Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42295 Capella Caminera https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. XVIII Presenta fongs a l'arrebossat. Quasi no es pot llegir la data gravada. Esta situada a peus de l'antic camí a Prats de Rei, a tocar de la depuradora de Calaf. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obra la fornícula que està tancada per una reixa de forja que protegia la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. S'hi pot llegir la inscripció de 1783. 08031-121 Cami vell e Prats de Rei És una construcció característica de l'Alta Segarra. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració (al peu d'un camí, en una cruïlla de camins...), com a acció de gràcies, com a motiu profilàctic 'l'escultura d'un sant o una marededéu en una font pot obeir al desig de què no s'acabi mai l'aigua'; com a protecció per a les collites (ubicació al camp), com a fita (pedrons situats al cap del terme o als límits dels camps), protecció del poble contra pestes i altres malvestats (creu-pedró o capelleta en el portal d'entrada) o, finalment, com a protecció dels habitatges (imatges o capelletes situades en la façana d'una casa o al seu interior, autèntics oratoris en una estança a part o capelletes de paret a la sala, al menjador o als dormitoris). Les representacions hagiogràfiques més freqüents en aquests petits monuments són les de sants profilàctics i taumaturgs, com Sant Antoni Abat, Sant Roc o Santa Bàrbara (protectora de les collites contra les tempestes). Però també trobem pilarets dedicats a les advocacions més específiques, relacionades directament amb un territori concret. 41.7246100,1.5209600 376981 4620258 1783 08031 Calaf Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 119|94 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42296 Escut Sant Jaume nº3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-sant-jaume-no3 XVI S'hauria de restituir la figura del gos. <p>Element situat a la façana de l'edifici on s'ubica la cripta de Santa Calamanda, per la banda que dóna al carrer de Sant Jaume i on es concentren tot un seguit de cases nobles d'època. L'escut, de pedra, representa el gos, que sembla ser l'escut de la vila de Calaf i que trobem també a l'adovellada central del portal de Xuriguera. Les obertures de l'edifici on s'ubica l'escut, són amb brancals i llinda de pedra, i amb ampit les obertures de les finestres.</p> 08031-122 Carrer Sant Jaume nº3. 08280 Calaf. <p>Es desconeix la seva data exacta, però bé podria coincidir amb la data de l'escut al portal de Xuriguera ( S. XVI). És possible que la seva ubicació original no fos aquesta.</p> 41.7336200,1.5115400 376215 4621271 08031 Calaf Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42296-foto-08031-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42296-foto-08031-122-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIN National Monument Record Commemoratiu 2019-12-16 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 94 47 1.3 1769 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42297 Casa Bertran https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bertran XIX Fou restaurat íntegrament a partir de l'any 2007, on es va intervenir en el jardí, i l'any 2009 en l'edifici. Conjunt format per l'edifici principal i edifici annex, amb un gran jardí tancat per murs. Ocupa un gran espai entre el Passeig de Sant Calamanda, el carrer del Teixidor, i el carrer Sant Joan Bautista de la Salle. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de soterrani, planta baixa i planta de pis. Presenta els murs arrebossats, que possiblement són amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab, i amb gran voladís. Presenta un cert aire historicista, de regust neoromànic. La façana d'ingrés es situa al Passeig de Santa Calamanda, i presenta una entrada amb arc de mig punt, i nombroses finestres d'aquesta mateixa tipologia. La façana del carrer del Teixidor, presenta una composició més austera, amb obertures rectangulars de diferents dimensions. La façana que dóna al jardí presenta diferents finestres amb arc de mig repartides per la façana, i un accés a la planta baixa que dóna al jardí. Cal esmentar, també la terrassa oberta a l'interior de l'edifici que dóna en aquest espai. El jardí, cal destacar-hi un pou de base quadrada al centre, i diferent vegetació amb arbrat divers. Aquest jardí es troba tancar per murs, i una senzilla construcció de planta quadrada i coberta a quatre vessants, en un dels extrems. 08031-123 Passeig de Santa Calamanda nº 6. 08280 Calaf. Fou una de les cases importants del passeig de Santa Calamanda, quan es va urbanitzar. Pertanyia al Josep Bertran i Vivó, més conegut com el Doctor Bertran, que va ser nomenat metge titular de Calaf el 1919, i alcalde de Calaf el 1940. 41.7315400,1.5136600 376387 4621038 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42297-foto-08031-123-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 116|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42298 Masia de la Venta https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-venta XIX Tot i que no presenta problems en les estructures, ni elements, s'hauria de fer una intervenció de manteniment. Edifici situat a l'est del terme municipal, es troba dins la finca d'Àrids Solestany. Consta de l'edifici principal que tenia funció d'habitatge i altres edificis secundaris. L'edifici principal, és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars amb filades horitzontals, amb les cantoneres més grans. Totes les façanes, exceptuant la d'ingrés, estan arrebossades. Té la coberta a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb arc escarser a la planta baixa, on hi trobem la data de 1838. Aquesta entrada fou modificada, tal com es pot observar, on hi ha signes evidents que anteriorment era més gran. A la seva esquerra, hi té una entrada més senzilla amb llinda de fusta, que també ha estat modificada, i on a sobre i descansa un arc de descarrega. A la dreta de l'accés principal, hi trobem una senzilla finestra. A la planta de pis i golfes, trobem a cada planta tres finestres en la mateixa simetria, sent les de la planta de pis més grans. Presenten brancals i llinda de maons, afegits segurament posteriorment. La façana est, solament presenta una senzilla obertura a la planta de pis, i una obertura d'on surt un tub modern d'extracció de fums. La façana nord, presenta tres finestres a cada planta. Les de la planta baixa i la planta de pis, són més grans i presenten un senzill ampit. La façana oest, presenta un cos més modern d'una sola planta i coberta a una vessant que ocupa gran part de la seva superfície. Podem observar una petita finestra a la planta de pis, i una a la part superior. Hi ha dos pous entorn de la casa. 08031-124 Masia de la Venta. s/n. 08280 Calaf. Possiblement fou edificada en l'any que trobem a la llinda 1838. Es tractava d'una casa de pagès formada per l'edifici principal amb funcions d'habitatges, i cossos secundaris amb funcions agrícoles i ramaderes. Aquests cossos, avui en dia enderrocats, estaven adossats a la façana est ( al Catàleg de Masies es pot veure una foto antiga del conjunt). Des de l'any 1981 comparteix finca amb l'empresa Àrids Solestany. L'any 1985 es van dur a terme una sèrie de reformes a l'edifici. 41.7298300,1.5354100 378193 4620817 08031 Calaf Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42298-foto-08031-124-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42299 La Torre d'en Caselles. https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-den-caselles XVII-XIX No presenta problemes en l'estructura, però s'hauria de realitzar una intervenció de manteniment en tot el conjunt per evitar problemes en el futur. Aquestes intervencions s'haurien de realitzar sobretot en la coberta i en les façanes, així com en una adequació de l'entorn de la casa. Es tracta d'un dels edificis més interessants de Calaf, tant per la seva singularitat, com per les seves dimensions. El trobem a l'est del nucli, als afores, pròxim a la carretera que porta a Aleny (Calonge de Segarra). Està format per l'edifici principal, i una gran bassa de pedra tancada per murs de pedra seca. De planta rectangular, presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta mur amb carreus irregulars de pedra, de dimensions més grans de l'habitual en les construccions rurals de la zona, amb les cantoneres amb carreus ben treballats. En origen tots els murs estaven arrebossats, i en el cas de la façana d'ingrés pintat, tal com es pot observar encara a la part superior de la façana. Presenta la coberta a quatre vessants, amb teula àrab. La façana d'ingrés, orientada al sud, és la més interessant de l'edifici. Presenta una galeria formada per sis arcs de mig punt, suportat per columnes, a cada planta. A la planta baixa, dins l'espai porxat, hi trobem diferents entrades que donen accés a la casa. Al centre en trobem un d'interessant amb brancals i llinda de pedra, on es pot apreciar part d'una data grava que no es pot acabar de llegir bé. Aquesta entrada dona a un espai amb el paviment enllosat de pedra. A la planta de pis, la galeria dóna a diferents estances. Cal fer esment, que aquesta galeria s'afegí posteriorment a l'edifici. La façana oest, presenta pocs elements d'interès. Solament destacament una finestra amb brancals i llinda de pedra. La façana nord, presenta senzilles obertures repartides per la façana. La façana est, força modificada, cal destacar-hi els grans carreus de pedra irregular ubicats a la part inferior, així com una gran llinda de fusta, d'una antiga entrada, que fou reduïda posteriorment. Cal fer esment, d'intervencions amb materials aliens que distorsionen l'harmonia dels materials. Davant de la façana est, hi trobem l'hort i una bassa de grans dimensions de planta rectangular, feta amb pedra i lligada amb mortes. Cal destacar-hi les escales per accedir a la part inferior de la façana. Aquest espai es troba tancat per un mur de pedra seca. Al costat de la bassa, hi trobem un senzill pou. 08031-125 La Torre d'en Caselles s/n. 08280 Calaf. Es desconeix amb exactitud quan es va construir aquesta casa. Se sap però que fou anterior al segle XVIII, ja que surt representada en un gravat del segle XVIII, amb la resta de punts més importants del poble. Possiblement hi hagué algun tipus de construcció anterior en aquest indret. S'hauria de poder estudiar amb més detall el seu paper durant la 3a guerra Carlina, ja que possiblement fou un quarter, tal com indica la placa ( típica d'aquest període) que hi trobem a l'entrada, o si té algun altre significat. A finals del segle XIX, s'hi realitzaren diferents intervencions. 41.7356800,1.5143300 376451 4621496 08031 Calaf Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42299-foto-08031-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42299-foto-08031-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42299-foto-08031-125-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 98|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42300 Taulell de botiga jueu https://patrimonicultural.diba.cat/element/taulell-de-botiga-jueu XV Als baixos de l'edifici situat al carrer del Carme núm. 13, trobem el que podria ser un antic taulell d'una botiga jueva. Aquests es caracteritzaven per una tipologia pròpia de les botigues medievals jueves, amb l'accés a l'esquerra i el taulell a la dreta de la façana per servir els clients des de dintre de la botiga. En el cas del situat al carrer la ubicació és a la inversa, amb l'accés a la dreta i el taulell a l'esquerra. Es tracta de pedra saulonenca i ben treballada. 08031-126 Carrer del Carme nº 13. 08280 Calaf. El Call Jueu de Calaf es trobava pels entorns del carrer del Carme i carrer del Forn. A Calaf es documenta l'existència de diverses persones que es dedicaven al préstec de diners i se'ls feia constar com a jueus. La primera notícia correspon a l'any 1361, mentre que la darrera és de 1411. Per tant, no sembla que la persecució de jueus que es produí a Catalunya l'any 1391 i que motiva la conversió de la major part dels components de les comunitats hebrees, afectés la comunitat calafina. Això no obstant, hi degueren haver algunes conversions, ja que a partir de 1404 comencen a documentar-se alguns conversos. Les informacions disponibles no permeten conèixer les vicissituds d'aquesta comunitat a partir de l'esmentat any 1411. Per tant, no es pot precisar si els jueus de Calaf es convertiren en la seva totalitat o bé emigraren a altres lloes durant aquest any o al de la seva expulsió de Catalunya el 1492. 41.7336600,1.5104800 376127 4621277 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42300-foto-08031-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42300-foto-08031-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42300-foto-08031-126-3.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Al poble de Torà ( la Segarra), a uns 10 km de Calaf, es conserva un interessant Call Jueu, on es poden observar diversos edificis amb aquest tipus d'estructura. 94|85 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42301 Capella dels Dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-dolors XVIII Forma part del conjunt de l'antic Hospital de Calaf. L'església té una configuració poc usual, ja que està situada molt per sota del nivell que l'envolta. Disposa d'una nau central feta de maçoneria i capelles laterals, construïdes amb carreus, que formen el creuer i l'absis. La nau està coberta amb una volta aplanada, forma que sembla ser resultat de l'existència d'un cor, utilitzat per les germanes, que serviria de connexió entre el convent i l'església. Tant el creuer com l'absis estan coberts amb cúpules. Tot el conjunt queda protegit per una coberta de teula àrab. Durant el procés de rehabilitació del conjunt de l'hospital, l'últim pis es va fer més alt per tal de permetre la construcció d'un cèrcol que lligués tota l'edificació, aconseguint una alçada suficient per a la utilització d'aquest espai. 08031-127 Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf La data exacta de construcció de l'església ens és desconeguda ja que no s'ha conservat documentació. La seva advocació original a Sant Francesc va ser canviada a la de la Mare de Déu del Carme quan l'edifici de l'hospital fou ocupat per les Germanes Carmelites de la Caritat a finals del segle XIX. A finals del segle XX, es restaurà i va a passar formar part conjuntament amb l'Hospital per a usos públics. 41.7334700,1.5099000 376078 4621257 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42301-foto-08031-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42301-foto-08031-127-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42302 Castell de Calaf https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calaf <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. SOLSONA PIÑA E. (2009). Projecte executiu de la Restauració del Castell de Calaf.</p> XI-XXI Ha estat restaurat recentment. <p>El conjunt que ens ha arribat fins avui ha patit diverses transformacions al llarg dels segles, des de la seva creació, decadència i restauració. En el moment de la seva construcció, s'alçà al cim d'un petit turó al nord del nucli urbà, on també s'hi va edificar l'església romànica de Sant Pere. El castell de Calaf es bastí al segle XI, però les restes que avui es conserven semblen correspondre a una edificació més tardana, probablement dels darrers segles de l'època medieval. L'estructura del castell és de planta poligonal, amb els cinc costats de mides diferents. Tant l'amplada nord-sud com l'oest-sudest és d'uns 28 m. Els murs, de grans carreus ben escairats, tenen un gruix que oscil·la entre els 270 i els 300 cm. L'estat de conservació dels murs i les torres abans de la restauració era força desigual, però en general totes les estructures presentaven un avançat estat de ruïna. Els murs més alts restaven a la banda sud, superant els 10 m. A llevant, la façana del castell tenia els extrems arrodonits amb una lleugera formació de torres que no es tanquen al seu interior. L'angle nord-oest estava parcialment derruït i al nord-est hi havia una torre de planta circular que es trobava enrunada. L'accés a aquesta torre per l'interior del castell estava tapiat i situat en un nivell molt inferior a l'actual, provocat per un rebliment del pati. La banda sud del castell va ser la més transformada en èpoques posteriors, probablement durant les guerres carlines, ja que bona part del mur fou reconstruït amb un parament molt més prim que la resta i s'hi van afegir espitlleres fetes amb maó. Els materials més antics del conjunt de les façanes són de carreus col·locats en fileres i morter de calç, mentre que les parets més modernes presenten un paredat amb diferents materials no ordenats i de menys qualitat en el morter. D'aquesta època és també la reedificació de bona part del perímetre del castell L'accés principal al castell estava situat a la banda meridional, on la muralla forma una reculada i el portal sobresurt respecte a la resta del mur. El portal, originàriament adovellat, fa 200 cm d'amplada i 270 cm d'alçada. Una rampa d'escales que puja des de els pendents del nucli urbà, suportada amb murs de traça circular adossats a la part baixa del castell, salva el desnivell existent entre la part baixa del castell i el portal d'accés. A l'interior del recinte restava un mur transversal en sentit oest-est situat a uns 4,80 m de la paret sud. A la part interior d'aquest mur, a la banda est, hi havia una cornisa de pedra situada a uns 120 cm del nivell del sòl que es podria relacionar amb l'existència d'un sostre. Cap dels paviments originals era visible. També es conservava una cisterna de grans dimensions situada al centre de l'espai clos. La restauració del castell es va dur a terme entre els anys 2009 i 2011. Abans, però, es van realitzar estudis previs i intervencions arqueològiques que van permetre conèixer les característiques constructives dels murs i la preexistència de dues dependències interiors. Una d'aquestes sales, a l'est, conservava l'arrancada de nou arcs de pedra que formaven l'estructura de la bodega subterrània de l'interior del castell. A l'estança de ponent també es van trobar cinc arcs que conservaven l'arrancada dels pilars i l'encaix de les dovelles a un dels murs.</p> 08031-128 Castell de Calaf. 08280 Calaf <p>Les primeres referències documentals del castell de Calaf apareixen en el document de donació de la terra de la Segarra amb els puigs de Calaf, Calafell i Ferrera atorgada per Borrell, bisbe de Vic, al levita Guillem de Mediona el 30 d'abril de 1015 per tal de què hi construís fortificacions, ho governés i hi portés agricultors que hi habitessin i cultivessin. Les terres que va rebre el levita Guillem el 1015 havien estat donades pel comte Borrell i la comtesa Ermesenda, entre el 1010 i el 1015, al bisbe de Vic. Del castell de Calaf no es tenen més noticies des del 1015 fins a la mort de Guillem de Mediona, que en el seu testament del 1031-1033 deixà el castell a un fill seu que era clergue i que devia tenir-lo en servei a l'església de Sant Pere de Vic. Pocs anys més tard sorgiren conflictes entre la casa de Cardona i el Bisbe, atès que els vescomtes de Cardona al·legaren que tenien els drets del lloc per una donació feta pels mateixos comtes Ramon Borrell i Ermesenda. El conflicte es va resoldre a favor dels vescomtes, els quals donaren a Sant Pere de Vic el castell de Calaf amb totes les pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l'església osonenca i pagarien de cens anual un àpat al capítol de Vic. A partir d'aquí els bisbes de Vic serien senyors eminents i els vescomtes de Cardona feudataris seus i hi posarien castlans. Les desavinences respecte al castell continuaren durant els segles següents, però des del 1375 i fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals amb la desamortització al segle XIX, el castell de Calaf quedà definitivament vinculat al comtat de Cardona. L'aspecte actual del castell és fruit de totes les reformes i modificacions que va patir en els diferents conflictes que es van succeir al llarg dels anys, fins que finalment fou abandonat després de les guerres carlines del segle XIX. A partir d'aquí començà un greu procés de degradació que acabà l'any 2009 amb la rehabilitació integral del castell per destinar-lo a usos culturals i turístics.</p> 41.7337400,1.5096600 376059 4621288 08031 Calaf Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42302-foto-08031-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42302-foto-08031-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42302-foto-08031-128-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Cont. Descripció: L'objectiu principal de la rehabilitació era la restauració de les estructures del castell. També es va projectar la reconstrucció puntual dels murs per tal de poder-los consolidar correctament. La torre de la façana nord va ser recuperada i es va construir una escala de caragol per facilitar l'accés a la part superior dels murs, on es va dissenyar un recorregut perimetral convertint el castell en un excel·lent mirador. La consolidació dels murs medievals es va fer mitjançant un reforç de la cimentació amb formigó armat i rejuntant els carreus amb morter. Pel que fa a l'obra nova, a l'exterior es va emprar obra de carreus, mentre que a l'interior es va optar pel formigó vist. El portal d'entrada es va reconstruir amb carreus de pedra llavorada. L'espai interior es va unificar amb una nova pavimentació, que va adaptar els diferents nivells originals de l'obra, i tant a l'antiga sala residencial com a l'espai de la bodega (que es conserva sense la coberta) es van emprar lloses de pedra. Entorn del castell s'ha constituït un ampli espai enjardinat, s'ha millorat el camí d'accés des del Portal de l'Hospital i s'ha creat un nou camí a la zona de ponent. 94|98|85 46 1.2 1771 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42303 Convent de Sant Francesc https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-sant-francesc-0 SOLSONA PIÑA E. (2009). Avantprojecte de l'obra de restauració del Convent i Claustre de Sant Francesc de Calaf. XVIII El claustre conserva els seus murs de façanes amb pèrdua de verticalitat al costat sud i amb estintolaments moderns que subjecten les façanes amb les parets centrals del convent mitjançà barres de ferro que subjecten les estructures a l'alçària del pis i de la planta golfes. Ha perdut gran part de la coberta. L'arrebossat dels murs interiors s'està perdent. L'interior està cobert de vegetació. El convent forma una unitat arquitectònica de planta rectangular en la qual al costat nord s'hi troba l'església de Sant Francesc, i al sud, la construcció conventual. Tot el conjunt mostra una austeritat en la construcció pròpia de l'orde franciscà, si bé l'església té uns valors constructius i formals que destaquen de la resta d'edificis. L'accés principal estava orientat sobre l'eix que forma el passeig de Sant Jaume, camí que comunicava el convent amb la vila i que va quedar tallat amb la construcció de les vies del ferrocarril l'any 1860. Església Es tracta d'un edifici d'estil barroc, de planta rectangular amb un absis carrat i amb una llargada de 33,60 metres i una amplada total de 23 metres, conservant una alçada molt inferior a la que hauria tingut en origen. S'estructura amb una sola nau de 10 metres d'amplada i quatre capelles laterals. L'accés principal està situat a la façana oest, conservat en la seva totalitat malgrat l'estat ruïnós de l'edifici. El portal, de mig punt, està flanquejat per dues mitges columnes que sustenten un fris rectilini motllurat coronat per un frontó semicircular que encercla un motiu decoratiu central amb ornamentació barroca i dos més petits situats a ambdós costats del principal, amb motius florals i geomètrics. Per sobre de la cornisa se situen tres elements ornamentals. Probablement totes les façanes de l'església haurien estat llises, essent els motllurats només presents als sòcols de les cantonades. El conjunt dels murs interiors són de paredat i tots ells estan revestits amb morter de calç. Tocant al presbiteri es conserven dues portes que devien donar accés a la sagristia o a una capella lateral. També es conserva l'escala i el pas de pujada a la trona de predicar, situada al costat esquerre. Al peu de l'església, per sobre de l'entrada, s'erigia el cor, i per sobre de les capelles laterals haurien existit llotges que s'obririen sobre la nau central. El tancament, com era habitual en aquella època, hauria consistit en voltes d'aresta i arcs torals que descansarien sobre les pilastres de la nau que encara es conserven. La formació poligonal de les parets del presbiteri suggereix el tancament superior de la volta format per una gran petxina que cobria el quart d'esfera del presbiteri. Les capelles laterals van patir severes modificacions des de l'abandó del convent. De l'ús del convent com a caserna es conserven part dels abeuradors i menjadores pels cavalls instal·lats a les capelles, les quals a més van ser dividides en dos pisos. El paviment original de lloses de pedra fou arrencat, possiblement abans de l'ús militar. Durant l'última transformació coneguda del convent, els portals i arcs de les capelles van ser tapiats, es va instal·lar una nova teulada i també es van fer noves divisions internes. La nau de l'església, per la seva banda, va restar com a pati obert. Amb aquestes modificacions, totes les façanes del convent van quedar unificades en alçada. Convent El convent s'estructurava a partir d'un claustre situat al centre del conjunt i a partir del qual s'organitzaven totes les dependències, que formaven tres ales (oest, sud i est) seguint la tipologia funcional dels convents franciscans. Les modificacions que ha patit l'edifici fan que sigui molt complicat conèixer amb exactitud quina era la seva distribució original. L'accés principal seria segurament la porta amb llinda adovellada situada al costat de l'actual accés (de construcció posterior) i que es troba tapiada. La cuina podia haver estat situada a l'angle sud-oest, el refectori en el tram central de l'ala sud i la sala capitular a llevant. També trobem un espai soterrat sense cobrir que podria haver estat el celler. A ponent i llevant es conserven menjadores de cavalls i un abeurador amb la data de 1884. La primera planta estava ocupada majoritàriament per les cel·les dels frares, amb un dormitori i una sala de treball. 08031-129 Carrer del Xaurador El Convent de Sant Francesc va ser construït durant el segle XVIII en el mateix lloc on hi havia l'antic priorat de Sant Jaume, erigit el 1069. Aquest priorat depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona fins a 1592, quan el priorat passà a ser Col·legiata. L'edifici s'abandonà el 1639 quan s'inaugurà la nova església de Sant Jaume a l'interior de la vila. L'any 1696, el consell municipal va demanar la presència dels frares a Calaf, presència que fou concedida per la duquessa de Cardona Catalina Antònia, amb consentiment del bisbe de Vic. La vila va oferir el terreny i els diners necessaris per construir el convent, fent-se efectiva la possessió del terreny per part de l'orde franciscà l'any 1715. El convent va ser inaugurat el 12 de setembre de 1729, tot i que l'església va ser acabar amb posterioritat. Amb el pronunciament de Riego l'any 1820 i l'arribada dels liberals al poder es produí la desamortització dels béns de l'església i la supressió de les comunitats monacals. Per arribar al nombre de frares mínim que la nova llei exigia per a la subsistència dels ordes regulars, els frares del col·legi franciscà de Vic foren traslladats a Calaf el 1821. L'any següent, la vila va ser escenari dels enfrontaments entre els liberals i els reialistes. Davant la notícia de què els reialistes havien ocupat Calaf, els liberals van sortir des de Cervera però en arribar, aquests ja havien fugit. Les tropes liberals, però, es van quedar a Calaf, allotjant-se al convent de Sant Francesc. La por va fer que molts dels frares fugissin, i la comunitat va ser finalment suprimida. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) el convent va ser sacsejat i incendiat, i la promulgació de les lleis desamortitzadores de Mendizabal comportaren l'exclaustració. A partir de 1835, el convent restà abandonat i patí un període d'ocupació militar arran les successives guerres carlines, la qual cosa va provocar la degradació contínua tant de l'edifici com del seu arxiu. L'any 1855 el convent és adquirit per un particular i l'any següent, amb l'enderroc del campanar i la caiguda de la teulada del temple, passa a servir de magatzem i de cort pels animals. Posteriorment, el 1870, el convent tornar a caviar de propietari, i part de l'edifici es fa servir de magatzem de vins entre 1881 i 1884. Les modificacions i les afectacions van continuar també durant bona part del segle XX, quan es van construir uns habitatges a la banda sud. 41.7305500,1.5174900 376704 4620922 08031 Calaf Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42303-foto-08031-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42303-foto-08031-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42303-foto-08031-129-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Durant la realització de l'estudi arquitectònic i l'aixecament de plànols del conjunt portat a terme l'any 2009, es féu un petit reconeixement arqueològic de l'església. S'efectuaren dues cales tocant a la pilastra del costat dret del presbiteri, que constataren la pèrdua del paviment de la nau, i una segona a l'interior de la sagristia, que no donà gaire informació. A l'exterior, s'estudiaren les restes de pavimentacions i construccions que havien estat destinades a cavallerisses i la bassa. Finalment, al peu de la façana de l'església es trobaren les dotze dovelles de la rosassa.Cont. Descripció: El claustre és de planta quadrada amb quatre galeries de pas que tenen una llargada de 25 metres. Estan formades per sis arcs de mig punt recolzats sobre pilars quadrats, amb capitells toscans i bases motllurades. Les façanes estan construïdes amb parets de maçoneria i es conserva parcialment un estucat de morter de calç amb coloració de terra que dibuixa un fals carreuat. Totes les façanes disposen de dos balcons de llinda i brancal de pedra i petits òculs als extrems que donen llum al passadís interior. A l'alçada del primer pis hi ha una petita cornisa llisa. Vuit gàrgoles permeten el desguàs de les teulades sobre el pati, on l'aigual pluvial és recollida al perímetre del pati gràcies al pendent que forma el terra. El pati està pavimentat amb grans llambordes de pedra formant un dibuix en creu centrat amb la cisterna soterrada, situada al centre del pati i que disposa d'un brocal motllurat de planta quadrada i xamfrà als angles. Del sostre original només es conserva una petita part a la galeria de ponent, seguint la distribució marcada pels arcs de la galeria i tancades amb voltes de creueria de rajola revestides amb estucat llis. Amb el reaprofitament del convent es van construir sostres amb bigues i llates de fusta. La galeria de ponent tenia quatre grans portes situades en els seus extrems, trobant-se tapiada la que donava accés a l'església. A la de llevant trobem dues portes més que comunicaven amb la planta baixa d'aquesta banda (la de l'angle sud està tapiada).En tot el conjunt del convent, els sostres estaven formats per voltes de rajola que tenien un revestiment pintat. Tots els paraments estan construïts amb paret de maçoneria, que avui ha perdut l'estucat, i només les obertures de portes i finestres i els angles que formen les façanes van ser construïts amb carreus. L'ús militar del conjunt va comportar no només la modificació de les estructures existents, sinó també la construcció de noves edificacions, com ara una cavallerissa adossada sobre la façana de ponent. També formaven part del conjunt, a la banda nord, una bassa destinada a la recollida d'aigua i que fou modernament enderrocada, i un pou a la banda sud, tancat per una petita edificació de planta rectangular. 96|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42305 Portelles de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/portelles-de-sant-jaume XV-XVI Més enllà del traçat, quasi no conserva cap element propi. Molts murs estan fets amb maons, i el paviment és de formigó. Carrer ubicat entre el carrer Sant Jaume i l'avinguda de la Pau, i també el carrer del Carme ( tram inicial). Té una llargada d'uns 315 metres que van des de quasi l'avinguda de la Pau ( alçada Cal Mas), fins a la plaça dels Arbres. Es tracta d'un carrer estret que ens recorda una trama urbana medieval. Tot això solament en conserva la traça i alguns murs, la resta són tot intervencions contemporànies, en molts casos amb materials aliens que desvirtuen l'aspecte del carrer original. El paviment està fet de formigó. En el tram paral·lel al carrer del Carme es poden destacar les façanes posteriors dels edificis de l'esmentat carrer, però per altra banda, també murs amb maons. Si seguim en el tram paral·lel al carrer Sant Jaume, abans de l'encreuament amb Prior Farras, passa quelcom similar a l'anterior, el tram orientat cap a l'eixample són murs realitzats amb maons, i naus industrials de principis del segle XX, en canvi, el tram orientat al nucli antic, veiem les façanes posteriors dels edificis del carrer Sant Jaume, amb els seus respectius murs de tancament dels patis. Més enllà de l'encreuament amb el carrer Prior Farras, el carrer s'estreny, i a l'inici es pot observar construccions modernes fetes amb maons, i fins a la plaça dels Arbres, només es pot destacar un edifici que conservi elements originals, amb algunes finestres amb brancals i llinda de pedra. 08031-131 Portelles de Sant Jaume 41.7334800,1.5108700 376159 4621257 08031 Calaf Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42305-foto-08031-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42305-foto-08031-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42305-foto-08031-131-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 94|85 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42306 Edifici carrer Sant Pere nº2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-pere-no2 XVIII Ha perdut part de l'arrebossat, i es nota la manca de manteniment. <p>Edifici entre mitgeres situat al carrer Sant Pere. Toca amb un dels extrems de l'església de Sant Jaume. Es tracta d'un edifici de planta baixa, i dues plantes de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. Encara conserva part de l'arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés es troba al carrer Sant Pere, on a la planta baixa hi veiem dues entrades, una d'elles molt modificada, i una altra amb una gran llinda de pedra. La resta d'obertures que veiem, no presenten elements d'interès, més enllà d'un senzill ampit de pedra.</p> 08031-132 Carrer Sant Pere nº2. 08280 Calaf 41.7337600,1.5117200 376230 4621287 08031 Calaf Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42306-foto-08031-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42306-foto-08031-132-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIN National Monument Record Domèstic 2019-12-12 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 94 45 1.1 1772 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42308 Cami Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-1 XV-XXI Quasi tota la seva totalitat està asfaltada. Antic camí ral que de Barcelona arribava fins a la Seu d'Urgell. A la comarca de l'Anoia, anava des d'Igualada, Jorba, Copons, Prats de Rei. Arribats a Calaf, sortia en direcció a Dusfort, ja al terme de Calonge de Segarra, fins a Castellfollit de Riubregós. En aquest punt ja entrava a la demarcació de Lleida fins a Ponts i després ja cap a la Seu d'Urgell. Coincideix en gran part amb la carretera C-1412a, d'Igualada a Tremp. 08031-134 Calaf El camí es correspon amb una ramificació del camí reial de l'Anoia, que seguia el curs d'aquest riu comunicant el litoral mediterrani amb l'interior peninsular, ja des d'època romana. De fet es tracta d'una ruta secundària que probablement era utilitzada per traginers, vianants i bestiar. Connectava la costa amb el Pirineu. 41.7261400,1.5115000 376197 4620441 08031 Calaf Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 94|98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42309 Camí Ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-2 XV-XXI Es troba asfaltat. Pel terme municipal de Calaf hi ha documentat un camí ramader. Aquest no era un camí principal sinó un variant dels camins que portaven de les terres del Pirineu, fins a les costes de Tarragona o la plana de Lleida. Possiblement aquest camí sigui l'actual B-300 que surt de Calaf, direcció a Aleny Aquesta ruta creuava el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i I'Anoia. Passava exactament per Pinós del Solsonès, la Sala de Vallmanya, Prades, prop del castell de Boixadors, St. Pere Sallavinera i Pedrafita. Una variant passava per St. Pere de l'Arç, Aleny, Calaf i Prats de Rei. Un cap a Pedrafita anava fins a Santa Coloma de Queralt i des d'aquí a la costa, prop de Roda de Barà 08031-135 Calaf Era un dels camins que neixien del senders més importants que connectaven el pirineu amb la costa o la la plana de Lleida. 41.7361200,1.5165000 376632 4621542 08031 Calaf Fàcil Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 94|98 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42311 Carrer de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-jaume-0 RIU I SAIZ, A. (2015). 'Noms dels carrers i places de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 37-47. XVII-XXI El carrer de Sant Jaume és un dels carrers més característics de la vila i, amb la seva continuació, el Raval de Sant Jaume, ha esdevingut el principal nexe entre el nucli antic i l'actual. A la part alta, la més propera a la plaça de l'Església, hi trobem cases senyorials i cases que evoquen episodis històrics de la vila, com ara el salvament de la imatge i les relíquies de Santa Calamanda durant la Guerra Civil o el naixement d'Alexandre de Riquer. La part baixa del carrer, més propera a la plaça dels arbres, té un aire més comercial. Un dels edificis més antics és el situat al núm. 28, datat de 1748 segons consta a la llinda de la porta. Altres edificis destacats d'aquest carrer són Cal Matrícules (núm. 16) o la Casa Cortadellas o Cal Satorra (núm. 2). En aquest carrer es troba també l'accés a la Cripta de Santa Calamanda (núm. 3), i la façana lateral de l'església. 08031-137 Carrer Sant Jaume Des del segle XVII és documentat com un dels carrers més importants de la vila. Juntament amb el carrer de Sant Antoni (antigament, carrer Nou), va constituir un eix d'expansió de Calaf. La tradició comercial del carrer ve d'antic, i ha arrelat amb força en la memòria calafina: espardenyers, cistellers, forns de pa... En aquest carrer estava situat un dels portals de la vila, emmurallada fins ben entrat el segle XIX. En el context de la Guerra Civil, el carrer Sant Jaume va ser batejat amb el nom de carrer 19 de juliol. 41.7336200,1.5115200 376213 4621272 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42311-foto-08031-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42311-foto-08031-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42311-foto-08031-137-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 98|94 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42318 Fossa comuna https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna SOLÉ I BARJAU, Queralt (2009): 'Les fosses comunes de la Guerra Civil a l'Anoia', a Revista d'Igualada núm. 31. Igualada. XX Es troba ubicada a l'interior del cementiri de Calaf. Possiblement hi ha una quinzena de soldats enterrats, tots del bàndol rebel. Els soldats foren inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. 08031-144 Cementiri de Calaf Es coneix l'existència d'una fossa comuna al cementiri gràcies a la documentació conservada a l'Arxiu Municipal del poble, on de forma manuscrita es custodia un llistat amb els noms dels soldats rebels morts en la lluita per l'ocupació de la població. El 20 de gener de 1939, Calaf era ocupada per les tropes franquistes, però aquestes van patir diverses baixes, totes elles pertanyents a la 1ª Divisió de Navarra.15 Els soldats van ser inhumats al cementiri i es va fer un croquis del lloc d'inhumació i un llistat dels soldats morts. En aquest cas, s'ha de tenir en compte que, si hi va haver morts per part de l'exèrcit rebel, és més que possible que també n'hi hagués del republicà, tot i que també és probable que aquest no fossin portats al cementiri per ser-hi inhumats. 41.7338100,1.5055600 375718 4621301 08031 Calaf Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42235 La lluita del Fènix amb el crepuscle https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lluita-del-fenix-amb-el-crepuscle Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 44-45. XX Escultura construïda en ferro, d'uns 4 mts. d'alçada. Ret homenatge al mite de l'au Fènix, símbol de l'eterna resurrecció. Coronada per un niu d'au, recull les inquietuds de l'autor sobre el mite de l'etern retorn i representa la fe esperançadora de qualsevol individu en un món espiritualment empobrit. 08031-61 Ctra. de Sant Martí Escultura guanyadora del 1r Premi a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7269400,1.5117400 376219 4620530 1993 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42235-foto-08031-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42235-foto-08031-61-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme André Martus 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42236 Maternitat https://patrimonicultural.diba.cat/element/maternitat Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 28-29. XX Escultura de bronze de formes planes i allargades, amb una clara influència de l'art africà i una simplificació voluntària de les formes. Ret homenatge a la maternitat i simbolitza la mare com a principal element protector del fill. 08031-62 Plaça dels Arbres Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7324400,1.5136200 376386 4621137 1993 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42236-foto-08031-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42236-foto-08031-62-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Ferran Alejandre Llosas 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42237 Flora Geomètrica. Tòtem Eòlic https://patrimonicultural.diba.cat/element/flora-geometrica-totem-eolic Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 36-37. XX Escultura d'acer que emfatitza l'aspecte geomètric de la forma i la seva relació amb l'espai, destacant pels seus colors vius. Significa el retrobament de l'equilibri entre la cultura i la natura, entre la força natural i la tècnica. Mòbil que genera diferents efectes aerodinàmics . 08031-63 Plaça de la Sort Escultura finalista a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7331400,1.5199100 376910 4621206 1993 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42237-foto-08031-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42237-foto-08031-63-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Anna Cayuela i Gonzàlez 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42238 Carregador https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 42-43. XX Escultura de pedra i acer. Consta d'una carcassa metàl·lica on se situen diversos blocs de pedra recuperats durant restauració del conjunt arquitectònic de la plaça Gran. Les pedres estan agrupades en diferents nivells, mantenint un ordre estructural, i suportades per un artefacte com una bastida medieval o prestatgeria. L'ús d'un material amb característiques pròpies arrelat en el passat, desvalorat i menyspreat, permet recórrer a un joc entre l'escultura i la memòria col·lectiva del ciutadà. 08031-64 Plaça de les Eres Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7339600,1.5114500 376208 4621309 1993 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42238-foto-08031-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42238-foto-08031-64-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Christoph Hafner, Rosario Plate, Miquel Valdasquín 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42239 El Sillín https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sillin Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 46-47. XX Es troba desmuntada al magatzem municipal. Escultura realitzada en ferro, recorda els sellons dels antics tricicles. 08031-65 C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). Anteriorment va estar situada a la Plaça dels Arbres. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7323600,1.5246200 377300 4621113 1993 08031 Calaf Dolent Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Àlex Soler Fumanal Actualment és troba en un magatzem municipal. 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42240 Laberinto https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberinto Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 32-33. XX Escultura d'acer sobre plataforma de ciment formada per tubs cilíndrics de diferents colors. Té una doble funció: l'estrictament estètica i de contemplació, i la que dóna el fet de situar-se a nivell del sòl, que convida a tocar-la, a accedir-hi, a ser part de l'obra, sentint sensacions noves de les quals no es gaudeix amb la simple contemplació, una situació nova, sobretot per als nens, que jugant aprenen a veure i a sentir allò que és una escultura, tradicionalment inaccessible. 08031-66 Plaça de Catalunya Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7336700,1.5268800 377491 4621255 1993 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42240-foto-08031-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42240-foto-08031-66-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Karina Gajón i Alfredo Bueno 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42241 Mirada a través https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirada-a-traves Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 54-55. XX Es troba desmuntada al magatzem. Escultura realitzada en ferro, formada per una planxa metàl·lica rectangular amb un quadrat a la part inferior, sostinguda a dues barres verticals mitjançant cadenes, recordant un pont llevadís. 08031-67 C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7323600,1.5246200 377300 4621113 1994 08031 Calaf Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Olga Antón Escudero Actualment és troba en un magatzem municipal. 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42242 Esquelets de les crisàlides https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquelets-de-les-crisalides Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 58-59 XX Escultura formada per set estructures allargades amb forma d'eruga, fetes d'una fina estructura de ferro que disminueix d'amplada a mesura que descendeix, emulant un esquelet. 08031-68 Carretera Llarga Escultura guanyadora del 1r premi a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7321500,1.5101000 376092 4621110 1994 08031 Calaf Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Albert Casañé 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42243 Espacio circular abierto https://patrimonicultural.diba.cat/element/espacio-circular-abierto Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 64-65 XX Escultura en pedra que configura un espai perfectament circular dins d'un buc quadrat. Entrant en un espai completament circular, l'espectador experimenta una sensació desconeguda. L'efecte de l'espai no varia només entre els diversos espectadors, sinó també en ell mateix. En diferents moments es poden experimentar al mateix lloc sensacions distintes o, fins i tot, contraposades. El lloc es transforma en un refugi, un espai per descansar i meditar. 08031-69 Plaça Pinós Escultura participant a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7279900,1.5105700 376123 4620648 1994 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42243-foto-08031-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42243-foto-08031-69-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Christoph Mertens 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42244 Destrucció - construcció https://patrimonicultural.diba.cat/element/destruccio-construccio Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 68-69. XX Escultura formada per taulons de fusta trencats amb màquina excavadora i ensamblats en forma vertical formant dos blocs rectangulars paral·lels. 08031-70 Carrer del Primer de Maig Escultura participant a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7345000,1.5078700 375911 4621374 1994 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42244-foto-08031-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42244-foto-08031-70-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Agustí Penadés López 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42246 Cremallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cremallera Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 62-63 XX Escultura realitzada en pedra i ferro, simulant una cremallera. 08031-72 Plaça de la Sort 41.7333000,1.5199500 376914 4621224 1994 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42246-foto-08031-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42246-foto-08031-72-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Francisco López Muñoz 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42247 House for Two https://patrimonicultural.diba.cat/element/house-for-two Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 96-97 XX Escultura en pedra que forma una estructura rectangular. Va ser projectada com una instal·lació vinculada a l'arquitectura, però amb una arquitectura que no es pot utilitzar. Es tracta, més aviat, de construir una casa de fantasia (el títol de l'obra fa referencia a l'arquitectura, però les dimensions d'aquesta 'casa' demostrat clarament la inutilitat d'aquesta arquitectura), amb un concepte diferent, inspiracions diverses, un lloc de discurs. 08031-73 Plaça de la Llibertat Escultura guanyadora del 2n premi a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7287900,1.5123100 376270 4620734 1995 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42247-foto-08031-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42247-foto-08031-73-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Schoenholtz, Michael 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42248 Escala de la vida https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-de-la-vida Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 90-91. XX Alguns metacrilats estan trencats. Escultura realitzada en ferro i metacrilat pintat amb vernís acrílic blau. Està formada per tres escales (la primera amb tres esglaons, les altres dues amb quatre) penjades d'un mur. Representa la metàfora de la vida humana, la manera de viure com una piràmide d'escales amb onze esglaons. 08031-74 Carrer Viena Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7336700,1.5130900 376344 4621275 1995 08031 Calaf Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42248-foto-08031-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42248-foto-08031-74-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Beate Honsell-Weiss 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42249 Monas (unit) https://patrimonicultural.diba.cat/element/monas-unit Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 94-95. XX Escultura realitzada en acer. Es tracta d'una esfera de 150 cm de diàmetre, amb l'aparença d'un teixit de filferro. 08031-75 Plaça Barcelona 92 Escultura guanyadora del 1r premi compartit a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7331900,1.5142600 376440 4621220 1995 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42249-foto-08031-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42249-foto-08031-75-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Sarantopoulou, Christina 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42250 Sot argilós o temple d'estar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-argilos-o-temple-destar Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 84-85. XX L'espai que ocupava a l'entorn de la depuradora, ha estat absorbit per la vegetació, Es tracta d'una intervenció en l'espai natural, una concavitat excavada al terra, recoberta de maons de terra cuita, col·locats descrivint una espiral i compactats a manera d'empedrat. Aquesta intervenció té un significat ritual i alhora un sentit de recuperació d'un espai. 08031-76 Depuradora de Calaf Escultura guanyadora del 1r premi compartit a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). En un principi, havia d'anar situada a dalt d'un turó però en el moment de la seva realització tan sols fou disponible el terreny adjunt de la depuradora d'aigües. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7246200,1.5218100 377052 4620258 1995 08031 Calaf Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Núria Manso i Roser Garriga 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42251 Space Time https://patrimonicultural.diba.cat/element/space-time Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 88-89. XX Escultura realitzada en acer pintat, formada per una estructura amb forma d'espiral i una altra amb forma d'ona. 08031-77 Carretera de Ponts Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7330800,1.5092200 376021 4621215 1995 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42251-foto-08031-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42251-foto-08031-77-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Yuko Kurihara 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42252 Simfonia per a morts https://patrimonicultural.diba.cat/element/simfonia-per-a-morts Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 120-121. XX Escultura realitzada en acer, formada per set barres verticals de 4 m d'alçada. El títol 'Simfonia' es basa en el joc dels laterals, que simbolitzen les notes musicals en un pentagrama. 08031-78 Cementiri municipal Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7336800,1.5051800 375686 4621287 1996 08031 Calaf Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42252-foto-08031-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42252-foto-08031-78-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Linda Molleman 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42253 Temporalitat https://patrimonicultural.diba.cat/element/temporalitat Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 112-113. XX Escultura que representa la unió entre el cel i la terra, el moviment de la vida, la temporalitat. Està formada per una pedra de grans dimensions subjectada per una corda d'acer i suspesa sobre una petita bassa d'aigua. 08031-79 Antic Hospital de Calaf Escultura guanyadora del 3r premi compartit a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7334300,1.5100500 376091 4621253 1996 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42253-foto-08031-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42253-foto-08031-79-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Raquel García Solís 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42254 Cadira planetaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadira-planetaria Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 122-123. XX Escultura realitzada en ferro pintat. Simbolitza una cadira de grans dimensions, construïda amb una estructura de tub i planxes de metall. Al mig destaca una esfera de color blau. 08031-80 Carretera C-1412 km 39 Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7244900,1.5174900 376692 4620249 1996 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42254-foto-08031-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42254-foto-08031-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Willem Nell 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42255 Twister Chair https://patrimonicultural.diba.cat/element/twister-chair Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 110-111. XX Escultura de pedra sorrenca. Es tracta d'un objecte domèstic peculiar (una butaca) tallat a la pedra en forma d'escultura. La pedra, ja per ella mateixa, és matèria d'un altre temps, amb la seva pròpia personalitat, història i secrets. 08031-81 Plaça de les Eres Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7338200,1.5117400 376232 4621293 1996 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42255-foto-08031-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42255-foto-08031-81-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Mary Dunn 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42256 El Penell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penell Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 124-125. XX Escultura de ferro pintat. L'obra pretén ser una síntesi de la naturalesa en els seus tres regnes. Emergint d'allò més gràvid (sòcol-terra), passant pel regne vegetal (fulles-fruits), fins al regne animal, el més alat (oreneta-penell). Igualment s'intenta mostrar l'equilibri de la natura, que és majoritàriament simètrica, amb alternances de pes-contrapès en el fullatge. 08031-82 Parc Ramon Sala Coy Escultura participant a la 4a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1996). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7305300,1.5125300 376291 4620927 1997 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42256-foto-08031-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42256-foto-08031-82-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Ramon Sala Coy 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42257 Sense títol https://patrimonicultural.diba.cat/element/sense-titol Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 34-35. XX Es troba desmuntada al magatzem municipal. Estructura metàl·lica pintada, feta a partir del perfil quadrat amb referència iconogràfica de la cadira. El protagonista és l'espai en el qual se circumscriu el referent iconogràfic. L'objectiu és desenvolupar el sentit d'apropiació territorial que envolta aquest enginy anomenat cadira, desenvolupant el concepte d'intimitat, espai públic-espai privat, posicionament i jerarquia. 08031-83 C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7333600,1.5123300 376280 4621241 1993 08031 Calaf Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Joan Canals i Carreras Es troba al magatzem municipal. 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42304 Gegants de Calaf https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-calaf XX <p>El constructor, Manel Casserras i Boix, de Solsona, els va fer amb unes mides i pes de 3'75 metres d'alçada i 55 kilograms (Jaume) i 3'60 metres i 50 quilograms (Calamanda). Els Gegants tenen un ball propi, amb música de Jordi Fàbregas i la coreografia de Jordi Vilaseca. Els gegants calafins porten els noms dels patrons de la ciutat, Sant Jaume i Santa Calamanda. Representen dos mercaders que van a comprar al Mercat de Calaf.</p> 08031-130 Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf <p>Els gegants Jaume i Calamanda de Calaf van ser batejats el dia 4 de setembre de 1994. Els seus padrins van ser els gegants d'Igualada i els de Sant Martí de Sesgueioles.</p> 41.7333800,1.5098900 376077 4621247 1994 08031 Calaf Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Manel Casserras i Boix 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42310 Auca del Mercat de Calaf https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-del-mercat-de-calaf XX Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència a la llegenda del mercat de Calaf. A les estampetes hi diu el següent: Catalunya terra endins al bell mig hi ha calafins/ Calaf en l'Alta Segarra sobre un tossal s'emparra /Dominant tanta extensió que corprèn d'admiració/ A Calaf matem microbis amb un fred de mil dimonis/ Un senyor de Barcelona un hivern vingué una estona/ Apel·les Mestres es deia i escrivia amb gran taleia/ Va veure la meravella d'una gebrada molt bella/ Però es refredà tant i tant que febre agafà a l'instant/ I així bo i enfredat va escriure un conte encertat/ Va rumiar que uns freds molt forts glaçarien tots els mots/ I que això havia passat en un dia de mercat/ Per molt que la gent cridés ningú no sentia res/ Així que s'obria el pap l'alè quedava glaçat/ La xerrameca quedava en l'aire que la gelava/ Però en sortir el sol al barri es produí el gran xivarri/ Tot quant s'havia parlat de cop va ser desglaçat/ I s'armà un tal guirigall que ni cent ferrers de tall/ Ve't aquí com de no oïr mot es passà a sentir-ho tot/ Calaf de llavors envant tingué mercat eixordant/ Tan famós arreu del mon que ens prenen pel que no som: cridaires però no pas tant! 08031-136 Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. Fou escrita i il·lustrada pel calafí Ramon Sala Coy (1854-1936). Era escriptor, poeta, dibuixant satíric i il·lustrador, entre altres disciplines. S'inspirà en la llegenda popularitzada per Apel·les Mestres dins el volum 'Tradicions' i, en el número 101, on hi apareix 'El Mercat de Calaf'. 41.7340600,1.5111800 376186 4621321 08031 Calaf Restringit Bo Física Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42314 Dual https://patrimonicultural.diba.cat/element/dual Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 38-39. XX Es troba ubicada dins de l'edifici de l'Ajuntament de Calaf, en un espai obert on comuniquen totes els pisos de l'edifici. Es tracta d'un tronc d'un arbre, d'uns 15 metres d'alçada, amb la part inferior tallada que la diferencia de la resta. 08031-140 Ajuntament de Calaf. Plaça Gran nº 2. 08280 Calaf. Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7340400,1.5112300 376190 4621319 08031 Calaf Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42314-foto-08031-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42314-foto-08031-140-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Federico Gómez Álvarez 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42315 Tricicle https://patrimonicultural.diba.cat/element/tricicle Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 88-89. XX Escultura realitzada en ferro a partir de materials reciclats. Representa un tricicle de grans proporcions. Es troba ubicada en la rotonda que dóna accés a la C-1412, en direcció a Sant Martí Sesgueioles. 08031-141 Carretera BV-1001 km 0,5. Escultura participant a la 3a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1995). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. 41.7235900,1.5103900 376100 4620160 1995 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42315-foto-08031-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42315-foto-08031-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Grup Calafins 98 51 2.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42316 Cucarell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucarell XX La seva restauració va finalitzar a finals del 2015. <p>Es tracta d'un drac que forma part del bestiari fantàstic de Calaf. És possiblement l'element més espectacular d'aquests. Té un aspecte ferotge, però simpàtic a la vegada, amb grans ulls de color groc, la boca oberta amb dents afilades, i llengua llarga. Té els braços oberts, amb ales, com si hagués d'empaitar a tothom que li passa per davant. Finalment cal destacar-hi les grans potes amb les urpes. Les seves mides aproximades són uns 3 metres d'alçada per la part del cap, 2 d'ample, i 3 de llarg.</p> 08031-142 Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf <p>El drac Cucarell va ser batejat per la Festa Major de Calaf de l'any 1997, amb la presència de les colles de Dracs de la Colònia Güell i de Sant Boi. Construït de manera desinteressada entre els anys 1995 i 1997, per Quico López i Ramon Pujol. Recentment ha estat restaurat.</p> 41.7334000,1.5098100 376071 4621250 1997 08031 Calaf Restringit Bo Física Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme Quico López i Ramon Pujol Llegenda del Drac de Calaf Això era i no era en el temps de les llegendes quan, en un lloc lluny d'aquí, hi aparegué una estranya criatura. Les llengües exagerades l'associaven a una serpent de tal característiques i mesures que era capaç d'empassar-se a deu homes d'una sola queixalada. L'insòlit de la rondalla és que primerament es pensava que la serpent no existia i que no era més que una història per explicar vora el foc i espantar els infants. Però temps és temps i a la vila de Calaf uns esdeveniments molt estranys i més recents van fer pensar que aquella terrible bèstia sortida de la penombra i de les tenebres no era tan sols una rondalla, ja que alguns dels testimonis més agosarats confessaven angoixats com s'havien topat en alguna ocasió, per les rodalies de la vila, amb aquesta criatura que només podia venir, segons ells, dels inferns, i que no era ben bé una serp perquè posseïa un parell d'ales que li permetien enlairar-se podent cobrir amb la seva ombra fins a deu caps de bestiar. De mica en mica els rumors s'anaren fonent amb el pas del temps, fins que de la bèstia es deixà de parlar. Un bon dia dos vilatans fills de Calaf, en Quico i en Ramon, fent una de les seves sortides amb bicicleta, van tenir la desgraciada fortuna d'abocar-se pendent avall per un turó que mai no havien vist. Perdent el control, van estimbar-se contra un marge ple de matolls, que els va esmorteir la patacada. En aixecar-se, es van adonar d'una gruta molt grossa i sense pensar-s'ho dues vegades s'hi van endinsar. La sorpresa fou majúscula, quan es van adonar d'un munt d'ossos gegantins, els quals a mesura que ells s'anaven apropant adquirien la forma d'un immens esquelet, que de ben segur devia pertànyer a la bèstia que els més vells de la vila recordaven. L'admiració de la troballa augmentà quan es van adonar que, d'entre aquells ossos, en sobresortia un ou immens. Sense més sal ni més oli, se'l carregaren a les espatlles per presentar-lo a la casa consistorial de la vila perquè decidissin la seva sort. Tres anys fa que cuiden i coven aquest ou en Quico i en Ramon, i només resten uns instants perquè sigui el que sigui el que amaga en el seu interior, trenqui la closca per donar-se a conèixer a tots els calafins com a CUCARELL, el drac de Calaf. 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42317 Cucamil https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucamil XXI <p>És el fill del Cucarell. De característiques molt similars a aquest, és de dimensions més petites.</p> 08031-143 Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf <p>Fou incorporat al bestiari fantàstic l'any 2015, amb la celebració del mil·lenari.</p> 41.7334000,1.5098100 376071 4621250 2015 08031 Calaf Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42317-foto-08031-143-1.jpg Física Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme : Quico López, Carles Reixach, Miquel Àngel Miranda, Adrià Pujol i Guillem Busquet 119 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
42286 Cedre del Líban https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-del-liban Es troba al costat de la Masia Cortadelles. Es tracta d'un Cedre del gènere Cedrus i espècie libani. És una conífera de fulla persistent, amb una alçada d'uns 12 metres, un volta de canó de 2, 50 metres i un volt de soca de 3 metres aproximadament. Presenta un tronc rectilini. El creuer es troba a quatre metres d'alçada, del qual neixen diferents branques, que donen tota la potència a la capçada, de forma tabular. Les fulles són acidulars i mesuren uns 25 mm. El seu fruit és una pinya de forma ovoide i dreta, que pot arribar a mesurar entre 8 i 12 cm de llarg. 08031-112 Masia Cortadelles Els propietaris de la masia, els Satorres, varen crear un petit jardí botànic amb espècimens de tot el món, però entre l'abandó que va patir aquest espai, i la pèrdua de part d'aquest per als cultius, han provocat que sols es conservi aquest espècimen. 41.7163600,1.5093600 376000 4619358 08031 Calaf Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42286-foto-08031-112-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme 2151 5.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml