Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
42029 | Can Timoteu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-timoteu | XIX | Edifici de planta rectangular a quatre vents, ja que es troba entre dos passatges. Consta de planta baixa i pis, coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Façana marcada per la geometria de gust neoclàssic. Balcó central en la planta pis i coronament amb balustrada. Actualment és una farmàcia. | 08030-102 | Carrer Emília Carles, 3 | 41.5261500,2.3678800 | 447263 | 4597360 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42029-foto-08030-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42029-foto-08030-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42029-foto-08030-102-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42030 | Jaciment de Can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-mastruc | RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona, 1952, p. 19. | Visibilitat escassa | Troballa en aquest indret d'una destral de basalt de 112 mm. de llarg, així com també d'un martell del mateix material; 'Prop d'una sitja ibèrica, en la part muntanyosa, prop de can Truch'. | 08030-103 | Can Mastruc | 41.5378000,2.3558200 | 446266 | 4598661 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42030-foto-08030-103-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment que no estava fitxat a la Carta Arqueològica tot i que la notícia és antiga i la informació ens l'ha passat Ramon Coll que va fer el recull bibliogràfic prèvi a la Carta Arqueològica.La sitja referida pot ser la de Can Genis. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42031 | Cau de les Formigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-de-les-formigues-0 | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. FARELL, David (1993). Què coneixem del Cabrils prehistòric?. Quaderns de l'Arrà, 0. Cabrils, 1993, p. 6. FARELL, David i PINEDA, Oriol (2001). El poblament prehistòric a Cabrera de Mar. Estudi dels jaciments arqueològics. XVII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 261-270. Museu-Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2001. | Poca sedimentació | És un abric en forma de gran torre rocallosa amb obertura des de dalt i pel cantó del SE, situada en un lloc de fort pendent. S'observen escletxes, i a priori és un lloc d'habitabilitat difícil. Un treball de recerca (COLL, R; JÁRREGA, R i PREVOSTI, M: 2005) ha evidenciat les següents dades: Ceràmica atribuïda a l'edat del bronze: un fragment de paret, erosionada. Ceràmica ibèrica comuna: 7 fragments sense forma. Material constructiu: un fragment rodat de tegula amb llavi. | 08030-104 | Turó del Montcabrer | Possiblement es refereix a un jaciment ja citat per M. Ribas. | 41.5238100,2.3854900 | 448730 | 4597090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42031-foto-08030-104-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es pot descartar que part del material hagi estat arrossegat des de més amunt, ja que dins de l'abric estrictament hi ha poc sediment. A títol anecdòtic s'ha de dir que algú, modernament, s'ha entretingut en fer-hi pintures pseudo-llevantines, podent-se veure cérvols, cabres, dones, etc.Volem agrair les facilitats donades per l'equip del projecte de recerca. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42032 | Camí de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mataro | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | Perilla per estar envoltat de finques. | Petita llenca de terreny erm, amb alguns garrofers i magraners, envoltat de cases. No és pla, sinó que s'aixeca en direcció al Sant Crist i fa pendent cap a la C-32, que es troba just per sota. Aquest jaciment es va localitzar com a resultat d'un projecte de recerca dirigit per Ramon Coll, Ramon Jàrrega i Marta Prevosti, consistent en prospecta la zona del Montcabrer. El projecte abastava els termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils i es va desenvolupar durant tres anys. El material documentat fou: Ceràmica atribuïble a l'Edat del Bronze: un minúscul fragment de vora amb una impressió digital sobre el llavi, un fragment de vora de tenalla gran, un fragment de vora de tenalla mitjana, quatre suspensions horitzontals, un fragment de fons pla, un fragment de paret decorada mitjançant un cordó amb impressions i 46 fragments informes, quatre dels quals presenten espatulat en la paret externa Ceràmica ibèrica comuna: un fragment de paret amb arrencament de nansa, i 8 fragments sense forma. Àmfora romana laietana: un fragment de paret carenada (Dr. 1 o Dr. 2-4?), i 3 més sense forma. Àmfora romana indeterminada: un fragment de paret Material constructiu: un fragment de vora de tegula, i 15 fragments plans. Ceràmica vidrada moderna: una vora i dos fragments de fons Ceràmica de cronologia indeterminada: un fragment de vora i 6 fragments de paret No cal dir que l'element més interessant és la concentració de material prehistòric evidenciat enfront del núm. 22 del Camí de Mataró, indicatiu de les restes d'un possible assentament datable en el bronze inicial-mig. Aquesta troballa presenta similituds amb els propers jaciments de Can Bardina (Cabrera de Mar) i la sitja del Camí del Mig, també de Cabrils. També s'hi troben en superfície alguns materials iberoromans, que poden haver estat arrossegats des d'àrees més enlairades, i que no tenen a priori res a veure amb les evidències històriques anteriors. | 08030-105 | Camí de Mataró (davant el núm. 22) | Jaciment descobert per l'equip del projecte de prospeccions (veure bibliografia). | 41.5156600,2.3826000 | 448482 | 4596187 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42032-foto-08030-105-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només es van explorar els talls producte de l'obertura dels carrers moderns, on no s'ha localitzat cap construcció antiga. Els materials arqueològics es van trobar especialment en un sector de tall, que es troba justament davant del núm. 22 del Camí de Mataró, on s'observa la presència de material fet a mà sense rodar, tot en un estrat, que els autors del treball li atribueixen una cronologia del bronze inicial-mig. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42033 | Camí del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-sant-crist | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | IIaC-VdC | Queden poques parcel·les lliures. | El Camí del Sant Crist Vell és un camí que fa les funcions de carrer en la urbanització del Sant Crist. Pel topònim sembla ser un antic camí rural. A prop seu s'hi troba el Torrent d'en Roldós. El carrer fa pendent en direcció a la mar, i en ell s'observa la presència d'alguns materials arqueològics, arrossegats potser des d'àrees més enlairades. De tota manera s'ha de dir que les restes es localitzen en un sector molt concret del camí, essent nul·les en altres indrets. S'observa la presència de material arqueològic en un bosquet proper al camí. Tot plegat consisteix en: Campaniana A: un fragment de paret, molt degradat, gairebé sense vernís, i pasta de to vermell marronós. Àmfora itàlica: un fragment de paret. Ceràmica comuna ibèrica: 3 fragments sense forma. Ceràmica comuna romana local: un fragment de paret. Material constructiu: 2 fragments de tegulae amb llavi, un fragment de rajol o tegula, i dos fragments informes de caementa. | 08030-106 | Camí del Sant Crist (urbanització del Sant Crist) | Descobert durant les prospeccions de l'any 2000 (veure bibliografia) | 41.5180900,2.3829600 | 448514 | 4596456 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42033-foto-08030-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42033-foto-08030-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42033-foto-08030-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42034 | Inici urbanització Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-urbanitzacio-sant-crist | COLL, R; JARREGA, R i PREVOSTI, M. (2005). Resultats de la prospecció arqueològica sistemàtica feta entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme, Barcelona). En premsa de Laietania, núm. 16. Museu de Mataró. Mataró. | IIaC-IIIdC | Queden pocs espais sense urbanitzar. | El camí d'accés a la urbanització Sant Crist des de la carretera Vilassar de Mar-Cabrils (BV-5022), que passa just per sota d'aquest indret, s'anomena Carrer dels Eucaliptus. Es troba no gaire lluny del Torrent d'en Roldós. Hi ha uns camps de conreu abandonats, que es troben per damunt del carrer dels Eucaliptus, que són terrassats, i on el sauló aflora arreu. És aquí on apareix l'escàs material arqueològic evidenciat: Ceràmica ibèrica comuna: un fragment informe. Possible àmfora romana africana: un fragment de paret. Ceràmica comuna romana africana: un fragment sense forma. Material constructiu, o tal vegada dolia: 3 fragments informes, molt esmicolats. Ateses les escadusseres troballes i la manca de dades, tot plegat resulta molt difícil d'interpretar. Potser els materials constatats provenen d'una àrea més enlairada, actualment edificada. Es podria relacionar amb el jaciment de la Carta Arqueològica de la finca de Can Vehils. | 08030-107 | Carrer dels Eucaliptus | Descobert durant les prospeccions de l'any 2000 (veure bibliografia) | 41.5169000,2.3803900 | 448299 | 4596326 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42034-foto-08030-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42034-foto-08030-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42034-foto-08030-107-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42035 | Urbanització La Llobera Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-la-llobera-nord | IIaC-VdC | Molt urbanitzat. | Es constataren parets en pedra seca, que són visibles en els talls deixats en obrir els carrers. En superfície també era visible algun material escampat: ceràmica ibèrica (a mà i a torn), ceràmica comuna romana, àmfora (informe, amb pastes itàliques i locals), tegulae, imbrices, dolia i T.S. sudgàl·lica (sense forma). | 08030-108 | Entre el carrer de Les Oliveres i el carrer dels Til·lers | Jaciment descobert el mes de gener de 1987 per J. Bagà. Es parla que fa anys, entre els seixanta i setanta, es va trobar per aquest sector un tresoret de monedes d'or, i que fins i tot hi intervingué la Guàdia Civil (informació Joan Calvís). | 41.5373000,2.3709300 | 447526 | 4598596 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42035-foto-08030-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42035-foto-08030-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42035-foto-08030-108-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
42037 | El cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7. | Recull bibliogràfic | S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort. | 08030-110 | Cabrils | Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
42038 | La pastora de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. | Recull bibliogràfic | Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. | 08030-111 | Cabrils | Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
42039 | Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-labella-0 | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1998). Cabrils, 175 anys d'història. La Comarcal edicions. Argentona. | XX | Creu de ferro col·locada damunt un monòlit granític posat verticalment. La base és de pedres de l'entorn unides amb pòrtland per donar l'efecte de turó rocós. | 08030-112 | Creu de l'Abella | Segons Jaume Tolrà (1998) ningú recordava haver vist col·locada aquesta creu en un lloc molt emblemàtic i envoltat de llegendes. Es tracta d'una Creu de terme. La Junta del llavors Museu de Ca l'Arrà volgué rehabilitar aquest lloc col·locant una creu. La creu la va fer Jaume Tolrà Ferrer i la pedra que fa de suport, la va posar Josep Suari Mogas amb la seva retro. En Rafael Esteban Bravo fouel picapedrer que va fer l'orifici per acoplar-la. E dia 2 de maig de l'any 1987 es va fer l'acte de col·locació i el mossèn Ignasi Coromines la va beneir. El músic Miquel Pujol va interpretar una peça de violoncel escrita per ell especialment per aquest acte. També es va posar un tub de plom amb una sèrie d'objectes a modus de primera pedra; però a l'endemà ja havia desaparegut. Algú coneixedor d'aquest fet va aprofitar la nit per robar-ho. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 1987 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42039-foto-08030-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42039-foto-08030-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Relació amb la llegenda de la fitxa 109. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
42040 | Creu de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montcabrer-0 | CASTILLO, Maria Josep (1990). Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L'Aixernador. Argentona. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, 318 p. LLINES, S (1952). La creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar. LLINES, J. (1996). El Montcabrer i la història de la creu. Històries i llegendes de Cabrera-I, a El col·leccionable de la Fundació Burriac, núm. 11. Cabrera de Mar, pp.15 – 18. MARTIN i JULIÀ, F. d'A. (1929). Montcabrer. La muntanya i els seus voltants o la cova de les “Bruixes”. La Creu. Butlletí del Centre Excursionista Premià, núm. 31. Premià de Mar, pp. 14-18. MAS, Mn. J. (1909). La Creu del Mont Cabrer. Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. III. Barcelona, pp. 161-168. MIRALLES BRILLAS, F. (1953). Per la història de la Creu de Montcabrer. Estrella de Burriac, núms. 124, 126 i 127. Cabrera de Mar. MODOLELL, J.M. (1993). Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador. Argentona, pp. 277 i ss. RIBAS, Marià (1926). La creu de Mont-Cabrer. Bloc Mataroní. Mataró. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. TOLRÀ, Jaume (1983). Crònica viva. Butlletí d'informació municipal, núm. 1, II trimestre de 1983, pàg.3. Cabrils. VILALTA, J. (1984). La creu de Montcabrer. La Clau, núm. 25. Vilassar de Mar, pàg. 11. | XVI-XX | Creu de ferro col·locada l'any 1983 dalt del cim del Turó del Montcabrer. Darrerament l'espai ha estat adequat pel Consorci del Parc Serralada Litoral. Coll (1999) considera que malgrat no tenir documentació anterior a 1565 que verifiqui l'existència d'una creu anterior, la seva presència es justificaria per l'existència d'un santuari ibèric que funcionà del segle V al segle I aC. en el mateix indret. Es tractaria de la cristianització d'un lloc de culte pagà, del qual l'imaginari col·lectiu només en conserva un record molt difós transmès mitjançant el llegendari popular. S. Llinés (1952: 7) justificaria la presència de la creu per la rondalla popular segons la qual fou el lloc on van enterrar, després d'assassinar, a la pubilla del mas de la Cisa. Aquesta havia estat segrestada per uns bandolers en l'assalt al seu mas. | 08030-113 | Turó del Montcabrer | La creu actual és la darrera d'un seguit de creus que hi ha hagut al cim del Montcabrer. En concret es col·locà per les festes de la Santa Creu de Cabrils l'any 1983. De fet es va col·locar el 21 de desembre de 1982 (Tolrà 1983) i s'havia de beneir el 13 de febrer de 1983, però aquell dia va nevar. La nova creu es va fer als tallers dels Germans Vega amb materials que cedí el Centre d'Investigacions Agronòmiques. Però la documentació més antiga, trobada fins el present, que fa referència a una creu ubicada al Montcabrer, data de l'any 1565 (CASTILLO:1990). En un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que té en possessió pel seu senyor un mas (Mas Tolrà) i divuit camps. Un d'aquests camps ens diu que limita ab oriente in Cruce de Mont Cabrer. Per Mn. Mas (1909) sabem que el 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu. Ens explica que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes que es formaven al Montcabrer, segons havien observat. La creu era de fusta i feia 20 pams de llargada. Va ser portada en processó i col·locada amb algunes relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. Però a l'any 1726, un llamp esberlà aquella creu posada per evitar les tempestes i va haver de ser substituïda per una altra. Potser aquesta no fou la única creu que es col·locà segons una carta de Mn. Joan Moret al Vicari general: 'Diumenge prop passat díe primer de maig succehí tant en est pole com en tota esta Costa un ayguat que nos ha deixat pobres per molts anys, y segons difarents monstruositats se han vist, no apar sia cosa natural, per lo que aquest poble y altres han resolt formar uns padrons ab Creus benehídas en lo entorn del poble y posar dins ells algunas reliquias en un vas de vidre ab nota dels Sants.' Segons el mateix rector en la creu 's'esculpiren les lletres de la Creu del Gloriós Patriarcha St. Benet que pròpiament son contra etxisos y poder del Dimoni, las quals son de una part estas: C.S.S.M.L.n.D.S.M.D, que vol dir Crux Sancta sit mihi lux, non Draco sit mihi Dux (que la Santa Creu sigui la meva llum i no el Dragó el meu príncep) y a la altre part estas: v.r.s.n.s.m.v.m.q.l.i.v.B, que vol dir vade retro satana nunquam suadas mihi vana sunt mala que libas ista venena bibas' (veste'n Satanàs, mai no intentis convèncer-me que són inofensius els mals que segregues i els verins que beus). L'any 1872 se'n col·locà una altra per haver patit l'atac vandàlic d'uns nois de Vilassar de Mar. Però a l'any 1936 es retirà de nou fins el 22 de maig de l'any 1939 fou restituïda. | 41.5243100,2.3853200 | 448716 | 4597145 | 1983 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42040-foto-08030-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42040-foto-08030-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42040-foto-08030-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42041 | Crist del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mujal | XVIII | Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat. | 08030-114 | Camí del Mig / Camí de la Mina | S'han trobat documents de l'any 1777 que parlen d'una creu en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i la fer extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. S'hi vol institucionalitzar un aplec anual el següent dissabte després del 3 de maig; però de moment no ha arrelat prou. Finalment, el 8 de maig de 2005 es va inaugurar la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. | 41.5163800,2.3918500 | 449255 | 4596261 | 1788 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42041-foto-08030-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42041-foto-08030-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La llinda de la porta antiga portava la data de 1788. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42042 | Festa Major de la Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-santa-creu | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar. | Vigent | Setmana festiva que enllaça la festivitat de Sant Jordi (23 d'abril) amb la Festa Major (3 de maig). Es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, etc. Un vell costum arrelat a Cabrils és la benedicció del terme en finalitzar l'Ofici, sovint cantat. També s'organitzen ballades de sardanes, trobades de puntaires, concursos de pintura i dibuix, trobades de motos antigues, un sopar popular, concerts, arrossades, exhibició de gossos d'atura,... L'any 2005, es va editar i regalar un llibret amb el recull de motius, malnoms i topònims de Cabrils. El dia 3 de maig es celebra la festa de la Santa Creu, que per alguns autors és la cristianització de la festa de l'arbre de maig. La tradició ens diu que, tal dia com aquest, Santa Elena, mare de l'emperador romà Constantí, troba la creu de Jesucrist (la Vera Creu). La relació entre la creu i l'arbre de la vida com a símbol de regenerció (resurrecció) de la natura és evident. Benedicció del terme: els nens i les nenes sortien de casa portant una creu engalanada i un plat amb pètals de roses i fent la salutació: -Senyor galant, vostè que té la cara de diamant, un dineret per Santa Creu. -Senyora Rosa, vostè que té la cara tan formosa, un dineret per la Santa Creu. Després la processó l'encapçalava el mossèn, portant al Vera Creu, arribant el lloc de benedicció on es llegia un fragment de cada evangeli: de cara a l'Est es demanava que Déu beneís i santifiqués el terme; de cara a l'Oest es demanava que beneís el poble i li concedís Pau; cara al Sud es demanava la intercessió de Maria i beneís els camps; de cara al Nord es demanava que allunyés el dimoni, les tempestes i el llamp, els guardés de tot mal i conservés els fruits de la terra. Després es feia el senyal de la creu sobre els punts cardinals amb la Vera Creu i es tornava al temple cantant un Te Deum. | 08030-115 | Cabrils | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42042-foto-08030-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
42043 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-0 | <p>VILARDELL, Alex (1988). La Creueta. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XIX | Urbanitzat i enjardinat de fa pocs anys. | <p>Creu de ferro forjat col·locada damunt una peanya granítica de secció hexagonal. Porta les inscripcions: Sta. Creu, INRI i 1895. Ubicada en un lloc estratègic del terme municipal, al mig d'un paratge adequat com espai públic.</p> | 08030-116 | Carrer de la Creueta, cantonada Pujada de La Creueta | <p>Aquesta és la creu on es beneeix el terme el dia 3 de maig. Abans des d'aquí es divisava tot el terme. Ara el tapen les cases. L'any 1990 es va remodelar l'espai de La Creueta per la construcció d'habitatges en el seu entorn.</p> | 41.5265800,2.3690100 | 447357 | 4597407 | 1885 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42043-foto-08030-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42043-foto-08030-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||
42044 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-5 | XIX-XX | Documentació municipal, sobretot a partir de l'any 1950, ja que la de 1821 a 1950 es malmeté en part. L'índex general és una adaptació local del normatiu d'arxius administratius: Administració general; Hisenda; Urbanisme i obres; Població i cens; Proveïments; Cultura; Ensenyament o Instrucció pública; Sanitat; Beneficència i assistència social; Seguretat pública; Servei militar; Medi ambient; Escola bressol Sta. Creu; Documentació històrica i Fons fotogràfic. | 08030-117 | C. Domènech Carles, 1 | L'arxiu municipal neix l'any 1821 amb la creació del nou municipi. L'any 1996 un aiguat i la poca idoneïtat del lloc on estava la documentació provocaren la destrucció de gran part de la documentació corresponent entre 1821 i 1950. Només es conserva un 40 %: alguns llibres d'actes, correspondència vària, edictes, algun padró i documents de la Guerra Civil. L'any 1999 s'habilita l'espai que ocupa actualment l'arxiu, es fa el muntatge dels compactes i es comença a classificar la documentació. Per aquesta feina destinen al Sr. Alfred Casanovas, que estava a Serveis Tècnics de l'Ajuntament que va fer cursos d'arxivística per poder porta a terme aquesta tasca. En el transcurs de la realització d'aquest treball, el Sr. Casanova s'ha juilat i ara s'ocupa provisionalment de l'arxiu la Sra. Mariona Triadó. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42044-foto-08030-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La responsable de l'arxiu és Mariona Triadó.Horari: de dilluns a divendres de 8'00 a 15'00 hores. | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42045 | Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-2 | XVIII-XX | Es guarden en el despatx parroquial sense ordenar. | <p>Fons format per la documentació corresponent a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils. El llibre més antic és de 1713. Resten pocs documents anteriors a l'any 1936, són els següents: Llibres sacramentals: un de 1871-1917, un altre de 1918 a 1936. Llibre d'òbits de 1779 a 1858 amb les cobertes de pergamí. Llibre de fundacions de 1786, també amb les cobertes de pergamí. Llibre de comptes (Obres de fàbria) de 1713, amb les cobertes de pergamí. Llibres de cofraries de dones i un d'homes de 1788, amb les cobertes de pergamí. Llibre de casaments de 1855, amb les cobertes de pergamí. Llibre de la Cofraria de Sant Antoni Abat, a partir de 1780, amb les cobertes de pergamí. Llibre de Florilegis (vides de rectors) en llatí, de l'any 1815.</p> | 08030-118 | Rectoria, Plaça de l'Església s/n | 41.5257800,2.3683000 | 447297 | 4597319 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-foto-08030-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-foto-08030-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42045-41394-foto-08023-348-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42046 | Arxiu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-larquebisbat-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de la Santa Creu de Cabrils disposa d'una caixa, la número 321, amb documentació relativa a la capella de Sant Cristòfol: un article de Marià Ribas a Almanac del Diari de Mataró de l'any 1932. A més, es pot trobar documentació referent a Cabrils en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 6 visites pastorals entre els anys 1772 i 1891. També s'hi pot trobar un mapa toponímic (XIX)del terme de Sant Genis de Vilassar amb la diferenciació de les diferents esglésies.</p> | 08030-119 | C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42047 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-1 | XIX | Font d'aigua canalitzada amb pericó d'obra. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat. És de bronze i té forma de peix cap per avall. La pica és de granit d'un sol bloc. Pericó enrajolat amb rajola valenciana de colors verd i groc; algunes llises i d'altres pintades dels dos colors amb la separació en diagonal. Al damunt hi ha tres rajoles amb l'escut de Cabrils i el nom de la font 'Font de la plaça'. | 08030-120 | C. del Castell, entre els núms. 4 i 5; davant l'Hostal de La Plaça. | 41.5256700,2.3686900 | 447330 | 4597306 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42047-foto-08030-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42047-foto-08030-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42048 | Font d'en Cosmet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-cosmet | VILARDELL, Alex (1988). Font d'en Cosmet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XIX | Font d'aigua canalitzada amb pericó d'obra. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat i és d'aram. Pica de pedra. Pericó enrajolat amb rajola valenciana de colors groc i marró. Al damunt hi ha tres rajoles amb l'escut de Cabrils i el nom de la font 'Font d'en Cosmet'. Escales a cada costat amb barana de ferro per salvar un desnivell del terreny que facilita l'accés a Cal Roig. Les escales passen per darrera el pericó de la font. | 08030-121 | C. Emília Carles; davant l'Ajuntament. | 41.5262700,2.3679400 | 447268 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42048-foto-08030-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42048-foto-08030-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42049 | Font de la Barretina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barretina | VILARDELL, Alex (1988). Font de la Barretina. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XIX | Font d'aigua canalitzada amb pericó d'obra. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat i és d'aram. Pica de pedra. Pericó enrajolat amb rajola valenciana de colors groc i verd. Té una barretina feta de ferro i pintada de negre i vermell. | 08030-122 | C. Sant Salvador, cantonada C. Lluís Colmenar. | També es coneix amb el nom de Font de la pujada de Can Pi. Als anys 90 es va traslladar uns metres perquè, amb la remodelació del carrer, quedava enmig del carrer. | 41.5267300,2.3682600 | 447295 | 4597424 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42049-foto-08030-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42049-foto-08030-122-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42050 | Font Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sagrera | GALBANY; Jordi (1984) Remembrança de la nostra vella font Sagrera. A Butlletí d'Informació municipal, núm. 4, desembre de 1984. Cabrils, pàg. 8. | XVIII-XIX | Font que recull l'aigua de manantial. Construcció d'obra amb volta de maó pla. Parets laterals i façana arrebossades. Interior també arrebossat. Sistema d'extracció de l'aigua per bombeig a través d'un volant de ferro. A principis del segle XX, el sistema de bombeig d'aigua es feia movent una palanca de dreta a esquerra. Brollador de ferro i pica de pedra. Sis rajoles valencianes col·locades en dues fileres paral·leles porten l'escut de Cabrils i el nom de la font 'Font Sagrera'. | 08030-123 | Pl. de la Font Sagrera; per damunt el Torrent Roig i en un extrem del Pas de la Font Sagrera. | L'enjardiament de la zona es va inaugurar l'11 de setembre de l'any 1984. L'aigua sobrera anava a un safareig públic, avui desaparegut, que s'utilitzava per rentar la roba. | 41.5276600,2.3685400 | 447319 | 4597527 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42050-foto-08030-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42050-foto-08030-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sistema inutilitzat momentàniament per decisió municipal al ser un any de molta sequera. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42051 | Font de La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-creueta | XIX | Font d'aigua canalitzada amb pericó d'obra. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat i és d'aram. Pica de pedra. Pericó enrajolat amb rajola valenciana de colors groc i verd, envoltant un quadre central de terra cuita compost de rajoles amb motius animals (crancs, cargols, sargantanes, petxines, papallones) i de navegació (barca de mitjana).Coronament horitzontal amb maons i tancada pels costats. | 08030-124 | Carrer de La Creueta; davant Can Quet. | 41.5268600,2.3689100 | 447349 | 4597438 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42051-foto-08030-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42051-foto-08030-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42052 | La Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonteta | XX | Pica de pedra granítica tallada en un únic bloc; la va donar en Jaume Codoñet. El pericó és de mamposteria de pedra irregular unides amb pòrtland. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat i és d'aram. Hi ha un banc de fusta a banda i banda i una paperera. Unes pedres de tamany mig creen un espai entre la font i el camí. Hi ha una alzina destacable al costat. | 08030-125 | Damunt la urbanització de La Llobatera | També coneguda com a Font dels Gossos. | 41.5403200,2.3709000 | 447526 | 4598932 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42052-foto-08030-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42052-foto-08030-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2002 es va connectar al sistema municipal de subministrament d'aigua i es va desplaçar uns metres. També es va ordenar l'espai, posant-hi el mobiliari urbà i les pedres per crear un espai de separació entre la font i el camí; a fi i efecte d'evitar que els vehicles s'aturessin davant mateix de la font. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42053 | Font dels Quatre Camins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quatre-camins | XX | Gran plafó enrajolat amb rajola valenciana de 20 x 20 cm fent franges de color groc i verd alternant-se. Coronament de punt rodó. Sòcol de pedra tallada regularment del qual destaca el suport de la pica fet amb la mateixa pedra. El brollador és regulable amb sistema mecanitzat i és d'aram. Centrat en el plafó enrajolat hi ha un emblema de 4 x 8 rajoles que posa 'Font dels Quatre camins' sobre fons blanc i enquadrat amb motius florals. | 08030-126 | Carrer dels Quatre Camins, cantonada carrer de les Acàcies | 41.5279500,2.3655700 | 447071 | 4597561 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42053-foto-08030-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42053-foto-08030-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42054 | Font de Montcabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montcabrer | XVIII | Font situada el que abans seria l'era de Can Roldós. Plafó a modus de capelleta amb coberta d'una filera de teules a dues vessants. Iconografia religiosa centrada per la imatge de la Mare de Déu amb el Nen en braços rebent un ram, possiblement de roses, d'una dona que té al costat agenollada, a l'altra costat hi ha un home, també agenollat, que porta a la mà el que sembla un rem; al fons es veu un barco. Es podria tractar de la Mare de Déu del Roser, protectora de la gent de mar. A dalt, es llegeix 'Mont Cabrer', pintat a la mateixes rajoles. | 08030-127 | Plaça de la Font (davant de Can Roldós) | 41.5200500,2.3762100 | 447953 | 4596678 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42054-foto-08030-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42054-foto-08030-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No raja aigua per motius de salobritat pública. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42055 | Aqüeducte de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-elena | XVII-XVIII | Li manquen molts trams. | Una dotzena d'arcades fetes de maó pla conservades d'un antic aqüeducte sobre pilars de pedra granítica ben escairada. Ressegueix la paret de delimitació de l'escola de L'Olivera. | 08030-128 | Darrera l'escola l'Olivera (urb. Santa Elena) | L'aqüeducte baixava de La Caseta agafant l'aigua de varis indrets i es recollia tot a la Mina Gran. Continuava per davant la Fàbrica gran cap a can Verivol (Bribol) on feia anar un molí de moldre gra. D'aquí anava a un altre molí (actualment només es conserva la bassa, ja que hi estan fent una altra urbanització). Finalment anava a parar a una altra bassa desapareguda que estava on ara hi ha l'escola l'Olivera. Quan la bassa estava plena, dirigien l'aigua cap a la bassa de baix | 41.5226000,2.3682400 | 447290 | 4596966 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42055-foto-08030-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42056 | Aqüeducte de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-valls | XVII-XVIII | Només es conserva una petita part. | Un tram d'aqüeducte que només conserva una arcada feta amb maons i la resta de l'obra feta de mamposteria. Es recolza en un marge del terreny d'on prové la canonada d'aigua. | 08030-129 | Al costat de Can Xinxa | 41.5315000,2.3646900 | 447001 | 4597956 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42056-foto-08030-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42057 | Fita amb el terme de Vilassar de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-amb-el-terme-de-vilassar-de-dalt | XVIII-XIX | Pedra granítica de fita de terme amb Vilassar de Dalt, de forma poligonal. En una de les arestes hi ha la 'C' de Cabrils i en l'altra la 'C' i la 'V'. | 08030-130 | Davant l'ermita de Sant Sebastià, a la cantonada N del cementiri de Vilassar de Dalt. | 41.5205900,2.3667000 | 447160 | 4596744 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42057-foto-08030-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42057-foto-08030-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42058 | Bassa de Can Roldós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-roldos | XVII-XVIII | Gran bassa de planta rectangular que recull l'aigua de la pluja per regar; antigament abastia els camps de Can Roldós, avui urbanitzats. | 08030-131 | Urbanització Montcabrer | 41.5219400,2.3771200 | 448030 | 4596887 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42058-foto-08030-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42058-foto-08030-131-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com Llac de Can Roldós. Està protegida per una tanca metàl·lica. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42059 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-0 | XIX | Casa als quatre vents de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i soterrani, s'hi accedeix pel carrer Martínez Valls atravessant un pati. Obertures emmarcades per motllures en relleu i persianes de llibret. | 08030-132 | Carrer Martínez Valls, 50; cantonada c. Maria Teresa | 41.5244700,2.3685000 | 447313 | 4597173 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42059-foto-08030-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42059-foto-08030-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42060 | Carrer Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-jordi | XVIII | Conjunt de cases de cos en un carrer, tipus passatge. La casa de la cantonada es diu Can Pota. Típiques cases de poble, d'un cos d'amplada, amb la planta baixa i un pis i el carener paral·lel a la façana. Al mig hi ha Can Passalaigua. Al davant d'aquesta filera de cases de cos hi havia els horts corresponents a cada casa. Alguns horts, com el de Can Passalaigua, es van convertir en estables i posteriorment s'edificaren. | 08030-133 | Carrer Sant Jordi (darrera Can Cabrera) | Urbanitzat a finals de l'any 1997 amb un pressupost de 8.616.624 ptes. | 41.5240300,2.3685600 | 447318 | 4597124 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42060-foto-08030-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42060-foto-08030-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut com a carrer de Can Passa l'aigua. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42061 | Can Finestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-finestres | XIX | Casa de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos, coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té abundants finestres a dues de les quatre façanes i en el cos annex de la dreta que li han valgut el nom pel que se la coneix. | 08030-134 | Carrer Martínez Valls, 27 | 41.5248200,2.3684300 | 447307 | 4597212 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42061-foto-08030-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42061-foto-08030-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42062 | Ca la Tranquila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-tranquila | XVII-XVIII | Rehabilitat l'any 2002. | Mas urbà de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Ubicat en el barri de la Sagrera, al costat de l'església es situa en un terrenys de forta pendent, cosa que provoca un desnivell tenint l'entrada principal en un carrer dos nivells per sota de l'entrada posterior. | 08030-135 | Carrer de la Santa Creu, 1 | Es van fer obres l'any 2002 per adequar-hi el jutjat de Pau i el Servei d'Atenció al Consumidor, canviant la coberta i habilitant l'interior. | 41.5257200,2.3678300 | 447258 | 4597313 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42062-foto-08030-135-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans de passar a propietat municipal, l'edifici estava integrat per diversos habitatges, un dels quals també era conegut com a Cal Pepito Maco. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42063 | Can Liu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liu | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular construïda sobre un terreny desnivellat; consta de planta baixa i pis, amb coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. Ha estat restaurada darrerament i es troba en molt bo estat de conservació, pintada de blanc i amb orticons de llibret a les finestres. A la part del darrera hi ha un patí. | 08030-136 | Carrer Maria Teresa, 8 | També conegut com Can Bernadàs. | 41.5243200,2.3689000 | 447346 | 4597156 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42063-foto-08030-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42063-foto-08030-136-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es pot entrar pel Passeig Tolrà. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42064 | Fons del Museu - Arxiu de Vilassar de Dalt procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-arxiu-de-vilassar-de-dalt-procedent-de-cabrils | BENITO i MONCLÚS, Pere (1997) Catàleg de la documentació en pergamí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt. Fons Armengol. Museu Municipal de Vilassar de Dalt, octubre de 1997. Inèdit. | El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està ubicat a la Masia de Can Banús, des de l'any 1974. Correspon a l'antic mas canals, depenent del monestir de Sant Marçal del Montseny. Els Canal, com la resta de pagesos dependents de Sant Marçal del Montseny, obtingueren la condició d'aloers l'any 1365. A la segona meitat del segle XV passà a denominar-se Serra. Està inventariada en el catàleg del Pla Especial de protecció del patrimoni de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt. La temàtica del museu està centrada en arqueologia, ciència i tècnica (tèxtil), però també alguns element d'art, arts decoratives i etnografia. No disposa d'una exposició permanent, sinó que s'hi fan diverses exposicions temporals, fruit del treball de les diferents seccions de col·laboradors voluntaris (arqueologia, història, fotografia, pessebristes ....) o d'entitats locals. Segons consta en el registre de museus de la Generalitat, la data de formació del museu és de 1961, com a formalització legal de la col·lecció arqueològica reunida pel 'Grup d'Arqueologia Local'. Els inicis del Museu cal buscar-los en aquest Grup d'Arqueologia, al capdavant del qual hi havia Jaume Ventura, que actuava de subcomissari local d'excavacions arqueològiques, sota la tutela del Baró d'Esponellà. Els inicis d'aquest grup cal buscar-los a partir de la segona meitat dels anys 40 que realitzaren la primera campanya arqueològica a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, sota la direcció del Dr. Serra Ràfols i de Marià Ribas. De les intervencions a partir dels anys 40 es va formar la col·lecció arqueològica A partir de 1980 va començar l'interès per la indústria i es van recuperar materials de les fàbriques tèxtils de Vilassar. Amb aquests elements es va muntar una exposició 'La Fàbrica i el carrer' als locals d'una antiga fàbrica, Can Valls, on havien de quedar instal·lats com exposició permanent, però un incendi va malmetre alguns materials. Actualment el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt consta com col·lecció dins el Registre de la Generalitat i està treballant amb l'objectiu de registrar-se com a Museu. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El material procedent de Cabrils ubicat en el seu fons és: Màquina de moneda falsa procedent de Can Xinxa Material arqueològic obtingut durant l'època de la Comisaria Provincial de Excavaciones Arqueològiques, per les excavacions de Jaume Ventura i el grup local d'arqueologia. Hem constatat els següents elements: Núm. 120: àmfora reconstruïda procedent del Montcabrer. Núm. 119: una sivella de bronze. Núm. 403: 6 fragments de sílex procedent de la Cova de les Encantades. Núm. 528 i 529: elements de sílex procedent de donacions. Núm. 1544 i 1550: dos tampons de La Concòrdia. Núm. 2283 a 2288: diversos fragments de ceràmica grollera feta mà procedents de la zona de la Mútua Metalúrgica. Un altre lot procedent de Cabrils que es conserva en el Museu-Arxiu de Vilassar és una sèrie de documents referits a una mateixa finca, relacionats amb l'Hostal de la Plaça. Hi ha escriptures, capítols matrimonials i altres des de principis del segle XVIII fins a principis del segle XX. Aquests documents van ser una donació d'Aurora Mas, el novembre de 2004. També es conserva documentació procedent de Ca l'Armengol de Cabrils (masia avui desapareguda). Es tracta d'una quarantena de pergamins restaurats i classificats per Pere Benito. | 08030-137 | C. Marquès de Barberà, 9 de Vilassar de Dalt. | Amb la desaparició de Jaume Ventura també es van perdre materials i informació que només tenia ell. És possible que s'hagin perdut peces extretes de jaciments de Cabrils, però això mai ho sabrem. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42064-foto-08030-137-1.jpg | Física | Antic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per consultar aquests fons us podeu posar en contacte amb el Museu 93 750 74 88. | 80|94 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42065 | Fons del Museu de l'Estampació de Premià de Mar procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-lestampacio-de-premia-de-mar-procedent-de-cabrils | VIaC-VdC | Es conserven materials arqueològics procedents dels jaciments de Cabrils del Turó de l'Infern (1984), Cova de les Bones Dones, del Poblat Ibèric del Cementiri, de la vil·la de l'Alzina Surera i una fitxa i fragments informes de ceràmica del Camí de la Font d'en Didol. | 08030-138 | C. Joan XXIII, 1 (Premià de Mar) | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
42066 | Fons del Museu de Mataró procedent de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-de-mataro-procedent-de-cabrils | 2000aC-200 | Materials arqueològics procedents dels jaciments de la Vil·la del Sant Crist (fitxa 17), Sitja del Camí del Mig (fitxa 29) i d'una excavació en el jaciment del Camí del Cementiri (fitxa 10). Els materials són d'època romana, del bronze i ibèrics respectivament. | 08030-139 | Carreró 17-19 de Mataró | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|80|81|83 | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
42067 | Barraca del Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-mina | XVIII | Barraca de vinya de planta rectangular amb la volta rebaixada de maó pla. Conserva a l'interior les canalitzacions de recollida d'aigua de pluja i el dipòsit de destí. | 08030-140 | Camí de la Mina, davant el número 4 | 41.5206700,2.3874600 | 448892 | 4596740 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42067-foto-08030-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
42068 | Barraca de Cal Gras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gras | XVII-XVIII | S'està deteriorant per l'abandó i la pràctica de trial. | Barraca de vinya o de pagès amb la planta en forma de 'L' capgirada i amb el tram curt cap a l'esquerra que s'endinsa en un marge del camí. El tram d'entrada fa 3'60 m, el braç perpendicular fa 2'70 m i l'amplada màxima és d'1'25 m. La coberta està feta de dues fileres de grans pedres recolzades unes amb les altres, formant una secció triangular. Les parets estan fetes amb grans pedres granítiques, algunes ben escairades, fins i tot hi ha una pica reaprofitada. | 08030-141 | Carrer de Cal Gras, al final del carrer quan ja no està asfaltat a mà dreta. | Malgrat semblar una possible barraca de vinya, també podria tractar-se de la barraca dels picapedrers que van fer la masia de Cal Gras, en el segle XVIII. La pedrera està al costat i la qualitat de la pedra tallada està per sobre de les barraques de vinyes de la rodalia. | 41.5338100,2.3582700 | 446467 | 4598217 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42068-foto-08030-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una barraca molt interessant morfològicament que caldria recuperar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42069 | Barraca del Carrer dels Melis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-dels-melis | XVII-XVIII | Barraca de vinya de planta rectangular (3 x 2 m) amb la volta rebaixada de maó pla. Està tancada per una porta metàl·lica i no hem pogut observar l'interior. | 08030-142 | Carrer dels Melis s/n | 41.5334600,2.3783000 | 448138 | 4598166 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42069-foto-08030-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42069-foto-08030-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42069-foto-08030-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tancada amb pany. | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42070 | Caseta del Camí de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-cami-de-cabrera | XVIII-XIX | Ha perdut el sostre i la porta d'entrada. | Edifici de petites dimensions, de planta rectangular que no conserva la coberta, però que era a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. Està al costat del camí de Cabrera orientat a llevant. La porta de la façana és d'arc apuntat i al damunt hi ha una finestreta o fornícula, també d'arc apuntat. No sembla una barraca de pagès per la seva tipologia, però no conserva cap element que el faci pensar en una capelleta o oratori. La memòria popular no es conserva. | 08030-143 | Camí de Cabrera, a 100 m del Pi del Camí de Cabrera | 41.5215500,2.3856200 | 448739 | 4596839 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42070-foto-08030-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42070-foto-08030-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42070-foto-08030-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42071 | Mina del Torrent Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-torrent-roig | XVIII | Mina d'aigua situada en un marge del Torrent Roig amb una petita obertura de quatre pedres de granit ben escairades. S'hi accedeix a través d'una escalinata amb graons de pedra ben treballats. | 08030-144 | Torrent Roig, per sota la plaça de la Sagrera | És la mina que abasteix d'aigua la Font Sagrera. Abans hi havia un safareig a pocs metres per utilitzar l'aigua pel rentat de roba. | 41.5276000,2.3684800 | 447314 | 4597521 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42071-foto-08030-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42071-foto-08030-144-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42072 | Finestra de l'Hort de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-lhort-de-les-monges | XVII | A punt de desaparèixer per unes obres. | L'Hort de les monges és un topòim que prové de la casa de Can Mundo i Can Llorenç, on hi havia hagt un convent de monges. El restaurant que hi ha actualment conserva el topònim. Les terres d'aquestes cases anaven més enllà de la propietat actual, extenen-se al nord, on hi havia un safareig i horts. Actualment és una gran explanada utilitzada com a parquing de cotxes. En un marge es conserva una antiga finestra que estava en un edifici avui desaparegut sota l'excavadora. Finestra amb els brancals, l'ampit i la llinda de pedra granítica ben treballada. A la llinda hi ha gravada la data de 1690. Està ubicada en una paret mig soterrada per runa i objectes d'obra ja que hi ha una esplanada utilitzada com a magatzem d'unes obres properes. | 08030-145 | Hort de les Monges | 41.5256800,2.3665600 | 447152 | 4597309 | 1690 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42072-foto-08030-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42072-foto-08030-145-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42073 | Turó de la Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-cirera | UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona, pàg. 176. | No es veuen restes, hi ha molta brolla. | Pau Ubach parla de l'excavació de 4 abrics amb enterraments eneolítics. Aquest possible jaciment no està recollit a la Carta Arqueològica. Nosaltres ens hi hem passejat però no hem vist restes ceràmiques. Hi ha molt de sotabosc dificultant en extrem el pas. Si que és cert que es veuen força aglomeracions de blocs granítics, però són de difícil accés. | 08030-146 | Turó de la Cirera | 41.5417700,2.3746500 | 447840 | 4599090 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42073-foto-08030-146-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42074 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera | RIBAS i BERTRAN, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. Mataró. | III-VdC | Destruït | Marià Ribas parla de la troballa de tombes en tegula d'època romana. No es pot determinar gaire bé si es tracta del camí de la Pedrera o de la pròpia pedrera. | 08030-147 | Pujant pel Torrent de Can Pelat, al N. de la població. | 41.5306300,2.3493000 | 445716 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42074-foto-08030-147-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Notícies antigues de difícil confirmació. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
42075 | Antiga pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-pedrera | XIX-XX | Lloc utilitzat com a Pedrera per la quantitat de blocs granítics que hi havia. La pedra es tallava in situ i per cares van fer una mena de moll de càrrega on posaven els carros fent rodolar les pedres. També es conserva part de la caseta feta pels propis picapedrers. | 08030-148 | Serralada Litoral | Josep Suari ens explica que el seu pare treballava en una d'aquestes pedreres, en els anys 50 i 60 del segle XX. S'extreia pedra per fer les vorades de les voreres, llombardes i pedra d'esquei, per fer murs de cases. Es feia una concessió que es pagava a l'amo dels terrenys. | 41.5322700,2.3471800 | 445541 | 4598053 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42075-foto-08030-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
42076 | Pantà de Can Tolrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-can-tolra | XIX | Construcció que consisteix en un parament d'obra col·locada estratègicament en mig d'un torrent que embassa les aigües, actualment de pluja. També disposa d'un pou amb la coberta de cúpula enmig de la construcció. El mur està fet de paredat i te una amplada d'uns 2'5 metres. | 08030-149 | Passeig d'en Xifré (Urbanització Tolrà) | Fou obra de la finca de Can Tolrà, però es desconeix l'any. | 41.5293400,2.3732100 | 447710 | 4597711 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42076-foto-08030-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42076-foto-08030-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix com el pantà per la semblança de funcionament però està enmig d'un torrent, que no té un curs permanent. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42077 | Fons documental de Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-can-carbonell | XIII-XVII | Fons no inventariat procedent de la Família Carbonell de Cabrils. El formen uns 76 pergamins datats entre el segle XIII (1216) i el segle XVII (1628). Tots estan restaurats i, excepte 44, encaixats amb materials apropiats i dins un arxivador pla. També hi ha una coberta de llibre de pergamí escrita, tretze quaderns i fragments varis. Entre els documents hi ha testaments i un violari. | 08030-150 | Museu de la Marina de Vilassar de Mar | Un violari és un contracte aleatori peculiar del dret civil català que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió al llarg de la vida d'una o dues persones a canvi d'un capital. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42077-foto-08030-150-3.jpg | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els han restaurat el personal del Museu de la Marina de Vilassar i l'Escola de Restauració de la Generalitat. | 94|85 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
42078 | Mina de Can Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-badia | XVII-XVIII | Construcció d'una urbanització al voltant. | Mina i bassa de recollida d'aigües. La caseta de la mina està feta amb volta de maó pla, les parets de maons i arrebossades. No conserva la porta. Al costat hi ha la bassa, de forma triangular, de grans dimensions. També hi havia un plafó de ceràmica amb alguna imatge religiosa que es conserva en molt mal estat. | 08030-151 | Just darrera de Can Tosca | 41.5189100,2.3720400 | 447604 | 4596554 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42078-foto-08030-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42078-foto-08030-151-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,27 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml