Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42420 | El Nano de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nano-de-caldes | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Coreografia dels gegants de Caldes. La lletra d'aquesta peça és obra de Jaume Baulenas, i diu: Jo sóc el 'Nano' de Caldes, de la mar el millor, quan varo la meva barca, i surto a pescar, tan agafo les sardines, i més el calamar, i moltes de les llagostes, amb profunditats, tan si és l'hivern com és l'estiu, jo pesco i repesco el peix que és tant, tan si fa més fred com si fa calor viu, jo sempre seré de la mar el millor, i quan és l'hora tan bona, d'anar al ball, i dono voltes i passos, que em volen imitar, i quan és l'hora més bona, d'anar a la mar, i canto i pesco vogant, i em diuen el salat. L'autor de la música que acompanya la lletra és Carles Reixach i Comas. S'interpreta amb el to baix d'una gralla seca. L'any de creació és el 1994. La coreografia del Nano de Caldes es representa a les festes majors d'estiu i d'hivern, i a les trobades de gegants que es fan a la vila.</p> | 08032-102 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La peça musical El Nano de Caldes va ser creada per Jaume Baulenas, i presentada en públic l'11 de desembre de 1994.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1994 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Jaume Baulenas | Jaume Baulenas és un personatge polifacètic de temes culturals maresmencs. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 42421 | Estrac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estrac | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. COROMINES, J. (1965). Estudis de toponímia catalana. Barcelona. MOREU I REY, E. (1982). Els nostres noms de llocs. Palma de Mallorca.</p> | XXI | <p>Del significat toponímic d'Estrac (o Estarac) hi ha hagut nombrosos filòlegs i historiadors que s'hi han manifestat, com Albert Batlle o Bellido. Hi ha vàries teories: que es tracti d'un mot celta que vulgui dir 'camí prop de les aigües de les fonts'; que sigui un gentilici que faci referència al 'turó de l'Asterius o Astaracus'; que sigui la suma de l'article salat 'as' i el nom 'trac o tarac'; que es tracti d'una derivació de la paraula 'tractus o tractat'; o fins i tot que sigui un mot iber, derivat de 'sestrac-a o sestraque-a' que signifiqui fruita silvestre. El cert però, és que el significat autèntic segueix sense saber-se.</p> | 08032-103 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El document més antic que parla d'Estrac és del segle XIV, en una visita pastoral d'un delegat del Bisbe de Barcelona en que es parla de 'Calidis destarach'.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Com a curiositat hem citat la peculiar manera com la revista Hola (de l'anomenada 'premsa del cor') va traduir al castellà el nom de Caldes d'Estrac en un article publicat a mitjan segle XX: Caldas del Estrecho. | 94|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 42423 | Estiueig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estiueig | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LLANAS, M. SOLDEVILA, L. (2002). Verdaguer i el Maresme. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>Caldes d'Estrac s'autoconsidera la vila on va néixer l'estiueig a Catalunya a finals del segle XIX. Entenem per estiueig el fet de passar el temps d'oci en alguna altra població que no sigui la de la residència habitual. Aquest estiueig pot ser a una nova casa, que serà una segona residència, passant una temporada a un hotel o a un apartament llogat per exemple, o amb una visita breu d'un o pocs dies. Caldes d'Estrac gaudeix d'aquests tres tipus de visitants des de fa dècades. Què és el que fa tan atractiva aquesta població? Doncs el fet de poder gaudir d'aigües termals, de sol i platja, d'un paisatge excel·lent, d'oferta cultural... i en altres temps també hi hauríem de sumar el joc, ja que eren molts els individus de classe alta que es desplaçaven al Casino Colón a gastar-se els seus diners a la ruleta. Un altre element clau per desenvolupar el sector turístic ha estat la facilitat d'accés a la població: des de mitjan segle XIX el ferrocarril, després la xarxa de carreteres per fer arribar tot tipus de vehicles, i fins i tot durant uns anys un aeròdrom situat al Parc de les Ànimes. L'oferta hotelera també ha estat decisiva per a respondre a la demanda existent: a principis de segle XX ja existien fins a cinc fondes, i més tard el lloguer de cases, apartaments i l'existència de grans hotels. L'estiueig ha estat un enriquiment mutu entre la població autòctona i la forastera, a tots els nivells: personal, cultural, econòmic, etc.</p> | 08032-105 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Caldes d'Estrac és considerada una de les primeres viles catalanes on va néixer l'estiueig. Varis són els elements que propiciaren el naixement d'aquest moviment social: el gaudi de les aigües termals, la platja, un clima agradable i la comunicació amb Barcelona per tren des de mitjan segle XIX, que simbolitzava el progrés de tota una època. El Colón ha de ser considerat el buc insígnia de l'estiueig a Caldes, no només per haver estar la primera construcció (1881) orientada a aquesta finalitat, sinó també perquè al llarg dels anys ha marcat la direcció en que s'ha mogut l'estiueig a la vila. La primera onada d'estiuejants s'estableix als carrers de Callao i de Santa Teresa, a prop de la façana marítima, a finals del segle XIX, coexistint les cases dels pescadors amb les dels estiuejants. La segona onada es fa seu el Passeig dels Anglesos que, en un primer moment, no és més que el lloc on s'estableixen els pavellons de mar (és a dir, la part posterior del carrer de la Ciutat de La Paz), però que aviat agafa personalitat pròpia. Símbol d'això és el canvi d'orientació dels Banys Colón, que trasllada la seva façana principal de cara a la mar per a posar-se en paral·lel al nou Passeig. Ja en aquell moment la capella de la Mare de Déu del Carme, situada davant de l'estació de tren, s'ha convertit en l'església dels estiuejants, en contraposició del temple parroquial del nucli antic. Si els primers forasters eren exclusivament de Barcelona, la segona onada porta també fabricants tèxtils de comarques enriquits gràcies a la Primera Guerra Mundial. Es crea la Sociedad Playas de Cataluña, S.A. amb l'objectiu de promocionar la vinguda de forasters a la vila. És el moment del Flecha de Oro, tren directe que unia directament Barcelona amb Caldes d'Estrac; de la construcció de les grans residències; del Country-Club, parc d'esports amb tennis, criquet i tir; i de, fins i tot, l'existència d'un aeròdrom a la Pineda de les Ànimes. És, en definitiva, el moment del Colón, convertit en casino, que es nodreix de l'estil ociós de viure de la classe adinerada del moment. A part del Colón, a Caldes hi ha quatre fondes o hostals més: Can Vidal, la Fonda Borràs, l'Hostal Hispano-Alemán (actual Caldes d'Estrac) i el Restaurant Providència. La dictadura del general Primo de Rivera prohibeix el joc, però el prestigi de Caldes com a lloc d'estiueig i el prestigi social està ja consolidat. La vila s'ha convertit en un municipi receptor d'un tipus de gent àvid de mostrar en públic signes externs d'ostentació econòmica; es tracta del nou ric delerós d'exhibir-se. Alhora, els caldencs es converteixen en els seus servidors, treballant com a masovers i jardiners. Casar-se amb un foraster és inversemblant, el màxim que pot aspirar un caldenc és casar-se amb la minyona o el xofer dels estiuejants. Jaime Gil de Biedma defineix aquesta època, que durarà des de 1924 a 1950, com la 'edad de la pérgola y el tenis', i també de la consolidació dels banys de mar i prendre el sol des de que Coco Chanel posà de moda lluir la pell bruna. El període de la guerra civil (1936-1939), si bé significà un parèntesi en la presència d'estiuejants a Caldes, no significà un decaïment total. Així doncs, no deixa de ser simptomàtic que fos el municipi escollit per instal·lar les delegacions internacionals que fugien dels bombardejos que patia Barcelona. Les grans residències havien quedat buides, per la por que tenien els seus propietaris de patir atacs per part de grups incontrolats. Lluís Grau Molist fa una interessant comparació entre Caldes d'Estrac i Vichy, dues localitats termals que en temps de guerra van haver de jugar un important paper polític. Després del conflicte, els propietaris tornaren a casa seva i recuperaren la seva vida habitual. Els forts temporals de la dècada dels quaranta provocaren la construcció d'espigons, que canviaren durant anys la fesomia de la platja.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Entre els molts personatges cèlebres que han estiuejat a Caldes d'Estrac cal destacar al segon marquès de Comillas Claudi López Brú, els poetes mossèn Jacint Verdaguer i Joan Maragall, els cronistes Joaquim Maria de Nadal i Joaquim Salarich, el literat Apel·les Mestres, el president de la II República Manuel Azaña, el polític Alejandro Lerroux, els pintors Joan Vila-Puig i Domènec Carles, el fundador del PSOE Pablo Iglesias, l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon, el president basc José Antonio de Aguirre, etc. (Continuació història) A la dècada dels cinquanta apareixen nous elements que modificaran l'estiueig a la vila. Per un costat, l'arribada de nous rics que urbanitzaran Torrenova amb xalets unifamiliars; volien gaudir del magnífic paisatge, però sense fer-ne ostentació, i mantenir la privacitat, per això es traslladen al Turó de Caldes. Per l'altre costat, a finals dels anys cinquanta arriba el turista nacional i també, cada cop més, l'estranger que, a diferència de l'estiuejant tradicional, és una figura dinàmica, d'espai públic, amant del sol i platja, i que no pensa bastir-se una casa a Caldes perquè potser la temporada vinent estarà a un altre lloc. El Colón, baròmetre dels canvis, és remodelat i passa a ser hotel, categoria que ja no perdrà fins els nostres dies, tot i alguns alts i baixos. A Espanya encara li resten uns quants anys de dictadura, però socialment es tendeix a la democratització social: els caldencs i els forasters ja es poden tractar d'igual a igual, compartint l'espai de lleure i d'habitatge, i fins i tot és habitual el casament entre autòctons i estiuejants. També hi ha algun però, és clar, la urbanització despietada d'alguns espais o el perill de desfiguració d'altres, com el Passeig dels Anglesos, degut a que molts propietaris no poden fer front a les despeses econòmiques d'unes residències grandioses i prefereixen vendre-les o enderrocar-les per a edificar-hi apartaments sense més preocupació que la rendibilitat de l'operació. A la dècada dels noranta del segle XX es reforma el front marítim, fent desaparèixer els espigons i recuperant la tradicional platja de Caldes, llarga i ample, que estiu rera estiu se segueix omplint d'estiuejants. En aquest principi de segle hi ha dues inauguracions: la de l'Hotel Colón com a centre de termalisme i el de la Fundació Josep Palau Fabre com a centre d'art. Aquests centres poden ajudar a mantenir Caldes d'Estrac com un important centre d'atracció turística. | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 42424 | Dormida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dormida | XX | <p>Es tracta d'una de les activitats festives més originals i més esperades de la Festa Major d'estiu de Caldes d'Estrac. Des de l'any 1998 la Colla de Diables proposa passar una nit a la platja. Tot i que el nom de la festa sigui la Dormida, el cert és que es tracta de no dormir en tota la nit, i per això se celebren un seguit d'activitats amb la voluntat d'entretenir petis i grans: música en directe, ball, actuació de pallassos, etc. La presència de la Colla gegantera amb els gegants Fàtima i Busquets vestits per a l'ocasió amb roba de dormir li afegeix una simpàtica nota de color.</p> | 08032-106 | Platja de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Dormida es va crear l'any 1998 per iniciativa de la Colla de Diables de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5678400,2.5280800 | 460653 | 4601903 | 1998 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Malgrat el caràcter popular de la Dormida, el cert és que hi ha hagut problemes amb les autoritats governatives que, en aplicació de la Llei de Costes, no permeten l'ocupació nocturna de les platges. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 42425 | Font Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sant-antoni | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>Font d'aigua potable, no termal. La font està incorporada a la façana del número 20 de la plaça de Sant Antoni. Està formada per tres parts: la superior, rectangular, amb un marc que sobresurt, i amb una aixeta de metall, centrada; la pica que també està sobresortint i és de forma allargada; i, per últim, els baixos o base, que són de cos més estret i sense sobresortir, a diferència de les altres dues parts més vistoses. La font destaca per la vistositat de les rajoles que la composen. Són rajoles quadrades, pintades amb un rectangle mig a mig de color verd i de color crema. Formen sanefes en forma de falca verda i crema en el marc, de forma romboide a la pica i la resta de color verd.</p> | 08032-107 | Plaça de Sant Antoni, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>A la plaça de Sant Antoni, a pocs metres d'aquesta font, hi havia l'antic Ajuntament de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5711500,2.5256100 | 460449 | 4602272 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42425-foto-08032-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42425-foto-08032-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42425-foto-08032-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | A diferència d'altres fonts de la vila, la de Sant Antoni no disposa d'un espai reservat per a ella, sinó que està a peu de carrer, en una vorera estreta, fent que gairebé sempre al llarg del dia estigui tapada en part o del tot per algun cotxe que hi aparca al costat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 42426 | Botifarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/botifarrada | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>La Botifarrada gegantera se celebra el darrer dissabte de juliol a l'esplanada de la Plaça Muntanyà. Aquest any 2006 es celebrarà l'11a edició. S'encarreguen d'organitzar-la els cinquanta-dos geganters i una vintena de voluntaris. L'afluència de públic és molt gran, arriba a les sis-centes persones, ja que està oberta a tothom que hi vulgui participar, fins i tot a persones d'altres poblacions; s'arriben a preparar autocars provinents d'altres municipis, com el que l'edició passada vingué d'Arenys de Mar. Per portar a terme la botifarrada s'utilitzen quatre fogons, i es preparen més de dues-centes botifarres. Els guanys que s'obtenen són íntegrament per a la Colla, i s'usen al llarg de l'any per a costejar-se els desplaçament que acostumen a fer per a participar a les trobades geganteres arreu de Catalunya i a vegades, fins i tot, fora del nostre país. L'any 2005 el tiquet valia 16 euros i, segons comenta la gent de la Colla, s'acostuma a apujar un euro cada any. A part de la botifarrada, se celebra entre els assistents una rifa. L'Ajuntament col·labora amb la cessió de l'espai i les cadires.</p> | 08032-108 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Botifarrada es va crear l'any 1996 per iniciativa de la Colla de Geganters i Tabalers de Caldes d'Estrac.</p> | 41.5712600,2.5270900 | 460573 | 4602283 | 1996 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Anteriorment a la botifarrada gegantera es feia un sopar popular organitzat per l'Ajuntament a la mateixa plaça Muntanyà. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||
| 42427 | Elements de pedra de l'Església del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-pedra-de-lesglesia-del-remei | <p>AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | <p>Dins del temple del Remei, en tres de les petites capelles laterals, hi ha elements de pedra que fan funció decorativa i que resulten de difícil datació. Provenen no se sap ben bé d'on, i en solitari potser no tenen gran interès, però en conjunt val la pena ressenyar-les. A la capella de Santa Llúcia, sota la peanya de la santa, hi ha una pedra rodona amb motllura que mostra un àngel amb l'escut de Barcelona, en relleu; al quarter de les barres, en lloc de dues o quatre, hi ha tres barres. A la capella del Sagrat Cor, sota la peanya de la imatge, hi ha una gruixuda peça de pedra amb el rostre de tres àngels en relleu. L'àngel del mig és dels anomenats bufadors, amb dues menes de trompetes o corns que li surten de la boca. Els àngels bufadors anuncien l'arribada del Regne dels Cels; com a curiositat podem comentar que aquest tipus de personatges, que anunciaven l'arribada de la primavera, ja existien en cultures precristianes com la celta. A la capella de la Immaculada Concepció, sota la penya de la Mare de Déu, veiem el darrer d'aquests elements de pedra que, en aquest cas, es tracta del rostre d'un àngel, molt deteriorat, en el que ja no és possible ni veure les faccions de la seva cara.</p> | 08032-109 | Carrer de l'Església, 27 (08393 Caldes d'Estrac) | 41.5721900,2.5262700 | 460505 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42427-foto-08032-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42427-foto-08032-109-3.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | Les teories sobre l'origen i datació d'aquestes peces són vàries: que són restes de la reforma del segle XIX i que, per tant, podrien ser d'època romànica o barroca; que provenen de l'antic cementiri; o que són originàries d'alguna masia propera. | 95 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 42428 | Termalisme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termalisme | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | <p>El termalisme és un dels bucs insígnies de la personalitat de Caldes d'Estrac. Entenem per termalisme el gaudi de les termes, és a dir, de les aigües que per causa natural brollen d'una font a temperatura superior almenys en 5ºC a la mitjana anual del medi ambient on és localitzada la font. Com a curiositat direm que la paraula termal prové de la grega thermós, que vol dir calent. Per tant, estem parlant de que Caldes d'Estrac gaudeix d'aigües naturals calentes, a 38,5ºC en el moment de sortir de la font. No és evidentment un cas únic a Catalunya, però sí que és una de les poblacions que des de més antic està documentat l'ús d'aquestes aigües calentes.</p> | 08032-110 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 l'arquitecte Francesc Milans és l'encarregat de bastir uns nous banys.</p> | 41.5721000,2.5279300 | 460643 | 4602376 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Malloquí Vicens | La descripció que va fer el Dr. Maggioni l'any 1952 de les aigües termals de Caldes és la següent (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92). | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 42429 | Jaciment arqueològic prop de l'estació de tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-prop-de-lestacio-de-tren | <p>PREVOSTI, M. (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Layetana. Mataró.</p> | I | <p>En unes notes de l'arxiu Ribas es diu que prop de l'estació de tren de Caldes d'Estrac hi ha un forn de planta circular amb ceràmica romana al seu entorn.</p> | 08032-111 | Prop de l'estació (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La fitxa està datada l'any 1987.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | En relació a aquest jaciment la Fitxa del Servei de Patrimoni Arqueològic de Catalunya informa que les coordenades són desconegudes i el context no localitzat. La fitxa està datada l'any 1987. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||
| 42430 | Jaciment subaquàtic de Caldes d'Estrac (sigla/codi CEC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-caldes-destrac-siglacodi-cec | I | Peces fragmentades | <p>Aquest jaciment subaquàtic es va trobar davant del litoral de Caldes d'Estrac, i segons el Servei de Patrimoni Arqueològic es tracta de materials recollits de forma aïllada composant un jaciment de tipus general, sense període de datació. Va ser expoliat. Les troballes van consistir en fragments d'àmfores greco-itàliques tarraconenses (Dr.20, Dr.1, Dr.1A). Tot seguit farem una relació del material que prové dels jaciments subaquàtics de Caldes i que es conserven al Museu de Premià de Mar: 1. Àmfora nº CE 696: boca i coll d'una àmfora greco-itàlica de pasta de color taronja amb desgreixant blanc. Les mides són 17,5 cm. d'alt i 21 cm. d'amplada de llavi. 2. Àmfora nº CE 697: pivot d'una àmfora tarraconense de forma indeterminada, pasta de color vermell amb desgreixant blanc. Les mides són 17 cm. d'alt i 8 cm. d'amplada. 3. Àmfora nº CE 698: carena i inici del coll d'una àmfora tarraconense, pasta de color taronja amb desgreixant blanc gruixut. Les mides són 17 cm. d'alt i 26 cm. d'amplada. 4. Àmfora nº CE 699: nansa d'una àmfora itàlica de forma indeterminada, pasta de color taronja-vermellosa amb desgreixant negre gruixut. Les mides són 25 cm. d'alt, 6,2 cm. d'amplada, i 2,6 de gruix. 5. Àmfora nº CE 700: nansa d'una àmfora indeterminada, pasta de color beige amb desgreixant blanc i gris, molt fi. Les mides són 19 cm. d'alt, 6,1 cm. d'amplada, i 2,6 de gruix. 6. Àmfora nº CE 701: nansa d'una àmfora itàlica tipus Dressel 1, pasta de color beige-vermellosa amb desgreixant, fosc molt fi. Les mides són 28 cm. d'alt, 5 d'amplada, i 3,6 cm. de gruix. 7. Àmfora nº CE 702: llavi inferior d'una àmfora itàlica de tipus Dressel 1A, pasta de color taronja-vermellosa amb desgreixant negre molt fi. Les mides són 11 d'alt i 8 cm. d'amplada. 8. Àmfora nº CE 703: carena d'una àmfora tipus Dressel 20, pasta de color clar amb desgreixant, blanc i gris gruixut. Les mides són 28 cm. d'alt i 38 cm. d'amplada. 9. Àmfora nº CE 703: nansa d'una àmfora tarraconense de forma indeterminada, pasta de color taronja-vermellosa amb desgreixant blanc gruixut. Les seves mides són 15 cm. d'alt, 3,7 cm. d'amplada i 2,8 cm. de gruix.</p> | 08032-112 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat l'11 d'octubre de 1991.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Miquel Prat. La majoria de les troballes es conserven al Museu de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 42431 | Jaciment subaquàtic de Caldetes (sigla/codi CAC 2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-caldetes-siglacodi-cac-2 | I | Peces fragmentades | <p>Aquest jaciment subaquàtic es va trobar davant del litoral de Caldes d'Estrac, i segons el Servei de Patrimoni Arqueològic donat que no es disposen dades precises de la seva ubicació, caldria contemplar aquest jaciment amb l'anomenat Caldes d'Estrac, del que tampoc tenim les dades d'ubicació, i que consta com tipus de jaciment general. Les troballes van consistir en àmfores de diverses tipologies. El jaciment va ser expoliat.</p> | 08032-113 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat el 2 de juliol de 1993.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Lluís Torroja. La majoria de les troballes es conserven al Museu de Premià de Mar i també en col·leccions particulars. (Veure en la fitxa 112 la descripció de les peces que es conserven al Museu de Premià de Mar provinents de Caldes d'Estrac). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 42432 | Jaciment subaquàtic de Roca Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-subaquatic-de-roca-nova | I | Peces fragmentades | <p>El jaciment de la Roca Nova es troba en un tram del litoral caldenc de sorra i algues. Segons la fitxa del Servei de Patrimoni Arqueològic de la Generalitat el tipus de jaciment és indeterminat, es troba expoliat i les restes pertanyen al període romà en general. Concretament es tracta de la troballa d'un cep de plom (avui desaparegut) i d'un fragment d'àmfora del tipus Dressel 2-4.</p> | 08032-114 | Litoral del municipi de Caldes d'Estrac (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Va ser fitxat el 4 d'agost de 1993.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Obert | Bo | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El descobridor d'aquest jaciment va ser Xavier Mir. Les troballes estan en part al CASC i en part desaparegudes. (Veure en la fitxa 112 la descripció de les peces que es conserven al Museu de Premià de Mar provinents de Caldes d'Estrac). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 42433 | Monument a Joan Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-maragall-0 | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | <p>A l'extrem de llevant de la Plaça de Joan Maragall trobem un monument dedicat a Joan Maragall, obra d'Ernest Maragall, fill del poeta. Aquest monument és de pedra blanca, tot d'una peça, de forma arrodonida en la seva part superior, amb el bust de bronze de l'escriptor incorporat, i una gran placa rectangular on podem llegir la següent inscripció: A Joan Maragall, la vila de Caldes, 1967.</p> | 08032-115 | Parc Joan Maragall, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El bust va ser realitzat per Ernest Maragall el 1967 en el marc d'un homenatge que la població de Caldes d'Estrac va dedicar al poeta. L'any 2003 es va inaugurar la plaça Joan Maragall on està integrat el monument.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1967 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42433-foto-08032-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42433-foto-08032-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Ernest Maragall | La plaça i el bust de Joan Maragall van ser inaugurats pel polític Pasqual Maragall (net del poeta) el 2003. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||
| 42434 | El Gegantó Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geganto-nano | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El Gegantó Nano. Representa un home de mar vestit amb gorra de pescador, pipa de fumar, mocador blau al coll, camisa blava, faixa vemella, faldilles de color blau marí. Com a complements porta una xarxa marinera i una galleda amb peixos que representen acabats de pescar i una ullera de llarga vista. El material amb el que està fet el gegantó és el cartró amb capa de vidre. Medeix 2,50 metres. Tant homes com dones poden portar el Nano.</p> | 08032-116 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 18.12.1988 va ser presentat el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. L'any 1995 Ramon Roig Sibina s'encarregà de la modificació de la roba del Nano. La colla, amb la presència del gegantó Nano, ha participat en trobades nacionals i internacionals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1988 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42434-foto-08032-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42434-foto-08032-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Antoni Mujal de Cardona | El Nano de Caldes és un homenatge a la gent del mar de Caldes d'Estrac. Representa la figura de Joan Bautista Arnó i Mora (20.08.1903-07.07.1977), adobador de xarxes i pescador de palangre. Sortia a la mar amb el seu gos Bobi, i residia al carrer Sant Pere. Aquest gegantó disposa de coreografia pròpia amb la peça El Nano de Caldes de Jaume Baulenas, pesentada el dia 11 de desembre de 1994. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||
| 42435 | Els nans de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-nans-de-caldes | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>Els Nans de Caldes són: la Iaia, en Cantinfles, el Dimoni, el Negre, el Xinès, els Bessons, el Jutge, el Secretari, el Rei, la Reina i el pagès Paulí. Tots ells caracteritzats amb el sobrenom amb que són coneguts. El material amb el que estan fets és de cartró amb una capa de fibra. Els gegantons són portats per dones i sobretot per nens, com una manera de fer arrelar la festa entre la canalla.</p> | 08032-117 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El 13 de maig de 1966 trobem en el llibre d'actes de l'Ajuntament de Caldes la donació a la corporació municipal de 10 capgrossos i llurs prendes de vestir per part d'Isidre Vallès Romans, propietari d'un Frankfurt a l'actual Parc de Joan Maragall. Havien estat fets a Barcelona, i eren obra d'Isidre Vallès i Manel Romans. La primera sortida va ser el 22 de maig de 1966 en un cercavila que es va fer pels carrers de Caldes en l'Homenatge a la Gent Gran. La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987 i els capgrossos passaren a formar-ne part. El 1991 s'inaugurà la Sala Gegantera, a l'Ajuntament.. El 1998 el nombre de capgrossos de la Colla arriba als dotze actuals gràcies a que en foren incorporats tres de nous (cal assenyalar que un dels 10 originals desaparegué). Dels tres nous capgrossos, dos d'ells foren cedits per Lluïsa Alemany i Arseni Clavero, i el tercer per una estiuejant anomenada Sra. Maria Rosa. La colla, amb la presència dels seus capgrossos, ha participat en trobades nacionals i internacionals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42435-foto-08032-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42435-foto-08032-117-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual cap de Colla, el senyor Jaume Juan, ha ideat un sistema elèctric de ventilació interna dels capgrossos que a l'estiu és molt agraït pels soferts portadors. La reparació dels capgrossos s'acostuma a realitzar a un taller de Canet de Mar. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 42436 | El Drac Astharoth | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-astharoth | <p>BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>El Drac Astharoth és un drac amb ales, de color verd, que s'aguanta sobre les seves dues potes posteriors. Destaca la boca de llavis vermells i prominents ullals, sempre oberta, d'on sorgeixen vàries metxes de foc. El drac és de coll gruixut i corbat, observem que hi porta de mocador una senyera. El seu cos és musculat, destacant els pectorals, i també el melic. Les ales són a la part posterior, així com la cua que acaba amb forma triangular per donar-li un aspecte més demoniac.</p> | 08032-118 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 1990 es va crear el drac de foc Astharoth. Del 1990 al 1996 el drac Astharoth només va fer una sortida. L'any 1996 es va fundar la Colla de Diables de Caldes d'Estrac, que en un primer moment portava el nom del drac, iniciant-se una nova època pel Drac de foc Astharoth.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42436-foto-08032-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42436-foto-08032-118-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La figura més emblemàtica de la Colla de Diables de Caldes és el drac Astharoth, creat el 1990. Astarot és segons la tradició cristiana el tresorer de l'infern, i és considerat el protector de banquers i empresaris. La Colla de diables i tabalers de Caldes tenen la seu a l'Ajuntament, allà és on també es guarda el drac Astharoth. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 42437 | La deu d'aigua termal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-deu-daigua-termal | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARRERAS I CANDI, F. (1911). Geografia General de Catalunya: descripció política, històrica i social. Vol. I. Barcelona, 1911. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. LUQUE I DÍAZ, J. E. (1966). Estudio jurídico y dictamen sobre la propiedad del establecimiento de aguas termo-medicinales llamado Baños Nuevos de Caldetas. Barcelona. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. SALARICH I VERDAGUER, J. (1881). Apuntes sobre los antiguos baños y celebradas aguas minerales. I fasc. 8º. Barcelona.</p> | <p>L'aigua prové d'un manantial, el cabal del qual és de 232.000 litres per dia, i la temperatura de sortida és de 38'5 ºC. Es tracta d'una aigua clorurada sòdica, que per la seva composició i temperatura no cal tractar-la, a diferència de les sulfuroses que sorgeixen a 60ºC o més. El treball realitzat per l'Estudi Batlle Mascareñas va permetre tenir un estudi tècnic d'aquest aflorament. Aquesta descripció topogràfica ens diu que es tracta d'una galeria unidireccional orientada segons un eix N330º, al final de la qual hi ha la cambra d'aflorament d'aigües del manantial. A la banda de llevant (N60º) d'aquesta cambra n'hi ha una altra en disposició més elevada, que comunica amb l'exterior a través d'una obertura vertical. La galeria d'accés a la cambra del manantial es divideix en dos trams, el tram sud i el nord. El tram sud de la galeria presenta el seu accés al davant de la porta nord dels banys, al costat de la font termal (foto 3). S'hi accedeix per una finestra de reduïdes dimensions que dona directament a la galeria, que presenta una longitud de 18m fins al tabic que la diferencia del tram nord, de dimensions més reduïdes. La secció d'aquesta galeria és de 0,60m d'amplada, tot i que en algun sector les concrecions existents a les parets laterals l'estrenyen lleugerament. L'alçada es variable des dels 2,70m de l'entrada fins al 1,50m a tocar del tram nord. El revestiment lateral és discontinu i el de la volta , té forma d'arc de punta en alguns dels seus trams. La solera esta revestida igualment per les concrecions calcàries que ha anat dipositant l'aigua termal. Esta ocupada parcialment per una banqueta lateral i per una canonada que és la que condueix l'aigua des de la represa del tabic fins a l'exterior. El tram nord de la galeria, a continuació de l'anterior, separat com ja s'ha esmentat per un tabic d'obra amb un orifici de pas que actua de represa de l'aigua a mode de magatzematge. Presenta una llargada de 8,30m fins a l'inici de la cambra d'aflorament d'aigua del manantial. La secció es va estrenyent lleugerament des dels 0,53m. de l'inici fins a ls 0,40 a l'entrada de la cambra. L'alçada és de 0,90m des de la solera fins a la volta de revestiment, construïda posteriorment a l'excavació de la galeria per tal de protegir-la dels desprendiments del sostre natural. El revestiment lateral es continuat fins a la cambra. La solera, igual que l'anterior tram, esta ocupada parcialment per una banqueta lateral i per una canonada. La cambra del manantial (fotos 1 i 2) té una pre-cambra de reduïdes dimensions, diferenciada de la cambra més gran per un tàbic en arc. Presenta una llargada de 1,10m i una alçada variable entre els 1,70m i 2,20 m. L'amplada també oscil·la entre els 0,50m i els 1,40m. La cambra, pròpiament del manantial, revestida pràcticament en la seva totalitat (excepte per sota del nivell de l'aigua), té una alçada total de 4,30m. L'amplada varia entre 1,40m i 0,40m. El sostre queda a 1,80m del paviment del carrer. Enlairada uns 2m respecte a la solera de la cambra del manantial es localtiza una cambra lateral, que comunica amb aquesta mitjançant una finestra d'obra amb arcada i amb l'exterior mitjançant una obertura quadrada amb tapa a la volta, que dona a una petita pre-cambra, i aquesta al carrer mitjançant una obertura quadrada amb tapa de formigó a nivell de la rasant del paviment del carrer, situada a la cantonada NO del darrera de l'Ajuntament. La cambra es revestida d'obra pràcticament en la seva totalitat, excepta en la solera on es pot observar la roca. El límit N60º està constituït per un mur tabicat, que tapia l'antiga galeria que, amb direcció vers la riera, donava sortida a les aigües termals i les conduïa als antics banys.</p> | 08032-119 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Hom creu que ja els romans gaudiren del termalisme, però no és fins segles més tard, en època medieval, que es comença a documentar l'ús de les aigües de Caldes d'Estrac per a fins terapèutics. La construcció d'un hospital al segle XIII va tenir la seva raó de ser en les aigües calentes de Caldes. Al segle XVIII comença un estira i arronsa entre Església i Ajuntament sobre qui tenia la propietat de l'aigua i el repartiment que se n'havia de fer. Finalment es signà un document que, entre d'altres coses, garantia que els caldencs podien gaudir gratuïtament de l'aigua. És a partir del segle XIX, amb la propietat municipal, quan es comença a popularitzar l'aigua termal fora de la vila. La urbanització de la Santema, creada pel fondista Francesc Riera, a imitació de l'anglesa Bath, per als clients dels balnearis, n'és un bon exemple. El 1818 es construeixen els nous banys.</p> | 41.5725500,2.5274700 | 460605 | 4602427 | 08032 | Caldes d'Estrac | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42437-foto-08032-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42437-foto-08032-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42437-foto-08032-119-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'any 1952 el Dr. Maggioni va fer la següent descripció de les aigües termals de Caldes (traduït al català): 'són aigües, incolores i inodores, amb el sabor de potables quan estan refredades. Al sortir de la font són calentes (38,5ºC), toves, que desprenen nombroses bombolles de gas nitrogen fins i tot quan fa hores que es troben refredades. Són olioses al tacte, dissolen bé el sabó i couen bé els llegums. El volum per minut és de 150 litres. El principi químic que es presenta en major quantitat és el clorur sòdic, trobant-se també: bicarbonat ferrós, fosfat sòdic (3cg) i varis bicarbonats (0,50cg). La suma total de components minerals puja a 70mg per litre, per la qual cosa ha de ser classificada com oligo-metàl·lica-termal-azoada. L'ús principal que s'ha fet de les aigües és en forma de banys, però també s'usen en begudes i segons sigui la malaltia tindrà una o altra indicació, o vàries a la vegada. Usades en begudes, convé començar per terços de got repetits tantes vegades com sigui necessari, produeix eructes insípids, acceleració de la digestió, retard de l'exoneració de ventre en els sans, i faciliten l'evacuació en els malalts si es prenen a partir de dos gots en endavant, sent digne d'observar que els naturals del país prenen varis gots de cop quan volen purgar-se. Faciliten els canvis secretoris i excretoris, augmenten la son, donen vigor corporal, ocasionen un millorament de totes les energies vitals orgàniques i suavitzen la pell a causa de la seva qualitat oliosa. Respecte a l'aparell respiratori, calmen els espasmes bronquials, faciliten l'expectoració i, diuen els naturals, que si durant la tardor beuen una novena de dies aigua, no pateixen de dolor de pit durant l'hivern. A l'estómac el seu efecte és antiespasmòdic, eupèptic. El suc gàstric descompon els bicarbonats originant clorur sòdic i anhídrid carbònic, que augmenten la capacitat digestiva, facilitant la gana i vigoritzant les energies nervioses. Hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobretot a l'hivern, quan al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famosos nafres que, per tocar l'aigua freda, en altres poblacions s'observen'. (Batlle, 1985:92). A la dècada dels 90 es van fer estudis més acurats sobre les aigües de Caldes: - L'estudi Batlle Mascareñas va fer un Estudi hidrològic i tècnic de l'aflorament i aixecament topogràfic del terreny. - La facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid va fer un estudi de la qualitat de les aigües. - I l'Estudi Oliver Rodés, va fer un estudi químic sobre els components de l'aigua. | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||
| 42438 | Tradició de puntes (Els Gramenets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-de-puntes-els-gramenets | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La punta és un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ser de diferents materials: fil, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí. La punta al coixí, tal i com indica el seu nom, és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que la puntaire ha de realitzar. Té origen en el treball de teixir. Era menys costosa que la punta a l'agulla i tingué una difusió molt ràpida. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur i les puntes de Manila.</p> | 08032-120 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Històricament això de fer puntes de coixí (o al coixí) era una tradició ben arrelada no només a Caldes, sinó a tota la comarca del Maresme. Normalment les dones dels pescadors es dedicaven a aquesta ocupació aprofitant la puixança tèxtil que es vivia a tot el país. La tradició de fer puntes s'ha mantingut al llarg del temps. L'església va donar un gran impuls a l'artesania de les puntes i molts dels dissenys que s'utilitzen fan referència a la litúrgia.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1990 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Els Gramanets són l'agrupació de puntes de coixí de Caldes d'Estrac que funciona des de l'any 1990, tenen la seva seu a les dependències municipals i tenen vocació d'escola recuperant i donant a conèixer aquesta tècnica tradicional. És un col·lectiu capaç d'aplegar 500 puntaires en una trobada. Fan jocs de taula, mocadors, cortines, jocs de llit, tovalloles, tapets, flors, escuts, safates, camises de dormir, guants, complements per a nadons i altres peces. Obres que llueixen tant a les exposicions de Caldes com a les trobades de puntaires d'arreu del nostre país on participen. La patrona de les puntaires és Santa Úrsula, festivitat que celebren el 21 d'octubre. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | |||||||||||
| 42439 | Poesia i + (festival d'estiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poesia-i-festival-destiu | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XXI | <p>El Festival d'estiu Poesia i + és el certamen cultural promocional més important de la vila. Consisteix en una sèrie d'actuacions culturals de bon nivell. Els dies de festival són tots els caps de setmana de juliol. Les nits del divendres es dediquen a poesia, i els dissabtes i diumenges es combinen altres propostes de cara a un públic més ampli, que van des de la música a les titelles, passant per la màgia, els contes i el cinema. Tots els espectacles es celebren a la Pèrgola de Can Muntanyà, al Pati de la Fundació Palau o a la Sala Cultural Municipal. En l'edició de 2006 cal destacar la lectura de la peça Nausica de Joan Maragall en versió de Jordi Coca, i la Nit de poetes amb Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida i el mateix Josep Palau Fabre.</p> | 08032-121 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2006 s'ha celebrat el primer festival de Poesia i + gràcies a l'acord de col·laboració de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la Fundació Palau. L'organització d'aquest important esdeveniment cultural té el seu precedent en el cicle de poesia que des de l'any 2003 s'ha celebrat a la vila, amb la voluntat de vincular la poesia amb Caldes, donant a conèixer l'obra de poetes relacionats amb la vila com Maragall, Apel·les Mestres i Jacint Verdaguer entre d'altres.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2006 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42439-foto-08032-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42439-foto-08032-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El festival de Poesia i + té l'objectiu de convertir-se en un dels esdeveniments culturals de referència de l'estiu a Catalunya. Bona part de les activitats que es fan durant aquest festival són gratuïts, o a preus populars, ja que compten amb el patrocini de l'Ajuntament, de moltes altres institucions catalanes i patrocinadors particulars. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||
| 42440 | Processó del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-carme | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XX | <p>La Processó dels Pescadors consisteix en un homenatge a la gent del mar en el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Tradicionalment davant de l'església del Carme el capellà del poble feia una benedicció, a continuació una orquestra interpretava unes peces, i després es procedia a realitzar pròpiament la processó per mitjà de les barques dels pescadors. Les barques feien el recorregut per dins el mar.</p> | 08032-122 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Després de molts anys de celebrar-se la processó, l'any 1995 amb la regeneració de les platges de Caldes d'Estrac i el desmuntament dels espigons de la franja marítima, el recorregut de la processó del Carme es va haver de canviar i va perdre la seva espectacularitat. En l'actualitat (any 2006) es porten a terme unes obres per tal de que el municipi caldenc pugui tornar a tenir varador de barques, i entre d'altres coses es recuperi la brillantor d'aquesta festa.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Com a curiositat direm que la imatge religiosa la deixava una senyora que es deia Pilar, que vivia sobre la plaça, i la barca que duia la Mare de Déu es deia Misericòrdia. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 | ||||||||||||
| 42441 | Jornades del Bolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jornades-del-bolet | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. AA.DD. (2005). Dos-cents anys de l'actual temple parroquial. Caldae Aquae Núm. 3. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.</p> | XXI | <p>Les Jornades del Bolet són unes jornades gastronòmiques de caràcter popular que tenen el bolet com a protagonista. Es celebren a la tardor. En aquestes jornades es fan sortides, xerrades i conferències, receptes, i un tast obert a tothom que se celebra a l'esplanada Muntanyà.</p> | 08032-123 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les Jornades del Bolet van iniciar-se l'any 2000, i aquest any 2006 s'ha arribat a la seva setena edició</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2000 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Aprofitant les jornades del bolet també els restauradors del municipi també ofereixen menús basats en els bolets. Juntament amb la pesolada i la mongetada són les tres grans cites gastronòmiques de la vila. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 160,65 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc