Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42319 | Església de Santa Maria del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-del-remei | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18. | XIX | Les obres de restauració de les cobertes i façanes es van iniciar el passat 9 de gener de 2005. Es tracta d'una actuació de la Diputació de Barcelona. Recentment ja s'ha rehabilitat la teulada i cal encara millorar la façana, la xarxa de llum, i els accessos. | Església enclavada sobre roca en un terreny escabrós. La façana principal està orientada al sud, i presenta elements romànics del primitiu temple, com és una làpida amb una invocació mariana i possiblement també uns capitells col·locats en uns finestrals biforats. Al mig d'aquests finestrals hi ha una rosassa i encara més amunt un finestró rodó. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular. Al capdamunt trobem una creu de ferro reixat. Per accedir al temple cal pujar una escala d'una vintena de graons. A mà esquerra de la façana principal s'alça el campanar. A la façana sud destaquem la presència de tres finestres, dues amb les mateixes proporcions, i una darrera més petita i en un pis superior. Fins al segle XIX el cementiri de Caldes es trobava als peus d'aquest mur de migdia. La façana est queda en part tapada per les edificacions properes. La façana oest, en canvi, es pot distingir perfectament des de la part més alta del carrer de la Riera, ja que llueix els contraforts i vitralls que composen l'estructura del temple. Hi ha, a més a més, incorporat a aquest mur lateral una cara de pedra d'estil romànic difícil de distingir a primer cop d'ull, i amb atenció es poden observar les successives obres d'engrandiment del temple que han deixat les seves marques en aquesta façana oest. A l'interior del temple trobem una sola nau amb quatre altars laterals. Presideix el presbiteri una imatge de la Mare de Déu del Remei (patrona de la vila). Hi destaca la decoració barroca que envolta el cambril de la Mare de Déu, on hi podem veure simbologia mariana relacionada amb Caldes d'Estrac: una font d'aigua de vida, motius vegetals i uns caps de vaques (recordant la llegenda de com la imatge va ser trobada), cadenes en record dels captius que eren segrestats pels pirates que durant segles atacaren la costa del Maresme, una àncora i l'escut de la població. L'altar major, salvat el 1936, prové d'un antic púlpit; la mesa és una gran llosa de granit que presenta tres efígies de tosca escultura romànica: un predicador i dos oients. A joc d'estil trobem el sagrari i el sòcol. A la porta del sagrari hi veiem l'anyell místic sobre el llibre dels set segells, el símbol dels 4 evangelistes (el lleó de Marc, l'àngel de Lluc, el bou de Mateu, i l'àguila de Joan), i la Santíssima Trinitat (Déu Pare, Déu Fill i l'Esperit Sant). Els quatre altars laterals són dedicats a alguna advocació religiosa: a Santa Llúcia, al Sagrat Cor, al Sant Crist, i a la Immaculada Concepció. A cadascun d'aquests altars laterals es poden veure, a més de la imatge religiosa venerada, uns interessants elements decoratius de pedra, de difícil datació, tot i que algun d'ells podria ser d'època medieval. Un altre detall que cal comentar és la presència als diferents altars, i també al presbiteri i a la sagristia d'estovalles de puntes de coixí fetes pels Gramanets, l'escola de puntaires de Caldes. I com a curiositat podríem destacar que en el de la Immaculada Concepció hi ha una gran bandera de la Unió Europea (cal recordar que els dotze estels sobre fons blau són un símbol marià). Al fons del temple hi ha una capelleta lateral amb reixat que acull una pica baptismal moderna. Al passadís central de l'església, a mig camí del presbiteri, observem dues làpides de pedra del segle XVII amb les següents inscripcions: Vas de Pera Gili mariner y dels seus 1629 / Avui als 17 de maig 1629 es sepultada Anna Gilia sa muller. És interessant comentar que a la façana del núm. 39 del carrer de l'Església hi ha una làpida que prové de l'antic cementiri parroquial que fa referència al mateix personatge. Alçant la vista veiem que la decoració de les mènsules dels arcs és d'estil barroc. Aquestes llueixen també simbologia mariana com és un lliri blanc de puresa, la ema de Maria, una corona imperial com a reina de l'univers, i la creu de l'Orde Trinitària ja que ella n'és la patrona. A més, hi podem veure l'escut pontifici. | 08032-1 | Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) | Església fundada el 1219 per Pere Gruny. En un primer moment funcionà com filial de la parròquia de Llavaneres fins que obtingué l'autonomia canònica per mitjà d'un decret firmat pel bisbe de Barcelona Berenguer Palou el 1230. L'any 1557 el temple és eixamplat o construït de nou, fent-se la inauguració el 20 d'octubre. Tanmateix no en queden masses restes, ja que posteriors reformes la modificaren completament. La primera restauració va ser el 1603, arribant fins a 63 pams de llarg i 27,5 pams d'amplada. El 14 de maig de 1805 es posà la primera pedra de l'actual temple. En la construcció de l'església moderna es gastaren més de 2.000 lliures i s'allargà el temple 48,5 metres i s'amplia 28 metres. El 1812 l'església és fortificada per les tropes napoleòniques que l'usen com a base de les seves operacions militars per la comarca, i també hi fan algunes destrosses com la crema de l'orgue. L'any 1868 l'arquitecte Joan Cortès i els mestres d'obres Higini Dalmau, Francesc Fontrodona, Gaspar Collet i Miquel Collet s'encarregaren de les obres d'ampliació (s'aixeca la volta, s'allarga la rectoria, es construeix el campanar i el cor). A més en aquesta època el cementiri, que es situava enganxat a una de les façanes, davant de l'actual Ajuntament, és desmantellat, per crear-ne un de nou als afores de la vila. El 1936, església i arxiu parroquial són cremats pels revolucionaris. La profanació i destrucció del retaule barroc del presbiteri va ser una pèrdua irreparable. Entre 1942-1944 es porten a terme les obres de reconstrucció del temple a càrrec de l'arquitecte Eduard M. Balcells (restauració de l'altar major, la nau, el cor i la sagristia, reforma de la façana i els altars laterals, i es reposen els bancs i confessionaris); les obres de restauració es van poder portar a terme gràcies a la Junta d'Obres Parroquials i a la generositat de Josep Pellicer. L'any 1961 és denunciat a la policia Mn. Francesc Sardà per fer una homilia en català. A mitjans de la dècada dels anys 60 es porta a terme una nova remodelació de la façana del temple. Són temps en els que la parròquia és el centre de les activitats culturals de la vila: es feia cinema i teatre als baixos de la rectoria, s'acull l'escola de puntaires, la seu del grup d'escoltes, del cor musical, etc. El 1992 amb Mn. Vicenç Mira es va fer l'exploració de la cripta sota l'església parroquial. L'any 2005 s'han celebrat els 200 anys de la 1ª pedra de l'actual temple. | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 1805 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42319-foto-08032-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42319-foto-08032-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42319-foto-08032-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 29 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. La Mare de Déu és una imatge dels anys 40 del segle XX, de pasta d'Olot, amb símbols trinitaris, però sense valor històric; l'anterior va desaparèixer durant la guerra civil espanyola (1936-1939). L'actual mossèn és en Joan Manuel Prieto.(Continuació descripció)Digne de menció és el conjunt pictòric central de la cúpula, que representa la humanitat demanant remei pels seus mals. En un costat hi ha els religiosos i el poble fidel, i a l'altre costat els militars, nobles i navegants. Sobre tots ells sorgeix un colom, símbol de l'Esperit Sant, i un grup de sants envolten el tron de la Mare de Déu, que en la seva orla hi porta la següent invocació: Concedeix (senyor) als teus servents que gaudim de perpètua salut d'ànima i cos i que, per la gloriosa intercessió de la sempre benaurada Verge Maria, ens lliurem de les tristeses d'aquesta vida i puguem participar de les alegries de l'eterna. En el fris hi ha un relleu d'àngels i motius vegetals que ens recorden que la imatge del Remei estava amagada al camp.Als vitralls i les finestres hi figuren lloances: Rosa Mística, Turris Davidica, Federis Arca, Regina Angelorum, Regina Prophetarum. Tornant, a peu pla, la sagristia la localitzem en una sala paral·lela a l'altar. A les sobreportes de la sagristia hi ha la iniciació al cant de la Salve. Podríem esmentar també el cor, situat en un pis superior, on hi ha un quadre d'inspiració bíblica, donació de la família suïssa Gschwind. El campanar, visible des de qualsevol punt de Caldes, té accés directe des del temple. El cor i el campanar són de la mateixa època (segle XIX). La rectoria està situada en un edifici annex, restaurat, comunicat directament amb el temple, i en la qual una de les parets és directament la roca de la muntanya. | 85|92|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42320 | Torre Verda o Torre de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-verda-o-torre-de-la-guardia | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CATALÀ I ROCA, P. (1967-1973). Els castells catalans. Edició de R. Dalmau. Barcelona. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MONREAL, L. DE RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya. Barcelona.</p> | XVI | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | <p>Torre de planta circular d'època moderna. Bastida a principis del segle XVI per defensar-se de les incursions dels pirates sarraïns que assetjaven la costa del Maresme. De fet, el litoral que va de Montgat fins a Malgrat se'l coneix amb el nom de Costa Torrejada, per la gran quantitat de torres de vigilància que hi ha. La Torre Verda és de les anomenades torres circulars, de sòlida estructura gràcies a les parets de més d'un metre d'ample que l'aguanten. La construcció va ser feta amb palets de pedra granítica unida amb morter de calç i sorra. Consta de planta baixa i dos pisos, comunicats per una escala de cargol de pedra, i coronat per un terrat emmerletat que li dóna el seu aspecte singular gràcies a una mena de pinàculs piramidals de totxana petita. Té una finestra de mides reduïdes orientada estratègicament de cara a la mar i vàries espitlleres que permeten l'observació i la defensa, alhora que faciliten la ventilació interior. S'hi accedia per una petita porta, situada al primer pis, a la que s'hi podia arribar per una escala de mà que es retirava tot seguit, de manera que els ocupants quedaven aïllats i l'ocupació pels enemics es feia més difícil. La Torre Verda és de la mateixa època i d'estil semblant que la de Can Busquets. Part dels murs exteriors de la torre s'han recobert d'heura, per la qual cosa també se la coneix amb el nom de 'Torre de les Heures'. Està situada a l'interior d'una finca particular. La masia a la que pertany és més recent i presenta planta baixa amb porxada i dues plantes amb terrassa i finestres de mig arc. La coberta és a quatre aigües. La finca té dues entrades, la del carrer de l'Església i la del carrer del Mig; però és per aquesta darrera entrada per la que tindrem un accés directe i una millor vista de la Torre, que és visible des de qualsevol punt de Caldes, i sobretot pujant pel carrer de La Riera és imponent.</p> | 08032-2 | Carrer de l'Església, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Construïda a principis del segle XVI, seria la més antiga del municipi. La notícia més llunyana fa referència a la carta del batlle de l'Estrac enviada el 1549 als Consellers de Barcelona demanant permís per a instal·lar taverna i fleca, que li permetessin costejar les despeses ocasionades per la reparació d'aquesta torre de defensa . Cal tenir present la funció de vigilància i defensa de la costa que tenien aquest tipus de construccions davant el perill de l'arribada de pirates del nord d'Àfrica que desembarcaven i realitzaven actes de pillatge. En cas de perill, els habitants de la població es refugiaven en aquestes torres fins que els pirates havien marxat. Es cèlebre l'expressió 'moros a la costa' pronunciada des d'aquestes torres de guaita.</p> | 41.5719200,2.5264800 | 460522 | 4602357 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42320-foto-08032-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42320-foto-08032-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42320-foto-08032-2-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 54 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. Catalogada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb la protecció BCIN, per una disposició llei del 25 de juny de 1985, i publicada al BOE el 29 de juny de 1985. Protegida també per l'inventari d'arquitectura militar de 23.04.1949. Juntament amb la Torre de Can Busquets són les dues millors mostres d'arquitectura de defensa de Caldes. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||
| 42321 | Banys Termals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/banys-termals | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Geografia General de Catalunya: descripció política, històrica i social. Vol. I. Barcelona, 1911. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. SALARICH I VERDAGUER, J. (1881). Apuntes sobre los antiguos baños y celebradas aguas minerales. I fasc. 8º. Barcelona. | XIX | Coberta en molt bon estat; estructura, façana i conjunt en bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa de 252 metres quadrats de superfície. És d'estil popular mediterrani. De formes senzilles i parets emblanquinades. La façana principal està orientada cap al sud, és asimètrica, té una entrada moderna amb reixat calat, a peu pla, un finestró ovalat de grans dimensions per gaudir de la llum natural i un tauler d'anuncis amb les activitats que es porten a terme als banys. A la façana posterior hi ha un altre accés i vàries finestres, una d'elles també ovalada i situada en un punt més elevat per gaudir també al màxim de la llum natural. Al davant d'aquest accés posterior trobem una font pública d'aigua calenta i l'entrada a la mina. Les façanes laterals són de poca alçada i llises. Destaca la coberta de voltes de maó i una torre quadrada, de considerable alçada, que allotja un dipòsit d'aigua. Des del carrer de la Santema es por tenir una excel·lent visió de la coberta del banys. Envoltant l'edificació hi ha una mena de plaça enjardinada amb una palmera, atzavares i arbustos, i per salvar el desnivell fins a l'entrada dels banys hi ha unes escales i a la part davantera una rampa de suau pendent per fer-ho accessible a les persones amb mobilitat reduïda o que portin cotxets o cadires de rodes. A l'interior trobem, en primer lloc, un passadís central allargat que va d'una porta a l'altra. A banda i banda hi ha els diferents serveis que dóna els Banys. Per començar, si entrem per la porta principal a mà dreta hi ha la recepció. Més endavant hi ha els vestidors masculins i femenins, les petites sales massatge fisioteràpia i de banyera, que destaquen per l'enrajolat blanc de les seves parets i el sostre amb volta de canó pintat de blau. Un passadís a mà esquerra ens porta a la piscina termal, quadrada, tota enrajolada i que aprofita al màxim la llum natural que li arriba per les finestres ovalades que hem citat anteriorment. Tot l'espai transmet una sensació de lluminositat i netedat. | 08032-3 | La Riera, 29 (08393 Caldes d'Estrac) | La tradició termal de Caldes d'Estrac es remunta als romans i als àrabs. Al segle XIII està documentat el seu ús en la construcció d'un hospital. El 1759 es signà el document de repartiment de l'aigua entre l'Ajuntament de Caldes i la parròquia per a que tots els caldencs poguessin gaudir-ne gratuïtament i, segons informa Carreras Candi al realitzar obres de millora a l'edifici dels banys, es malmenà l'anterior edificació, que era del temps dels romans. El 1776 s'engrandeixen els banys amb 8 sales. Des del segle XIX les termes són propietat municipal. El 1818 es construeixen els banys actuals. La construcció existent és obra de l'arquitecte Francesc Milans. El dia 28 de maig de l'any 1933, els banys reberen la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià. L'any 1994 es va inaugurar la reforma actual. | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 1818 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42321-foto-08032-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42321-foto-08032-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42321-foto-08032-3-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Francesc Milans | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 26 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (39ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. Existeix una Associació Balneària. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42322 | Can Milans (actual biblioteca) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-actual-biblioteca | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XVII | Va ésser enderrocada, quedant només el mur de la planta baixa. Va haver de ser totalment restaurada. | Masia d'origen medieval reformada. Actualment és la seu de la Biblioteca municipal. Edifici de planta baixa i dues plantes. Teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la porta principal. La façana principal està orientada en sentit est. Presenta elements de valor històric donada l'antiguitat de l'edifici original: la porta principal amb dovella de pedra, el parament de la planta baixa i, a més, són vàries (en concret set) les finestres que podem veure, de diversa mida, estil i a diferents alçades, tot i que destaca una d'elles, de pedra, d'estil renaixentista, i amb la inscripció 'Milans 1627'. Sense cap mena de dubte fa referència als senyors de l'antiga masia, i per part de l'equip restaurador va ser un encert conservar-la i adaptar-la al nou edifici. Aquí caldria comentar que quan es va procedir a la reforma de l'edifici per convertir-lo en biblioteca, solament es va deixar en peu el parament de la planta baixa. La façana posterior o oest destaca per les seves grans finestres que permeten gaudir al màxim de la llum solar a la gent que està a les sales de consulta de la biblioteca. Les façanes laterals són sense obertures, llises, de nova construcció, sense cap interès arquitectònic. A l'interior trobem, a la planta baixa, en una de les parets de roca natural amb columnes blaves, la zona d'informació i préstec i les àrees infantil, de referència, música i internet infantil. A la primera planta, espaiosa i ben condicionada, hi ha l'àrea general, l'espai de lectura de revistes i diaris, novel·les, narracions i biografies i el servei de fotocòpies. A la segona planta, ben il·luminada, trobem el servei d'internet i ofimàtica, l'àrea de cinema, la col·lecció local i el fons especialitzat bibliogràfic local de Can Milans, d'Antoni Graupera, el de l'Escola Parroquial i el Fons d'Agermanament amb Castelfranco di Sopra. | 08032-4 | Carrer de l'Església, 6 (08393 Caldes d'Estrac) | Masia d'origen medieval que originàriament tenia planta baixa i dues plantes superiors. Enderrocada a partir de l'any 1978. Va ser restaurada completament, quedant sols la planta baixa amb el portal rodó. Actualment és la seu de la Biblioteca municipal. L'edifici va ser acabat al maig de 1990 i l'any 1993 es va inaugurar com a biblioteca. | 41.5721900,2.5264700 | 460522 | 4602387 | 1627 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42322-foto-08032-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42322-foto-08032-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42322-foto-08032-4-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació continua tradicional. Inventariada amb el núm. 32 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. En les obres d'enderrocament de la masia de Can Milans van aparèixer alguns capitells romànics octogonals, que segons estudiosos de la vila podrien correspondre a l'antic Hospital del segle XIII, origen de Caldes d'Estrac. | 94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42323 | Can Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Conjunt en bon estat, estructura i coberta bé, i façana regular. | <p><span><span><span>Palau neoclàssic de gust italià de planta quadrada, de planta baixa, dues plantes amb torreta i mirador superior a la coberta. La superfície total del solar és de 2.388 metres quadrats, i de superfície construïda n'hi ha 1.477 metres quadrats. Es tracta d'una edificació de la primera meitat del segle XIX. La casa es troba al mig del terreny, i gaudeix de jardí a la part davantera i posterior. La façana principal està orientada en sentit sud, amb una porta d'accés de caire senyorial. A la primera planta s'hi pot accedir per l'interior i per una escala lateral descoberta. En una galeria sobre façana decorada amb elements neoclàssics amb baranes de baixes columnes lobulades trobem tres accessos amb persianes dites mallorquines, de color marró. A la segona planta tres balcons del mateix estil del pis inferior, amb les baranes de columnes i les persianes mallorquines, gaudeixen d'una excel·lent vista no només del jardí del palau, sinó també del carrer de La Riera i del turó del Puig Castellar amb el parc de Can Muntanyà en primer terme. Encara per damunt hi trobem unes espaioses golfes amb tres petites finestres rectangulars per facilitar la ventilació. La façana posterior, condicionada per la vegetació que l'envolta, presenta unes característiques semblants a les ja citades, amb tres finestres a cada pis, amb persianes de color marró i baranes, i la continuació de la porxada. A la façana lateral est hi destaca la porxada amb accés directe des de l'interior de la casa o bé des del jardí. Hi ha una coneguda foto de Mn. Jacint Verdaguer que precisament va ser feta en aquesta porxada, en el temps en que aquest clergue literat acompanyava al marquès de Comillas a les seves vacances d'estiu a Caldes. A la façana lateral oest es repeteix la distribució ja citada, però aquí sí que cal fer esment que la terrassa del pis superior té una mena de patí mirador orientat cap a la mar. Al capdamunt de l'edificació trobem l'existència d'una torreta i un mirador. La torreta, quadrada, presenta finestres a les seves cares, i a un dels costats hi ha un dipòsit d'aigua. La superfície del terrat està pintada amb pintura impermeable; exemple evident de la lluita que es porta a terme contra les humitats que amenacen l'edificació. El mirador superior, petit, i amb coberta a quatre aigües, envoltat d'una barana de columnes, gaudeix d'unes vistes excel·lents de tot el poble i del front marítim. El jardí de la casa mereix un comentari especial. Abans hem fet esment de que l'edifici es col·loca gairebé al centre de la parcel·la, que està enjardinada formant terrasses escalonades. El jardí és gran, variat i presenta una font a l'entrada principal que, a imitació d'una gruta envoltada de vegetació, ens trasllada a un ambient oníric. Disposa, a més a més, de la canalització d'un torrent que desemboca directament a la Riera. El jardí en la seva part davantera presenta, a joc amb el ja esmentat, unes baranes d'estil neoclàssic amb columnes lobulades. La vegetació que hi podem trobar és: moreres, palmeres, atzavares, arbustos variats. La finca presenta varis accessos: una entrada senyorial amb una gran porta reixada pel carrer de La Riera, una porta estreta de fusta amb reixat superior calat en carreró lateral (datada el 1864) sota arc i que per accedir-hi cal pujar uns graons, i l'entrada per a vehicles pel carrer del Remei consistent en una àmplia porta reixada. Un mur arrebossat i cobert d'heura en bona part del seu recorregut envolta la finca. Com a part integrant de la finca però independent alhora, cal citar la casa dels masovers. Formada per planta baixa i dues plantes, està orientada al carrer de La Riera. No presenta cap element arquitectònic d'especial interès.</span></span></span></p> | 08032-5 | Carrer de La Riera, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | <p><span><span><span>Josep Barba e Ylla va fer iniciar la construcció de Can Cabanyes l’any 1862 i la va finalitzar el 1864. Josep Barba e Ylla va ser un d'aquells 'americanos' , (català que va fer fortuna a Amèrica) que, al tornar a la seva terra, es va fer construir una gran casa com exponent de la seva força econòmica. En la seva aventura americana va arribar primer a New Orleans l’any 1832, i després va anar cap a Mèxic, primer a Veracruz i després a Campeche, on va exercir de farmacèutic. Joaquin de Cabanyes i Rabassa es va casar amb la filla de Josep Barba que es deia Josefa Barba i Subirà, l’any 1884. A la reixa de la entrada principal al carrer de la Riera es poden veure les lletres “J B” que corresponen a Josep Barba, tot i que des de fa anys la casa es coneix com “Can Cabanyes”. Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Nadal i de Can Cassasses, és de les primeres cases d'estiueig de Caldes.</span></span></span></p> | 41.5721100,2.5279600 | 460646 | 4602377 | 1830 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42323-foto-08032-5-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2021-09-22 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Josep Barba e Ylla | És l'edifici de composició neoclàssica de més qualitat de Caldes. Inventariada amb el núm. 24 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Les baranes de la casa varen ser pintades per Antoni Graupera, pintor i erudit caldenc, nascut a Parets del Vallès. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||
| 42324 | Casa Ugalde | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ugalde | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Després d'haver reformat les cobertes es repeteix el problema de les dilatacions d'aquestes, que esquerden la part alta de les façanes, tot i haver millorat les juntes de dilatació. | <p>Xalet aïllat de planta asimètrica, unifamiliar, format de planta baixa i una planta, i envoltat de jardí, obra de l'arquitecte J. A. Coderch. La casa és d'estil racionalista amb influència popular mediterrània, amb les parets pintades de blanc, adaptada al territori i d'aparent simplicitat, però alhora és un excel·lent exponent de l'arquitectura d'avantguarda per les innovacions que presenta. Cal no oblidar que, tot i ser bastida fa més de mig segle, encara ara és lloc de peregrinació d'arquitectes d'arreu del món tant per les solucions formals, estructurals i ambientals emprades, com per l'ús de tècniques constructives tradicionals. La casa està orientada al nord. La façana principal dóna al carrer de la Torrenova i presenta una porta d'accés a l'edifici ben funcional i moderna i vàries finestres a diferents nivells, cosa que ens indica la uniformitat interior. La façana posterior destaca per les finestres, petites i grans, que permeten gaudir de la llum natural i de les boniques vistes a la mar. Perfectament incorporada a aquesta façana hi trobem una escala adossada que va des de la terrassa del primer pis al jardí. Es tracta d'una escala de graons gruixuts sense barana. Aquesta terrassa-mirador feta amb rajola catalana supera els desnivells del terreny gràcies a un grapat de graons estratègicament situats per a acomplir la seva funció sense desvirtuar el conjunt. Les façanes laterals presenten unes columnes circulars primes que fan la doble funció decorativa i de reforç de l'estructura. Cal assenyalar també la presència de canalitzacions d'aigua per tot l'extrem de la coberta i de varis desguassos de boca grossa incorporats a les parets laterals. Com a curiositat podríem indicar l'absència de reixes en cap de les portes o finestres de l'edificació. Al capdamunt de la casa hi ha una xemeneia de torre quadrada. La topografia, les vistes i la vegetació existents van ser elements fonamentals de partida per a la construcció d'aquesta casa, de vistes excel·lents, que respecta el medi, i amb molta llum natural. Hi destaca també la piscina adaptada al territori, en forma de mongeta i situada a pocs metres de la façana est. El jardí, de grans dimensions, envolta completament la casa i la vegetació que hi podem trobar la composen arbres autòctons com ara pins, cactus i arbustos varis.</p> | 08032-6 | Carrer de Torrenova, 16 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Casa Ugalde és un edifici projectat l'any 1951 per l'arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat en col·laboració amb Manuel Valls i Verges. Va ser construït entre els anys 1951 i 1952 per encàrrec d'Eustaquio Ugalde. L'edifici està inclòs en el Registre Ibèric del DOCOMO (Organisme internacional per a la Documentació i Conservació de l'arquitectura del moviment Modern, període 1925-1965) i en el Registre d'Arquitectura Moderna de Catalunya (1925-1965). Josep Antoni Coderch de Sentmenat (1913-1984) és considerat un dels millor arquitectes catalans de la segona meitat del segle XX i aquesta una de les seves obres més destacades.</p> | 41.5701200,2.5208000 | 460048 | 4602160 | 1951 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42324-foto-08032-6-3.jpg | Legal | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2019-12-13 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Josep Antoni Coderch de Sentmenat | Casa declarada BCIN en la categoria de monument històric. Resolució CLT/161 27.01.2003, publicat al BOE núm. 62 de 13.03.2003. i al DOGC núm. 3823, 17.02.2003. Inventariada amb el núm. 40 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. L'entorn de l'edifici també es protegeix per tal de salvaguardar els valors paisatgístics i ambientals. Aquests valors són: l'horitzó, les relacions visuals i el respecte per la vegetació i la topografia. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |
| 42325 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CATALÀ I ROCA, P. (1967-1973). Els castells catalans. Edició de R. Dalmau. Barcelona. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MONREAL, L. DE RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya. Barcelona. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XVI | estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat de conservació. | <p>Conjunt de masia i torre de defensa envoltada d'un gran parc enjardinat. La superfície total del solar és de 16.654 metres quadrats, dels quals 690 són edificats. Possiblement la torre de Can Busquets és el lloc més emblemàtic del municipi de Caldes. Es tracta d'una edificació de principis d'època moderna de característiques semblants a la Torre Verda, la qual no es troba pas gaire lluny. És una torre de planta circular de sòlida estructura, amb parets de més d'un metre de gruix. La construcció va ser feta amb palets de pedra granítica unida amb morter de pedra i sorra. Consta de planta baixa i dos pisos, comunicats per una escala de cargol de pedra. Unes espitlleres o sageteres i una finestra o porta petita permeten, com és habitual en aquests casos, l'observació, la defensa i la ventilació de l'edificació. No deixa d'impressionar comprovar l'orientació d'aquests finestrons: de cara a la mar, sempre pendents de l'arribada de pirates sarraïns. Al capdamunt de la torre trobem que han estat escapçats els merlets, de manera que només queden les cartel·les de suport. Al lloc de la corona emmerletada hi ha coronant la torre una olivera de grans dimensions, fàcilment visible des de qualsevol punt de Caldes; per això també es coneix aquesta torre com la 'Torre de l'Olivera de la Pau', i la seva història està estretament lligada a la llegenda de la Fàtima i el Busquets. Una altra de les peculiaritats d'aquesta torre rodona és que va acompanyada d'una casa o masia, que té accés directe al primer pis de la torre gràcies al pont voladís que les uneix. Si bé la masia és de construcció més tardana, en conjunt formen un dels nuclis més antics de la població. Per la seva construcció, podem datar la masia del segle XVII. Consta de planta baixa i primera planta. La façana principal, orientada en sentit sud, dóna al carrer Major i presenta una porta amb arc de mig punt i dovella de pedra, de parets arrebossades, tot i respectar en algun racó el parament antic. Les enredaderes cobreixen part de la façana. La coberta és de teulada a dues aigües, el carener perpendicular a la porta principal. Com element decoratiu cal destacar unes torxes de pedra d'inspiració medieval a banda i banda de la porta principal. La façana posterior que mira a muntanya presenta en el seu primer pis uns amplis finestrons. La masia disposa d'unes àmplies golfes que gaudeixen de llum natural gràcies a unes finestres laterals. Així com també d'un garatge amb accés directe des del carrer Major, amb una porta de fusta de grans dimensions d'arc apuntat, i uns finestrons superiors també d'arc apuntat i amb una reixa barana d'inspiració vegetal. Pràcticament adossada a la masia hi ha una altra edificació, la dels masovers, de la que en farem la descripció més endavant i de forma independent per tractar-se d'una casa amb elements arquitectònics a destacar. El jardí de la finca està disposat en terrasses escalonades per salvar els desnivells, i presenta baranes de rajola de formes geomètriques. En la seva part davantera té una distribució més de tipus jardí, abunden sobretot les plantes amb flor, els cactus i els petits arbustos, mentre que en la seva part posterior, orientada cap al turó de Caldes, és un autèntic bosc, amb pins, xiprers, moreres. La zona arbrada era molt més gran, però una part va ser venuda per a fer-hi habitatges. Una de les curiositats que amaga aquesta zona boscosa de Can Busquets és l'existència d'una petita capella, de recent creació, d'una sola nau, de murs de pedra i coberta de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal i creu de ferro terminal.</p> | 08032-7 | Carrer Major, 6 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Segons la tradició, un camperol de Can Busquets, antigament conegut com Can Simó, fou qui trobà la imatge de la Mare de Déu del Remei en època medieval. La primera notícia històrica de Can Busquets que es té, data del 25 de febrer de 1586 quan el Consell de Barcelona, del que depenia Caldes, autoritzà a Joan Busquets a construir una 'torre rodona per poder-se defensar dels moros i altres enemics'. La masia és posterior i data del segle XVII. Fins el 1940 els terrenys de Can Busquets eren plens de vinyes.</p> | 41.5719600,2.5261500 | 460495 | 4602362 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La finca presenta varis accessos: un per a vianants al carrer Major, amb una porta de ferro i uns marges de pedra que seguint una suau pendent a través del jardí ens fa arribar a la masia, i dues per a vehicles, la ja esmentada del carrer Major i una altra tocant al carrer de la Mercè, on hi ha a l'entrada una bonica reixa d'estil modernista, amb ondulacions i decoració calada de motius vegetals. Hi ha una petita edificació per al porter de la finca. Superada la citada reixa trobem un camí asfaltat que ens porta fins a la masia. Sense cap mena de dubte, Can Busquets és una de les finques més destacables de Caldes d'Estrac. Un dels conjunts històrics més valuosos de Caldes. Sòl urbà, inventariada amb el nº55 de la Normativa del Pla General de 11.07.1984. Catalogada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb la protecció BCIN, per una disposició llei del 25 de juny de 1985, i publicada al BOE el 29 de juny de 1985. Masia i torre protegides també per l'inventari d'arquitectura militar de 23.04.1949. La torre cilíndrica originàriament tenia merlets que han estat enderrocats restant únicament els seus suports. Una dada curiosa és que fins fa no masses anys era habitual veure algun niu de cigonyes al capdamunt de la torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||
| 42326 | Can Gili | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gili | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Façana i conjunt en molt bon estat, i estructura i coberta en bon estat. | Masia antiga originària del segle XVI, remodelada amb elements del classicisme noucentista, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Nebot el 1910. Per la seva posició, que forma el nucli antic de Caldes amb l'església, els banys i l'Ajuntament, és un dels edificis particulars de més valor arquitectònic de Caldes d'Estrac. Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes jardí interior. La façana principal està orientada en direcció sud. La porta d'entrada a la Residència és àmplia, d'arc apuntat, amb marc de pedra, i imitant el parament antic del mur del voltant. La porta està adaptada per a l'accés de persones amb mobilitat reduïda o per si cal entrar-hi algun llit o cadira de rodes. Al capdamunt, no només d'aquesta façana principal, sinó a tot el mur que envolta la residència per la seva part davantera hi destaquen una sèrie de pinacles de totxana petita coronats per unes esferes rodones. Entre els pinacles hi ha unes reixes de ferro, de banda gruixuda, acompanyades de jardineres amb flors de colors. A més, trobem uns fanals de mig cos de la primera meitat del segle XX. Les façanes laterals són murs de poca alçada amb la imitació de paredem antic on hi destaquen uns finestres baixes d'arc apuntat, i una peculiaritat a banda i banda: a la façana est hi ha una porta de ferro, estreta i amb un reixat superior calat que sembla una mena de porta d'emergència, però que sense cap mena de dubte sembla centenària; mentre que a la façana oest hi destaca a no gaire alçada del nivell de terra una cara antropomòrfica de pedra d'època romànica que per la seva singularitat mereix una explicació independent més endavant ja que, segons estudiosos consultats, deuria pertànyer a la masia original de Can Gili. Dignes de ser esmentades són les façanes interiors que s'alcen davant del jardí davanter de la casa que presenten uns esgrafiats d'estil neoclàssic, coronats amb el nom de 'Bella Vista', nom de la Residència. A la primera planta hi podem veure balcons dos a dos, amb baranes primes de ferro col·locades en seccions verticals, mentre que al pis superior hi ha àmplies finestres, amb excel·lents vistes al front marítim. La paret d'aquesta façana est és arrodonida, mentre que l'oest és a dues aigües amb carener perpendicular a la glorieta mirador de caire senyorial que recorda a la popa d'un vaixell d'època. Aquesta glorieta té una teulada cilíndrica que sobresurt i presenta vàries finestres d'arc de mig punt amb persianes de les dites mallorquines i rajoles de color blau que decoren els marges superior i inferior dels pisos. La façana posterior, que dóna davant d'un dels laterals de l'església, llueix també unes àmplies finestres que corresponen a les habitacions dels residents. La Residència gaudeix de dos jardins. La part del davant presenta una part porxada, i hi podem veure plantes amb flors, mentre que a la part posterior hi ha varis arbres i unes heures que grimpen per la façana. L'aspecte sempre ombrívol de la part posterior destaca amb el solana de la davantera. L'edifici gaudeix de varis accessos: les ja citades porta principal i lateral, a més de dues laterals, reixades i àmplies, que donen als jardins descrits. | 08032-8 | Carrer de l'Església, 33 (08393 Caldes d'Estrac) | Antiga masia baixmedieval coneguda amb el nom de Can Gili, totalment reformada a principis del segle XX a la manera noucentista per a residència de Ramon Massot. L'any 1949 els religiosos maristes hi posaren un seminari, i a més realitzaren tasques de catequesi d'infants, cinema i teatre, dirigit pel popular pare Melitón. Amb la marxa dels pares maristes a Malgrat de Mar, l'any 1962 passà a ser escola parroquial gràcies a la iniciativa d'un grup de pares de la vila que demanaren un crèdit a La Caixa, i també es convertí en centre d'esplai vinculat a l'església. Finalment l'any 1989 la Fundació Buchaca comprà l'edifici i el convertí en Residència d'avis. | 41.5721900,2.5264900 | 460523 | 4602387 | 1910 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42326-foto-08032-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42326-foto-08032-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42326-foto-08032-8-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Francesc Nebot | Sòl urbà. Sistema de dotacions i equipaments públics. Inventariada amb el núm. 28 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 98|99|106|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42327 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-2 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes. És de composició neoclàssica de primeries del segle XIX, ampliat amb l'afegit d'un cos d'escales a la seva façana nord, i remodelat en el seu interior. La planta baixa de l'edifici està arrebossada, mentre que la primera i segona planta són pintades amb calç blanca. Per diferenciar les dues parts, al voltant de l'edifici hi veiem una motllura. Cal citar també l'existència de varis fanals de mig cos de principis de segle. La façana principal és la que està orientada a la plaça de la Vila: a la planta baixa hi ha dues finestres allargades amb arc apuntat i entre elles una porta també del mateix estil; a la primera planta hi ha dues finestres més senzilles i un balcó consistorial amb baranes lobulades d'estil neoclàssic; al segon pis hi ha les golfes amb unes finestres rectangulars no gaire grans. Podríem citar també les falses sis columnes acanalades amb falsos capitells que decoren externament aquestes dues plantes. Al capdamunt de l'edifici hi ha un terrat amb una barana de columnes lobulades del mateix estil que les del balcó consistorial. A la façana posterior es repeteix l'estructura de la davantera, amb les finestres d'arc apuntat i les falses columnates, així com la barana del terrat. A la façana oest trobem el mateix estil citat ja, però amb una peculiaritat: una gran lluerna acabada amb un arc de mig punt. Al capdamunt, en lloc de l'habitual barana del terrat, hi ha una coberta a dues aigües. L'edifici afegit de cos d'escales és clarament diferenciat de la resta per la seva forma moderna de cub rectangular allargassat, pintat de color marronós, que en la seva planta baixa serveix d'accés a l'interior de les oficines municipals, i amb grans finestres per gaudir de la llum natural en els pisos superiors. També és aquí davant on hi acostumen a aparcar els cotxes de la policia municipal. A la façana d'aquesta part moderna destaquen cinc pals de bandera; d'esquerra a dreta: l'europea, la catalana, l'espanyola, la caldenca, i la italiana per l'agermanament que la vila té amb el municipi de la toscana de Castelfranco di Sopra. A l'interior: una de les coses que més criden l'atenció a l'entrar a l'edifici municipal són les figures dels gegants de Caldes d'Estrac que trobem a la planta baixa. Si pugem per l'escala o per l'ascensor trobarem les diferents dependències. Tot l'espai d'oficines gaudeix de llum natural i està adaptat per persones amb mobilitat reduïda, també la presència de varis sofàs fa més còmode les possibles esperes que es produeixin. L'edifici de l'Ajuntament és multifuncional, i acull les activitats d'algunes de les principals entitats de Caldes: a la planta baixa hi ha el Casal del Jovent, el Consultori mèdic i el Punt d'informació juvenil. A la primera planta la Sala Cultural. A la segona planta la seu de la policia local. A la tercera planta les Oficines municipals, la Sala de sessions, l'Alcaldia, les Regidories, la Gerència, la Secretaria, el Registre, els serveis administratius i el Jutjat de pau. A la quarta planta els despatxos del grups polítics, dels banys termals i dels Serveis Socials, així com l'Arxiu, l'emissora municipal de ràdio, i els locals dels geganters i de l'escola de puntes. És per tot això que acabem de dir que l'edifici municipal sempre dóna la sensació d'estar en constant moviment perquè, tant si és matí o tarda, podem veure sempre gent entrant i sortint de les seves dependències. | 08032-9 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | Fins al segle XIX, la casa de la Vila es trobava a la plaça de Sant Antoni. Els antics banys termals de Caldes estaven situats a l'actual planta de l'edifici consistorial. L'edifici consistorial va ser bastit el segle XIX i reformat el segle XX. Abans de la guerra civil espanyola, als baixos de l'edifici hi havia la Casa Montserrat, regentada per Nusbaum, on es feien navalles. El dia 28 de maig de l'any 1933 el consistori rebé la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que vingué a fer de mediador en la polèmica sobre el nom oficial que havia de tenir la vila, Caldes d'Estrac o Caldetes. Com a curiositat, per tal d'entendre la vinculació de l'Ajuntament a la població, comentarem que durant anys l'equip de bàsquet de Caldes utilitzava com a vestuaris els locals del consistori municipal. Recentment, quan es feren les obres d'ampliació de l'edifici, es trobaren al subsòl algunes restes arqueològiques: uns plats d'època medieval, els fonaments d'un antic safareig. | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Borràs (mestre d'obres) | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 27 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Com a curiositat citarem que a un dels pals de les banderes de la façana hi ha la bandera d'Itàlia, resultat de l'agermanament de Caldes d'Estrac amb el municipi italià de Castelfranco di Sopra. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42328 | Masia del carrer de l'Església, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-del-carrer-de-lesglesia-39 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XVII | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Masia antiga molt transformada. La finca és d'aspecte allargassat i està clarament condicionada pel desnivell del terreny. L'edificació consta de planta baixa i dues plantes. La façana principal és la de llevant. La porta presenta marc de pedra i sòcol antic, a més de grans carreus cantoners. Per accedir-hi cal primer pujar un tram d'escales situant-nos, doncs, a l'alçada del primer pis. Al costat d'aquesta porta principal també hi ha un accés al jardí de la finca. Aquest accés consisteix en una porta de reixa encabida en un arc apuntat i una petita coberta de teulada. La reixa està decorada en la seva part superior amb les quatre barres. Si ens tornem a fixar en la façana principal trobarem una finestra quadrada, reixada, i en el pis superior tres finestres del mateix estil senzill amb un sobresortint de pedra. Al capdamunt, centrada, hi ha la teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta principal. Als costats s'allarga el terrat, que presenta una senzilla barana de ferro de forma circular. Encara a la façana trobem un fanal de mig cos de principis de segle XX. La façana nord que dóna al carrer de La Riera destaca per tractar-se d'un mur baix, reixat i amb unes altes columnes de totxana. Al sòcol d'aquest mur, que dóna precisament enfront de l'Ajuntament, hi ha una llosa de pedra amb la següent inscripció: 'Vas, de, Pera Gili mariner i dels seus 1629'. Per la seva singularitat en parlarem més endavant. A la façana posterior, que és del tot allargada fins a topar amb la roca en la qual s'enclava l'església, trobem que a nivell de carrer hi ha un accés per a vehicles, i al seu damunt unes columnes de rajola com les ja citades emmarcades en arcs apuntats i teulada. Al primer pis veiem fins a sis finestres de poc interès que han estat aprofitades en les successives reformes viscudes per la casa, i al pis superior dues finestres més i un balcó amb barana senzilla. A més a més, podem observar a nivell de terrat uns dipòsits d'aigua. Ja a l'interior de la finca trobem dos elements remarcables: una porxada sostinguda sobre quatre columnes de totxanes que dóna al jardí interior, on hi ha plantes variades i un llimoner; i l'escala exterior de ferro que cal utilitzar per poder pujar al terrat. | 08032-10 | Carrer de l'Església, 39 (08393 Caldes d'Estrac) | Aquesta és una de les edificacions més antigues de la vila que tot i les transformacions viscudes encara es manté en peus. Els seus orígens ens situen en el segle XVII, i la seva existència està molt relacionada amb la capelleta de la Mare de Déu trobada que està a tocar de la masia. | 41.5721600,2.5264900 | 460523 | 4602384 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42328-foto-08032-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42328-foto-08032-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42328-foto-08032-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 30 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. A pocs metres de la casa es troba la petita capella que, segons la tradició, marca el lloc exacte on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu del Remei. Durant anys, la família d'aquesta casa s'ha encarregat de vetllar pel manteniment de la capelleta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42329 | Can Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gibert-0 | <p>CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XV | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Casa cantonera de planta baixa i una planta. Tota restaurada i pintada de blanc, però respectant elements arquitectònics antics. La façana principal està orientada a l'est. Presenta dos accessos: per un costat, una porta principal amb marc de pedra i sòcol antic que supera el desnivell de peu de carrer, i uns pocs metres més enllà un altre accés, més gran, amb rampa. Aquesta façana principal presenta una coberta de teules a dues aigües, perpendicular a la porta principal. Podríem destacar l'existència de vàries finestres, de diferent mida, i de les quals només són reixades les de la planta baixa. I si parlem de finestres, és evident que haurem de referir-nos, per la seva vistositat, a la que es troba a la primera planta i que ja, en el seu moment, va ser documentada per l'erudit Apel·les Mestres. Es tracta d'un finestral gòtic de pedra amb arcs lobulats, sobresortint de pedra i representació de figures humanes i animals; s'ignora el seu origen, i ni tan sols se sap si abans d'estar a Can Gibert va estar en algun altre lloc. Encara a la façana principal, trobem una terrassa cantonera situada al primer pis; sense dubte es tracta d'un afegit posterior a la construcció original i que fa funció de mirador. Les façanes laterals presenten finestres tant a la planta baixa com al primer pis. La façana posterior de la casa està ocupada per un pati o jardí interior enrajolat que destaca per la gran quantitat de plantes i per la presència de varis desaigües de boca grossa. Com que la casa està situada en un terreny de forta pendent, a l'interior de l'edificació s'ha tendit a superar aquest inconvenient amb l'existència de graons i escales com les que permeten accedir al pati o al pis superior.</p> | 08032-11 | Carrer de l'Església, 21 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta és una de les edificacions més antigues de Caldes que tot i les transformacions encara es manté en peus. Els seus orígens ens situen en el segle XV. Testimoni d'aquesta antiguitat és la finestra gòtica va documentar Apel·les Mestres.</p> | 41.5721800,2.5264700 | 460522 | 4602386 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42329-foto-08032-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42329-foto-08032-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42329-foto-08032-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Forma part del nucli antic de la població. Hi ha un dibuix d'Apel·les Mestres, a finals del segle XIX, que mostra la façana de Can Gibert amb el finestral gòtic. | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42330 | Can Milans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura en bon estat, però coberta, façana i conjunt regular, per perill de goteres i pèrdua de capa pictòrica. | Casa de cos amb tres façanes de planta baixa, dues plantes i golfes. La façana principal està orientada en sentit nord. Destaca la planta baixa pels seus dos accessos, un d'ells de carro, amb arc apuntat, i l'altre quadrat i de dimensions semblants. Entre les dues entrades hi ha una finestra de grans dimensions reixada. La casa es cantonera, i al final d'aquesta planta baixa trobem una rampa i un accés per a vehicles directe al pati de la casa. Aquest accés té una reixa de grans dimensions a conjunt amb l'estètica de la casa. Seguint la descripció de la façana principal, a la primera planta trobem quatre grans finestres amb sobresortint de pedra. A la segona planta, un balcó que va d'extrem a extrem de la façana, amb quatre sortides amb persianes desplegables o mallorquines. Separant visualment la segona planta de les golfes veiem una motllura. Les golfes presenten quatre finestres senzilles rectangulars. Al capdamunt de l'edificació hi ha un terrat, envoltat per un mur sense cap tipus de decoració. La façana lateral crida l'atenció perquè, superant el desnivell del terreny, ens trobem ja amb el primer pis on una gran porta de fusta amb marc de pedra, a la que s'accedeix pujant uns graons, ens permet entrar a l'interior de la casa; uns metres més enllà hi ha una gran finestra com les anteriorment comentades. Al pis superior trobem tres balcons amb unes baranes de ferro senzilles, que semblen continuació de la llarga barana de la façana principal. A la planta de les golfes hi ha una porxada amb arcs de mig punt i un bon grapat de tubs de canalització d'aigua directament enclavats a la paret, i que ens fa evident que la urgència sovint supera l'estètica. Un altre element poc estètic que presenta aquesta façana lateral són uns fanals excessivament funcionals, més propis d'un carrer de ciutat que d'una casa neoclàssica. Esperem que les heures que estan començant a tapar aquest lateral s'encarreguin d'amagar les canalitzacions i l'estructura dels fanals. La façana lateral destaca per les seves grans finestres obertes al paisatge del front marítim i la continuació de la porxada abans descrita. El jardí, molt gran, i empedrat en el seu primer tram, destaca per la seva varietat de plantes, arbustos i arbres. Comparativament, la superfície edificada és una tercera part del conjunt del sòl de la finca. El jardí està delimitat per un mur gruixut i, en un dels seus extrems, acaba en forma de banya. L'element més distingit del jardí és proper a la casa, davant d'una de les façanes laterals, i es tracta d'una gran font rodona, de pedra, coberta de verdet, que li atorga un caràcter distingit al conjunt. | 08032-12 | Carrer de l'Església, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | La casa va ser bastida en el segle XVIII, però va ser reformada i amplada amb dos pisos més en el segle XIX. La família Milans va ser una de les més importants de Caldes d'Estrac durant segles. Els seus membres ocuparen càrrecs importants tant a nivell polític com militar i a la vila varen tenir moltes possessions, entre d'altres hi eren incloses aquesta casa i les dues del costat, que actualment són la Biblioteca municipal i habitatges particulars. | 41.5721700,2.5264700 | 460522 | 4602385 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42330-foto-08032-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42330-foto-08032-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42330-foto-08032-12-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 51 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42331 | Casa antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-antiga | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Façana en molt bon estat, i estructura, coberta i conjunt en bon estat de conservació. Restaurada. | Casa unifamiliar entre mitgeres de cantonada, de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada en sentit nord. La porta principal és senyorial, de fusta amb doble picaporta, presenta marc de pedra, amb arc apuntat, i al capdamunt un rètol recordant el nom del carrer i el número de la casa. Tot el sòcol de la façana principal és també de pedra. A banda i banda de la porta trobem unes finestres reixades de grans dimensions, amb els marcs de pedra. A l'alçada del primer pis trobem dos balcons amb unes baranes senzilles, i una altra finestra com les anteriors, però sense reixa. En un lateral d'aquesta façana principal hi ha un esgrafiat neoclàssic d'inspiració vegetal que ens recorda els de Residència Bellavista. L'esgrafiat consta d'una orla de fulles amb un gerro en forma de bol amb un pom de flors dins a l'interior. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta principal. La façana lateral consisteix en un mur allargat de no massa altura amb dos accessos: un més petit, per a vianants i amb marc de pedra, i un altre una mica més avall per a vehicles que dóna directament al jardí. Abans de parlar del jardí cal fer esment de la façana posterior de la casa que en la seva planta baixa presenta una sortida també de marc de pedra, i una escala fins al jardí, i en la seva primera planta hi ha una mena de galeria amb barana del mateix estil que les ja comentades a la part davantera. També ens crida l'atenció una finestra de les dites d'ull de bou, rodona i no gaire gran, que sense dubte té la funció de deixar entrar llum natural. El jardí no és gaire gran, però sí que permet gaudir d'una certa varietat de plantes amb flor, un recés per al vehicle, una curiosa glorieta o gàbia de grans dimensions de color blau marí amb un ocell de ferro terminal, i per últim citarem la barana de columnes lobulada de pedra que marca el final del terrenys i que alhora fa de mirador. | 08032-13 | Carrer de l'Església, 14 (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5721800,2.5264900 | 460523 | 4602386 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42331-foto-08032-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42331-foto-08032-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42331-foto-08032-13-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 31 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 42332 | Residència Santema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-santema | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | En bon estat, restaurada. Potser caldria treure les males herbes que li han crescut a la façana. | Edifici residència d'avis que per les seves característiques i la seva mida destaca del conjunt de la Santema. Edifici d'estil neoclàssic. De planta baixa, primer pis i torre quadrada al terrat. La façana principal orientada en direcció nord destaca per la seva porta d'entrada senyorial amb barana lobulada i unes columnes primes amb capitells d'estil renaixentista; l'espai té forma ovalada. En aquesta mateixa planta baixa de la façana principal veiem tres finestres de grans dimensions, gairebé a peu de carrer amb baranes, i en un dels extrems un grup de finestres amb arcs de mig punt que són el mirador de la sala menjador de la Residència. Al primer pis podem observar quatre finestres més, un parell d'elles amb arcs apuntats i falses columnes incorporades a la façana, i un balcó mirador de caire senyorial que dóna al carrer de La Riera i permet gaudir entre d'altres coses de la visió de les dues emblemàtiques torres del municipi de Caldes. Aquest mirador té forma ovalada i fa de coberta de l'entrada principal abans citada, a més disposa de les ja habituals baranes d'inspiració neoclàssica. Tres finestres rectangulars uns pocs metres més amunt permeten realitzar la doble funció de gaudi de llum natural i ventilació de les habitacions. Una altra curiositat d'aquesta façana la trobarem en un escut d'obra de guix col·locat dins d'un romboide que presenta motius vegetals. Al terrat podem observar sis merlets amb decoració vegetal gravada, i una torre quadrada amb coberta piramidal a quatre aigües de rajoles de color verd i vermell que sobresurten de les parets de la torreta, que disposa d'uns amplis finestrons. La façana posterior de la residència segueix el mateix estil de finestres amb columnes adossades i amb vistes al parc de Can Muntanyà, que està localitzat a pocs metres. Hem de destacar l'existència d'un jardí de dimensions considerables a la part del darrera de la casa, que des del carrer no es pot veure. Es tracta d'un espai enjardinat perquè els avis puguin passar estones. | 08032-14 | Carrer de Santema, 15 (08393 Caldes d'Estrac) | Fins a finals de segle XX, a l'actual residència hi havia l'Hotel La Paz. | 41.5701900,2.5270500 | 460569 | 4602165 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42332-foto-08032-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42332-foto-08032-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42332-foto-08032-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 25 per l'article de la Normativa del Pla General. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42333 | Capelleta del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-sant-crist | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Capella petita per a una imatge religiosa. Estil popular mediterrani. Capelleta octogonal coberta amb cúpula semiesfèrica i senzilla creu terminal. Parets exteriors pintades de color blanc i la coberta de color blau. El marc de la porta és allargat i presenta un arc apuntat. La porta, tancada, és de vidre i està protegida per una coberta de ferro que es presenta reixada en la seva part superior (per poder mirar a l'interior) i ferma en la seva part inferior (per protegir-la de cops o aiguats). A l'interior, les parets són pintades de blanc i hi trobem la imatge religiosa d'un Sant Crist. Es tracta d'una creu de fusta, de mig metre d'alçada, i d'una imatge de guix. Cal destacar que en la construcció d'aquesta capelleta s'ha hagut de superar el desnivell del terreny.</p> | 08032-15 | Carrer de l'Església, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Durant molts anys aquesta capelleta era de parada obligada pels passos de les processons de Setmana Santa.</p> | 41.5722900,2.5266500 | 460537 | 4602398 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42333-foto-08032-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42333-foto-08032-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42333-foto-08032-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona d'ordenació contínua tradicional. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42334 | Can Arboix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-arboix | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Coberta en molt bon estat, i estructura, façana i conjunt en bon estat. | Casa entre mitgeres de planta baixa i una planta. La planta baixa i el primer pis foren bastits en el segle XVIII, però en el segle XIX patí una àmplia reforma que entre d'altres elements incorporà les arcades del pis superior. La superfície total del solar és de 75 metres quadrats, i la superfície de construcció és de 134 metres quadrats; cosa que ens indica l'aprofitament en vertical de l'edificació. Es tracta de la casa dels masovers de Can Busquets. Marcs de les portes i sòcols de pedra. La façana principal mostra, a la planta baixa, dues portes d'accés, una més gran que l'altra amb doble fulla d'obertura, i tres finestres, tot això a diferents nivells, la qual cosa ens indica que la casa ha estat rehabilitada en vàries ocasions i que s'han aprofitat elements ja existents. Al primer pis hi ha una finestra gran i tres balcons amb unes baranes senzilles. Al capdamunt de l'edificació trobem una terrassa mirador amb voltes d'arc de mig punt i una barana feta amb totxos, que formen figures geomètriques. La curiositat de l'edificació és que aquesta terrassa comunica directament amb la finca de Can Busquets, salvant el desnivell del terreny, ja que queda a la mateixa alçada de l'entrada de la masia, a pocs metres de la famosa torre circular i, de fet, en trams del jardí tornem a trobar la barana de rajola que hem citat. A l'interior trobem, entrant per la porta principal que dóna al carrer Major, un rebedor senzill. Al costat unes estances laterals utilitzades com a magatzem. Al fons el rebedor i més endavant una porta que dóna a una petita eixida. Pujant les escales arribem al segon pis on hi ha quatre habitacions espaioses. | 08032-16 | Carrer Major, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | La casa té el seu origen en el segle XVIII, però va ser reformada en el segle XIX. Aquesta casa era habitada pels masovers de la Masia de Can Busquets. | 41.5719800,2.5261700 | 460497 | 4602364 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42334-foto-08032-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42334-foto-08032-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42334-foto-08032-16-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 36 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42335 | Can Bastos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bastos | BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Façana i conjunt en molt bon estat de conservació, i estructura i coberta en bon estat. | Casa unifamiliar d'estil neoclàssic entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. La superfície total del solar és de 40 metres quadrats i la construïda arriba als 80 metres quadrats. Es tracta d'una casa de composició neoclàssica datada l'any 1880. Juntament amb la veïna casa de Can Cabanyes, ens trobem davant dels millors exponents de l'arquitectura de composició neoclàssica deguda als mestres d'obres. La façana principal està orientada en sentit nord, i destaca el seu acurat estucat. La porta principal és de fusta, senyorial, presenta marc de pedra amb arc apuntat i picaportes circulars de ferro. A banda i banda trobem grans finestrons amb reixat de ferro forjat d'inspiració vegetal. Al segon pis hi ha un gran balcó amb tres entrades que presenten arcs apuntats de pedra i persianes mallorquines, és a dir, de les desplegables. Una motllura ens indica el pas a la planta superior de la façana, que disposa de tres finestres amb una petita barana cadascuna d'elles. El terrat disposa d'una barana d'estil neoclàssic amb merlets. La façana posterior que dóna al jardí de la casa destaca per la seva forma d'ela. A la planta baixa hi ha una sortida que dóna a un magnífic pati enrajolat, i des d'aquí una doble escala d'aspecte piramidal baixa fins al jardí de la casa. Els pisos superiors presenten uns miradors amb columnes i, a més a més, una torre lateral amb finestres i un balcó amb un arc de mig punt permeten una vista privilegiada del Puig Castellar i del front marítim. Si tornem al jardí trobarem arbres centenaris com un pitus porus, palmeres americanes, un mandariner. Hi ha una cova d'aigua (sobreeixidor). A l'interior la distribució és la següent: rebedor, escala noble a mà dreta i escala de servei a mà esquerra, més endavant trobem una gran sala d'estar i un menjador. La sala d'estar té sortida al pati enrajolat ja esmentat. Aquesta estança i de fet també les habitacions dels pisos superiors presenten mobiliari francès de principis del segle XX. Al primer pis trobem una cuina d'abans de la guerra civil espanyola, molt ben conservada. Seguint l'escala de servei trobem la carbonera. La casa presenta varis banys, un d'ells equipat amb decoració i mobiliari modernista. Als pisos superiors destaquem la sala de lectura, l'habitació dita de la Sultana per la seva decoració folrada de roba i amb una gran quantitat de coixins a imitació d'un harem. El balcó de l'habitació de la Sultana és el que abans citàvem a la torre de la façana posterior. Abunden les obres d'art per tota la casa, sobretot pintures, però també són dignes de ser destacades una sèrie de maquetes de vaixelles de Vaquerisses. El terra de les habitacions són de rajola noble, excepte les zones d'ús exclusiu del servei que és de terra catalana (vermellosa). Podem considerar sense exagerar que és la casa amb el mobiliari més valuós de la població. | 08032-17 | Carrer Major, 31-35 (08393 Caldes d'Estrac) | El nom li prové del Dr. Bastos, conegut personatge de Caldes. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la vivenda particular del cònsol francès a Barcelona; la seu diplomàtica estava a Can Coll. D'aquesta manera, estant sota protecció internacional, es va poder evitar el pillatge per part d'elements descontrolats. En el seu moment de major esplendor a la casa hi havia sis persones de servei (comptant el xofer). | 41.5719500,2.5261900 | 460498 | 4602360 | 1880 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42335-foto-08032-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42335-foto-08032-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42335-foto-08032-17-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 35 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. A la coberta i donant al patí (amb molt bona vista sobre Caldes i la mar) hi havia una pèrgola que degut al seu mal estat va haver de ser enderrocada. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42336 | Can Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boada | BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Casa de doble cos entre mitgeres de planta baixa i una planta. Estil popular mediterrani. La superfície total del solar és de 334 metres quadrats, mentre que la superfície de construcció és de 304 metres quadrats. La casa està datada l'any 1900. La façana principal està orientada en sentit sud. La coberta és de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la porta principal. La porta té el marc de pedra amb un arc apuntat. A banda i banda destaquen un parell de grans finestrons amb unes reixes de ferro forjat de grans dimensions que presenten motius vegetals. A la primera planta hi ha tres finestres de menors dimensions i sense reixes, però també distingides pel seu marc de pedra i també sobresortint de pedra. Un altre element a destacar de la façana és la presència d'un fanal de mig cos de principis de segle. La façana posterior presenta les mateixes característiques de la davantera amb murs de tàpia, finestres i una eixida, en aquest cas a un patí del darrera on hi podem trobar plantes vàries, unes moreres i un llimoner. A l'interior de la casa l'element més destacable és el menjador d'època, del segle XIX, i també compta amb un celler gran, de pedra, que en origen estava adaptat per a l'entrada de carros. L'enderrocament fa poc temps de la casa del costat ha permès poder veure una de les façanes laterals de la casa, la qual cosa no deixa de ser curiós i alhora interessant perquè el bastiment de les cases d'aquest tram del carrer Major va ser molt similar. | 08032-18 | Carrer Major, 38 (08393 Caldes d'Estrac) | Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) va ser la seu de l'ambaixada de Costa Rica que, com moltes altres delegacions internacionals, havia fugit dels bombardejos que patia Barcelona. | 41.5708500,2.5255600 | 460445 | 4602239 | 1900 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42336-foto-08032-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42336-foto-08032-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42336-foto-08032-18-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 37 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42337 | Parc de Can Muntanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-muntanya | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | L'Ajuntament s'esforça per mantenir el parc en condicions, tot i que alguns actes vandàlics com l'assalt de la Cabanya de Doña Cary semblin voler desanimar aquest esforç de manteniment. | <p>Parc enjardinat a tocar el nucli urbà, que abraça una gran varietat d'espècies vegetals en un espai natural d'una gran bellesa, el Puig Castellar. Al Parc s'hi pot accedir pel carrer de La Riera (davant de la plaça de Muntanyà i costat per costat de la Fundació Palau), pel Camí Ral (tot just a l'entrada del poble), pel carrer de Sant Pere Abanto i també pel nou accés dels Pins Salvà. De totes maneres, l'entrada principal és per La Riera i en podem destacar la reixa modernista de l'entrada i el tram amb rampa acuradament empedrat. L'accés pel Camí Ral presenta una porta de ferro forjat avantguardista i una escala no apta per a persones amb vertigen, tot i que una barana circular pintada de blanc ajudi a fer el recorregut més fàcilment. Al llarg de la seva extensió en el parc hi podem trobar quatre llacs, dues casetes condicionades per fer-hi activitats, una piscina que s'utilitza durant l'estiu i una varietat impressionant de flors, plantes i arbres: com ara mimoses i lliris, rosers i geranis; plantes medicinals, com la farigola, el romaní i l'eucaliptus; arbres tarongers, llimoners i avets i, sobretot, pins, com també moreres i xiprers entre d'altres. Gaudeix d'excel·lents vistes, en totes direccions (mar i muntanya). El parc és pot veure des de gairebé qualsevol punt del municipi, i cal no oblidar que és part integrant del turó de Puig Castellar, on al capdamunt hi trobem la Torre dels Encantats, ja en el municipi veí d'Arenys de Mar. S'inaugurà l'any 1987 amb la idea de disposar d'un espai de passeig, esbarjo i tranquil·litat, envoltat de natura i d'un bell paisatge. D'ençà de la seva obertura, s'hi ha dut a terme millores i treballs de manteniment de forma constant, sovint amb l'ajut de voluntaris del poble (neteja i assentament dels camins interiors, la pintura del mobiliari públic, els canvis de lluminària, el repàs als murs i graons, la recuperació del viver, la rehabilitació de tot el sistema de rec i sobreeixidors, la replantació de noves espècies). La brigada municipal hi efectua treballs periòdicament i el parc acull força actes i activitats, a banda de les visites de passeig.</p> | 08032-19 | Carrer de la Riera, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El Parc rep el nom d'Adolfo Muntanyà. Els Muntanyà eren una família de taverners de Granollers. L'Adolfo emigrà amb el seu germà a Cuba on va fer fortuna amb el negoci de la compra-venda d'or. Tornà d'Amèrica l'any 1934, i s'instal·là a Caldes d'Estrac, d'on era originària la seva mare. Comprà terres a la zona de La Riera i fixà la seva residència en una part del que avui en dia és la Fundació Palau i Fabre. La seva muller era Doña Caridad Urquijo, filla del marquès d'Urquijo. El majordom de Can Muntanyà era en Fernando, personatge també força popular del Caldes de la postguerra. L'Adolfo Muntanyà va morir l'any 1982, deixant el seu nom en alguns dels espais més destacats de la Vila. L'Associació de Veïns de Caldes d'Estrac, creada el 1977, treballà entre d'altres coses per la recuperació pel poble d'aquest parc com a zona verda. Finalment l'any 1987 va ser inaugurat el Parc de Can Muntanyà. Dels anys 1996 a 1999 s'hi organitzaren els Casals d'Estiu, per a nens i nenes, tant de la vila com estiuejants, i fins a l'actualitat s'hi ha fet activitats culturals de tot tipus, entre elles les que porta a terme la Jana Hurter a la Cabanya de Doña Cary (o Caseta de Fusta) de l'interior del Parc.</p> | 41.5707000,2.5287600 | 460712 | 4602221 | 1987 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42337-foto-08032-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42337-foto-08032-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42337-foto-08032-19-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | A l'entrada hi ha la seu de l'Associació de Bonzais de Caldes d'Estrac, a l'antiga masoveria dels terrenys que avui formen el parc; els tallers de bonzais es realitzen cada any des de mitjan desembre fins a Setmana Santa. Darrerament s'ha condicionat la Caseta de Fusta (La Cabanya de Doña Cary) com a taller de creació. Els tradicionals concerts d'estiu a la pèrgola i les passejades comentades per la Torre dels Encantats i el poblat ibèric són una mostra més del simbolisme del parc, i també del Puig Castellar, en el seu conjunt, per als caldencs. És interessant comentar que fins a mitjan segle XX a l'actual parc es conreava blat. | 107|98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 42338 | Escola Pública Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-publica-sagrada-familia | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XX | Façana en molt bon estat, i estructura, coberta i conjunts en bones condicions. | Edifici aïllat de planta baixa de tres ales unides en forma d'U. D'estil historicista, es va construir l'any 1918. La façana principal està orientada en sentit sud. A peu pla destaquen set grans finestrals de vidre, situats sobre de ferradura, apuntats en la seva part superior. Un d'aquests finestrals fa la funció de porta d'accés a l'interior de l'escola. Entre finestrals trobem falses columnes perfectament incorporades a l'edifici i al capdamunt, amb una funció sobretot decorativa, hi ha capitells i falsos contraforts. A la part superior, centrat, hi ha un arc de mig punt amb una mena d'ull de bou, envoltat de motius vegetals (una corona de llorer) en relleu; al capdamunt d'aquest, terminal, hi ha una escultura sobre peanya quadrada de pedra. La terrassa de l'edifici presenta una barana amb baixes columnes lobulades. La façana posterior dóna al pati interior de l'escola, mentre que les dues façanes laterals presenten el mateix disseny de la façana principal, amb l'única variant que, en lloc de ser finestrals fins a peu de carrer, són quatre grans finestres. Al voltant de l'edifici hi ha una vorera de petites rajoles. Per accedir a l'escola trobem una rampa considerable, amb una canalització per als aiguats lateral. Tot el conjunt està ple d'arbres. Cal destacar també l'escola bressol, és a dir, l'ala nord de l'escola, just al darrera de la façana principal descrita, formada per un mena d'edificis cub de recent creació, que no té absolutament res a veure en disseny amb l'edifici històric, però que sense cap mena de dubte és del tot funcional. El conjunt d'edificis de l'escola està adaptat al territori, integrat ja amb la creació de la part moderna al turó de Caldes, on la canalla gaudeix d'una abundant vegetació. | 08032-20 | Carretera de Sant Vicenç, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | La promotora de la construcció d'una escola a Caldes va ser Doña Dorotea Casas. El 1928 es va obrir l'escola pública al turó encara conegut amb el nom de Santa Bàrbara. El 1981, amb el patrocini de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac i la direcció de Jordi Torrus, els alumnes de l'escola ajudaren a fer els gegants Fàtima i Busquets. | 41.5698800,2.5248300 | 460384 | 4602131 | 1918 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42338-foto-08032-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42338-foto-08032-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42338-foto-08032-20-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 38 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. L'escola bressol (ala Nord) va ser reformada per l'arquitecte Montserrat Torres i Capell. Des de fa un temps, una important polèmica té el seu epicentre en aquesta zona de Caldes. És el que es coneix amb el nom de Pla Escoles i que pretén la creació d'una nova carretera que descongestioni el tràfic de l'interior de la vila, però que hauria de passar a tocar de les escoles. Molts són els veïns que es mostren contraris a aquesta mesura. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42339 | Monument de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-santa-barbara | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular ja que presenta guixades vandàliques. S'hauria de pintar la façana, i restaurar la ceràmica. | <p>Monument dedicat a Santa Bàrbara que ha aprofitat la coberta cònica d'un dipòsit d'aigües. Estil popular mediterrani. Situat entre Can Milans del Bosc i l'Escola de la Sagrada Família, en un turó que es coneix amb el nom de turó de Santa Bàrbara. S'accedeix al monument per una escala en forma de cargol. El cos del monument és cilíndric amb una obertura frontal reixada per posar-hi al seu interior un quadre de ceràmica amb la imatge de Santa Bàrbara. Una motllura separa el cos del monument de la part superior piramidal que li fa de tapadora. Tot el conjunt és pintat de color blanc, excepte la reixa de color negre i alguns desafortunats grafits. El conjunt ceràmic el formen dotze peces de ceràmica policromada. En primer terme, trobem la imatge de Santa Bàrbara amb el seu atribut tradicional (una palma) i una aura daurada i, en segon terme, podem distingir a mà dreta una torre i una muntanya, i a mà esquerra una font. El marc també policromat del conjunt ceràmic el forma una sanefa d'inspiració vegetal de colors daurat i blau; està deteriorat a la seva part inferior de la dreta.</p> | 08032-21 | Carretera de Sant Vicenç, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5697600,2.5249600 | 460394 | 4602118 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42339-foto-08032-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42339-foto-08032-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42339-foto-08032-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Sistema de zones verdes. Santa Bàrbara és la protectora en casos de tempesta i riuades, advocació molt apropiada en una població com Caldes d'Estrac. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42340 | Can Cassasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassasses | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat. Façana regular a causa de l'envelliment. Una de les finestres està protegida amb un plàstic. | Casa aïllada d'estil historicista de planta baixa i dues plantes amb jardí posterior. Construïda a mitjans del segle XIX. Destaca la composició volumètrica de les façanes, orientada a resoldre el desnivell del terreny. Cal esmentar que, tot i que la distribució de les façanes és desigual, estèticament s'ha volgut mantenir un mateix estil. La façana principal està disposada en sentit sud. Presenta una gran porta de fusta de color verd amb arc de mig punt apuntat, i a banda i banda un parell de finestres, també de mig punt i del mateix color. Al pis superior trobem la repetició de les mateixes finestres allargades, però ara destaquem que sobre la porta principal hi ha un balcó, també d'arc de mig punt, amb barana de ferro forjat senzill. Al pis superior trobem un finestró amb el mateix color i estil de les obertures anteriors. Terrassa amb barana d'inspiració neoclàssica i en un costat una mena de torre d'homenatge cantonera. El mur d'entrada presenta, a aquesta part davantera, una entrada de ferro forjat i una mena de garita coberta tota ella d'heura que en realitat és un dipòsit d'aigua. L'heura també es va fent senyora de part de la resta del mur. A la façana posterior citarem que a la planta baixa hi ha una porxada amb accés al jardí de la casa, que a la primera planta hi ha un mirador, i que les finestres del pis superior són també de grans dimensions, de color verd, sense reixes, i amb les típiques persianes mallorquines. A la façana est hi ha una senzilla porta de ferro reixada amb un arc fet amb totxanes que acompanya el camí fins a l'interior per una pendent força pronunciada. En aquesta façana i seguint el carrer cap amunt veurem fins a tres terrats a diferent nivell, els quals destaquen sobretot pel cantoner, per ser de formes arrodonides. Les característiques de les finestres són les habituals en aquesta edificació. La façana oest és una repetició del ja vist a la resta de la casa, amb els arcs de mig punt, les finestres pintades de color verd, la motllura a la façana, i les persianes mallorquines. El jardí, envoltat per un mur no gaire alt, és de grans dimensions i destaca per la varietat de plantes i arbres que hi podem trobar. | 08032-22 | Carretera de Sant Vicenç, 1 (08393 Caldes d'Estrac) | Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Cabañes i de Can Nadal, forma part de les primeres torres d'estiueig de Caldes. Entre els estiuejants de la casa cal destacar al Sr. Joaquim Xicoy, que va ser president del Parlament de Catalunya. | 41.5702200,2.5262000 | 460498 | 4602168 | 1850 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42340-foto-08032-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42340-foto-08032-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42340-foto-08032-22-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Inventariada amb el núm. 23 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42341 | Hotel Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-estrac | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Finca amb dos edificis d'estil historicista i jardí que acull un hotel i un restaurant. A la part superior hi ha l'hotel, d'una estrella, amb vint-i-quatre habitacions i quaranta-sis places, format per un edifici aïllat de planta baixa i dues plantes, d'estil neoclàssic. La façana principal té els baixos pintats de color groc, la porta és rectangular i presenta a un lateral unes finestres sota glorieta. La primera planta, emblanquinada, mostra un balcó amb la típica barana lobulada, i a la planta superior hi ha vàries finestres allargades. La teulada és una coberta a quatre aigües, perpendicular a la porta principal. La façana posterior presenta, a la seva planta baixa, una sortida directa al jardí. La façana lateral presenta quatre finestres de petites dimensions, una cantonera arrodonida amb unes columnes d'estil renaixentista i al capdamunt una barana neoclàssica. El jardí envolta l'edifici i li dóna l'aparença de parc privat. L'accés per a vehicles es fa a través d'una rampa que creua un arc reixat amb el nom de l'establiment, tot envoltat de vegetació. Les torres que aguanten l'arc són baixes, quadrades i amb unes esferes a mode de pinacles decoratius. Uns metres més endavant, on la façana principal dóna al Camí Ral, trobem l'edifici destinat a restaurant ben adaptat a la irregularitat del terreny. Es tracta d'una construcció d'estil historicista, de planta baixa, amb motllures, i amb la porta principal amb un arc de mig punt, i a banda i banda dues finestres amb arc de mig punt també i persianes de les anomenades mallorquines, és a dir, desplegables. El sòcol és pintat de color vermell i la part superior del mateix groc de l'hotel. A la cantonada crida l'atenció un petit monument religiós amb la imatge de la Mare de Déu i el Nen; monument coronat amb una creu de grans dimensions. La façana lateral presenta tres finestres del mateix estil d'arc de mig punt. A la part superior del restaurant trobem una terrassa coberta, recolzada sobre columnes circulars, usada també per l'hotel per a realitzar-hi convits. A més a més, hi podem veure un mur amb rajola de totxana vermella que forma una sanefa geomètrica. Per últim cal assenyalar l'existència d'un estret camí mitger que fa funcions de torrent en cas d'aiguats i de comunicació directe entre el Camí Ral i el jardí interior de l'establiment | 08032-23 | Carrer del Camí Ral, 5 (08393 Caldes d'Estrac) | Obertura de l'hotel a principis de segle XX, gràcies a la transformació que portà a terme Juli Maria Fossas. En un primer moment, el seu nom era Hotel Hispano-Alemán. Entre els personatges il·lustres que han passat per aquest hotel-restaurant cal citar al president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que l'any 1933 i responent a una invitació del senyor alcalde en motiu de la polèmica sobre quin havia de ser el nom oficial de la vila, visità la població de Caldes d'Estrac. Se celebrà el banquet en honor seu a l'Hotel Estrac. Els cronistes ens informen que a l'hora dels postres el president Macià va fer un discurs. | 41.5699200,2.5267500 | 460544 | 4602135 | 1923 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42341-foto-08032-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42341-foto-08032-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42341-foto-08032-23-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 52 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de Caldes d'Estrac. Amb Can Cassasses i Can Cabanyes constitueixen les tres grans cases aïllades properes a la riera. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42342 | Mercat (antic Ateneu Popular Rosa d'Or) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-antic-ateneu-popular-rosa-dor | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat de conservació. | Edifici modernista de cantonada de planta baixa i dues plantes. La superfície total del sòl és de 422 metres quadrats. La planta baixa és destinada a usos comercials i és la que ens interessa sobretot perquè és la que acull el mercat municipal. La façana presenta una gran porta principal, centrada, i quatre de laterals, dos a dos, però en realitat una d'elles és destinada a l'accés al pis superior de l'edifici. La façana presenta, a més de les portes, una sèrie de falses columnes amb contraforts. La primera planta llueix un balcó corregut amb barana de ferro forjat, i al capdamunt de la construcció trobem el terrat amb uns arcs apuntats i elements modernistes. La façana té dos colors: salmó a la part baixa (mercat) i blanc a la part de dalt (habitatge). A l'entrada del mercat hi destaca un mapa de la distribució de les parades i un rètol amb lletres d'inspiració modernista. A l'interior, el terra està enrajolat, les bigues i les columnes són de ferro d'estil historicista, de color vermellós i calades, i el sostre presenta una decoració acanalada com de molinet de vent. En un dia de mercat crida molt l'atenció la quantitat de parades que hi ha, de diferents productes (verdura, peix), que quan s'omplen de compradors no permeten una fàcil mobilitat. A més, a la zona central, també hi ha parades. El local està ben il·luminat. | 08032-24 | Carrer de la la Riera, 17 (08393 Caldes d'Estrac) | Genís Carbó comprà el terreny i hi va fer construir un edifici per a realitzar-hi ball i teatre. El cedí a l'agrupació Rosa d'Or, de caire catalanista i anticaciquista, que fins llavors s'havia reunit a un local de la Baixada de l'Estació. El primer president va ser Manuel Xampeny. A l'edifici també hi feien activitats els 'Amigos de la Juventud', de tipus cultural. Anys després la 'Rosa d'Or' s'establí al carrer Santema, 6 i l'edifici es convertí en mercat municipal l'any 1918. Posteriorment la planta superior es destinà a vivendes particulars. | 41.5705700,2.5269300 | 460559 | 4602207 | 1905 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42342-foto-08032-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42342-foto-08032-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42342-foto-08032-24-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | J. Sallès i Codina | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 22 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Construït el 1906 segons projecte de l'arquitecte J. Sellés. La planta baixa va ser remodelada per a la posada en funcionament del Mercat Municipal. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42343 | La Santema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-santema | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. La casa del núm. 2 es va ensorrar el gener de 2005. | Conjunt historicista de cases posades en bateria d'estil popular mediterrani, de planta baixa i dues plantes entre mitgeres, amb la teulada a dues aigües i carener paral·lel a la porta principal de cada casa. Formen un tram esglaonat en pendent. A l'interior les edificacions són fetes amb volta catalana, i presenten un pati posterior, enfront del turó del Parc de Can Muntanyà. Destaca la homogeneïtat del conjunt malgrat tractar-se de cases diferents; per adonar-se d'això només cal observar la sanefa d'inspiració geomètrica de la part superior de les façanes contigües. El passeig on es troba aquest tram de cases està situat en una pronunciada pendent. És arbrat, ben asfaltat, ben il·luminat gràcies a una sèrie de fanals d'esfera, i presenta bancs de pedra i mur d'estil neoclàssic amb barana de columnes lobulades i merlets piramidals, que fan funció de mirador sobre el carrer de La Riera. Al començament del carrer hi trobem la Fundació Palau, i a mitja alçada la Residència Bellavista. | 08032-25 | Carrer de La Santema, 1-17 (08393 Caldes d'Estrac) | A finals dels segle XIX el fondista Francesc Riera crea una urbanització (a imitació de l'anglesa de Bath) per a acollir els clients dels balnearis; els terrenys pertanyien a Arenys de Mar. A la primera meitat del segle XX, aquesta urbanització coneguda com Passatge Francesc Riera és urbanitzada. El 1929 i per petició popular demanà integrar-se a Caldes d'Estrac, ja que tots els serveis municipals els realitzava a Caldes. A Santema núm. 1 hi havia un convent de monges Dominiques que es dedicaven a la docència, i que van arribar a celebrar el seu centenari de presència a Caldes; actualment el núm. 1 està integrat a la Fundació Palau. A Santema núm. 6 s'hi establí l'Ateneu Rosa d'Or, després d'abandonar el Mercat Municipal; el nou local era conegut amb el nom de 'Gururú', en record d'una de les batalles colonials d'Espanya al nord d'Àfrica. A finals del segle XX va ser reurbanitzat el carrer de la Santema, segons un projecte dels Serveis Tècnics Municipals (arquitecte Agustí Ordeix Romo). El gener de 2005 va ensorrar-se la casa del núm. 2, segons diuen els afectats per culpa de les obres que recentment s'havien fet a l'edifici que acull la Fundació Palau i Fabre. | 41.5707600,2.5273500 | 460594 | 4602228 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42343-foto-08032-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42343-foto-08032-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42343-foto-08032-25-3.jpg | Legal | Historicista|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 25 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42344 | Ca la Cristina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-cristina | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac | XX | Façana en molt bon estat, i estructura, coberta i conjunt en bon estat. | Casa unifamiliar d'estil historicista entre mitgeres de planta baixa i una planta. La superfície del solar és de 118 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 169 metres quadrats. La façana principal està orientada en sentit oest. La teulada és a dues aigües, paral·lela a la porta principal. La planta baixa presenta una porta de fusta, de grans dimensions amb marc de pedra, i al seu costat una finestra de grans dimensions també amb marc de pedra i una reixa de ferro forjat de baranes circulars. Ni la porta ni la finestra ocupen l'espai central de la façana. El sòcol també és de pedra. Al primer pis hi ha un ampli balcó, amb marc de pedra, persiana mallorquina, i un enrajolat de vius colors a la base. En aquest primer pis hi ha una finestra amb marc de pedra, però sense reixa. A la façana principal observem uns vistosos esgrafiats neoclàssics amb motius vegetals, així com un tub de desguàs en un lateral; també destaca per estar pintada de color morat. A l'interior de la casa, a l'entrar, trobem el rebedor, més endavant el menjador, i una eixida a un petit pati. Al segon pis hi ha les habitacions. La casa està en molt bon estat. | 08032-26 | Carrer de Sant Josep, 7 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa de principis del segle XX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5701900,2.5277700 | 460629 | 4602164 | 1900 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42344-foto-08032-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42344-foto-08032-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42344-foto-08032-26-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 21 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42345 | Can Vidal (antic Casal Català) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-antic-casal-catala | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Estructura i coberta en bon estat; façana i conjunt regular a causa de l'envelliment. Sobretot les façanes núm. 34 i 36. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Es tracta d'un edifici neoclàssic amb tres cossos. Les façanes dels números 34 i 38 son pràcticament iguals, mentre que l'entrada principal, pel número 36, és d'un nivell més baix i presenta una entrada monumental, amb tres esglaons de pedra, gran porta reixada de ferro forjat, amb una sobreporta d'arc de mig punt, i dues columnes jòniques adossades amb motllures i capitells a banda i banda de la porta. Aquesta entrada no té coberta, perquè, un cop flanquejada l'entrada, s'accedeix a un pati. Les dues façanes laterals sí que presenten edificacions de planta baixa i dues plantes. Sorprèn la gran profusió de portes i finestres: tres accessos a nivell de carrer que presenten esglaons de pedra per facilitar l'entrada, un amb arc de mig punt, un altre amb marc quadrat senzill, i un tercer amb marc quadrat, però que destaca per una sobreporta reixada de ferro forjat amb figures romboides. Entre les portes, finestres baixes reixades. A nivell del primer pis observem tres balcons i dues finestres. Dels balcons, un és amb marc de mig punt, i els tres presenten baranes senzilles arrodonides. Les dues finestres són de marc quadrat i reixes de ferro forjat. Per diferenciar el primer del segon pis, observem unes motllures a tot el llarg de la façana. Aquest segon pis és de menor alçada i presenta unes finestres rectangulars de petites dimensions i no reixades. Tant a la porta central del número 34 com a la del número 38 hi veiem afegits a la façana uns agafadors de ferro. Franquejada l'entrada monumental del número 36, accedim a un petit pati, avantsala del pati principal, al que arribem per un tram d'escales neoclàssiques. El pati és gran, arbrat, de forma rectangular. L'interior de les cases dels números 34 i 38 la distribució és semblant. A l'entrar trobem el rebedor, més endavant el menjador, i unes estances laterals amb eixides al carrer, al segon pis hi ha les habitacions, i al tercer pis les golfes.</p> | 08032-27 | Carrer del Camí Ral, 34-38 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>A principis de segle XX era la seu del Casal Català, d'ideologia política catalanista. El dia 28 de maig de l'any 1933 el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, convidat pel consistori municipal de Caldes d'Estrac, visità el Casal. Era famosa la rivalitat que el Casal Català tenia amb La Llàgrima, una altra agrupació de la vila. A finals del segle XIX aquí hi havia l'Hotel Vidal (jardí i fonda), i entre els personatges que hi van anar a passar les vacances trobem la cosina de l'emperador Napoleó Bonaparte.</p> | 41.5702800,2.5281100 | 460657 | 4602174 | 1850 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42345-foto-08032-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42345-foto-08032-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42345-foto-08032-27-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona d'ordenació contínua tradicional (edificis laterals), i sistema d'equipaments i dotacions públiques (patí central). | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 42346 | Estació RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-renfe | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. Però cal no oblidar l'efecte corrosiu dels excrements d'ocell. Pèrdua de capa pictòrica. | Edifici aïllat de planta baixa, primera planta i terrat. D'estil neoclàssic, originari de l'època de l'arribada del tren a Caldes (mitjan segle XIX). La construcció s'adapta al terreny, superant un petit desnivell amb una vorera feta rampa. El color de l'edifici és el blanc, tot i que a algunes motllures i falses columnes hi és present el color salmó. Les capes pictòriques no estan en massa bon estat, de manera que faria falta a tota l'edificació una bona capa de pintura, tot i que la façana va ser remodelada no fa masses anys, a finals del segle XX. Té accés per totes les façanes, tot i que podem considerar que la principal és la façana de muntanya, orientada en sentit nord-oest. A la planta baixa hi ha fins a cinc portes, tot i que l'única d'accés a l'estació és la que està més centrada, de grans dimensions, i de doble full. Les altres portes estan barrades des de dins. Totes presenten marcs amb arc de mig punt. Al primer pis hi ha quatre finestres i un balcó. Les finestres presenten arc de mig punt i repeu de pedra. El balcó, entre falses columnes, té una barana de ferro forjat, amb formes geomètriques. Podem destacar també la presència d'un fanal de mig cos, d'estil neoclàssic, incorporat a la façana de l'edifici, i una canyeria de desguàs de l'aigua que baixa del terrat. Com a element diferenciador entre plantes i terrat, observem motllures al llarg de l'estructura de tota l'edificació. La façana posterior, banda mar i orientada en sentit sud-est, destaca per situar-se sota coberta, ja que el viaducte de la N-II passa a nivell del primer pis. Aquesta és la façana que dóna directament al baixador de l'estació de tren. La façana presenta el mateix estil que la davantera, amb portes i finestres amb marc de mig punt, tant a la planta baixa com a la primera planta, i falses columnes. També hi veiem un altre fanal d'època i un rellotge de gran esfera, típic d'estació; ambdues peces incorporades a la paret. La façana lateral nord-est és la que permet accedir directament al bar de l'estació. La porta presenta una reixa senzilla de doble fulla, i al seu costat una finestra tapiada. A la primera planta les finestres són dues, amb repeu, i també estan tapiades. Porta i finestres van acompanyades de l'habitual marc en forma d'arc de mig punt. A més, observem un altre fanal i un rètol de ceràmica, allargat, de color blanc amb lletres blaves pintades on podem llegir Caldetas. A la façana lateral sud-est, a la planta baixa, trobem porta i finestra. La finestra està reixada. Al primer pis hi ha dues finestres amb repeu i arc de mig punt. Hi podem veure un altre rètol de ceràmica igual que el ja descrit, un fanal, i un aparell d'aire condicionat que trenca amb l'estètica neoclàssica de l'edificació, així com el rètol de metall, vermell, que llueix al capdamunt, on hi posa Caldes d'Estrac, en la versió catalana i oficial. El terrat està envoltat per un mur d'un metre d'alçada, amb una elevació lobulada a banda mar, que indicaria la preeminència d'aquesta façana en temps pretèrits, però que en l'actualitat, amb el viaducte passant a nivell del primer pis, queda absolutament desvirtuada. El terrat presenta vàries petites obertures, i uns dipòsits d'aigua. Com a curiositat podem observar que, tot i tenir la carretera N-II tan a tocar, no hi ha gaire soroll de vehicles. Per cert, a nivell de terrat hi ha una senyal de trànsit, que encara desvirtua més l'edifici. A l'interior, a la planta baixa, la meitat de la superfície és pel bar de l'estació, que també fa funció de compra i venda de bitllets, amb un finestró que permet no accedir al bar si no es vol, i la sala d'espera, àmplia. El primer pis està parcialment tancat, per això hi ha vàries finestres tapiades; era l'espai que corresponia a la vivenda del cap d'estació. Es manté accessible una zona usada com a lavabo i magatzem del bar de l'estació. | 08032-28 | Plaça de l'Estació, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | El tren arribà a Caldes d'Estrac el 10 d'octubre de 1856. A la primera meitat del segle XX tingué una gran activitat, aprofitant el boom turístic que visqué la població; bon exemple d'això era el 'Flecha de Oro' (nom copiat d'un de francès), que era un tren diari que unia Barcelona amb Caldes d'Estrac; sortia a les vuit del matí i tornava a les vuit del vespre. Una altra conseqüència de l'aparició del ferrocarril va ser el desenvolupament del sector pesquer a la població, ja que es podia traslladar amb rapidesa a la ciutat de Barcelona. | 41.5685300,2.5260200 | 460482 | 4601981 | 1856 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42346-foto-08032-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42346-foto-08032-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42346-foto-08032-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El baixador, en ambdues direccions, està sota coberta ja que, és la panxa del viaducte de la N-II al seu pas per Caldetes. Si bé en dies de pluja o de molt sol s'agraeix aquesta coberta artificial, el cert és que també és usada per nombroses aus per fer-hi niu i passar l'estona, la qual cosa fa que el perill de rebre l'impacte d'un excrement d'ocell sigui constant.Sòl urbà. Zona aïllada del Passeig Marítim. Inventariada per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42347 | Santuari de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-del-carme | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. | XIX | Recentment s'ha restaurat i pintat la façana i s'ha modernitzat la instal·lació de llum. | Església de la Mare de Déu del Remei. D'estil historicista amb planta de creu grega. Un dels trets més característics d'aquest temple és el color rosat de les seves parets. La façana principal està orientada de cara a la mar, en sentit sud-est, amb coberta de teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta d'entrada. Aquest accés principal destaca per una successió d'arcs de mig punt sostinguts sobre columnes amb capitells d'inspiració vegetal. La porta, és una combinació de fusta i vidre, de doble fulla. A banda i banda de la porta principal trobem unes creus lobulades emmarcades en decoratius elements circulars sobre paret. Observem falses columnes laterals, així com motllures que travessen la façana en sentit horitzontal, marcant la diferència entre la planta baixa i el primer pis, i unes torres arrodonides. Al capdamunt de la porta observem tres vidrieres allargassades en arcs de mig punt. La teulada presenta creu terminal de ferro forjat. La façana posterior està en part tapada per l'existència d'una edificació que durant molts anys ha fet fa funció de rectoria. En realitat hi ha una petita passarel·la de metall amb barana de ferro forjat de formes geomètriques que comunica el temple amb la casa. Aquesta façana posterior té una lluerna rodona, una falsa finestra d'arc de mig punt i una petita finestra rectangular. Les façanes laterals presenten falsos contraforts, lluernes rodones, així com finestres allargades amb arc de mig punt, dues d'elles amb vidrieres. La coberta és a dues aigües en el seu primer tram, per trobar a la zona central una vistosa cúpula semiesfèrica de rajola de ceràmica vermellosa, de sis cares, i per sobre una doble cúpula octogonal coronada per una creu. I finalment al darrer tram hi ha una coberta de teula, a sis aigües. L'església està envoltada d'un petit jardí, excepte a la part posterior, on trobem la rectoria. A l'interior del temple destaca la imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona dels mariners, que presideix el presbiteri, en la seva representació habitual: asseguda al tron, amb corona de metall de dotze estrelles, símbol de reina de l'univers, i amb el Nen Jesús a la falda. La imatge és de guix i està col·locada en un buit d'arc de mig punt i fons blau estrellat. El santíssim està situat a un dels laterals. Es tracta d'una peça de metall platejat, amb creu terminal i simbologia evangèlica a la porta. Joan Vila-Puig, pintor de paisatges i temes rurals, va ser l'autor de les pintures de la cúpula de l'església, que representen els àngels coronant la Mare de Déu. El mobiliari del temple és senzill i de fusta, tant l'altar major com els laterals, i també el viacrucis i els bancs. El terra està enrajolat, i també val la pena comentar l'existència de ventiladors penjats del sostre. | 08032-29 | Carrer del Callao, 2 (08393 Caldes d'Estrac) | Elvira Gibert de Pi (filla de Manuel Gibert, president del Consell Administratiu de la Compañía Ferrocarriles del Oeste) va ser la promotora de la construcció d'aquesta església-santuari dedicat a la Mare de Déu del Carme. De n'Elvira s'explica que per recaptar diners organitzava tómboles i col·lectes i que, fins i tot, pujava als trens al seu pas per Caldes i demanava als passatgers un ajut pecuniari per a les obres de l'església. En realitat la construcció s'inicià el 1868 per iniciativa de Manuel Gibert, que volia que els treballadors del ferrocarril tinguessin un lloc on anar a missa. Es cedí el terreny al Bisbat, però la construcció no va agafar empenta fins que l'Elvira agafà la responsabilitat de tirar-la endavant. L'arquitecte Laureà Arroyo i el mestre d'obres Magí Ribas s'encarregaren de bastir l'edificació, el bisbe de Barcelona cedí els ornaments i donà 40 dies d'indulgències als que hi contribuïssin, i l'Arquebisbe de Sevilla, amic de la família Gibert, sufragà una part de la pavimentació. La primera missa es va celebrar el 3 de juliol de 1882. Una làpida de la cripta funerària porta el nom de l'Elvira Gibert en reconeixement de la seva labor. L'any 1936 un grup d'incontrolats assaltaren l'església, la cremaren i destinaren les campanes a usos militars. Eduard M. Balcells en féu la restauració entre 1942-1944. Aquesta fou finançada, entre d'altres, per la marquesa de Cabanes (Garriga Nogués). A la dècada dels anys 60 del segle XX, sent el rector de Caldes Mn. Joaquim Monasterio, s'explica l'anècdota que cada vegada que passava el tren Talgo tremolava l'altar. | 41.5690300,2.5272800 | 460587 | 4602036 | 1868 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42347-foto-08032-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42347-foto-08032-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42347-foto-08032-29-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Laureà Arroyo | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 19 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42348 | Gàrgola de pedra de la Residència Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gargola-de-pedra-de-la-residencia-bellavista | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIV | <p>Gàrgola de pedra amb forma de cara d'animal o dimoni. En l'actualitat, la peça, de base quadrada, està incorporada a una de les façanes laterals de la Residència Bellavista, al carrer de l'església. Es desconeix del cert el seu origen, però és probable que provingui de l'antiga masia de Can Gili, actual emplaçament de la residència. Ha perdut bona part de la seva funció de desguàs d'aigües, per a convertir-se en un simple element decoratiu incorporat, això sí, dignament, a l'estructura de l'edifici. Pròpiament, la gàrgola és una peça de pedra de forma quadrada, de base gruixuda, amb aspecte de rostre d'animal o dimoni. Cal observar l'existència d'orelles i crinera de bèstia. Tot i estar consolidada, la peça mostra un cert deteriorament, com és la pèrdua de part d'una orella i la meitat del nas. Els ulls són ben rodons, com si estiguessin en senyal d'alerta, les galtes ben arrodonides i la boca oberta, en senyal d'exclamació, però per a realitzar la funció per la qual va ser creada, la de desguàs d'aigua.</p> | 08032-30 | Carrer de l'Església, 33 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que aquesta carassa amb funcions de gàrgola és originària de l'antiga masia de Can Gili.</p> | 41.5721900,2.5264900 | 460523 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42348-foto-08032-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42348-foto-08032-30-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | 85 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42349 | Casa del Passeig dels Anglesos, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-dels-anglesos-3 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Façanes i cobertes en bon estat. | Casa de doble cos. Per un costat tenim una edificació moderna composada per planta baixa i primer pis. Per l'altre hi ha una casa d'estil neoclàssic entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. La façana principal és la que està orientada en sentit sud, de cara a la mar. L'edificació moderna té a la planta baixa una porta de grans dimensions, de fusta, quadrada, i usada com a entrada de vehicles. A la primera planta trobem una terrassa, amb una barana senzilla de ferro, i dos accessos a l'interior de la casa amb marcs quadrats, i tendal blanc i blau. Al capdamunt hi ha vidrieres, i més amunt la coberta de teulada amb carener paral·lel a la porta principal. La casa d'estil neoclàssic té a la planta baixa dos accessos de fusta amb arc de mig punt. El primer pis presenta un mirador de fusta que sobresurt de la façana amb una lleugera ondulació. Al segon pis hi ha un balcó amb baranes de ferro forjat, i dos accessos amb marc de pedra. Al capdamunt hi ha el terrat amb una típica barana neoclàssica de columnes baixes lobulades. A la paret cantonera entre les dues cases hi ha un rellotge de sol amb els signes del zodíac que, sense cap mena de dubte, dóna una gran originalitat a l'edificació. La façana posterior, banda muntanya, equipara l'alçada de les dues construccions, que han estat emblanquinades. La casa moderna té a la planta baixa una porta gran de marc quadrat que serveix d'accés al jardí posterior. Tant a la primera planta com a la segona veiem dues finestres senzilles, de forma quadrada a cada nivell. Al capdamunt trobem el terrat. A la casa d'estil neoclàssic destaca un porxo a la planta baixa que permet accedir al jardí. A la primera planta hi ha un balcó allargat a tota la façana amb barana de ferro forjat i dos accessos a l'interior de la casa amb marc de pedra i arcs de mig punt. Al capdamunt trobem el terrat amb barana d'estil neoclàssic igual que el que havíem vist a la part davantera. Observem també una petita edificació al terrat. El jardí posterior que citàvem és compartit per les dues edificacions, i presenta un mur baix i una porta de sortida al carrer Ciutat de La Paz. La vegetació del jardí presenta plantes i arbres, on hi distingim entre altres una palmera i un xiprer. | 08032-31 | Passeig dels Anglesos, 3 (08393 Caldes d'Estrac) | L'edificació de la dreta (direcció França) va ser bastida en primer lloc, a principi del segle XX, prova d'això és el seu estil neoclàssic, mentre que la part moderna de l'esquerra (direcció Barcelona) és de la segona meitat del segle XX. | 41.5666700,2.5233800 | 460261 | 4601776 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42349-foto-08032-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42349-foto-08032-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42349-foto-08032-31-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inclosa en la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42350 | Ceràmica de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramica-de-la-mare-de-deu-del-remei | <p>LLANAS, M. ROIG, B. (2004). La Mare de Déu del Remei de Caldes d'Estrac. Caldae Aquae Núm. 1. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. PONS I GURI, J. M. (1990). La Mare de Déu del Remei de Caldes. Arennios (Arenys de Mar), núm. 10 (juliol 1990), pàg. 15-18.</p> | XX | <p>Conjunt ceràmic de setze peces policromades que representa una visió de Caldes d'Estrac del segle XVII o XVIII, que fa referència a l'episodi llegendari de l'intent de robatori de la imatge de la Mare de Déu del Remei per part de pirates sarraïns que atacaren la vila a la recerca d'esclaus i riqueses. Basat en un dibuix d'Antoni Graupera de l'any 1940, la peça és obra del ceramista Gelabert, i s'encarregà de la seva restauració Bartomeu Roig. El conjunt ceràmic es presenta en forma d'arc de mig punt. A l'extrem inferior de la dreta hi ha un text que diu així: El poble de Caldes d'Estrac després de la invasió dels moros: Apenas després tornà de Caldes al lloch la gent a la imatge col·locà en son altar felisment. El paisatge ens mostra alguns elements destacats de la vila, com la façana marítima amb un parell de vaixells de vela, la riera que creua tota la població, una torre al nucli urbà que probablement sigui la de Can Busquets (protagonistes també de les llegendes de Caldes). No es distingeix amb claredat l'església, però sembla que l'acompanyi el campanar, la qual cosa seria un anacronisme, perquè el campanar no va ser bastit fins a mitjan segle XIX. I en segon terme cal destacar el Turó de Caldes, a l'esquerra, i el Puig Castellar amb la Torre dels Encantats, al capdamunt, a la dreta. Per damunt del dibuix, com mirant-s'ho des del cel, podem veure una imatge de la Mare de Déu del Remei, amb la literatura Caldes d'Estrac, acompanyada d'uns àngels i uns bous, que recorden la llegenda de la seva troballa.</p> | 08032-32 | Centre d'equipament de promoció econòmica i cultural, Camí Ral, 5-9 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta ceràmica estava posada al patí de la casa del carrer Major número 40. Quan la casa va anar a terra, a principis del segle XXI, es va trobar la ceràmica força deteriorada. Bartomeu Roig, de l'associació cultural caldenca Arts i Lletres es va encarregar de la seva restauració, entrega a l'Ajuntament, i posterior col·locació al Centre d'Equipaments per gaudi de tothom.</p> | 41.5700400,2.5267900 | 460547 | 4602148 | 1956 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42350-foto-08032-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Gelabert | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42351 | Casa del Patronat Mercè Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-patronat-merce-torras | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | La façana lateral no està en gaire bon estat a causa de la falta de manteniment, i l'entramat de ferros del terrat trenca l'estètica de l'edifici. | Casa unifamiliar cantonera entre mitgeres de planta baixa i una planta amb patí al davant. Acull la seu del Patronat, una vivenda i l'oficina de la Creu Roja. La façana principal s'orienta en sentit sud, de cara a la mar. La planta baixa presenta dues finestres laterals i dues portes centrades del mateix estil, allargassades amb marc d'arc de mig punt. Per accedir a les portes cal pujar un tram de vuit escales. La primera planta mostra el mateix estil de quatre grans finestres allargades amb arc de mig punt, Les finestres són de doble full i persianes de corda. Al capdamunt, el mur del terrat segueix el mateix estil d'arcs de mig punt i s'observa un entramat de ferro que s'aguanta al damunt d'unes columnes senzilles. La façana lateral que dóna al carrer de La Riera s'orienta en sentit est. La planta baixa té una entrada en un costat, dues finestres a banda i banda, una més gran amb persianes de fusta i l'altra més petita amb una reixa de ferro forjat, i una galeria amb quatre arcs de mig punt, de la mateixa descripció que les de la façana principal, i amb una barana d'estil neoclàssic amb columnes lobulades. La galeria té dues portes i dues finestres i les parets són emblanquinades. La primera planta té un seguit de finestres a distints nivells que donen sensació de desordre. Una finestra d'arc de mig punt està tapiada, i una altra està parcialment tapada. Les altres cinc finestres de la façana són de poca grandària, sense reixes. Hi ha un rètol anunciador de que l'edifici és la seu de la Creu Roja. A la part superior presenta una coberta de teulada amb carener perpendicular a la façana principal. El pati davanter té un mur baix i un reixat senzill, i destaca l'enrajolat del pati, les plantes i una palmera de grans dimensions. | 08032-33 | Carrer del Callao, 13 (08393 Caldes d'Estrac) | La funció del Patronat Mercè Torras és ajudar a persones necessitades de la població. El Patronat porta el nom de Mercè Torras, senyora de classe alta que donà part dels seus diners per a realitzar-lo. | 41.5690300,2.5272800 | 460587 | 4602036 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42351-foto-08032-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42351-foto-08032-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 15 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Forma part de la junta del Patronat l'alcalde, el rector i un vocal del poble. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42352 | Casa del carrer de Sant Josep, 26 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-josep-26 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Casa unifamiliar de planta baixa, primera planta, i pati al davant. La superfície del solar és de 392 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 447 metres quadrats, distribuïts entre vivenda de 420 i aparcament de 47. Es tracta d'un edifici cantoner, d'estil neoclàssic, amb mur reixat davanter amb merlets i porta lateral de ferro forjat decorada amb motius geomètrics i vegetals. La façana principal està orientada en sentit sud, de cara a la mar. La façana principal presenta una porta de ferro en un marc quadrat de pedra, amb un fanal de mig cos adossat a la façana. A banda i banda de la porta trobem unes finestres de grans dimensions amb marc de pedra. La separació de plantes s'observa amb motllures horitzontals que travessen tota la façana. Al primer pis trobem tres finestres del mateix estil de la planta baixa, i uns tendals carbasses a cadascuna d'elles. Hi ha una nova motllura horitzontal a l'avantsala de la part més alta de l'edificació, on trobem tres respiradors, tres desguassos d'aigua i al capdamunt la barana d'estil neoclàssic del terrat. Cada cantonada de la casa presenta grans carreus col·locats de forma asimètrica. Les dues façanes laterals, orientades en sentit est i oest, mostren la mateixa estructura: planta baixa amb tres finestres quadrades, grans, amb marc i repeu de pedra, i persianes de fusta de doble fulla; i a la primera planta tres finestres més quadrades, grans, amb marc de pedra, sense repeu, però sí amb les mateixes persianes de fusta de doble full. | 08032-34 | Carrer de Sant Josep, 26 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa de principis del segle XX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5694300,2.5281500 | 460660 | 4602080 | 1900 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42352-foto-08032-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42352-foto-08032-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42352-foto-08032-34-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 58 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42353 | Casa de l'antiga Cooperativa 'La Caldetense' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lantiga-cooperativa-la-caldetense | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Façana i conjunt en molt bon estat, i estructura i coberta en bon estat. | Casa unifamiliar entre mitgeres de cantonada amb patí al davant de la planta baixa i una planta. La superfície del solar és de 222 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 412 metres quadrats. La forma de l'edificació és allargassada. La façana principal és la del carrer de Sant Josep, orientada en sentit sud. La planta baixa presenta dues portes i vàries finestres distribuïdes d'una manera apaïsada. Les dues portes i tres de les finestres, són d'arc de mig punt, i presenten un curiós arc gravat en semicircumferència. Una d'aquestes finestres té una reixa de ferro forjat. A més, hi ha tres finestres més, de marc quadrat, de mida més petit. Finalment, podem remarcar un accés gairebé cantoner amb persiana de metall i sota coberta cantonera, típica de botiga, que ens recorda l'existència de la botiga La Caldetense. Una motllura horitzontal separa la planta baixa del primer pis. La primera planta presenta fins a sis finestres i dos balcons. Tot amb arcs de mig punt, amb persianes de fusta de doble fulla. Els dos balcons tenen una barana de ferro forjat amb formes geomètriques (rodones i rombes). Una nova motllura horitzontal i, al capdamunt, el terrat amb un mur que llueix un sèrie de merlet dentats. La façana lateral, banda muntanya, és ocupada per una antiga botiga. A la planta baixa hi ha la porta d'accés que és igual que l'anteriorment descrita, amb una persiana de metall i sota coberta cantonera. Al primer pis trobem un balcó com els anterior, amb barana de ferro forjat, i al capdamunt el terrat amb els merlets dentats. La façana de banda mar és senyorial, amb un pati davanter enrajolat i arbrat de poca alçada, amb mur baix i reixes. La porta d'accés a l'edifici és d'arc de mig punt. Al primer pis hi ha un balcó igual que els de la resta de la casa, amb arc de mig punt, doble fulla i barana de ferro forjat. Finalment trobem el mur del terrat coronat per uns merlets dentats. | 08032-35 | Carrer de Sant Josep, 15 (08393 Caldes d'Estrac) | La Cooperativa 'La Caldetense' havia estat una cooperativa de consum d'ultramarins; pocs temps després de la guerra civil espanyola (1937-1939) tancà, i en l'actualitat hi ha un consultori mèdic amb vivenda. | 41.5697300,2.5280900 | 460655 | 4602113 | 1918 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42353-foto-08032-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42353-foto-08032-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42353-foto-08032-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 14 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42354 | Caldes o Caldetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caldes-o-caldetes | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>La variant toponímica sobre la denominació de la població té més de dos-cents anys. El nom tradicional i històric de Caldes d'Estrac s'ha vist en alguns moments superat pel més popular de Caldetes. Ja és documentat en textos del segle XVIII que Caldes d'Estrac també se la coneixia com a Caldetes. El nom de Caldetes té dos hipotètics orígens: el barri mariner conegut com Caldes de baix o Caldetes front al de Caldes de dalt o d'Estrac (però que a la llarga serien el mateix), o també hi ha la versió que per la calentor de les seves aigües termals que, a diferència d'altres poblacions, té una gradació inferior faria que es conegués a la vila com Caldetes. Les dues hipòtesis semblen força versemblants, i per això mateix el gentilici de caldenc o caldetenc són d'ús habitual.</p> | 08032-36 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Els documents més antics dels que disposem referent a la qüestió toponímica són del segle XIII, en la cessió dels terrenys a la Comunitat que regia l'hospital i en la que es diu 'pòdium de Calidis', i un segle més tard en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'. Ja en el segle XVIII tres personatges distingits tracten el tema: Bernat Espinalt es refereix a la vila únicament com Caldas de Estrach, mentre que el Baró de Maldà Rafael d'Amat i el funcionari judicial Francisco de Zamora usen les dues denominacions. L'any 1920 el consistori municipal presidit per Florentí Tió pren la iniciativa de demanar la substitució del nom de Caldes d'Estrac pel de Caldetes, per adequar la denominació oficial a la forma que, sobretot gràcies als forasters, s'havia fet més popular, dins i fora de la vila; la proposta no prosperà. El 1933 el nomenclàtor del Projecte de Divisió Territorial encarregat a Pau Vila considerà que el nom de la població hauria de ser certament Caldetes, però el consistori municipal republicà, presidit per August M. Argimon, es mostrà contrari. Es recolliren signatures (més de 500, que equivalia al 100% de la població adulta de la vila) i s'enviaren al president de la Generalitat, Francesc Macià, que també se'l convidà a visitar la vila per fer-li palès el malestar pel possible canvi de nom. El dia 28 de maig d'aquell any, Macià visità Caldes d'Estrac. Malgrat la mediació presidencial, Pau Vilà es mantingué ferm en la seva proposta, i finalment el conseller de governació, Josep Tarradellas, proposà la doble denominació. Durant la dictadura del General Franco per decret s'oficialitzà el nom castellà de Caldas de Estrach. A partir de 1976 sorgeix l'associació cultural Araomi favorable a la catalanització del nom. El 1980 l'Ajuntament, recolzat per una consulta popular, inicià els tràmits perqueè el nom oficial fos Caldes d'Estrac-Caldetes, tractant d'acontentar les dues posicions, que en articles de premsa i discussions de carrer semblaven mostrar-se irreconciliables. El 1982 la Generalitat, amb el suport de l'Institut d'Estudis Catalans, comunicà que l'expressió catalana correcta havia de ser Caldes d'Estrac. El 1983 l'Ajuntament aprovà la denominació única de Caldes d'Estrac, si bé sol·licità poder fer servir també el nom de Caldetes, encara que no fos oficial, doncs considerava que era el més conegut. En aquesta situació ens trobem en l'actualitat (2006).</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El millor exemple d'aquesta dualitat toponímica el trobem a l'estació de tren, on hi ha representades les dues opcions: la de Caldetas (en la seva versió castellana) en una conjunt ceràmic de principis de segle XX que ens evoca el passat turístic de la vila, i la moderna i actual del rètol de l'estació amb el nom de Caldes d'Estrac. | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||
| 42355 | Font del Carreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrero | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Va ser restaurada a principis del segle XXI. | <p>Font d'aigua potable natural (no termal). Està situada en una posició cantonera aprofitant l'angle que forma l'edifici que té una oficina de la Caixa Laietana a la planta baixa. Teulada piramidal. Cos superior rectangular que combina marbre blanc amb totxanes de petites dimensions. A la zona central trobem una aixeta flanquejada per dues columnes circulars aïllades, i pica de pedra rectangular. La base és de pedra i totxana petita, de forma asimètrica.</p> | 08032-37 | La Riera, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser feta l'any 1928, amb disseny de Domènec Comas; l'aigua era provinent de la finca de Can Milans del Bosch. Als primers anys del segle XXI va ser restaurada.</p> | 41.5703900,2.5271100 | 460574 | 4602187 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42355-foto-08032-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42355-foto-08032-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Domènec Comas | Als primers anys del segle XXI la font va ser restaurada per la Caixa Laietana, entitat financera que té la font a la seva façana, aprofitant unes obres que s'estaven fent. La restauració va ser polèmica perquè no es respectà ni l'enrajolat blanc i blau ni la data de construcció que lluïa el cos de la font. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||
| 42356 | Llegenda de la dona d'aigua i les termes de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-dona-daigua-i-les-termes-de-caldes | <p>MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XIX | <p>Llegenda que explica que la gent de Caldes responsabilitzava a una dona que vivia a la Torre dels Encantats de la sequera que vivia la població. La dona d'aigua va fer brollar aigua calenta, sent aquest l'origen de les aigües termals de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-38 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta llegenda lliga dos emblemes històrics de la vila: la Torre dels Encantats i el termalisme.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Llegenda recollida per Víctor Balaguer (1857). | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||||||||
| 42357 | Can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nadal | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | En estat de rehabilitació. Les deficiències que s'estan corregint són a causa de l'envelliment, la pèrdua de capa pictòrica, goteres, etc. | Edifici aïllat. Torre d'estiueig de planta baixa, i dues plantes amb jardí. Les parets són de color ocre. La finca té forma triangular, i la casa de T. Els dos cossos laterals són quadrats, amb dues finestres a la planta baixa, balcó a la primera planta i dues finestres més a la segona planta. Destaquen els marcs de finestres i balcons que són d'estil neomoresc amb arc de punt format per combinació de petites totxanes blanques i vermelles, i en la part superior, tancant el marc, rajoles blanques policromades amb formes geomètriques. Les baranes dels balcons són de ferro forjat, i les persianes són mallorquines, de fusta, desplegables. La coberta és piramidal a quatre aigües. El cos central de l'edificació és allargassat. Hi ha una distribució al llarg de la façana de les finestres, però totes elles mantenen el mateix estil descrit anteriorment. Al capdamunt observem al llarg de tota la façana una barana d'estil neoclàssic amb petites columnes lobulades de pedra. Aquest cos central presenta a la seva façana posterior una entrada porxada, amb accés per a vehicles per un costat i baixada amb esglaons cap al pati de la finca. L'entrada principal està orientada en sentit nord, de cara al Puig Castellar. És una entrada senyorial, amb dues columnes del mateix estil de la casa, és a dir, de totxanes blanques i vermelles, rajoles blanques policromades amb color blau i part superior piramidal, com els dos cossos laterals de la casa. La reixa de la porta principal de la finca és de ferro forjat amb un acabat de flors de lis. El mur que envolta la finca és de pedra, és un mur baix que presenta encanyissat a la part davantera i heura a la part lateral. També cal destacar una edificació de petites dimensions, cantonera, amb finestres senzilles que era l'antiga casa dels masovers de la finca. Al sector del mur amb heura hi ha una porta de ferro de marc senzill, rectangular, que permet accedir al jardí. L'edificació està en ple procés de restauració. Les parets presenten falta de pintura, i les cobertes estan tapades per uns plàstics degut a problemes d'humitat. A l'interior de la casa destaquen un seguit de salons de grans dimensions, i amb sostres de gran alçada. El jardí és de grans dimensions, de forma allargassada, fronterer amb la carretera N-II. | 08032-39 | Carrer del Camí Ral, 50 (08393 Caldes d'Estrac) | El 1884 la família Nadal decidí reformar la seva residència amb els encara visibles elements neomorescs. La reforma es va portar a terme segons un projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell, i es va acabar el 1891. Juntament amb les cases del Marquès de Comillas (avui desapareguda), de Can Cabanyes i de Can Cassasses, forma part de les primeres cases d'estiueig de Caldes. Joaquim Maria de Nadal, era secretari del polític Francesc Cambó i cronista oficial de Barcelona. Va escriure el llibre Un Tros de Barcelona, en el que descrivia la vida estiuenca de Caldes d'Estrac de principis del segle XX. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939) la casa va ser la seu del Comitè de la República. | 41.5700400,2.5296200 | 460783 | 4602147 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42357-foto-08032-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42357-foto-08032-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42357-foto-08032-39-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 10 per l'article 55 de la Normativa del Pla General de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42358 | Hotel Kalima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-kalima | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta i conjunt en bon estat, i façana regular. | Torre d'estiueig neoclàssica de planta baixa i tres plantes. Es tracta d'un hotel d'una estrella, de nou habitacions i quinze places. L'edificació està aparellada amb la casa núm. 8 del Passeig. La façana principal, segons consta al cadastre, és la que està orientada cara a la mar, sentit sud. Tota l'edificació presenta homogeneïtat d'estil. A la planta baixa hi ha tres portes, de marc quadrat, amb persiana de fusta de doble fulla, i columnes arrodonides. A la primera planta una terrassa balcó amb barana de metall i vidre i dos accessos a l'interior del pis com els anteriors. A la segona planta trobem un altre balcó, però aquest presenta barana de ferro forjat i decoració d'inspiració vegetal, i també té dos accessos a la planta com els anteriorment descrits. La tercera planta, en lloc de balcó, només té dues finestres, però amb les mateixes característiques. Al capdamunt hi ha una la cornisa que sobresurt en forma de motllura, i a dalt la coberta amb teulada a dues aigües amb carener paral·lel a la porta principal. En aquesta façana destaca el logotip de l'Hotel Kalima, de ferro, i incorporat a la paret. La façana posterior, banda muntanya, que dóna al Passeig de les Moreres, presenta a la seva planta baixa (equivalent a la primera planta de la part davantera) un mur de barana neoclàssica, porta reixada, que segueix l'estil de les finestres i balcons abans descrits: rectangulars, de marc quadrat, amb persiana de fusta de doble fulla. La primera planta té el balcó de ferro forjat, i la segona dues finestres sense balcó. La façana lateral, sentit est, destaca sobretot per una escala neoclàssica, que baixa del primer pis posterior, on hi ha la barana de vidre i metall. En aquesta façana les finestres i balcons són com els ja vistos. El jardí de l'hotel és una combinació de gespa i empedrat amb un cobert usat com a aparcament. | 08032-40 | Passeig del Mar, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | Aquest Hotel s'ha convertit en un punt de referència de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5691800,2.5287900 | 460713 | 4602052 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42358-foto-08032-40-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 17 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Consten dues adreces: Passeig de les Moreres número 7 o Passeig del Mar número 10; la primera s'utilitza als fulls de propaganda, mentre que la segona és la que apareix oficialment al cadastre. Cada temporada obren portes el dia 1 d'abril. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42359 | Font dels Banys Termals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-banys-termals | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona.</p> | XX | <p>Font pública d'aigua calenta (termal) que brolla constantment. Està situada en una mena de cova a la sortida posterior dels Banys Termals, en un passatge al qual s'accedeix des de la plaça de la Vila baixant unes escales o per la porta del darrera dels Banys. La cova de la font presenta un arc de mig punt de pedra, amb un folrat interior de totxana petita. Aixeta de metall, i cos, sòcol i pica de pedra, sense cap decoració.</p> | 08032-41 | La Riera, 29 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>De la mateixa època de la construcció del Banys Termals (principis segle XX).</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42359-foto-08032-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42359-foto-08032-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42359-foto-08032-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Al costat de la font hi ha una porta de ferro, estreta, alta i de color blanc, que és l'entrada a la cova de la mina d'aigua excavada a la roca. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42360 | Torre d'estiueig del Passeig de les Moreres, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-de-les-moreres-10 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura i conjunt en bon estat, coberta i façana regular. | Torre d'estiueig de planta baixa i tres plantes. Es tracta d'una casa senyorial d'estil historicista medieval que s'atribueix a l'arquitecte Sagnier. Aparellada amb la casa núm. 9 del Passeig de les Moreres, dóna la imatge de torre d'homenatge associada a una casa de menor alçada. Es tracta d'una de les edificacions més vistoses per la bellesa dels seus elements decoratius. La planta baixa destaca per una porta de fusta de grans dimensions per un costat, i un petit pati amb reixat a l'altre costat. Al primer pis hi ha una finestra amb repeu de pedra i arcs lobulats, i un balcó amb barana de pedra que presenta decoració a joc neoclàssica. La segona planta presenta una finestra biforada, i una altra finestra, d'aspecte rectangular i més senzilla d'estil. La tercera planta de la torre presenta un conjunt de finestres amb arc de mig punt, mentre que a la casa associada ja trobem la coberta de teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la porta principal. Al capdamunt de la torre hi ha un mirador, amb merlets escalonats. Hi ha un tendal de color blanc i blau. La façana lateral és llisa, sense obertures. La finca té un pati posterior enrajolat, i disposa d'una androna d'uns 2,5m. d'amplada per arribar al Passeig del Mar. | 08032-42 | Passeig de les Moreres, 10 (08393 Caldes d'Estrac) | Edificació de finals del segle XIX de l'època de l'inici de l'estiueig a Caldes d'Estrac. | 41.5692600,2.5292300 | 460750 | 4602060 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42360-foto-08032-42-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sagnier (atribuït) | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 8 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | ||||||
| 42361 | Can Baya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baya | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet unifamiliar aïllat de planta baixa i una planta envoltat de jardí. Estil internacional. Destaca la seva condició de casa aïllada en un conjunt de cases entre mitgeres. És un edifici de composició simètrica amb una coberta a quatre aigües amb ràfec i xemeneia. Les parets són emblanquinades. La façana principal que consta en el cadastre és el número 4 del Passeig del Mar. La planta baixa presenta porxo amb arcs de mig punt. La primera planta té una terrassa amb barana d'estil neoclàssic i dues portes de marc rectangular, amb persiana de doble fulla i tendal de color blau. A la part posterior, la del Passeig de les Moreres, mostra un estil semblant al descrit, amb un porxo amb arcs de mig punt, però a la primera planta, en lloc d'una terrassa, trobem dos balcons de barana neoclàssica i accessos de porta de doble fulla amb persiana. Entre els dos balcons hi ha una porta que permet accedir al jardí gràcies a un tram d'escales. El jardí que envolta la casa està composat per plantes variades; destaca una palmera de grans dimensions. El mur del jardí és empedrat a la seva part davantera i amb una porta i barana de ferro forjat, mentre que el mur de la part posterior és baix i presenta una porta d'accés per a vehicles. | 08032-43 | Passeig del Mar, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5695300,2.5295600 | 460778 | 4602090 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42361-foto-08032-43-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 49 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42362 | Torre d'estiueig del Passeig del Mar, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-passeig-del-mar-2 | CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, façana i conjunt en molt bon estat, i coberta en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa i una planta amb jardí al voltant. Comparteix mitgera amb la casa núm. 3 del Passeig. Casa aparellada. La façana principal està orientada en sentit sud, de cara a la mar. La planta baixa presenta una terrassa amb columnes amb capitells i portes amb marc de pedra. Una sanefa horitzontal d'estil geomètric ens marca el pas a la primera planta, on hi ha un balcó d'estil neoclàssic. Els accessos són com els vistos a la planta anterior, amb marcs de pedra. Per damunt destaquen el ràfec i la coberta de teulada a quatre aigües amb elements ceràmics típics del modernisme; especialment la teulada de trencadís i uns merlets superiors. Les cantoneres de l'edificació mostren uns carreus col·locats simètricament, que fan joc amb els marcs de les portes. Al jardí podem destacar una palmera de grans dimensions i un mur baix, que envolta la finca, amb una reixa de ferro forjat amb tirabuixons. | 08032-44 | Passeig del Mar, 2 (08393 Caldes d'Estrac) | El 1929 el carrer d'Arenys (actual Passeig del Mar) i el Passeig de Francesc Riera (actual carrer de Santema) demanaren integrar-se a Caldes d'Estrac, deixant de formar part del municipi d'Arenys de Mar. El motiu d'això era que per proximitat geogràfica participaven molt més de la vida de Caldes que no pas de la d'Arenys. | 41.5696000,2.5299000 | 460806 | 4602098 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42362-foto-08032-44-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada en Passeig Marítim. Inventariada amb el núm. 7 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42363 | Hotel Colón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colon-0 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | L'Hotel Colón és l'edifici degà i més emblemàtic de l'estiueig a Caldes d'Estrac. La construcció ha viscut nombroses transformacions; l'actual data de l'any 2004. Es tracta d'una edificació aïllada de planta baixa i tres plantes. És un hotel de quatre estrelles, amb vuitanta-quatre habitacions i cent quaranta-set places. D'estil avantguardista i a primera línia de mar. Edifici que per la seva posició i les seves façanes evoca l'arquitectura dels vaixells: color blanc, formes arrodonides, grans finestrals i terrasses, etc. No desentona amb el front marítim, tot i les seves dimensions que el fan visible des de qualsevol punt elevat de la població. L'entrada principal està abocada al Passeig dels Anglesos. L'Hotel és tot un quatre estrelles que disposa de vuitanta-quatre habitacions: vint-i-una estàndard amb vista a la muntanya, cinquanta-quatre amb terrassa i vistes a la mar, i nou suites. Completen les instal·lacions els seus grans salons de lectura i televisió, business center, solàrium (a una planta coberta amb jacuzzi exterior), scotch-piano bar, restaurant bufet, restaurant a la carta i beach club, més de 1.000 metres quadrats de terrasses amb vistes a la mar, pàrquing privat i un centre que combina aigua termal i aigua de mar a tots els seus tractaments i teràpies. El centre presenta: la zona Thalasso, que compta amb l'última tecnologia en cabines d'hidroteràpia; la zona Termal, que gaudeix de cabines especialitzades on poden realitzar-se tot tipus de cures termals; i la zona Health and Beauty, que està dedicada a la salut i l'estètica on s'ofereixen tractaments personalitzats sota la supervisió d'un equip mèdic, fisioterapeutes i un servei de nutrició i dietètica. El Club Thalasso es compon d'una piscina d'aigua de mar climatitzada amb dolls jet, niàgara, cignes i llits de bombolles, pilota d'immersió a dotze graus, font de gel, temple de dutxes, camí de sensacions mediterrànies, sauna, hammam, caldàrium i jacuzzi. El Fitness Center disposa d'aparells esportius per exercitar la musculació i el treball cardiovascular i una sala per a realitzar tot tipus d'activitats dirigides: spinning, aeròbic, pilates, etc. Al costat de la zona de la piscina es troba el bar dietètic, ideal per a degustar una extensa gamma de sucs naturals i infusions. El Business Center disposa de tres sales de reunions, amb diferents capacitats, totes equipades amb material audiovisual. Aquestes són: la Sala Saona, amb una superfície de 85 metres quadrats i una capacitat per a quaranta persones; la Sala Ozama de 132 metres quadrats, capacitat per a setanta-dues persones i espectaculars vistes a la mar; i la Sala Jaragua de 54 metres quadrats, capacitat per a vint-i-set persones, amb una magnífica llum natural. A la mateixa planta també hi ha una sala de televisió, una de descans, i una altra d'equipaments amb ordinadors i servei d'impressió de documents. L'Hotel també disposa de dos restaurants: La Hacienda, on se serveixen esmorzars bufet, així com menú-bufet a l'hora de dinar i sopar, amb una oferta dietètica adequada a cada tractament; i el Mariagalante, amb una completa cuina mediterrània i una extensa carta de vins de gairebé cent referències. A més el Scotch Piano-Bar Samaná Bay, al costat del restaurant, permet prendre una copa a la terrassa tot gaudint d'una excel·lent panoràmica. (www.hotel-colon.net). | 08032-45 | Plaça de les Barques, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | L'actual Hotel Colón té els seus orígens en un edifici de banys construït el 1881 per Pau Mercader i Joan Pigrau, que el convertiren en el primer del seu estil a Caldes. El 1888 passà a dir-se Casino Colón; com a curiositat direm que amb els beneficis econòmics que es van aconseguir amb el joc de la ruleta es va empedrar el Camí Ral. L'any 1918 es va portar a terme la primera gran reforma del Colón, de manera que perdé l'ús de balneari i orientant-se a centre de reunió social; es convertí així en el centre neuràlgic de l'oci de la classe alta a la costa del Maresme. L'any 1924 el general Primo de Rivera prohibeix el joc; i passà a ser només restaurant. Esteve Sala, propietari del Canaletas de Barcelona, compra el Colón, i el reforma de nou. A partir de llavors deixarà d'estar encarat a la mar, per situar-se en paral·lel al Passeig dels Anglesos. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), les seves dependències acolliren primer el Comitè de la República i després l'Ateneu Popular. Passada la guerra, esdevingué un restaurant amb habitacions. A la dècada dels quaranta patí els estralls dels temporal de mar. L'any 1959 és novament remodelat, i l'activitat hotelera passa a ser la seva principal funció de nou. La crisi econòmica el va fer tancar durant un temps. El 27 de novembre de l'any 2004 Antonio López Bosch, president de la cadena Stelgroc Hoteles S.A., va inaugurar la darrera de les remodelacions. | 41.5683500,2.5278300 | 460633 | 4601960 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42363-foto-08032-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42363-foto-08032-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42363-foto-08032-45-3.jpg | Legal | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona hotelera. Inventariada amb el núm. 6 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Edifici recentment remodelat que s'ha convertit en un dels hotels més importants i moderns de la costa barcelonina. | 107|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42364 | Font de la Plaça de la Vila, s/n | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-vila-sn | XX | <p>Font d'aigua potable natural (no termal) d'estil neoromànic. Coberta de pedra, prima i rectangular. Cos central llis, pintat de color vermell; presenta dues aixetes de metall flanquejades per dues columnes de pedra d'aspecte neoromànic, amb acanalant i capitells superior i inferior quadrats. El capitell superior llueix uns petits rostres gravats. La pica és de cinc cares i també de pedra.</p> | 08032-46 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El seu emplaçament no és l'original, ja que fins a la dècada del noranta es trobava en un altre lloc de la plaça de la Vila, uns metres més amunt; però una reforma de la plaça propicià el seu trasllat, i al seu lloc es va fer un accés al carrer de La Riera per a vianants.</p> | 41.5723600,2.5278300 | 460635 | 4602405 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42364-foto-08032-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42364-foto-08032-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42364-foto-08032-46-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aquesta font es troba a pocs metres de la font pública termal dels Banys. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42365 | Casa del Passeig dels Anglesos, 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-dels-anglesos-4 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet d'estil modernista entre mitgeres de planta baixa i dues plantes, amb patí davanter i jardí posterior. La façana principal és la que s'orienta en sentit sud-est, cara a la mar. La coberta de teulada amb carener paral·lel a la porta principal. La planta baixa presenta, en primer lloc, un grup de tres finestres d'estil modernista, amb repeu i falses columnes. També s'observa una finestra més gran d'arc apuntat. Totes elles porten persianes blanques de doble fulla. A un lateral observem una volta de canó que serveix per accedir al porxo on hi ha l'entrada principal, orientada de cara a la mitgera. La primera planta presenta un balcó mirador amb dues sortides, amb barana de reixa de ferro forjat d'inspiració vegetal. Les persianes d'aquestes portes són del mateix estil que el de les citades al pis inferior. Al capdamunt trobem tres finestres de petites dimensions i que corresponen a una mena de golfes. El patí davanter és enrajolat i amb una reixa de ferro forjat que fa joc amb la barana del balcó del primer pis. El jardí posterior és gran, i equival a dues terceres parts de la parcel·la. | 08032-47 | Passeig dels Anglesos, 4 (08393 Caldes d'Estrac) | Fins l'any 1995 hi havia el Restaurant La Marola, que ara es troba uns pocs números més endavant. Actualment la propietat és d'una joieria. | 41.5680000,2.5263600 | 460510 | 4601922 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42365-foto-08032-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 48 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42366 | Casa Nomen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nomen | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | <p>Casa de planta baixa i dues plantes. Xalet d'estil internacional inspirat en l'arquitectura centreuropea (holandesa i alemanya) d'entreguerres com, per exemple, l'escola Bauhaus (que en alemany vol dir Casa de la Construcció). La façana principal s'orienta en sentit sud-est, cara a la mar. La planta baixa destaca per tenir el sòcol de petita totxana. La porta principal és original, rectangular, com reixada de vidre. L'espai centrat el comparteix amb una finestra de grans dimensions, rectangular. Tant la porta com la finestra presenten marc de petita totxana a joc. A la primera planta observem un balcó, amb triple barana de ferro arrodonida, amb totxana a la façana, i una finestra rectangular com la vista al pis inferior. El cos de la casa presenta una asimetria, ja que per un costat s'alça un segon pis amb una finestra com les ja vistes, i per l'altre hi ha un balcó mirador de triple barana de ferro arrodonida. Així doncs, l'edificació sembla un cub per un costat i una torre de guaita per l'altre. A la part posterior hi ha un jardí equivalent a dues terceres parts de la finca.</p> | 08032-48 | Passeig dels Anglesos, 5 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Aquesta casa també era coneguda els anys trenta del segle XX com Can Pagès.</p> | 41.5679100,2.5260700 | 460486 | 4601912 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42366-foto-08032-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42366-foto-08032-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42366-foto-08032-48-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona d'ordenació contínua tradicional. | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||
| 42367 | Xalet del Passeig dels Anglesos, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-del-passeig-dels-anglesos-8 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Xalet de cantonada, de planta baixa i dues plantes. Comparteix mitgera amb la casa núm. 7 del Passeig dels Anglesos. Estil d'inspiració popular mediterrània i de parets emblanquinades. La façana principal està orientada en sentit sud-est, de cara a la mar. La coberta és de teulada amb ràfec a dues aigües, amb el carener paral·lel a la porta principal. Presenta a la planta baixa un porxo amb arcs de mig punt. La primera planta manté els arcs de mig punt a les finestres. Al segon pis hi ha dos balcons amb barana i amb ràfec superior i una altra finestra d'arc de mig punt, però més petita que les abans esmentades. La parcel·la presenta un pati davanter amb un tancat de mur baix i encanyissat que dóna al Passeig, i un jardí posterior que ocupa dues terceres parts de la finca. | 08032-49 | Passeig dels Anglesos, 8 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5678500,2.5258900 | 460471 | 4601905 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42367-foto-08032-49-3.jpg | Legal | Popular|Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Ordenació contínua tradicional. Inventariada amb el núm. 47 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 119|120|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 | |||||||
| 42368 | Torre d'estiueig del Carrer Ciutat de la Paz, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-destiueig-del-carrer-ciutat-de-la-paz-24 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat. | Torre d'estiueig de planta baixa, dues plantes i cos de sortida a la coberta plana. La superfície del solar és de 542 metres quadrats, mentre que la superfície construïda és de 688 metres quadrats. Estil internacional. Comparteix mitgera amb les cases del carrer Ciutat de La Paz. Planta baixa i dues plantes, amb torre incorporada de tres pisos a mode de torre de guaita, amb excel·lents vistes a mar i muntanya. Jardí davanter i posterior. Varis accessos. Façana asimètrica, cantonera. | 08032-50 | Carrer Ciutat de La Paz, 24 (08393 Caldes d'Estrac) | Casa situada en un dels conjunts més emblemàtics de la història de l'estiueig a Caldes. | 41.5679900,2.5255000 | 460438 | 4601921 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42368-foto-08032-50-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona aïllada al Passeig Marítim. Inventariada amb els números 5 i 46 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. | 102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml