Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41931 | Carretera de Vilassar de Mar - Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-vilassar-de-mar-cabrils | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 154, apartat 162. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró, pp. 67 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques, dins Memòria de l'U.D.A.H.U.B. Barcelona, pp 9-11. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït | Necròpoli amb una dotzena d'enterraments en tegula, que segons la bibliografia s'estenia fins a la carretera de Vilassar a Cabrils i que fou destruïda per les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 08030-4 | Km 2 de la Ctra. Bv-5022 | Les restes foren destruïdes durant les obres de l'Autopista C-32 (antiga A-19). | 41.5134700,2.3804600 | 448302 | 4595945 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41931-foto-08030-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Impossible de localitzar el lloc exacte; ni Marià Ribas ni la Carta Arqueològica ens diuen si és la banda dreta o esquerra de la Ctra. de Vilassar de Mar a Cabrils. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41944 | Vil·la del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-del-veinat-del-sant-crist | BONAMUSA, J. (1972). Descoberta de noves vil·les romanes a la comarca del Maresme. Cingles, núm. 11, pàg. 8. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CLARIANA i ROIG, Joan Francesc (2002). La vil·la romana del Sant Crist (El Maresme): interpretació i estudi dels materials recuperats en el curs de la seva destrucció. Laietania núm. 13. Museu de Mataró, pp. 107-157. MIRÓ, J. (1983). La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi. Laietània, núm. 2-3. Museu Comarcal del Maresme - Mataró; pàg. 230. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Layetana; dins de Methodes classiques et methodes formelles dans l'etude des amphores, núm. 116-117. Roma (Col. De l'Ecole Française de Rome, 32); pàg. 64. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 -172. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 67 i 68 i 132. RIBAS, Marià (1976). Les inevitables destruccions arqueològiques; dins Memòria de l'ADAHUB. Barcelona, pp. 9-17. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Destruït. | Vil·la d'època romana que segons Prevosti (1981) tenia 100 m d'extensió. Es van descobrir paviments d'opus signinum, tessellatum i sectile. Parets orientades S-SE a N-NO; tallades per una paret en sentit SO-NE, d'1,25 m d'amplada. Les habitacions 1 a 7 es veien a ran de paviment. Les habitacions 9, 10 i 11 estaven arrasades fins els fonaments. L'habitació núm. 4 tenia un paviment d'opus signinum. Enmig hi havia un àmbit rectangular emmarcat amb pedres desiguals retocades, ben escairades, semblaven aprofitades d'una obra anterior. L'autora no creu que fos un impluvium. La núm. 8 sembla ser un pati on s'observava uns 9 metres d'una conducció feta de rajoleria i recoberta de morter. Això s'interpreta com l'existència d'unes termes properes, possiblement a l'habitació 15, que te una exedra semicircular en un dels seus extrems. L'habitació 16 conservava restes de pintura blanca i vermella i s'interpreta com el possible apoditerium. L'habitació 17 estava pavimentada amb opus sectile: terra cuita, pissarra i marbre blanc formant un marc de dues filades amb una quadrícula en diagonal al centre. Les habitacions 12 i 13 tenien opus signinum. L'habitació 14 donava a un pati a través d'un pòrtic de 4 columnes de pedra granítica. Al davant hi havia un graó de pedres retocades. La núm. 18 tenia el terra de toves col·locades sobre un gruix de morter que reposava damunt el sauló anivellat. Les parets encara conservaven restes de pintura vermella, verda ocre, negra i blau clar. A 62 m de distància, en direcció S-SO, Ribas detectà més restes de parets i paviments d'opus signinum. Dels materials ceràmics descrits en destaquen la campaniana, sigil·lata aretina, marmorata, sud-gàl·lica, hispànica, llànties, grisa emporitana, parets fines, una vora de morter amb la inscripció Q.V.I.E, àmfora (Pascual 1 amb la marca P.T.E), un pic de ferro, claus, fíbula de bronze, peces de marbre, vidres, ossos, petxines, cargols de mar i ostres. | 08030-17 | Veïnat del Sant Crist | Jaciment conegut des de 1947 i destruït l'any 1968 per la construcció de la C-32 (antiga A-19) | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41944-foto-08030-17-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41945 | Necròpolis del veïnat del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-veinat-del-sant-crist | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | III-VdC | Destruït. | Necròpolis romana a uns 17 m al nord de les restes de la Vil·la del Sant Crist. Es van dibuixar sis tombes de teules, orientades E-O. | 08030-18 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41945-foto-08030-18-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41948 | Forn de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-carbonell | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 158 - 172. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-XVdC | Destruït. | Segons M. Ribas (1952, en un marge molt proper a la necròpolis, a uns 22 m de la vil·la en direcció NE, observà u forn romà al voltant del qual hi havia abundants fragments de ceràmica comuna romana, àmfores, algunes amb la marca de terrisser P.T.E. Feia 4,2 m d'amplada i una profunditat indeterminada per la destrucció parcial que havia patit. Estava cobert per dues voltes de mig punt reforçades per una tercera volta que es sobreposava. L'espai quedava dividit en dues galeries de 1,25 m d'amplada i 1,6 m d'alçada. L'obra era de maçoneria i rajoles. La cambra de cocció tenia les parets recobertes de totxos d'uns 8 cm de gruix. La graella conservava els forats per l'aire calent. Les parets externes del forn feien 60 cm de gruix. M. Prevosti (1981) diu que van aparèixer dues marques sobre àmfora, la ja coneguda de M. Ribas i O.A | 08030-21 | Veïnat del Sant Crist | 41.5155400,2.3824600 | 448471 | 4596174 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41948-foto-08030-21-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la Carta Arqueològica s'indiquen les mateixes coordenades per les fitxes 17, 18 i 21. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41956 | Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitja-del-cami-del-mig-torrent-del-sant-crist | BASSOLS, Imma (1996) Projecte d'intervenció arqueològica. Servei d'Arqueologia de Catalunya. Inèdit. BASSOLS et alií (1997) Darreres descobertes arqueològiques a Cabrils. Ca l'Arrà. Museu Municipal de Cabrils, núm. 3. Cabrils. BASSOLS, Imma et alií. (1998): Una sitja dels inicis de l'edat del bronze al Camí del Mig (Cabrils), a XIV Sessió d'Estudis Mataronis (1997). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pp. 7 - 24. BASSOLS, Imma et alií (2001). Una sitja del Bronze inicial a Cabrils (El Maresme, Barcelona), a XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 2000. FREIXA , M. (2000). Sitja del Camí del Mig - Torrent del Sant Crist. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | 2000-1500a | Destruït. | Sitja del Bronze Antic trobada casualment i excavada d'urgència davant l'imminent remoció de terrenys per construir el polígon industrial Els Garrofers, entre Cabrils i Vilassar de Mar. El diàmetre màxim de la base era de 1,48 m; la part superior feia 1,08 m i l'alçada conservada era de 0,82 m. D'entre el material exhumat destaquen 845 fragments de ceràmica, elements lítics, fauna, carons vegetals, malacologia, tovots i un crani humà. L'estudi d'aquest crani ha permès determinar que es tractava d'un individu adult molt jove (menys de 25 i potser 20 anys), de sexe femení o home poc robust. L'estudi de la fauna ens dona una sèrie d'espècies domèstiques: sobretot bovins, però també súids i oviaprins. | 08030-29 | Camí del Mig - Polígon industrial | Descobert pel membres del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac, l'any 1995. Excavat durant el mes de maig de 1996 per Imma Bassols. | 41.5155400,2.3871900 | 448865 | 4596171 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41956-foto-08030-29-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de la Carta Arqueològica dona una cronologia de Bronze Final, però Bassols (1997), que n'és l'excavadora, el situa en el Bronze Antic. Altres arqueòlegs consultats per nosaltres reafirmen la cronologia del Bronze Antic. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42032 | Camí de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mataro | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | Perilla per estar envoltat de finques. | Petita llenca de terreny erm, amb alguns garrofers i magraners, envoltat de cases. No és pla, sinó que s'aixeca en direcció al Sant Crist i fa pendent cap a la C-32, que es troba just per sota. Aquest jaciment es va localitzar com a resultat d'un projecte de recerca dirigit per Ramon Coll, Ramon Jàrrega i Marta Prevosti, consistent en prospecta la zona del Montcabrer. El projecte abastava els termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils i es va desenvolupar durant tres anys. El material documentat fou: Ceràmica atribuïble a l'Edat del Bronze: un minúscul fragment de vora amb una impressió digital sobre el llavi, un fragment de vora de tenalla gran, un fragment de vora de tenalla mitjana, quatre suspensions horitzontals, un fragment de fons pla, un fragment de paret decorada mitjançant un cordó amb impressions i 46 fragments informes, quatre dels quals presenten espatulat en la paret externa Ceràmica ibèrica comuna: un fragment de paret amb arrencament de nansa, i 8 fragments sense forma. Àmfora romana laietana: un fragment de paret carenada (Dr. 1 o Dr. 2-4?), i 3 més sense forma. Àmfora romana indeterminada: un fragment de paret Material constructiu: un fragment de vora de tegula, i 15 fragments plans. Ceràmica vidrada moderna: una vora i dos fragments de fons Ceràmica de cronologia indeterminada: un fragment de vora i 6 fragments de paret No cal dir que l'element més interessant és la concentració de material prehistòric evidenciat enfront del núm. 22 del Camí de Mataró, indicatiu de les restes d'un possible assentament datable en el bronze inicial-mig. Aquesta troballa presenta similituds amb els propers jaciments de Can Bardina (Cabrera de Mar) i la sitja del Camí del Mig, també de Cabrils. També s'hi troben en superfície alguns materials iberoromans, que poden haver estat arrossegats des d'àrees més enlairades, i que no tenen a priori res a veure amb les evidències històriques anteriors. | 08030-105 | Camí de Mataró (davant el núm. 22) | Jaciment descobert per l'equip del projecte de prospeccions (veure bibliografia). | 41.5156600,2.3826000 | 448482 | 4596187 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només es van explorar els talls producte de l'obertura dels carrers moderns, on no s'ha localitzat cap construcció antiga. Els materials arqueològics es van trobar especialment en un sector de tall, que es troba justament davant del núm. 22 del Camí de Mataró, on s'observa la presència de material fet a mà sense rodar, tot en un estrat, que els autors del treball li atribueixen una cronologia del bronze inicial-mig. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41962 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell-1 | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Carbonell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XVIII | Masia del grup III de Bonet-Garí, tipus basilical. Consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teulada a doble vessant amb un cos al mig que sobresurt. Conservació dels esgrafiats amb els dos tons arrebossats , el de la sorra i el de la calç; dels resseguits de les obertures de pedra granítica del gravat i els carreus cantoners ben tallats. Façana principal amb portal rodó adovellat; dues finestres a la planta baixa amb reixa, tres finestres a la planta pis i una finestra a les golfes. Les finestres de la planta pis tenen els ampits els muntants i les llindes amb carreus ben escairats de pedra granítica. La finestra de les golfes no té l'ampit de pedra. També hi ha un rellotge de sol esgrafiat amb la llegenda: 'Damnas hores' i la data de 1749; un fanal damunt el portal i una rajola amb la inscripció 'Província de Barcelona Partido judicial de Mataró. Termino municipal de Cabrils. Caserío el Sant Crist'. | 08030-35 | Barri del Sant Crist | El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom. Però els Carbonell la van vendre l'any 1988 a la família Comas - Castanyeira, que l'han de restaurar seguint criteris de valorització d'elements originals. Ara la casa està en venda | 41.5159600,2.3842200 | 448618 | 4596219 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41962-foto-08030-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41962-foto-08030-35-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'actual propietària ens diu que hi ha un hipogeu de tres trams en ziga zaga que acaba en una sala de planta circular amb una bancada al seu voltant.Té una bassa i un pou d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42026 | Barri del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-sant-crist | VILARDELL, Alex (1988). Barri del Sant Crist. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | X-XVIII | Antic barri constituït per l'ermita de Sant Cristòfol i les cases de Can Carbonell, Can Vives i Cal Amat. Una mica més separada hi ha Can Vehils. Aquesta darrera i Can Amat tenien sengles torres de defensa. | 08030-99 | Barri del Sant Crist, al sud de la població | Quant l'any 1821 es constitueix el nou municipi de Cabrils es formarà a partir dels nuclis de la Santa Creu i de Sant Cristòfol. D'aquest darrer punt se'n tenen referències ben antigues amb les troballes descobertes arrel de la construcció de l'autopista. Tot l'indret de la capella i els seus voltants té una llarga tradició d'establiments des d'època romana: vil·la, Via Augusta, enterraments, etc. A l'Edat Mitja pertanyia inicialment al terme del Castell de Sant Vicenç o de Burriac ai la parròquia de Sant Genis de Vilassar. El document més antic que cita Sant Cristòfol és del 3 d'agost de 1037. Ramon i la seva dona Cusca van revendre un alou amb casa i terres, situat a prop de l'església de Sant Feliu de Cabrera que termejava amb Sant Cristòfol: '... Qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis ...'. Es tracta d'un pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona. No es tornen a tenir notícies documentals fins els segles XIV i XV; a partir de 1332 on consten deixes per a ornaments, per a celebracions de misses o per al culte. Consta que a l'any 1395 hi havia un servent o donant anomenat Pelegrí Catà. En una visita pastoral de l'any 1508 es fa referència a l'estat d'abandonament i ruïna. L'any 1511 ja s'havia restaurat i en aquest moment ja figuren els masos de Can Vives i Ca n'Amat. El 9 de juliol de 'any 1665, vigília de Sant Cristòfol, s'hi fundà la celebració d'unes completes. L'any 1712, el papa Climent XI, concedí una indulgència plenària per als que la visitessin el dia del patró. Quan es creà la nova parròquia de la Santa Creu de Cabrils (1778) li fou adscrita aquesta capella. L'edifici havia patit diverses transformacions; però arrel d'un estudi de Marià Ribas (1932) que el valoritzava, es va crear a l'any 1949 una Junta de Restauració que, amb el suport de l'Ajuntament de Mataró i la Diputació provincial de Barcelona, va iniciar una restauració global per recuperar l'estil originari de la capella. En aquesta restauració es va incloure unes excavacions arqueològiques dirigides per Marià Ribas (veure fitxa núm.15 ) en les que es van detectar materials ceràmics romans que Ribas relaciona amb el portal antic de l'església i amb la columneta de marbre de la finestra geminada de la façana. Durant les obres, es van documentar les primeres reformes de l'edifici en el segle XIII, quan es va tapiar-la finestra de l'arc ultrapassat del final del presbiteri, i va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta de la qual van trobar algunes restes. D'aquesta època també data el portal de punt rodó i els dos contraforts laterals. En el s. XIII es va tapiar la finestra del mur lateral de l'absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l'hipogeu. Una segona reforma la trobem en el segle XVI, amb un nou arrebossat a les parets i a les voltes, es va tapiar la fornícula de l'absis i es construeix un retaule de fusta amb plafons pintats fet per Antoni Coll de Mataró entre els anys 1552 i 1558. Una tercera reforma fou la del segle XVIII: nou arrebossat i obertura de les finestres de la façana principal. El 10 de juliol de 1953 s'inaugurà la finalització de la restauració i fou beneïda. | 41.5161200,2.3842700 | 448622 | 4596237 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42026-foto-08030-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42026-foto-08030-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42026-foto-08030-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coordenades centrals (veure mapa). | 94|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41942 | Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofor | Anònim (1929). L'ermita de Sant Cristòfol de Cabrils. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 26, pàg. 2. ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GINESTA, S. (1968). El Maresme. Barcelona; pp. 29-30. GRUP DE RECERCA D'ARQUEOLOGIA SUBTERRÀNIA DEL MUSEU DE MATARÓ (1981). L'enigma de Sant Cristòfol de Cabrils (El Maresme). Memòria d'activitats de la SAMM. Mataró. Inèdit, pp 20-23. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac del Diari de Mataró. Mataró. RIBAS, Marià (1932). La necròpolis de Vilassar de Mar. La Paraula Cristiana, núm. 4. Barcelona, pàg. 324. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 86 i 87. RIBAS, Marià i FERRER, Ll. (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Mataró. RIBAS, Marià (1963). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme I. Mataró; pp 10-13. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 30. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. VILALTA, J. (1984). La capella pre-romànica de ant Cristòfor de Cabrils. La Clau, núm. 18, Vilassar de Mar, pàg. 13 | I-IXdC | En el subsòl. | A la capella pre-romànica dedicada a Sant Cristòfol, sota el paviment durant uns treballs de restauració, es van trobar fragments de ceràmica, d'àmfores, de tegulae, ceràmica romana sigil·lata, dolia, fragments de paviments, alguns carreus, un d'ells amb motllura. Segons Ribas, la columneta central de la finestra, amb arcs de ferradura, que hi ha a la façana sud-oest, és d'època romana. És de marbre blanc, amb collarí en relleu a la part més alta. Segons els autors de la Carta Arqueològica (1987) és probable que aquest jaciment estigui relacionat amb el de Can Amat, la Vil·la del Sant Crist, la necròpolis del veïnat del Sant Crist, el forn de Can Carbonell i Can Vehils. Aquest fet es refermaria amb l'existència d'una via romana ( brancal de la Via Augusta). | 08030-15 | Veïnat Sant Crist | L'any 1953 es van realitzar obres de restauració de l'edifici de la capella de Sant Cristòfor i excavacions en els seus voltants dirigides per Marià Ribas i Bertran. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41942-foto-08030-15-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la fitxa de la Carta Arqueològica denomina aquest jaciment com a capella de Sant Cristòfor, nosaltres hem separat les troballes del subsòl amb el què és l'edifici, que te una altra fitxa individualitzada. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41957 | Capella de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-cristofol | BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX - X. Edicions 62. Barcelona. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (1992). Sant Cristòfol de Cabrils. Catalunya Romànica, vol. XX, El Barcelonès, El Baix Llobregat i El Maresme. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 483-485. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim (2001). L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme. La Comarcal. Argentona. PREVOSTI, Marta (1982). Sobre l'església pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. 'Muntanya', núm. 79, Barcelona maig, pp.38-40. RIBAS, Marià (1932). Una església mossàrab al Maresme. Almanac. Diari de Mataró. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Premi Iluro 24. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1988). Els orígens de Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana, 2ª edició (1ª edició de 1964). Mataró. RIBAS, Marià i FERRER, Lluís (1960). La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils. Ed. Obra de Sant Francesc I. Mataró. RIBAS, Marià i FERRER Lluís (1963). Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Ed. Obra de Sant Francesc II. Mataró. VILARDELL, Alex (1988). Capella de Sant Cristòfol. Invetari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | X -XIIIdC. | Restaurada l'any 1953. | Ermita rural dedicada a Sant Cristòfol d'una sola nau de planta rectangular (8,80 x 2,95 m). Absis, orientat a l'Est, de planta quadrada (2,75 x 2,47 m) unit per un arc triomfal en forma ultrapassada (2,40 m. de llum), parcialment destruït per unes reformes del segle XVIII. Volta massissa de pedra i calç, per sobre la coberta de teules de doble vessant. A la volta es conserven les empremtes de l'encanyissat de la cintra. A la coberta, a l'alçada de l'arc triomfal, hi ha un campanar per a una campana, compost per dos pilars quadrats i una petita teulada de dos vessants. A la paret de migdia, s'hi va trobar una porta primitiva d'ingrés que estava amagada per arrebossats posteriors. Té els muntants de pedra ben escairats i desiguals. La porta es tancava amb una tanca gruixuda de fusta corredissa que s'amagava a la paret. A la façana de ponent, hi ha un portal de punt rodó, que es pot datar en el segle XIII. Hi ha un hipogeu que comunica amb la masia de Can Vives. A la paret frontal de l'absis hi ha una finestra de volta ultrapassada que havia estat tapiada. Una segona finestra es troba a la paret lateral de l'absis. A la façana principal hi ha una finestra geminada, amb una columneta central de marbre. Segons Barral (1981), la presència d'aquesta finestra demostra que la capella no és molt anterior a 1037, data del primer document. El paviment actual és de lloses de pedra extretes de l'església de Santa Maria de Mataró i es va posar l'any 1953 per substituir l'anterior paviment format per rajoles de terrisser, possiblement del segle XVIII. A l'extrem oposat de l'absis hi ha una pica d'aigua beneita. Està feta de pedra granítica i hi ha esculpida una cara d'home amb barba. Sobre la façana i ha una creu de granit esculturada que va aparèixer in situ durant les obres de reforma de l'any 1953. No es coneix la seva cronologia, si era original de la capella o posterior. | 08030-30 | Barri del Sant Crist | Tot l'indret de la capella i els seus voltants té una llarga tradició d'establiments des d'època romana: vil·la, Via Augusta, enterraments, etc. A l'Edat Mitja pertanyia inicialment al terme del Castell de Sant Vicenç o de Burriac i a la parròquia de Sant Genis de Vilassar. El document més antic que cita Sant Cristòfol és del 3 d'agost de 1037. Ramon i la seva dona Cusca van revendre un alou amb casa i terres, situat a prop de l'església de Sant Feliu de Cabrera que termejava amb Sant Cristòfol: '... Qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis ...'. Es tracta d'un pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona. No es tornen a tenir notícies documentals fins els segles XIV i XV; a partir de 1332 on consten deixes per a ornaments, per a celebracions de misses o per al culte. Consta que a l'any 1395 hi havia un servent o donant anomenat Pelegrí Catà. En una visita pastoral de l'any 1508 es fa referència a l'estat d'abandonament i ruïna. L'any 1511 ja s'havia restaurat i en aquest moment ja figuren els masos de Can Vives Ca n'Amat. El 9 de juliol de 'any 1665, vigília de Sant Cristòfol, s'hi fundà la celebració d'unes completes. L'any 1712, el papa Climent XI, concedí una indulgència plenària per als que la visitessin el dia del patró. Quan es creà la nova parròquia de la Santa Creu de Cabrils (1778) li fou adscrita aquesta capella. L'edifici havia patit diverses transformacions; però arrel d'un estudi de Marià Ribas (1932) que el valoritzava, es va crear a l'any 1949 una Junta de Restauració que, amb el suport de l'Ajuntament de Mataró i la Diputació provincial de Barcelona, va iniciar una restauració global per recuperar l'estil originari de la capella. En aquesta restauració es va incloure unes excavacions arqueològiques dirigides per Marià Ribas (veure fitxa núm.15 ) en les que es van detectar materials ceràmics romans que Ribas relaciona amb el portal antic de l'església i amb la columneta de marbre de la finestra geminada de la façana. Durant les obres, es van documentar les primeres reformes de l'edifici en el segle XIII, quan es va tapiar-la finestra de l'arc ultrapassat del final del presbiteri, i va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta de la qual van trobar algunes restes. D'aquesta època també data el portal de punt rodó i els dos contraforts laterals. En el s. XIII es va tapiar la finestra del mur lateral de l'absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l'hipogeu. Una segona reforma la trobem en el segle XVI, amb un nou arrebossat a les parets i a les voltes, es va tapiar la fornícula de l'absis i es construeix un retaule de fusta amb plafons pintats fet per Antoni Coll de Mataró entre els anys 1552 i 1558. Una tercera reforma fou la del segle XVIII: nou arrebossat i obertura de les finestres de la façana principal. El 10 de juliol de 1953 s'inaugurà la finalització de la restauració i fou beneïda. | 41.5161600,2.3843900 | 448632 | 4596241 | 08030 | Cabrils | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41957-foto-08030-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41957-foto-08030-30-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41961 | Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vives-0 | BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Vives. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVI-XVII | Masia del tipus basilical consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta de teulada a doble vessant amb un cos al mig que sobresurt. Portal de punt rodó adovellat a la façana principal. En el primer pis i a les golfes, les finestres tenen els muntants, els ampits i les llindes de pedra granítica ben escairada. És de tres cossos perpendiculars a la façana, però s'ha afegit un cos a l'esquerra, integrat amb els altres i un a la dreta amb terrat pla. Té una comunicació subterrània amb la capella de Sant Cristòfol. | 08030-34 | Barri del Sant Crist | El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom. | 41.5162000,2.3841000 | 448608 | 4596246 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41961-foto-08030-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41961-foto-08030-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es diu que els terrenys d'aquesta finca probablement arribaven a la costa.Pou d'abastiment d'aigua. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41943 | Jaciment de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-amat | ALBERT, E. (1973). D'Iluro a Mataró. El Maresme del segle V al segle XIII. Mataró; pàg. 24. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MARTIN JULÀ, A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31, pàg. 15. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 156 i 157. RIBAS, Marià (1948). Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana. MUSEUM. Mataró, pàg. 109. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 85 - 87 i 93 RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pp. 171-173. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró; pp 131-133 i 173. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Les troballes antigues estan destruïdes, però n'hi poden haver més. | Segons les notícies que dóna Marta Prevosti (1981) es tracta d'una vil·la romana amb diferents moments ocupacionals. També es van trobar tombes de teules de secció triangular i una conducció d'aigua feta de pedra, morter de calç i coberta de teules que es va poder seguir durant uns 50 m fins davant de Ca l'Amat. Les restes de parets trobades delimitarien 11 habitacions, col·locades en tres rengledes seguides, tres conservaven el paviment d'opus signinum. Una de les habitacions (3,3 x 4,5 m) tenia hipocaust, del qual es conservaven 19 suspensurae i el terra inferior pavimentat amb rajoles. En una altra feixa, va aparèixer el que s'interpreta com un dipòsit de planta rectangular de 2,75 x 1,75 x 0,45 m recobert d'opus signinum. | 08030-16 | Veïnat del Sant Crist | 41.5162300,2.3841000 | 448608 | 4596249 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41943-foto-08030-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat l'espectacularitat de les troballes, no hem pogut veure ni dibuixos ni fotos ni materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41959 | Torre de Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Torre de Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XIV-XVI | <p>Aquesta torre, separada de la casa, però unida per un pas elevat, té tres plantes cobertes amb voltes i el terrat emmerletat. La porta era a l'alçada del pis, però avui té un pont de comunicació. Al damunt seu hi ha un matacà. Actualment, la planta baixa té una porta que no havia existit en la primera època. Es conserven espitlleres i dos finestrals gòtics a la segona i tercera planta. L'interior podria haver tingut diferents serveis, per a les necessitats inherents al seu ús de defensa.</p> | 08030-32 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5163600,2.3842300 | 448619 | 4596264 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41959-foto-08030-32-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||
| 42041 | Crist del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mujal | XVIII | Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat. | 08030-114 | Camí del Mig / Camí de la Mina | S'han trobat documents de l'any 1777 que parlen d'una creu en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i la fer extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. S'hi vol institucionalitzar un aplec anual el següent dissabte després del 3 de maig; però de moment no ha arrelat prou. Finalment, el 8 de maig de 2005 es va inaugurar la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. | 41.5163800,2.3918500 | 449255 | 4596261 | 1788 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42041-foto-08030-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42041-foto-08030-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La llinda de la porta antiga portava la data de 1788. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41958 | Can Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-amat | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc - Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XVI | <p>Conjunt format per una masia del grup I de Bonet Garí (1981) i una torre de defensa unida a la masia per un pas elevat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes Coberta de teules paral·lela a la façana principal. Façana principal amb el portal dovellat i finestres gòtiques, que Bonet-Garí situa en el segle XIV. Les dues finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. L'estructura interna de la casa és de tres cossos perpendiculars a la façana i dos més per al celler, paral·lels, units amb arcs de pedra picada. Al costat dret hi ha dos cossos més dedicats antigament als estables. La torre està descrita a la fitxa núm. 32.</p> | 08030-31 | Camí del Sant Crist - Barri del Sant Crist | <p>La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.</p> | 41.5165600,2.3843000 | 448625 | 4596286 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41958-foto-08030-31-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem classificat Can Amat com a conjunt arquitectònic perquè la seva Torre de Defensa està catalogada com a BCIN i la masia no ho està. Per aquest motiu, s'ha individualitzat la Torre en la fitxa núm. 32 i la present fitxa ha de servir per la masia. També té una bassa amb un pou d'abastiment d'aigua. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 42034 | Inici urbanització Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-urbanitzacio-sant-crist | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | IIaC-IIIdC | Queden pocs espais sense urbanitzar. | El camí d'accés a la urbanització Sant Crist des de la carretera Vilassar de Mar-Cabrils (BV-5022), que passa just per sota d'aquest indret, s'anomena Carrer dels Eucaliptus. Es troba no gaire lluny del Torrent d'en Roldós. Hi ha uns camps de conreu abandonats, que es troben per damunt del carrer dels Eucaliptus, que són terrassats, i on el sauló aflora arreu. És aquí on apareix l'escàs material arqueològic evidenciat: Ceràmica ibèrica comuna: un fragment informe. Possible àmfora romana africana: un fragment de paret. Ceràmica comuna romana africana: un fragment sense forma. Material constructiu, o tal vegada dolia: 3 fragments informes, molt esmicolats. Ateses les escadusseres troballes i la manca de dades, tot plegat resulta molt difícil d'interpretar. Potser els materials constatats provenen d'una àrea més enlairada, actualment edificada. Es podria relacionar amb el jaciment de la Carta Arqueològica de la finca de Can Vehils. | 08030-107 | Carrer dels Eucaliptus | Descobert durant les prospeccions de l'any 2000 (veure bibliografia) | 41.5169000,2.3803900 | 448299 | 4596326 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42034-foto-08030-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42034-foto-08030-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42034-foto-08030-107-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41960 | Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vehils-0 | <p>BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc- Martín, CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Vehils. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XVI-XVIII | <p>Masia fortificada que té una torre de defensa de planta quadrada i la primitiva coberta amb teulada piramidal. La casa, segons una fotografia de 1915, tenia una façana del tipus basilical (grup III). La torre té planta baixa i tres pisos. La més alta, amb la torre de defensa. Actualment molt reformada en la seva arquitectura exterior, ha perdut la torreta que tenia a la façana lateral.</p> | 08030-33 | Camí de Can Vehils ( Barri del Sant Crist) | <p>El veïnat del Sant Crist, estava format en el seu nucli original per quatre masies: Can Vehils, Can Vives, Can Carbonell i Can Amat; les propietats de les quals s'estenien fins tocar a mar. Totes aquestes finques s'edifiquen al voltant de la capella de Sant Cristòfol. Tot el conjunt es situa damunt un o varis establiments d'època romana, al redós de la Via Augusta. Fins ben entrat el segle XX, l'activitat més important fou l'agricultura. Però des dels anys 60 s'han anat urbanitzant tots els terrenys del voltant. Fins fa ben poc, els propietaris de les masies eren provinents de la mateixa família que les originaren i els donaren nom.</p> | 41.5177700,2.3811000 | 448359 | 4596422 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41960-foto-08030-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41960-foto-08030-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molt transformada. | 94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||
| 41932 | Jaciment de Can Vehils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vehils | ALMAGRO, M. Ey alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona - Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTIN JULIÀ, F. de A. (1929). Montcabrer. Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 31. Premià de Mar, pàg. 15. PELLICER PAGES, J. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró, pàg. 87. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 i 154. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 98. RIBAS, Marià (1964). Els orígens de Mataró. Mataró, pàg. 173. RUBIO DE LA SERNA, J. (1888). Noticia de una necrópolis ante-romana descubierta en Cabrera de Mataró (Barcelona). Madrid; Memorias de la Real Academia de la Historia, XI, pàg. 764. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis, Baetulo-Blanda. Fasc. I. Barcelona, pàg. 46. | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | La bibliografia parla d'un lloc d'enterraments i d'estructures d'una vil·la. Pellicer (1887:87) parla d'un sepulcre que es va excavar a començaments d'aquell segle. Pe tant del segle XIX (?). A més, diu que es va trobar una fletxa de coure a l'esquelet, i que el va agafar el propietari Sr. Vehils. Ribas (1952) utilitzar Pellicer com a font, però també parla de restes de construcció romanes i uns enterraments trobats molt a prop. | 08030-5 | Can Vehils | 41.5180500,2.3805100 | 448310 | 4596453 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41932-foto-08030-5-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És possible, tal i com asseguren els autors de la Carta Arqueològica, que ens trobem davant de dos jaciments diferents: una sepultura prehistòrica i una vil·la romana que podria formar part del petit nucli rural romà situat pels voltants del Sant Crist de Cabrils. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42033 | Camí del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-sant-crist | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | IIaC-VdC | Queden poques parcel·les lliures. | El Camí del Sant Crist Vell és un camí que fa les funcions de carrer en la urbanització del Sant Crist. Pel topònim sembla ser un antic camí rural. A prop seu s'hi troba el Torrent d'en Roldós. El carrer fa pendent en direcció a la mar, i en ell s'observa la presència d'alguns materials arqueològics, arrossegats potser des d'àrees més enlairades. De tota manera s'ha de dir que les restes es localitzen en un sector molt concret del camí, essent nul·les en altres indrets. S'observa la presència de material arqueològic en un bosquet proper al camí. Tot plegat consisteix en: Campaniana A: un fragment de paret, molt degradat, gairebé sense vernís, i pasta de to vermell marronós. Àmfora itàlica: un fragment de paret. Ceràmica comuna ibèrica: 3 fragments sense forma. Ceràmica comuna romana local: un fragment de paret. Material constructiu: 2 fragments de tegulae amb llavi, un fragment de rajol o tegula, i dos fragments informes de caementa. | 08030-106 | Camí del Sant Crist (urbanització del Sant Crist) | Descobert durant les prospeccions de l'any 2000 (veure bibliografia) | 41.5180900,2.3829600 | 448514 | 4596456 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42033-foto-08030-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42033-foto-08030-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42033-foto-08030-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42008 | Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-badia | XX | Conjunt d'edificis que formen habitatge i naus per encabir-hi, primer una granja i després una plantació de clavells. Hi ha un edifici central amb les funcions d'habitatge i oficines, que consta de planta baixa, pis i golfes. Destaca un rellotge de sol esgrafiat i les finestres de les golfes a l'estil de galeria catalana. A l'esquerra s'hi afegeix una galeria annexa amb la coberta plana. Aquest serveix de punt de referència per una sèrie de naus al voltant que formen un pati a la part del darrera. Les cobertes són de teula a dues vessats. A la dreta hi ha unes naus que tanquen l'espai a modus de closa i s'hi accedeix per una portalada. També hi ha una bassa. | 08030-81 | Ctra. de Vilassar a Cabrils, Km 2 | També coneguda com a Masia Blanca. La família Badia adquirí aquesta propietat en subhasta l'any 1943. Primer fou una granja d'animals i després es convertí e un centre de plantació de clavells. Des d'aquesta explotació es van patentar diverses variants de clavells. | 41.5186900,2.3751200 | 447861 | 4596528 | 1943 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42008-foto-08030-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42008-foto-08030-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Disposa de varis pous d'aigua. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41964 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca | VILARDELL, Alex (1988). Can Tosca o Can Casals. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XV-XVII | Masia de planta rectangular; consta de planta baixa i pis; coberta de teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Formada per tres cossos longitudinals amb el carener i un cos transversal a la part del darrera. Façana principal amb la porta adovellada. Finestra superior de tipus coronella amb la columneta de pedra de Girona. Es completa amb dues finestres més a la planta baixa i dues en el primer pis. Totes amb els ampits, muntants i llindes rectes de pedra granítica. Gran part de la façana està coberta per heures. Cos adossat a l'esquerra amb la coberta a dues vessants i el carener paral·lel a l'eix de la façana. Una mica en diagonal amb aquests afegit hi ha una gran bassa d'aigua de planta circular. A la llinda d'algunes finestres hi ha esculpida una casa, divisa de la família Casals. | 08030-37 | Ctra. Vilassar de Mar - Cabrils , s/n | Antoni Tolrà, passamenter, ciutadà de Barcelona a l'any 1612 deixa el dret de patronat a Joan Tolrà, pagès i germà seu. Els darrers beneficiats i patrons són del 1733 presentats per Francesc Tolrà, pagès del veïnat del Sant Crist. De l'any 1816 al 1844, Josep Vehils i Roure, presentat per Josep Avellà, pagès de la parròquia de Cabrils; i Josep Tolrà el 1844 presentat per Domènech Tolrà i Avellà. | 41.5188700,2.3723400 | 447629 | 4596549 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41964-foto-08030-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41964-foto-08030-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41964-foto-08030-37-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Can Casals.La part de baix es lloga per casaments, comunions i festes. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42078 | Mina de Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badia | XVII-XVIII | Construcció d'una urbanització al voltant. | Mina i bassa de recollida d'aigües. La caseta de la mina està feta amb volta de maó pla, les parets de maons i arrebossades. No conserva la porta. Al costat hi ha la bassa, de forma triangular, de grans dimensions. També hi havia un plafó de ceràmica amb alguna imatge religiosa que es conserva en molt mal estat. | 08030-151 | Just darrera de Can Tosca | 41.5189100,2.3720400 | 447604 | 4596554 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42078-foto-08030-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42078-foto-08030-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41955 | Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-mina | ANDREU, I; BERNAT, S i COLL, R. (1996): El jaciment del camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del s. IV aC. a XII Sessó d'Estudis Mataronis (1995). Museu-arxiu de Sta. Maria. Mataró, pp. 25-42. FREIXA , M. (2000). La mina vella. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IV aC. | Destruït. | Es tractava de munts de terra dipositats en el camí, que contenien fragments de ceràmica ibèrica procedents d'un indret incert, possiblement fou extreta al construir-se una bassa que estava al final d'aquest camí de terra. Si és així, podria tractar-se d'un jaciment nou que caldria tenir en compte. Però segons el propietari dels terrenys superiors, la terra provenia de les obres de dues cases molt properes. Pel tipus de material ceràmic recuperat via urgència en una intervenció dirigida per Ramon Coll, els dies 4 i 5 de febrer de 1995, la cronologia cal situar-la en el segle IV aC (ANDREU, 1996). | 08030-28 | Camí de la Mina (en la part baixa del poble). | Jaciment descobert per Ferran Bayés, l'any 1995. | 41.5190300,2.3894500 | 449057 | 4596557 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La incertesa de la procedència d'aquests materials però l'existència de material ceràmica de diverses èpoques ens fan pensar en una possible zona d'expectativa arqueològica que caldria tenir en consideració per a futurs planejaments de protecció. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42054 | Font de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montcabrer | XVIII | Font situada el que abans seria l'era de Can Roldós. Plafó a modus de capelleta amb coberta d'una filera de teules a dues vessants. Iconografia religiosa centrada per la imatge de la Mare de Déu amb el Nen en braços rebent un ram, possiblement de roses, d'una dona que té al costat agenollada, a l'altra costat hi ha un home, també agenollat, que porta a la mà el que sembla un rem; al fons es veu un barco. Es podria tractar de la Mare de Déu del Roser, protectora de la gent de mar. A dalt, es llegeix 'Mont Cabrer', pintat a la mateixes rajoles. | 08030-127 | Plaça de la Font (davant de Can Roldós) | 41.5200500,2.3762100 | 447953 | 4596678 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42054-foto-08030-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42054-foto-08030-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No raja aigua per motius de salobritat pública. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42009 | Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roldos-0 | XIV-XVII | Masia de planta basilical; consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules a dues vessants amb el cos central més aixecat que en els costats. Ha estat tan compartimentada en diversos habitatges que no hi ha façana principal: les dues façanes donen accés a habitatges diferents. A la façana de migdia hi ha un portal rodó adovellat amb un pedrís a banda i banda, dues finestres a cada costat i dues finestres més a la planta pis amb la llinda recta. Una finestra damunt mateix del portal és gòtica amb la base de la llinda en relleus a modus de mènsula en forma de caps humans. A les golfes hi ha una altra finestra, de punt rodó. Té un annex a la banda esquerra adossat i formant un angle de 90 graus; consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures tenen els brancals, els ampits i les llindes de pedra granítica. Les finestres de les golfes són d'estil de galeria catalana. També hi ha un rellotge de sol. Façana septentrional amb portal rodó adovellat, de factura més moderna imitant l'estil clàssic català, finestres a banda i banda de la planta baixa, en el pis i una a les golfes, totes amb carreus de granit. | 08030-82 | Pl. de la Font, 7 (Urbanització Montcabrer) | Es troba al mig de la urbanització de Montcabrer, que diuen fou la segona urbanització de l'estat espanyol. Havia estat propietat de Can Badia. | 41.5201400,2.3765800 | 447984 | 4596688 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42009-foto-08030-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42009-foto-08030-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42009-foto-08030-82-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42157 | Pi gros de can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-can-roldos | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Tot i no afectar-ne la seva vitalitat, té clavats alguns ferros a la part superior del tronc. | Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions situat a la plaça de can Roldós. Té la capçada cònica, sobre un tronc llarg i gruixut, que no es ramifica fins a la part superior. L'escorça és vermellosa i està clivellada longitudinalment formant plaques o escames. Les pinyes són grans, esfèriques, i en l'interior hi trobem els pinyons (que són comestibles). Dimensions: perímetre 3,76 m, DBH: 1,20 m. | 08030-230 | Carrer de Baix, s/n (Urb. Can Tolrà) | 41.5203900,2.3751900 | 447868 | 4596716 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42157-foto-08030-230-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41949 | Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roldos | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | IIaC-VdC. | Excavació antiga de difícil ubicació. | Sitja excavada l'any 1956 per J. Ventura, 'a la partida de Can Roldós'. Aparegueren fragments de ceràmica romana, tegulae, imbrices, àmfores, doliae. A partir d'aquestes troballes, J. Ventura apunta diverses hipòtesis d'establiments. Els autors de la Carta Arqueològica (1987) van trobar ceràmica superficial escampada pel vessant del Montcabrer, però cap estructura. | 08030-22 | Urbanització Montabrer | En Jaume Ventura de Vilassar de Dalt i el seu equip van excavar una sitja. | 41.5205500,2.3799600 | 448266 | 4596731 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41949-foto-08030-22-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes que la bibliografia antiga ubica en el vessant del Montcabrer es poden relacionar amb la cova-santuari descrita per investigadors posteriors (Coll, 1994). Però de fet, la referència a la partida de Can Roldós és tan imprecisa i el vessant oest del Montcabrer està tan urbanitzat que és molt difícil determinar el lloc exacte de les troballes. Les fotos mostren l'entorn més immediat de la masia de Can Roldós.Hem posat les coordenades que s'indiquen a la Carta Arqueològica, però ignorem quin ha estat el criteri per posar aquestes coordenades i no unes altres, ja que la bibliografia que en dóna noticia no és gens precisa i el paisatge s'ha modificat molt.No es pot determinar els propietaris perquè la seva situació és imprecisa. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42150 | Garrofer de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-mataro | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | Garrofer (Ceratonia siliqua) situat entre el Passeig de can Roldós i el camí de l'Era Vella, en una zona ajardinada, i a la base té un petit mur de pedra. El tronc té una forma molt irregular, en forma de venes. Les dimensions són perímetre: 3,15 m, DBH: 1,05 m. | 08030-223 | Passeig de Can Roldós | 41.5205700,2.3770800 | 448026 | 4596735 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42150-foto-08030-223-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 42057 | Fita amb el terme de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-amb-el-terme-de-vilassar-de-dalt | XVIII-XIX | Pedra granítica de fita de terme amb Vilassar de Dalt, de forma poligonal. En una de les arestes hi ha la 'C' de Cabrils i en l'altra la 'C' i la 'V'. | 08030-130 | Davant l'ermita de Sant Sebastià, a la cantonada N del cementiri de Vilassar de Dalt. | 41.5205900,2.3667000 | 447160 | 4596744 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42057-foto-08030-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42057-foto-08030-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 42067 | Barraca del Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-mina | XVIII | Barraca de vinya de planta rectangular amb la volta rebaixada de maó pla. Conserva a l'interior les canalitzacions de recollida d'aigua de pluja i el dipòsit de destí. | 08030-140 | Camí de la Mina, davant el número 4 | 41.5206700,2.3874600 | 448892 | 4596740 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 41951 | Entre el Montcabrer i l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-montcabrer-i-lautopista | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Indicacions molt vagues. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Les primeres notícies són de Serra Ràfols (1928), parla de ceràmica i d'habitacions ibèriques i romanes. Ribas (1934) també parla d'habitacions en el Montcabrer; per a l'any 1952 situa restes molt desfetes d'un poblat a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. També parla de l'abundant ceràmica que es trobava al davant de la Cova de les Bones Dones (veure fitxa corresponent). També Ribas (1952) parla de dues sitges amb urnes fetes a mà. Al costat d'elles es descobriren dues tombes amb lloses de pedres en forma de caixa i una llàntia amb un relleu d'un senglar. Marta Prevosti (1981) reafirma la troballa de ceràmica escampada per tot el sector i afegeix la troballa ( a 75 m snm) de dues peces d'un molí romà que fou recollit pel senyor Feliu Novell de Vilassar de Mar (segons una comunicació personal de Joaquim Serra). | 08030-24 | Montcabrer | 41.5211800,2.3876000 | 448904 | 4596797 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41951-foto-08030-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Més que assenyalar un punt caldria tenir en compte tota una àrea; per tant les coordenades marcades només s'han de fer servir de referència. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42146 | Pi del camí de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-cami-de-cabrera | Pi pinyer (Pinus pinea) situat a l'entrada de camí de Cabrera i camí de Burriac. Té la forma típica de pi pinyer, amb un tronc gruixut que es ramifica només a la part alta, formant una capçada convexa, en forma de paraigües. Dimensions: perímetre 3,20 m, DBH 1,02 m. | 08030-219 | Urbanització Sant Crist | 41.5214800,2.3846100 | 448655 | 4596832 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42146-foto-08030-219-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La capçada parcialment està en contacte amb els jardins de la finca del costat. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||||
| 42070 | Caseta del Camí de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-cami-de-cabrera | XVIII-XIX | Ha perdut el sostre i la porta d'entrada. | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular que no conserva la coberta, però que era a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. Està al costat del camí de Cabrera orientat a llevant. La porta de la façana és d'arc apuntat i al damunt hi ha una finestreta o fornícula, també d'arc apuntat. No sembla una barraca de pagès per la seva tipologia, però no conserva cap element que el faci pensar en una capelleta o oratori. La memòria popular no es conserva. | 08030-143 | Camí de Cabrera, a 100 m del Pi del Camí de Cabrera | 41.5215500,2.3856200 | 448739 | 4596839 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42070-foto-08030-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42070-foto-08030-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42070-foto-08030-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42095 | Fira Gastronòmica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica | XX | Vigent | Mostra gastronòmica que reuneix restauradors de la localitat i de la comarca. Organitzada pels Serveis i Promocions Municipals, SA (SEIPRO) i l'Associació d'Hostalers de Cabrils. Hi participen restauradors, caves, comercials, entitats diverses, artesans,... A les darreres sessions hi han participat més de vint paradetes. L'eix al voltant del qual gira la mostra és la gastronomia i les diferents formes de presentar-la de cada restaurador, oferint una mostra als assistents. Cabrils destaca per la quantitat i la qualitat dels seus restaurants, de llarga tradició dins la comarca. L'èxit de la Mostra es potencia pels actes de la Festa Major de Santa Elena. L'espai destinat a aquesta activitat s'organitza segons les diverses funcions que requereix: una zona per les paradetes, distribuïdes per tipologies; una zona de menjadors i una zona de ball. | 08030-168 | Escola L'Olivera | L'any 2005 es va realitzar la XVIIIª Mostra Gastronòmica de Cabrils. Es fa a mitjans d'agost i acostuma a coincidir amb la Festa Major d'estiu, per Santa Elena. Es realitza des de l'any 1988 sense interrupcions. Al principi es feia a La Fàbrica, on ara hi ha la biblioteca, però el creixement dels participants i dels assistents han propiciat la recerca d'un espai més apropiat. | 41.5218400,2.3696300 | 447405 | 4596881 | 1988 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42095-foto-08030-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42095-foto-08030-168-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 42058 | Bassa de Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roldos | XVII-XVIII | Gran bassa de planta rectangular que recull l'aigua de la pluja per regar; antigament abastia els camps de Can Roldós, avui urbanitzats. | 08030-131 | Urbanització Montcabrer | 41.5219400,2.3771200 | 448030 | 4596887 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42058-foto-08030-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42058-foto-08030-131-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Llac de Can Roldós. Està protegida per una tanca metàl·lica. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42055 | Aqüeducte de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-elena | XVII-XVIII | Li manquen molts trams. | Una dotzena d'arcades fetes de maó pla conservades d'un antic aqüeducte sobre pilars de pedra granítica ben escairada. Ressegueix la paret de delimitació de l'escola de L'Olivera. | 08030-128 | Darrera l'escola l'Olivera (urb. Santa Elena) | L'aqüeducte baixava de La Caseta agafant l'aigua de varis indrets i es recollia tot a la Mina Gran. Continuava per davant la Fàbrica gran cap a can Verivol (Bribol) on feia anar un molí de moldre gra. D'aquí anava a un altre molí (actualment només es conserva la bassa, ja que hi estan fent una altra urbanització). Finalment anava a parar a una altra bassa desapareguda que estava on ara hi ha l'escola l'Olivera. Quan la bassa estava plena, dirigien l'aigua cap a la bassa de baix | 41.5226000,2.3682400 | 447290 | 4596966 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42145 | Torre Rocallosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-rocallosa | LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. | Les torres rocalloses, també anomenades torres rocoses o tors, són formacions granítiques de gran tamany formades per blocs de granit apilats els uns sobre els altres en forma de columna. Tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, i s'han format a partir de nuclis de granit no alterats que han resistit a la meteorització química mentre que els materials que tenien al voltant s'han erosionat. La Torre Rocallosa de Cabrils està formada principalment per tres grans blocs granítics apilats, l'inferior té majors dimensions i té forma allargada, mentre que els dos blocs superiors són més amples que llargs i el superior és arrodonit per sobre. | 08030-218 | Montcabrer | 41.5228200,2.3845000 | 448647 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42145-foto-08030-218-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La Torre Rocallosa està inclosa al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 41941 | Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-0 | ALMAGRO, M. Et alií (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 87. BALIL, A. I RIPOLL, E.(1952). Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950 y 1951. Archivo Español de Arqueologia, vol. XXV. Madrid, pàg. 180. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. CARRERAS CANDI, F (1893). Petit aplech de monografias historicas: lo castell de Bellpuig y la casa d'Altarriba a Vilatorta, lo castell de Besora, Cabrera del Maresme i la quadra d'Estrach. Barcelona, pàg. 57. COLL, R. Et alií (1993). Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la Cova de les Encantades de Montcabrer. Consideracions preliminars. IX Sessió d'Estudis Mataronins; Mataró, 1992. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL, R. Et alií (1994). El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, El Maresme). Estudi preliminar. Laietania núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pp.35 - 86. COLL, R. i CAZORLA, F. (1998). Una cueva-santuario ibérica en el Maresme: la “Cova de les Encantades” del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Actes del Congrés Internacional Els Ibers. Prínceps d'Occident. Estructures de poder en la societat ibèrica, pàg. 275-282. Barcelona, 1998. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GARCIA, J; ZAMORA, D. (1993). La vall de Cabrera de Mar. U model d'ocupació del territori a la Laietania ibèrica. El poblament ibèric a Catalunya. Actes. Laietania, núm.8. Mataró, pàg. 153. GUARDIOLA, Ll. (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar; pp. 19-25. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. MARTIN, R. (1962). Poblamiento ibérico del Maresma. Síntesis de un estudio general. VII CNA. Barcelona, pàg. 240-250. MARTIN, R. (1963). Poblamiento y demografia ibérica. Problemas de la Prehistoria y de la Arqueologia Catalanas. II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, pp. 79. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pp 19 i 24. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, núm. 54. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 43. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 78. TORRAS, C.A (1888). Excursió a Argentona, Castell de Burriach y Mont Cabré. Memorias de l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas, vol. II. Barcelona, pp. 229-237. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | VI-IaC | L'actuació dels clandestins fou sistemàtica i exhaustiva. | Jaciment ubicat a la vessant del Montcabrer, format per una cova enfront de la qual s'hi ha anat trobat gran quantitat de ceràmica antiga: sobretot ceràmica prehistòrica i ceràmica ibèrica i romana. L'alçada del turó és de 312 m snm i la pendent en direcció a la costa és molt marcada. Tot i que el coneixement de l'existència d'aquest jaciment és molt antic no s'ha estudiat en profunditat fins els anys noranta. Es deu a Ramon Coll (1993 i 1994) l'adscripció de la Cova a un santuari ibèric. Són molts els autors que parlen de troballes d'arrel prehistòrica, sense especificar res més. Alguns autors de finals del segle XIX parlen d'aquest lloc com d'hàbitat prehistòric. Totes les noticies responien a una sèrie de troballes superficials recollides majoritàriament per Marià Ribas. Ens cita la troballa de diverses destrals de pedra, dues de petites dimensions, ceràmica prehistòrica i vasos ibèrics i campanians. Pau Ubach i el grup d'arqueologia de Vilassar de Dalt van intervenir-hi als anys 50, recollit material molt semblat al descrit anteriorment, destacant un fragment de fulla de ganivet en sílex. Ramon Coll (1994) publica l'estudi d'un lot de materials trobat, aproximadament des de l'any 1981, just al davant de la cova per un 'conegut furtiu de la comarca'. Finalment l'any 1993, Ramon Coll realitzà una excavació d'urgència, del tot necessària ja que no s'havia realitzat cap intervenció moderna, malgrat la importància científica del jaciment; i donat el perill continuat de la intervenció de furtius. Resultat d'aquesta excavació i de l'estudi tant del molt material arqueològic recuperat d'aquest lloc com del material etnogràfic de la zona, fou la interpretació de la Cova de les Encantades com d'un centre de culte d'època ibèrica. S'inscriu, segons l'autor, entre les anomenades coves-santuari ibèriques, definides per Miquel Tarradell. Cronològicament funciona com a cova-santuari entre els segles IV i I a.C. Segons Ramon Coll, el culte es traslladaria al temple de Mitra de Can Modolell (Cabrera de Mar). | 08030-14 | Cova de les Encantades | Les primeres intervencions constatades corresponen als treballs de Marià Ribas i l'equip de la Comissaria d'Excavacions Arqueològiques de Mataró, l'agost de 1950. Tot i que hi ha documentat troballes altres persones, com la d'en Josep Canals (Ubach,1994:175) d'un ganivet de sílex de 5 cm. El grup de Vilassar hi feren excavacions. També s'hi detectà la presència d'excavacions de clandestins. Finalment, entre el juliol i l'agost de l'any 1993 es va realitzar una excavació d'urgència dirigida per Ramon Coll. | 41.5228200,2.3845200 | 448648 | 4596981 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41941-foto-08030-14-3.jpg | Inexistent | Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les troballes antigues no sabem on són, potser dins de lots de procedència desconeguda o incerta en els museus de Vilassar de Dalt i/o Mataró. Gran part del material extret pels furtius i els procedents de l'excavació d'urgència de l'any 1993 es troben en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 41981 | Cases del Passeig de les Palmeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-passeig-de-les-palmeres | XIX | Conjunt format per dues casetes de planta baixa, situades simètricament una al costat de l'altra. Entre mig hi passa el camí (Passeig de les Palmeres). Entrada formada per dos pilars de secció quadrada, enrajolats amb rajoles de colors i una porta de ferro, pintada de diversos colors (groc, vermell, verd, blau...) amb motius geomètrics i florals El camí és de terra i a banda i banda hi ha dues fileres de palmeres. Les cases són de planta quadrada i d'un sol pis. La coberta és de teules a quatre vessants i els careners són de teules vidrades. | 08030-54 | Passeig de les Palmeres, 1 i 2 | Eren les cases dels xofers de Can Tolrà. | 41.5230800,2.3694200 | 447389 | 4597018 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41981-foto-08030-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41981-foto-08030-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41981-foto-08030-54-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42147 | Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-encantades-o-forat-de-les-bones-dones | LEÓN, L. (2001). Punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. Parc de la Serralada Litoral. | En l'interior de la cova hi ha diverses pintades i restes de residus. | Geològicament, la cova de les Encantades correspon a un taffoni de grans dimensions, que té dues obertures i una alçada d'uns 2 metres. Els taffonis tenen el seu origen en la meteorització diferencial del granit, de tal manera que hi ha una dissolució del seu interior formant-se una cavitat relativament esfèrica. Als indrets on hi ha masses granítiques amb fort pendent, amb poca vegetació i amb una estació seca, són freqüents aquestes formacions. Dins d'aquesta cova també es poden diferenciar alvèols i nius d'abelles, els primers són taffonis de petit tamany i els segons són grups d'alvèols. | 08030-220 | Turó de Montcabrer | 41.5234900,2.3859200 | 448766 | 4597054 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42147-foto-08030-220-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La Cova de les Encantades o Forat de les Bones Dones està inclòs al catàleg de punts d'interès geològic del Parc Serralada Litoral. | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42148 | Passeig de les Palmeres de can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-palmeres-de-can-tolra | BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. | El passeig de les Palmeres de can Tolrà consta d'un conjunt de 39 palmeres que ressegueixen els dos marges d'aquest passeig. Tenen una alçada força notable, d'uns 10 m, i una capçada molt frondosa que fa que les branques de les palmeres dels dos marges del passeig es toquin, creant un paisatge molt particular. | 08030-221 | Passeig de les palmeres, s/n | 41.5235800,2.3702700 | 447460 | 4597073 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42148-foto-08030-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquestes palmeres corresponen a palmeres de canàries (Phoenix canariensis). | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||||
| 42012 | Can Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabrera | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules a dues vessants i el carener perpendicular a la façana. No conserva cap element destacable a la façana. Al davant conserva un petit hortet adaptat a la forma triangular de l'urbanisme que configuren l'actual carretera de Vilassar i el carrer Maria Teresa, que li confereix una estampa peculiar i harmoniosa. | 08030-85 | Entre el carrer de Maria Teresa i la Carretera de Vilassar | 41.5235900,2.3688100 | 447338 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42012-foto-08030-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42012-foto-08030-85-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hort del davant s'observa un tram de paret que correspon a l'antic límit de la Riera de Cabrils.També hi ha pou d'aigua i safareig. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42090 | Can Selma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-selma | XIX | Casa d'estiueig als quatre vents de finals del segle XIX o principis del XX. Situada en un lloc de fort desnivell salvat per un gran podi d'obra sota el qual hi ha garatge i magatzems. La casa és de planta rectangular amb un cos central transversal que sobresurt una mica de la façana i s'alça per sobre la coberta del primer cos. S'accedeix a l'entrada per una escalinata. Davant la façana un pati pavimentat, amb balustrada, cobreix el podi. Voltant terrassat i amb balustrada a cada terrassa. | 08030-163 | C. Pare Claret, 8 | 41.5236400,2.3657900 | 447086 | 4597083 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42090-foto-08030-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42090-foto-08030-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42090-foto-08030-163-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada amb lletres de ferro, es llegeix 'Cel i Mar'. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||||
| 42149 | Abric del Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos | En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. | L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. | 08030-222 | Al final del carrer del Bon Repòs | 41.5236700,2.3835100 | 448565 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||||
| 42031 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues-0 | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. FARELL, David i PINEDA, Oriol (2001). El poblament prehistòric a Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics. XVII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 261-270. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001. | Poca sedimentació | És un abric en forma de gran torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó del SE, situada en un lloc de fort pendent. S'observen escletxes, i a priori és un lloc d'habitabilitat difícil. Un treball de recerca (COLL, R; JÁRREGA, R i PREVOSTI, M: 2005) ha evidenciat les següents dades: Ceràmica atribuïda a l'edat del bronze: un fragment de paret, erosionada. Ceràmica ibèrica comuna: 7 fragments sense forma. Material constructiu: un fragment rodat de tegula amb llavi. | 08030-104 | Turó del Montcabrer | Possiblement es refereix a un jaciment ja citat per M. Ribas. | 41.5238100,2.3854900 | 448730 | 4597090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es pot descartar que part del material hagi estat arrossegat des de més amunt, ja que dins de l'abric estrictament hi ha poc sediment. A títol anecdòtic s'ha de dir que algú, modernament, s'ha entretingut en fer-hi pintures pseudo-llevantines, podent-se veure cérvols, cabres, dones, etc.Volem agrair les facilitats donades per l'equip del projecte de recerca. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | ||||||||
| 41950 | Vessant Oest del Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oest-del-montcabrer | ALMAGRO, M. Et alií(1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid, pàg. 90. BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, R; JÀRREGA, R i PREVOSTI, M. (2000). Memòria de l'actuació arqueològica de les campanyes del 1997 i 1999 del projecte científic 'Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme). Cabrils, Cabrera i Vilassar de Mar (El Maresme). Servei d'Arqueologia. Barcelona. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). MALUQUER, J. Et alií (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, pàg. 20. MALUQUER, J. (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 204 i 205. RIBAS, Marià (1933). La romana Iluro. La Paraula Cristiana, núm. 17 Mataró. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pp. 38 i 41. RIBAS, Marià (1938). El poblat ibèric de Burriac. Mataró, pàg. 10. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 47. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. SANAHUJA, M.E. (1971). Instrumental de hierro agrícola e industrial de la època íbero-romana en Cataluña. Pyrenae, núm. 7, pàg. 84. SANMARTÍ, J. (1986). La Laietania ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. UB. Barcelona, pp. 645-646. Tesi doctoral inèdita. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo - Blanda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, pàg. 51. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 54. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana. Ampurias IV. Barcelona, pàg. 93. VENTURA, J. (1956).Vilassar de Mar, dins VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Madrid, pàg. 83. | VIaC-VdC | Desaparegut. | Les notícies bibliogràfiques referents a aquest jaciment utilitzades a la Carta Arqueològica per Burjachs i Defaus (1987) són les mateixes que les de les fitxes denominades Montcabrer i Turó de l'Infern. Recerques posteriors han demostrat l'existència de jaciments, tant al Turó de l'Infern com a la Cova de les Encantades. El fort pendent d'aquests indrets faciliten la caiguda del material ceràmic propi d'un jaciment arqueològic vers la plana, on també s'han documentat importants estacions arqueològiques. Marià Ribas parla de la troballa de restes d'habitacions d'un poblat a la part baixa del Montcabrer entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist. Trobà abundant ceràmica ibèrica i campaniana. | 08030-23 | Montcabrer | Excavacions realitzades pel Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils l'any 1932. Entre els anys 1997 i 1999 es realitza un projecte de recerca codirigit per Ramon Coll, Ramon Járrega i Marta Prevosti consistent en propectar tota l'àrea del Montcabrer inclosos els termes de Vilassar de Mar, Cabrils i Cabrera. | 41.5239500,2.3841600 | 448619 | 4597106 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41950-foto-08030-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades utilitzades són un punt de referència ja que el vessant Oest és molt més ampli. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||
| 42060 | Carrer Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-jordi | XVIII | Conjunt de cases de cos en un carrer, tipus passatge. La casa de la cantonada es diu Can Pota. Típiques cases de poble, d'un cos d'amplada, amb la planta baixa i un pis i el carener paral·lel a la façana. Al mig hi ha Can Passalaigua. Al davant d'aquesta filera de cases de cos hi havia els horts corresponents a cada casa. Alguns horts, com el de Can Passalaigua, es van convertir en estables i posteriorment s'edificaren. | 08030-133 | Carrer Sant Jordi (darrera Can Cabrera) | Urbanitzat a finals de l'any 1997 amb un pressupost de 8.616.624 ptes. | 41.5240300,2.3685600 | 447318 | 4597124 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42060-foto-08030-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42060-foto-08030-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a carrer de Can Passa l'aigua. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 | |||||||||
| 42114 | Can Passalaigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-passalaigua | XIX | Casa del carrer Sant Jordi de dos cossos, consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Porta principal ubicada en el cos dret amb els muntants i la llinda de pedra, però estan pintades de blanc. Entrada amb volta catalana. Destaca la conservació de l'interior, on a l'esquerra hi ha la cuina: en un costat la llar de foc, el forn de pa un fogó d'obra i un escó. A l'altre costat la pica de pedra, d'un sol bloc granític i unes rajoles amb un plafó central amb Sant Jaume. | 08030-187 | Carrer Sant Jordi, 6 | La família comerciava amb Itàlia, sobretot Gènova. Disposava de diversos barcos. Però un dia van entrar bandolers a la casa i van torturar l'amo fins que van esbrinar on guardaven els diners. Van quedar mig arruïnats i, a la llarga, l'home va morir com a conseqüència de les tortures. El fill va reprendre el negoci organitzant un altre viatge, però a Gènova el van tornar a robar. Van haver de canviar d'ocupació i dedicar-se a la terra i a posar una vaqueria. Hi ha cartes que expliquen com conrear patates primerenques, ja que el terreny que treballaven tenia les condicions climàtiques òptimes per fer dues collites de patates. | 41.5240900,2.3685800 | 447319 | 4597131 | 1806 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42114-foto-08030-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42114-foto-08030-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tia de Joan Estrada, Maria Parera Mas, va morir als 102 anys.Conserva documentació familiar del segle XIX i XX. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 232,21 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc