Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
42003 | Can Cama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cama | XIX - XX | Casa de planta baixa i dos pisos, amb el cos central més elevat amb coberta de teules a dues vessants i carener perpendicular a la façana. Coronament d'obra a modus de frontó. Dos cossos laterals més baixos i amb la coberta plana. | 08030-76 | Passatge de Can Cama s/n ( a l'esquerra del torrent) | 41.5275200,2.3603600 | 446636 | 4597517 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Factura força moderna. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42037 | El cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7. | Recull bibliogràfic | S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort. | 08030-110 | Cabrils | Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42038 | La pastora de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. | Recull bibliogràfic | Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. | 08030-111 | Cabrils | Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42042 | Festa Major de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-santa-creu | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar. | Vigent | Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum. | 08030-115 | Cabrils | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42086 | Festa Major de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-elena | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Vigent | És la Festa Major d'estiu, que es fa per Santa Elena, el 18 d'agost. L'acte central és l'Ofici de Festa Major amb una Missa solemne en honor a Santa Elena, on acostuma a haver-hi la participació de corals. Les activitats organitzades són majoritàriament de caràcter lúdic i festiu: vermuts, dinar de Festa Major, gelatada, cercaviles de gegants, diables, ball, concerts, jazz o les tradicionals cantades d'havaneres. Els nens tenen la seva quota de participació amb els espectacles infantils, tallers de jocs, etc. També es fan actes culturals, com l'escenificació d'obres teatrals o exposicions. | 08030-159 | Cabrils | Cap els anys 20 es feia el 'Tívoli' una mena d'envelat d'estiu sense veles, que es va fer per darrera vegada l'any 1972. Des de fa uns anys coincideix amb la Mostra Gastronòmica. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42086-foto-08030-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42104 | Monument commemoratiu del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-millenari | Monument commemoratiu dels mil anys del nom de Cabrils i els 175 anys del municipi autònom. Plafó de 35 rajoles de 20 cm (7 x 5 ) on es pot llegir: 'Els cabrilencs que hem viscut la commemoració dels mils anys del nom de Cabrils i els cent setanta-cinc de creació del municipi, en deixem constància pel futur' / Cabrils / 1000 anys de nom / 175 de municipi/ maig del 1996 maig del 1997/ | 08030-177 | Plaça de l'Església s/n (a la paret del pati de la Rectoria) | Plafó col·locat per commemorar el Mil·lenari del nom Cabrils i perquè en quedés constància. | 41.5256400,2.3683700 | 447303 | 4597303 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42137 | Fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Genis de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-sant-genis-de-vilassar | XIV-XVIII | Una part està digitalitzada | <p>Tot el que fa referència a Cabrils abans de tenir una parròquia pròpia, l'any 1779, es troba a l'arxiu parroquial de Sant Genis de Vilassar o Vilassar de Dalt. Hi ha documentació des de 1337 i alguns pergamins anteriors. Trobem llibre sacramentals: òbits des de 1468 (amb algunes llacunes), baptismes des de 1504 (també amb llacunes) i de matrimonis des del Concili de Trento (1568). També trobem capítols matrimonials, testaments, relacions de veïnat, fundacions de misses i beneficis, llibres de cofraries, etc.</p> | 08030-210 | Pl. de la Vila, 9 de Vilassar de Dalt | <p>La parròquia de Sant Genis de Vilassar és la parròquia matriu de la de Cabrils i fins l'any 1779, els veïns de Cabrils restaven inscrits a l'Arxiu de la Parròquia de Sant Genis. A partir de tenir una parròquia pròpia els llibres sacramentals van passar a la nova parròquia de la Santa Creu.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar-ho podeu concertar hora telefonant al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (93 750 74 88). El responsable és el Sr. Josep Samon. L'horari de visita és els dissabtes al matí: de 10 a 14 hores. | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42140 | Teix de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-la-rectoria | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Teix (Taxus baccata) situat al jardí parroquial de la Rectoria. El teix és un arbre de creixement molt lent, és de fulla perenne i aquestes són aciculars i decurrents, de color verd fosc. Té una escorça de color bru, llisa però clivellada en forma de crostes. La capçada és piramidal i les branques neixen molt obertes. Dimensions: perímetre 1,56 m, DBH 0,50 m. | 08030-213 | Rectoria (Pl. de l'església, s/n). | 41.5264400,2.3679900 | 447272 | 4597392 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42140-foto-08030-213-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El teix és una espècie protegida en estat silvestre per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Aquest arbre està inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42142 | Surera de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-burriac | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina surera (Quercus suber) situada al camí de la Font de Cabrera. Té una alçada d'uns 10 m i un perímetre de gairebé 3 m. Presenta dues branques principals, que es ramifiquen a 1,5 m del sòl, i una d'elles creix en un angle molt obert. Dimensions: perímetre 2,77 m, DBH 0,89 m. | 08030-215 | Carrer Camí de Cabrera s/n | 41.5320500,2.3793600 | 448225 | 4598008 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42142-foto-08030-215-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Al voltant d'aquesta surera n'hi ha d'altres de menors dimensions. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42143 | Alzina surera de la Galvanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-galvanya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-la per la presència del suro, el tronc ha estat marcat amb pintades. L'entorn d'aquest arbre està format per un gran nombre d'espècies herbàcies ruderals. | Alzina surera (Quercus suber) situada al costat del camí de la Carena. Té una alçada superior als 12 metres i una capçada molt ramificada. A la part baixa del tronc es pot veure que fa uns anys encara s'explotava forestalment per treure suro. També són visibles marques vandàliques fetes al tronc. Dimensions: perímetre 2,68 m, DBH 0,86 m. | 08030-216 | Carrer Bellesguard, s/n | 41.5254500,2.3597400 | 446583 | 4597288 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42143-foto-08030-216-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquest arbre es va cremar l'any 1994 però va resistir bé el foc gràcies a l'escorça de suro i actualment es troba en bon estat. Malgrat tot, encara és visible l'ennegriment de l'escorça provocada pel foc.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42144 | Til·ler de Can Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tiller-de-can-campins | El til·ler del mas Maria està situat davant del mas Maria, a tocar del safareig. Té quatre branques principals que es divideixen del tronc cap a un metre d'alçada, aquestes branques es van ramificant successives vegades formant una gran capçada esfèrica. Té un perímetre de 2,60 m i un DBH de 0,83 m. | 08030-217 | Mas Maria | 41.5248300,2.3640500 | 446942 | 4597216 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42144-foto-08030-217-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | També rep el nom de til·ler del Mas Maria | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42146 | Pi del camí de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-cabrera | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a l'entrada de camí de Cabrera i camí de Burriac. Té la forma típica de pi pinyer, amb un tronc gruixut que es ramifica només a la part alta, formant una capçada convexa, en forma de paraigües. Dimensions: perímetre 3,20 m, DBH 1,02 m. | 08030-219 | Urbanització Sant Crist | 41.5214800,2.3846100 | 448655 | 4596832 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La capçada parcialment està en contacte amb els jardins de la finca del costat. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42148 | Passeig de les Palmeres de can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-palmeres-de-can-tolra | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El passeig de les Palmeres de can Tolrà consta d'un conjunt de 39 palmeres que ressegueixen els dos marges d'aquest passeig. Tenen una alçada força notable, d'uns 10 m, i una capçada molt frondosa que fa que les branques de les palmeres dels dos marges del passeig es toquin, creant un paisatge molt particular. | 08030-221 | Passeig de les palmeres, s/n | 41.5235800,2.3702700 | 447460 | 4597073 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquestes palmeres corresponen a palmeres de canàries (Phoenix canariensis). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42150 | Garrofer de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-mataro | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat entre el Passeig de can Roldós i el camí de l'Era Vella, en una zona ajardinada, i a la base té un petit mur de pedra. El tronc té una forma molt irregular, en forma de venes. Les dimensions són perímetre: 3,15 m, DBH: 1,05 m. | 08030-223 | Passeig de Can Roldós | 41.5205700,2.3770800 | 448026 | 4596735 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42151 | Roure de can Xinxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-xinxa | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i estar en bon estat de conservació, el fet de localitzar-se dins d'una finca d'una empresa industrial i tenir una tanca metàl·lica a tocar, fa perdre atractiu visual a l'arbre i impedeix d'acostar-s'hi. | Roure cerrioide (Quercus x cerrioides) situat a l'interior d'una finca d'una empresa del polígon industrial la Baileta can Xinxa, concretament creix al marge dret del torrent Batalló, prop on el carrer A creua el torrent. És un arbre de grans dimensions, el tronc es ramifica en dues grans branques a uns 1,5 m de terra, i aquestes es van ramificant fins crear una gran capçada. Té unes dimensions de 3,55 m de perímetre i 1,32 m de DBH. | 08030-224 | Polígon Industrial La Baileta / Can Xinxa | 41.5340800,2.3628400 | 446849 | 4598244 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42151-foto-08030-224-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure de can Xinxa està inclòs al catàleg d'Arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local de la Generalitat de Catalunya (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local) | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
42153 | Finca de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Caldria controlar l'expansió de l'espècie autòctona invasiva Tradescantia fluminensis, que creix especialment al sector sud-est, sota l'ombra dels roures i alzines. | L'Arborètum de Catalunya acull una mostra de la majoria d'arbres autòctons de Catalunya i una bona representació dels arbusts, sumant unes 130 espècies diferents. Aquests arbres i arbustos es troben repartits en diferents ambients, de tal manera que hi ha un sector de terra baixa, un d'alzinar, un de bosc de ribera, un de fruiters, un de muntanya mitjana i, finalment, un de l'alta muntanya. | 08030-226 | Av. de la zona esportiva, 13 - 17 | 41.5299600,2.3589800 | 446523 | 4597789 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42153-foto-08030-226-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42154 | Palmera de la Calma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-la-calma | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | La palmera de la Calma es troba situada als jardins de la residència de la Calma, té una alçada de més de 14 metres i un perímetre d'uns 2,35 metres. Aquest exemplar és una palmera de Canàries (Pohoenix canariensis), que és semblant a la palmera de dàtils (Pohoenix dactylifera), però que es caracteritza per tenir les fulles de color verd viu, dividides (pinnades), amb els segments foliars disposats en dues fileres compactes, el pecíol és relativament curt i amb espines, i els fruits (dàtils) no són comestibles. Les palmeres de Canàries també es diferencien de les palmeres de dàtils ja que no tenen rebrots. | 08030-227 | Carrer de Can Campins, s/n | 41.5261900,2.3630500 | 446860 | 4597368 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42154-foto-08030-227-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42155 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Xiprers de Monterrey (Cupressus macrocarpa) situats al cementiri. Algun d'ells té unes dimensions notables, amb alçades compreses entre els 15 i 18 m i un perímetre de tronc d'uns 2,80 m. El xiprer de Monterrey és un arbre originari d'Amèrica del Nord, es caracteritza per tenir forma cònica, amb les fulles d'uns 2 mm de longitud i inflades a la punta, les pinyes són de color bru rogenc i brillants (el xiprer comú té les fulles d'1 mm i les pinyes són de color bru grisenc). | 08030-228 | Cementiri (Camí del Cementiri) | 41.5285100,2.3722600 | 447630 | 4597620 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
42156 | Plàtan de can Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-can-llorenc | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i que n'afecten la viabilitat, té clavats alguns claus per aguantar llums i lones. | Plàtan (Platanus x hispanica) situat als jardins de la masia de can Llorenç. Aquests jardins són utilitzats com a menjador d'un restaurant, de tal manera que el plàtan ofereix un ambient ombrívol i fresc. Té un perímetre de 2,86 m i un DBH de 0,92 m. | 08030-229 | C. Rafael Martínez Valls, 8-10 | 41.5253600,2.3672500 | 447209 | 4597273 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42156-foto-08030-229-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42157 | Pi gros de can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-roldos | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-ne la seva vitalitat, té clavats alguns ferros a la part superior del tronc. | Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a la plaça de can Roldós. Té la capçada cònica, sobre un tronc llarg i gruixut, que no es ramifica fins a la part superior. L'escorça és vermellosa i està clivellada longitudinalment formant plaques o escames. Les pinyes són grans, esfèriques, i en l'interior hi trobem els pinyons (que són comestibles). Dimensions: perímetre 3,76 m, DBH: 1,20 m. | 08030-230 | Carrer de Baix, s/n (Urb. Can Tolrà) | 41.5203900,2.3751900 | 447868 | 4596716 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42158 | Alzina d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dargentona | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i gaudir de bon estat de salut, la base i alguna de les branques estan foradades per insectes. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba. El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament. Una de les branques, que creix en un angle molt obert, creix per sobre del carrer de Catalunya. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-231 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5296300,2.3598700 | 446597 | 4597752 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42158-foto-08030-231-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42159 | Roures del Maresme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-maresme | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Conjunt de roures de gran port situats al centre de la finca de can Barba. Creixen just per sobre de la Bassa de les Granotes, de tal manera que generen una gran ombra sobre aquesta bassa i els seus entorns. | 08030-232 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300700,2.3579800 | 446440 | 4597802 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42159-foto-08030-232-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42160 | Alzina de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) situada a l'extrem sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia. El tronc es ramifica a uns dos metres de terra i en surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament formant una gran capçada molt densa. Dimensions: perímetre: 3,08 m, DBH: 0,98 m. | 08030-233 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5298400,2.3593600 | 446555 | 4597775 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42160-foto-08030-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42161 | Roure de Can Barba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-barba | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El roure de Cabrils és un arbre de notables dimensions que es troba situat al sud-est de la finca de can Barba, prop de l'era de la masia, i entre l'alzina de Natura i l'alzina d'Argentona. Tot i que ha estat identificat com a roure de canàries (Quercus canariensis), nosaltres creiem que es tracta més aviat d'un híbrid entre aquest i el roure martinenc (Quercus humilis), que, tot i tenir validesa taxonòmica incerta, s'ha anomenat Quercus x desmotricha. Les fulles són grosses i regularment dentades (com el roure de canàries) però amb pèls força abundants i amb algun lòbul foliar força profund (com el roure martinenc). Dimensions: perímetre: 3,23 m, DBH: 1,03 m. | 08030-234 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5297500,2.3596300 | 446577 | 4597765 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42161-foto-08030-234-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42162 | Roure de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-catalunya | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Roure africà (Quercus canariensis) de grans dimensions situat aproximadament al bell mig de la finca de can Barba, al sud est de la Bassa de les Granotes. Té un eix principal del qual en van sortint nombroses branques tot al voltant. Les fulles del roure africà són força grosses (6-18 cm) i fan que el sotabosc sigui molt ombrívol. Dimensions: perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m. | 08030-235 | Av. de la zona esportiva, 13-17 (finca de can Barba) | 41.5300200,2.3581700 | 446456 | 4597796 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42162-foto-08030-235-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure africà és una espècie de distribució molt rara als Països Catalans ja que necessita ambients frescals, temperats i de substrat silícic. Aquesta espècie té una distribució ibero-magribina.Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
42163 | Jardins de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-tolra | Algunes parts del jardí estan força abandonades | Jardí senyorial situat a la finca de can Tolrà. Ocupa una gran extensió i alberga una gran quantitat i varietat d'espècies arbòries i arbustives: alzines, palmeres, plàtans, cedres, nesprers, baladres, pitospor, ciques, llorers, teixos, i un llarg etcètera. També destaquen diferents elements constructius com fonts, basses o bancs. | 08030-236 | Urbanització Can Tolrà | 41.5250000,2.3720300 | 447608 | 4597230 | 08030 | Cabrils | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42163-foto-08030-236-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42164 | Jardins del Castell de can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-de-can-jaumar | Sense cuidar des de fa anys. | Aquests jardins estan situats al voltant de Castell de can Jaumà i estan formats per un bon nombre d'arbres de gran port de diverses espècies: eucaliptus, palmeres de canàries, xiprers, pins blancs, pins de canàries, cedres, etc. | 08030-237 | Castell de Can Jaumar | 41.5271300,2.3703800 | 447472 | 4597468 | 08030 | Cabrils | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42164-foto-08030-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42164-foto-08030-237-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42165 | Pi de l'avinguda de la Llobatera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-lavinguda-de-la-llobatera | <p>Pi blanc (Pinus halepensis) situat a l'avinguda de la Llobatera, aproximadament a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Cabrils amb la de can Mastruc. El pi blanc té una capçada cònica i relativament poc densa, l'escorça és de color gris clar (que pot semblar blanquinós quan li toca directament el sol). Les pinyes són fusiformes, còniques i allargades, amb les esquames planes, i estan unides al tronc mitjançant un peduncle corbat. Dimensions: perímetre: 2,43 m, DBH: 0,78 m.</p> | 08030-238 | Av. Llobatera cruïlla Camí del Coll del Port | 41.5289200,2.3619500 | 446770 | 4597671 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-foto-08030-238-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42165-41394-foto-08023-348-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||||
42166 | Xarxa fluvial de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-fluvial-de-la-riera-de-cabrils | Generalitat de Catalunya (1988). DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. | Les principals amenaces són la contaminació de les aigües, l'extracció d'aigua, l'obertura de pous il·legals i la urbanització de certs trams. | La conca de la riera de Cabrils està formada per un entramat de rieres i torrents que drenen els principals cims: turó de Montcabrer, turó de l'Infern, turó d'en Cirers, turó d'en Torres i turó d'en Banús. Aquest sistema, superficialment només porta aigua en èpoques de pluges, i permet que en èpoques de revingudes l'aigua es canalitzi cap a la riera de Cabrils i d'aquí al mar. L'aigua que circula per aquestes rieres i torrents, a banda de portar l'aigua al mar, també alimenta el freàtic de l'Aqüífer del Baix Maresme, aquest està contemplat dins l'annex 1 del DECRET 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner. | 08030-239 | Cabrils | 41.5293400,2.3612600 | 446713 | 4597718 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42166-foto-08030-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Els hàbitats fluvials són un dels més amenaçats del planeta i l'aigua és cada cop un recurs més escàs. La conservació de les rieres i torrents de la conca de la riera de Cabrils garantiria un correcte funcionament del sistema hídric en èpoques de revingudes, impedint problemes de riuades i revingudes, a banda que garantitza una correcta recàrrega dels aqüífers i, per tant, una reserva d'aigua per a ús agrícola o de reg. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
42168 | Castanyer d'Índies de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-dindies-de-cabrils | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Castanyer d´índies (Aesculus hippocastanum) situat als jardins de la finca del carrer Domènec Carles número 5, al costat de l'Ajuntament de Cabrils. Tot i no tenir un tronc massa gruixut (2,60 m de perímetre), la capçada té unes dimensions força notables i sobrepassa els 15 m d'alçada. | 08030-241 | Carrer Domènech Carles, 9 | 41.5264000,2.3671900 | 447205 | 4597388 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42168-foto-08030-241-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||||
42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
42170 | Vegetació de la Bassa de Can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-la-bassa-de-can-jaumar | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Aquestes comunitats d'algues són molt sensibles a la contaminació de les aigües i al dessecament, per tant s'hauria de vetllar perquè l'aigua hi arribi sempre i de qualitat. | Bassa situada als jardins de can Jaumar on hi creix una població molt important d'asparelles (Chara vulgaris) que són unes algues carofícies, també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també deu ser utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis. | 08030-243 | Castell de Can Jaumar (al darrera) | 41.5270900,2.3703000 | 447465 | 4597463 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42170-foto-08030-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42170-foto-08030-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). Aquest hàbitat és molt rar tant a nivell català com europeu, sempre ocupa petites extensions i a Catalunya es considera que té el màxim grau d'amenaça de desaparició.Té l'interès que aquestes poblacions d'asprelles retenen els sediments i n'eviten la resuspensió, produeixen oxigen al fons de les basses de tal manera que mantenen ben oxigenades les capes d'aigua profunda on arriba la llum, i també són utilitzades per alguns animals per a protegir-se dels depredadors i per a fer-hi la posta. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42173 | Fons Moja referit a Cabrils procedent de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-moja-referit-a-cabrils-procedent-de-la-biblioteca-de-catalunya | BENITO i MONCLÚS, Pere (1998). Catàleg de la documentació en pergamí de l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1998. Inèdit. BENITO i MONCLÚS, Pere (2001). Catàleg de la documentació en paper del fons del Marquesat de Moja de la Biblioteca de Catalunya referent als castells i jurisdiccions de Vilassar i Sant Vicenç. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, març de 2001. Inèdit. | XIII-XIX | 400 lligalls referents a l'antic Arxiu del Marquesat de Moja conservats a la Biblioteca de Catalunya que fan referència a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar, procedent de l'arxiu del Castell de Vilassar i que va formar part d'un intercanvi de documentació amb una institució valenciana. Foren localitzats per Pere Benito. | 08030-246 | C. Carme, 57 de Barcelona | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | D'aquest mateix fons, podem trobar documentació a Mataró, Argentona i a la Universitat de Barcelona | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||||
41973 | Escoles Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-tolra | VILARDELL, Alex (1988). Escoles Tolrà. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos; coberta de teules a quatre vessants, coronament amb balustrades. Balcó i balconades amb reixat de ferro forjat. Recinte clos amb una porta de ferro entre dos pilars amb l'enunciat 'Escuela Tolra'. Elevat sobre el conjunt de la població, d'estil eclèctic. | 08030-46 | C. Emília Carles, 1; cantonada c. Mestre Jambert | L'any 1881 Josep Tolrà i Avellà comprà el terreny de 501 m2 i l'any 1883 s'inaugura l'escola (nens i nenes) a càrrec de les Religioses Dominiques. Però la Sra. Marquesa Emília Carles i Tolrà volia una escola només per a nens i comprà dues cases i un terreny de 441m2. Construïda l'any 1904 a càrrec de la família Tolrà. | 41.5260300,2.3678600 | 447261 | 4597347 | 1904 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41973-foto-08030-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41973-foto-08030-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41973-foto-08030-46-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Emili Sala i Cortès | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
41965 | La Concòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-concordia | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. VILARDELL, Alex (1988). La Concòrdia. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XX | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta principal i dos grans finestrals. En el pis hi ha tres finestres amb balconades. El coronament de la façana és rectangular amb fals arc central. A l'interior de la planta baixa hi ha el bar i el teatre. Una escala exterior lateral permet pujar al primer pis. | 08030-38 | C. Torrent Roig, 5 | Seu de l'entitat Societat Mutual La Concòrida, fundada l'any 1891. Posteriorment s'ha transformat en un centre cultural i recreatiu amb teatre, cinema, conferències. Fou construït pel mestre de cases Joan Villà amb un cost de 9.400 ptes. Que foren finançades mitjançant accions de 50 ptes. I l'aportació del Sr. Carles Tolrà A partir dels anys 50 van agafar força el Grup de Teatre i la Secció Coral. L'any 1979 pateix una crisi per problemes de reglamentació d'edificis públics, ja que no es podia assumir els costos de remodelació. Les obres de remodelació de la 1ª fase es van inaugurar el 4 de juliol de 2004. Ara, l'entitat organitza el tradicional Festival de Música, sortides culturals, activitats de les seccions, etc. Edifici construït a principis del segle XX per la mutualitat i cooperativa 'La Concòrdia', creada a finals de segle XIX. | 41.5269700,2.3661000 | 447115 | 4597452 | 1917 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41965-foto-08030-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41965-foto-08030-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41965-foto-08030-38-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||
42001 | Can Bergai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergai | XIX | Edifici de planta rectangular, en el seu cos central consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos annex del que surt una torre de planta quadrada amb la coberta sustentada per pilars de maó vist a quatre vessants. A la dreta un cos d'alçada inferior amb la coberta plana. La façana està decorada amb esgrafiats que indiquen l'any d'execució de la reforma. | 08030-74 | C. de Catalunya, al costat de Can Barba. | 41.5292500,2.3595200 | 446568 | 4597710 | 1856 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42001-foto-08030-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42001-foto-08030-74-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ens van donar permís ni per fer fotos i les palmeres i la vegetació del davant no deixen prendre bones vistes. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
42013 | Torre Larramendi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-larramendi | XIX | Casa de planta quadrada, consta de planta baixa i pis i coberta plana amb coronament de balustrades. Obertures rectangulars amb les finestres de llibrets i motllures emmarcant l'obertura. Entorn anivellat donada la forta pendent del terreny. Una closa amb la porta de ferro envolta la casa i el jardí adjacent. | 08030-86 | Carrer del Castell, s/n | 41.5263000,2.3690900 | 447364 | 4597376 | 1899 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42013-foto-08030-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42013-foto-08030-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42013-foto-08030-86-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
42090 | Can Selma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-selma | XIX | Casa d'estiueig als quatre vents de finals del segle XIX o principis del XX. Situada en un lloc de fort desnivell salvat per un gran podi d'obra sota el qual hi ha garatge i magatzems. La casa és de planta rectangular amb un cos central transversal que sobresurt una mica de la façana i s'alça per sobre la coberta del primer cos. S'accedeix a l'entrada per una escalinata. Davant la façana un pati pavimentat, amb balustrada, cobreix el podi. Voltant terrassat i amb balustrada a cada terrassa. | 08030-163 | C. Pare Claret, 8 | 41.5236400,2.3657900 | 447086 | 4597083 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42090-foto-08030-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42090-foto-08030-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42090-foto-08030-163-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada amb lletres de ferro, es llegeix 'Cel i Mar'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
41971 | Castell de Can Jaumar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-can-jaumar | XX | No està cuidat i ha patit espoliacions. | Construcció dels anys 20 del segle XX imitant un suposat model de castell medieval amb tots els seus elements: torre, torricó, escut d'armes, matacà... El portal és de punt rodó adovellat, les finestres són geminades. Hi ha una capella en el lateral dret. La finestra situada damunt del portal té una gran llinda esculpida amb un escut al mig i dos lleons laterals. Hi ha un jardí 'romàntic' abandonat al costat. | 08030-44 | Carrer del Castell s/n | Antiga finca de Can Rafart. Construcció moderna, iniciada l'any 1923, per encàrrec de Manuel Jaumar de Bofarull. | 41.5269500,2.3702500 | 447461 | 4597448 | 1929 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41971-foto-08030-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41971-foto-08030-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41971-foto-08030-44-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera hi ha un pou, actualment tapat, però que havia tingut una arcada de ferro, d'estil romàntic. També hi ha una bassa que rep l'aigua de la Mina Bassa Canal i que, abans, aportava aigua a una font ornamental de la finca. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||
41981 | Cases del Passeig de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passeig-de-les-palmeres | XIX | Conjunt format per dues casetes de planta baixa, situades simètricament una al costat de l'altra. Entre mig hi passa el camí (Passeig de les Palmeres). Entrada formada per dos pilars de secció quadrada, enrajolats amb rajoles de colors i una porta de ferro, pintada de diversos colors (groc, vermell, verd, blau...) amb motius geomètrics i florals El camí és de terra i a banda i banda hi ha dues fileres de palmeres. Les cases són de planta quadrada i d'un sol pis. La coberta és de teules a quatre vessants i els careners són de teules vidrades. | 08030-54 | Passeig de les Palmeres, 1 i 2 | Eren les cases dels xofers de Can Tolrà. | 41.5230800,2.3694200 | 447389 | 4597018 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41981-foto-08030-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41981-foto-08030-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41981-foto-08030-54-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
41983 | Mas Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-maria | XX | Masia molt reformada a mitjans del segle XX , seguint un estil historicista imitant les formes de les masies clàssiques. A la part posterior hi havia la masoveria i dues grans basses rectangulars. La masia consta de planta baixa, pis i golfes; la coberta és de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està format per tres cossos perpendiculars a la façana i un pòrtic afegit a la dreta, amb arcades. A la façana lateral esquerra se li afegeix una torre de planta quadrada. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teules a quatre vessants. El portal rodó adovellat, les dues finestres superiors d'arc conopial i les reixes de ferro forjat a les finestres de la planta baixa són els elements més destacats. Damunt mateix del portal hi ha una balconada de ferro. L'obertura de les golfes és de galeria catalana. Els angles de les façanes estan reforçats amb pedres escairades. La part dreta es troba fonamentada damunt un podi amb contraforts laterals per aplanar el terreny. Al darrera té cossos afegits. | 08030-56 | C. Mas Maria, s/n | L'edifici actual, que imita una masia clàssica d'estil català és una obra de mitjans de segle XX, cap a 1940 o 1945. Abans hi havia una casa modernista que fou enderrocada per construir-hi aquest nou edifici. El nom antic pel que era coneguda la finca era Can Govern. Actualment el Mas Maria és la seu de l'escola municipal. | 41.5249600,2.3638800 | 446928 | 4597231 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41983-foto-08030-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41983-foto-08030-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41983-foto-08030-56-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La manufactura de tots els elements és molt moderna. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
42011 | Casa Rosada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rosada | XIX | Casa de planta poligonal, de planta baixa amb coberta de teules a quatre vessants. Destaca un pòrtic amb columnes clàssiques neo jòniques. La casa està suportada per un podi de pedra. Una escalinata ens condueix fins el pòrtic amb les baranes de balustrada. Envoltada de jardí. | 08030-84 | Carrer de Can Papaloli, 3 | 41.5296900,2.3682300 | 447295 | 4597753 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42011-foto-08030-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42011-foto-08030-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42011-foto-08030-84-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix amb aquest nom per la pintura de les façanes. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||||||
42016 | Can Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pons | XIX | Masia transformada l'any 1899, convertint-la en un casal d'estil historicista, neogotitzant. Planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de tres cossos originals als que se'ls ha afegit dos cossos més, un a cada banda, amb la coberta a una vessant. La façana actual té un coronament esglaonat, amb un rellotge de sol de pedra, centrat, on s'hi llegeix 'Només compto les hores serenes'. Destaca una finestra geminada i dues coronel·les. També destaquen alguns elements de forja (reixats i estructures de coberta) | 08030-89 | C. Dels Quatre Camins, 12 | Des de 1998 és un centre sanitari dedicat als trastorns alimentaris. Els antics propietaris eren els germans Jaume i Miquel Pons. | 41.5280300,2.3659200 | 447101 | 4597570 | 1899 | 08030 | Cabrils | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42016-foto-08030-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42016-foto-08030-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42016-foto-08030-89-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||
42022 | Orgue | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue | <p>No consta (2000). Segona fase de restauració de l'orgue de l'Església. Fem Cabrils, núm. 3, tercer trimestre de 2000, pàg. 3.</p> | XIX | Cal reparar aspectes de mecànica, vent i afinació. | <p>Orgue històric d'estil romàntic amb característiques d'orgue català. Caixa d'estil neogòtic, façana principal amb 25 primers tubs del flautat 8', dividits en cinc castells de cinc. En el segon teclat hi ha tres jocs de llengüetes (trompeta, corn anglès i veu humana). Pedal complet amb tres jocs de pedal que permeten interpretar la música des de Bach en endavant. Tot i haver estat restaurat en diverses fases, arrossega certs problemes que no s'han resolt. Els tubs són d'estany de bona qualitat, amb un bon percentatge d'aleació.</p> | 08030-95 | Església de la Santa Creu | <p>Es desconeix l'organer, podria tractar-se de Gaietà Vilardebó, algun deixeble seu o un coetani. El va portar l'any 1874 el Marquès de Castellar de l'església de Castellar del Vallès. Segurament allí estava col·locat de través en el cor o en un altre lloc perquè a Cabrils s'afegiren uns tubs d'atrezzo en el lateral que queda visible des de l'església.</p> | 41.5257900,2.3680900 | 447280 | 4597320 | 1874 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42022-foto-08030-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42022-foto-08030-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42022-foto-08030-95-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quan visitàvem l'orgue ens vam trobar amb el pare Ramon Oranies, monjo organista de Montserrat, que ens va facilitar dades per aquesta fitxa. | 116|98 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | ||||||
42138 | Can Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cots | XIX | Xalet aïllat, als quatre vents, situat al costat del Carrer del Castell, però d'esquena a aquest. Consta de planta baixa, pis i golfes. És un edifici d'estiueig de dos cossos de planta rectangular fent un angle de 90 graus. Destaca l'obra de maó vist. Jardí per tres dels quatre costats de l'edifici. La vegetació del pati fa difícil l'observació de l'edifici des del carrer. | 08030-211 | Carrer del Castell, davant Hostal de la Plaça i al costat de Can Vega. | 41.5259000,2.3688900 | 447347 | 4597332 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42138-foto-08030-211-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42067 | Barraca del Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-mina | XVIII | Barraca de vinya de planta rectangular amb la volta rebaixada de maó pla. Conserva a l'interior les canalitzacions de recollida d'aigua de pluja i el dipòsit de destí. | 08030-140 | Camí de la Mina, davant el número 4 | 41.5206700,2.3874600 | 448892 | 4596740 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 | |||||||||||
42068 | Barraca de Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gras | XVII-XVIII | S'està deteriorant per l'abandó i la pràctica de trial. | Barraca de vinya o de pagès amb la planta en forma de 'L' capgirada i amb el tram curt cap a l'esquerra que s'endinsa en un marge del camí. El tram d'entrada fa 3'60 m, el braç perpendicular fa 2'70 m i l'amplada màxima és d'1'25 m. La coberta està feta de dues fileres de grans pedres recolzades unes amb les altres, formant una secció triangular. Les parets estan fetes amb grans pedres granítiques, algunes ben escairades, fins i tot hi ha una pica reaprofitada. | 08030-141 | Carrer de Cal Gras, al final del carrer quan ja no està asfaltat a mà dreta. | Malgrat semblar una possible barraca de vinya, també podria tractar-se de la barraca dels picapedrers que van fer la masia de Cal Gras, en el segle XVIII. La pedrera està al costat i la qualitat de la pedra tallada està per sobre de les barraques de vinyes de la rodalia. | 41.5338100,2.3582700 | 446467 | 4598217 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una barraca molt interessant morfològicament que caldria recuperar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml