova del Sr. José Boter en unes vinyes del Pla 'anomenat Bona' ruïnes d'edificis antics i, en el mateix paratge, conduccions antigues. També parla de 'dos sepulcres amb una arca de plom l'un i de coure l'altre amb ossos barrejats amb cal, que semblava tot recent'. Posteriorment Pellicer (1887) hi descriví els dos sepulcres i 'restos de antiquísimos paredones, pavimentos de almendrado, trozos de tinajas, barros finos, pedazos de mármol que antes servían de enlosado y varios conductos antiguos de agua'. Finalment Ribas en diferents publicacions parlà ja de les restes d'aquesta vil·la, de la troballa d'una estàtua de marbre femenina que fou venuda i de ceràmica fina i de l'existència de mosaics. Gràcies a un dibuix que ell mateix va es coneixen parts de dues habitacions pavimentades d''opus signinum', que apareixien un marge. Al seu costat i al davant hi havia restes d'altres parets que devien dibuixar més habitacions que no s'acabaven de veure clarament. També hi ha dos basaments de columna davant d'una habitació, potser pertanyents a un pòrtic. Tot plegat estava travessat per un desguàs que es superposava a les parets del davant de les pavimentades. Les parets, d'un mig metre de gruix totes elles, corrien en direcció SO-NE. Donades les característiques de les troballes es pot establir l'existència en aquest indret de la pars urbana d'un establiment rural romà tipus villae, tal i com demostren les estructures i els elements sumptuaris recuperats al llarg del temps. La cronologia de l'establiment, davant la manca de dades sobre els materials mobles associats s'adscriu, de manera genèrica, a l'època romana. | 08029-102 | Parcel·les entre Can Boix i Cal Valencià | 41.5214500,2.4188800 | 451514 | 4596809 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc