Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42442 | Termes romanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes-romanes | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOIXAREU, Ramon (1973). Francisco de Zamora 81785-1790). Diario de los viajes hechos en Cataluña, seguit de la resposta del corregiment de Barcelona al seu qüestionari feta per Josep Albert Navarro - Mas i Marquet. Barcelona. Ed. Curial. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | s. II aC | <p>Conjunt termal que consta de planta baixa, amb una coberta central a dues aigües formada per teules romanes. El que resta d'aquest edifici és una piscina de forma rectangular, que mesura 11,60 x 6,60 m. Aquesta està construïda amb opus signinum. Per sobre hi ha unes lloses de terracuita que mesuren 46,5 x 33,5 cm, i que es troben disposades a trencajunt. Tota la piscina està envoltada per cinc graons, formant una graderia. De la coberta original realitzada amb opus caementicium només en queda conservada l'arrencada a la banda oest. Tot el perímetre de la piscina queda delimitat per un paviment d'opus signinum, del qual només es conserven l'ala oest i l'ala nord. A ponent es pot observar un mur d'opus caementicium, que conserva l'alçada original. Les arcades i els pilars de base quadrada que sustenten les arcades de la galeria estan construïdes amb blocs de pedra sorrenca roja de grans dimensions. La coberta conservada, formant una volta de mig punt, mesura 6,8 m de diàmetre i està construïda amb opus caementicium.</p> | 08033-1 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 3 | <p>Les termes foren construïdes al segle II aC. Les restes que es conserven actualment són una part del que formava part d'un gran establiment termal. L'edifici original s'estenia per l'actual Museu Thermalia fins la riera i per la plaça de la Font del Lleó, fins l'actual Balneari Broquetas. Les termes haurien continuat essent utilitzades com a piscina fins el segle XVI. Francisco Zamora, l'any 1789 fa una descripció de la piscina on relata una habitació de vuit passes d'amplada per 14 de llargada, amb una coberta mig en ruïnes, d'opus caementicium amb tres claraboies. Ja en el segle XVI s'ensorrà part de la casa que cobria l'edifici romà i el 1601 s'hi instal·là l'ajuntament. La galeria perimètrica es transformà en presó i la piscina en graner municipal. L'any 1650 es va tancar la piscina que es trobava al centre de la Plaça del Lleó. L'any 1840, Marià de Sans, propietari del Balneari Rius, va comprar l'edifici de l'ajuntament. La part més ben conservada va ser restaurada l'any 1956. L'any 1986 es documenta una altra piscina al subsòl de la plaça de la Font del Lleó, de la qual només es coneix la llargada de 12 m. Sembla ser que també disposava d'uns graons per accedir-hi. També durant els anys 1986 i 1988 es dugueren a terme excavacions d'urgència al subsòl del museu Thermàlia, localitzant vàries estructures que pertanyien a les canalitzacions d'època romana a més de sis piscines. Aquestes estaven fetes amb opus caementicium i recobertes amb un arrebossat de calç i trencadís de ceràmic. Al nord, es localitzaren dues piscines més de planta quadrada amb un graó perimètric; aquestes mesuraven 1,70 x 2,30 m i 1,80 x 2,30 m respectivament. Per la part esquerra entrant al Museu, s'excavà una altra piscina de planta quadrada d'un metre per banda, construïda amb opus caementicium i un paviment d'opus signinum. A la capella de Santa Susanna es localitzaren dues piscines sense paviment, construïdes amb opus caementicium.</p> | 41.6344500,2.1615600 | 430166 | 4609530 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42442-foto-08033-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42442-foto-08033-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42442-foto-08033-1-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 80|83 | 45 | 1.1 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 42443 | Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | XI-XVII | els trams recuperats, s'han intentat restaurar i conservar. Molts d'ells no són accessibles per trobar-se dins de finques particulars. | <p>Trams de muralla que es van descobrint a mida que es realitzen intervencions arqueològiques en les cases que ocupen l'antiga línia de muralla. Aquests trams, acostumen a ser porcions de diferents dimensions del mur ja que el conjunt de la muralla ha variat molt a causa del creixement de la ciutat i aquest fet ha anat fent que avui, tot i que es coneix el seu traçat aproximat, no es pugui excavar i recuperar gran part del tram. El que queda de la muralla es situa principalment a la part de la riera, en el carrer Major, el carrer del Pont, a Can Rius, el Museu Thermalia, les Termes Victòria, i el carrer d'Escanyacans.</p> | 08033-2 | Parcialment pel nucli antic de Caldes de Montbui | <p>Es tenen referències en documents de que l'any 1102 existia una muralla que protegia la vila. Aquesta hauria tingut quatre portals que permetien l'entrada a l'interior de la vila i que corresponien als punts cardinals. Així, al carrer de Vic hi hauria un portal orientat tramuntana. Al portal de Vic, durant el segle XVIII, va existir una capella. A ponent hauria existit el portal de Santa Susanna, documentat al 1344. Al sud, el portal de Santa Esperança i a llevant el portal de Salze, esmentat en un document de l'any 1387. Durant el segle XVII, concretament de l'any 1616, se sap que hi haurà un altre portal, conegut amb el nom de portal de l'Àngel anomenat així perquè aquest estava custodiat per un àngel. Sembla ser que el portal hauria dut el nom de Portal d'en Roig, i també portal de Don Carles. També es tenen documentats altres portals que s'aniran construint en llarg del temps, com a conseqüència de les necessitats de la vila. Així, de l'any 1387 es documenta el Portal d'en Porcell, també dit de Berenguer Porcell. De l'any 1370 es documenta el portal Nou, que a mitjans del segle XVI serà conegut com a Portal d'en Bellit. Ja del segle XV, concretament a partir de l'any 1454, i fins el segle XIX es tenen referències del Portal de La Portalera o La Portalera. De l'any 1581 es té constància de l'existència del portal de l'Abeurador, situat al carrer que porta el mateix nom i que formava part dels Corredossos de la muralla. Del segle XV trobem datat un nou portal conegut com Portal de Barcelona. Ja del segle XIX, (concretament l'any 1860) es té coneixement del Portal de la Bretxa, que correspon al carrer que porta el mateix nom i que uneix el carrer Major amb els Corredossos. De l'any 1684 (segle XVII) es té coneixement del Portal del Pont, que també va rebre el nom de Portal de Sant Cristòfol durant el segle XVIII. De l'any 1867 ja durant el segle XIX es coneix la Porta dels Jaquesos. A mitjans del segle XIX, s'inicià una remodelació i engrandiment del recinte urbà extra murs i s'ultrapassà l'àmbit de l'antiga població emmurallada.</p> | 41.6360500,2.1612900 | 430145 | 4609708 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||
| 42444 | La Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-roja | <p>BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana. BADIA i MORET, J. (1989). L'Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica, La Garriga. BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU REY, E. (1969). La Torre Roja. Els castells catalans, vol. 2, pàg. 169. Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | X-XIV | <p>Torre en ruïnes, amb una fonamentació a base de carreus regulars, units entre ells amb morter de calç. S'observa una torre exterior al conjunt de la fortificació, amb un diàmetre d'uns 10,5 m i una alçada conservada d'aproximadament 1,70 m. Els murs tenen un gruix de 1,55 m. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes ha estat construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. La torre orientada cap a la muntanya, ha estat construïda amb carreus més grans, entre 25 cm d'alçada x 105 cm. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona, de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60m., i un gruix de fins a 1,90 m. Les pedres del mur són de 15 x 25 cm., i estan unides amb morter de calç</p> | 08033-3 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | <p>El primitiu nom d'aquest turó fortificat era Castellar o Puig Castellar. Una de les primeres referències de la Torre Roja, apareix esmentada l'any 1529. Es desconeix per ara l'origen del topònim de la 'Torre Roja', tot i que es té coneixement de l'existència dels llinatges Penya Roja i Torre Rubea, en els segles XI i XII. La Torre no ha estat excavada. Pel que fa a l'origen de les dues torres hi ha dues hipòtesis constructives. La primera d'elles és que en una primera torre d'època romana es va afegir una torre de l'alta edat mitjana, reconstruïnt potser part de la vella. Josep Badia obre la possibilitat de que a la torre alt-medieval interior, durant l'època mitjana, s'hagués afegit, una torre exterior per tal de consolidar-la aprofitant els carreus més antics del jaciment ibèric situat a pocs metres.</p> | 41.6330400,2.1435200 | 428662 | 4609389 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42444-foto-08033-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42444-foto-08033-3-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 42445 | Església parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1984). Incendi a l'Església Parroquial de Montbui l'any 1907. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes Prehistòrica i Antiga. Col·lecció Monografies Vallesanes, núm. 11. Ed. Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Museu d'Història de Sabadell. Sabadell. MOREU-REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. POCH, J. (1980). Fites cabdals de la parròquia actual de Santa Maria de Caldes. Setmanari de Montbui, 145. Caldes de Montbui.</p> | XVI /XVIII | després de l'incendi de 1907 es va restaurar. | <p>Església de planta irregular amb la coberta a dues aigües, i construïda amb teula àrab, que consta d'una nau i capelles laterals a amdós costats. Les dimensions de la nau són de 51 metres de llargada x 23 metres d'amplada x 22 metres d'alçada. El campanar és de base octogonal i es troba adossat a l'absis; mesura 44 metres d'alçada. Els elements ornamentals de l'interior de l'església foren dissenyats amb una forta predominança clàssica. Presenta dotze capelles laterals situades entre els contraforts. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista i el portal d'entrada de l'església, és d' estil barroc; aquest està format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb una decoració vegetal a base de raïms i ocells i un frontó corb i partit.. En el centre d'aquest s'observa una fornícula, sense imatge al seu interior i amb decoracions vegetals als laterals. Per damunt s'observa un altre frontó amb l'escut del poble sostingut per dos grius alats. La façana està arrebossada. A la cantonada esquerra de la façana de la rectoria, per sota del ràfec es pot observar una làpida formant part integrant de la paret. En ella es pot llegir ' TI(berius) CAESA) - (au) G (ustus) P - ATI(riae) - (P (ater)) ', és a dir, ' A Tiberi, Cèsar August, pare de la pàtria'. A l'interior de l'església hi ha un medalló que presideix l'altar de la Santa Majestat, l'autor del qual és Antoni Vila i Arrufat. També hi ha un viacrucis de Sebastià Badia situat a les columnes que separen les capelles laterals i finalment un vitrall de Joan Vila-Grau.</p> | 08033-4 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El document més antic on apareix citada l'església de Santa Maria data de l'any 1002. L'any 1589 sembla ser que aquesta primitiva església estava en molt mal estat de conservació i s'iniciaren les obres damunt i al voltant de l'antic Palau Reial propietat de la diòcesi de Vic, aleshores deshabitat i en ruïnes. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan Ponç i Antich Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. Però no veuran les obres acabades. L'any 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts dels detalls interiors. De 1623 fins al 1678 quasi bé no es realitzaren obres ja que mancaven diners i personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat l'any 1614 i algunes de les capelles laterals. L'any 1679 el mestre de cases Miquel Fiter va impulsar de nou les obres. El mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església. L'any 1699 s'acabà la capella de la Santa Majestat. Mentrestant, el projectista i escultor francès P. Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el calderí Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila el 1701. L'any 1714 el nou mestre d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici. El 1907 l'església patí un incendi considerable, i com a resultat del qual, es va haver de reformar tot l'interior. Aprofitant la restauració es realitzaren algunes reformes, entre elles,, l'obertura de cinc rosetons en l'absis.</p> | 41.6324600,2.1625100 | 430243 | 4609309 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Joan i Antich Ponç; Miquel Fiter; P. Robin; Pau Sorell | 94|96|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 42446 | Casa Delger o de les Graus - Museu Romàntic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-delger-o-de-les-graus-museu-romantic | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVIII-XIX | renovada l'any 1807. Entre els anys 1996 i 2004 es va refer la teulada i els esgrafiats de la façana. També es van tractar les humitats | Casa construïda entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos, amb un pati interior porticat i un jardinet. La teulada és a dues aigües, construïda amb teula àrab i rematada per un ràfec amb la cornisa i el caneló de ceràmica. La façana no és simètrica respecte a un eix central, sinó que es composa al llarg dels tres eixos verticals. Hi ha una gradació de mides amb l'alçada. A la planta baixa s'observa un portal adovellat, amb un portal de fusta massissa clavetejada. El mur exterior està arrebossat i decorat amb esgrafiats, simulant a la planta baixa els carreus de pedra. Als dos pisos superior, les finestres estan emmarcades amb una coloració diferent del arrebossat general de la façana i les baranes de forja. Una decoració rectangular uneix al llarg de la façana el primer i segon pis en sentit vertical. | 08033-5 | Carrer del Dr. Joaquim Delger, núm. 14 | El carrer Delger havia rebut antigament el nom de carrer d'en Sitjar o de les Graus, ja que sembla ser hi hauria hagut uns esglaons. També se'l coneixia pel carrer de la Piqueta, ja que sembla ser en aquest carrer fou construït un safareig de petites dimensions. L'any 1765, l'Antoni Delger i la Margarida Cendra, es van establir al municipi, provinents d'una colònia francesa d'Argèlia, on l'Antoni tenia l'ofici de calderer i anava d'un poble a l'altra acompanyat de la seva esposa. El seu fill primogènit, Antoni Delger Cendre, va continuar amb l'ofici del seu pare, i posteriorment els seus nets. És per això que aquesta casa fou coneguda també amb el nom de “Can Calderer”. La casa pairal és del segle XVII, essent renovada considerablement l'any 1807. A mitjans del segle XIX un descendent de l'Antoni Delger, en Joaquim Delger Sabater, va dedicar-se a la fabricació d'aiguardent. L'any 1930 la casa tornà a patir una restauració. Joaquima Delger, vídua de Joan Armengol, serà la última descendent de la família Delger que viurà en aquesta casa. Sense descendència, nomenarà hereu al seu cosí germà, el sacerdot, Dr. Joaquim Delger Bueno, que el 25 d'octubre de l'any 1959 la cedirà a la vila de Caldes. | 41.6338100,2.1621700 | 430216 | 4609459 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42446-foto-08033-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42446-foto-08033-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42446-foto-08033-5-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98|99 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42447 | Capella de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna | A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. | XI-XII | restaurada i annexionada al Museu Thermàlia l'any 1992. | Capella dessacralitzada de la qual actualment només es pot identificar la façana situada a ponent, on s'observa l'estructura del mur i de l'aparell. Aquest últim està construït amb blocs de pedra més o menys aplanats per la cara vista i disposats en filades horitzontals uniformes. Destaquen el portal i l'ull de bou situat al damunt. Tot i que aquesta capella que es troba integrada a l'antic Hospital de Pobres, encara es poden veure els pendents de la teulada a dues aigües. L'absis ha desaparegut totalment. Al seu interior hi ha una part de la col·lecció arqueològica del Museu Thermalia. | 08033-6 | Carrer de Santa Susanna, núm. 8 | El primer document on es parla de la capella data de l'any 1141, encara que es parli de que aquesta hauria estat consagrada l'any 1043. Se sap també que l'any 1156, Ramon de Caldes en va fer donació, juntament amb l'alou on es trobava edificada, a la canònica de la catedral de Barcelona. Mes tard, en els terrenys del voltant s'hi edificà l'Hospital de Pobres, incorporant a la construcció la capella. L'any 1979 es va transformar en Museu Municipal. La capella presidia un dels portals antics per on passava el camí que a través del pont medieval es dirigia cap a Ègara (Terrassa) i cap a Sentmenat. El subsòl d'aquesta capella fou excavat fa uns anys, localitzant-hi cinc tombes datades del segle IV dC. Quatre dels cinc enterraments es trobaren col·locats a l'interior d'unes antigues piscines termals. Actualment aquesta capella està dessacralitzada. Al seu interior hi ha exposades vàries peces arqueològiques trobades al municipi. | 41.6340600,2.1610200 | 430121 | 4609488 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Des de l'any 1992 en que fou restaurada, aquesta capella es troba dessacralitzada i s'utilitza com a annexe de l'exposició arqueològica permanent del Museu Thermalia. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42450 | Font Xica de la Plaça Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-de-la-placa-bartomeu | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1865). Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy. Plànol núm. 9. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | restaurada l'any 1842 i als anys 90 moment en que es van treure els barrets. | Font que es troba adossada a la paret del carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer de Vic, justament a la casa de la família Sentmenat. La font està formada per dues pilastres, de les quals surt una aixeta de coure. L'aigua raja cap a una pica de planta quadrada situada per sota de la pilastra, i d'ella l'aigua s'escorre cap a un abeurador de pedra, que era utilitzat pel bestiar. A la pilastra de l'esquerra, per damunt de l'aixeta es pot llegir l'any 1622. A la part esquerra hi ha un escut gravat a la pedra. La pilastra de la dreta, ha estat restaurada, i per damunt de l'aixeta es pot llegir la data 1842. | 08033-9 | Carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer Vic | La font es troba situada al centre històric de Caldes, justament al costat de l'antiga Plaça de Sant Vicenç, avui desapareguda, i on també s'ha documentat l'existència d'una capella anomenada de Sant Vicenç, de la qual es tenen documents que testimonien la seva existència a partir de l'any 1162. L'any 1436, aquesta plaça duia el nom de Sant Bartolomé i l'any 1549 com a Sant Bartomeu, degut al nom que prengué la Capella de Sant Vicenç a causa de la popularitat d'un dels seus altars dedicats a Sant Bartomeu. Segons consta en el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy', l'any 1865 es modificarà el traçat de la plaça. A principis del segle XX la plaça desapareixerà i s'incorporarà al carrer de Vic. Aquesta font també ha estat coneguda com a “la Font d'en Ventura”, “les Fonts” o “la Font del carrer d'en Bellit” o encara “la Font o les Fonts de Can Berenguer”. Aquesta font hauria estat utilitzada com abeurador pel bestiar. Possiblement es pugui datar la seva construcció durant el segle XVII ja que a la part esquerra de la font hi ha una inscripció a la pedra de l'escut de Caldes i dues dates que fan referència a l'any 1692. Possiblement durant l'any 1842, fos restaurada, com es podria observar en la data gravada a la pilastra de la dreta de la font. També va ser restaurada als anys 90. | 41.6348400,2.1619100 | 430196 | 4609573 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42450-foto-08033-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42450-foto-08033-9-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42451 | Balneari Broquetas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balneari-broquetas | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XVIII-XX | Edifici de planta irregular, que consta de planta baixa i tres pisos i amb una torre de sis pisos dormitori. La coberta és plana i transitable encara que l'edifici més alt té una part amb coberta inclinada construïda amb teula àrab. El balneari té una galeria de banys situada a la planta soterrani i un ampli jardí al seu exterior que comunica amb el carrer de Vic i el carrer del Pont. La façana que comunica amb la Plaça de la Font del Lleó, té dos espais clarament diferenciats. Les obertures són simètriques i respecten un eix de simetria. Destaca del seu interior la galeria de banys d'estil modernista així com altres elements decoratius dels salons principals, juntament amb l'escala principal. Hi ha rajoles de ceràmica en el vestíbul, escala i la galeria de banys. Aquesta galeria està conservada en molt bon estat. | 08033-10 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 1 | El Baneari Broquetas va ser reedificat durant l'any 1770. L'Hostal de Can Vicenç formava part de les cases que Salvador Broquetas adquirí l'any 1729 per edificar-hi la casa de banys. Els seus propietaris, Joan Broquetas juntament amb el boticari Salvador Broquetas, van ser els autors l'any 1790, del llibre 'Luz de la Verdad. Y extinción de las preocupaciones. Tratado de las Aguas Termales de Caldas de Montbuy'. L'any 1873 passà a ser propietat del Sr. Salvador Nogués i Dalger. L'any 1915 passà a ser propietat de la Sra. Antònia Nogués i Turull. El propietari del balneari comprà tota la banda de cases del carrer del Pont i les va fer enderrocar fent construir un jardí. | 41.6346700,2.1615700 | 430167 | 4609555 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42451-foto-08033-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42451-foto-08033-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42451-foto-08033-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42452 | Termes Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/termes-victoria | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XIX-XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta soterrani i tres pisos, amb la coberta de teula àrab, a dues aigües. El carener no és perpendicular a la façana principal. La façana de ponent és la més important ja que presenta una obertura cap al jardí. Les obertures de la façana són simètriques tan verticalment com horitzontalment. La façana principal d'accés a l'edifici, té a cadascun dels pisos, tres obertures amb balconera i voladís. La façana del carrer Barcelona és molt diferent; les obertures del primer i segon pis tenen forma quadrada i es troben alineades simètricament. En canvi a la planta baixa i tercer pis, les obertures formen un arc de mig punt. La façana acaba amb un ràfec sostingut per petites mènsules decoratives. Del seu interior cal destacar unes pintures murals realitzades pel pintor Francesc Domingo. Sembla ser que al jardí hi hauria part de la muralla de l'antiga vila de Caldes. | 08033-11 | Carrer de Barcelona, núm. 12 | El balneari fou construït a començaments del segle XIX, i era conegut amb el nom de Balneari Llobet. La casa de banys havia estat inicialment propietat d'en Josep Antoni Llobet i Vall-llosera (1779-1861). El seu nou propietari, el Sr. Monteis, l'anomenarà Balneari Victòria, que de fet serà el nom de la seva esposa, Victòria Prats. Aquesta, en quedar vídua, va traspassar el balneari a l'avi matern del Sr. Anglí. Actualment les Termes Victòria està regentat per la família Anglí des de l'any 1917. Entre les reformes i ampliacions que ha tingut al llarg de la història destaca l'annexió de la casa de banys o Balneari Forns . | 41.6342300,2.1616100 | 430170 | 4609506 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42452-foto-08033-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42452-foto-08033-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42453 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius-0 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XVII-XIX | estat ruïnós, amb una part de l'edifici enderrocat. | Edifici de planta irregular, que consta de vàries construccions annexes ocupant una alçada de soterrani, planta baixa i tres pisos. La coberta dels diferents edificis pot ser plana, amb terrassa, de teula àrab a una sola vessant o a dues aigües. L'entrada principal dóna a la Font del Lleó, formada per una arcada de grans dimensions, de dues plantes d'alçada, amb un barri de ferro forjat que dóna accés a l'establiment termal; al sostre queden restes de decoració. Aquesta entrada principal està delimitada a l'esquerra pel Museu Thermalia i a la dreta per les Termes Romanes. Per la part del darrera, que comunica amb la riera de Caldes, s'observa un gran edifici, destinat a dormitoris, amb les obertures simètriques tant pel que fa a la vertical de l'edifici com a l'horitzontalitat. En el tercer pis s'observa que totes les finestres tenen una balustrada sense voladís. A la part esquerra d'aquest gran edifici hi ha una terrassa amb obertura al tercer pis. A la banda esquerra del pont que comunica amb els jardins de Can Rius, adossada a la riera, hi ha una galeria vidrada amb estructura de ferro i terrassa plana transitable. Actualment no conserva els vidres. | 08033-12 | Carrer de Santa Susanna, núm. 2 | L'any 1555 a ll'antiga Plaça de l'Oli hi havia un conjunt de cases propietat d'en Joan Destorrent. Aquestes cases juntament amb un hort formaven el terreny conegut amb el nom de Balneari de Can Rius. De l'any 1618, es troba documentat amb el nom 'Casa ab instantias de banys'. De l'any 1867 es documenta amb el nom de 'Casa de banys Rius'. De l'any 1873, es troba documentada amb el nom de ' Gran Establecimiento de baños llamado Rius'. De l'any 1922 se'l coneix amb el nom de 'Casa de banys coneguda per Casa Rius, propietat de l'il·lustrat català de cor D. Marià de Sans' 'Balneari Rius'. L'any 1853 es realitzà una ampliació a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca encara que no es va executar tal i com ell va projectar. L'any 1878 es construeix el pont que comunicarà amb el parc que també es començarà a plantar el mateix any. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. La idea era fer de Can Rius un seminari, però la idea no va prosperar, i l'edifici fou ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2004, 2005, any en que l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. Des del llavors, el balneari va ser clausurat a l'espera de poder ser rehabilitat per l'ajuntament. | 41.6344500,2.1612700 | 430142 | 4609531 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42453-foto-08033-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42453-foto-08033-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42453-foto-08033-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42455 | Safareig públic Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-santa-esperanca | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111. Ed. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | manca de manteniment de l'espai i progressiu deteriorament sobretot pel que fa a la coberta i accessos | Safareig de planta rectangular amb la coberta gairebé plana, que presenta una lleugera inclinació cap el seu interior.. El conjunt està format per una pica de forma lleugerament trapezoïdal, d'uns 80 centímetres de fondària i 115 centímetres de perímetre, per on l'aigua que raja a través d'un broc de plàstic col·locat a la paret, va passant una segona pica amb un regueró al centre i per on l'aigua entra directament al safareig de pedra on es renta la roba. Aquest mesura uns 20 metres de llargària aproximadament. Pel costat adossat al mur de la riera, el safareig s'adapta resseguint la forma del mur. La rentadora està realitzada bàsicament amb blocs de pedra de 50 cm d'amplada per 80 cm de llargada i 15 cm de gruix. A la segona pica de desguàs s'observen rajoles de ceràmica vermella també inclinades formant part de la rentadora. La coberta està sostinguda per quatre pilars, col·locats damunt de la rentadora mateix. A diferència d'altres safareigs de la vila, en aquest només es pot rentar la roba per un costat. La façana sud-oest està composada per un seguit d'obertures en forma d'arc de mig punt sense cap element arquitectònic destacable, que permet fer entrar la llum al recinte. L'entrada al safareig es pot fer per les dues façanes situades a cada extrem. Ambdues tenen una porta amb una reixa de ferro que actualment estan tancades amb un candau. A la porta situada a la façana est, s'hi accedeix salvant el desnivell de la riera, per un corriol de terra, mentre que per la façana nord, s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra, força malmeses pel pas del temps que salven el desnivell amb la plaça de Pau Surell. El broll d'aigua és sostingut i surt a una temperatura aproximada de 48ºC. | 08033-14 | Plaça de Pau Surell, s/n | No es coneix la data exacta de la seva construcció però segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX. Aquest safareig, deu el seu nom a la proximitat amb el torrent de Santa Esperança. En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada, del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en desús. Aquests safareigs, com en són un clar exemple els de Caldes, amb aigua calenta encara s'utilitzen per rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser el seu sentit de ser. Dels varis safareigs que té la vila, aquest és el que està més malmès i abandonat. Va haver de ser tancat al públic a causa d'actes vandàlics realitzats aprofitant la seva situació arraconada, provocant encara més el ràpid deteriorament de l'entorn així com del seu interior. | 41.6320300,2.1624400 | 430237 | 4609261 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42455-foto-08033-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42455-foto-08033-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42455-foto-08033-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42456 | Safareig públic de La Portalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-portalera | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111.Ed. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. REVISTA TOT CALDES DE MONTBUI. (2008). Acaben les tasques d'adequació del safareig de la Portalera. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 12. Ed. Gràfiques Lloreda. | XIX | Safareig de planta rectangular que queda protegit per una coberta a doble vessant , amb un pendent molt suau. El safareig mesura 240 cm d'amplada per una llargada de 20 metres aproximadament, amb un regueró motllurat que envolta el perímetre dels baixants de la rentadora i per on, a cada extrem, l'aigua sobrant pot sortir cap a la canalització de desguàs. Aquest safareig es troba envoltat per un mur actualment restaurat i que està format a base de tapia i maó. En el recinte tancat s'hi accedeix, per una porta emmarcada amb una mena de pilastres que aguanten un frontó per sota del qual hi ha una porta de ferro forjat que dóna pas a unes escales amb barana de ferro i disposades en forma piramidal. El mur, degut a la inclusió de la porta, guanya alçada i emmarca la porta i el frontó a l'interior del qual es pot observar l'escut de Caldes i es poden llegir les paraules 'Lavadero Público'. Al mur de migdia també hi ha una altra obertura formada per un arc de mig punt amb una porta en ferro forjat realitzat recentment per millorar l'accessibilitat. Adossat a aquest mur hi ha la pica d'aigua de 80 cm de fondària per 150 cm de llargada i 1 metre aproximat de fondària on a través d'un broc de ceràmica situat al mur, surt un raig considerable d'aigua calenta. Aquesta pica també té un acabament en rentadora. Per un conducte l'aigua d'aquesta pica va fins al safareig gran. A tot el perímetre del safareig hi ha un marxapeus d'uns 5 centímetres d'alçada. Tots els murs han estat arrebossats i pintats. En els murs de ponent i nord, s'han col·locat 7 plafons informatius, fets de xapa de corten òxid (xapa de ferro oxidat). L'aigua brolla a una temperatura de 48ºC aproximadament. | 08033-15 | Carrer de la Muralla, núm. 4 | Segurament l'origen del nom de La Portalera estigui relacionat amb l'antic portal que es trobava situat a partir dels carrers de la Sinagoga i d'Hostalrich. L'any 1928, quan es va reformar la font del Lleó, els cistellers que portaven a estovar el vímet per a la fabricació de cistells i coves, van haver de canviar de lloc, portant a estovar el vímet al safareig de La Portalera, que es tractava d'un espai annex però independent. Aquest safareig va ser reformat i durant el mes de juliol de l'any 2008 acaben les tasques d'adequació. Les actuacions van ser possibles gràcies al Pla de Foment Turístic de Caldes de Montbui desenvolupat per la Regidoria de Turisme i també gràcies al projecte d'Escola Taller de Paleta de la Portalera. En primer lloc durant el mes de març del 2007 un grup de 8 joves van dur a terme obres de rehabilitació i de recuperació de l'espai exterior estretament lligat al safareig per obrir-lo cap a la Riera de Caldes. Algunes de les actuacions més destacades van ser la neteja de l'espai en general, creant un accés per a minusvàlids, i la neteja i recuperació de les basses on es remullava el vímet i les llegums Per altra banda, a través del Pla de Foment Turístic de la vila, que plantejava com a un dels objectius la conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal i la millora de la imatge del patrimoni arquitectònic de la vila, la Regidoria de Turisme, amb col·laboració de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va dur a terme tot un seguit d'actuacions per un import aproximat de 30.000 € amb l'arranjament de les canonades d'aigua i arrebossat interior, la instal·lació d'una porta nova d'accés al safareig pel patí i d'una reixa protectora i finalment la primera fase de pintura del safareig: entrada i una part de l'interior. També es va millorar el paviment per anivellar-lo; es col·locaren els tancaments d'acer laminat i es va modificar el traçat de la canonada que condueix l'aigua calenta fins al safareig, amb peces de ceràmica. Finalment es van instal·lar set plafons informatius fets de xapa de corten òxid, museïtzant el safareig. | 41.6329500,2.1615500 | 430164 | 4609364 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42456-foto-08033-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42456-foto-08033-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42456-foto-08033-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Durant el treball de camp s'ha observat la presència de bugaderes fent bugada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42457 | Pont romànic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-romanic | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XIII-XX | Pont que consta de dos arcs de mig punt amb amplades diferents, recolzats en un pilar central i dos estreps laterals que l'enllacen amb els marges de la riera. Situat a mà esquerra, en direcció nord, s'observa un arc més gran. L'arc de la dreta és de dimensions més reduïdes i està situat en un replà rocós en una cota més elevada respecte al nivell del llit de la riera. Damunt del pilar central, entre els dos arcs hi ha una obertura coronada que té funció d'arc de descàrrega. El traçat del pont és recte i s'eixampla en els extrems on conflueix amb els marges.Les pedres dels angles exteriors dels arcs són fetes amb carreus ben treballats. El pilar central presenta un tallamar | 08033-16 | Carrer de la Torre Roja | Originàriament, el pont donava continuïtat a l'antic camí romà salvant el desnivell de la riera. Marca l'antic camí cap a Ègara, i una de les entrades a la ciutat emmurallada medieval. La documentació més antiga del pont data de l'any 1226. En època medieval, aquest pont fou molt transitat. Després de l'aiguat de Santa Tecla fou restaurat l'any 1835. Els treballs van consistir en sobreposar la nova estructura a base d'arcs rebaixats damunt del pont vell. L'últim canvi documentat consistí en donar-li més amplada i asfaltar-lo per tal de facilitar el pas als vehicles actuals. | 41.6357900,2.1603600 | 430068 | 4609680 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42457-foto-08033-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42457-foto-08033-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42457-foto-08033-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94|92|85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42458 | Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-quiosc-de-la-placa-de-langel | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Quiosc que consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color terrós. El basament d'aquest quiosc està fet d'obra i arrebossat, aprofitat com a jardinera. | 08033-17 | Plaça de l'Àngel, s/n | El quiosc fou construït a principis de segle XX, per l'arquitecte municipal Manel Raspall. Durant els anys 1960, el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl·lic van desaparèixer. La seva remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra. Aquesta plaça ha portat altres noms com la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII, coneixent-se també popularment com a Plaça del Quiosc. | 41.6322200,2.1636400 | 430337 | 4609281 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manel Raspall | Actualment, el quiosc queda envoltat per les ombrel·les i per l'amuntegament de les cadires d'un dels bars que es troben a la plaça, impedint la seva visibilitat i essent utilitzada la jardinera del quiosc com a cendrer públic. | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42460 | Edifici del carrer de Barcelona, 28 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-barcelona-28 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. Aquesta queda amagada darrera del coronament de la façana en forma de frontó amb un doble medalló a cada extrem. La façana principal presenta un eix vertical de simetria. A la planta baixa hi ha una obertura amb reixa de ferro i una motllura amb motius geomètrics, al centre de la qual, destaca com si es tractés d'una llinda, de peces ceràmiques que alternen tonalitats blaves i verdes. El primer pis i el segon estan separats per un motllura horitzontal per sota de les balconeres. Aquestes tenen barana de forja però no presenten voladís. Per sota del frontó, hi ha una doble motllura a l'interior de la qual s'han col·locat rajoles de ceràmica que alternen el color blanc i blau. | 08033-19 | Carrer de Barcelona, núm. 28 | Aquesta casa podria ser datada d'inicis de segle XX. Tradicionalment ha estat atribuïda a l'arquitecte municipal, Manuel Raspall degut a la utilització en la façana d'alguns elements arquitectònics que recorden la seva obra. | 41.6332000,2.1618600 | 430190 | 4609391 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42460-foto-08033-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42460-foto-08033-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42460-foto-08033-19-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manuel Raspall (atribuït) | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42464 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu-0 | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XVI-XVIII | <p>Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Adossat a la dreta de la façana principal hi ha un altre edifici que consta de planta baixa i terrassa, amb la coberta plana i transitable, i un tancament mural a base d'arcades per damunt de les quals hi ha una petita coberta de teula àrab recolzada sota una motllura que li serveix de ràfec. La coberta és a dues aigües, i està construïda amb teula àrab. Els pisos queden dividits horitzontalment per una sèrie de petites motllures que marquen les diferents plantes. La façana queda rematada per un ràfec per damunt del qual sobresurt una volada de teules. Està arrebossada i pintada. Durant el treball de camp no s'ha pogut accedir al seu interior. Segons el Sr. Raimundo Garcia, al seu interior destaquen unes arcades de mig punt amb dovelles de grans dimensions i dos finestrals d'estil gòtic, un d'ells amb festejador i l'altre amb una llinda on es pot veure un escut esculpit a la pedra.</p> | 08033-23 | Carrer d'en Bellit, núms. 6 - 8 | <p>Can Berenguer formava part de l'antiga casa pairal de la família Sentmenat. Degut a l'incendi provocat per un mosso que treballava a la propietat, la casa va quedar en molt mal estat i la família Sentmenat passà a viure a la casa situada actualment al carrer de Vic, i que fa cantonada amb el carrer d'en Bellit. Durant molts anys se la va conèixer com la casa cremada, fins que en Carles Moreu, la comprà a en Josep Maria Germà, pare de la senyora de Can Sentmenat. Un cop passada la guerra la família Moreu van arreglar-la. En començar a treure les runes van aparèixer les arcades i alguns altres elements singulars.</p> | 41.6349000,2.1621700 | 430217 | 4609580 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-14 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42465 | Col·legi del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-del-carme | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVIII | Edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta està construïda amb teula àrab i presenta quatre vessants amb un ràfec a base de maons superposats per l'interior del qual passa la canal que recull les aigües pluvials. Les obertures de les façanes tenen proporcions verticals i són de semblants característiques; a la planta baixa i al tercer pis es poden observar vàries obertures aparellades idèntiques, emmarcades per una mena de donant la impressió d'una obertura molt més ample. L'entrada principal es troba a la façana que dona al carrer d'en Bellit. Destaquen els dos finestrals que es disposen l'un sobre l'altre, en el primer i segon pis per damunt del portal de pedra que dóna accés a l'edifici. A la llinda del finestral del primer pis es pot llegir la data 1707. L'ampit, la llinda, i els brancals d'ambdós finestrals de pedra presenten un treball escultòric a base de motllures i relleus. També cal destacar altres dos elements arquitectònics realitzats en pedra com la cantonada de l'edifici i una volta que es troba a l'interior del col·legi que no s'ha pogut fotografiar perquè els alumnes es trobaven a l'interior de l'escola. | 08033-24 | Carrer d'en Bellit, núms. 7-9 | Es desconeix la data de construcció de l'edifici, degut a les modificacions realitzades amb el pas dels anys. De tota manera per la data (1707) que es pot llegir encara en la llinda del finestrals de pedra del primer pis, que es troba a la façana principal permetria parlar d'inicis del segle XVIII. Per altra banda cal tenir en compte l'arcada de pedra de l'interior de l'escola i que segons comenten a la recepció de l'escola, podria ser d'època medieval. Se sap que la família Palaudarias havien estat els propietaris de l'edifici i que aquests tingueren una filla anomenada Mercè que decidí entrar a l'ordre de les Germanes Carmelites de la Caritat. Els pares deixaren l'edifici en herència a la seva filla, i per tant, aquest va passar a formar part de la Congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de segle XX, i aproximadament cap a l'any 1919 es varen traslladar al nou edifici ubicat al carrer d'en Bellit. | 41.6350400,2.1622500 | 430224 | 4609595 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42466 | Cal Doctor - Cal Botons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-cal-botons | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, construïda amb teula àrab. Les obertures de la façana estan disposades en franges de composició i ordre vertical. En la façana principal s'hi poden observar tres bandes verticals, en les quals es disposen les finestres, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions encara que totes elles tenen un clar component vertical. Les finestres del tercer pis de la façana principal tenen una balconera amb un petit voladís i barana de ferro forjat.. En el segon pis hi ha una balconera central, amb un voladís de rajoles ceràmiques i barana de ferro; A banda i banda s'observen dues petites finestretes gairebé simètriques que presenten una llinda de pedra cadascuna. A la planta baixa, destaca el portal amb la llinda, brancals i marxapeus de pedra molt ben treballada. La finestra situada a la dreta ha estat modificada per l'existència d'una activitat comercial. Pel que fa a la façana que dona a les escales del Parc de l'Onze de Setembre, cal destacar la utilització del maó en la construcció dels brancals les finestres del tercer pis, que es combina amb una llinda de fusta. En el segon pis també se'n observen dues de mateixes dimensions utilitzant el maó, però en canvi la llinda és de pedra. La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions. | 08033-25 | Carrer del Forn, núm. 1 | És força probable que aquesta casa tingui els seus orígens durant els segles XV - XVI. El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 – 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval. | 41.6342200,2.1624400 | 430239 | 4609504 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42467 | Edifici del carrer del Forn, 5-7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-del-forn-5-7 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres, amb un pati al darrera. La coberta presenta vàries vessants, de teula àrab, amb un petit ràfec fet de maons. La façana ha estat rehabilitada, preservant dos elements arquitectònics de gran qualitat com són els finestrals gòtics. L'arrebossat exterior emmarca els dos finestrals, on s'observa un gran treball escultòric tant pel que fa a les motllures i relleus com a la decoració. Un d'ells presenta una finestra geminada i l'altre un arc flamíger. En aquesta façana es poden identificar tres franges horitzontals, amb una tipologia i disposició de forats molt diferent. La planta baixa presenta dues obertures de grans dimensions, una d'elles la porta d'entrada a la farmàcia; al costat, d'altres una mica més petites que corresponen als aparadors. Cal destacar que a l'aparador que queda per sota del finestral gòtic es troba la farmàcia modernista que està actualment en fase de restauració. A la segona planta totes les obertures són simètriques, a excepció dels dos finestrals gòtics esmentats més amunt. El pis superior, està format per 5 obertures d'iguals proporcions verticals, coronades per uns arcs. A la banda esquerra, les obertures són pràcticament quadrades. L'acabat de la façana és d'arrebossat. A l'interior de l'edifici cal destacar les arcades de pedra que formen part dels elements estructurals de l'edifici i que estan molt ben conservades. | 08033-26 | Carrer del Forn, núm. 5-7 | A l'interior d'aquest edifici, la Fundació Codina està restaurant l'antiga farmàcia d'època modernista, a la qual el públic podrà accedir-hi des de l'interior de la planta baixa del número 5 del mateix carrer (farmàcia Codina). | 41.6340800,2.1624300 | 430238 | 4609489 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42467-foto-08033-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42467-foto-08033-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42467-foto-08033-26-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42470 | Casa Poch - Can Figuls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poch-can-figuls | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XV-XVI | Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants. L'edifici queda rematat per un petit ràfec, amb un canaló i els baixants de zenc. El conjunt de la façana és el resultat de la unió de tres cases. La façana està formada per tres franges verticals amb obertures. Destaquen els elements de pedra treballada, com són la finestra gòtica de la casa núm. 31, amb l'ampit, la llinda i els brancals amb relleus i motllures de gran treball escultòric; de la casa núm. 29 cal destacar el portal adovellat amb pedres de grans dimensions, que forma un arc de mig punt. Per damunt del portal, hi ha una finestra emmarcada amb pedra. A la planta baixa dels números 27 i 31 s'ha intentat minimitzar l'impacte visual que suposa l'obertura de dos espais dedicats al comerç, intentant donar una imatge de conjunt; s'han afegit brancals de pedra i unes bigues de ferro oxidades, imitant una llinda antiga de fusta. L'interior del núm. 29 ha estat reformat, intentant preservar els elements arquitectònics d'importància. Es pot observar un arc restaurat de pedra, amb el sostre de bigues i llates de fusta. El portaló que tanca la casa, també és de fusta, en procés de restauració; el terra és de tova. Enganxat a la part esquerra de l'arc de dovelles de l'entrada del núm. 29, es pot observar unes rajoles ceràmiques de color blanc, emmarcades per un fris blau, on s'hi pot llegir 'CONSULTORIO-MÉDICO. REUMATISMO-CIÁTICA-GOTA', i per sota mateix, 'Dr. Figuls'. | 08033-29 | Carrer del Forn, núm. 27-31 | La casa Poch, està formada per dues cases comprades pels avantpassats dels actuals propietaris, fa entre 150 i 200 anys aproximadament. L'any 1958 s'hi va annexionar la casa del núm. 31. En llarg dels anys s'hi han realitzat nombroses reformes en cada una de les cases. L'última reforma important fou realitzada l'any 1976. | 41.6331200,2.1628200 | 430270 | 4609382 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42470-foto-08033-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42470-foto-08033-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42470-foto-08033-29-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42471 | Casa Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sagrera | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui.</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.</p> <p>MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XIX | Actualment enderrocada | <p>Casa de planta rectangular que constava de planta baixa i dos pisos, amb la coberta construïda de teula àrab i inclinada a dues vessants. Tot i que durant el treball de camp, la casa restà tancada, a la façana que donava al jardí s'hi podia observar algun element arquitectònic des de l'exterior (llindar de pedra d'alguna obertura). Des del carrer d'Hostalrich, era visible l'arcada de pedra de sota l'escala i el pou, igualment de pedra l'escut de la vila de Caldes gravat. Va ser enderrocada l'any 2020.</p> | 08033-30 | Carrer d'Hostalric, núm. 3 | <p>La Casa Sagrera, també anomenada Casa de Banys Sagrera, es trobava situada al carrer de Barcelona, cantonada amb el carrer d'Hostalrich i la Placeta de Sant Martí. Havia contingut l'Escrivania de la Casa Sagrera'. L'any 1840 va ser adquirida pel govern i transformada en Hospital Militar i dipòsit. A finals del segle XIX una part de l'edifici s'utilitzà de quarter de la tropa militar. Més endavant serví com a caserna de la Guàrdia Civil, fins que fou enderrocada. La casa Sagrera era una petita part del conjunt que formava l'antiga escrivania i l'Hospital Militar.</p> | 41.6328800,2.1617700 | 430182 | 4609356 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42471-foto-08033-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42471-foto-08033-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42471-foto-08033-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-09-18 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | També anomenada Casa de Banys Sagrera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 42472 | Antigament Can Fontcuberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigament-can-fontcuberta | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dues aigües, construïda amb teula àrab. La planta baixa estava destinada a destil·leria i botiga, com encara es pot llegir per damunt de la persiana: 'LA VALLESANA'.La coberta té un voladís d'uns 30 cm aproximadament de la façana amb una cornisa motllurada. Actualment, està taponada per vegetació, les arrels de la qual, acceleren molt més ràpidament el procés de degradació de l'estructura. La façana es composa de tres eixos verticals, tot i que la distribució de les obertures de la planta baixa per a fer-hi un establiment fa que la uniformitat quedi trencada. En el centre de la façana, concretament a la segona planta s'observa un escut heràldic en relleu, amb dos ramells de raïm a cada costat i la inscripció 'MARCA DE FABRICA'. L'acabat de la façana és d'arrebossat senzill, sense esgrafiats ni pintura. No obstant això, destaquen els dos mosaics ceràmics d'antics anuncis de licors de fabricació local, situats a banda i banda i banda d'una de les finestres de l'antiga botiga, fetes en rajola ceràmica, de 15 cm x 15 cm cadascuna, amb una superfície total de 11 rajoles d'alçada per 4 d'amplada amb un fons groguenc i un fris que les emmarca de color blau. A la publicitat del costat esquerra es llegeix acompanyat de la imatge de l'ampolla 'FLORS DEL REMEY - EL LICOR CLASICO'. Al costat dret, seguint el mateix estil amb la imatge de l'ampolla i etiqueta que recorda l'Anís del Mono, destil·lat a Badalona, es llegeix 'ANIS NARANJA, LA BEBIDA IDEAL'. | 08033-31 | Carrer Major, núm. 55 | Antigament era coneguda com a Can Fontcuberta. Els propietaris tenien una destil·leria de licors casolans a la part del darrera de la botiga. En canviar de lloc, aquesta casa va quedar en desús. | 41.6338800,2.1634000 | 430319 | 4609466 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42472-foto-08033-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42472-foto-08033-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42473 | Cal Torrents - Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrents-cal-manya | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XIX-XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos més planta soterrani degut al desnivell del carrer. La coberta és plana i transitable. La façana principal del carrer Major presenta quatre eixos verticals que ordenen les diferents obertures. Les finestres tenen unes proporcions clarament verticals i són de semblants característiques essent les de la primera i segona planta totes simètriques tant pel que fa a la verticalitat com horitzontalitat. Les que estan situades al segon pis tenen una barana de forja, amb balconera sense voladís. En canvi les que estan situades al primer pis, totes elles tenen accés a una gran balconera amb voladís i barana amb un treball de forja remarcable, que va d'un extrem a l'altre de la façana principal, i ocupant part de la cantonada amb el carrer Madella. Finalment a la planta baixa, hi ha quatre obertures reixades, una de les quals es la porta principal d'accés a la casa. L'edifici queda rematat per una cornisa i una barana amb un ampit d'obra que marca clarament el centre de la façana. Aquesta està arrebossada, amb un sòcol de ciment pintat a la part baixa, seguint el desnivell del carrer. | 08033-32 | Carrer Major, núm. 43 | Aquesta casa, que actualment pertany al Sr. Joaquim Torrents Pocull, va ser construïda a finals del segle XIX, quan la vila de Caldes de Montbui va començar a expandir-se fora de la muralla. Originàriament, la casa duia el nom de Cal Manyà, ja que l'avi del propietari actual tenia l'ofici de manyà. El seu fill explica durant el treball de camp que fou el seu avi qui realitzà tots els elements de ferro forjat de la façana com ara les reixes de les finestres, la porta d'entrada i la balconada. També fou ell qui realitzà alguns dels fanals i elements decoratius que actualment es troben a la Plaça de la Font del Lleó i en altre indrets del municipi, i els forjats del presbiteri de l'església de Santa Maria. | 41.6338900,2.1634100 | 430320 | 4609467 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42473-foto-08033-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42473-foto-08033-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42473-foto-08033-32-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42474 | Conjunt de Can Alrich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-can-alrich | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XIX-XX | Conjunt de tres cases adossades de planta rectangular que consten de planta baixa i pis per les cases amb número 17 i 19 i de planta baixa i dos pisos per la casa del núm. 18. Les cases núm. 17 i 19 tenen la coberta plana, en forma de terrassa, transitable, diferenciant-se entre elles perquè la casa del núm. 17, va fer construir a la terrassa una pèrgola de pilars i bigues de ciment pintades del color de la façana. Ambdues presenten un remat a l'alçada de la terrassa transitable a mena de voladís horitzontal d'uns 50 cm. La casa central, amb el núm. 18, presenta la coberta a quatre vessants amb una terrassa al darrera, feta de teula àrab i rematada per un ràfec a manera de cornisa. La façana presenta un eix clarament simètric; la pèrgola uniformitza l'alçada dels tres cossos. Les cases dels números 17 i 19 tenen a la planta baixa una porta central amb dues finestres laterals, una per banda, i un arc rodó. Al primer pis, tres obertures composades per dues finestres verticals i al mig una de més llarga que dona accés a un petit balconet amb rajola de ceràmica i barana forjada d'iguals dimensions. La casa del núm. 18 presenta a la planta baixa una porta amb arc, i els finestrals a banda i banda, rectangulars, amb uns reixats de forja espectaculars. Al primer pis hi ha una gran balconada que va gairebé de banda i banda de la façana, amb tres obertures verticals que s'hi comuniquen entre elles; aquestes estan emmarcades per un relleu imitant la pedra en forma de brancals i llinda, però pintat i amb una tonalitat grisa que fa ressaltar aquesta balconada. Finalment, al segon pis, tres finestres amb arc, i dues columnes al mig que donen homogeneïtat al conjunt arquitectònic. Entre aquesta balconada i el segon pis, es pot observar l'escut de la Verge enlairat per dos àngels. | 08033-33 | Plaça de la Font del Lleó, núms. 17-19 | Originàriament aquet edifici era un balneari del segle XIX, conegut amb el nom de Can Alrich, i ja entrat el segle XX amb el nom de Balneari Alrich o del Remei. Popularment també se'l coneixia com Can Targa. Els propietaris van vendre'l al Sr Cortès, el qual va fer enderrocar el balneari als voltants dels anys 1940, després de la guerra civil espanyola, transformant-ho en cases. D'aquest antic balneari tan sols s'aprofitaren els fonaments i els murs portants de la planta baixa. Actualment són tres cases. La casa del núm. 17 era coneguda com a Can Balaguer (treballador del Sr. Cortés), la número 18 era la casa del fill del Sr Cortés, i era coneguda com a Can Cortés, i la tercera, el núm. 19 era la casa del constructor qui va realitzar les obres, Can Miró. Anys després, la casa central, (núm. 18) passa a ser propietat del Balneari Victòria i el Sr. Cortés comprà la casa del constructor, Can Miró al núm. 19. | 41.6335200,2.1634200 | 430320 | 4609426 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42474-foto-08033-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42474-foto-08033-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42474-foto-08033-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42475 | Conjunt Raval del Remei 1- 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-raval-del-remei-1-3 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. Pel carrer del Raval trobem les entrades amb els números 1 i 3. Aquest conjunt també fa cantonada amb el carrer Major núm. 130. La coberta, de quatre vessants està construïda amb teula àrab. A la façana que dona al carrer del Raval del Remei núm. 1 - 3 s'observen dues portes a la planta baixa, una és rectangular amb la llinda de fusta i els brancals de pedra (núm.1); l'altra és d'arc rebaixat amb les dovelles i els brancals de pedra (núm.3). Al primer pis hi ha dues finestres d'estil gòtic. La que es troba situada per sobre del núm. 1 té la llinda decorada amb un arc polilobulat en relleu, i l'altre, per damunt del núm. 3, i que dona a un petit balcó sense voladís presenta la llinda decorada amb dos petits arcs lobulats. Pel que fa al segon pis s'observen cinc obertures, totes elles rectangulars i disposades tres d'elles per damunt del núm. 3 i una per damunt del núm. 1, a excepció en aquest mateix número d'una finestra amb arc de mig punt. Per sobre hi ha una cornisa decorativa que la separa del ràfec de la teulada, i on es poden observar elements decoratius romboïdals. L'aigua de la teulada és recollida per una canal i un canaló baixant que s'integra a l'obra en coure i que desapareix abans d'arribar a la planta baixa on queda amagat a l'interior de la paret mestra incorporant-se a la xarxa de recollida d'aigües pluvials del municipi. Pel que fa a la façana de l'edifici que dona al carrer Major i que du el núm. 130, s'observen dues obertures rectangulars a la planta baixa. Una petita, que serveix de porta d'entrada a la casa, i a la dreta de la façana, una porta gran, on hi ha el garatge, totes dues de ferro oxidat. El primer pis, té tres obertures verticals; la del mig presenta una finestra amb brancal, llinda i ampit de pedra. Les dues laterals, són dues balconeres amb reixat de ferro i sense voladís. A la segona planta hi ha dues finestres. Per sobre hi ha la cornisa que continua el mateix sistema decoratiu a base d'elements ceràmics romboïdals. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada. | 08033-34 | Carrer Raval del Remei, núm. 1-3 , cantonada carrer Major | Possiblement l'origen d'aquest edifici és del segle XVI i XVII, ja que és en aquesta època quan s'esdevé l'expansió de la ciutat fora de les muralles del Portal de Vic, formant el que es coneix com el barri del Raval del Remei. | 41.6362100,2.1616300 | 430174 | 4609726 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42475-foto-08033-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42475-foto-08033-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42475-foto-08033-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | El mateix edifici té façana al carrer Major amb el núm. 130. | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42476 | Can Costeria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costeria | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVI-XX | reformada | Edifici de planta irregular formant xamfrà, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb la coberta a tres vessants de teula àrab. Antigament tenia planta baixa i dos pisos. Després de la reforma no fa gaire temps, va guanyar un pis. Al centre s'obre la porta principal, amb un arc rebaixat i els brancals de carreus de pedra, de confecció moderna. Per damunt de la porta, es troba una finestra d'estil gòtic amb la llinda feta de dues peces i una decoració magnífica. Les finestres que s'obren a banda i banda a la planta baixa són rectangulars, protegides amb una reixa de ferro. Les obertures del segon pis, tenen la llinda i els brancals fetes amb carreus de pedra i donen pas a un petit balcó gairebé sense voladís i per moltes d'elles les pedres són de confecció moderna. L'últim pis està separat per la resta per una cornisa i en ell s'obren un seguit d'obertures quadrangulars de petites dimensions però seguint el mateix perfil. La façana està arrebossada i pintada. Per sota de la teulada hi ha una canal per la recollida d'aigües pluvials, dissimulada sota un ràfec fet amb maons que s'intercalen geomètricament. La cantonada de l'edifici està feta amb carreus de pedra vista mentre que la resta de la casa està arrebossada i pintada. | 08033-35 | Carrer Raval del Remei, núm. 2 | A finals dels anys 1990 i principis del 2000, Can Costeria va ser enderrocada parcialment i es construí un edifici plurifamiliar. De la casa originària només queden algunes parets mestres, fonaments i els elements de pedra originaris de la façana, com la balconada dreta, que dona al carrer Major, l'arc de la porta que sortí en gran part ja que estava conservat sota l'acabat de l'antiga façana, i el conjunt compositiu que formava la porta i el finestral gòtic. | 41.6361800,2.1617800 | 430186 | 4609722 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42476-foto-08033-35-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42478 | Casa al Raval del Remei, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-6 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | restaurada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres d'uns sis metres de façana que consta de planta baixa i tres pisos. De la façana original, només es conserven els elements arquitectònics de la planta baixa, composats per la porta, formada per brancals i arc de maó massís i la finestreta situada a la seva esquerra eta tota ella de pedra. Cal dir que l'arcada ha estat eixamplada seguint el mateix sistema constructiu, segurament per permetre el pas a un vehicle, transformant la planta baixa en garatge, i al costat mateix, però aprofitant l'entrada esgaiada, una porta,pel costat dret, que dóna accés a la casa. Si bé fa uns anys, aquesta façana presentava només una obertura petita al primer pis i una de més quadrada al segon pis segurament les golfes de la casa, i ambdues per damunt de la porta d'accés de la casa, actualment i després de la restauració de la façana, es pot observar al primer pis que allí on hi havia una petita finestra, ara hi ha una obertura gran, amb un balcó amb barana de forja sense voladís. Al costat esquerra d'aquest una finestra de dimensions més petites. Al segon pis, on antigament hi havia les golfes, ara hi ha tres finestres de mateixes dimensions disposades horitzontalment. Finalment, al pis guanyat, degut a la demolició de la teulada, hi ha també tres finestretes més petites totes elles de forma quadrada, sense cap element arquitectònic destacable. La façana està arrebossada i pintada, menys una part que s'ha deixat vista, a la planta baixa, entre el maó del brancal esquerra de l'arc i la finestra de pedra, on s'observa la pedra com element constructiu de la casa. | 08033-37 | Carrer Raval del Remei, núm. 6 | Segurament es tracta d'una construcció del segle XVI o XVII, ja que és en el segle XVI quan es forma un grup de cases fora de la muralla, al voltant del Portal de Vic i que més tard donaria nom al barri del Raval del Remei. En tot cas, a finals del segle XX va patir una remodelació amb la qual cosa guanyà un pis més i guardà els elements arquitectònics visibles a la façana. | 41.6363300,2.1617900 | 430187 | 4609739 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42478-foto-08033-37-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42479 | Casa al Raval del Remei, 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-raval-del-remei-17 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVIII-XIX | restaurada | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, construïda entre mitgeres i amb la coberta inclinada, formada per teula àrab i amagada per la cornisa que fa de remat de l'edifici. A la planta baixa té dues obertures, una d'elles de grans dimensions per tractar-se de la porta metàl·lica del garatge. A la dreta d'aquesta hi ha la porta d'entrada. Al primer pis, centrat en la façana, hi ha la finestra amb balconada i voladís. S'ha conservat la reixa de ferro forjat, amb remats. Al segon pis, el que haurien estat les golfes, s'ha conservat la finestra amb el finestral de fusta. Entre cada pis, hi ha una motllura de separació. Abans de ser restaurada, es podien observar quatre medallons d'inspiració modernista, dos centrals i els altre dos als laterals de l'edifici, que actualment han desaparegut. | 08033-38 | Carrer Raval del Remei, núm. 17 | Les edificacions del Raval són anteriors en part al segle XX, encara que posteriorment s'han realitzat noves construccions i moltes modificacions, que han fet desmerèixer la imatge de conjunt del carrer. L'arquitectura és força homogènia, principalment amb la tipologia, tractant-se de cases construïdes entre mitgeres bastant estretes, de planta baixa i dos pisos. | 41.6368000,2.1617000 | 430180 | 4609791 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42479-foto-08033-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42481 | Casa al Passeig del Remei, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-remei-16 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, construït entre mitgeres, amb la coberta a dues vessants, i de teula àrab. Totes les obertures de la façana principal tenen proporcions verticals. La façana presenta una component horitzontal important, degut a la posició central de la balconera a la qual s'hi accedeix des de qualsevol dels dos finestrals. La façana està estucada i alterna amb dues franges decoratives de rajoles de ceràmica. Aquesta queda rematada per un mur corbat recordant un frontó. | 08033-40 | Passeig del Remei, núm. 16 | Les edificacions del carrer on es troba la casa, es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. L'arquitectura de les cases d'aquest passeig és encara força homogènia ja que es tracta d'un seguit de cases d'estiueig generalment de planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. | 41.6371100,2.1621500 | 430218 | 4609825 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42481-foto-08033-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42481-foto-08033-40-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42483 | Casa al Passeig del Remei, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-passeig-del-remei-49 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | Casa de planta rectangular construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i pis, amb la coberta plana i transitable. Les obertures de la façana principal són força similars i amb proporcions verticals, resseguides per motllures. A la planta baixa les finestres tenen unes reixes de ferro forjat, amb la porta al mig. A la planta pis, destaca una balconera amb voladís i una barana de ferro forjat. Destaquen els tres escuts heràldics del balcó amb les inicials 'FC', nom de l'antic propietari. L'acabat de la façana és arrebossat. La façana queda rematada per un frontó que marca l'eix central de l'edifici. | 08033-42 | Passeig del Remei, núm. 49 | Les edificacions del carrer es varen iniciar a finals del segle XIX i inicis del segle XX, ja que aquest passeig es construí als voltants dels anys 1860. El nom del passeig té origen en l'església de la Mare de Deu del Remei, situada al final del passeig. L'arquitectura general de les cases d'aquest passeig conserva la homogenietat de les cases d'origen, pensat en un tipus de construcció d'estiueig composades per planta baixa i dos pisos com a alçada màxima. Segurament aquesta casa sigui de finals del segle XIX, ja que a l'arxiu històric de l'Ajuntament es varen trobar uns plànols d'un projecte de reforma de la façana datats de l'any 1913. Les inicials 'FC' que es poden observar damunt de les llindes dels finestrals del primer pis, feien referència al seu propietari, el Sr Francisco Comas. | 41.6372800,2.1617700 | 430187 | 4609844 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42483-foto-08033-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42483-foto-08033-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42483-foto-08033-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42484 | Casa Masana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-masana | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX-XX | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos., amb la coberta inclinada construïda amb teula àrab. L'edifici queda rematat per un coronament en forma de barana amb formes lliures i sinuoses d'inspiració clarament modernista amb els medallons a cadascun dels costats i una mena de botó al mig. Els ornaments i acabats de la façana són a base d'esgrafiats i estucats. Destaca també la decoració feta a base de franges de rajoles ceràmiques de les quals destaquen els motius florals i vegetals. Aquestes franges s'observen tant a la planta baixa, com als dos pisos. Destaquen les balconeres amb voladís i baranes realitzades amb forja del primer pis. El segon pis també té dues balconeres amb voladís i barana situades a les extremitats de la façana. | 08033-43 | Passeig del Remei, núm. 53 | Les cases d'aquest carrer començaren a edificar-se a finals del segle XIX i inicis del segle XX, El passeig de llambordes es construí als voltants dels anys 1860 i el seu nom es deu a l'ermita que es troba una mica més amunt. Les construccions d'aquest carrer són força homogènies, conservant la mateixa tipologia d'edificis. No es coneix l'arquitecte que realitzà els plànols, de la casa Masana tot i que podria ser atribuïda a Manel Raspall, el mateix arquitecte que va dissenyar els plànols de la Casa Canals, entre d'altres. | 41.6373300,2.1617500 | 430185 | 4609850 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42484-foto-08033-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42484-foto-08033-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42484-foto-08033-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manuel Raspall (atribuït) | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42487 | Can Corró - Mas Viaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corro-mas-viaplana | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a una vessant, formada per teula àrab. La façana, està formada per la unió de tres o quatre cases; en ella s'hi poden observar tots els elements i obertures que s'han anat afegint amb el pas del temps. A la planta baixa s'observen cinc obertures que corresponen als portals portes d'entrada, alguns d'ells adovellats i amb llindars de pedra. En el número 8, els llindars de les dues portes estretes són de fusta amb els brancals de pedra. Al seu costat, hi ha una obertura quadrada amb una reixa de ferro, amb la llinda i els brancals de pedra. A la llinda es pot observar una creu gravada. En el número 10, tant la llinda com els brancals i el marxapeus són de pedra. És en aquesta portalada on damunt d'una llinda de grans dimensions, hi ha gravat a la pedra 'IOAVIA PLANA. 1697'. La portalada del número 12, té un arc de mig punt adovellat amb els brancals de pedra. El núm. 14 no presenta cap element arquitectònic destacable. En el segon pis, hi ha un conjunt de cinc obertures disposades horitzontalment i repartides per tota la façana. Destaca el finestral amb pedra treballada de la casa núm. 8 i el de la casa núm. 10. A la primera hi ha una decoració força erosionada però encara s'hi pot observar una creu. A la segona, la llinda, presenta una esquerda i sembla com si hagués tingut enganxada una peça al seu damunt. En el número 12 hi ha una obertura en forma de balconada, amb una barana de ferro forjat i voladís. Al tercer pis hi ha disposades vàries obertures disposades horitzontalment en llarg de la façana. Aquestes permeten entrar la llum i airejar les golfes. La façana està arrebossada amb ciment amb un ràfec de maó i fusta d'uns cinquanta centímetres d'amplada que suporta el pes de les teules, una canal de ceràmica per recollir les aigües pluvials i uns sobreeixidors de ceràmica. Els canalons de baixada que recullen les aigües pluvials i que la condueixen fins al clavegueram de desguàs, són de polietilè gris, que en arribar al primer pis, s'incorporen als baixants de ferro que desapareixen per sota la vorera. | 08033-46 | Carrer de Ruldó, núms. 8-14 | Aquesta casa es situava dins del nucli antic de la població, concretametn en el carrer d'en Ruldó. És coneguda amb aquest nom des del segle XIV. No se sap si el carrer anomenat antigament d'en Roudors ve del llinatge d'en Francesc de Roudors (1313-1374), antic batlle de Caldes de Montbui, o si ve de la planta coneguda amb el nom de Roldó, planta que durant l'Edat Mitjana els calderins recollien i exportaven cap a Barcelona per adobar les pells. Aquest carrer, també havia rebut el nom de carrer d'en Basset, nom d'una família rica de Caldes de Montbui. El nom tradicional pel qual es coneix la casa és el del Mas d'en Corró, o Mas Viaplana (s.XVI-XVIII). Malgrat que popularment, el nom del mas s'hagi perdut, substituït pel de Corró, la família Viaplana, propietaris de la casa, s'han vist perpetuats fins els nostres dies. Hi ha documents on es fa esment de tot un seguit de personatges que han viscut generació darrera generació en aquest mas. Alguns d'ells daten de l'any 1500 aproximadament, l' Antoni Viaplana, casat amb Joana. Antiga Viaplana, casat amb Bartomeu Ossol (1550). Antònia Viaplana (1568-1624) casada amb Narcís Corró. Miquel Viaplana (mort l'any 1629), casat amb la Joana Pascual de Rovinyó. Andreu Viaplana, casat amb Caterina Planes aproximadament cap el 1650). Joan I Viaplana, casat amb Agnès Brunés (M. ant 1686). Joan II Viaplana (1675-1706), casat primer amb Maria Prat de St. Tomàs i més tard ab Mariàngela Guàrdia. Joan III Viaplana (1729-1742), casat amb Mariana Mas i Muntau. Joan IV Viaplana (1759-1790), casat amb Josepa Llobateres Riber. Josep Viaplana (1771-1809), casat amb Josepa Campdepedrós i Palaudàries. Menció C. (1790-1841) casat amb Francesca Mimó. Anton Viaplana (1882-1885), casat amb Josepa Cerdà. Josep II Viaplana (1855-1897), casat amb Isabel Artigas. Josepa Viaplana (1915) casada amb Francesc Sala. El cognom Viaplana ha perdurat doncs en llarg dels segles encara que el s hereus hagin estat pubilles. Actualment la propietària de Can Corró o Can Viaplana és la Maria Rosa Sala Vilaplana, filla de Francesc Sala i muller d'en Sagalés. Hi ha escriptures de compra documentades de l'any 1501-1519. També es documenta l'any 1735 on consta una venda a favor de Joan Vilaplana per diversos interessats. També de l'any 1735 hi ha una venda documentada realitzada per Salvador de Segrera i Melondo a favor de Joan Vilaplana, i de l'any 1747 s'hauria documentat una venda de Francesco Quintana a favor de Vilaplana i Guàrdia. Cal fer esment de la llinda de la portalada amb el núm. 10, amb un gravat a la pedra on es pot llegir 'IOAVIA PLANA. 1697'. Segons Raimundo Garcia, la façana va ser restaurada a finals dels anys 1980, principis del 1990, deixant el ciment vist i conservant tots els elements arquitectònics originals de la façana i del seu interior (volta catalana, terra de tova, etc). | 41.6355000,2.1621300 | 430215 | 4609647 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42487-foto-08033-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42487-foto-08033-46-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42488 | Museu Thermalia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-thermalia | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. Internet. (consulta realitzada 01/09/2008). www.caldesdemontbui.cat | XIV-XX | l'any 1992-93 es restaura i rehabilita per ubicar-hi l'actual museu | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i llotja o galeria oberta. La coberta és de teula aràb, construïda a dues vessants amb un ràfec força destacat i coll de fusta. Al damunt de la coberta s'observa un petit campanar d'espadanya amb una teuladeta a dues vessants, de teula àrab amb una sola paret, en la qual hi ha un arc obert del qual penja una campana. Al damunt d'aquesta teuladeta hi ha una creu de petites dimensions. Els elements de la façana principal respecten un eix de simetria tant vertical. A la planta baixa destaca un portal adovellat amb un marxapeus que porta gravat l'any 1698. Aquest marxapeus podria haver estat la llinda d'un altre edifici enderrocat que s'hauria incorporat al museu durant la reforma. Ambdós costats de la porta hi ha dues obertures de proporcions rectangulars, amb les mateixes dimensions sense cap element arquitectònic destacable. Al primer pis hi ha tres obertures; la del mig, és la més gran; destaca pel seu balcó amb voladís de pedra i barana de forja; la llinda i els brancals són de pedra. La balconera s'inicia per damunt del portal de dovelles. Els finestrals de cada costat, són d'estil gòtic, recuperats de la fonda de Can Cesc quan aquet edifici fou enderrocat. Al segon pis, s'observa una altra balconera, amb un voladís més petit; la llinda i els brancals són de pedra. Amdós costats d'aquest balcó s'observen dos finestrals d'èstil gòtic més petits. També cal destacar una fornícula amb la imatge d'una verge al seu interior, que es troba situada a la dreta de la façana, entre el balcó i un dels finestrals d'estil gòtic del primer pis. La façana està partida per una petita cornisa que separa el pis superior de la resta de l'edifici. En aquest pis s'observen cinc finestres d'estil ogival que marquen una clara diferència estilística amb la resta d'elements; aquestes són completametn simètriques horitzontalment. A banda i banda d'aquestes obertures hi ha dues petites finestres formant un petit arc de mig punt. Totes les obertures tenen una petita barana horitzontal de ferro. Els murs d'aquest tercer pis, són de maó vist. A l'interior del Museu, es poden observar un seguit d'arcades originàries. Destaquen també tres banyeres del segle XVIII que hi ha a la planta baixa, a la zona habilitada pels serveis. L'estructura que aguanta la coberta està formada per encavallades de fusta. La façana queda rematada per un ràfec amb coll de fusta i teula àrab al damunt. Per la banda esquerra de la façana es troba adossat part de l'antic hospital, amb la capella de Santa Susanna. Per la banda dreta hi ha l'entrada de l'antic balneari de Can Rius, actualment en desús. | 08033-47 | Carrer de Santa Susanna, núm. 8 | Aquest edifici data del segle XIV encara que Moreu-Rey creu que la fundació del primitiu hospital fou a principis del segle XIII. L'edifici transformat en l'actual Museu Thermalia, fou, des de l'època medieval i fins als anys 70, l'Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals. Als voltants de l'any 1329 l'edifici es trobava en un estat lamentable i el rei Alfons IV aprovà la seva rehabilitació; aprofitant un solar que hi havia al costat, va fer-lo ampliar. Anys després començaren les obres de construcció del nou edifici situat al costat de l'anterior. Les obres del nou hospital es prolongaren fins ben entrat el segle XV. Al llarg de la història, aquest edifici va rebre diferents noms: 'Ospitalis xpi pauperum dicte ville' (1570), 'Hospital de pobres' (1680), 'Hospitilis pauperum Jesi Susanna' (1867), i 'Hospital Civil' (1873-1899). L'Hospital va ser utilitzat també com a casa de banys fins l'any 1979, en que es convertí en el Museu Municipal d'Arqueologia, Paleontologia i Pagesia. Més tard, després de la restauració de l'edifici l'any 1988 es convertí en el Museu d'Història i seu de diferents activitats culturals realitzades al municipi. Durant l'any 1992-1993, l'arquitecte Josep Maria Botey realitzà els plànols de rehabilitació de l'espai per ubicar-hi el museu. | 41.6343200,2.1614900 | 430160 | 4609516 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42488-foto-08033-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42488-foto-08033-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42488-foto-08033-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Historicista|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Maria Botey | 98|93|116|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42490 | Casa al Carrer de Vic, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-3 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | reformada | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa hi ha una porta central de doble full, vidrada, amb cancell i el portaló a l'interior de la casa. Aquesta porta està envoltada per brancals i dovelles tallades i disposades horitzontalment en forma de llinda; també té marxapeus de pedra. A l'esquerra de la porta hi ha una finestra, amb una reixa de ferro forjat amb barrots simples, i els dels extrems i el mig recargolats, amb un ampit motllurat, brancals i llinda de pedra. A la dreta del portal principal, s'ha fet una altra obertura adovellada, datant de la última restauració de la casa. Les pedres, segons informa el propietari han estat tallades per un picapedrer. Al primer pis, hi ha tres finestres portalades, de fusta amb persianes de cordill també de fusta, que donen accés a un balcó amb el voladís motllurat no gaire amples, a excepció del central, on el voladís és més gran. La llinda del balcó central es diferencia de les altres, ja que aquesta està feta en una sola peça. El segon pis, on hi havia les golfes, presenta quatre obertures més petites, simètriques totes elles; les dues dels extrems són quadrades, i les dues de l'interior tenen un arc de mig punt i una petita barana de línies senzilles. Totes estan emmarcades de pedra col·locada durant la restauració de la façana. Pel que fa a l'acabat de la façana, es va picar l'arrebossat i s'ha deixat la pedra vista. S'ha conservat la politja de ferro forjat al centre de la façana, en el punt més alt. La façana queda rematada per un ràfec realitzat amb maons i disposats de manera que formen un dibuix geomètric molt interessant, i per sota la teula, el caneló amb un baixant lateral de coure que en arribar al primer pis, s'amaga dins la façana per connectar amb l'escomesa general d'aigües pluvials que passa pel mig del carrer. | 08033-49 | Carrer de Vic, núm. 3 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capell de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular. | 41.6348200,2.1617900 | 430186 | 4609571 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42490-foto-08033-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42491 | Casa al Carrer de Vic, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-7 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | edificació de nova planta cap els anys 1980 | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la primera planta hi ha un gran portal adovellat amb cancell que dona pas a partir d'una porta vidrada a l'interior de la casa. Té un marxapeus tallat en un sol bloc de pedra. En la clau de l'arc hi ha un escut treballat a la pedra, amb la inscripció 'Michel-Cabot. 1579'. A la dreta, una obertura de grans dimensions formant part de l'entrada al garatge de la propietat. Al segon pis, per damunt del portal hi ha una obertura amb llinda, brancals i ampit motllurat de pedra; a la dreta d'aquestes dues obertures verticals, amb balconera sense voladís i barana de ferro. Al segon pis hi ha tres obertures, que segurament haurien format part de les antigues golfes. En aquest supòsit, les finestres haurien estat engrandides. L'acabat de la façana és d'arrebossat i pintada de color blanc a excepció del sòcol de pedra que segueix el desnivell del carrer. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada per un voladís pla fet de formigó, i una canal metàl·lica que recull les aigües pluvials de la coberta. | 08033-50 | Carrer de Vic, núm. 7 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic. Possiblement sigui un carrer d'origen medieval. L'arquitectura que es pot observar actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. És un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric. Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. El carrer de Vic incorporà a principis del segle XX la placeta de Sant Bartomeu. En un principi duia el nom de Sant Vicenç perquè estava davant de l'antiga capella de Sant Vicenç (1162), i més tard passa a anomenar-se de Sant Bartolomei (1436), i finalment de Sant Bartomeu a l'any 1549, degut a que aquest Sant era més popular. En la clau de l'arc hi ha un escut treballat a la pedra, amb la inscripció 'Michel-Cabot. 1579'. | 41.6349600,2.1617600 | 430183 | 4609587 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42491-foto-08033-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42491-foto-08033-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42491-foto-08033-50-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42492 | Casa al carrer de Vic, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-10 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | caldria restaurar el portaló de fusta i la finestra del primer pis, així com canviar el baixant de les aigües pluvials | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. La façana té un clar component vertical; és a dir, a mida que es puja, les obertures són més petites. A la planta baixa, destaca una única obertura, amb un portaló a doble fulla, amb els brancals motllurats, marxapeus i llinda de pedra. Aquesta última és de grans dimensions. Per damunt, al primer pis, hi ha una obertura responent a la planta noble, que consisteix en un finestral tot ell emmarcat de pedra, amb l'ampit motllurat. Ja a les golfes, s'observa una petita obertura, quadrada, la funció de la qual era d'airejar i donar claror a aquest espai. La façana es troba arrebossada, acabant amb un petit ràfec que passa gairebé desapercebut i on s'observa la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. A la dreta de la façana baixa un canaló en molt mal estat que condueix les aigües pluvials fins a l'escomesa del carrer. | 08033-51 | Carrer de Vic, núm. 10 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6351900,2.1616700 | 430176 | 4609612 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42492-foto-08033-51-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42493 | Casa al carrer de Vic, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-11 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca el portal adovellat, i a la seva esquerra, una petita finestreta emmarcada per pedra i maó; la llinda forma un lleuger arc. Per damunt d'aquesta, una obertura tota ella emmarcada per pedra, amb l'ampit motllurat. Al segon pis, hi ha dues obertures simètriques emmarcades també amb carreus de pedra motllurats. El mateix s'observa al segon pis. Per sota de tots els finestrals, hi ha vàries fileres de maó. La resta de la façana ha estat repicada i actualment s'observa la pedra que ha estat cimentada per evitat que les juntes s'erosionin. Pel centre de la façana baixa un canaló de plàstic. Aquesta acaba amb un ràfec que sobresurt del pla d'uns 40 cm, amb una canal de ceràmica. | 08033-52 | Carrer de Vic, núm. 11 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6352500,2.1616600 | 430175 | 4609619 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42493-foto-08033-52-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42494 | Casa al carrer de Vic, 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-14 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües i de teula aràbiga. A la planta baixa hi ha un portal adovellat amb dovelles de grans dimensions i un portaló de fusta; a la clau de l'arc s'observa la marca d'un escut pintat amb les restes d'alguna paraula escrita però que és illegible. El marxapeus és de pedra. A la seva esquerra hi ha una finestra de proporcions verticals amb reixa de ferro. Al primer pis, respectant un eix de simetria amb el portal, hi ha un finestral gòtic, decorat amb motllures i relleus. A la seva esquerra, hi ha una finestreta. A les golfes, només s'observa una obertura situada al costat dret de la façana, sense cap interès arquitectònic. La façana està arrebossada de ciment i deixada d'aquest color. La part baixa, d'aquesta, formant un sòcol hi ha quatre fileres de pedra del país, aplanada per la cara vista i adaptant-se als brancals del portal adovellat. La façana acaba amb un ràfec motllurat, senzill que aguanta el pes de les teules que sobresurten d'una filada. La canal que recull les aigües pluvials queda amagada darrera la primera filada de teules i el canaló baixa pel costat esquerra de la façana. | 08033-53 | Carrer de Vic, núm. 14 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. És molt probable que la casa sigui de finals del segle XVI o inicis del XVII ja que per una banda el finestral d'estil gòtic florit sigui possiblement d'aquesta època. Per altra banda és possible que la continuïtat de les façanes del número 12 amb aquesta formessin part d'un mateix conjunt. A la clau de la dovella hi ha un escut pintat, tot i que comença a ser illegible amb la inscripció de 'Sargento', que podrien datar de la Guerra de Successió, indicant la casa que ocupaven els oficials de la tropa. | 41.6352400,2.1617500 | 430183 | 4609618 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42494-foto-08033-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42494-foto-08033-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42494-foto-08033-53-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42495 | Casa al carrer de Vic, 24 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-24 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVI-XVII | remodelació l'any 1980 | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada, a dues vessants, de teula àrab. A la planta baixa s'observen dues obertures; la primera d'elles, un portal adovellat amb una porta de ferro vidrada situada al costat dret de la façana principal; a l'esquerra, una finestra amb llinda i ampit de pedra amb reixa de ferro. Al primer pis, situats a l'esquerra del portal adovellat, hi ha tres obertures que consisteixen en dues finestres amb balconera amb un petit voladís i barana de ferro, al mig de les quals hi ha una finestra de més petites dimensions. Totes elles estan emmarcades per llindar, brancals i ampit de pedra. Per sobre, com delimitant les golfes o tercer pis, hi ha una cornisa feta de formigó per damunt de la qual s'aixequen quatre obertures de punt rodó, totes simètriques tant per les mides com per la seva situació horitzontal. L'acabat actual de la façana es de ciment esquerdejat. | 08033-54 | Carrer de Vic, núm. 24 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6354400,2.1616800 | 430177 | 4609640 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42495-foto-08033-54-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42496 | Església de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-remei | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVI-XIX | la reproducció de la nova imatge de la Mare de Déu prové de la casa Argullol, de Canet de Mar, l'any 1939 | Ermita que consta de nau, transsepte, cúpula i l'absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric, amb varis careners, donant una forma d'arc ogival. A la façana principal, la porta d'accés a l'edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l'entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s'observen restes de policromia d'un to vermellós. A l'arquitrau es pot llegir la inscripció 'AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA'. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. La cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s'observa un rosetó amb vidres de colors. La façana queda coronada per un arc rebaixat que amaga la teulada de doble vessant. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, que consta de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, amb una obertura a cada costat per on es veuen les campanes. La cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d'esmolet. La cúpula exterior té un tambor cilíndric. Els arcs ogivals estan fets de maó. La cornisa que ressegueix el ràfec de la teulada també està decorada amb maó. La resta és de paredat mixt unit amb morter de calç. | 08033-55 | Passeig del Remei, s/n | Els primers documents que ens parlen de l'ermita estan datats del segle XVI, tot i que hi ha estudis que plantegen la possibilitat de l'existència d'un temple pagà anterior a l'ermita situat en el mateix indret. L'origen de la construcció sempre ha estat envoltat de llegenda. Testimonis del segle XVII recullen la veu popular que explica com la imatge va ser col·locada en aquell punt per posar fi a les estranyes visions que la gent tenia quan passava per aquell lloc. Ja al segle XIX es diu que la imatge va ser trobada dins d'una cova propera i que posteriorment va ser traslladada a un petit oratori on ben aviat es va començar a reunir molta gent quan la verge va començar a fer miracles. D'aquí que es pensés en la construcció d'una ermita. Però encara hi ha una altre llegenda que parla d'un bouer que va aturar-se en aquell paratge per descansar. Un dels seus bous va desenterrar la imatge de la Mare de Déu, que més endavant va ser col·locada a la capella que se li construiria expressament. La documentació històrica senyala que l'ermita va ser construïda durant segle XVI. El 3 de juliol de 1548, el ferrer de Caldes, Joan Cassanyes va fer donació gratuïta a Nicolau Mercader d'una peça de terra al pont d'Aiguafreda per construir-hi una capella sota la invocació de Santa Maria del Remei. El veritable nom de Nicolau Mercader era Nikolaus von Merchelberg, d'origen alemany i va arribar a Caldes de Montbui amb la voluntat de convertir-se en ermità. Al principi de 1549 es va donar permís per celebrar-hi misses. Aviat algunes famílies van fer aportacions monetàries o donacions de terra per acabar de construir la capella i una casa per a l'ermità. Sovint però, els donadors van fer reserves de senyoriu i censos que més endavant van provocar certs litigis que alentiren sobretot la construcció de la casa de l'ermità. A mitjan segle XVII es van celebrar processons fins al santuari en les quals hi van participar les parròquies de Riells, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla i Sentmenat. En una altra ocasió, quan a Granollers es patia temps de sequera, els seus habitants van visitar col·lectivament el santuari del Remei i la capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui. L'abril de 1691, per acabar amb les penúries que patia la vila, el Consell de Caldes de Montbui va decidir fer pregàries anant en processó amb els peus descalços fins al santuari. El Consell va imposar una multa de tres lliures a aquells que treballessin aquell dia, i la imatge de la Mare de Déu va ser traslladada a la parròquia de Santa Maria on es va realitzar un ofici. Aquesta mateixa devoció ha provocat que al llarg de la història el santuari hagi estat beneficiat de moltes donacions fetes a través de testaments. La capella actual és el resultat d'una important reforma que es va portar a terme al final del segle XIX. El 1893 l'arquitecte Adrià Casademunt va ser l'encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l'absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d'un nou absis i un cambril. El pressupost de l'obra era de vint mil pessetes. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l'any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d'entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l'any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l'ermita fins a l'any 1936. S'hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei. | 41.6415800,2.1625700 | 430258 | 4610321 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Al final dels anys 1928, 1929, el mal estat de la volta de la part vella de l'ermita va fer-ne necessària la restauració. Per poder realitzar les obres es va enderrocar la façana.Durant la dècada següent es van restaurar els retaules que decoraven l'interior del santuari. El 1930 es va restaurar el retaule de Sant Llop i Sant Ponç i el 1935 el retaule de Sant Joaquim i Santa Anna que datava de 1590. L'ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l'interior va quedar totalment destruït. Es va tapiar l'entrada i fins el mes d'abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l'entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l'ermita. Es va encarregar a la casa Argullol de Canet de Mar que la van fer a partir d'una estampa. El mes d'octubre s'hi celebrà el tradicional Aplec del Remei.Les darreres obres daten del 1957, quan es va engrandir el creuer deixant-lo asimètric.L'any 1998, per celebrar el 450è aniversari de l'ermita es realitzaren diferents reparacions que van afectar parets, sostres, teulada i campanar, retocant-ne la pintura, la decoració i la instal·lació elèctrica. | 94|95|98|102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42497 | Ermita de Sant Miquel de Martres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-miquel-de-martres | GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XII | estat de conservació ruïnós. És difícil de localitzar ja que les restes han quedat envoltades de vegetació. | Ermita de la qual actualment només en queden les ruïnes. Es troba situada en una feixa d' oliveres, entre mig d'unes bardisses. Es poden observar les restes del mur orientat al nord-oest, i part de dos murs transversals que parteixen de l'interior orientats en direcció sud-oest. Una part minsa de l'absis es troba encara enderrocada al terra, envoltada per la vegetació. En les marjades més properes a l'ermita, aguantant la terra de les feixes, s'endevina alguna pedra molt ben escairada procedent segurament d'aquesta construcció. | 08033-56 | Carretera de Caldes a Granollers. | Capella documentada a principis del segle XII. Estava situada sobre l'antic camí de Caldes a Granollers, prop del límit dels termes de Caldes i Santa Eulàlia. Sembla ser que a principis del segle XVIII ja devia estar enrunada. La proximitat al Coll de Baduell féu que, sovint, l'ermita també es conegués amb el nom de Sant Miquel de Baduell. Segons Moreu-Rey (1962), (pàg. 204), L'alou de Sant Miquel de Martres era propietat de Sant Pau del Camp, de Barcelona, a qui havia estat empenyorat l'any 1100 i venut l'any 1126. El localitza sobre el camí antic de la carretera de Caldes a Granollers, sota el Puig de l'Aguilar, i prop del coll de Baduell. El mas ja es trobava derruït l'any 1754, però potser abans i tot. Sembla ser que en aquesta ermita encara hi deien missa el dia de Sant Miquel, l'any 1608. Al segle XVIII hauria estat restaurada per un tal Duran del mas Camp. L'any 1962 Moreu-Rey ja manifesta que està en ruïnes. També tenim constància del mateix autor el Camí de Sant Miquel de Martres, que des de l'any 1161, es troba documentat com a 'via que vadit ad Sanctum Michelem'; de l'any 1387, 'via que intratur dictam capellam' i finalment de l'any 1556, 'camino ad dictam capellam sancti Michaelis'. | 41.6380800,2.1901500 | 432551 | 4609911 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ermita coneguda també amb el nom de Sant Miquel de Baduell | 85|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42498 | Església de Sant Sebastià de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-sebastia-de-montmajor | <p>ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopedia Catalana; volum XI, pàgs. 345. Barcelona. GARCIA I CARRERA, R. (1986). Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui, Pàgs.27-30. Editorial Egara. Terrassa. GARCIA I PIÑOL, R. (1972). L'art de bizanci a Sant Sebastià de Montmajor, “Muntanya”, núm. 660. Butlletí del CEC. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MAS I DOMÈNECH, J. (1906-1921). Notes històriques del Bisbat de Barcelona. 13 volums. Establiment tipogràfich “La Renaixensa”. Barcelona (primera edició 1908). MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 207. Editorial Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). La Rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau editor. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Sant Sebastià de Montmajor. Impremta Joan Sallent. Sabadell. RIUS I SERRA, J. (1945). El cartulario de “Sant Cugat” del Vallès. III volums. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, pàg. 290. doc. 343. Barcelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona.</p> | XI | el campanar presenta perill d'enderroc | <p>Església que consta d'una sola nau amb transsepte i una planta en forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l'absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l'extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de plana semicircular. La nau i el transsepte són coberts per una volta de canó seguit i els absis per voltes de quadrant d'esfera excepte el central que ho és per una volta de canó seguit. La trobada de la nau amb l'absis central es realitza, mitjançant un doble reclau amb el qual es crea un arc intermedi de transició entre l'amplada de la nau i la de l'absis, més estret. La continuïtat de la nau, en tota la seva llargada no és interceptada pel transsepte. La comunicació d'aquesta amb els braços del transsepte es fa mitjançant dues obertures amb arc de mig punt a cada costat de la nau, enfrontades. L'alçada d'aquestes obertures és molt més reduïda que la del transsepte. A les façanes de llevant, migdia i ponent té unes finestretes de doble esqueixada i arc rodó. A l'exterior de l'absis s'observa una ornamentació a base de arcuacions i faixes llombardes. La façana de llevant està decorada amb un fris d'arcuacions cadascun, separats per dues lesenes verticals que defineixen tres espais, estrets i allargats. A les façanes laterals d'aquest absis continua el fris format per un grup de quatre arcuacions, en què els extrems són delimitats també per les lesenes corresponents. A la façana de migdia hi ha també, centrada, una finestra. Els absis laterals i absidiola presenten una decoració llombarda forada per un fris de sis arcuacions limitades als extrems per dues lesenes. Just per sota del fris i coincidint amb la vertical del permòdol central hi ha la finestra que correspon a cada absis. Aquestes són de dimensions més petites que les finestres de l'absis central. Sobre la volta de la nau i en l'encreuament amb el transsepte hi ha un petit campanar de torre, de planta quadrada amb dos pisos al qual s'accedeix des de la rectoria. Té finestres a les quatre cares sense divisions interiors amb una coberta feta a partir d'una falsa volta piramidal amb carreus. En el primer nivell hi ha quatre finestres, una a cada cara amb un arc de mig punt; al segon nivell les finestres són geminades i estan formades per dos arcs de mig punt separats per una columna, el fust de la qual és format per tres cossos. El cos central és cilíndric una mica bombat del centre i els dos dels extrems, separats per un astràgal tenen forma de piràmide truncada. Sobre aquesta columna hi ha un capitell. El campanar, té una línia d'inflexió, formada pel parament vertical i la volta una corretja de fusta que ressegueix tot el perímetre interior. Aquesta corretja, segurament servís d'assentament d'una possible coberta de fusta anterior a l'actual de pedra. El campanar per fora té uns paraments llisos sense cap tipus de decoració. La coberta, és de teula àrab, de la qual arrenca d'una cornisa formada per peces de ceràmica moderna. L'aparell d'aquest edifici és fet amb pedra de paredar de mida reduïda, disposada en filades horitzontals molt regulars. La pedra, aprofitant que a la zona té forma de llosa és desbastada a la cara vista per tal de deixar-la més o menys plana.</p> | 08033-57 | Vall de Gallifa, al vessant nord-oest de la muntanya del Farell | <p>L'any 999 el vicari del monestir de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d'or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S'hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d'una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l'anomena 'ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore'. La pertinença tant del lloc com de l'església al cenobi sant cugatenc fou ratificada els anys 1098, 1120 i 1131 mitjançant unes butlles dels papes Urbà II i Calixte II i una escriptura de confirmació de bens del comte Ramon Berenguer III, respectivament. Posteriorment, l'any 1216 el bisbe de Barcelona, confirmava també la donació amb certes reserves a favor de l'església de Caldes; aquesta donació ocasionà plets i discussions i si bé els rectors els nomenaven des de Sant Cugat, sovint l'església de Caldes s'hi oposava con consta que féu el 1305. Sembla però que el 1400 era ja sufragània de Caldes. A causa de la migrades del terme el sosteniment d'un rector era difícil. El 1413 era a càrrec del de Sant Llorenç Savall, ja que en aquell moment l'església de Sant Sebastià només disposava de dos feligresos. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes. La campana gran, porta el nom de Mercè; fou construïda a Olot i col·locada l'any 1974. La petita no té nom, però és la més antiga. Segons Moreu-Rey, l'any 1657, l'ermita tenia els altars dedicats a Sant Silvestre i a Sant Pere. L'any 1744 tenia la talla de Sant Isidre, sense altar i el de Sant Crucifix. Consta també que més tard n'hi hagué un dedicat a Santa Roser. Finalment, documenta de l'any 1776 els altars dedicats als Sants Crucifix, Roser i Isidre i Silvestre, sense comptar l'altar major.</p> | 41.6644000,2.1188200 | 426640 | 4612891 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42498-foto-08033-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42498-foto-08033-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42498-foto-08033-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | La clau de l'ermita està guardada a la rectoria | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 42499 | Torre de Carerac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-carerac | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XVI-XVII | la masia no té teulada. | <p>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. Té una torre de guaita adossada a la façana principal. La coberta no es conserva tot i que per la façana s'endevina que era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i construïda amb teula àrab. Els paraments estan fets de pedra irregular i morter. Les façanes de tot el conjunt, estaven arrebossades. A la planta baixa per sota del carener, hi ha una portalada amb arc de mig punt, adovellada, de grans dimensions. A la dreta d'aquesta, hi ha una segona porta adovellada feta amb pedra d'esmolet. Al primer pis, disposades horitzontalment hi ha tres obertures, totes elles de proporcions verticals; la finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra, la central també presenta llinda, brancals i ampit de pedra; la tercera, que es troba per sobre del portal adovellat de pedra d'esmolet és porticada sense balcó, amb una reixa de ferro; té una llinda de fusta i els brancals fets de maó. A les golfes, l'única obertura que dóna a la façana principal consta de llinda de fusta i brancals de maó que s'endevinen per sota de l'arrebossat de la façana que comença a desprendre's de la pedra. A la dreta, entre la casa i la pallissa, es va annexionar una torre de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable per on s'hi accedeix a través d'una escaleta que comença al segon pis. Aquesta tindria funció de torre de guaita, amb els merlets o murons de forma quadrada (quatre a les façanes orientades a migdia i nord i dos a l'est i ponent). A la planta baixa hi ha quatre espitlleres disposades a la façana principal que dóna a migdia. Al primer pis i al segon, tant a la façana orientada al nord-est com a ponent com a migdia (des de l'interior sembla observar-se una obertura orientada al nord-oest, però és difícil precisar-ho) hi ha dues obertures superposades, disposades simètricament en un mateix eix vertical formant un arc agut fet de maons. A la dreta d'aquesta torre hi ha adossat un tercer cos. És la pallissa, que segueix el mateix pendent de la teulada del mas. De planta baixa i pis, a baix hi ha una obertura per permetre entrar el carro; aquest portal és fet de pedra amb un arc carpanell molt rebaixat. Per damunt, de la porta, seguint un eix vertical, es troba una gran obertura, que permetia entrar i treure les bales de palla. Aquesta està feta de pedra, amb un arc de mig punt. La façana nord - est presenta les mateixes característiques, és a dir, tres obertures fetes amb maó, amb un arc de mig punt i un portal amb brancals, llinda i ampit, fet també de maó, amb un arc carpanell molt rebaixat. Des de la pallissa es podia accedir a l'interior de la casa, així com a la planta baixa de la torre, des d'on s'accedia per una porteta molt estreta i baixa. A l'interior de la casa, per la portalada principal de grans dovelles s'observa al fons uns esglaons que servien per pujar al primer pis fets de pedra d'esmolet i posats sobre una base de pedra irregular amb totxos, lligada amb morter de calç. A l'esquerra, el que semblaria haver estat la cuina, s'observa encara algun tinell i un forn de pa, que conserva la volta de maó.</p> | 08033-58 | Vall de Carerac | <p>Segons Moreu-Rey (1962), el topònim de Carerac o Caracac es pot situar ja a l'any 993: 'locum que dicunt Karesago' , 'terminio de Caresago'. Del 1040 es troba el topònim: 'Charesag'. Del 1067,1081, 1100 i aproximadament 1102 trobem escrit 'Carerag'. Del 1276 trobem 'Caresacho'. Del 1121, 'Caresrag'. De l'any 1211: 'manso de Carera'. De l'any 1234: 'Cararach'. Del 1347 'Correrach'?. Dels segles XVII, XVIII i XIX, trobem 'Mas Carerach (rarament Carrerach). De l'any 1720 'Cararachs'. Del segle XX, Cararac, sempre sense 'Can' ni 'Mas'. Es tracta d'un dels llocs i masos més antigament i abundosament documentats. Pel que fa als llinatges documentats, Moreu troba documentats: Richel de C. (aproximadament del 1100) que coincideix amb la mateixa que Richel, propietària l'any 1081 de terres a Palou, i dona de Guilabert Bonfill. Arnal de Caresag (1192, 1203) ; Ramon de C. (anterior a l'any 1234); Pere 'Girbauli de Caresacho' (1276, casat amb Rumia; Ramon de C. (1319); Pere de C. (1353, 1365, 1399); Bernat I de C. fill de Ramon de Carerac (1407, 1412); Francesc de C., fill de Bernat; Bernat C., junior (1439 a 1458); Ramon de C., clergue, besnét de Bernat I, senyor útil i propietari del mas Carerac 81477); Joan Pere de Carerac, fill de Bernat (1504, 1510). Segueix el llinatge BOU. El Mas Bou o Mas d'en Bou, fou un altre nom antic que rebé el Mas Carerac. Així, l'any 1560 es llegeix el 'Mas Carerac, alias Bou'. Aquest nom és originari d'una família que també en fou propietària. Així es troba documentat en Joan Bou (1162, 1189); Berenguer Bou, (probablement veguer de Barcelona) (1181 a 1250); Bernat Bou (1254); Berenguer Bou (1290, 1292); Guillem Bou, casat amb Elicsenda (1290 a 1302); Berenguer Bou (1314 a 1368) propietari en 1328 d'un 'casali molendinorum (...) satis prope dictam villam'; Joan B. (1411); mossèn B. (1513); joan B. Casat amb Elisabeth (1555 a 1571), mercader ciutadà de Bou, 'Lo vas de la casa de bou que es devant la capella de ma Sra. Del roser de la Iglesia de dita villa' (1607). Igualment, Moreu-Rey troba documentat el nom de Sans, relacionat amb la Casa de Sans o Torre de Sans, que fora un dels altres noms donats a Carerac. Aquesta família Sans, hauria estat propietària d'aquesta casa, així com també de la casa de banys de Can Rius, a la qual hom havia donat, també de vegades el nom de Can Sans.</p> | 41.6481800,2.1684800 | 430757 | 4611049 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-17 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||
| 42500 | Ermita de Sant Martí de Rovinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-marti-de-rovinyo | ADELL I GISBERT, Joan-Albert. (1986). L'arquitectura romànica. Col·lecció: coneguem Catalunya. Pàgs.75. Els llibres de la frontera, 16. Barcelona. BARRAL I ALTET, Xavier. (1984a). Sant Cugat Salou (o del Racó), dins Catalunya Romànica. Fundació Enciclopedia Catalana; volum XI, pàgs. 345. Barcelona. GARCIA I CARRERA, R. (1986). Esglésies i Capelles romàniques de Caldes de Montbui, Pàgs.27-30. Editorial Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008.Terrassa. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. VALL-MASVIDAL, Ramon. (1983). El romànic del Vallès, pàg. 168. Ed. Ausa. Sabadell. WHITEHILL, Walter Muir. (1974). L'art romànic a Catalunya, segle XI, pàgs. 48-49. Edicions 62 (primera edició 1941). Barcelona. | XI | Dessacralitzada. Actualment el seu interior està en molt mal estat de conservació, essent utilitzat com a magatzem. Els frescos estan en molt mal estat i la pica d'aigua beneïda és utilitzada com a paperera i cendrer. | Ermita que consta d'una sola nau amb absis. La coberta és a doble vessant amb teula àrab. La coberta de L'absis també és de teula àrab. La nau és de planta rectangular i és coberta amb una estructura de fusta, de la qual es desconeix les característiques perquè actualment està tapada per una volta de maó pla que hi ha al cel ras. L'absis és de planta semicircular i està cobert per una volta d'un quadrant d'esfera. Aquest absis s'obre a la nau mitjançant un doble reclau, que forma un arc intermedi, entre l'absis i la nau, que és més ample. A la façana de migdia hi ha tres contraforts fets de pedra i maó. Damunt de la coberta, orientat a ponent, resta encara de peu un campanar d'espadanya, sense la campana. Dels elements originals de la il·luminació de l'edifici només resta la finestra (actualment tapiada) de l'absis. Sembla que és de doble esqueixada i té un arc de mig punt fet amb petites dovelles. Actualment hi ha dues finestres més, però de construcció molt més moderna, una situada a migdia i l'altra al mur de tramuntana de la nau. La porta, tot i que deu mantenir l'emplaçament original, ha estat totalment modificada. Es pot observar dues etapes constructives; la primera correspondria gairebé a tot el cos de la nau, que va des del mur de ponent fins a prop de l'absis, on l'aparell dels murs és fet 'd'opus spicatum', i la segona a la resta de la nau, aproximadament 1,30m., junt amb l'absis, on les pedres presenten una disposició en filades horitzontals molt regulars. L'aparell en 'opus spicatum' és present tant a l'exterior com a l'interior i fins una alçada d'uns 2,80m. És format per pedres primes i llargues, de mida considerable, disposades en forma d'espina de peix i anivellades de tant en tant per filades horitzontals. Les pedres no presenten cap mena de treball i estan preses per un morter de calç molt pobre. L'aparell de la part de la nau que toca a l'absis, i l'absis mateix, són fets amb pedra de paredar simplement escairada a toc de maceta i disposada en filades horitzontals força uniformes. | 08033-59 | Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de codonys, a 2,5 km de Caldes de Montbui | L'ermita pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Documentada l'any 1093. Fou restaurada el segle passat però actualment amenaça de ruïna. Segons Ramon Vall (1977), les seves característiques arquitectòniques li atribueixen un origen anterior al segle XI, en la pignoració feta per un tal Guillem i la seva esposa Arsenda d'un alou situat 'in loco que dicunt Santi Martini de Rovinno'. La capella és documentada amb el nom de Rovinyó fins al segle XVIII, en què canvia i pren el dels propietaris del mas a què pertanyia, els Pasqual; l'any 1771 ja es troba anomenada com a Sant Martí del Pasqual, apel·latiu que amb el temps ha esdevingut 'del Pascol'. Consta també que l'any 1775 Miquel Pasqual de Rovinyó va fer renovar l'arc del campanaret de cadireta que, en un moment que es desconeix, s'havia incorporat al temple primitiu. D'altres petites reformes a càrrec sempre els propietaris del mas del Pascol es tenen documentades els anys 1808 i 1860. | 41.6410000,2.1408500 | 428448 | 4610275 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42500-foto-08033-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42500-foto-08033-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42500-foto-08033-59-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ermita anomenada també Sant Martí de Pascol, Sant Martí de Ravinno, Sant Martí de Pasqual. | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42501 | Torre Marimon - Mas Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-marimon-mas-coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i construït amb teula àrab. El ràfec està construït a partir de vàries fileres de maons superposats i a les façanes laterals, acaba per una mènsula decorativa feta també de totxana. Tant les obertures de la façana principal com laterals presenten una perfecta simetria tan a nivell vertical com horitzontal. A la porta d'accés principal de l'edifici s'hi accedeix mitjançant sis esglaons de pedra. La portalada està construïda amb dovelles de pedra formant un arc de mig punt. A cada costat, hi ha tres obertures, amb una llinda en forma d'arc rebaixat, brancals i ampit de pedra, i tancament amb porticons de fusta. Al primer pis, i segon, per damunt del portal, dues obertures separades per un pilar i a cada costat tres balconeres sense voladís i una balustrada. El segon pis es repeteix exactament igual. En arribar a les golfes, s'observa, centrat a la façana, set d'obertures, disposades en arcs i fetes de maó. Als dos extrems d'aquestes finestres i per damunt, hi ha tres obertures rodones, també fetes de maó. Les xemeneies estan construïdes amb el mateix material i al seu damunt, un curull de ceràmica de port piramidal. La façana està feta amb paredat de pedra mitjana a grossa. A banda i banda de l'edifici principal, es troben adossats altres edificis annexes, tots ells seguint el mateix estil arquitectònic, de planta rectangular i que consten de planta baixa i dos pisos o tres majoritàriament. Entre aquests edificis annexes, cal esmentar les aules pels alumnes, biblioteca, el porxos, la vaqueria on es guarda la palla pel bestiar o la torre. Aquesta última, es troba situada a la banda esquerra, decantada de l'edifici principal. Mesura 30 metres d'alçada i és de planta rodona, amb escales al seu interior per on s'accedeix a la part més alta de la torre. Les obertures disposades en llarg del mur recorden les espitlleres,i totes elles estan envoltades per llinda, brancals i àmbit de pedra. La torre de guaita queda rematada per un parapet de merlets. Just per sota d'aquests hi ha un ràfec construït de pedra formant una motllura d'arcs de mig punt superposats. | 08033-60 | Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes | L'origen del nom de la Torre Marimon es remunta al final del segle XVI (1574-1575). Moreu-Rey (1962), documenta el nom de 'Torra d'en Moles' (1470) associada a l'antic nom de la Torre Marimon. De l'any 1532 també troba escrit en un document 'la qual antigament sen deya torra den Mosen Moles'. Referent a l'origen de la Torre troba un document on s'esmenta que l'honorífic Jaume Moles, 'dominus domus de la Torre', ciutadà de Barcelona (1463, 1487), que la posseí després de Francesc Valls. També va rebre el nom de Mas Coromina o Coromines i probablement canvià el nom a partir del segle XV, quan Romeu de Marimon es casà amb Elisabeth Moles o Coromines. La família Marimon no té relació amb Caldes de Montbui amb anterioritat ja que les seves propietats s'estenien durant l'època medieval pels termes de Plegamans, Palau, Palaudàries i Bigues. Al final del segle XVII la torre passà a mans del baró de Canyelles Joseph Terré i Marquet, i successivament als seus descendents. Al final del segle XVIII la Torre Marimon és propietat de Domingo de Bouffard. La Diputació Provincial de Barcelona, el 1907 es planteja la creació d'una granja escola destinada a la capacitació dels homes del camp, i per realitzar aquest projecte els cal la compra d'una finca. Dues són les opcions: la Torre Marimon a Caldes de Montbui i can Pascalí, a Santa Coloma de Gramanet. Els dos paratges semblen adients, però finalment es decanten per la Torre Marimon, ja que el diputat Raventós advoca per les millors condicions de Caldes, amb una extensió de terreny més àmplia i una major quantitat d'aigua en els seus dominis. Quan l'11 de juliol de 1911 s'estableix a Barcelona l'Escola Superior d'Agricultura, es deixarà de parlar de l'anterior projecte i no serà fins l'any 1920 quan es convocarà un concurs per a l'adquisició d'una finca destinada a la construcció d'una granja escola. L'arquitecte Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, es proposarà per la compra, que la Mancomunitat farà efectiva el mes de juliol de 1921 per instal·lar-hi la granja escola, que formarà part de l'Escola Superior d'Agricultura. L'any 1926 s'inaugurarà l'Escola de la Torre Marimon, que s'havia adquirit finalment per 275.000 pessetes. Les obres de la granja seran encarregades a l'arquitecte al servei de la Diputació, Josep Bori Gensana, que abandona el projecte per discrepàncies amb algun dels diputats. El 7 de març de 1923 es realitza el projecte de l'edifici central, una vaqueria i un pensionat. Posteriorment, Lluís Planas i Calvet també arquitecte de la Diputació, es farà càrrec de la represa de les obres. Sembla que les activitats de l'escola començaran pels voltants de 1925, ja que el primer director de l'escola serà Joan Salom i Calafell que exercirà el càrrec des de 1925 fins el 1928. Al final de 1926 es vol millorà l'edifici de l'escola i serà el constructor Antoni Baixeras el que realitzarà la major part de les obres d'adaptació. L'any 1928 es construiran els habitatges per als guardes i es reconstruirà l'antiga ermita de Sant Julià (romànica en origen). El 1930 es construeixen un centre de pràctiques agrícoles, un dipòsit d'aigua i una escola menagère o escola domèstica de la dona. Aquesta mateixa data el rei Alfons XIII visitarà les instal·lacions de la Torre Marimon. Més tard la Generalitat de Catalunya reestructurarà l'escola, se suprimirà l'escola menagère i es realitzaran canvis al centre de pràctiques agrícoles. Durant el període de la Guerra Civil Espanyola s'aturaran les activitats, ja que aquesta serà requisada i passarà a ser una escola de carabiners. Al final de la guerra esdevé una escola de capacitació depenent del Ministeri de Foment. El 1943 es duen a terme una sèrie de reformes que passaran per adaptar l'antiga escola menagère com a biblioteca i aules per a estudiants; es millorarà la cova experimental que durà el nom de Sant Jordi i s'hi instal·larà un observatori. | 41.6128400,2.1698900 | 430837 | 4607124 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42501-foto-08033-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42501-foto-08033-60-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Bori Gensana, Lluís Planas i Calvet i Antoni Baixeras | (Continuació història)Durant els anys 1950 a 1960 serà escola mitjana d'agricultura i la superior es mantindrà a Barcelona. L'any 1958 es continuaran millorant les infraestructures, amb la construcció d'un camp d'esports i del Club d'Estudiantes San Fernando, i la compra de nova maquinària per tal de poder donar un millor servei als alumnes. L'any 1979 la granja escola incorpora els estudis de formació professional de 1r grau i el 1981 els de 2n grau que conviuran amb el de capacitació fins al 1983 que es tancarà aquesta línia educativa. El títol de formació professional l'expedirà l'Institut d'Ensenyament Secundari Manolo Hugué fins al 1996, any en el qual la Torre Marimon deixarà de funcionar com a granja escola. Actualment és la seu de l'Institut de Recerca i Tecnologies Alimentàries (IRTA). El seu director és en Joaquim Adillon.Durant l'any 2008 s'estan duen a terme reformes de les façanes i cobertes de tots els edificis que composen el conjunt de la Torre Marimon. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 42502 | Conjunt del carrer del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-del-forn | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. | XVII-XIX | Conjunt format per un seguit de cases, que composen un antic carrer d'origen medieval, formant part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. Per la forma del seu traçat segurament ja va formar part de L'estructura urbana romana. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. Aquest carrer es troba limitat per una banda per la plaça de l'Església, i el carrer Joan Samsó que de fet és una prolongació fins a la Plaça de la Font del Lleó. El carrer del Forn es comunica amb tres carrers no menys importants com són el carrer de Madella, el carrer d'Agulló o dels Bens, i el carrer del Doctor Delger. L'arquitectura actual, és bàsicament dels segles XIX i XX; Es constata que des de finals del segle XX i inicis del XXI s'estan realitzant moltes obres de construcció noves així com de rehabilitació dels habitatges. El tipus de cases que trobem en aquest carrer correspon fonamentalment a la tradicional casa de doble crugia, és a dir, cases edificades en parcel·les de doble front, de planta rectangular amb coberta a dues vessants o una i construïdes amb teula àrab. Les cases acostumen a tenir planta baixa i un o dos pisos. La façana acostuma a mesurar entre 8 i 10 metres d'amplada per 15 a 30 metres de fondària. Poden tenir un pati interior enjardinat, amb alguna petita construcció annexa com un porxo, o bugaderia. Les façanes acostumen a tenir dues obertures per planta, centrades en relació a un eix de simetria. L'ús de les cases continua essent residencial, però si aquestes cases han sofert modificacions importants, es pot observar que la planta baixa s'hagi transformat en comerç o taller. D'aquest carrer, destaquen el finestral de la casa Poch o can Fígols, Cal Botons o Cal Doctor, on destaca de la façana, el conjunt del portal i la balconada. Destaquen també les façanes del núm. 8 i la del núm. 12-14 l'edifici del núm. 5 – 7. | 08033-61 | Carrer del Forn, s/n. | Moreu-Rey (1962), (I) troba documentat de l'any 1369, el carrer del Forn, amb el nom de 'carreret del Forn'; també del 1366 troba referències amb el nom 'carrer del Forn'. De l'any 1561, recull 'vico vocato del Forn', 'dicto carrareto' XALABARDER (1914), parla del 'carreró que es darrera la capella de Sant Vicens', que 'es un ques deia lo carreret del Forn, que exia al pla de March Cavall a la Plaça que avuy es clos'; i dóna la data en què es tancà: 'ab acte rebut als 3 de Juliol 1485 consta com los Jurats de dita Vila de Caldes y Consell donaren llicentia a Pau Cavaller per edificar y fer una cambra sobre lo carrer del Forn, y així avuy està tapat'; 'carrer del Forn ue avuy no passa'. Aleshores (segle XVII) l'extrem tapat del carrer, que donava al Pla de Marc Savall, era ocupat per un estable. Actualment tot ho cobreix l'edifici modern de can Broquetes. (II) El 'carrer del forn' actual (s. XIII a XX) Cases en lo carrer del Forn, que antigament se deien lo Corral d'en Porcell, a llevant de l'església de Sant Martí (1260); 'lo carrer que antigament se diu del Forn, que va del Oliar a la Iglesia major' (1565). L'any 1796, es parla d'una casa al carrer anomenat del forn, 'abans den Roig' i antigament de Vilademany 'frente lo Portal major de la parroquial Esglesia', que afronta a ponent amb l'Església, mediant 'lo dit carrer del Forn'. En realitat, per la seva situació, aquesta casa no es troba ni en el carrer del Forn, ni en el carrer antic d'en Roig (del Portal de l'Àngel), sinó entre l'un i l'altre. La referència és interessant per indicativa de l'indret on començava el carrer del Forn, abans de la creació de la Plaça de l'Església. Sobre els origens del carrer, Xalabarder (1935), escriu que el nom del carrer ve 'del Forn particular o Fleca que tenien establert els Jueus en el mateix'; però no dóna referències en els documents esmentats semblen desmentir-ho. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. També l'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer. | 41.6335600,2.1625900 | 430251 | 4609431 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42502-foto-08033-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42502-foto-08033-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42502-foto-08033-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42503 | Conjunt del carrer de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-vic | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. | XVII-XIX | Conjunt arquitectònic situat en un carrer d'origen medieval que forma part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. És possible que formés part de L'estructura urbana en època romana. Destaca un projecte de reforma de l'any 1865 conegut amb el nom de 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer es troba limitat per la plaça Marquès de Caldes de Montbui, coneguda també amb el nom de plaça de Constans, on antigament es trobava situat el portal de Vic, i la Plaça de la Font del Lleó. Per la plaça del Marquès, comunica frontalment amb el carrer Major i just abans de la plaça, a l'esquerra, amb el carrer d'Escanyacans. El carrer comunica també amb el carrer d'en Bellit, on antigament hi havia la plaça de Sant Bartomeu o de Sant Vicenç. És un dels carrers més destacats i monumentals de la vila, ja que es conserven força façanes i elements constructius de gran interès arquitectònic. La composició del carrer és força homogènia, tant pel que fa a la disposició de les façanes, com per l'alçada de les cases. L'arquitectura actual és bàsicament dels segles XVIII i XIX degut a les modificacions sofertes durant el segle XX i inicis del segle XXI a nivell de rehabilitació de façanes, noves construccions... En primer lloc, tenim les cases de planta rectangular que consten de planta baixa i un o dos pisos. Són cases de doble crugia, cases edificades en parcel·les de doble front. La coberta acostuma a ser de doble vessant, i teula àrab. La façana acostuma a mesurar entre 8 i 10 metres d'amplada per 15 a 30 metres de fondària. De vegades al seu interior hi ha un pati enjardinat o amb una petita construcció annexa com un porxo per la llenya, una bugaderia, etc. De vegades també la seva estructura interior queda modificada depenent de si la casa ha estat reformada en varis habitatges, o si bé la planta baixa s'hagi transformat en comerç. En aquest carrer també es pot observar un altre tipus de construcció; es tracta de cases més senzilles, força estretes, de planta rectangular, que consten de planta baixa i pis o dos, amb coberta de teula àrab. La façana pot mesurar entre quatre i sis metres, i en el cas en que les cases tinguin fondària, aquesta pot estar compresa entre deu a quinze metres, amb algun pati interior. Moltes d'aquestes cases tenen portalades de pedra adovellada. La façana presenta normalment una obertura per planta, alineant-se verticalment sobre un eix que pot estar o no centrat a la façana. La majoria de cases d'aquest carrer són unifamiliars. Les transformacions més freqüents es donen a la planta baixa, adaptant-se a usos comercials. En aquest cas, si no es tracta del mateix propietari, o en el cas d'un llogater, a la façana es pot observar una petita obertura que correspon a l'accés al pis superior. Destaquen en aquest carrer els edificis o cases amb els números: 2-4, 3, 6, 7, 11, 12, 14,15, 22, 24, 40. | 08033-62 | Carrer de Vic, s/n. | Segons Moreu-Rey (1962), l'any 1386 'vico vocato de Vich'. A partir d'aleshores, el 'carrer de Vich' és documenta sense solució de continuïtat fins als nostres dies (s. XIV al XX). Aquest començava a la plaça de Sant Bartomeu i desembocava al Portal de Vic. Referent a aquest portal, sembla ser que un document de l'any 1395, esmenta el carrer que va a la Porta de Vic; 'Portal de Vich', 'lo Portal de Vich', etc. (s. XVI a XIX); 'la capella del Portal del carrer de Vich' (s.XVIII). Encara existia entre el 1867 i el 1879, amb l'escut de la vila i la data '1695' procedent d'una restauració o reconstrucció. Sembla ser, segons documenta sempre, Moreu-Rey, que l'any 1272, el rei Jaume Ier havia concedit als homes de Caldes que el 'caminum sive via (...) qua itur de Barchinona apud Vicum' passés per Caldes i no pel congost de Codines, 'sicut ab antiquo fieri consuevit'. Així, tenim documentats 'caminum Vici' (1347); 'camí de Vich', 'camí real de Vich'; 'lo cami ral de Vich' etc., (s. XVII). També l'any 1372, l'infant Joan passa per Caldes per anar de Barcelona a Vic; en el segle XVII encara el tragí del gra i la neu que venia del Montseny, passava per Balenyà, Centelles, Caldes, vers Palau i Barcelona: el que segurament demostra que era el camí més segur i potser més ràpid. Aquest camí de Barcelona fins a Vic va ser interior a la vila fins cap el 1600 aproximadament: sortia pel Carrer de Vic, vers el Raval i les Hortes de Munt. A partir del 1600 aquest camí passarà per l'exterior de la població, seguint la muralla. Cal destacar a l'inici d'aquest carrer, hi havia una plaça petita anomenada originàriament de Sant Vicenç i més tard de Sant Bartomeu; l'origen d'aquest nom està relacionat amb l'existència d'una capella dedicada al culte de Sant Vicenç, i més tard al culte de Sant Bartomeu per la popularitat d'aquest Sant. Aquesta capella desaparegué quan es realitzà l'alineació del carrer. L'any 1865, es du a terme el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer. | 41.6355600,2.1615700 | 430168 | 4609654 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42503-foto-08033-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42503-foto-08033-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42503-foto-08033-62-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||
| 42505 | Casa al carrer de Vic, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-38 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII | reformada l'any 1992 | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab. A la planta baixa destaca la portalada d'entrada formada per brancals i llinda de pedra, amb un marxapeus i un esglaó afegit posteriorment. A la seva esquerra hi ha una petita finestra amb una reixa. Al primer pis, la part noble de la casa, hi ha una balconada, formada també per brancals i llinda de pedra, amb un petit voladís motllurat. En el segon pis s'observa una obertura reformada, transformant la petita finestra que permetia airejar i donar claror a les golfes en una finestra amb balconada sense voladís, donant un aspecte més homogeni a la reforma. La façana està arrebossada i pintada, i queda rematada pel ràfec de la teulada en forma cornisa en 'S' i la canal de teules. El baixant o caneló s'ha dissimulat a l'interior de la façana, apareixent a la planta baixa, entre la portalada i la finestreta per comunicar amb les aigües pluvials que passen per sota el carrer pavimentat. La part baixa de la façana té un sòcol de pedra natural vista d'uns vuitanta centímetres d'alçada, seguint la mateixa línia de la casa situada al costat dret de la façana principal. | 08033-64 | Carrer de Vic, núm. 38 | Sembla ser que aquesta casa fou reformada l'any 1992. En aquesta reforma es modificaren les obertures del segon pis i golfes. Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6357700,2.1615900 | 430170 | 4609677 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42505-foto-08033-64-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42507 | Casa al carrer de Vic, 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-20 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVIII | refomada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable, amb una terrassa. La façana és quasi bé simètrica respecte a un eix central, i acaba en un ràfec recte que sobresurt d'uns cinquanta centímetres de la façana i on el coll originari de fusta ha desaparegut amb la reforma. Destaca la portalada d'accés central formada per un arc de mig punt fet amb maó i disposats a mena de plec de llibre i la part baixa dels brancals fets amb pedra d'esmolet. L'arcada del portal està emmarcat per una línea de maons que ressegueixen l'arc de mig punt, formant un marc que recorda la imatge d'un pont. Les obertures del primer pis i del segon pis han estat modificades, destacant les del segon pis, que antigament presentaven dues obertures desiguals, i que amb la reforma, s'hi han realitzat dues finestres de mig arc amb un ampit de pedra motllurada, separades entre elles per un pilar. | 08033-66 | Carrer de Vic, núm. 20 | Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic. Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com els materials emprats en diversos edificis Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic. | 41.6353700,2.1617300 | 430181 | 4609632 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42507-foto-08033-66-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 42508 | Casa al carrer Hostalrich, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-hostalrich-8 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | reformada | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. A la planta baixa hi ha un portal de pedra i maó amb marxapeus de ceràmica. Destaquen les dues balconeres i barana de ferro forjat de la primera i segona planta. La del primer pis amb llindes, brancals voladís de pedra. En la segona, no hi ha pedra sinó que ha estat fet amb un motlle de formigó; la balconera és decorativa. La façana ha sofert una remodelació i l'arrebossat anterior ha deixat pas a la pedra vista. Al segon pis, situada al costat esquerra de la balconera, hi ha una finestra de petites dimensions. La façana acaba amb un ràfec motllurat i mènsules de formigó. Centrat, per damunt de l'última balconera, una politja de ferro. | 08033-67 | Carrer d'Hostalrich, núm. 8 | Del carrer 'd'en Hostalrich' en tenim notícies a partir de Moreu-Rey (1962), on de l'any 1504 es documenta el següent: 'carrerono ibi transeunte coram domibus Bartholomei d'Estalrich'. De l'any 1505 hi ha documents a partir dels quals semblaria que aquest carrer s'hagués anomenat 'de mossen Senjust'. De l'any 1702 i 1775 es documenta com 'carrer olim dicto d en Hostalrich nunc vero de Vallgornera'. I ja en els segles XIX i XX es troben referències com: 'carrer nomenat d en Hostalrich, y vuy de Vallgornera'; 'carrer d'Hostalrich', o 'carrer Hostalrich'. | 41.6330900,2.1617400 | 430180 | 4609379 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42508-foto-08033-67-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 113,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/