Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42175 | Edifici carrer Sant Jaume nº38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no38 | TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 34. | XX | Edifici de grans proporcions que s'adapta a la trama urbana del carrer de Sant Jaume. Ostenta un clar estil neoclàssic remarcable en totes les proporcions de les balconades i finestres de l'edifici, la seva ornamentació a base de frontons i cornises. Consta de planta baixa i tres plantes de pis. La façana està coberta amb encoixinats de falsa pedra o artificial. La planta baixa estava destinada a usos comercials, cal destacar-hi dos accessos i una finestra al lateral. Presenten un tancament metàl·lic de senzilla decoració. Aquestes obertures estan flanquejades per pilars acanalats sense decoració. A la primera planta de pis, al centre hi destaca un balcó de pedra amb balustrada circular que dóna accés a l'interior. A cada lateral hi trobem unes finestres amb ampit pronunciat i brancals que coronen en un frontó triangular. Aquests frontons, estan connectats amb una imposta que divideix a la vegada la 1a i la 2a planta de pis. En aquesta 2a planta de pis, hi destaquen tres finestres simètriques amb ampit pronunciat i brancals i buits arquitravats emmarcat amb motllura, interrompuda enmig de la llinda per tres carreus encoixinats, escalonats en volum i de perfil trapezoïdal, a manera de dovelles d'un arc. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi quatre finestres simètriques de mig punt, amb una llarga imposta a tall d'ampit. Finalment, i coronant l'edifici, s'observen vuit cartel·les decorades amb motius geomètrics, que suporten la cornisa sortint. | 08031-1 | Carrer Sant Jaume 38. 08280 Calaf. | Fou construït l'any 1947. Feia dos anys que la Caixa de Pensions hi havia sol·licitat construir un nou edifici, i se li van concedir els permisos pertinents a canvi d'habilitar-hi una biblioteca. Arran d'això, el dia 5 de juliol de l'any 1947 el ple de l' Ajuntament de Calaf aprova la instància del director d'aquesta entitat d'estalvi per obrir les oficines, la biblioteca pública gratuïta i dos pisos per arrendar a l'edifici de nova construcció del carrer de Sant Jaume. | 41.7331800,1.5123200 | 376279 | 4621222 | 1947 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42175-foto-08031-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|99 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42176 | Edifici Carrer Sant Jaume nº 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no-36 | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XIX-XX | Edifici de grans dimensions ubicat al carrer Sant Jaume, on es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Presenta a la planta baixa un estil més auster on destaca però una portalada singular. Les plantes superiors tenen un estil que imita un edifici renaixentista del segle XVI. La façana està coberta amb encoixinats de falsa pedra o artificial a la planta baixa, i arrebossat a les plantes superiors, exceptuant les obertures. Té un accés que dóna a un local comercial, i un altre que dóna a les plantes de pis. Aquest destaca per l' entaulament amb medalló central i dues volutes a banda i banda. A la planta de pis, hi trobem un balcó que pràcticament ocupa tota la façana. Aquest destaca per una barana senzilla de forja. S'hi accedeix des de dues entrades amb brancals i llinda de pedra artificial amb un petit arc conopial a tall decoratiu. A la següent planta, trobes dues finestres amb la mateixa tècnica constructiva que les anteriors, i ubicades en simetria amb les anteriors. A la darrera planta trobem dues finestres geminades, una a cada costat. Remata la façana una cornisa inclinada. | 08031-2 | Carrer Sant Jaume nº 36. 08280 Calaf | La casa fou construïda per Eugeni Altisent ( gerent d'unes mines de carbó a Calaf). L'any 1958, s'hi va instal·lar la farmàcia Maria Vila Prat, que després va passar a mans de Maria Irene Martínez Olmos i actualment la farmacèutica és Meritxell Font Sabala i la trobem al Passeig Santa Calamanda. En els baixos del local, actualment no hi ha cap negoci. | 41.7332100,1.5123200 | 376279 | 4621225 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42176-foto-08031-2-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42177 | Edifici Carrer Sant Jaume nº 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-no-28 | XVIII | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. La façana es troba arrebossada i pintada. Tot i semblar un edifici de principis de segle, presenta alguns elements d'interès anteriors. A la planta baixa hi ha els accessos a l'interior, on trobem diferents entrades. Cal destacar la ubicada a l'esquerra amb brancals de falsa pedra i gran llinda de pedra amb el cristograma IHS i la data de 1748 inscrites. En aquesta mateixa entrada hi trobem una columna a tall de mainell que divideix l'accés. A la dreta d'aquesta entrada en trobes una de més senzilla. A la planta de pis hi trobem un petit balcó amb barana de forja senzilla al quan s'accedeix per una entrada amb brancals i llinda de falsa pedra. A la seva dreta, s'hi observa una finestra amb les mateixes característiques, més ampit de pedra. A la darrera planta de pis, al centre hi trobem un petit balcó interior amb barana de forja senzilla, i una finestra a cada lateral amb petit ampit de pedra. Remata la façana un petit ràfec d'una sola filada. La coberta és a dos vessants (nord-sud) amb teula àrab. Com la majoria de cases, d'aquest carrer, presenten un gran pati interior tancat que connecta amb el carrer paral·lel. | 08031-3 | Carrer Sant Jaume nº 28. 08280 Calaf | Es tracta d'un dels edificis de la part mitja del carrer Sant Jaume més antics, tal i com mostra la data de la llinda ( 1748). | 41.7332600,1.5120500 | 376257 | 4621231 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42177-foto-08031-3-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42178 | Edifici carrer Sant Jaume/ Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-jaume-prior-farras | XVIII | Restaurat en els darrers anys. Cal destacar com aspecte negatiu, que durant aquestes reformes es va eliminar una tribuna que hi havia a la façana. | És un edifici cantoner de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba ubicat amb façana al carrer Sant Jaume (on hi ha l'accés), i al carrer Prior Farras. Les façanes es troben arrebossades, essent solament les parts exteriors de les obertures les que són a pedra vista. Ha estat restaurat perdent la seva essència original, tot i que s'han respectat alguns elements com llindes i brancals. La façana d'accés es troba al carrer Sant Jaume, i presenta dues senzilles entrades amb porta metàl·lica i vidre. A la primera planta de pis, s'observen dos balcons simètrics amb barana de forja senzilla als quals s'hi accedeixen per sendes obertures amb brancals i llindes de pedra. A la darrera planta de pis, hi trobem un petit balcó i una allargada obertura que dóna a una galeria coberta. Culminant la façana, hi ha un petit ràfec d'una sola filada. La façana del carrer Prior Farras, a la planta baixa cal destacar-hi un antic accés que conserva grans brancals i llinda de pedra, on encara es pot observar, tot i el seu malmès estat de conservació un escut heràldic. A la resta de la façana no s'hi observen altres elements d'interès. | 08031-4 | Carrer Sant Jaume nº 16. 08280 Calaf | Formava part de l'edifici de Cal Matrícules. En els seus baixos actualment no hi ha cap negoci, però antigament sempre hi havia hagut algun establiment. | 41.7334400,1.5117900 | 376235 | 4621251 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42178-foto-08031-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya hi consta, però sol de l'escut heràldic que trobem a la façana del carrer Prior Farras. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42179 | Cal Matrícules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matricules | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XVI-XVII | Es tracta d'un dels edificis més rellevants de Calaf des del punt de vista arquitectònic, però també històric. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Té planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'ubica al carrer Sant Jaume. Trobem un gran portal adovellat que actualment no és l'accés principal, i que fou substituït com a entrada per un altre més senzill amb brancals de pedra i llinda amb clau sobresortint de pedra més moderna. A sobre hi trobem una obertura amb una reixa forja on s'hi representa un escut. A la planta de pis, s'hi observa un balcó amb barana de forja senzilla i dues finestres. Totes aquestes obertures presenten brancals i llinda de pedra, i ampit en el cas de les finestres. Entre aquesta planta i la següent, s'hi pot observar una línia d'imposta força desgastada, que dividia ambdues plantes. A la següent planta de pis, cal destacar-hi tres finestres ben ordenades en la façana, amb brancals i llinda de pedra, i ampit ben treballat. Finalment a la zona de les golfes, hi trobem una galeria amb set arcs rebaixats. A l'interior es poden observar elements d'un gran interès, des del paviment original de pedra, a diferents picaportes d'estil colonial representant el cap d'un indi, que fan al·lusió a la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica, els personatges esculpits en guix, una gran volta de creueria, i les baranes i portada de forja de l'interior. | 08031-5 | Carrer Sant Jaume nº 18. 08280 Calaf | La casa fou fundada pel doctor Raimon d'Abadal. Encara que es desconeix l'època exacta de la seva construcció, se sap que és anterior al segle XVII. Fills d'aquesta casa foren Isidre d'Abadal, prior de Sant Jaume de Calaf, i títol de ciutadà honrat de Barcelona. La casa canvià de mon en entrar-hi Joan Antoni Torrescassana, catedràtic de la Universitat de Cervera, agafant aquest cognom. Durant la guerra de successió s'hostatjà en aquesta casa el general Vendome. A l'entrada, cal destacar els dos pica-portes en forma de cap d'indi, això significa que aquesta casa va ser molt important pel comerç de cereals amb Amèrica. Posteriorment, va rebre el nom de Cal Matrícules, perquè s'hi feia el registre civil de la vila. | 41.7334900,1.5116900 | 376227 | 4621257 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42179-foto-08031-5-3.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també com a Can Torrescassana | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42181 | Casa del Carrer Sant Jaume nº 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-jaume-no-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació és òptim. Cal esmentar que s'haurien de dur tasques de manteniment en la façana per tal de conservar-ho de cara al futur. | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Presenta dues entrades a la planta baixa amb brancals i llindes de pedra que es troben en un estat de conservació millorable. L'entrada de l'esquerra és l'accés habitual a l'habitatge, i la de la dreta donava pas a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem un balcó amb barana senzilla de forja i part inferior amb rajola decorada. S'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques i amb ampit de pedra. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi dues finestres idèntiques a la de la planta inferior. Culmina la façana un senzill ràfec de tres filades. | 08031-7 | Carrer Sant Jaume nº 6. 08280 Calaf | Per la seva tipologia constructiva, correspondria a uns dels edificis més antics del carrer de Sant Jaume. | 41.7337000,1.5113300 | 376198 | 4621281 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42182 | Casa Cortadellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cortadellas | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 49 | XVIII | És un dels edificis més importants del municipi arquitectònicament, per molts dels elements arquitectònics o objectes singulars que s'hi poden trobar, però sobretot també dins la simbologia del que representa per Calaf. D'estil neoclàssic, té 3 cossos ben diferenciats, un primer que dóna al carrer de Sant Jaume, , un central amb un pati interior, i un posterior que dóna a un espai obert a tocar del carrer Portelles de Sant Jaume. A la façana del carrer Sant Jaume, presenta planta baixa, dues plantes de pis, i golfes. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. A la planta baixa hi trobem dues entrades on es pot accedir a l'edifici, i una altra tapiada. Cal destacar-hi en les tres unes pilastres estriades. En la porta central, s'hi observa un picaporta senzill de forja amb la data de 1799. A les dues plantes de pis, s'hi observa una mateixa distribució d'obertures amb balcó de forja, que es caracteritzen per contorns ben motllurats. Els balcons de la primera planta de pis, són més llarg que els de la segona planta de pis. A la zona de golfes, hi trobem tres obertures rectangulars a mode de finestra, amb simetria amb la resta d'obertures de la façana. Remata la façana una cornisa amb un ràfec dentat d'una sola filada. Conserven a l'interior l'antic mobiliari i una notable biblioteca i arxiu. | 08031-8 | Carrer Sant Jaume nº 2 08280 Calaf | Aquesta casa, també coneguda com a cal Satorras era d'aquestes dues famílies, les quals van protagonitzar una nissaga comercial, i van crear l'anomenada Companyia de Calaf, que feia importants intercanvis comercials amb l'Aragó i que posteriorment també va participar en negocis amb les colònies americanes En l'època de la tercera guerra carlina la casa va patir un bombardeig d'artilleria que va provocar la mort d'una filla de la casa. Al segle XX va ser la farmàcia de la vila. | 41.7337800,1.5111600 | 376184 | 4621290 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42182-foto-08031-8-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es coneix també amb el nom de Casa Satorras | 99|119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42185 | Hospital de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-de-calaf | ARQUEOANOIA, S.L.. Memòria històrico-constructiva dels edificis de l'antic hospital de Calaf. | XVI-XVII | Als peus del castell de Calaf, i adossat a la muralla, hi trobem l'antic hospital de Calaf. Es tracta d'un edifici amb certa monumentalitat, de grans dimensions, i diferents cossos, fruit de diferents ampliacions i restauracions al llarg del temps. Part d'aquest conjunt, està format per la capella del Carme i una torre de la muralla. Consta de planta baixa i tres plantes de pis des de la façana que dóna al carrer del Carme, i planta baixa i dues plantes de pis des de la façana del carrer Xuriguera. Això es deu al desnivell existent entre aquests dos carrers. Es caracteritza per carreus de pedra irregular en disposició horitzontal en la majoria de façanes, i alguna amb l'afegit que es troba arrebossada, com seria la façana d'ingrés ubicada al carrer Xuriguera. L'accés original es caracteritza per un portal adovellat de mig punt, part d'ell absorbit quan es va construir la capella annexa. Amb la construcció de la capella, es va aprofitar per cobrir l'espai de l'entrada restant l'accés sota cobert, donant lloc a una gran entrada amb arc rebaixat amb carreus ben treballats i imposta ben marcada. A sobre d'aquest accés trobem una obertura que reprodueix amb fidelitat l'esquema constructiu de l'accés inferior. La resta de façanes visibles, aprofiten l'antiga muralla i una torre d'aquesta. En el tram de muralla, l'orientat al carrer del Carme, s'observen diferents finestres repartides en diferents nivells, i a la part inferior, dues entrades amb brancals i llinda de pedra, una d'elles amb un arc de descàrrega ben visible. A l'interior no s'observen elements d'interès, exceptuant l'escala que tot i no ser l'original ( possiblement és del segle XIX), la seva estètica contrasta amb la resta de l'interior d'obra, fruit d'una rehabilitació recent. | 08031-11 | Carrer de Xuriguera 13. 08280 Calaf | Era conegut com Hospital de Sant Francesc d'Assís (la seva primitiva capella era dedicada a aquest sant). És una de les fundacions més antigues de Calaf: ja existia abans del 1559. Sabem que el va fundar un benefactor anònim fill de Calaf (segons una relació del 1661, quan Mn. Jaume Sola hi va fer una nova dotació econòmica). En aquell temps es regia per una junta de prohoms presidida per un eclesiàstic i tenia l'obligació, imposada pel fundador, d'acollir els malalts i vells de la vila, amb preferència pels del llinatge del fundador i del dotador; després d'aquests, també havia d'acollir els pobres vianants i peregrins que hi passessin. Situat a peu de camí, en un lloc de pas com era l'entrada principal de la vila emmurallada, l'Hospital, tot i ser una fundació privada i vinculada a l'Església, exercia tasques de beneficència, hostalatge i refugi per acollir vianants, i tenir cura de malalts, pobres, gent gran i peregrins que hi podien descansar, dormir o, simplement, menjar. Tot això en un context, els segles XVI-XVII, amb una població delmada pels flagells de pesta, guerres i conflictes socials (bandolerisme), que convertien camins i cruïlles en llocs veritablement perillosos, i amb una gran massa de marginats socials i de pagesos pobres; (segons el cens de 1626, fet amb motiu de les Corts Generals, Calaf tenia 214 cases: amb un total de 1097 habitants). L'Hospital tingué un màxim de tres o quatre persones (hospitalers) que en tenien cura, les quals rebien un sou que provenia de la junta de prohoms. Durant el 13 i el 14 d'octubre de 1685 -dos anys abans de la terrible plaga de llagosta, el visitador episcopal fa un seguit d'anotacions al voltant de la vila: el motiu és una visita pastoral a l'actual església de Sant Jaume de Calaf (1639) que substituí l'antiga capella de Sant Miquel (1356) ubicada al mateix lloc. El visitador confirma l'existència d'un hospital a la vila. Segons la Topografía médica de Calaf (1904), el 1716, Ramon Susanna i Francesc Felip responen les preguntes del Reial Cadastre (un nou impost derivat del Decret de Nova Planta de Felip V) per avaluar la riquesa de la vila. La pregunta 21 diu: «Cuántos hospitales (hay en Calaffi» La resposta és: «Uno en donde se recogen los pobres enfermos, peregrinos y otros desualidos. » El 1780, el bisbe de Vic, Antonio Manuel de Artalejo, amb motiu de la visita pastoral realitzada el mateix any, escriu quelcom curiosíssim en l'anomenat «Plan General del Obispado de Vique»: «Esta villa (Calaf) es paso frecuentísimo de contrabandistas los que nunca paran.» L'any següent, el 1781, es produeix la caiguda de l'església de Sant Pere del Castell, perjudicant els murs de l'Hospital i de la seva capella de Sant Francesc, la qual cosa féu necessari de refer part de l'Hospital i de la volta de la seva capella (1783). El cens de 1787, conegut com a «cens de Floridablanca», ens informa que Calaf tenia 1314 habitants i que l'Hospital de Sant Francesc d'Assis, que estava a cura dels seus administradors, tenia 8 malalts i 2 malaltes. Per últim, el 1788, Francisco de Zamora, funcionari i viatger il·lustrat espanyol, passa per la vila de Calaf i la descriu així: «Se coge vino y trigo y la agricultura está en muy buen estado, siendo así que no hay labradores de oficio sinó que lo son los menestrales. El hospital, pobre.» L'Hospital fou novament restaurat el 1884 i ocupat per religioses Carmelites de la Caritat (congregació fundada a Vic, l'any 1826, per Joaquima de Vedruna i Vidal) que el convertiren en un col·legi per a nenes. Llavors la seva capella es dedica a la Mare de Déu del Carme. Les germanes carmelites hi romangueren fins al 1936. Recollim, encara, el testimoni del Dr. Llorens (1904) sobre I'Hospital: «Anexo a la Escuela de las monjas, no sirve hace muchos años, porque la beneficencia domiciliaria lo suple perfectamente. ¡Dichosos los pueblos que no necesitan hospital!» | 41.7334000,1.5099500 | 376082 | 4621249 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42185-foto-08031-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42185-foto-08031-11-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | (Cont història): Acabada la Guerra Civil, el col·legi fou dirigit per germanes del «Beateri de Santa Caterina de Siena» de Vic (que més endavant (1961) s'uní amb les germanes Dominiques), fins al 1968 en que s'inaugura el nou col·legi del carrer Pius Forn. Després de ser col·legi femení, l'antic Hospital exercí funcions d'habitatge per a vilatans fins que el 1994 l'Ajuntament en prepara un projecte de rehabilitació per a convertir-lo en Centre Cívic i Escola Municipal de Música i Dansa. | 94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42188 | Cal Sinoga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sinoga | XVI-XVIII | Es troba ubicat entre el carrer del Carme i el carrer del Forn. Edifici de grans dimensions format per diferents cossos fruit de diferents ampliacions i restauracions al llarg del temps. Tot i aquestes modificacions, conserva encara elements exteriors amb un cert interès. Es troba a diferents alçades (a causa del desnivell dels carrers), essent la façana del carrer del Carme la que se situa més avall. Presenta doncs, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats en filades horitzontals, on són més visibles a la façana del carrer del Carme, ja que la resta de façanes es troben arrebossades (exceptuant una part del carrer del Forn). Al carrer del Carme s'hi poden observar els elements més interessants, i que més ens poden recordar a l'aspecte original de l'edifici. A la planta baixa, hi ha una entrada amb brancals i gran llinda de pedra. Tot just a sobre d'aquesta, hi trobem un petit arc de descàrrega. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles, però cal destacar-n'hi algunes amb brancals esgrafiats i una amb llinda de pedra amb un arc conopial esgrafiat a tall decoratiu. Al costat d'aquesta, trobem una balustrada de pedra ben treballada, però tapiat l'espai interior, essent només visible la part exterior adossada al mur. La façana del carrer del Forn, presenta una entrada senzilla a la planta baixa i diverses obertures repartides per la façana. Cal destacar-hi el gruix del mur que es pot observar en les obertures. La façana es troba arrebossada. Salva part del desnivell del carrer amb unes escales que condueixen a una part més elevada del carrer del Forn. Trobem un altre accés ubicat al carrer del Carme, que dóna a un cos adossar a l'edifici principal. Presenta una entrada a la planta baixa, balcó senzill a la planta de pis, i una petita finestra a la darrera planta. La mateixa distribució es dóna al cos adossat, però tant l'accés com el balcó, són de dimensions més petites. | 08031-14 | Carrer del Carme nº 4. 08280 Calaf | El seu nom ens podria indicar que en aquest punt hi hagués hagut una sinagoga, ja que la casa es troba ubicada en l'antic Call Jueu de Calaf, o si més no, la zona on hi residien. | 41.7337200,1.5104400 | 376124 | 4621284 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42188-foto-08031-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42188-foto-08031-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42188-foto-08031-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|95 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42189 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-1 | XIX-XX | Està situat al carrer del Carme, i presenta un cert gust modernista caracteritzat sobretot pel coronament de la façana. Força auster, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. La façana es troba arrebossada i pintada d'un color salmó suau, exceptuant els contorns de les obertures de la planta de pis, on aquest és més fort. Presenta la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'accés principal dóna a peu de carrer, a través d'un portal senzill amb marxapeu de pedra i porta de fusta. A l'altre extrem de la façana, hi trobem una altra entrada, però de dimensions més petites. A la planta de pis, hi trobem un balcó de forja senzilla que ocupa tota l'amplada, al qual s'hi accedeix per dues entrades. Entre aquestes dues, hi trobem una finestra. A la zona de golfes, hi trobem tres petites obertures amb decoració que tenien la funció de ventilar l'espai. Entre les golfes i el coronament de la façana, hi trobem una senzilla cornisa. Remata la façana un frontó a dues alçades: els laterals més baixos i rectilinis, i la part central amb forma corba. A l'interior cal destacar-hi, encastada en un lateral, una dovella central possiblement de l'antic portal de Sant Jaume, on hi trobem l'escut de Calaf format per un gos acompanyat al cap d'un card de 3 flors. A la part inferior hi trobem la data de 1584 i les lletres LAF. Cal destacar-hi també l'antic celler ubicat al soterrani. | 08031-15 | Carrer del Carme nº23. 08280 Calaf | Havia estat l'antic ajuntament de Calaf. Tot ens va pensar que és un edifici d'inicis del segle XX, però no és el cas, ja que al seu baixos hi trobem un celler, que és més característic d'edificis anteriors. | 41.7334800,1.5103400 | 376115 | 4621258 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42189-foto-08031-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42189-foto-08031-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42190 | Façana del Carrer del Carme nº 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/facana-del-carrer-del-carme-no-19 | XVIII | L'edifici està situat al carrer del Carme, tot i les modificacions realitzades en diferents restauracions, conserva encara elements en la façana que ens indiquen encara que la seva tipologia constructiva és original a la del carrer. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Possiblement, a inicis del segle XX, s'hi afegís la part superior, guanyant així alçada. Els murs estan arrebossats i pintats de grocs però amb els carreus de les obertures visibles. A la planta baixa, hi trobem un sòcol de pedra laminada. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés el trobem a la planta baixa, amb una petita entrada on es poden observar entre l'arrebossat, els brancals de pedra i la llinda on s'hi va afegir un escut amb motius vegetals i el número de la casa. A la seva esquerra hi ha una senzilla finestra. A la planta de pis, hi trobem un balcó que ocupa l'ample de la façana, i que consta d'una barana de forja senzilla. S'hi accedeix per dues entrades amb grans brancals i llinda de pedra. La resta d'obertures de la façana, no presenten cap element d'interès. | 08031-16 | Carrer del Carme nº19. 08280 Calaf | 41.7335300,1.5103700 | 376117 | 4621263 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42190-foto-08031-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42190-foto-08031-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 42191 | Dovella central antic portal Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-central-antic-portal-sant-jaume | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 62 | XVI | A la planta baixa de l'edifici situat al carrer del Carme nº 23, el que havia estat l'antic ajuntament de la vila, hi trobem aquesta dovella central, que possiblement va pertànyer a l'antic portal de Sant Jaume (enderrocat l'any 1851). Encastada en un lateral, es tracta d'una peça de grans dimensions amb 1 metre d'alçada aproximadament, una amplada creixent que a la part inferior fa uns 0'40 metres i la part superior uns 0'60 metres. Té una fondària d'uns 0'70 metres aproximadament. Ben tallada i polida, es troba decorada amb l'escut de Calaf representat per un gos acompanyat al cap d'un card de 3 flors. A la part inferior hi trobem la data de 1584 i les lletres LAF. La decoració és esculpida en baix relleu i gravat. Aquesta decoració es troba ocupant la cara frontal de la dovella. | 08031-17 | Carrer del Carme nº23. 08280 Calaf | Amb l'arribada del ferrocarril a Calaf va augmentar el trànsit als carrers de la població, i es va fer necessari portar a terme actuacions per millorar la circulació. Com a conseqüència, els regidors calafins van acordar enderrocar el Portal de Sant Jaume, el qual ja es trobava força deteriorat. L'enderroc del portal es va produir el 18 de juliol de 1861. | 41.7335300,1.5103400 | 376115 | 4621263 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42191-foto-08031-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42191-foto-08031-17-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42192 | Ca l'Ermenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lermenter | XVII | Conjunt format per diferents edificis que s'han anat configurant al llarg del temps. Es troba ubicat entre el carrer de Sant Pere, on hi ha l'accés porxat, i el carrer Progrés. És un dels edificis més interessants i singulars de Calaf per la seva estructura porxada, fora de l'espai de la Plaça Gran. A l'actual carrer Progrés, hi havia un edifici adjunt que fou enderrocat a finals del segle XX, fet que provocà que s'hagués d'intervenir també en la façana que es recolzava en aquesta. Arran d'això, es va construir un mur de contenció a la part inferior, i es van obrir noves finestres. L'estètica però, contrasta amb la resta de l'edifici. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs tot i que no són visibles els carreus a causa d'estar arrebossat o coberts per pedra laminada, devien ser amb carreus ben treballats en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana més interessant és la que dóna al carrer Sant Pere, i es caracteritza per una planta baixa porxada amb dos pilars exteriors amb capitells i sòcols senzills, i un altre que es caracteritza per grans blocs de carreus de pedra ben escairada. Horitzontalment destaquen les bigues mestres de fusta, que són de grans dimensions, així com la resta de bigues de dimensions més petites. Hi ha tres accessos a l'interior a través d'aquesta façana, dos d'ells amb grans llindes de fusta. A la resta de les façanes d'aquest cos, cal destacar-hi diferents balcons amb barana de forja senzilla i alguna finestra. Corona la façana un ràfec de rajol de tres filades. A la façana posterior, cal destacar-hi les obertures, on s'observen brancals i llinda de pedra, així com una gran llinda de fusta a l'accés inferior. | 08031-18 | Carrer Sant Pere nº 9. 08280 Calaf | Es tracta d'un dels edificis més antics de Calaf. La seva tipologia constructiva és característica de cases benestants del segle XVII de l'Alta Segarra, com podríem veure en la Casa Gualdo de Torà, actualment desapareguda. Com en el cas de Torà, és probable que això correspongués a porxar tota la plaça, tot i que és poc probable, ja que a poca distància ja hi trobem la Plaça Gran. | 41.7340200,1.5118300 | 376240 | 4621315 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42192-foto-08031-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42192-foto-08031-18-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. Fonts orals expliquen que al soterrani de l'edifici hi ha un espai amb voltes apuntades, i un passadís que comunica amb l'església de Sant Jaume. | 94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42193 | Can Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra | XIX-XX | Ubicat al carrer del Ravalet, representa una de les cases més importants del poble des del punt de vista històric, però en certa manera també des de l'arquitectònic. Consta de planta baixa, i dues plantes de pis, i golfes. El parament és d'aparell encoixinat amb llargues bandes, exceptuant el cos central que és totalment llis. La coberta presenta diferents vessants ( sud-est-nord), amb teula àrab. L'accés es troba a peu de carrer, i es localitza al cos central. Es caracteritza per una entrada rectangular amb contorns motllurats i amb un escut a la llinda amb les inicials de ' M J'. La resta d'entrades es van tapiar amb posterioritat. A la planta de pis hi trobem tres balcons amb barana senzilla de forja. Els dos laterals, amb un únic accés, i el central amb dos accessos. Aquests es caracteritzen per senzills contorns motllurats. A la següent planta de pis, trobem la mateixa disposició d'obertures, però en aquest cas, amb balcons individualitzats. A la zona de golfes, es poden observar petites obertures rectangulars repartides per l'ample de la façana. Corona la façana, una cornisa que sobresurt força de la façana. La façana est dóna a un gran patí enjardinat, que es troba a un nivell superior que el carrer. Un mur soluciona aquest desnivell. Des del carrer Viena, hi ha un altre accés a la propietat, a través d'un senzill portal amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser. Aquestes façanes, presenten un regust més antic que la del carrer Ravalet, ja que són ben visibles els carreus de pedra als brancals i llindes, així com en altres elements com els ampits, on són ben pronunciats. | 08031-19 | Carrer del Ravalet nº 17. 08280 Calaf | La casa Figuerola fou construïda per la família Segarra, propietaris importants de la vila de Calaf. Actualment pertany a la família Figuerola, propietària i comerciant i, antigament, administradora de diverses poblacions del ducat de Cardona. Fill d'aquesta casa fou Laureà Figuerola i Ballester, ministre de finances dues vegades durant la primera República i president del Senat. Pel fet que se'l coneix més, és per què un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola. El 19 d'octubre de 1868, com a ministre d'Hisenda, va signar el decret pel qual s'implantava la pesseta com a unitat monetària. | 41.7336600,1.5127500 | 376316 | 4621274 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42193-foto-08031-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42193-foto-08031-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | És més coneguda com a Casa Figuerola, que pel seu nom. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42194 | Murs passatge Carrer Sant Antoni - Portelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-passatge-carrer-sant-antoni-portelles | Riu, Ariadna. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calaf (sense publicar). | XVIII-XIX | Entre el carrer Sant Antoni, a l'alçada de la plaça de les Eres, i el carrer de les Portelles de Matamala, hi ha un pas cobert que comunica aquests dos carrers. En aquest punt es poden observar les restes d'un mur d'un antic edifici enderrocat. Aquest es recolza sobre la roca mare, que presenta més continuïtat en el tram om comencen les escales. Algun dels carreus del mur es veuen ben treballats i escairats, i es caracteritzen per blocs rectangulars en disposició horitzontal. | 08031-20 | Carrer Sant Antoni nº1 08280 Calaf | Aquest mur pertany a l'antic Centre Catòlic, lloc on es van fer els Pastorets de Calaf. El 'Centro', és l'avantpassat de l'actual Casal de Calaf. Lloc de distracció per a la gent de la vila. Aquí durant uns anys va acollir 'La Passió'. En aquest local, concretament als Pastorets, Ramon Mas Domènech va tenir-hi un protagonisme especial, on a part de fer el paper de Llucifer, va dissenyar el drac que hi havia al mig de l'escenari quan sortien els Pecats Capitals. L'edifici es va enderrocar, i es va construir aquest bloc de pisos. | 41.7345800,1.5113000 | 376197 | 4621378 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42194-foto-08031-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42194-foto-08031-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42205 | Nau Carrer Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-carrer-prior-farras | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 75 | XX | Tot i que no presenta problemes en l'estructura, es nota la manca de manteniment en les façanes, on hi ha signes d'humitat. Presenta també problemes en la fusta de les obertures. | Antiga nau ubicada entre el carrer Prior Farras i el carrer de les Portelles de Sant Jaume. De planta rectangular i coberta d'uralita a dues vessants ( nord-sud). Els murs estan fets amb petits maons, i arrebossats. Consta d'una sola planta, essent l'espai interior de la nau de gran alçada. L'accés se situa al carrer Prior Farras, i es caracteritza per una gran entrada rectangular i dues llargues obertures verticals amb arc escarser, que actualment es troben tapiades. A la part superior de la façana, hi trobem un frontó triangular, amb una obertura vertical amb arc escarser. Una imposta divideix la part del frontó i la part inferior de la façana. La façana que es troba al carrer de les Portelles de Sant Jaume, es caracteritza per antigues obertures de tipologia similar. Les dues laterals són de grans dimensions i presenten un arc escarser, es troben actualment força modificades, una parcialment tapiada i amb vidrieres i l'altra amb una porta de fusta. Les dues centrals són de la mateixa tipologia, però força més estretes. Cal destacar-hi la línia d'imposta a la part superior de la façana. | 08031-31 | Carrer Prior Farras s/n. 08280 Calaf | Amb la intenció de connectar el carrer Sant Jaume amb el ramal de la carretera de Folquer a Jorba que passava per l'interior de Calaf, l'actual Avinguda de la Pau, el consistori va comprar la Casa Ballester als hereus de Laureà Figuerola (que probablement va néixer en aquesta mateixa casa) l'11 de juliol de 1917. Cal Ballester havia patit un incendi i estava pràcticament en ruïnes. El nou carrer que va aparèixer amb el seu enderroc va ser anomenat de Cal Novau, tot i que la seva denominació va anar canviant: de cal Salo, Assemblea i, finalment, l'actual Prior Farràs. | 41.7330100,1.5116000 | 376219 | 4621204 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42205-foto-08031-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42205-foto-08031-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42206 | Edifici Carrer Prior Farras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-prior-farras | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 75 | XX | Tot i que no presenta problemes en l'estructura, es nota la manca de manteniment en les façanes, on hi ha signes d'humitat. Presenta també problemes en la fusta de les obertures. | Edifici de planta rectangular ubicat entre el carrer Prior Farras i l'avinguda de la Pau. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets de carreus irregulars de pedra i arrebossat. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Els baixos tenien funció comercial o industrial, i la resta de l'edifici d'habitatge. L'accés tant a l'habitatge com al magatzem, se situa al carrer Prior Farras. L'accés al magatzem es caracteritza per una gran entrada amb arc escarser, ubicada al centre. A la seva esquerra hi trobem l'entrada a l'habitatge. Finalment a la dreta de la façana una altra entrada rectangular. A la planta de pis, una gran balconada de forja senzilla, sostinguda per mènsules, ocupa tot l'ample de la façana. S'hi accedeix per tres obertures rectangulars i amb els contorns motllurats. Sota la línia d'imposta que separa la planta de pis del frontó, hi trobem un senzill mosaic de peces blaves i blanques. Corona la façana un frontó escalonat i simètric on trobem decoracions amb mosaic de peces blaves i blanques, així com austeres pilastres. Al centre del frontó, hi trobem una finestra amb arc rebaixat, i senzilla reixa de forja. La façana ubicada a l'avinguda de la Pau, cal destacar-hi tres llargues obertures verticals a manera de finestra dos amb reixa de forja senzilla, i una altra de tapiada. Al centre una gran entrada amb arc rebaixat. A la planta de pis, hi destaca una llarga balconada de forja senzilla, suportada per mènsules que connecta amb l'altra façana. S'hi accedeix per una gran entrada rectangular, i una de més petita. Als laterals en trobem una que actualment es troben tapiades. Just abans de coronar la façana, hi trobem una senzilla línia d'imposta. | 08031-32 | Carrer Prior Farras s/n. 08280 Calaf | Amb la intenció de connectar el carrer Sant Jaume amb el ramal de la carretera de Folquer a Jorba que passava per l'interior de Calaf, l'actual Avinguda de la Pau, el consistori va comprar la Casa Ballester als hereus de Laureà Figuerola (que probablement va néixer en aquesta mateixa casa) l'11 de juliol de 1917. Cal Ballester havia patit un incendi i estava pràcticament en ruïnes. El nou carrer que va aparèixer amb el seu enderroc va ser anomenat de Cal Novau, tot i que la seva denominació va anar canviant: de cal Salo, Assemblea i, finalment, l'actual Prior Farràs. | 41.7328900,1.5112600 | 376190 | 4621191 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42206-foto-08031-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42206-foto-08031-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42207 | Local Unió Calafina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/local-unio-calafina | 'La Unió Calafina: 1896-2013' a L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf (2015). Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 81 TORNER, J.; MAS, J. (1999). Calaf : Història en imatges. 1939-1975. Manresa : Angle : Centre d'Estudis del Bages, p. 121-143. | XX | No presenta problemes en l'estructura. Caldria una intervenció en la façana principal, per tal de netejar la pedra, enfosquida pel pas dels anys. | Ubicat a l'avinguda de la Pau és un dels edificis més simbòlics del poble, amb una important història, sobretot al segle XX, en ser la seu de l'entitat Unió Calafina. Es caracteritza per un estil noucentista de tradició popular, ja que no presenta elements arquitectònics destacables. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de dos nivells, on a la planta baixa hi destaca la sala d'actes, amb el seu escenari. La planta superior, es caracteritza per una gran sala, sense cap mena d'element decoratiu, més enllà, de l'espai del bar, on es conserva el mobiliari original dels anys 30, i la barra de marbre. La construcció és feta en mur de parament irregular arrebossat i amb encoixinat vertical. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'accés es realitza a la planta baixa, través d'una senzilla entrada de grans dimensions, on a sobre seu se situa una obertura dividida en tres parts, formant un arc escarser. S'observa també pintat entorn de l'arc, la inscripció 'UNIÓ CALAFINA', i sota 'CAFÈ BAR'. A cada lateral de l'accés hi havia dues obertures cegues, una de les quals es va habilitar com accés a la segona planta. A sobre d'aquestes una obertura cega i circular. A l'alçada de les pilastres encoixinades, hi trobem un fanal. A la planta superior, un balcó central amb senzilla barana de forja, el qual té tres accessos per tres entrades simètriques. A cada lateral una finestra de grans dimensions clouen la façana. Remata la façana un frontó semicircular, on al centre d'aquest hi ha una obertura cega amb la inscripció de la seva fundació. | 08031-33 | Avinguda de la Pau nº 30. 08280 Calaf | La Unió Calafina (originàriament Unión Calafinense) fou fundada l'any 1896 per donar resposta a la necessitat de trobar un lloc de reunió i esbarjo que va sorgir amb els moviments socials de les dècades precedents. Des de la seva fundació fins a l'actualitat, la Unió Calafina ha donat suport i ha impulsat altres entitats locals, i al seu local s'han celebrat tota mena de festes, balls i activitats populars. La seva primera seu va estar situada a la plaça de les Eres, però la diversitat d'activitats que portaven a terme va propiciar la construcció d'un nou local a l'Avinguda de la Pau, inaugurat durant la Festa Major de l'any 1931. El finançament del nou edifici va anar a càrrec dels mateixos socis, els quals podien aportar materials o treball personal, o comprar una acció valorada en 50 ptes., tot i que per poder acabar l'obra es van haver d'emetre obligacions per valor de 250 ptes. La creació d'aquesta entitat va comportar la divisió del poble entre conservadors i liberals, els primers representats pel Centre Catòlic, que va quedar com un lloc de cultura i teatre tradicional, i la Unió Calafina, com un lloc de cine, balls i festes com La Pubilla o el Carnestoltes. Durant la Guerra Civil, l'associació no va cessar les seves activitats. El moment de màxima esplendor de la Unió Calafina es produeix durant les dècades de 1950 i 1960, moment en què es va millorar la façana del local i es va construir un bar a l'entrada del cinema. L'any 1982, un incendi va malmetre l'escenari i la terrassa de la sala d'espectacles, i durant la dècada de 1990 es produí una davallada en les activitats organitzades per l'entitat, ja que molta gent anava a balls i cinemes fora del municipi. Amb una nova junta directiva i amb la reestructuració de la sala d'espectacles, se li va donar un nou impuls al local. Actualment es fan espectacles musicals i balls els diumenges; també se cedeix la sala per celebrar-hi festes municipals o actes municipals. | 41.7325200,1.5126500 | 376305 | 4621148 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42207-foto-08031-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42207-foto-08031-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42207-foto-08031-33-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42208 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat-0 | XX | Edifici en xamfrà de grans dimensions, ubicat davant de la plaça dels Arbres. Representa un dels edificis més singulars de l'eixample calafí. Arquitectònicament, presenta un cert regust d'Art Decó, amb alguns tocs racionalistes. Presenta una gran terrassa i zona de jardí. De planta quadrada, consta de planta baixa, dues plantes de pis, golfes, i un mirador. Trobem una combinació de murs encoixinats amb arrebossat. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. La coberta del cos on hi ha el mirador té sis vessants, i feta també amb teula àrab. La façana d'accés s'ubica a la plaça dels Arbres, i destaca per les grans dimensions de les obertures tant de finestres com d'entrades. Estèticament, juga amb les línies rectes, que decoren les parts superiors de les obertures, l'espai de les golfes. A la part central, és interessant la tribuna, amb molta llum, i amb coberta inclinada de teula àrab, i les pilastres estriades que donen la sensació que suporten la tribuna, però que solament tenen funció decorativa. La façana del Raval de Sant Jaume, repeteix la mateixa tipologia constructiva, amb grans finestres i entrades, i línies rectes decoratives. Cal esmentar les pilastres llises de les dues plantes de pis. La façana orienta al jardí, presenta un cos que reprodueix estèticament els mateixos elements arquitectònics que el cos central. Aquest cos, té una terrassa a la part superior. La façana del cos principal manté la coherència arquitectònica, amb grans finestres i línies rectes decoratives. La façana orientada al sud, dóna accés a una gran terrassa, que a la part inferior dóna accés a un magatzem, al qual s'entra des del Raval de Sant Jaume. | 08031-34 | Plaça dels Arbres nº5. 08280 Calaf | Fou construïda anys abans de la Guerra Civil espanyola. A les imatges de la plaça dels Arbres amb el monument als caiguts de 1942, es pot veure en primer terme l'edifici quasi de nova planta, construït en els anys anteriors. | 41.7322400,1.5141600 | 376430 | 4621115 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42208-foto-08031-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42208-foto-08031-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42208-foto-08031-34-3.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 110|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42209 | Ca l'Anguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-languera | XX | Es troba ubicat a la carretera de Manresa, a tocar de les vies del ferrocarril. Representa un dels edificis més singulars de l'eixample calafí. Arquitectònicament, presenta un cert regust d'art Deco, amb alguns tocs racionalistes. A l'interior cal destacar-hi un espai obert a manera de pati. Formava part del conjunt de l'antiga fàbrica de Farina Anguera. De planta rectangular, consta de planta baixa i dues plantes de pis. Els murs es troben pràcticament arrebossat, exceptuant algunes parts on trobem encoixinat simulant carreus. La coberta és a diferents vessants, amb teula àrab acabada en un potent ràfec recolzat en mènsules. La façana d'ingrés s'orienta al sud-est, i presenta certs elements d'interès. A la planta baixa, al centre hi ha l'accés a l'habitatge, amb una senzilla entrada amb reixa de forja poc ornamentada. Al seu entorn, hi trobem diferents finestres amb reixa de forja senzilla, i una entrada de dimensions més grans que dóna a un espai de magatzem. La planta de pis, presenta una composició idèntica d'obertures amb balcons i finestres a cada banda de la tribuna. Els balcons i les finestres són amb una senzilla, però estètica barana de forja, i suportats, com els ampits, per mènsules. A sobre les obertures, a detall decoratiu hi trobem línies horitzontals que sobresurten de l'eix de la façana. A la següent planta de pis trobem la mateixa distribució d'obertures, però sense balcons. Els ampits en aquest cas, no estan suportats per mènsules, i les línies horitzontals decoratives, fan funció també de llinda ( la primera). La tribuna central ocupa l'espai de les dues plantes de pis, es troba suportada per dues mènsules sobre l'entrada a l'habitatge. La coberta de la tribuna, segueix el patró de la de l'edifici, però de forma semicircular. La façana ubicada a la carretera de Manresa, presenta una tipologia arquitectònica similar a la principal, però més austera en elements. Cal destacar-hi que a la planta baixa només hi té una finestra, i un espai similar a una fornícula, a la cantonera amb la façana principal. La façana oposada a la principal, es troba pràcticament coberta per un cos que s'hi va afegir posteriorment. La façana orientada a la via del tren, de característiques molt similars a la resta, cal destacar-hi un allargat balcó central amb barana de forja senzilla, i suportat per mènsules. | 08031-35 | Carrer Raval de Sant Jaume nº59. 08280 Calaf | Es trobava en un enclavament important dins el context industrial de Calaf. Per una banda, hi havia el moll de càrrega que portava els materials extrets en les mines fins als vagons del tren. També hi havia la fàbrica de farines que era propietat de la mateixa família. | 41.7310000,1.5166500 | 376635 | 4620973 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42209-foto-08031-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42209-foto-08031-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42210 | Estació de Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarril | MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 61-61 | XIX | A inicis dels anys 10 del segle XXI, va ser restaurada. | L'estació de Ferrocarril de Calaf se situa a tocar de l'antiga carretera a Manresa. Forma part de la línia de ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles. Es caracteritza per una arquitectura de tipus pública i funcional, pròpia de l'època, amb un regust neoclassicista en la utilització del frontó triangular com a coronament del tester de l'edifici i per la distribució vertical dels plans de la façana. Aconsegueix així, que les façanes principals s'estructurin verticalment en tres cossos, dividits per pilastres toscanes d'ordre gegant. El cos central, amb la porta principal i tres obertures a la part superior, és rematat per un frontó triangular amb un òcul el·líptic central. Els cossos laterals presenten obertures secundàries, tant a la planta baixa com al nivell superior. Estacions similars, i que formen part de la mateixa línia de ferrocarril serien les de Tàrrega o Cervera. Al voltant de l'estació encara es conserva una nau que s'utilitzava com a magatzem o moll de mercaderies. Recentment s'ha restaurat, pintant-la per donar-li un toc més modern. | 08031-36 | Avinguda Josep Miró s/n. 08280 Calaf | El ferrocarril va arribar a Calaf l'any 1861 amb la inauguració de la línia Manresa-Lleida. El descobriment de jaciments miners va condicionar el pas del ferrocarril per Calaf, ja que d'aquesta manera es facilitava el transport del lignit de les explotacions calafines, tot i que també s'especula amb la possibilitat que el ferrocarril passés per la població gràcies a l'actuació de calafins influents. Amb tot, el lignit de les explotacions calafines va resultar ser de baixa qualitat i només es va utilitzar a escala comarcal i en moments puntuals com la Guerra Civil. L'arribada del ferrocarril a Calaf va comportar l'augment del trànsit als carrers de la població i també millores urbanístiques com la urbanització del Passeig de Santa Calamanda per poder connectar l'estació amb el nucli urbà. | 41.7301800,1.5150800 | 376503 | 4620884 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42210-foto-08031-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42210-foto-08031-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42210-foto-08031-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42211 | Conjunts naus i casa davant estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunts-naus-i-casa-davant-estacio | XIX | S'haurien de realitzar treballs de manteniment en les façanes. | Conjunt format per dues naus, l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions secundàries. Entre tots aquests cossos, hi ha un gran espai a cel obert, clos pels edificis i per una tanca de forja. Les naus i l'habitatge tenen un caire modernista popular. Es troba ubicat entre el Passeig de Santa Calamanda, l'avinguda de Josep Miró, i el carrer Alexandre de Riquer. L'edifici amb funcions d'habitatge, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs es troben arrebossats. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés la trobem al Passeig de Santa Calamanda. S'accedia a l'habitatge a través d'una petita entrada rectangular amb els contorns motllurats. A la part superior cal destacar-hi una reixa de forja, amb la data de 1891. A cada lateral hi té una entrada de dimensions més grans i contorns motllurats que donaven a espais de magatzem. A la planta de pis, hi observem tres balcons amb una senzilla barana de forja. El central sobresurt més de la façana, i és suportat per mènsules. S'accedeix als balcons per obertures motllurades. A la zona de golfes, hi trobem tres petites obertures rectangulars. La façana orientada al sud, té un cos adossat a la planta baixa que té funció de magatzem, i terrassa a la part superior. Cal destacar-hi la part superior amb un bonic frontó semicircular amb un gran ràfec de maons amb filades de diferents composicions. Les obertures que hi ha no presenten cap element d'interès. Un gran pati divideix l'edifici principal de les naus. Aquest pati es troba tancat per la resta d'edificis, i pel sector sud per un mur de pedra irregular, amb reixa de forja a la part superior. L'accés realitza per una bonica entrada de forja, on al coronament d'aquest hi trobem la part més treballada, amb forma semicircular, i on destaca les inicials de 'JMP'. A l'oest del conjunt, destaquen dues naus de planta rectangular, de grans dimensions. Es troben unides pels murs, i destaquen sobretot per la façana d'ingrés, ja que la resta d'elements que trobem a la resta de façanes, no tenen cap rellevància arquitectònica. L'accés orientat al sud, presenta dues entrades de grans dimensions amb arcs escarsers. Un estètic paredat de maons, les uneix, diferenciant-lo de la resta del mur dels edificis. A la part superior de cada un, hi trobem una oberta circular, i coronant les façanes un frontó de línies rectes i semicircular, fet amb maons de diferents composicions. | 08031-37 | Passeig de Santa Calamanda nº28. 08280 Calaf | Cal situar aquests edificis a cavall entre finals del segle XIX i principis del XX. En aquest període el passeig de Sant Joan ( que era com es coneixia l'actual passeig de Santa Calamanda), començava a estar del tot urbanitzat des de l'estació, fins a la plaça dels Arbres. | 41.7302600,1.5146200 | 376465 | 4620894 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42211-foto-08031-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42211-foto-08031-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42211-foto-08031-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42212 | Edifici Passeig Santa Calamanda nº26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-passeig-santa-calamanda-no26 | XX | Es troba ubicat a la part baixa del Passeig de Santa Calamanda. Edifici entre mitgeres, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Té un cert regust modernista d'àmbit popular. Els murs es troben arrebossats i pintats, i amb decoracions de rajoles que en milloren la seva estètica. A la planta baixa hi trobem dos grans accessos amb arc escarser, que donen a espais de magatzem, però també a l'habitatge. Entre aquestes dos, s'hi observa inscrita dins d'una la data de 1925. Simulant una línia d'imposta que divideix les plantes, hi ha un enrajolat amb rajoles amb dibuixos geomètrics de diferents colors. A la planta de pis, dos balcons simètrics, amb una senzilla barana de forja. Les obertures simulen els brancals i grans llindes, on al centre hi tornem a trobar com a recurs decoratiu, el mateix enrajolat. A la zona de golfes, es repeteix l'enrajolat, però combinat amb obertures en forma de 'X' o representant motius florals. Sobre la cornisa, un senzill frontó de línies rectes escalonades, remata la façana. | 08031-38 | Passeig Santa Calamanda nº26. 08280 Calaf | Cal situar aquest edifici en el primer quart del segle XX. En aquest període el passeig de Sant Joan ( que era com es coneixia l'actual passeig de Santa Calamanda), començava a estar del tot urbanitzat des de l'estació, fins a la plaça dels Arbres. | 41.7305800,1.5146800 | 376470 | 4620929 | 1925 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42212-foto-08031-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42212-foto-08031-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42212-foto-08031-38-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42213 | Nau del Passeig de Santa Calamanda nº16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nau-del-passeig-de-santa-calamanda-no16 | XX | Edifici de gran llargada ubicat al Passeig de Santa Calamanda. És de planta rectangular, i presenta una sola planta de gran alçada. Els murs es troben arrebossats. Presenta coberta a dues vessants ( nord -sud), amb uralita. Té un altre accés al carrer Alexandre de Riquer. Tal com es pot observar, adossat al seu mur nord, hi havia un altre edifici que possiblement era de les mateixes característiques que aquest, però que fou enderrocat, i en el seu lloc es construí un bloc de pisos més modern. La façana presenta alguns elements interessants, amb diferents estils, fet que li dóna un caire eclèctic. Una gran entrada amb arc apuntat rebaixat, decorat amb una reixa de forja a la part superior. A tall decoratiu, cal destacar-hi les tres pilastres que semblen suportat la línia d'imposta que separa la part inferior de la façana amb el frontó. D'estructura triangular, presenta línies rectes, i tres obertures de mig punt. A la dreta de la façana, hi ha l'accés a les oficines, amb una entrada tallada, que possiblement també era amb arc apuntat. Al carrer Alexandre de Riquer, hi ha una altra entrada, sense cap mena d'element decoratiu, amb una gran entrada rectangular. | 08031-39 | Passeig Santa Calamanda nº16. 08280 Calaf | Amb la urbanització del Passeig de Santa Calamanda, no solament s'hi construirien habitatges, sinó també naus industrials amb una estètica similar als edificis noucentistes populars propis de l'època. | 41.7308600,1.5142100 | 376432 | 4620961 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42213-foto-08031-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42213-foto-08031-39-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42214 | Edifici Passeig Santa Calamanda nº 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-passeig-santa-calamanda-no-13 | XX | En els darrers anys ha estat restaurada. Es va pintar la façana i cobrir l'encoixinat de la planta baixa. | Està situat al Passeig de Santa Calamanda, i representa un dels edificis més singulars d'aquest carrer, si més no estèticament de caire modernista popular, ja que tots els contorns de les obertures, així com les parts exteriors, o divisions de plantes, es troben motllurats i pintats de groc. De petites dimensions, es troba envoltat d'edificis de construcció més recent, amb més pisos d'alçada. Al cos principal, cal sumar-hi un altre, de dimensions més petites, que té funció de magatzem, i terrassa a la part superior. Actualment, els baixos estan ocupats per una entitat bancària. Entre mitgeres, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Només és visible la façana principal, que es troba arrebossada i pintada. Coberta a dues vessants ( est-oest). Presenta diferents obertures a la planta baixa, essent la de l'esquerra de tot la que dóna accés a l'habitatge. Cal destacar-hi la porta de fusta, amb acabats de forja. La resta d'obertures han estat adaptades a les necessitats de l'entitat bancària, i es pot observar l'ús de grans vidrieres. A la planta de pis, hi podem observar tres balcons de petites dimensions, amb una senzilla barana de forja. Les entrades als balcons, estan contornejades i pintades. A la zona de golfes, cal destacar-hi tres obertures rectangulars, on la central es troba tapiada. Sobre la cornisa, la corona la façana un senzill frontó pla. | 08031-40 | Passeig Santa Calamanda nº13. 08280 Calaf | 41.7313600,1.5143600 | 376445 | 4621017 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42214-foto-08031-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42214-foto-08031-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42215 | Cal Cribillers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cribillers | XX | Les façanes s'han repintat en els darrers anys, recuperant l'esplendor que havia perdut pel pas del temps. | Es troba ubicada a l'inici del Passeig de Santa Calamanda. És un dels conjunts més interessants de l'eixample calafí, no sols per les característiques arquitectòniques dels edificis, sinó també per la integració en aquest d'un gran jardí privat. La finca ocupa un gran espai, entre el Passeig de Santa Calamanda ( on hi ha l'accés), el carrer Alexandre de Riquer, i el carrer Teixidor. La podem incloure dins de l'eclecticisme, a causa de la combinació de diferents estils arquitectònics L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Cal destacar-hi en aquest cos, una torre de planta quadrada. Els murs estan arrebossats i pintats, amb els contorns de les obertures que sobresurten, cantoneres de falsa pedra, parts d'encoixinat horitzontal de falsa pedra, i decoracions geomètriques. L'accés principal s'orienta al sud, i ve precedit per un mur i porta de reixa amb una forja ben treballada, que el separa del carrer. Cal destacar-hi la en el treball de forja a part dels motius geomètrics, ' año' 'JT' '1890'. Es va afegir un cos de petites dimensions a la façana com a accés a l'interior, des d'un punt de vista artístic, cal destacar-hi la combinació de fusta i vidre, la forja per a les columnes, i la pedra esculpida amb motius geomètrics a la part superior. És característic en totes les façanes, obertures motllurades, on cal destacar-hi a la façana d'accés les petites espitlleres apuntades, les finestres amb pestanya d'estil clàssic a la façana del Passeig de Santa Calamanda, on també destaquem l'encoixinat de bandes horitzontals en contrast amb el color de la façana. Altres elements destacables els trobem en les figures geomètriques treballades en la balustrada ubicada a la façana oest. Les façanes nord i sud, són coronades de manera esglaonada, i la torre quadrada s'hi poden observar els merlets a la part superior. Es tracta d'un edifici que combina diferents elements neogòtics, neoclàssics, modernistes i populars, per altra força normal en l'arquitectura eclèctica de finals del XIX o principis del XX. A l'est del conjunt, donant al carrer Teixidor, trobem un cos de planta rectangular i de grans dimensions, que es construí posteriorment, i que tingué en origen un ús d'apartament. Tot i que no hi ha elements d'interès destacables, podem fer menció del gran nombre de balcons amb baranes senzilles de forja ubicades a la planta de pis. Finalment, un altre element d'interès del conjunt és el seu jardí, del tipus racional. | 08031-41 | Passeig de Santa Calamanda nº 8. 08280 Calaf | Edifici construït a inicis del segle XX, entorn de 1904, tal com ens mostra una postal d'aquest any, on encara es pot veure obrers dalt de les bastides. En el moment de la seva construcció, es convertí en un dels edificis més atractius del Passeig de Sant Joan ( tal com es coneixia el Passeig de Santa Calamanda), per la seva arquitectura singular, que es contraposava amb la del nucli antic. Durant dècades fou una fonda. Entrat el segle XXI es va restaurar, donant-li l'aspecte actual. | 41.7313000,1.5139500 | 376411 | 4621010 | 1904 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42215-foto-08031-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42215-foto-08031-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42215-foto-08031-41-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Es possible que la reixa de forja provingués d'algun altre indret, ja que la data de finalització de l'edifici ( 1904), amb la de la reixa ( 1890), són bastantes llunyanes en el temps. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42216 | Casa Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-serra | XX | Es troba ubicat al Passeig de Santa Calamanda, de cert regust noucentista, és un dels altres exponents clars de les construccions d'inicis del segle XX de les famílies benestants del poble. Té un jardí a la part posterior. Actualment, els edificis dels seus laterals, són construccions més recents, que trenquen en part l'harmonia estètica de l'edifici. Consta de planta baixa, planta de pis, golfes, i sobresortint de la coberta, una torre de llanterna. Els murs es troben arrebossats i pintats. La coberta és quatre vessants, amb teula àrab. Les cantoneres ben marcades amb falsa pedra. Cal destacar l'accés a l'habitatge, amb una entrada rectangular amb contorns motllurats simulant brancals ben marcats, i dovella central o segell sense inscripció. La porta és de fusta i forja ben treballada. A cada lateral, sobre el sòcol, dues finestres a mode balcó amb petita barana de forja. Cal esmentar, les pestanyes d'estil clàssic sobre l'obertura. Una línia d'imposta, separa les dues plantes. En la planta de pis, hi observem tres balcons, amb barana senzilla de forja. El central sobresurt més que els laterals, i està suportat per mènsules. Les obertures que donen accés als balcons, presenten els contorns lleugerament motllurats, on a la part superior, dóna certa sensació d'imitar un finestral renaixentista. A la zona de golfes, cal destacar-hi tres obertures quadrades amb motius geomètrics, escortades per mènsules que suporten la cornisa que corona la façana. Del centre de la coberta, sobresurt una torre de llanterna, amb coberta a quatre vessants, de teula àrab. | 08031-42 | Passeig de Santa Calamanda nº 4. 08280 Calaf | 41.7316400,1.5136700 | 376388 | 4621049 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42216-foto-08031-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42216-foto-08031-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42216-foto-08031-42-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 42217 | Magatzems carrer Isidre Vilaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-carrer-isidre-vilaro | XX | Es nota la manca de manteniment en les façanes. | Conjunt format per tres naus de dimensions i característiques constructives idèntiques. Es troben ubicades al carrer Isidre Vilaró, tot i que amb l'enderroc d'un edifici al carrer Pius Forn, també es poden veure les façanes posteriors des d'aquest carrer. Actualment s'utilitzen per a diferents usos industrials i comercials. Totes tres presenten una mateixa estructura, una sola planta de gran alçada, amb frontó semicircular, dues finestres centrals a la part superior, coberta a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab, però s'hi poden observar algunes diferències fruit de modificacions posteriors. Pel que fa als murs, les tres estan fetes amb maons de diferents característiques, i arrebossat, però en les dues situades al sud, la diferencia és que sobre l'arrebossat, hi ha pintura. La primera, està perdent part de l'arrebossat. Pel que fa als accessos, la nau 1 i 3 tenen el mateix tamany, essent la 2 la que l'accés es va reduir les seves dimensions. Finalment, les naus 2 i 3 presenten una finestra a la part inferior esquerra, que a la nau 1, fou tapiada. | 08031-43 | carrer Isidre Vilaró nº21. 08280 Calaf | 41.7323600,1.5158300 | 376569 | 4621125 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42217-foto-08031-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42217-foto-08031-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42218 | Casa de la Plaça les Eres nº 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-les-eres-no-16 | XX | S'observa manca de manteniment en les façanes. | Edifici entre mitgeres ubicat a la plaça de les Eres. Representa possiblement l'edifici amb més interès arquitectònic de la plaça, així com dels edificis modernistes del conjunt del poble, per la seva rica decoració artística. Consta de planta de baixa, i tres plantes de pis. Els murs es caracteritzen per dos nivells d'encoixinat: el de la planta baixa, simulant grans carreus horitzontals, amb sòcol de dimensions encara més grans, i la resta de la façana simulant petits carreus puntejats. Presenta coberta a dues vessants, amb teula àrab. Totes les obertures estan en simetria. A la planta baixa presenta dues grans entrades rectangulars, exemptes de qualsevol decoració. Les dues plantes de pis següents, presenten la mateixa composició d'elements i decoració, dos balcons per planta, amb barana de forja treballada, i llindes amb decoració amb relleus vegetals, esculpits sobre la llinda. La darrera planta presenta dos balcons interiors amb barana de forja sense treballar, i llinda amb decoració floral afegida a sobre. Una senzilla cornisa, corona la façana. | 08031-44 | Plaça de les Eres nº 16. 08280 Calaf | 41.7344100,1.5115700 | 376219 | 4621359 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42218-foto-08031-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42218-foto-08031-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42218-foto-08031-44-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 105|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42219 | Casa de la Plaça les Eres nº 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-les-eres-no-15 | XVIII | Es nota el desgast de la façana per la manca de manteniment, així com dels elements de les obertures ( finestres i portes), o les reixes. S'hauria de fer una intervenció per restaurar la façana. | Edifici entre mitgeres ubicat a la plaça de les Eres. Possiblement és un dels edificis més antics de la plaça, tal com ens pot indicar els grans carreus de pedra de la planta baixa, malgrat la modificació que va patir a inicis del segle XX, dotant-lo d'una estètica pròpia d'aquella època. Tal com hem indicat anteriorment, els murs estan fets amb grans carreus de pedra en disposició horitzontal, que només són visibles a la planta baixa. La resta de l'edifici es recobrí amb un encoixinat de franges horitzontals. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants, amb teula àrab. Totes les obertures es troben en el mateix eix de simetria. A la planta baixa hi ha dues entrades amb arc escarser, i una altra amb llinda plana. A la planta de pis trobem un gran balcó amb barana de forja, i amb dues entrades amb arc escarser. A la seva dreta hi ha un altre balcó de les mateixes característiques, però dimensions més petites. A la darrera planta de pis, trobem dues finestres a l'esquerra, i una porta balconera reconvertida amb finestra. Finalment, a la zona de golfes hi trobem tres ulls de bou. Una fina cornisa, remata la façana. | 08031-45 | Plaça de les Eres nº 15. 08280 Calaf | Va ser la primera seu de la Unió Calafina . Havia tingut funcions de cafè, casino i fonda. | 41.7342800,1.5116600 | 376226 | 4621345 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42219-foto-08031-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42219-foto-08031-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42219-foto-08031-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42220 | Ermita de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-sebastia-0 | TORNER I PLANELL, J. (2015). 'La capella o ermita de Sant Sebastià de Calaf (s. XVII)2. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. | XVII | Capella ubicada fora del nucli urbà, construïda sobre un turó on s'albira tot el nucli de Calaf. Es tracta d'un edifici de factura senzilla, de planta rectangular, d'una sola nau, i sense absis. La nau està coberta per una volta de canó. Dona la impressió que la capella fou ampliada, per l'espai on originalment hi podria haver l'absis, i per aquest motiu hi manca aquest. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab. L'accés es realitza per la façana sud, on hi trobem un portal adovellat de mig punt. Sobre el portal, hi ha una petita fornícula sense imatge. Tot seguit, sobre d'aquesta, un petit ull de bou, amb reixa interior de forja. Corona la façana, un senzill campanar d'espadanya, amb campana i creu de ferro. A la resta de murs, són pocs elements a destacar-hi. A la façana est, solament esmentar un cos afegit, de petites dimensions. La façana posterior, hi trobem una finestra amb arc de mig punt, i pilastres a les cantoneres. La façana oest no presenta cap obertura. D'un dels vèrtexs de la façana oest, neix un mur que fa de paravent a l'accés principal. Al seu entorn hi trobem arbrat amb xiprers i pins. | 08031-46 | Ermita de Sant Sebastia | Durant la segona meitat del s. XVII, el poble de Calaf va patir la pesta bubònica, que va causar la mort d'una bona part de la població. Tot i així, l'epidèmia només va durar 10 mesos i els calafins van creure que la intercessió de Sant Sebastià fou clau per a la seva ràpida desaparició. La població va fer un vot a Sant Sebastià per donar-li, arran del qual es va construir l'ermita de Sant Sebastià. Tot just superada la pesta (1652) hi ha constància de la realització de treballs a una capella dedicada a Sant Sebastià, però tot fa suposar que aquesta fou una obra menor i de caràcter provisional, tal vegada una capella a l'església de Sant Jaume, ja que no s'ha trobat cap encàrrec a un mestre de cases. Els anys 70 del segle XVII s'endegaren tot un seguit d'accions encaminades a fer una nova capella de Sant Sebastià, enfortir-ne el culte i dotar-la d'un ermità. Però aquest segon projecte no va acabar de quallar, i no és fins a l'any 1690 que comencem a trobar constants referències a la construcció d'una nova església, de la qual el mestre de cases Guillem Reynal, de Calaf, n'era l'encarregat. El lloc escollit per a la seva construcció va ser el Puig del Rey y d'en Vilaseca, nom que tenia la muntanya abans de l'edificació de la capella (i no el de Calafell com suggereixen alguns autors). La seva construcció va finalitzar l'any 1693. | 41.7262600,1.5039700 | 375571 | 4620465 | 1694 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42220-foto-08031-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42220-foto-08031-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42220-foto-08031-46-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Al seu interior hi trobem dos quadres pintats per Ramon Sala Coy. 'La Pesta', data de 1990 i és el primer quadre que va pintar Ramon Sala Coy. És representatiu de la pesta que l'any 1651 assolà la vila de Calaf. Cada dia moria gent, i així es pot veure a la imatge, com els difunts eren traslladats al cementiri passant pel Portal de Xuriguera, davant la mirada aterrida de familiars i veïns. El pànic i la impotència eren presents a tot Catalunya, i en concret a Calaf davant la gran mortaldat que deixà el poble amb 461 víctimes dels 700 conciutadans, és a dir, tres quartes parts de la població va morir aquell any. L'autoritat religiosa i els calafins espantats varen demanar protecció divina, posant com a intercessor Sant Sebastià, i varen prometre 'vot de poble', és a dir, cada any, el dia 1 de maig, tots pujarien en processó a l'ermita de Sant Sebastià en record i agraïment.'Sant Sebastià', data de 1990 i és el segon quadre que va pintar Ramon Sala Coy. Aquest personatge era un militar romà amb un gran comandament. Tenia un cavall propi de color blanc i duia un mantell de color porpra. Era cristià i va fer apostolat entre els seus. Va ser descobert i, en no voler renegar de la seva fe, l'emperador romà el va condemnar a morir assagetat. Però aquesta pluja de fletxes no el va matar, només el va deixar mal ferit. Una dona del poble el va recollir i el va amagar a casa seva fins que es va guarir del tot. Els seus amics li van aconsellar que deixés Roma, però ell va anar a veure l'emperador per retreure-li que perseguís als cristians i ell va dir que el colpegessin fins la mort. L'artista calafí al quadre hi pinta també un gos, símbol de Calaf. El quadre és dedicat a qui representa el protector del poble, i a qui per tradició, es dediquen els precs i la missa de cada 1 de maig, en record i prometença feta pel poble en els penosos moments de la pesta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42224 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri-1 | Memòries i informes: Memòria: prospecció superficial del desdoblament de la C-25,Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. | III aC/VdC | Al talús est de la carretera C-1412 d'Igualada a Tremp, a una trentena de metres al sud del pont sobre la carretera per on passa el Camí del Cementiri, es poden veure algunes pedres i fragments ceràmics d'aparença romana. Afeccionats de la zona han recollit fragments ceràmics (àmfora, vaixella comuna) al peu del talús, esllavissats a causa de l'erosió. La cronologia és imprecisa, d'època imperial romana. La pedra més gran podria correspondre a una llosa de tomba. S'aprecia un nivell amb materials arqueològics un mig metre per sota de la superfície del camp de conreu que limita amb la carretera i en el subsòl de la qual és previsible que existeixin restes arqueològiques soterrades. Al talús, a l'altra banda de la carretera, no s'aprecia cap tipus de vestigi. | 08031-50 | Camí del cementiri de Calaf. | Jaciment descobert durant una intervenció prèvia al desdoblament de l'Eix Transversal C-25 a l'any 2005. | 41.7329900,1.5039400 | 375582 | 4621213 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42224-foto-08031-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42224-foto-08031-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42224-foto-08031-50-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Ubicació dels materials: Col·lecció particular a Sant Martí Sesgueioles (Anoia). | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42225 | Camp del Pujaltet de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-del-pujaltet-de-calaf | V/XV | Pràcticament no es conserva res. | En el centre d'un camp de conreu, a la dreta del camí de la Ferrera, s'ha localitzat una estructura rectangular de pedra seca d'uns 60 cm, i una altra estructura semicircular al davant. També van aparèixer fragments de ceràmica gris medieval. Possiblement es tracti d'una posta al costat del camí de Sant Martí a Mirambell. | 08031-51 | Ferrera | Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7175400,1.4960400 | 374895 | 4619509 | 08031 | Calaf | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42225-foto-08031-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42225-foto-08031-51-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42226 | Can Cortadellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cortadellas | Butlletí Municipal de Calaf (Desembre, 1998) | IIIaC-V | No es conserva res. | Jaciment situat a la Plana del Lluc, davant de la masia de Can Cortadelles. Com a resultat de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1998, es van documentar dues fases d'ocupació. En la primera fase, datada entre els segles II i III, es va localitzar una estructura de la qual es desconeix la forma sencera i la funcionalitat, tot i estar reomplerta de pedres, restes de teules, fragments d'àmfora i de vaixella de taula. També es van localitzar dues sitges de grans dimensions. En la segona fase, segles VI i VIII dC, es van documentar 5 sitges de petites dimensions, algunes de les quals seccionen les del període anterior, i un nivell de cendres i carbons que cobreix les estructures d'aquesta fase però que pertany a un moment posterior, amb una diferència temporal mínima. En definitiva, és possible afirmar que aquest indret va ocupar-se ja en el segle I aC. Tal com ho demostren les troballes superficials, hi ha una ocupació posterior (entre els segles II i III) relacionada amb un centre d'explotació agrícola. Finalment cal esmentar la construcció d'un nou centre agrícola entre els segles VI i VIII dC. | 08031-52 | Masia Cortalledes. 08280 Calaf | Jaciment descobert pel Sr. Josep Maria Manau. | 41.7181100,1.5083200 | 375917 | 4619554 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42226-foto-08031-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42226-foto-08031-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42226-foto-08031-52-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 80|81|83|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42228 | Convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-sant-francesc | BARRAQUER, C. (1906) Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Ed. F.J. Altés. BENET CLARÀ, A. (1992) 'Sant Jaume de Calaf'. A: Catalunya Romànica XIX. El Penedès, L'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Vol. XIX, p.339-340. Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1991-1996). Barcelona : Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1988) L'antic priorat i després col·legiata de Sant Pere de Calaf. Ajuntament de Calaf. Memòries i informes: Memòria de la prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC Memòries i informes: LÓPEZ, R.: Memòria de la intervenció arqueològica a l'església del convent de Sant Francesc de Calaf (L'Anoia). Intervenció 21-25 agost de 2006. Mem. Núm.: 7874. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | II aC-XXI | No es conserva pràcticament res en el camps annexos al convent. | El jaciment se situa als afores del nucli urbà de Calaf, separat d'aquest per la via del tren, a l'antic raval de Sant Jaume avui anomenat barri de l'Estació. De l'edifici es conserven només els murs exteriors, amb una notable portalada barroca classicista, i el claustre d'un sol pis. Per altra banda, en el camp situat immediatament a l'est del convent, s'hi han recollit materials arqueològics d'època romana en superfície: ceràmica comuna, un possible pes de teler i fragments de molí. Els indicis assenyalen que hi hagué algun tipus d'establiment romà de cronologia altimperial en el lloc, sense que es puguin fer més precisions. El terreny és pla i apte per a activitats agropecuàries. | 08031-54 | Convent de Sant Francesc. 08280 Calaf | El Convent de Sant Francesc va ser construït durant el segle XVIII en el mateix lloc on hi havia l'antic priorat de Sant Jaume, erigit el 1069. Aquest priorat depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona fins a 1592, quan el priorat passà a ser Col·legiata. L'edifici s'abandonà el 1639 quan s'inaugurà la nova església de Sant Jaume a l'interior de la vila. L'any 1696, el consell municipal va demanar la presència dels frares a Calaf, presència que fou concedida per la duquessa de Cardona Catalina Antònia, amb consentiment del bisbe de Vic. La vila va oferir el terreny i els diners necessaris per construir el convent, fent-se efectiva la possessió del terreny per part de l'orde franciscà l'any 1715. El convent va ser inaugurat el 12 de setembre de 1729, tot i que l'església va ser acabar amb posterioritat. Amb el pronunciament de Riego l'any 1820 i l'arribada dels liberals al poder es produí la desamortització dels béns de l'església i la supressió de les comunitats monacals. Per arribar al nombre de frares mínim que la nova llei exigia per a la subsistència dels ordes regulars, els frares del col·legi franciscà de Vic foren traslladats a Calaf el 1821. L'any següent, la vila va ser escenari dels enfrontaments entre els liberals i els reialistes. Davant la notícia de què els reialistes havien ocupat Calaf, els liberals van sortir des de Cervera però en arribar, aquests ja havien fugit. Les tropes liberals, però, es van quedar a Calaf, allotjant-se al convent de Sant Francesc. La por va fer que molts dels frares fugissin, i la comunitat va ser finalment suprimida. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840) el convent va ser sacsejat i incendiat, i la promulgació de les lleis desamortitzadores de Mendizabal comportaren l'exclaustració. A partir de 1835, el convent restà abandonat i patí un període d'ocupació militar arran les successives guerres carlines, la qual cosa va provocar la degradació contínua tant de l'edifici com del seu arxiu. L'any 1855 el convent és adquirit per un particular i l'any següent, amb l'enderroc del campanar i la caiguda de la teulada del temple, passa a servir de magatzem i de cort pels animals. Posteriorment, el 1870, el convent tornar a caviar de propietari, i part de l'edifici es fa servir de magatzem de vins entre 1881 i 1884. Les modificacions i les afectacions van continuar també durant bona part del segle XX, quan es van construir uns habitatges a la banda sud. | 41.7306100,1.5171700 | 376677 | 4620929 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42228-foto-08031-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42228-foto-08031-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42228-foto-08031-54-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42229 | Plans de Cortadelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plans-de-cortadelles | III-I a.C | Actualment són camps de conreu i la via del ferrocarril | Al costat de la via del tren, a uns 300 metres al sud-est del jaciment de Can Cortadelles, s'han localitzat restes ceràmiques d'àmfora itàlica i ceràmica ibèrica oxidada, entre les quals hi ha un peu de pàtera i un tap d'àmfora. Cal destacar que els materials documentats estan molt rodats. No s'han observat estructures. | 08031-55 | Masia Cortalledes. 08280 Calaf | Jaciment descobert pel Sr. Josep Maria Manau l'any 1999. | 41.7172900,1.5123800 | 376253 | 4619457 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42229-foto-08031-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42229-foto-08031-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42229-foto-08031-55-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42230 | Soler Lladrus / Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-lladrus-ca-loliva | XIX aC-V | Es troba ocupat per camps de conreu. | En varis camps situats per sota del mas i a l'altra banda del torrent, apareixen superficialment i de manera molt dispersa restes ceràmiques, sense que es localitzin estructures. Pel que fa al material, apareix ceràmica romana, ibèrica i del bronze. També apareixen destrals i una dena, així com esclats i làmines de sílex | 08031-56 | El Soler Lladrús. 08280 Calaf | Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7093900,1.4818200 | 373696 | 4618624 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42230-foto-08031-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42230-foto-08031-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42230-foto-08031-56-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 80|81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42231 | Sota la Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-la-ferrera | V-XV | Pràcticament no és conserva res. | Es tracta d'una petita construcció rectangular de parets gruixudes (80 cm) de pedra seca amb algunes estructures arquitectòniques complementàries en el vessant sud. En tot el conjunt apareixen fragments de ceràmica gris medieval que per les seves característiques situen el jaciment entre els segles IX i XII. Probablement el conjunt estaria relacionat amb el control del camí. | 08031-57 | Ferrera. 08280 Calaf | Jaciment descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7148900,1.4927400 | 374615 | 4619219 | 08031 | Calaf | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42231-foto-08031-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42231-foto-08031-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42232 | Camí de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-sebastia | Memòries i informes: Memòria: prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. | III aC-V | Actualment són camps de conreu. | En aquest indret han aparegut fragments de ceràmica romana i sílex. No s'han documentat estructures. Actualment són camps de conreu | 08031-58 | Camí de Sant Sebastià | Jaciment descobert pel Sr. Josep Maria Manau. | 41.7316700,1.5033100 | 375527 | 4621067 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42232-foto-08031-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42232-foto-08031-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42232-foto-08031-58-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Ubicació de material: Josep M. Manau | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42233 | Troballes aïllades a la Ronda Sud de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-aillades-a-la-ronda-sud-de-calaf | Memòries i informes: Memòria de la intervenció arqueològica a la Ronda Sud de Calaf, març 2007: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Memòries i informes: Memòria intervenció arqueològica a la Ronda Sud de Calaf, agost 2007: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Actualment són camps de conreu. | A la prospecció efectuada l'any 2007, es van trobar elements arqueològics diversos, algunes ceràmiques corresponents a l'època contemporània i moderna i alguns materials lítics d'època prehistòrica. El material ceràmic modern és abundós però poc significatiu per la seva recurrència arreu dels camps de conreu i la poca informació que ens aporta. Dels materials lítics prehistòrics se'n constata la seva excepcionalitat però també una dispersió massa extensa en el territori que permetés definir una zona d'interès arqueològic. | 08031-59 | La Colonia. 08280 Calaf | La construcció d'un tram de carretera al sud est de la població de Calaf que enllacés les carreteres C-25, N-141b, C-1412a i C-1412 va motivar dues intervencions arqueològiques per valorar l'impacte patrimonial de les obres. Així doncs, el primer estudi arqueològic que es dugué a terme en aquesta zona fou durant els mesos de febrer i març de 2007 i va consistir en una prospecció superficial del traçat de la que seria la ronda sud de Calaf. L'objectiu principal d'aquesta prospecció era trobar indicis que ens assenyalessin la possible presència d'algun jaciment arqueològic en el subsòl dels camps de cultiu afectats. El resultat d'aquesta primera presa de contacte amb el territori mitjançant la prospecció va ser la troballa d'elements arqueològics diversos. Com a conseqüència dels resultats es proposa sondejar el subsòl mitjançant rases així com un seguiment continuat de les obres per part d'un arqueòleg. Aquestes mesures preventives es van dur a terme durant el mes d'agost de 2007 quan es va realitzar una nova intervenció arqueològica en la zona on s'havien localitzat restes aïllades en superfície. La intenció era localitzar un possible jaciment d'època prehistòrica en el subsòl. Per això es van fer 20 rases de sondeig en aquesta zona mitjançant una màquina retroexcavadora amb cullera plana fins a arribar al substrat natural o a un nivell sense indicis d'activitat antròpica. En cap de les rases es va identificar evidències arqueològiques destacades. | 41.7266100,1.5207100 | 376964 | 4620480 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42233-foto-08031-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42233-foto-08031-59-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Modern|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 78|79|80|94|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42234 | El Rentador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rentador | Memòries i informes: GUITIÉRREZ, D., Memòria de la intervenció arqueològica al sector del rentador (ADIF) 1-2 de juliol de 2010. Calaf, Anoia. nº reg. 9176 Memòries i informes: PIERA, Marc. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÓGICA AL SECTOR INDUSTRIAL DEL RENTADOR I AL CONVENT DE SANT FRANCESC DE CALAF. Calaf, Anoia. 2007. Memòries i informes: VARAS, Oscar. Memòria d'intervenció arqueològica i desmuntatge d'estructures. Sector industrial 'El Rentador'. Calaf, Anoia. 2009. núm. reg. 10146 AA DD. A: AUTORS DIVERSOS. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. XIX: L 'Anoia. | Actualment són camps de conreu. | La intervenció arqueològica s'ha realitzat en una zona situada als afores del nucli urbà de Calaf. Es tracta d'un conjunt de finques i camps de conreu situats al sud del nucli urbà i de la línia de Ferrocarril de Barcelona a Lleida, al voltant de la Granja de l'Evaristo Torre i a l'est de la Maquinària Agrícola Solà. Es va fer una prospecció superficial de la zona afectada pel Pla Parcial a l'àmbit del sector industrial el Rentador Sud-1 de Calaf, amb l'objectiu de poder documentar la possible existència de jaciments arqueològics desconeguts i poder fer la delimitació arqueològica del Convent de Sant Francesc amb rases de sondeig. A la prospecció, duta a terme al març del 2007, es van recollir abundants fragments ceràmics en les finques adjacents al camí del Rentador i properes al nucli de Calaf. Es van recollir només els materials més significatius, descartant la major part de materials ceràmics d'època moderna i contemporània. Només es va recuperar un fragment ceràmic d'època medieval. També es va localitzar material d'època prehistòrica, concretament, cinc fragments d'indústria lítica tallada de sílex i un fragment de pedra polida. Aquests fragments estaven força dispersos per les diverses finques del sector industrial, i per això no s'ha pogut definir cap àrea d'interès arqueològic. Encara que és possible l'existència d'un jaciment arqueològic sota el subsòl. La prospecció superficial també ha permès localitzar 3 construccions hidràuliques que podrien resultar afectades per les obres. Es tracta d'un rentador de planta rectangular, una galeria subterrània i una torre, que podrien estar relacionades entre elles. Donat que la galeria i el rentador tenen una tècnica constructiva diferent, podrien ser anteriors a la torre (1894), encara que no s'ha recuperat cap element arqueològic que ho permeti precisar. També es van realitzar rases de sondeig a les finques 1 i 8, del sector industrial, per què eren les que quedaven dins de l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment anomenat Convent de Sant Francesc de Calaf. Aquestes rases van confirmar la presència de dues necròpolis medievals, encara que no sembla que estiguin enllaçades entre elles. Dins la finca 8, es va localitzar un jaciment d'època romana, amb tres fosses que podrien ser sitges, que contenien material d'època romana. Una nova intervenció entre març i juny de 2009 va permetre documentar dos murs i una canalització en relació al convent de Sant Francesc. També es va poder excavar el camp de sitges localitzat en la campanya anterior, on es van documentar fins a 12 estructures negatives amb material ibèric i romà. Finalment, es va localitzar un nou jaciment al sud del plantejament, les restes de diverses estructures muraries que podrien formar un àmbit, un mur de 45 metres de llargada i 9 sitges. Aquest darrer indret seria objecte d'excavació l'any següent. Les estructures que van ser totalment excavades en aquesta campanya van ser eliminades el juliol del mateix any. Les excavacions dutes a terme entre març i setembre de 2010 permeteren documentar 9 sitges i 5 retalls que s'estenen per una superfície de 142 m2,, i una sèrie d'estructures muràries que delimiten un espai ni tancat ni cobert, de planta rectangular i 117m2 de superfície, a llevant de les sitges. El conjunt presenta dos usos diferenciats, amb cronologies entre el segle II i principis del segle I aC. L'espai conforma un centre d'explotació i emmagatzematge agrícola amb les sitges, els murs i una gran bassa situada a llevant. Posteriorment, el recinte es transforma amb la construcció en pedra de diverses estructures i canals, que podrien conformar el suport o base d'una estructura també de caràcter agrícola. El conjunt de materials arqueològics recuperats, destaca un gran volum de grans contenidors ceràmics, un pondus (pes de teler) que indica la presència d'activitat artesanal tèxtil i peces ceràmiques d'importació (àmfora itàlica Dressel 1A, vaixella de taula campaniana A i B i morters itàlics). | 08031-60 | El Rentador | 41.7300000,1.5218700 | 377067 | 4620855 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42234-foto-08031-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42234-foto-08031-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42234-foto-08031-60-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 78|79|80|83|85|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42235 | La lluita del Fènix amb el crepuscle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lluita-del-fenix-amb-el-crepuscle | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 44-45. | XX | Escultura construïda en ferro, d'uns 4 mts. d'alçada. Ret homenatge al mite de l'au Fènix, símbol de l'eterna resurrecció. Coronada per un niu d'au, recull les inquietuds de l'autor sobre el mite de l'etern retorn i representa la fe esperançadora de qualsevol individu en un món espiritualment empobrit. | 08031-61 | Ctra. de Sant Martí | Escultura guanyadora del 1r Premi a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7269400,1.5117400 | 376219 | 4620530 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42235-foto-08031-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42235-foto-08031-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | André Martus | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42236 | Maternitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maternitat | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 28-29. | XX | Escultura de bronze de formes planes i allargades, amb una clara influència de l'art africà i una simplificació voluntària de les formes. Ret homenatge a la maternitat i simbolitza la mare com a principal element protector del fill. | 08031-62 | Plaça dels Arbres | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7324400,1.5136200 | 376386 | 4621137 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42236-foto-08031-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42236-foto-08031-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Ferran Alejandre Llosas | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42237 | Flora Geomètrica. Tòtem Eòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/flora-geometrica-totem-eolic | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 36-37. | XX | Escultura d'acer que emfatitza l'aspecte geomètric de la forma i la seva relació amb l'espai, destacant pels seus colors vius. Significa el retrobament de l'equilibri entre la cultura i la natura, entre la força natural i la tècnica. Mòbil que genera diferents efectes aerodinàmics . | 08031-63 | Plaça de la Sort | Escultura finalista a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7331400,1.5199100 | 376910 | 4621206 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42237-foto-08031-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42237-foto-08031-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Anna Cayuela i Gonzàlez | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42238 | Carregador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 42-43. | XX | Escultura de pedra i acer. Consta d'una carcassa metàl·lica on se situen diversos blocs de pedra recuperats durant restauració del conjunt arquitectònic de la plaça Gran. Les pedres estan agrupades en diferents nivells, mantenint un ordre estructural, i suportades per un artefacte com una bastida medieval o prestatgeria. L'ús d'un material amb característiques pròpies arrelat en el passat, desvalorat i menyspreat, permet recórrer a un joc entre l'escultura i la memòria col·lectiva del ciutadà. | 08031-64 | Plaça de les Eres | Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7339600,1.5114500 | 376208 | 4621309 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42238-foto-08031-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42238-foto-08031-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Christoph Hafner, Rosario Plate, Miquel Valdasquín | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42239 | El Sillín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sillin | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 46-47. | XX | Es troba desmuntada al magatzem municipal. | Escultura realitzada en ferro, recorda els sellons dels antics tricicles. | 08031-65 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura participant a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). Anteriorment va estar situada a la Plaça dels Arbres. La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1993 | 08031 | Calaf | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Àlex Soler Fumanal | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 42240 | Laberinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberinto | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 32-33. | XX | Escultura d'acer sobre plataforma de ciment formada per tubs cilíndrics de diferents colors. Té una doble funció: l'estrictament estètica i de contemplació, i la que dóna el fet de situar-se a nivell del sòl, que convida a tocar-la, a accedir-hi, a ser part de l'obra, sentint sensacions noves de les quals no es gaudeix amb la simple contemplació, una situació nova, sobretot per als nens, que jugant aprenen a veure i a sentir allò que és una escultura, tradicionalment inaccessible. | 08031-66 | Plaça de Catalunya | Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 1a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1993). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7336700,1.5268800 | 377491 | 4621255 | 1993 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42240-foto-08031-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42240-foto-08031-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Karina Gajón i Alfredo Bueno | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 42241 | Mirada a través | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirada-a-traves | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 54-55. | XX | Es troba desmuntada al magatzem. | Escultura realitzada en ferro, formada per una planxa metàl·lica rectangular amb un quadrat a la part inferior, sostinguda a dues barres verticals mitjançant cadenes, recordant un pont llevadís. | 08031-67 | C/ Thomas Edison, parcel·la 8 i 9. | Escultura guanyadora del 2n premi compartit a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7323600,1.5246200 | 377300 | 4621113 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Olga Antón Escudero | Actualment és troba en un magatzem municipal. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 42242 | Esquelets de les crisàlides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquelets-de-les-crisalides | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 58-59 | XX | Escultura formada per set estructures allargades amb forma d'eruga, fetes d'una fina estructura de ferro que disminueix d'amplada a mesura que descendeix, emulant un esquelet. | 08031-68 | Carretera Llarga | Escultura guanyadora del 1r premi a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7321500,1.5101000 | 376092 | 4621110 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Albert Casañé | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 42243 | Espacio circular abierto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espacio-circular-abierto | Trobada internacional d'escultors : 1993-1996 (1999). Calaf : Ajuntament de Calaf, p. 64-65 | XX | Escultura en pedra que configura un espai perfectament circular dins d'un buc quadrat. Entrant en un espai completament circular, l'espectador experimenta una sensació desconeguda. L'efecte de l'espai no varia només entre els diversos espectadors, sinó també en ell mateix. En diferents moments es poden experimentar al mateix lloc sensacions distintes o, fins i tot, contraposades. El lloc es transforma en un refugi, un espai per descansar i meditar. | 08031-69 | Plaça Pinós | Escultura participant a la 2a Trobada Internacional d'Escultors (Calaf, 1994). La Trobada Internacional d'Escultors fou una trobada d'escultors que es va celebrar a Calaf entre els anys 1993 i 1996. De totes les escultures presentades a concurs, un jurat seleccionava les guanyadores, les quals s'inserien en la ciutat i passaven a formar part del teixit urbà de la vila. Durant el mes de juliol, escultors originaris de diversos països d'arreu d'Europa i del món instal·laven els seus tallers a la vila i desenvolupaven la seva obra. Les Trobades d'Escultors dotaren Calaf d'una nova imatge urbanística, ompliren d'art contemporani diversos indrets, augmentaren el patrimoni cultural del poble i, a la vegada, s'integraren d'una manera estudiada en l'urbanisme. | 41.7279900,1.5105700 | 376123 | 4620648 | 1994 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42243-foto-08031-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42243-foto-08031-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | Christoph Mertens | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc