Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
42447 Capella de Santa Susanna https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. XI-XII restaurada i annexionada al Museu Thermàlia l'any 1992. Capella dessacralitzada de la qual actualment només es pot identificar la façana situada a ponent, on s'observa l'estructura del mur i de l'aparell. Aquest últim està construït amb blocs de pedra més o menys aplanats per la cara vista i disposats en filades horitzontals uniformes. Destaquen el portal i l'ull de bou situat al damunt. Tot i que aquesta capella que es troba integrada a l'antic Hospital de Pobres, encara es poden veure els pendents de la teulada a dues aigües. L'absis ha desaparegut totalment. Al seu interior hi ha una part de la col·lecció arqueològica del Museu Thermalia. 08033-6 Carrer de Santa Susanna, núm. 8 El primer document on es parla de la capella data de l'any 1141, encara que es parli de que aquesta hauria estat consagrada l'any 1043. Se sap també que l'any 1156, Ramon de Caldes en va fer donació, juntament amb l'alou on es trobava edificada, a la canònica de la catedral de Barcelona. Mes tard, en els terrenys del voltant s'hi edificà l'Hospital de Pobres, incorporant a la construcció la capella. L'any 1979 es va transformar en Museu Municipal. La capella presidia un dels portals antics per on passava el camí que a través del pont medieval es dirigia cap a Ègara (Terrassa) i cap a Sentmenat. El subsòl d'aquesta capella fou excavat fa uns anys, localitzant-hi cinc tombes datades del segle IV dC. Quatre dels cinc enterraments es trobaren col·locats a l'interior d'unes antigues piscines termals. Actualment aquesta capella està dessacralitzada. Al seu interior hi ha exposades vàries peces arqueològiques trobades al municipi. 41.6340600,2.1610200 430121 4609488 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42447-foto-08033-6-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Des de l'any 1992 en que fou restaurada, aquesta capella es troba dessacralitzada i s'utilitza com a annexe de l'exposició arqueològica permanent del Museu Thermalia. 92|85 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42448 Font del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XVI-XIX Font a la qual s'hi accedeix per una escala de doble accés, limitada per una banda per grosses volutes i per l'altra per un muret que normalment fa la funció de banc i que es troba situat en front del raig d'aigua que brolla a partir d'un cap de lleó i a una temperatura de 74º C. Ambdós costats del broll hi ha unes columnes d'estil dòric que emmarquen perfectament la font, i que sostenen una mena de frontó amb l'escut de la vila de Caldes de Montbui; per damunt es troba un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra. Els fanals de forja que envolten la font són d'època modernista 08033-7 Plaça de la Font del Lleó, s/n La part més antiga de la font és el cap del Lleó per on brolla l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben documentades l'any 1581. L'any 1822 hauria sofert una remodelació considerable. L'any 1927, hauria estat restaurada per l'arquitecte modernista Manuel Raspall que va viure entre els anys 1877 a 1937; aquest va ser durant molts anys l'arquitecte municipal. En aquesta darrera restauració també hi treballà l'escultor E. Arnau (al darrera de la font s'observa el seu nom inscrit a la pedra). Antigament la font també havia rebut el nom de Font de l'Escaldador; ja que també era utilitzada pels escaldadors del vímet. La plaça on es troba la font havia rebut el nom de Plaça de les cubelles, degut a que al costat d'aquesta, seguint l'antic traçat del Torrent de Salzer, hi havia 3 basses o cubelles per fer l'oli, de les quals se sap que dues d'elles rebien el nom de Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan. L'any 1979 la plaça rep el nom oficial de Plaça de la Font del Lleó. 41.6343800,2.1620000 430203 4609522 1581 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42448-foto-08033-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42448-foto-08033-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42448-foto-08033-7-3.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Noucentisme|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2020-06-25 00:00:00 Laura Bosch Martínez 95|98|106|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42449 Font - fanal de la Plaça de l'Àngel https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fanal-de-la-placa-de-langel AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU - REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. XX Font que consta de dues piques rodones de forja, per on s'escorre l'aigua que raja en polsar les aixetes corresponents. La font feta igualment del mateix material, està col·locada damunt d'un basament de pedra. Entremig de les dues piques, surt una segona part que correspon físicament a la base de la farola o fanal. Aquesta està igualment feta de forja, i ambdós costats es pot observar una aixeta de bronze amb un polsador. Per damunt, continua el tronc del fanal decorat amb motius geomètrics, fins a trobar, un braç horitzontal que sustenta com un canelobre, tres braços, al capdamunt dels quals hi ha tres fanals; el central es troba per damunt dels dos situats als extrems. 08033-8 Plaça de l'Àngel, s/n La font fou realitzada a principis del segle XX, possiblement construïda l'any 1922, època en què s'urbanitzà la Plaça de l'Àngel. El nom popular de la plaça tindria el seu origen en una de les antigues entrades a la vila emmurallada, coneguda amb el nom de Portal de l'Àngel. La plaça on es troba el fanal ha canviat en vàries ocasions de nom, entre ells, la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII. També es coneix aquest indret com a Plaça del Quiosc, nom que ve donat per un quiosc construït a inicis del segle XX per l'arquitecte municipal, Manuel Raspall. 41.6322300,2.1636900 430341 4609282 1922 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42449-foto-08033-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42449-foto-08033-8-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42450 Font Xica de la Plaça Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-de-la-placa-bartomeu AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1865). Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy. Plànol núm. 9. AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. XVII restaurada l'any 1842 i als anys 90 moment en que es van treure els barrets. Font que es troba adossada a la paret del carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer de Vic, justament a la casa de la família Sentmenat. La font està formada per dues pilastres, de les quals surt una aixeta de coure. L'aigua raja cap a una pica de planta quadrada situada per sota de la pilastra, i d'ella l'aigua s'escorre cap a un abeurador de pedra, que era utilitzat pel bestiar. A la pilastra de l'esquerra, per damunt de l'aixeta es pot llegir l'any 1622. A la part esquerra hi ha un escut gravat a la pedra. La pilastra de la dreta, ha estat restaurada, i per damunt de l'aixeta es pot llegir la data 1842. 08033-9 Carrer d'en Bellit, cantonada amb el carrer Vic La font es troba situada al centre històric de Caldes, justament al costat de l'antiga Plaça de Sant Vicenç, avui desapareguda, i on també s'ha documentat l'existència d'una capella anomenada de Sant Vicenç, de la qual es tenen documents que testimonien la seva existència a partir de l'any 1162. L'any 1436, aquesta plaça duia el nom de Sant Bartolomé i l'any 1549 com a Sant Bartomeu, degut al nom que prengué la Capella de Sant Vicenç a causa de la popularitat d'un dels seus altars dedicats a Sant Bartomeu. Segons consta en el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy', l'any 1865 es modificarà el traçat de la plaça. A principis del segle XX la plaça desapareixerà i s'incorporarà al carrer de Vic. Aquesta font també ha estat coneguda com a “la Font d'en Ventura”, “les Fonts” o “la Font del carrer d'en Bellit” o encara “la Font o les Fonts de Can Berenguer”. Aquesta font hauria estat utilitzada com abeurador pel bestiar. Possiblement es pugui datar la seva construcció durant el segle XVII ja que a la part esquerra de la font hi ha una inscripció a la pedra de l'escut de Caldes i dues dates que fan referència a l'any 1692. Possiblement durant l'any 1842, fos restaurada, com es podria observar en la data gravada a la pilastra de la dreta de la font. També va ser restaurada als anys 90. 41.6348400,2.1619100 430196 4609573 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42450-foto-08033-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42450-foto-08033-9-3.jpg Legal Modern Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42454 Jardins de Can Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-rius BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. XIX s'han conservat la majoria d'espècies arbòries originals Jardins amb un estrat arbori i arbustiu destacable en el qual s'observen dues parts molt ben diferenciades, la primera molt més lligada al balneari per la seva proximitat, organitzat per una sèrie de parterres arbustius i arbres molts d'ells cententaris formant una sèrie de caminets que permeten el recorregut dels diferents espais. L'altra part, hi ha una zona destinada a l'esbarjo de grans i petits amb un conjunt de fusta destinat als més petits, i una zona de barbacoes. En la part de marge de la riera de Caldes, inaccessible, però formant part de l'entorn del parc de Can Rius, es pot observar una clara representació del bosc de ribera, composat d'espècies caducifòlies que creixen a banda i banda del la riera. S'ha detectat la presència d'om barrejat amb roure a les zones més obagues i alzina. També s'ha observat pollancres i plàntans. En són exemples dues espècies nord-americanes: l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). També s'han trobat associats a la vegetació arbòria, arbustos com els tamarius (Tamarix canariensis i Tamarix africana) -indicadors d'aigües riques en sals-, la sarga (Salix eleagnos) i el gatell (Salix cinerea ssp. oleifolia). Per sota dels grans arbres s'ha detectat la presència d'arç blanc (Crataegus monogyna); el sanguinyol (Cornus sanguinea); l'esbarzer (Rubus ulmifolius); el romegueró (Rubus caesius) i l'heura (Hedera helix). Com a herbes típiques de l'estrat herbaci hi ha la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). Tant en el marge com en el parc, s'han detectat vàries espècies d'ocells com el colom domèstic o el tudó, la tòrtora turca, la puput, la merla, el pit-roig, la cotxa, el tallarol cap negre, el tallarol de casquet, diverses tipus de mallerengues, la garsa, l'estornell vulgar, el pardal domèstic, el pardal xarrec, el pinsà, entre els més representatius, i també altres mamífers com l'esquirol, el ratolí de bosc, la musaranya, el rat-penat, etc. Pel que fa a la vegetació arbòria del Parc de Can Rius, cal assenyalar el pi pinyer (Pinus pinea), el vernís del Japó (Ailanthus altissima), l'alzina (Querqus ilex), l'alzina surera (Quercus suber), l'acàcia de tres punxes (Gladitsia triacanthus), el lledoner (Celtis australis), el pi blanc (Pinus helepensis), la fotínia (Photinia glabra), el llorer (Laurus nobilis), el boix (Buxus sempervivens), la tuia (Platyclaudus orientalis), el roure (Quercus robur), la troana (ligustrum japonicum), el cedre (cedrus), el castanyer bord (Aesculus hippocastanum), el plataner (platanus x hispanica). A aquest jardí es pot accedir bé a través del pont de Can Rius, format per dos grans arcs fets de maçoneria amb les cantonades de maó, que permet travessar la riera de Caldes, o bé pel portal que comunica amb la zona esportiva de les Cremades, prop del pont romànic. 08033-13 Carrer Torre Roja/ Plaça Taunustein L'any 1853 es realitzà l'ampliació del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. L'any 1878 es construeix un pont de pedra i maons, que uneix el complex termal amb un gran parc enjardinat que formarà part de l'establiment i que serà ubicat a l'altre costat de la riera de Caldes. El mateix any un cop acabades les obres de construcció del pont, s'inicià la plantació dels arbres del parc, molts d'ells encara visibles als nostres dies. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. Després va ser ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2005. L'any 2005, l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. L'any 2002 es va inaugurar el Parc de Can Rius, donant accés a la població. D'ençà que el parc de Can Rius es va obrir a la població l'any 2002, l'entrada principal es va ubicar a la plaça de Taunnustein. Des de l'estiu de l'any 2008, i inaugurat per la Festa Major del mateix any,al mes d'octubre, es va adequar una entrada al Parc de Can Rius a partir de la plaça Font del Lleó, un cop entrats al carrer del Pont. El juliol de 2006 l'Ajuntament va fer enderrocar l'última casa del carrer del Pont, edifici que formava part del complex de Can Rius i que fins el moment havia impedit el pas a la finca des de la plaça de la Font del Lleó. Aquest enderroc va ser el primer pas del projecte d'unió del parc de Can Rius amb el Centre Històric. També es va habilitar l'accés que porta fins al pont, construint una plaça amb una part central decorada amb llamborda, una zona enjardinada i dues rampes per permetre accedir ambdós costats de la riera. 41.6344400,2.1600800 430043 4609530 1878 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42454-foto-08033-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42454-foto-08033-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42454-foto-08033-13-3.jpg Legal Contemporani|Romàntic Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|101 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42456 Safareig públic de La Portalera https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-portalera AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111.Ed. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. REVISTA TOT CALDES DE MONTBUI. (2008). Acaben les tasques d'adequació del safareig de la Portalera. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 12. Ed. Gràfiques Lloreda. XIX Safareig de planta rectangular que queda protegit per una coberta a doble vessant , amb un pendent molt suau. El safareig mesura 240 cm d'amplada per una llargada de 20 metres aproximadament, amb un regueró motllurat que envolta el perímetre dels baixants de la rentadora i per on, a cada extrem, l'aigua sobrant pot sortir cap a la canalització de desguàs. Aquest safareig es troba envoltat per un mur actualment restaurat i que està format a base de tapia i maó. En el recinte tancat s'hi accedeix, per una porta emmarcada amb una mena de pilastres que aguanten un frontó per sota del qual hi ha una porta de ferro forjat que dóna pas a unes escales amb barana de ferro i disposades en forma piramidal. El mur, degut a la inclusió de la porta, guanya alçada i emmarca la porta i el frontó a l'interior del qual es pot observar l'escut de Caldes i es poden llegir les paraules 'Lavadero Público'. Al mur de migdia també hi ha una altra obertura formada per un arc de mig punt amb una porta en ferro forjat realitzat recentment per millorar l'accessibilitat. Adossat a aquest mur hi ha la pica d'aigua de 80 cm de fondària per 150 cm de llargada i 1 metre aproximat de fondària on a través d'un broc de ceràmica situat al mur, surt un raig considerable d'aigua calenta. Aquesta pica també té un acabament en rentadora. Per un conducte l'aigua d'aquesta pica va fins al safareig gran. A tot el perímetre del safareig hi ha un marxapeus d'uns 5 centímetres d'alçada. Tots els murs han estat arrebossats i pintats. En els murs de ponent i nord, s'han col·locat 7 plafons informatius, fets de xapa de corten òxid (xapa de ferro oxidat). L'aigua brolla a una temperatura de 48ºC aproximadament. 08033-15 Carrer de la Muralla, núm. 4 Segurament l'origen del nom de La Portalera estigui relacionat amb l'antic portal que es trobava situat a partir dels carrers de la Sinagoga i d'Hostalrich. L'any 1928, quan es va reformar la font del Lleó, els cistellers que portaven a estovar el vímet per a la fabricació de cistells i coves, van haver de canviar de lloc, portant a estovar el vímet al safareig de La Portalera, que es tractava d'un espai annex però independent. Aquest safareig va ser reformat i durant el mes de juliol de l'any 2008 acaben les tasques d'adequació. Les actuacions van ser possibles gràcies al Pla de Foment Turístic de Caldes de Montbui desenvolupat per la Regidoria de Turisme i també gràcies al projecte d'Escola Taller de Paleta de la Portalera. En primer lloc durant el mes de març del 2007 un grup de 8 joves van dur a terme obres de rehabilitació i de recuperació de l'espai exterior estretament lligat al safareig per obrir-lo cap a la Riera de Caldes. Algunes de les actuacions més destacades van ser la neteja de l'espai en general, creant un accés per a minusvàlids, i la neteja i recuperació de les basses on es remullava el vímet i les llegums Per altra banda, a través del Pla de Foment Turístic de la vila, que plantejava com a un dels objectius la conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal i la millora de la imatge del patrimoni arquitectònic de la vila, la Regidoria de Turisme, amb col·laboració de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va dur a terme tot un seguit d'actuacions per un import aproximat de 30.000 € amb l'arranjament de les canonades d'aigua i arrebossat interior, la instal·lació d'una porta nova d'accés al safareig pel patí i d'una reixa protectora i finalment la primera fase de pintura del safareig: entrada i una part de l'interior. També es va millorar el paviment per anivellar-lo; es col·locaren els tancaments d'acer laminat i es va modificar el traçat de la canonada que condueix l'aigua calenta fins al safareig, amb peces de ceràmica. Finalment es van instal·lar set plafons informatius fets de xapa de corten òxid, museïtzant el safareig. 41.6329500,2.1615500 430164 4609364 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42456-foto-08033-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42456-foto-08033-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42456-foto-08033-15-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Durant el treball de camp s'ha observat la presència de bugaderes fent bugada. 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42457 Pont romànic https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-romanic AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. XIII-XX Pont que consta de dos arcs de mig punt amb amplades diferents, recolzats en un pilar central i dos estreps laterals que l'enllacen amb els marges de la riera. Situat a mà esquerra, en direcció nord, s'observa un arc més gran. L'arc de la dreta és de dimensions més reduïdes i està situat en un replà rocós en una cota més elevada respecte al nivell del llit de la riera. Damunt del pilar central, entre els dos arcs hi ha una obertura coronada que té funció d'arc de descàrrega. El traçat del pont és recte i s'eixampla en els extrems on conflueix amb els marges.Les pedres dels angles exteriors dels arcs són fetes amb carreus ben treballats. El pilar central presenta un tallamar 08033-16 Carrer de la Torre Roja Originàriament, el pont donava continuïtat a l'antic camí romà salvant el desnivell de la riera. Marca l'antic camí cap a Ègara, i una de les entrades a la ciutat emmurallada medieval. La documentació més antiga del pont data de l'any 1226. En època medieval, aquest pont fou molt transitat. Després de l'aiguat de Santa Tecla fou restaurat l'any 1835. Els treballs van consistir en sobreposar la nova estructura a base d'arcs rebaixats damunt del pont vell. L'últim canvi documentat consistí en donar-li més amplada i asfaltar-lo per tal de facilitar el pas als vehicles actuals. 41.6357900,2.1603600 430068 4609680 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42457-foto-08033-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42457-foto-08033-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42457-foto-08033-16-3.jpg Legal Contemporani|Modern|Romànic|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94|92|85 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42461 Cementiri Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-2 MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. XIX Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en tres recintes a través d'una trama de passeigs o carrers disposats en rectangle. El perímetre és de planta rectangular bàsicament, amb un espai afegit a la banda esquerra on hi ha una porta d'accés més moderna fent xamfrà. El primer recinte, és el més antic, on està situada l'entrada principal del cementiri. La portalada està formada per un conjunt de dovelles de grans dimensions formant un arc de mig punt. Al centre, la data de construcció '1883', i per damunt, en relleu, segurament afegit en èpoques posteriors l'escut de Caldes de Montbui. La portalada de dovelles està integrada a un mur perimetral que resseguint la porta acaba amb una coberta de maó on damunt s'hi troba col·locada la creu, realitzada en ferro forjat. A l'entrada hi ha dos parterres situats ambdós costats, on s'hi troben els panteons més antics, com el de la família Torres i Germà, de l'any 1898, o el de la família Augé. Darrera dels panteons de la banda dreta es troba la fossa comú, on el mes d'octubre d'aquest any s'han instal·lat un seguit creus, totes elles blanques. Els nínxols d'aquest cementiri estan ordenats per illes, carrers i categories. Així trobem els nínxols de primera categoria, o panteons familiars; els nínxols de segona categoria, semblants a una capelleta, caracteritzats per ser familiars, de dos pisos, superposats, amb teuladeta de doble vessant pels més antics, tot i que d'èpoques més modernes podem trobar-ne amb coberta plana, i amb l'ossera disposada al davant de cadascun. Finalment, els nínxols de tercera categoria, que només trobem adossats al mur perimetral del cementiri. A l'oest, hi ha un segon espai, de planta rectangular, En aquest fent xamfrà s'ubica l'entrada més nova del cementiri. Bàsicament està ordenat per un seguit de nínxols de paret, anomenats de tercera categoria, i un seguit de nínxols de capelleta, aquests de segona categoria tocant a la paret orientada al sud-oest. Destaquen les noves creus de la fosa comú protestant que s'han col·locat durant el més d'octubre del 2008. Seguint pel passadís central, s'accedeix a un tercer espai, bàsicament format pels nínxols - capelleta i un seguit de panteons, d'on destaca el de l'artista Manolo Hugué. L'últim espai és el més modern, i que està en procés d'expansió, distribuït en tres illes i carrers, i on hi ha la previsió de construcció de cent nínxols de segona categoria (amb dues sepultures i ossera). 08033-20 C-59 direcció Sant Feliu de Codines, PK. 15 L'antic cementiri de Caldes de Montbui estava situat a la Plaça de Pau Surell, al costat de l'Església de Santa Maria. Un cop construït el nou cementiri l'any 1883, es va fer el trasllat dels nínxols i l'ossera. 41.6382800,2.1726500 431094 4609947 1883 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42461-foto-08033-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42461-foto-08033-20-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42465 Col·legi del Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-del-carme AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. XVIII Edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La coberta està construïda amb teula àrab i presenta quatre vessants amb un ràfec a base de maons superposats per l'interior del qual passa la canal que recull les aigües pluvials. Les obertures de les façanes tenen proporcions verticals i són de semblants característiques; a la planta baixa i al tercer pis es poden observar vàries obertures aparellades idèntiques, emmarcades per una mena de donant la impressió d'una obertura molt més ample. L'entrada principal es troba a la façana que dona al carrer d'en Bellit. Destaquen els dos finestrals que es disposen l'un sobre l'altre, en el primer i segon pis per damunt del portal de pedra que dóna accés a l'edifici. A la llinda del finestral del primer pis es pot llegir la data 1707. L'ampit, la llinda, i els brancals d'ambdós finestrals de pedra presenten un treball escultòric a base de motllures i relleus. També cal destacar altres dos elements arquitectònics realitzats en pedra com la cantonada de l'edifici i una volta que es troba a l'interior del col·legi que no s'ha pogut fotografiar perquè els alumnes es trobaven a l'interior de l'escola. 08033-24 Carrer d'en Bellit, núms. 7-9 Es desconeix la data de construcció de l'edifici, degut a les modificacions realitzades amb el pas dels anys. De tota manera per la data (1707) que es pot llegir encara en la llinda del finestrals de pedra del primer pis, que es troba a la façana principal permetria parlar d'inicis del segle XVIII. Per altra banda cal tenir en compte l'arcada de pedra de l'interior de l'escola i que segons comenten a la recepció de l'escola, podria ser d'època medieval. Se sap que la família Palaudarias havien estat els propietaris de l'edifici i que aquests tingueren una filla anomenada Mercè que decidí entrar a l'ordre de les Germanes Carmelites de la Caritat. Els pares deixaren l'edifici en herència a la seva filla, i per tant, aquest va passar a formar part de la Congregació. Les Germanes Carmelites eren les que portaven el Col·legi de l'Hospital (Residència i Hospital de Santa Susanna) a principis de segle XX, i aproximadament cap a l'any 1919 es varen traslladar al nou edifici ubicat al carrer d'en Bellit. 41.6350400,2.1622500 430224 4609595 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42465-foto-08033-24-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42502 Conjunt del carrer del Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-del-forn AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. XVII-XIX Conjunt format per un seguit de cases, que composen un antic carrer d'origen medieval, formant part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. Per la forma del seu traçat segurament ja va formar part de L'estructura urbana romana. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. Aquest carrer es troba limitat per una banda per la plaça de l'Església, i el carrer Joan Samsó que de fet és una prolongació fins a la Plaça de la Font del Lleó. El carrer del Forn es comunica amb tres carrers no menys importants com són el carrer de Madella, el carrer d'Agulló o dels Bens, i el carrer del Doctor Delger. L'arquitectura actual, és bàsicament dels segles XIX i XX; Es constata que des de finals del segle XX i inicis del XXI s'estan realitzant moltes obres de construcció noves així com de rehabilitació dels habitatges. El tipus de cases que trobem en aquest carrer correspon fonamentalment a la tradicional casa de doble crugia, és a dir, cases edificades en parcel·les de doble front, de planta rectangular amb coberta a dues vessants o una i construïdes amb teula àrab. Les cases acostumen a tenir planta baixa i un o dos pisos. La façana acostuma a mesurar entre 8 i 10 metres d'amplada per 15 a 30 metres de fondària. Poden tenir un pati interior enjardinat, amb alguna petita construcció annexa com un porxo, o bugaderia. Les façanes acostumen a tenir dues obertures per planta, centrades en relació a un eix de simetria. L'ús de les cases continua essent residencial, però si aquestes cases han sofert modificacions importants, es pot observar que la planta baixa s'hagi transformat en comerç o taller. D'aquest carrer, destaquen el finestral de la casa Poch o can Fígols, Cal Botons o Cal Doctor, on destaca de la façana, el conjunt del portal i la balconada. Destaquen també les façanes del núm. 8 i la del núm. 12-14 l'edifici del núm. 5 – 7. 08033-61 Carrer del Forn, s/n. Moreu-Rey (1962), (I) troba documentat de l'any 1369, el carrer del Forn, amb el nom de 'carreret del Forn'; també del 1366 troba referències amb el nom 'carrer del Forn'. De l'any 1561, recull 'vico vocato del Forn', 'dicto carrareto' XALABARDER (1914), parla del 'carreró que es darrera la capella de Sant Vicens', que 'es un ques deia lo carreret del Forn, que exia al pla de March Cavall a la Plaça que avuy es clos'; i dóna la data en què es tancà: 'ab acte rebut als 3 de Juliol 1485 consta com los Jurats de dita Vila de Caldes y Consell donaren llicentia a Pau Cavaller per edificar y fer una cambra sobre lo carrer del Forn, y així avuy està tapat'; 'carrer del Forn ue avuy no passa'. Aleshores (segle XVII) l'extrem tapat del carrer, que donava al Pla de Marc Savall, era ocupat per un estable. Actualment tot ho cobreix l'edifici modern de can Broquetes. (II) El 'carrer del forn' actual (s. XIII a XX) Cases en lo carrer del Forn, que antigament se deien lo Corral d'en Porcell, a llevant de l'església de Sant Martí (1260); 'lo carrer que antigament se diu del Forn, que va del Oliar a la Iglesia major' (1565). L'any 1796, es parla d'una casa al carrer anomenat del forn, 'abans den Roig' i antigament de Vilademany 'frente lo Portal major de la parroquial Esglesia', que afronta a ponent amb l'Església, mediant 'lo dit carrer del Forn'. En realitat, per la seva situació, aquesta casa no es troba ni en el carrer del Forn, ni en el carrer antic d'en Roig (del Portal de l'Àngel), sinó entre l'un i l'altre. La referència és interessant per indicativa de l'indret on començava el carrer del Forn, abans de la creació de la Plaça de l'Església. Sobre els origens del carrer, Xalabarder (1935), escriu que el nom del carrer ve 'del Forn particular o Fleca que tenien establert els Jueus en el mateix'; però no dóna referències en els documents esmentats semblen desmentir-ho. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. També l'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer. 41.6335600,2.1625900 430251 4609431 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42502-foto-08033-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42502-foto-08033-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42502-foto-08033-61-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42503 Conjunt del carrer de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-de-vic AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. XVII-XIX Conjunt arquitectònic situat en un carrer d'origen medieval que forma part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. És possible que formés part de L'estructura urbana en època romana. Destaca un projecte de reforma de l'any 1865 conegut amb el nom de 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer es troba limitat per la plaça Marquès de Caldes de Montbui, coneguda també amb el nom de plaça de Constans, on antigament es trobava situat el portal de Vic, i la Plaça de la Font del Lleó. Per la plaça del Marquès, comunica frontalment amb el carrer Major i just abans de la plaça, a l'esquerra, amb el carrer d'Escanyacans. El carrer comunica també amb el carrer d'en Bellit, on antigament hi havia la plaça de Sant Bartomeu o de Sant Vicenç. És un dels carrers més destacats i monumentals de la vila, ja que es conserven força façanes i elements constructius de gran interès arquitectònic. La composició del carrer és força homogènia, tant pel que fa a la disposició de les façanes, com per l'alçada de les cases. L'arquitectura actual és bàsicament dels segles XVIII i XIX degut a les modificacions sofertes durant el segle XX i inicis del segle XXI a nivell de rehabilitació de façanes, noves construccions... En primer lloc, tenim les cases de planta rectangular que consten de planta baixa i un o dos pisos. Són cases de doble crugia, cases edificades en parcel·les de doble front. La coberta acostuma a ser de doble vessant, i teula àrab. La façana acostuma a mesurar entre 8 i 10 metres d'amplada per 15 a 30 metres de fondària. De vegades al seu interior hi ha un pati enjardinat o amb una petita construcció annexa com un porxo per la llenya, una bugaderia, etc. De vegades també la seva estructura interior queda modificada depenent de si la casa ha estat reformada en varis habitatges, o si bé la planta baixa s'hagi transformat en comerç. En aquest carrer també es pot observar un altre tipus de construcció; es tracta de cases més senzilles, força estretes, de planta rectangular, que consten de planta baixa i pis o dos, amb coberta de teula àrab. La façana pot mesurar entre quatre i sis metres, i en el cas en que les cases tinguin fondària, aquesta pot estar compresa entre deu a quinze metres, amb algun pati interior. Moltes d'aquestes cases tenen portalades de pedra adovellada. La façana presenta normalment una obertura per planta, alineant-se verticalment sobre un eix que pot estar o no centrat a la façana. La majoria de cases d'aquest carrer són unifamiliars. Les transformacions més freqüents es donen a la planta baixa, adaptant-se a usos comercials. En aquest cas, si no es tracta del mateix propietari, o en el cas d'un llogater, a la façana es pot observar una petita obertura que correspon a l'accés al pis superior. Destaquen en aquest carrer els edificis o cases amb els números: 2-4, 3, 6, 7, 11, 12, 14,15, 22, 24, 40. 08033-62 Carrer de Vic, s/n. Segons Moreu-Rey (1962), l'any 1386 'vico vocato de Vich'. A partir d'aleshores, el 'carrer de Vich' és documenta sense solució de continuïtat fins als nostres dies (s. XIV al XX). Aquest començava a la plaça de Sant Bartomeu i desembocava al Portal de Vic. Referent a aquest portal, sembla ser que un document de l'any 1395, esmenta el carrer que va a la Porta de Vic; 'Portal de Vich', 'lo Portal de Vich', etc. (s. XVI a XIX); 'la capella del Portal del carrer de Vich' (s.XVIII). Encara existia entre el 1867 i el 1879, amb l'escut de la vila i la data '1695' procedent d'una restauració o reconstrucció. Sembla ser, segons documenta sempre, Moreu-Rey, que l'any 1272, el rei Jaume Ier havia concedit als homes de Caldes que el 'caminum sive via (...) qua itur de Barchinona apud Vicum' passés per Caldes i no pel congost de Codines, 'sicut ab antiquo fieri consuevit'. Així, tenim documentats 'caminum Vici' (1347); 'camí de Vich', 'camí real de Vich'; 'lo cami ral de Vich' etc., (s. XVII). També l'any 1372, l'infant Joan passa per Caldes per anar de Barcelona a Vic; en el segle XVII encara el tragí del gra i la neu que venia del Montseny, passava per Balenyà, Centelles, Caldes, vers Palau i Barcelona: el que segurament demostra que era el camí més segur i potser més ràpid. Aquest camí de Barcelona fins a Vic va ser interior a la vila fins cap el 1600 aproximadament: sortia pel Carrer de Vic, vers el Raval i les Hortes de Munt. A partir del 1600 aquest camí passarà per l'exterior de la població, seguint la muralla. Cal destacar a l'inici d'aquest carrer, hi havia una plaça petita anomenada originàriament de Sant Vicenç i més tard de Sant Bartomeu; l'origen d'aquest nom està relacionat amb l'existència d'una capella dedicada al culte de Sant Vicenç, i més tard al culte de Sant Bartomeu per la popularitat d'aquest Sant. Aquesta capella desaparegué quan es realitzà l'alineació del carrer. L'any 1865, es du a terme el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer. 41.6355600,2.1615700 430168 4609654 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42503-foto-08033-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42503-foto-08033-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42503-foto-08033-62-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42510 Conjunt del carrer del Pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-del-pont AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. XVII-XIX El conjunt arquitectònic d'aquest carrer, sembla ser que seria d'origen medieval, formant part de l'antiga vila emmurallada de Caldes, tot i que l'arquitectura actual és bàsicament del segle XIX. El traçat del carrer és força rectilini, segurament degut a que la disposició de les cases originàriament. Destaca una modificació de l'any 1865, coneguda amb el nom de 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer es troba situat dins del nucli antic de la població, quedant limitat per la plaça de la Font del Lleó i pel carrer Major, al costat del pont romànic. El carrer es comunica a través d'unes escales amb el carrer d'Escanyacans i prop de la plaça de la Font del Lleó, amb una placeta inaugurada l'any 2008, que va a parar als jardins de Can Rius. La composició del carrer és força homogènia, tant pel que fa a la disposició de les façanes, com per la tipologia de cases. S'observen vàries rehabilitacions realitzades a finals del segle XX i inicis del XXI, sobretot pel que fa a les façanes. El tipus d'edificacions correspon fonamentalment a cases nobles amb una estructura de petit palau. Generalment, l'alçada d'aquestes cases està compresa entre planta baixa i pis, o planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i feta de teula àrab. Es tracta de cases poc abundants, que es poden distingir d'altres carrers per la qualitat en la utilització dels materials constructius. Destaquen d'aquest conjunt les cases amb el número 13, 15 i 29. Aquesta última destaca per la part de l'arrencada de l'arc d'entrada a l'antiga vila pel portal del Pont, així com l'antic escut de la vila de Caldes, tallat en un bloc de pedra encastat a la paret i que probablement hauria servit de fita. L'escut està representat per una Caldera. 08033-69 Carrer del Pont, s/n Moreu-Rey (1962) fa un recull de documents on aquest carrer es troba anomenat: de l'any 1311 i 1353 es troba escrit 'carrer dez Pont'; del segle XIV al XX, 'vico del Pont', etc. Un document datat l'any 1563 indica que el carrer del Pont es deia antigament 'de Vulpsegura'. De l'any 1351 s'anomena com un carreró sense sortida (a través del que serà després l'hort d'en Palaudàries) era el vestigi d'un carrer que unia els carrers de Vic i del Pont. Referent a Vulpsegura, de l'any 1201 es troba una referència del lloc anomenat 'Vulsacuram'; de l'any 1563, el mateix carrer rep el nom de 'carrer del Pont, olim Vulpsegura'. L'any 1865, es dugué a terme el 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. L'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació d'alineacions. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer. 41.6354100,2.1608100 430105 4609638 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42510-foto-08033-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42510-foto-08033-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42510-foto-08033-69-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42521 Camí de Castellvell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-castellvell GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. Varis autors. (2001). Diccionari visual de la construcció.Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. XIX cal desbrossar i mantenir els marges del camí nets de vegetació Camí format per un seguit de pedres de granit o llambordes, molt resistents, tallades de forma prismàtica, i col·locades una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. Als extrems les llambordes són més llargues i estan disposades verticalment, en sentit oposat formant una petita cuneta per permetre el pas de l'aigua de pluja El paviment d'aquest camí està col·locat sobre un subsòl original, al qual s'ha afegit una subbase, una base més ferma seguida d'una capa de sorra o morter i finalment la capa de llambordes. Aquest mesura uns dos quilòmetres travessant part del càmpig dels Pasqualet, per davant del mas que porta el mateix nom i un cop passada la carretera de Sant Sebastià de Montmajor, al costat del pont, segueix la banda dreta de la riera de Caldes. La seva amplada màxima és de 2,50 metres. En alguns dels seus trams està mig cobert per la vegetació; d'altres per la sorra provinent de la pluja. 08033-80 Camí de Castellvell o del Foment Molts dels camins de terra, en arribar el segle XIX amb l'era de la industrialització van quedar obsolets. Aquests camins i carrers, necessitaven una capa de rodament més ferm que facilités el trànsit dels nous mitjans de transport. L'aparició de la llamborda tindrà un pes primordial. Es tractava d' una pedra resistent, tallada de forma prismàtica, i col·locada una al costat de l'altra, sobre una base de sorra o formigó. La utilització de llambordes, es generalitza a finals del segle XIX i perdura fins ben entrat el segle XX. Tot i ser un terra de fàcil manteniment,(només calia girar la pedra), la seva instal·lació i conservació sempre manual tenia un alt cost econòmic. Amb el pas del temps, els sols asfàltics les aniran substituint; en primer lloc es resalitzarà a les carreteres principals, i més tard, s'aniran canviant en els carrers. A les pedreres de Caldes, la tècnica d'explotació de les llambordes consistia en l'enderroc de grans blocs de pedra, que s'aconseguia excavant unes galeries dins la roca i dinamitant-les de manera, que caiguda la penya, la roca era extreta no gens menys, devastada amb la dificultat i risc que això comportava pels picapedrers. La ciutat de Barcelona va ser un gran consumidor de llambordes i el principal client de les pedreres de Caldes de Montbui. Es tenen notícies dels primers empedrats amb llambordes a Barcelona arran de l'Exposició Universal del 1888. La pavimentació a base de llambordes regulars es va generalitzar als anys 1920, i la seva expansió anirà relacionada amb l'adequació de les vies del tramvia. La història de les llambordes de Caldes de està lligada a l'explotació de pedra que es remunta al final del segle XIX quan, coincidint amb la millora de les comunicacions per la inauguració del ferrocarril de Mollet a Caldes, l'empresa de Barcelona Societat Piera, Cortinas i Cia, va enviar un representant a la vila per estudiar el jaciment de granit que existia a la zona. Va ser aquest mateix representant, Pau Llinares, qui l'any 1980 va adquirir, en nom de la companyia, part dels terrenys de la família Castellvell. Es van iniciar les obres i es va començar a llogar treballadors de Caldes, així com picapedrers experimentats de fora de la població. Les primeres extraccions de pedra amb forma de llamborda es van realitzar entre 1892 i 1893. L'any 1900 l'empresa que explotava la pedrera va adquirir més importància i es fusionà amb fomento de Obras y Construcciones, S.A. (FOCSA). Les 'Canteras del Remedio' es convertien en una gran explotació destinada a subministrar llambordes a tot Catalunya, Aragó i Mallorca. L''empresa va anar creixent i la direcció de les pedreres es va instal·lar en un gran edifici noucentista. Es va adequar amb llambordes tot el camí des de la pedrera fins a l'estació de tren. A més a més es van construir un seguit de serveis destinats als treballadors, i fins i tot habitatges, i es va crear una cooperativa de consum i una caixa d'estalvis. Per últim, FOCSA va comprar el cafè-teatre de l'Avenç Nacionalista Republicà, amb la finalitat de crear-hi un centre instructiu i recreatiu per als treballadors i les seves famílies. L'any 1908, FOCSA ja compta amb 100 treballadors. Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i l'arribada de l'Exposició Universal de Barcelona l'any 1929, l'activitat de les pedreres va augmentar.L'any l'empresa comptava amb més de quatre-cents treballadors. Els treballadors que tallaven les llambordes, cobraven per peça acabada, mentre que d'altres tenien feines més secundàries, com el transport de llambordes fins a l'estació, primer amb carros tirats per bous i més tard amb camions. La pedrera va tancar l'any 1933, amb 300 treballadors sense feina. Després de la Guerra Civil l'any 1939, FOCSA va tornar a obrir la pedrera del Remei.A més molta de la maquinària va ser emportada per les grans riuades de l'any 1962. L'empresa tancà definitivament l'any 1968, amb menys de vint treballadors. 41.6459700,2.1541200 429559 4610815 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42521-foto-08033-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42521-foto-08033-80-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42523 Conjunt del carrer Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-barcelona AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. XVII-XIX Carrer que forma part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. Per la forma del seu traçat (formant un colze) és possible que formés part de l'estructura urbana romana, afegint-hi més tard la inclusió del call jueu. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. El carrer està limitat per la plaça de l'Església (antigament una part d'aquesta, en la intersecció dels carrers de Barcelona i del Forn, era coneguda com plaça de l'Om) i per la plaça de la Font del Lleó. El carrer forma un colze, trobant-se amb els carrers de la Sinagoga, de Santiago, d'Hostalrich, de la Leonarda i del Dr. Joaquim Delger. Des de finals del segle XX i inicis del XXI s'estan realitzant moltes obres de construcció i rehabilitació dels habitatges. D'altres s'han enderrocat, com les dels números 23-25. També s'observen algunes cases en mal estat de conservació com Cal Bisbe (núm. 11-15) amb un gran nombre d'elements arquitectònics tan a l'exterior de façana com al seu interior. El tipus de cases que trobem en aquest carrer correspon bàsicament a cases estretes amb façanes de 4 a 6 metres i a cases de doble crugia amb façanes de 8 a 10 metres d'amplada. Les cases acostumen planta baixa i dos o tres pisos amb les cobertes inclinades a dues aigües i de teula àrab, desaiguant a la façana principal. Pel que fa a les cases de doble crugia, aquetes acostumen a tenir una planta baixa i un o dos pisos. La teulada és de doble vessant, i teula àrab. La façana mesura entre de 8 i 10 metres per 15 a 30 metres de fondària. Poden tenir un pati interior amb un petit porxo. Les façanes acostumen a tenir dues obertures a cada planta, no sempre simètriques. En aquest carrer, també es troba un altre tipus de construcció més senzilla, que consta de planta baixa i un o dos pisos, tenint en compte que el segon pis poden ser les golfes. La coberta també és de teula àrab i acostuma a ser a dues vessants. Les façanes mesuren entre quatre i sis metres d'amplada, amb una fondària de quinze metres aproximadament. Poden tenir també un petit pati interior. La façana presenta normalment una obertura per planta, alineant-se verticalment sobre un eix que pot estar o no centrat a la façana. Moltes d'aquestes cases, poden tenir botiga a la planta baixa, tot i que predominen les cases amb funció residencial. Per últim, hi ha un altre grup de cases, amb una estructura complexa de petit palau, com Cal Bisbe, amb la utilització de materials nobles. L'alçada és generalment de planta baixa i dues plantes amb la coberta a dues aigües i feta de teula àrab. Algunes d'elles origen unifamiliar, han sofert modificacions importants. En aquest carrer també destaca un tipus d'edifici relacionat amb l'aigua termal, com són les Termes Victòria. Són edificacions complexes, sovint modificades Tenen un jardí important a l'interior. En el cas del carrer Barcelona, la zona de jardí s'obre a la riera de Caldes. Les plantes dels edificis estan distribuïdes en funció dels serveis que ofereixen: rebedor, salons, habitacions, banys,etc. 08033-82 Carrer de Barcelona, s/n Moreu-Rey (1962) descriu el carrer Barcelona com el carrer que va de la plaça de l'Església, i que ha portat (al menys en part) els noms de Carrer dels Jueus, Carrer Major, i carrer de l'Església, i potser també carrer del Mercat. La denominació de carrer de Barcelona és assegurada documentalment a partir de mitjan del segle XV (1454); 'carrer de la Sgleya o de B.' (1540); 'vico per quem tenditur de platea dicte ville ad ecclesiam, antiquitus vocato Judeorum, nunc vero de Barsalona' (1599); fins als nostres dies. El seu recorregut primitiu hauria variat. Vall-Llosera (1848), nota que, el 1396, el carrer de Barcelona passava a ponent de l'antic Cementiri; i que, l'any 1454, un document cita unes cases al 'carrer dit abans de Barcelona, aleshores de la Portalera'. Un altre document sembla assimilar el primer carrer de Barcelona amb el carrer de la Sinagoga. El fet que el carrer de Barcelona actual no hagi portat aquest nom (en la seva part més meridional) fins el segle XV, deixa suposar que anteriorment no duia directament a la sortida de Caldes cap a la capital. L'any 1445, 1452 i en el segle XVI, el Portal ja corresponia a la situació posterior. A principis del segle XVII es devia renovar (aproximadament cap a l'any 1611): 'fora del Portal Nou de Barcelona'. Aquesta porta, nova o renovada era prop de l'antic Palau Reial i del cementiri de l'església parroquial (1629); no gaire lluny d'un angle format per la muralla. Era el mateix que es coneixerà després amb el nom de Portal de Nostra Senyora de l'Esperança, situat en el lloc on fou construït el Sindicat Agrícola. En quant a la sortida primitiva cap a Barcelona, durant la primera Edat Mitjana podria correspondre amb la porta dita després la Portalera o una porta situada molt prop d'aquesta. També es té documentada l'existència d'una capella situada 'sobre lo Portal del Carrer de Barcelona' (finals del segle XVII i principis del segle XX), en la qual es deien misses el 18 de desembre, la data en que es celebrava Nª.Sª. de l'Esperança. En llarg de la història, aquest carrer ha sofert moltes modificacions destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche dea Villa de Caldas de Montbuy'. També l'any 1878 va haver-hi un altre projecte de rectificació. A principis del segle XXI, aquest carrer va formar part d'un seguit de reformes de caire urbà, com fou la substitució del paviment antic de llambordes, per la de pedra de Sant Vicenç alternada amb una franja de llambordes disposada al mig del carrer. 41.6331800,2.1619600 430198 4609389 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42523-foto-08033-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42523-foto-08033-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42523-foto-08033-82-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42524 Conjunt de la Plaça Font del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-la-placa-font-del-lleo AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. XVII-XIX La plaça de la Font del Lleó, és el centre neuràlgic de l'antiga vila romana i medieval de Caldes. Els orígens del carrer remunten a l'època romana, ja que al voltant d'aquesta plaça es disposà un gran complex termal. L'arquitectura de la plaça és força heterogènia degut al gran nombre de reconstruccions i modificacions que ha sofert. Un exemple clar és la convivència d'edificis com les termes del segle I aC/ II dC amb edificis moderns del segle XXI com l'ajuntament. La plaça presenta un traçat irregular, quedant connectada a través dels carrers de Joan Samsó, de Barcelona, de Santa Susanna, del Pont, de Vic, i el carrer Nou; des del mes d'octubre de l'any 2008, també s'hi pot accedir des dels jardins de Can Rius, que comuniquen a través del pont. En aquesta plaça hi ha representats varis tipus de construccions. En primer lloc, edificis de planta rectangular, que consten de planta baixa amb tres o quatre pisos, i algunes d'elles amb entresòl. Les cobertes d'aquests edificis són planes i transitables. En aquests edificis acostumen a viure vàries famílies, per tant, edificis plurifamiliars. Acostumen a tenir un pati interior de ventilació. La planta baixa pot estar destinada a comerç o garatge i les plantes pis a un o més habitatges per replà. L'activitat comercial de la planta baixa amplia en alguns casos a la planta entresòl. Les façanes presenten una composició de finestres i balcons i uns materials diferents de les cases o edificis que es troben en els carrers de Barcelona, de Vic, etc. En segon lloc, també podem destacar un altre tipus d'edifici relacionat amb la utilització de les aigües termals; no només destaquen les Termes Romanes i la Font del Lleó, també cal tenir present els balnearis, com a conjunt arquitectònic més important contrastant amb les parcel·les residencials del nucli antic. Són edificacions complexes, sovint modificades amb un jardí important a l'interior. En el cas del Balneari Broquetas, la zona de jardí queda tancada entre murs, donant al carrer de Vic i majoritàriament al carrer del Pont. Les plantes dels edificis estan distribuïdes en funció dels serveis que ofereixen: rebedor, salons, habitacions, banys,etc. Les façanes principals que comuniquen amb la plaça són de composició més senzilla, amb elements i remats decoratius Les façanes alineades al carrer presenten una composició d'elements i remats decoratius més senzilla. Finalment cal destacar aquells edificis que per la seva posició ocupen llocs emblemàtics com el Museu Thermàlia o l'Ajuntament; Són edificis de grans dimensions amb planta rectangular o irregular, amb coberta a vàries vessants o transitable. Aquests edificis acostumen a tenir planta baixa amb dos o tres pisos d'alçada i les distribucions de cada planta són relativament complexes. Destaquen d'aquest conjunt, les Termes Romanes, el Museu Thermàlia, Can Alrich, la Font del Lleó, la façana del balneari Broquetes i el nou Ajuntament. 08033-83 Plaça de la Font del Lleó, s/n L'origen de la Plaça de la Font del Lleó remunta a l'època romana, quan els romans construeixen el gran complex termal. En època imperial, aquest complex s'estenia per l'antic Hospital, actual Museu Thermàlia, part del Balneari Rius i pel Balneari Broquetes, fins a la Font del Lleó. L'edifici termal original quedava situat a mig pendent del terreny per tal d'aprofitar l'aigua termal que brollava de la part superior de l'actual plaça. Les termes perduraren fins a l'Edat Medieval, ja que es tenen dades documentades del segle X, concretament de l'any 937. Aquesta plaça ha estat anomenada en llarg del temps de vàries maneres: l'any 1880 duia el nom de plaça Major, degut a que era la plaça més important del poble. L'any 1917, dugué el nom de Plaça de la Constitució, i en arribar la República tornà a canviar de nom pel de Plaça de la República. Des de l'any 1939 fins al 1979 portà el nom de 'Plaza de España', nom que li donà l'ajuntament franquista. L'any 1979, després de la mort de Franco i amb la tornada al poder del rei Juan Carlos de Borbon, passà a anomenar-se altre vegada Plaça de la Font del Lleó. Aquesta plaça, inclou des de fa anys, la plaça de Mercè Capsir, que es trobava situada davant del Museu Thermàlia i la plaça Marc Savall just davant del Balneari Broquetes. 41.6345000,2.1619100 430195 4609536 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42524-foto-08033-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42524-foto-08033-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42524-foto-08033-83-3.jpg Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 94|98 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42562 Carrer Major - Entre carrer Raval del Remei i carrer del Pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-entre-carrer-raval-del-remei-i-carrer-del-pont GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. XV-XVIII Jaciment que consta d'una claveguera feta a base de maons i morter gris amb una volta obrada amb el mateix material. Més endavant, aparegueren dues estructures de murs obrades amb blocs de pedra de grans dimensions i lligades amb morter de calç blanc, amb alguna teula. Els dos murs formaven un angle i es perdien en sentit oest. Possiblement es tractés d'una construcció d'època moderna. No es detectaren més restes en llarg de la rasa. 08033-121 Carrer Major, s/n Jaciment descobert durant les excavacions dutes a terme entre el 7 i el 29 d'agost de l'any 2006, sota la direcció de Míriam Esqué Ballesta, amb motiu d'unes obres realitzades al carrer Major de Caldes de Montbui que consistien en la col·locació d'una canonada per a la recollida de les aigües residuals a dit carrer, es dugué a terme una intervenció arqueològica preventiva. Aquesta consistí en un control de moviments de terres a partir d'una rasa oberta de 87 m de llargada per una profunditat màxima de 1,60m. 41.6361800,2.1610900 430129 4609723 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42562-foto-08033-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42562-foto-08033-121-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez És un carrer actualment 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42575 Sant Sebastià de Montmajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-montmajor <p>DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 58-60. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.</p> XIII-XV durant el treball de camp no es va poder localitzar <p>Jaciment que consta d'una sepultura de lloses de pedra formant una caixa, descoberta prop de l'ermita, a uns 30 centímetres de fondària amb senyals d'haver estat saquejada.</p> 08033-134 NO del terme municipal <p>L'any 1961, De Montes publicà la notícia de l'aparició casual d'una sepultura de lloses que va ser trobada als voltants de l'ermita.</p> 41.6642300,2.1191300 426666 4612872 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42575-foto-08033-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42575-foto-08033-134-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Laura Bosch Martínez 85 1754 1.4 2484 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42577 Carrer Espartero https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-espartero GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Setmanari Montbui. Núm. 1.474. II aC-V dC Restes d'una escombrera que presentava materials molt fragmentats amb senyals de cocció deficient pertanyents a la forma Pascual I sense marca de taller. També hi és present algun fragment de Dressel 2-4. Aquestes àmfores produïdes al carrer Espartero no tindrien estampilla. 08033-136 Carrer d'Espartero, s/n El maig de l'any 1973 es trobà l' escombrera d'un forn d'àmfores, desconeixent el motiu o les circumstàncies d'aquesta troballa. Llogari Sala en el setmanari Montbui núm. 1,474 (1973) escriu que les restes estaven essent catalogades pel Dr. Ricardo Pascual Guasch, i que un cop acabat, ell mateix les presentaria al Congrés Internacional de Roma que s'havia de dur a terme pel maig del mateix any de la troballa. Segons J. Hernández i A. Monleón, aquesta escombrera podria pertànyer a la part rustica de la mateixa vil·la que l'escombrera trobada la cruïlla del carrer Balmes amb el camí vell de Granollers. 41.6328500,2.1668100 430602 4609349 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42577-foto-08033-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42577-foto-08033-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42577-foto-08033-136-3.jpg Legal Antic|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez 80|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42579 Torrent Salzer https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-salzer GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Catalunya (1784). http://xsb-articles.blogspot.com Una claveguera amb història (consulta realitzada el 03/12/2008) II aC-V dC Claveguera, encara en ús, que canalitzava les aigües residuals que baixaven pel torrent Salzer des de Sant Salvador, al nord-est de Caldes. Segons C. Miró, la part possiblement coberta en època romana seria la que va des de la Font del Lleó fins a l'actual carrer de Barcelona. Es tracta d'una coberta feta d'obra o d'opus caementicium. Actualment és la claveguera principal de la xarxa de clavegueram de Caldes i això fa que sigui molt difícil que es pugui observar bé el tipus de construcció utilitzat. 08033-138 entre el carrer Torrent del Salze i carrer Jaume Balmes L'any 1784, F. Zamora és el primer que parla d'aquesta claveguera, fent una descripció completa, ja que hi accedeix mentre observa treballar els cistellers que treballaven el vímet. L'any 1993 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es visità el lloc, però no es constataren restes arqueològiques en superfície. 41.6349100,2.1646300 430422 4609579 -218/476 08033 Caldes de Montbui Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42579-foto-08033-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42579-foto-08033-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42579-foto-08033-138-3.jpg Legal Antic|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 80|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42581 El Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-remei DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1972). La vil·la romana republicana del Remei. Setmanari Montbui, núm. 1382. 1 de gener de 1972. Caldes de Montbui. SANMARTÍ, J. (1986). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. II- I aC Restes d'una vil·la romana i un camp de sitges, ubicat entre l'ermita i la carretera. Es tractaria d'una vil·la que presentava restes monumentals, amb pintures murals vermelles, blanques i blaves. El material ceràmic que sembla ser fou dipositat al Museu de Caldes, hauria permès datar el jaciment en el període republicà, destacant ceràmica ibèric pintada, (kalathos, ceràmica de vernís negre, destacant un bol de producció etrusca - campaniana forma Lamboglia 9 / Morel 2111, datat en el segle II aC). També hauria aparegut producció campaniana del tipus A i B. 08033-140 Al Nord del terme municipal L'any 1956 J. Estrada i Ll. Sala realitzaren unes prospeccions consistents en la neteja del tall de la carretera de Moià. L'any 1961, segons De Montes i Ll. Sala haurien observat restes d'estructures i materials ceràmics, com així ho exposen en el VIII Congrés Nacional d'Arqueologia, el mateix any. Serà l'any 1956 quan J. Estrada i Ll. Sala efectuaren la neteja d'aquests talls, deixaren a la vista restes de parets. El material ceràmic, que va permetre datar el jaciment en el període republicà, es va guardar al Museu Thermàlia. L'existència d'aquest material va fer creure que s'havia localitzat un jaciment indígena d'època tardana. Però a partir dels estudis realitzats pel Dr. Sanmartí l'any 1986, es creu que aquest material datat al segle II aC pertany als nivells fundacionals de la vil·la romana. L'any 1990 es va realitzà una petita intervenció a causa de l'esllavissada del marge d'un dels murs de la vil·la. La intervenció es limità a la documentació i recollida del material caigut, que en aquest cas es composava de fragments de teules i d'àmfores que possiblement formaven part del parament del mur. 41.6413700,2.1622900 430234 4610298 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42581-foto-08033-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42581-foto-08033-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42581-foto-08033-140-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Durant el treball de camp, es detectà restes de ceràmica en el marge dret un cop passat el restaurant del Remei. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42586 Carrer Balmes - Carrer Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes-carrer-santa-eulalia DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Pàg.37Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Laietania. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores. Actes du Colloque de Rome. 27, 29 mai 1974. Rome. I-II dC urbanitzat Centre d'explotació ceramista, que es podria relacionar amb la vil·la de l'antic Institut Manolo Hugué, situat a la cruïlla amb el carrer de Santa Eulàlia. L'any 1957, es recolliren varis fragments dels quals cal destacar dues àmfores senceres que pertanyen, una al tipus Pascual 1 i l'altra al Dressel 2-4. Segons Pascual (1977), aquestes àmfores foren fabricades en aquest taller. Com a tret comú, totes presentaven la marca MCM. Estan datades entre el segle I - II dC. 08033-145 Cruïlla entre el carrer de Balmes amb el carrer de Santa Eulàlia, o el camí vell de Granollers. L'any 1957, en fer les rases de fonamentació d'un edifici en el carrer Balmes, va aparèixer gran quantitat de fragments d'àmfores. Les obres de l'edifici no s'aturaren, de manera que actualment només es conserva el material dipositat al Museu Thermàlia (Miró, 1986). 41.6340300,2.1658500 430523 4609480 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42586-foto-08033-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42586-foto-08033-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42586-foto-08033-145-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42587 Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia. https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-buenos-aires-14-carrer-de-santa-eulalia DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. I-V dC urbanitzat Jaciment que consta de la troballa de quatre habitacions, dues d'elles formant part d'una casa romana ja que s'hi va documentar un mosaic. El material que va aparèixer associat a les habitacions no es té localitzat, tot i que se sap que haurien aparegut fragments de 'terra sigil·lata', estucs, ceràmica comuna i pivots d'àmfora amb la marca MCN. També se sap que un dels mosaics apareguts va quedar tallat per una conducció d'aigua realitzada posteriorment. Es tractava d'un mosaic de tessel·les bicolor, negre sobre blanc. Mesurava 4,10m per 1,50m i es va poder datar del segle II dC. Al Museu Thermàlia es conserva una part de l'altre mosaic localitzat. Aquest mosaic també és bicolor, negre sobre blanc, i presenta un meandre d'esvàstiques en el seu camp. També varen aparèixer dos murs i una estructura quadrada al centre del recinte. Els tres elements estaven construïts amb pedres lligades amb fang. Es varen poder identificar dos àmbits més a la banda nord i oest així com una claveguera suposadament romana. 08033-146 Interssecció carrer de Buenos Aires, amb el carrer de Santa Eulàlia L'any 1958, durant l'obertura d'unes rases per canalitzar l'aigua, la brigada municipal localitzà dues habitacions romanes amb mosaic. Llogari Sala hi realitzà una excavació d'urgència. L'any 1987 es du a terme una intervenció per part de Carme Miró. L'any 1990, es realitza una intervenció arqueològica per part de l'Anna Monleón i l'Oriol Saula. 41.6336000,2.1646600 430423 4609434 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42590 Carrer del Pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. I-XVdC Mur fet amb galets de riu de dimensions mitjanes i petites juntament amb fragments de material constructiu lligat amb morter de calç, relacionades directament amb les termes. Aquest element aparegué molt arrasat i únicament es localitzà la fonamentació, en alguns punts de manera discontínua. El mur es trobava seccionat per una banda per una claveguera i per l'altra, pel mur perimetral de la façana de ponent del Balneari Rius. Per les característiques constructives,sembla que tingui un possible origen romà, que estaria directament relacionat amb les termes ja que en alguns dels punts, presenten el mateix parament. L'extrem del carrer delimita amb el carrer d'Escanyacans, on es localitzaren les restes del basament d'una arcada amb l'enllaç de ferro de la porta. Es van identificar els basaments a banda i banda del carrer i únicament un d'ells conservava l'enllaç de ferro on s'hauria ubicat la porta. Al costat on encara és visible l'arcada, s'observaven dos moments constructius clars. No va aparèixer cap estratigrafia ni cap material ceràmic associat. 08033-149 Carrer del Pont, s/n El carrer del Pont, és conegut i documentat des del segle XIII (concretament l'any 1201), com a carrer Vulpsegura. El nom actual es deu al pont romà amb el qual enllaça el carrer. Es documenten també reformes durant el segle XIII a la muralla, i el carrer del Pont formarà part d'una de les noves vies d'accés a l'interior del perímetre emmurallat. Durant el seguiment de les obres de nova configuració de serveis i pavimentació del carrer, entre el 19 de novembre de 1991 i el 19 de gener de 1992, es documentà que a la major part d'aquest va aparèixer directament el substrat natural i, en canvi, als dos extrems del carrer, es localitzaren restes arqueològiques. 41.6356100,2.1607300 430098 4609660 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42590-foto-08033-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42590-foto-08033-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42590-foto-08033-149-3.jpg Legal Medieval|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 85|83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42591 Carrer Delger https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-delger <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.</p> IIaC-VdC pavimentat <p>Dipòsit o piscina de dimensions reduïdes mesurant 2 metres per 2,20m, i 40 centímetres d'alçada. La cota superior conservada de les parets de tanca de l'estructura apareixia 40 centímetres per sota del nivell de paviment de llambordes. L'estructura va aparèixer aïllada, sense altres restes associades que permetessin establir una datació. La piscina, estava feta 'd'opus signinum', conservant tres dels seus cantons sencers. El paviment estava fet amb una barreja de morter de calç i fragments petits de material ceràmic barrejat amb còdols. Part de l'arrebossat de les parets presentava dues fileres construïdes amb “opus incertum'. No tenia cap graó d'accés tot i que semblava que hi havia una suposada entrada de líquids que hauria quedat malmesa per la construcció d'una claveguera moderna.</p> 08033-150 Carrer del Doctor Joaquim Delger <p>A finals de l'any 1993 i part de l'any 1994 es realitzà un seguiment arqueològic degut a la construcció d'una nova xarxa de clavegueram i pavimentació dels carrers de Barcelona i del Dr. Joaquim Delger, on davant del Museu Delger, va aparèixer un dipòsit. Aquestes obres continuaren en direcció al carrer Barcelona, en el qual no es localitzaren ni estructures ni material arqueològic. Per altra banda, a l'entrada del Balneari de les Termes Victòria, es localitzà la fonamentació de dos soterranis de les antigues alineacions de cases. En una de les parets de fonamentació aparegué un fragment de paviment 'd'opus signinum' aprofitat en la construcció. A continuació aparegué la volta del Torrent Salzer, construïda amb pedra i unides entre elles amb morter de calç.</p> 41.6338820,2.1620799 430209 4609467 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2020-07-07 00:00:00 Laura Bosch Martínez 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42592 Plaça de l'Església i carrers dels voltants https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-i-carrers-dels-voltants GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ i ALAIX, C. (1992). La arquitectura termal medicinal de época romana en Catalunya: las termas de Caldes de Montbui como ejemplo. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 5. Pàg. 255-275. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona. IIaC-XIdC Tombes en fossa simple i en cista així com estructures aïllades d'època romana i medieval i una cisterna, localitzades al davant de l'Església de Santa Maria. Les tombes podrien correspondre a la necròpolis pertanyent a l'antiga església parroquial, avui desapareguda. Es localitzaren 19 enterraments datats del segle X i XI dC sense aixovar. Les tombes eren d'un sol individu, orientades cap a llevant i es trobaven col·locades horitzontalment en posició de decúbit supí. Per a tots ells, el cap es trobava en posició zenital. Es pogueren detectar tres tipus de tombes: de coberta a doble vessant, de fossa simple i de pedra. L'estructura sepulcral més ben conservada correspon a una tomba amb la coberta a doble vessant realitzada amb pedra de marès roig. Tot i que les restes òssies estaven molt malmeses, sembla ser que hauria estat un nen. De la terra garbellada van aparèixer un parell de fragments de ceràmica comuna oxidada, de característiques romanes. En general, bona part de les tombes es van trobar sense cap estructura associada, la qual cosa fa pensar en sepultures de fossa simple. Cal destacar una sepultura orientada est-oest, corresponent a un adolescent. Pel que fa a les estructures aïllades d'època romana, sembla que no haurien tingut cap relació entre elles, encara que els materials corresponents als estrats on es troben localitzades tinguin la mateixa cronologia. De la poca superfície excavada,només es pot dir que les estructures documentades semblen tenir, per la seva forma i el material que els envolta, un ús industrial. Es tractava d'un petit forn de planta circular retallat al terra amb un graonet adossat a les parets i una rampa, amb restes d'escòria de metall, material constructiu, cendres i carbons. També es va poder localitzar una cisterna excavada al subsòl; aquesta presentava uns murs a base de fileres de pedra i maó lligats amb morter de calç i arrebossat amb 'opus signinum'. Aquestes troballes van confirmar l'existència de restes d'època republicana fora de la muralla amb una seqüència estratigràfica que aniria des del segle I aC fins als nostres dies. Finalment, de les prospeccions realitzades a l'extrem de la plaça van aparèixer diversos murs, alguns dels quals es van poder atribuir al dipòsit romà localitzat l'any 1992 al carrer d'Asensi Vega, prop de la plaça de l'Església. Es tractava de murs realitzats amb 'opus caementicium' i amb pedra de mides petites. La part interna presentava un revestiment 'd'opus signinum”. 08033-151 Plaça de l'Església i carrers de Barcelona, d'Asensi Vega, de Sant Pere, de Font i Boet i del Forn. Durant els mesos de maig i juny de l'any 1992, es realitzà un seguiment arqueològic com a conseqüència de la nova instal·lació de la xarxa elèctrica, telefònica i de clavegueram dels carrers Font i Boet, Plaça de l'Església, carrer del Forn i carrer de Sant Pere. Localitzant un seguit de tombes d'època medieval, unes estructures d'època romana i un dipòsit o cisterna que confirmarien l'existència de restes d'època republicana fora de la muralla i una seqüència estratigràfica que aniria des del segle I aC fins als nostres dies. Els mesos de febrer i març de l'any 1995 es realitzà un seguiment a l'extrem del carrer d'Asensi Vega, situat entre la Plaça de l'Àngel i la Plaça de l'Església, i just abans de la confluència amb la plaça es van localitzar les restes d'un 'dolium' que contenia una terra grisa molt plàstica i detrítica. Entre el farciment només es pogué localitzar un fragment 'd'opus signinum'. En excavar l'espai comprès entre el carrer d'Asensi Vega i Plaça de l'Església es localitzaren vàries sepultures. I en excavar la zona de confluència dels carrers de Barcelona, de Sant Pere i del Forn, van aparèixer un seguit de murs d'època romana. El mes de maig de 1995 durant el seguiment arqueològic d'unes obres de subministrament elèctric soterrat a la Plaça de l'Església es trobaren més restes del mur que sembla ser formaven part del dipòsit detectat l'any 1992 al carrer d'Asensi Vega. 41.6324500,2.1628700 430273 4609307 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42592-foto-08033-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42592-foto-08033-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42592-foto-08033-151-3.jpg Legal Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 83|85|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42595 Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dagullo-i-corredossos-de-baix GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. IIaC-XVIII Fragments ceràmics d'època romana (un plat de campaniana A de la forma Lamboglia 5/7, i restes d'àmfora tarraconense, del tipus Dressel 2/4) trobats en el tram del carrer d'Agulló, sense cap tipus d'estructura associada. En el carrer dels Corredossos de Baix van aparèixer tres petits dipòsits semblants a un decantador; en el que es trobava situat a nivell més baix, s'hi va trobar una mena de motor o bomba d'aigua, sense que això facilités comprendre de què es tractava. 08033-154 Carrer d'Agulló i Corredossos de Baix, s/n Durant el mes de maig de l'any 2002 es realitzà una intervenció arqueològica motivada per les obres de pavimentació i reforma de serveis dels carrers d'Agulló i Corredossos de Baix, concretament en el tram que limita amb la Plaça Onze de Setembre. 41.6340300,2.1632700 430308 4609482 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42595-foto-08033-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42595-foto-08033-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42595-foto-08033-154-3.jpg Legal Antic|Contemporani|Romà|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 80|98|83|94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42596 Carrer Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-joan-samso-placa-de-la-font-del-lleo GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Llobet Vall-llosera, Anton (1853). Planol de la Plaça de la Font del Lleó i els seus voltants. XII-XVIII Jaciment que consta de tres cubelles d'oli circulars i angle d'una bassa de planta indeterminada de construcció unitària. Els dos cups estaven arrenglerats linealment formant un cos d'1,80 metres de gruix i el tercer estava disposat formant angle recte respecte els anteriors. Aquesta distribució en forma de 'L' permetia que la seva cara interna funcionés com a límit d'un dipòsit o bassa. Els cups mesuraven 1m de diàmetre amb una alçada màxima conservada de 60cm de profunditat. Tenien un revestiment de rajoles de 15x30cm posades verticalment i presentaven un sòl pavimentat amb un enrajolat de cairons de 15x30cm. En un dels cups es localitzà un forat circular que tenia la funció de desguàs, connectant-lo amb la bassa. Al cantó est de la rasa es localitzaren les restes de canalitzacions d'aigua termal, que estigueren en ús fins aquell moment, així com la claveguera i la trinxera que seccionava dos dels cups documentats. 08033-155 Carrer de Joan Samsó - Plaça de la Font del Lleó s/n L'any 1992 es realitzà el seguiment de les obres d'una rasa efectuada al carrer de Joan Samsó, tocant a la Plaça de la Font del Lleó. Durant els treballs es posaren al descobert tres cubelles d'oli circulars i l'angle d'una bassa de planta indeterminada. El projecte de terraplenament de les basses d'oli es té documentat des de l'any 1849. En un plànol de la Plaça de la Font del Lleó i els seus voltants, fet per Anton Llobet Vall-Llosera l'any 1853, es pot veure la situació exacta. Ramon Berenguer III va fer construir la primera bassa d'oli i va cedir la seva explotació a l'església de Caldes. La donació d'aquesta, ve confirmada per Berenguer IV l'any 1158. L'any 2006 es va fer una altra rasa, localitzant les restes d'una part de les cubelles que estaven situades a la Plaça de la Font del Lleó. sense que es pogués documentar material arqueològic. 41.6344100,2.1620600 430208 4609526 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42596-foto-08033-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42596-foto-08033-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42596-foto-08033-155-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Antigament conegut amb el nom de 'Les Cubelles' 'Plaça de Les Cubelles' o 'Les Basses', per la funció que aquestes havien tingut. 94|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42597 Carrer d' Escanyacans, 6-8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-d-escanyacans-6-8 GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. LLOBET VALL-LLOSERA Anton. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. MOREU REY, E. (1964). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona. Tram de muralla així com una torre de planta quadrada, que formen part del pany de muralla per a la defensa de la vila de Caldes durant la tercera guerra carlina (1872-1876) localitzades en el núm. del carrer d'Escanyacans. També, durant el seguiment de l'enderroc de la finca ubicada al núm. 8 del mateix carrer, es localitzà un mur de contenció presumiblement del segle XVI, que podria falcar la muralla protegint-la de l'erosió, juntament amb un tram de muralla que ha permès reconstruir-la en alçat, uns quatre metres. La resta d'estructures localitzades pertanyen a finals del segle XIX i inicis del XX, coincidint amb la construcció de la casa. Es tractaria dels fonaments, dos dipòsits, dues basses de recaptació d'aigua, murs de contenció i de separació dels estables, un pou i part d'un forn. En la teulada de la mateixa casa, entre una biga de fusta i la paret, es va trobar una petaca amb set monedes de la IIª República Espanyola, datades de l'any 1937 (cinc monedes de 50 cèntims i dues monedes d'una pesseta). 08033-156 Carrer d'Escanyacans, núms. 6-8 La muralla medieval de la vila de Caldes de Montbui es té localitzada entre el carrer d'Escanyacans i el carrer Major. Aquesta es troba inclosa dins del perímetre de protecció marcat en el POUM de l'Ajuntament. A partir dels estudis realitzats per Enric Moreu-Rey l'any 1964, la muralla es situa cronològicament en l'any 1102, tot i que aquesta data no acaba de quedar clarament contrastada amb les aportacions fetes per Anton Llobet de Vall-Llosera en la traducció de l'original 'Liber Antiquitatum'. El carrer d'Escanyacans és un petit carreró que unia els portals del carrer del Pont i del carrer de Vic (actualment delimitat pel carrer de Vic, per la Plaça del Marquès de Montbui i pel carrer del Pont). A l'alçada del núm. 8, el carrer fa un revolt en angle recte que fa pensar en que el traçat d'aquest carrer podria correspondre amb el d'època medieval. Una possible hipòtesi sobre l'origen del topònim del carrer d'Escanyacans (Moreu-Rey ,1964) podria trobar-se en el mot 'cans', documentat a l'Alta Edat Mitjana com a sinònim d'enemic. L'any 2005, es realitzà un seguiment arqueològic en motiu d'unes obres al núm. 2 del carrer d'Escanyacans, localitzant part de la muralla medieval. També, al número 6 del mateix carrer es localitzà part del pany de muralla i una torre de planta quadrada. 41.6361000,2.1607300 430099 4609714 08033 Caldes de Montbui Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42597-foto-08033-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42597-foto-08033-156-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez La finca del núm. 8 de dit carrer és coneguda també amb el nom de Can Tripaire. 85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42600 Carrer Escanyacans, núm.3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-escanyacans-num3 GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. XVIII-XIX Nivell d'enderroc datat de finals del segle XVIII o posterior a part dels murs de fonamentació de la casa, a base de pedres lligades amb fang o morter de calç. No es va trobar ceràmica associada. 08033-159 Carrer d'Escanyacans, núm.3 L'any 2004, aprofitant que s'havia de fer una adequació de les sortides de les aigües i serveis, és va fer un seguiment arqueològic del lloc, obrint un seguit de rases per veure la fonamentació de les façanes existents. L'arquitectura que conforma aquest carrer actualment és del segle XVIII i XIX, amb moltes modificacions del segle XX. Però pel que fa al seu origen, segurament aquest sigui medieval, si bé és possible que formés part de l'estructura urbana romana. 41.6360200,2.1613900 430154 4609705 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42600-foto-08033-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42600-foto-08033-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42600-foto-08033-159-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42601 Carrer del Pont, 30 / Carrer Escanyacans, 12 (Muralla Carlina) https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-30-carrer-escanyacans-12-muralla-carlina <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> XVIII-XX <p>Contrafort del mur de façana del carrer Major datat entre els anys 1874 i 1875 que correspon a un pany de muralla fortificada de la vila davant els atacs carlistes de la tercera guerra carlina. Pel que fa al paviment trobat, aquest estava realitzat amb calç i estaria relacionat amb les activitats agrícoles d'aquest solar, datant-se a inicis del segle XX.</p> 08033-160 Carrer d'Escanyacans, núm. 12 <p>Amb motiu del projecte de parcel·lació del solar situat al carrer del Pont, núm. 30 i el carrer d'Escanyacans, núm. 12, es va realitzar un seguiment arqueològic preventiu per intentar localitzar i documentar possibles restes arqueològiques que es poguessin veure afectades per l'actuació urbanística, ja que fins aquell moment només s'havia documentat part del traçat de la muralla als números 2, 6 i 8 del mateix carrer, tot i que durant la intervenció realitzada l'any 2005 al solar números 6 i 8 es va poder observar que la muralla medieval es trobava a una cota superior i que, per aquest motiu, era poc probable la possibilitat de trobar un tram de muralla en el núm. 12 donada la cota més baixa.</p> 41.6358600,2.1606500 430092 4609688 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42601-foto-08033-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42601-foto-08033-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42601-foto-08033-160-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-13 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98|94 1754 1.4 1771 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42603 Carrers Madella i Corredossos de Baix (Muralla Medieval) https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-madella-i-corredossos-de-baix-muralla-medieval <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> IIdC- XVII <p>Conjunt format per un mur de pedres (seccionat per una claveguera moderna) lligades amb morter de terra de tonalitat taronja i un paviment associat localitzat davant del número 11 del carrer de Madella. Aquest mur es troba seccionat per una claveguera moderna. No es va trobar material associat.</p> 08033-162 Carrer de Madella, núm. 11 <p>L'any 2003, es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva ja que s'havien de pavimentar el carrers. Es van obrir vàries rases documentant un seguit d'estructures.</p> 41.6334900,2.1633100 430311 4609422 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42603-foto-08033-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42603-foto-08033-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42603-foto-08033-162-3.jpg Legal Romà|Medieval|Modern|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-13 00:00:00 Laura Bosch Martínez 83|85|94|80 1754 1.4 1771 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42610 C/ Escoles Pies - C/ Buenos Aires - C/Torres i Sayol https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-escoles-pies-c-buenos-aires-ctorres-i-sayol GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. IaC - VdC Restes d'argila rubefectada, procedents possiblement d'un forn provinent del seguiment d'obertura d'una rasa efectuada al carrer Torres Sayol, cantonada Escoles Pies. En la resta de rases obertes, només aparegué material ceràmic d'època romana, majoritàriament trobat a la rasa del carrer de les Escoles Pies. 08033-169 Carrer de les Escoles Pies s/n L'any 1995 la companyia del Gas Natural feu una campanya per a la instal·lació del gas natural al municipi. La intervenció arqueològica consistí en el control de l'obertura de les rases per fer la canalització. En iniciar-se la intervenció arqueològica, la rasa del carrer de Torras i Sayol ja estava oberta i pel que fa al carrer de les Escoles Pies, només calia realitzar la rasa de la vorera nord. 41.6331600,2.1666800 430591 4609383 08033 Caldes de Montbui Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42610-foto-08033-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42610-foto-08033-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42610-foto-08033-169-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42611 Font del carrer Sant Damià https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-damia XIX Font situada en el xamfrà d'un edifici, i que consta d'un basament de planta semicircular arrebossat amb ciment i pintat, per damunt del qual hi ha una pica de granit seguint la mateixa forma amb un forat de planta circular, d'un diàmetre de 35 cm, situat al mig per on l'aigua sobrant baixa a través d'una canal fins a trobar l'escomesa general del carrer. L'aigua surt prement el polsador de l'aixeta de bronze situada a 30 cm per damunt de la pica. Aquesta font està decorada amb una petita teuladeta de 15 cm. d'amplada que es composa de tres motllures planes recordant el ràfec d'una teulada. Damunt del carener hi ha una peça en forma de capçada de xiprer. La coberta està recolzada mitjançant tres carteles. 08033-170 Centre Cívic Manolo Hugué. Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18 Moreu-Rey (1962), (pàg. 90 i 198), parla de la font del Damià com un altre nom per la qual era coneguda la font del Salze. D'aquesta troba referències del segle XIV que l'anomenen 'Font del Salser', o del segle XV, on serà coneguda com 'Fonte vocata del Salzer', 'Fontem de Salice'. Al segle XVII i XVIII, es troba documentada com a 'Font del Salsar'. Una concòrdia entre la vila i el marquès de Rupit, en 1613, tractava 'sobre les aygues de la font del Salser prop de la muralla, dins la vila de Caldes de Montbui, al Abeurador, y apres à la Piqueta, y a la Font freda de Plassa, y discorre al hort del Sr. D. Carles de Vilademany ( ... ). La Font era anomenada també, l'any 1600 i 1730 per exemple 'L'abeurador'. Més avall de la Plaça, el torrent recollia les aigües calentes sobrants. 41.6339400,2.1643700 430400 4609472 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42611-foto-08033-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42611-foto-08033-170-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42612 Font de la Canaleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta XX Font d'aigua calenta que raja a una temperatura de 48 ºC, a través d'un broll de forma triangular, fet de ceràmica i arranat a la paret. La font està construïda amb pedra tallada, formant una mena de fornícula, amb dos brancals rectangulars i una llinda amb un arc de mig punt tallat en el mateix bloc de pedra. L'aigua cau en una pica rodona, tallada dins d'un gran bloc de pedra circular, adossat al mur del carrer. La llinda porta la inscripció amb el nom de la font 'LA CANALETA, 1929'. A la seva esquerra hi ha una placa gravada on es llegeix la temperatura de l'aigua 'AIGUA TERMAL, 48º C', i a la dreta de la font un plafó informatiu realitzat amb ferro envellit, amb una llegenda, explicant els estris utilitzats per a fer bugada al safareig. L'aigua sobrant de la font va a parar a una pica, a l'interior del recinte on hi ha el safareig, i per un sistema de canalització subterrània aquesta s'aprofita per a fer bugada. 08033-171 Carrer Padrós, s/n La font està situada al carrer del General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir a la font i al safareig s'ha de baixar per unes escales. La font va ser construïda conjuntament amb el safareig l'any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l'any 2005. Aquest conjunt, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermàlia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal. Moreu-Rey (1962), pàg. 57, parla de la font situada al capdavall del carrer de Santa Rosa, on ja a l'any 1452, s'esmenta la font coneguda com 'la Canaleta'. L'any 1630 i 'la Canaleta de la aigua calda'. Al segle XIX se l'anomena com a la Font de la Canaleta o senzillament La Canaleta. Sembla ser que l'any 1873 la font constava d'una canaleta de pedra i una pica. En una restauració posterior el broll de pedra es va substituir per una aixeta. I a més a més afegeix dos topònims més al gran llistat conegut: la situa 'entre la casa de los menores Casarramona y la panaderia de Navarro'. 41.6295400,2.1641700 430378 4608983 1929 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42612-foto-08033-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42612-foto-08033-171-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Manuel Raspall 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42618 Torre de la Presó https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-preso <p>A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la història de Caldes de Montbui. 2ª edició. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1964). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona.</p> XI-XII <p>Torre de defensa d'una de les portes de la ciutat de forma gairebé semi circular per la part exterior que dona al carrer Major. Consta de planta baixa i dos pisos i volta catalana. La coberta és plana i transitable. I rematada per merlets afegits en època més moderna. Està construïda amb pedra. Per la part interior que dóna al carrer dels Corredossos de Dalt té una forma més rectilínia.</p> 08033-177 Carrer dels Corredossos de Dalt, núm. 2 - Carrer Major, núm. 103 <p>L'antiga muralla de Caldes està documentada des de l'any 1102. Els portals primitius de la vil·la coincidien amb els punts cardinals, tot i que consta que durant el segle XVIII n'hi havia un cinquè. Cadascun d'aquests portals tenia una capella on s'hi deia missa. A l'Arxiu Històric Municipal es conserva un document gràfic de l'any 1840, anomenat 'Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy', que mostra el traçat de les muralles poc abans de que fossin enderrocades per remodelar la ciutat. Així, s'inicià el seu enderroc i es construïren els ravals extramurs. La muralla ha desaparegut en molts trams, tot i que encara se'n pot observar al carrer d'Escanyacans. El portal d'en Bellit on es troba la torre de la Presó,fou edificat entre els anys 1347 i 1370 aproximadament. Durant la tercera guerra carlina que ocupà els anys 1872 al 1875, es va elaborar un pla de fortificació de les diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui. Aquest estudi va ser encarregat al Sr. Buenaventura Muño, que formava llavors part del cos d'enginyers. Podria ser que, alguns trams de muralla que es conserven avui en dia, siguin degut la fortificació construïda després de l'any 1874. Com a capital de la vegueria, Caldes era una de les viles més importants del Vallès. Aquesta vila tenia una gran tradició i estava molt ben preparada amb gran quantitat de advocats i procuradors. La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia. Se sap que l'any 1339 el rei decideix que tots els presos excepte els que ho siguin a Granollers seran portats a la vila de Caldes. Durant els anys 1619 al 1867, la presó es va ubicar en una de les sales de l'antic hospital. De fet s'han trobat referències documentant que l'ajuntament s'edificà damunt de les termes i que aquestes servien de presó. En la segona meitat del segle XIX la presó fou transportada a la torre septentrional del Portal d'en Bellit. L'any 1867 la porta estava franquejada per dues torres de les quals una fou habilitada com a presó.</p> 41.6351900,2.1631200 430297 4609611 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42618-foto-08033-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42618-foto-08033-177-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Social BCIN National Monument Record Defensa 2020-06-25 00:00:00 Laura Bosch Martínez En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. En aquest inventari, s'ha separat la muralla de la Presó, anomenant-la Torre de la Presó. 85 45 1.1 1771 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42628 Ball de Pastorets https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volums I,II,III,IV, V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona XX recuperat al segle XX Ball de bastons de pal llarg dançat per nois i noies encapçalats per la figura del majoral seguit d'un rabadà, representant escenes de la vida dels pastors. La indumentària dels dançaires és la següent: camisa de màniga llarga de color blanc, amb un pantaló del mateix color i armilla de color verda amb les costures de vermell. Com accessoris porten una faixa de color vermell a la cintura, un sarró, una carbasseta, un mocador vermell al cap i un barret lligat al coll amb un llaç vermell o verd. A cada cama porten també lligades unes polaines plenes de cascabells i espardenyes de pagès amb llaços vermells. També duen els bastons llargs. La música amb la qual ballen acostuma a anar acompanyada del repic dels bastons i el so constant dels picarols o cascabells de les cames. El ball s'alterna amb la lectura dels parlaments, on es combina el llegat històric amb relats de fets actuals. Això ho acostuma a fer el majoral després del qual, els pastors poden interpel·lar-lo. En aquests parlaments també hi participa la pastora. El ball s'acostuma 08033-187 Sembla ser que l'origen d'aquest ball recuperat a la vila de Caldes es trobaria a un antic ball de pastors que relatarien escenes de la vida dels pastors. S'acostuma a ballar per la Festa Major de Caldes. 41.6344700,2.1622500 430224 4609532 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42628-foto-08033-187-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 62 4.4 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42633 Carquinyolis Casabayó https://patrimonicultural.diba.cat/element/carquinyolis-casabayo XIX-XXI Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces tradicionals. Els carquinyolis de la casa Casabayó estan elaborats utilitzant productes de primera qualitat: ous, farina, llet, sucre i ametlles. Però el secret està en el toc personal del pastisser de la casa. A la massa que s'obté, se li dóna una forma allargada que es talla a trossos petits, que es mengen sols, o bé acompanyats de llet, cafè, xocolata, vi dolç o ratafia. Es comercialitzen a l'engròs, i a granel i també en bosses de paper i de plàstic. Recepta gastronòmica: ingredients: 100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada.100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada. S'agafa el sucre, l'ou, el llevat en pols, la canyella, la llimona ratllada i la farina, i es barreja tot junt. A continuació es barregen les ametlles amb la pasta resultant de la barreja d'ingredients i es fan tires d'un centímetre més o menys de gruix. Es posa una safata, prèviament untada amb una mica de mantega, es col·loquen les tires a la safata i es pinten per sobre amb ou batut. Finalment es posa la safata al forn i quan estiguin una mica cuites se'n treuen les tires i es tallen a trossos. Es tornen a posar els trossos al forn, procurant que estiguin plans deixant-los cinc o deu minuts i ja estan llestos per menjar. 08033-192 Plaça de la Font del Lleó, núm. 6 Els carquinyolis són fabricats des de fa 140 anys per la família Casabayó . La seva fabricació es fa durant la nit. 41.6347000,2.1619600 430200 4609558 1860 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42633-foto-08033-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42633-foto-08033-192-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Família Casabayó 98 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42634 Mató de Can Orjusà https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-de-can-orjusa XX Mató fabricat a partir de llet de vaca pasteuritzada a temperatura per damunt dels 80ºC, a la qual s'afegeix el quall que pot ser vegetal o animal. Després de reposar es cola i en resta, per una banda el xerigot (part líquida) i per l'altra la massa de mató que es deixarà escorre. La llet amb la qual es fabrica el mató i altres productes, es comprada a la granja Els Gatells, del mateix municipi de Caldes de Montbui. Amb aquesta llet, els productors elaboren el mató que té una textura molt suau i cremosa, gràcies a una pasteurització molt lenta i laboriosa; també elaboren formatge fresc, on el procés és molt similar al del mató. El producte estrella de Can Orjusà és el pastís de formatge, del qual en fan de diferents varietats: natural, llimona, xocolata i sense sucre. Tots els productes elaborats no contenen additius químics. 08033-193 Vall de Carerac Es té constància de que a finals dels anys 80 i principis dels 90 va néixer prop de Caldes de Montbui tota una generació de formatgers artesanals que han fet possible la riquesa de varietats que es poden trobar actualment al mercat català. Formats per tècnics en l'art de transformació de la llet, a través dels cursos de la Diputació a la Torre Marimón (Caldes de Montbui), i per una bona dosi de curiositat i experimentació, alguns petits propietaris ramaders van trobar una sortida airosa a l'economia de 'l'anar fent' que fins aquell moment havia passat, inamovible, de pares a fills. El Sr. Aureli Martínez, fabrica formatges de vaca i mató a Can Orjusà des de l'any 1987. Ell mateix ens explica durant el treball de camp, que 'des de l'any 1987 estem a Caldes de Montbui i sempre hem viscut a la mateixa masia, Ca n'Orjusà. Al mateix temps hem mirat de compaginar l'agricultura amb l'elaboració de formatges totalment artesanals.' Els seus productes es poden gaudir arreu de tot Catalunya, en les fires artesanals i/o tradicionals que periòdicament es celebren durant l'any. També estan dintre del col·lectiu artesà de productes naturals de Catalunya, composat per nou membres i cadascun d'ells fabrica els seus propis productes. 41.6472200,2.1665300 430594 4610944 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42634-foto-08033-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42634-foto-08033-193-3.jpg Física Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Aureli Martínez 98 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42640 Fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fraret-arisarum-vulgare-ssp-simorrhinum RODRÍGUEZ, R; GUARDIOLA, M et aliï. (2005). El futur dels frarets, a les nostres mans? Pàg. 12-13. Revista Alocs. Projecte d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Anuari 2005. Espècie geòfita amb un tubercle sota terra que no té un tronc principal sinó que les fulles surten amb un llarg pecíol (de 10 a 30 cm) directament del tubercle de sota terra. Aquest pecíol està tacat de color marró porpra. Les fulles tenen forma entre hastada (forma de punta de fletxa) i cordiforme (en forma de cor), són de color verd setinat i fan entre 6 i 15 cm, tot i que poden arribar als 50 cm. La peça floral dels frarets, que fa entre 3 i 5 cm, és força sorprenent, ja que té forma cilíndrica i està oberta per la part superior en forma de visera amb aspecte de caputxa de frare o de gerra. La part inferior és de color blanc i la superior (la caputxa) és de color marró porpra, i tota la peça floral té ratlles blanques o verdes i taques marró porpra. A l'interior d'aquesta gerra anomenada espata s'hi troben les flors masculines i femenines agrupades en una estructura anomenada espàdix. Aquesta consta d'un eix cilíndric a la part inferior del qual es disposen les flors, les femenines a sota i les masculines per sobre d'aquestes mentre que la part superior, l'espàdix no porta flors. Les inflorescències surten a finals de la tardor i durant tot l'hivern. A la primavera maduren els fruits que són unes petites baies de color verd; a l'estiu queda inactiu en forma e bulb i a la tardor següent torna treure fulles. El tipus de reproducció més freqüent dels frarets és d'asexual mitjançant creixement clonal. 08033-199 Riera de Caldes i pedrera del Foment Anomenat també frare cugot, apagallums o gresolet, és una planta d'aspecte força curiós que es troba disseminada al llarg de la costa mediterrània, pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Als Països Catalans es poden diferenciar en dues subespècies: l'Arisarum vulgare ssp.vulgare que és la més freqüent i l' Arisarum vulgare ssp. simorrhinum que és molt rara. L'epítet simorrhinum prové del grec i vol dir morro (rhinos) de simi (simios), per la semblança que té la peça floral amb l'apèndix nassal d'alguns simis. 41.6535300,2.1522900 429415 4611656 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42640-foto-08033-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42640-foto-08033-199-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez Cal preservar l'espai de la riera de Caldes. Moltes d'aquestes poblacions han desaparegut o estan força amenaçades en comarques com el Maresme degut a un seguit de factors d'origen humà que degraden, modifiquen o destrueixen el seu hàbitat. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42643 Pedrera del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-remei BIRDLIFE INTERNATIONAL. (2004). Phalacrocorax carbo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. LlORENTE, GUSTAVO (1988). Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 80. Barcelona. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Pedrera que actualment s'utilitza com a embassament d'aigua potable per l'abastiment de la vila de Caldes de Montbui. La seva profunditat màxima és de 22 metres. L'aigua prové bàsicament de la capa freàtica que quedà al descobert durant l'extracció de pedra, i de la riera de Caldes. Aquesta última arriba aquí per una xarxa, controlada per l'empresa GMSSA. L'interès d'aquest lloc, radica en que des de que s'utilitza com a embassament s'hi han instal·lat diverses espècies d'ocells, alguns d'ells hi passen fins i tot l'hivern: S'ha pogut observar la presència del bernat pescaire (Ardea cinerea). Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva. La seva alimentació es principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells. També es pot veure el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Són de mida gran (91 cm), amb el plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc; els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares. S'alimenta exclusivament de peixos que han estat introduïts pels pescadors (barb i la carpa bàsicament). Acostumen a reposar dalt d'un lloc rocós, en un racó tranquil, que utilitzen per dipositar-hi els excrements, els quals s'identifiquen per la seva blancor. També se'l pot observar posat a la vora de l'aigua o damunt de la plataforma que es troba al mig de l'embassament, amb les ales esteses per eixugar-les al sol. Finalment, destaca d'entre d'altres espècies, l'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i estanys. 08033-202 Al nord del terme municipal 41.6453800,2.1591600 429978 4610746 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42643-foto-08033-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42643-foto-08033-202-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42645 Riera de Caldes https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-caldes JACINTE, Elies. (1921). Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. 21, núm. 2. VARIS AUTORS. (1998). Diccionari de Geologia. Institut d'Estudis Catalans. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. La riera de Caldes és un curs d'aigua vallesà afluent del Besòs de 22 km de llargària. Neix vora Gallifa, a 390 metres d'altitud, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després d'atravessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta. Afluents per la dreta: Riera de Gallifa, Riera de Sant Sebastià, Riera de Codonys, Torrent d'en Baell, Riera de Setmenat i Torrent de ca n'Oller. Afluents per l'esquerra: Riera de la Roca, Torrent del Prat de Baix, Torrent de Can Camp, i Torrent Sec de les Arenes. La part superior de la riera és de relleu més accidentat i complex on es pot veure una vall molt encaixada. L'àrea propera al Palau de Plegamans el relleu va esdevenint cada vegada més pla i els camps predominen sobre les masses de vegetació. S'aprecia també una vall oberta i transformada, en ocupar les granges les zones sedimentàries planes. La llera de la riera de Caldes en el seu pas pel municipi, presenta un elevat nivell d'usos antròpics: urbà inacabat, horts, equipaments i usos industrials; essent un tram força malmès per l'activitat humana. La vegetació en la part altra de la riera, és del tipus mediterrani, però la moderada altitud del municipi fa que, als obacs de les seves muntanyes hi hagi elements del tipus euro-siberià. La gran varietat de substrats litològics, que van des de les pissarres a les calcàries aporta una gran quantitat de comunitats vegetals. Aquesta vall ha estat des de temps antics condicionada per les activitats humanes. Mentre una part important del terme ha estat i continua estant conreat, i per tant dominat per comunitats arvenses i ruderals, una altre gran part està recoberta per una important massa forestal conseqüència del progressiu abandonament de l'espai agrícola i ramader des de finals del s.XIX. Aquesta vall, antigament hi havien hagut camps de conreu, cultiu de l'olivera, ramaderia, el cultiu de la vinya: Una gran part d'aquesta zona muntanyosa està actualment recoberta per pinedes i brolles secundàries, barrejades amb espècies pròpies dels alzinars. La vegetació de ribera, amb els elements arquitectònics propis com els molins, les rescloses, pous, mines, barraques de vinya, de pastor, etc s'ha anat abandonant de mica en mica. A la vall hi trobem representats els boscos formats per l'alzinar litoral, la brolla de romaní i el bruc d'hivern, les pinedes secundàries de pi blanc i pi pinyoner, el bosc de ribera i els conreus. Els espais agrícoles serveixen de refugi i lloc d'alimentació a moltes espècies importants per al manteniment dels ecosistemes mediterranis. Les clapes d'alzinar més ben conservades es troben en el vessant de la Serra Llisa, en direcció a Sant Sebastià de Montmajor, coincidint amb una zona ombrívola i humida. La brolla típica i la brolla arbrada ocupen un elevat percentatge de la superfície. La pineda secundària ha envaït qüasi bé tota superfície de conreu abandonada. El bosc de ribera d'omedes i alberedes creix arran mateix dels torrents i rieres de la vall. L'omeda, resta entre l'alzinar o la pineda una comunitat lligada als cursos fluvials. Alguns dels arbres i arbusts més destacats com a vegetació potencial de la Vall de Les Elies són l'alzina (Quercus ilex), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern falç (Rhamnus alaternus), el llentiscle o mata (Pistacia lentiscus), l'arboç (Arbustus unedo), el galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus amtifolius), o la roja (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera), i el lligabosc (Lonicera implexa). L'estrat herbaci hi és poc desenvolupat, sovint dominat per l'heura (Hedera helix); en els llocs més obacs el roure cerrioide (Quercus cerrioides), l'auró negre (Hacer monspessulanum), el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca), la servera (Sorbus domestica) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). 08033-204 Al peu dels cingles de Sant Sadurní, fins un cop passat Caldes de Montbui Caldes de Montbui es troba entre dues unitats geològiques estructurals: la Serralada Pre-Litoral Catalana (amb materials que van del Paleozoic al Trias) i la Depressió del Vallès-Penedès (Miocè). L'origen dels materials de les dues unitats, cal cercar-lo en els processos tectònics i d'erosió, transport i sedimentació. Des del punt de vista tectònic, el Vallès-Penedès constitueix una depressió formada en la fase de distensió dels processos compressius a la que va estar sotmesa la Cadena costanera Catalana durant l'orogènia alpina. La falla que limita la unitat del Vallès-Penedès de la serralada Pre-Litoral passa, precisament per Caldes de Montbui, i probablement es va constituir per primera vegada durant el Miocè. Si l'orogènia alpina donà lloc a les formes actuals del relleu, de l'orogènia anterior, l'hercinià, no en queden restes. Després, tingué lloc una fase de desmantellament del relleu a través de l'erosió i la formació d'una plana on començaria la sedimentació mesozoica. Sobre aquests sediments operà l'orogènia alpina, donant lloc a les serralades i depressions actuals. Els materials litològics que es poden trobar al municipi de Caldes de Montbui són molt diversos i pertanyen a totes les eres geològiques. Els materials més antics són les pissarres paleozoiques, tracatant-se bàsicament de cloroesquists amb quars i albita, de textura granolepidoblàstica porfídica. El batòlit format per una granodiorita aflora a la zona central del terme. Entre els minerals accessoris hi trobem l'apatita, l'hornblenda i la moscovita. Ja dins dels sediments mesozoics trobem uns primers estrats de característic color vermell que corresponen al buntsandstein, de potència fins a 250 metres. Es tracta de gresos amb ciment silícis que contenen pirita i mineral de ferro com elements accessoris. Les argiles que hi ha dins la matriu d'aquests gresos solen contenir abundants miques i per contra, poc quars. Ocasionalment es pot trobar guix i com a minerals accessoris hi ha l'òxid de ferro i pirita. La matèria orgànica i la pirita són elements accessoris. Al sector nord del municipi hi ha materials eocènics, a base d'argiles i gresos vermells amb ciment esparític. Poden contentir feldspats i com element generalitzat l'òxid de ferro. Finalment trobem els materials quaternaris, que queden reduïts a dipòsits i terrasses fluvials, llims argilosos i derrubis pendents. La xarxa hidrogràfica superficial de Caldes va estretament lligada a la posició geogràfica del municipi a cavall de la Conca del Vallès i la serralada Pre-Litoral. El curs fluvial pel que vertebra la major part de les aigües del municipi és la riera de Caldes, que travessa de nord a sud el terme; és tributària del Besòs. Al seu pas per Caldes, la riera no disposa de cap estació d'aflorament. La riera de Caldes sol portar aigua fins i tot durant l'estiu però és de règim molt variable. Rep un bon nombre de rieres i torrents originats en els turons i colls de la Serralada Pre-litoral, els més importants són la riera de Codonys, la riera de Sant Sebastià, el Torrent de Coscurell, el torrent del prat de Baix, el Torrent de Can Camps, el torrent sec de les Arenes. Mostren un règim pluvial, i atès el pendent del relleu per on circulen en èpoques de fortes pluges són altament dinàmics, mentre que sovint s'assequen durant els períodes eixuts. En aquesta vall també tenim les aigües subterrànies: surgències i aqüífers ordinaris. L'origen de les surgències es troba en la infiltració de l'aigua de la pluja que després d'un període de resistència dins l'aqüífer profund de més de mil anys, acaba sortint a la superfície. Dins l'aqüífer, l'aigua s'escalfa degut a la profunditat. A la superfície brolla a una temperatura de 74ºC. Són aigües de clorurat-sódic degut a la dissolució que l'aigua calenta fa dels minerals de les granodiorites que travessa. La porositat dels materials que conformen l'estratigrafia facilita la infiltració de part de les aigües superficials vers el substrat litològic. 41.6742400,2.1344300 427951 4613970 08033 Caldes de Montbui Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42645-foto-08033-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42645-foto-08033-204-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez (Continuació descripció) Al substrat herbaci hi ha mill gruà (Lithospermum purpureo-coeruleum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum). També es pot observar plàtan (Platanus x hibrida) i robínia (Robinia pseudo-acacia). En altres llocs hi podem observar alberedes, alternant freixe (Fraxinus angustifolia) i de vegades, el pollancre (Populus nigra). L'estrat arbustiu i herbaci són bastant similars al de l'omeda, on es pot afegir la vinca (Vinca diformis) i la sarriassa (Arum italicum). La vegetació que creix prop de basses i de les rescloses o estanys d'aigua com el Gorg de Les Elies, es tracta de les jonqueres (molinio-Holoschoenion), com el jonc boval (Scirpus holoschoenus).La superfície agrícola de la vall està ocupada bàsicament pels cereals i farratges, i per espècies ruderals, enmig dels camps i arvenses als seus marges. La comunitat més extensa és la ravenissa blanca, la calcida, el gram (Cynodon dactylon), els lletsons, el boixac de camp (Calendula arvensis) o la verònica (Veronica persica). En les vores de camins agrícoles s'observa el card, la borratja, el cardó, etc. En els erms també hi ha olivarda, calcida blanca i diversos trèvols. I a les feixes abandonades gramínies com els fenassars, acompanyats de fonoll, pimpinella, i la bardissa amb roldor, l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogym), els rosers (Rosa Canina) i l'aranyoner (Prunus spinosa).Amunt de la riera, en zones més obagues, trobem una espècie vegetal protegida a Catalunya: el boix grèvol (Ilex aquifolium).Entre la comunitat faunística trobem un seguit de rosegadors (ratolí de bosc (Apodemus Ssylvaticus, el ratolí mediterrani (Mus spretus), a més de la musaranya comuna, els esquirols, la rata cellarda, el porc senglar, el toixó (Meles meles), la guineu (Vulpes vulpes), la mostela (Mustela nivalis), la fagina (Martes foina) i la geneta o gat mesquer (Genetta genetta). Del grup dels ocells, rapinyaires diürns com l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver vulgar (Accipiter nisus) o l'aligot (Buteo buteo), o rapinyaries nocturns com el gamarús (Strix aluco). A més de gaig, tudó, tórtora, cucut, picot verd, picot garser, el cargolet, o varis sílvids que nidifiquen durant l'estiu, i gran varietat de fringíl·lids. Als boscos propers als conreus hi nidifiquen el gafarró, la cadernera i el verdum. També, es pot veure el faisà, tot i que introduït periòdicament pels caçadors.Entre els rèptils es pot citar el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), el vidriol (Anguis fragilis), la serp blanca (Elaphe scalaris), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la colobra llisa meridional (Coronell girondica). En els ambients oberts, bàsicament a conreus extensius d'herbacis i en alguns punts on encara hi ha conreu d'oliveres i fruiters diversos, zones d'horta familiar, o zones no treballades, es pot trobar el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i el ratolí mediterrani (Mus spretus), l'eriçó africà (Erinaceus algirus), el conill (Oryctolagus cuniculus). Destaca l'aligot, que nidifica als boscos, o el xoriguer que fa el niu sobre penya-segats o bé en edificacions, principalment abandonades. Entre els rapinyaries nocturns cal citar el xot, l'òliba i el mussol.En els indrets on l'aigua de pluja o dels recs s'estanca, temporal o permanentment, són ocupats per comunitats d'amfibis, com la salamandra (Salamandra salamandra), la granota verda (Rana perezí), reineta comú (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau corredor (Bufo calamita). Al tram alt de la riera de Caldes, hi ha presència de rèptils com la colobra de collar (Natrix natrix), la serp d'aigua (natrix maura). Entre el peixos destaca el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i una d'introduïda, la carpa (Cyprinus carpio). Una altra espècie introduïda ha estat el cranc americà (Procambarus clarki). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42646 Cingles del Morro del Porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-morro-del-porc VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. Cinglera, que presenta una vegetació mediterrània i rupícola, amb comunitats de pi blanc, que pengen del cingle sorgint sobtadament de la mateixa roca, amb esquerdes, petites coves i puntes de roca on s'hi aturen i nidifiquen vàries classes d'ocells, destacant, els rapinyaires. Els rèptils més interessants són el lluert (Lacerta bilineata) i la sargantana de paret (Podarcis muralis). Podem veure algun exemplar de serp blanca (Elaphe scalaris), i en els indrets més humits i ombrívols, la serp d'Esculapi (Elaphe longissima). Els ocells de cingle són els més ben representats en aquest indret: roquerol (Ptyonoprogne rupestris), ballester (Tachymarptis melba), falcó peregrí (Falco peregrinus), pelaroques (Tichodroma muraria), xixella (Columba oenas) i aufrany (Neophron percnopterus). Quant a mamífers, la geneta (Genetta genetta) que viu a les cingleres, i algun ratpenat. La nidificació del xoriguer (Falco tinnunculus) o de l'esparver (Accipiter nisus), entre altres, en aquest indret és força probable i la potencialitat del lloc podria permetre la nidificació d'altres espècies rupícoles. 08033-205 Riera de Caldes, passat les pedreres del Foment 41.6559800,2.1509900 429309 4611929 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42646-foto-08033-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42646-foto-08033-205-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42651 Font de Can Sever https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sever MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XIX Font d'aigua de mina que raja a partir d'un canaló de ferro, amb un raig sostingut. Aquest està emmarcat dins d'una estructura rectangular, arrebossada amb ciment on hi ha 7 rajoles de ceràmica de 20 x 20 cm.; per damunt i per sota on raja l'aigua hi ha una rajola de color verd, tallada per la meitat, als costats, quatre rajoles decorades amb motius florals, representant un clavell de color rosat. Encapçalant la font dues rajoles amb dues figures zoomorfes, representant uns nens rossos, despullats, asseguts damunt d'una garlanda amb unes ales de papallona blava a l'esquena. L'aigua que brolla de la font va a parar a una pica de pedra de dimensions rectangulars de 37 cm d'amplada per cinquanta de llargada, que per un regueró fet a la mateixa pedra, alimenta els tres safareigs que hi ha al seu costat. Són de planta rectangular, formant un conjunt que mesura 3,50 m. x 5 m. Aquest està construït, aprofitant un marge de pedra, amb totxo i pedra. Al costat de la pica on raja l'aigua, hi ha la rentadora del safareig fet amb lloses de pedra d'esmolet. Rep l'ombra d'un til·ler i està envoltada per falgueres, heura, i una glicina. 08033-210 Torrent del Prat de Baix Moreu-Rey (1962), anomena la font de Can Sever i la mina de Can Sever de la qual en diu que quan era abandonada, va servir d'obrador d'uns moneders falsos. 41.6500700,2.1628700 430292 4611264 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42651-foto-08033-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42651-foto-08033-210-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez Per arribar a la font, un cop a la façana nord-oest de la casa, s'ha de seguir un passeig de til·lers fins al final. 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42654 Conjunt del carrer Samsó https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-del-carrer-samso HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (1848). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XALABARDER, Avelí (1914). Reseña histórica del Hospital de la Villa de Caldas de Montbuy. Barcelona XALABARDER, Avelí (1935). Caldes antic i modern (...). Edició pòstuma. Caldes de Montbui. XIV-XVII Carrer que es troba situat dins del nucli antic de la població, quedant limitat pel carrer del Forn i per la plaça de la Font del Lleó. També es té accés al carrer des de les escales de la Plaça 11 de Setembre. Té un origen medieval ja que forma part de l'antiga vila emmurallada de Caldes. Amb el pas del temps, aquest carrer ha sofert moltes modificacions sobretot pel que fa a l'alineació de les cases, destacant la de l'any 1865, 'Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de la Villa de Caldas de Montbuy'. L'arquitectura que s'observa actualment, és bàsicament dels segles XIX i XX. Es constata que des de finals del segle XX i inicis del XXI s'han realitzat moltes obres de construcció i rehabilitació dels habitatges, alguns d'ells molt moderns. No obstant això, presenta una certa homogeneïtat pel que fa a la tipologia, alçat i tractament de les façanes (materials emprats, textures i colors). El tipus de cases que trobem en aquest carrer correspon fonamentalment a edificis de planta rectangular, que consten de planta baixa, amb tres o quatre pisos. Les cobertes d'aquests edificis són planes i transitables. Aquests edificis es localitzen principalment en solars grans, amb preferència a les places i trams de carrer de més amplada. Dins del nucli històric es poden observar dos tipus de construccions: els que presenten fronts superiors a les tipologies tradicionals o aquelles altres més complexes, i també de majors dimensions, situades en parcel·les més irregulars, situades sovint en fronts de places o creuament de carrers com és el cas del carrer Samsó. Aquest tipus d'edificis presenten un pati interior de ventilació. La planta baixa pot estar destinada a comerç o garatge i les plantes pis a un o més habitatges per replà. Les façanes presenten una composició de finestres i balcons sovint simètriques i perpendiculars a un eix central. Si bé poden tenir la façana decorada amb esgrafiats, no acostumen a tenir les obertures emmarcades per pedra tallada. 08033-213 Carrer de Joan Samsó, s/n Moreu-Rey (1962), descriu l'origen del nom actual d'aquest carrer en record a un benefactor de l'Hospital, de la família del mas Samsó. L'any 1897, l'Ajuntament acordà donar el nom de carrer de Joan Samsó a l'antiga placeta de Les Fonts. De la placeta, Moreu-Rey (1932) va trobar varis documents datats l'any 1570 on s'esmenta el lloc com: 'Platea dicta de la f'; 'Plasa e la F.' (s. XVII-XVIII); 'plateola dita de la F.' 'la plasseta de la F.' (s. XVII-XVIII) ; 'platea parva vocata de la F.' (1700). En el segle XV se sap que Caldes només tenia dues fonts públiques d'aigua freda: una es trobava en aquesta plaça; la seva aigua provenia del Torrent del Salze, i la font del Portal de Barcelona (1452). El nom de la plaça canvia a finals del segle XVIII i així ho mostren algunes de les referències trobades en antics documents per part de Moreu-Rey durant el seu estudi (1962): 'lo carrer que rau a la Plassa de las Fonts principals de aygua fresca de dita Vila' (1798). A l'any 1851 la font es troba anomenada 'fuente publica llamada Las Dos Fonts'; i en l'any 1873 se la troba anomenada com 'Plazuela de las Dos Fuentes; Plaza de las Dos Fuentes'. 41.6343200,2.1622000 430219 4609515 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42654-foto-08033-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42654-foto-08033-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42654-foto-08033-213-3.jpg Legal Medieval|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 85|94 46 1.2 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42659 Font del Fonoll https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fonoll-0 MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. Font situada en un marge de pedra, arran de camí, que brolla contínuament, tot i que als estius de molta sequera, pot arribar a quedar seca. L'aigua brolla a través d'un tub de ferro col·locat en un bloc de pedra molt ben escairat. La pica on cau l'aigua està formada per un gran bloc de pedra inclinat cap a l'interior del marge i envoltat per d'altres formant una cubeta, on s'ha tallat un canaló o regueró pel costat dret, de manera que l'aigua es pugui escórrer cap a la cuneta del camí. Com que la llosa que fa de pica és molt gran, per poder beure-hi s'han col·locat uns blocs de pedra tallats formant un esglaó, per poder-s'hi posar de genolls. Per damunt de la font hi ha un bosc, bàsicament d'alzina amb algun pi; el sotabosc ha estat desbrossat recentment. En arribar a la font, a la banda dreta del camí, hi ha dos grans plataners i entremig, vàries pedres de grans dimensions col·locades perquè els caminants puguin seure i reposar. 08033-218 Quintana del Fonoll 41.6787200,2.1379300 428247 4614465 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42659-foto-08033-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42659-foto-08033-218-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42665 Font del Pascol https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pascol MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. Font que es troba a peu de la carretera, en una corba. Potser hi ha la boca d'una mina, ja que s'endevina entre la vegetació que la recobreix, una mena de caseta petita d'obra amb una porteta, tapada amb una porta de ferro mig trencada. A sota hi ha un galet acanalat de ferro que collat a un muret d'obra de cinquanta centímetres, aboca l'aigua a una pica de pedra. 08033-224 Muntanya del Farell Moreu-Rey (1962), troba una referència documentada de l'any 1922 que diu 'a la part contrària (de la casa pairal) i contra la muntaya, una font fresca'. 41.6441400,2.1340900 427889 4610629 08033 Caldes de Montbui Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42665-foto-08033-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42665-foto-08033-224-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez S'ha de fer una desbroçada de la font, que queda garirebé coberta per la vegetació fins a peu de carretera 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42666 Font de les Escales https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escales MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. bona part dels esglaons que condueixen a la font estan desgastats i alguns d'ells trencats, la qual cosa imposa baixar amb cura. Font d'aigua natural que surt de la part baixa del marge i que raja a través d'un broc fet de canya. El raig és sostingut i l'aigua molt bona. S'accedeix a ella per 68 esglaons fets d'obra i maó. Està envoltada de vegetació arbòria i vegetativa com falgueres, molses i heura. Al voltant de la font s'ha pogut observar presència de comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera. No té pica; només unes pedres del lloc col·locades al voltant, que deixen baixar l'aigua fins a trobar la riera de Codonys que hi passa al peu de la font. 08033-225 Riera de Codonys Moreu-Rey (1962) , esmenta (pàg. 94) la Font de l'Escala com el nom que alguns donen a la Font d'en Cabot perquè 's'hi baixa per una escaleta moderna d'obra'. 41.6318900,2.1472300 428970 4609258 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42666-foto-08033-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42666-foto-08033-225-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42667 Font de la Borda https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-borda MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. XX Font situada en el marge esquerra del Torrent del Bugarall, sota de l'arrel d'una alzina que baixa pel marge del camí. Abans d'accedir a la font hi ha una paret de pedra que aguanta el marge del torrent. Als dos costats de la font hi ha uns bancs de pedra adossats a la paret. També hi ha una taula i un muret de pedra que evita que quan plou l'aigua que baixi del torrent inundi la font i l'ompli de sorra. La pica de la font es troba a un pam per sota del nivell del terra; aquesta és de pedra. El broc pel qual sortia l'aigua fins fa poc era un tub de pvc de color blau enfonsat al marge. Fa poc es va posar una aixeta amb una maneta. Al mur de pedra que aguanta el marge del camí que porta a la font hi ha dues llegendes escrites en rajol ceràmic; la primera, es troba escrita a mà i cuita sobre rajol amb un poema que diu ' vianant assedegat, jo t'ofereixo la deu del líquid que no té preu, i així reanimat puguis continuar el camí, que segueix el teu destí ' ; està signada amb les inicials 'AC'. Per sota, en un altre rajol ceràmic de tons groguencs, amb un motiu floral s'hi pot llegir: ' FONT DE LA BORDA. Recuperació: 14-5-95. L'aigua és un bé per a tothom. Conserveu-me. Gràcies' . Més a la dreta, quatre rajols ceràmics policromats, fets a mà de 15 X 15 formant un quadrat emmarcat per unes decoracions en forma de 'S' de alternant el color verd, groc, marró i blau, i enganxats amb ciment-cola al mateix mur, on es pot llegir en lletres gòtiques la llegenda ' Cuidem. Sóc teva. La font'. Data de l'any 1991 i està signat en color blau per sota la data, però ha estat impossible llegir el nom 'R' o 'P' l--.-auca. La vegetació arbòria i vegetal de l'entorn, és bàsicament de molses, falgueres, heura, roures i alzines amb sotabosc d'aritjol. 08033-226 Torrent del Bugarall Moreu-Rey (1962) , esmenta (pàg. 43) la Font de la Borda, que la data del segle XX i la situa sota la carretera de Granollers i al costat de la drecera o camí antic; més amunt del Pont de la Borda, en el lloc dit de la Borda, la qual cosa és exacta. 41.6350900,2.1777000 431511 4609589 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42667-foto-08033-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42667-foto-08033-226-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez L'aigua és potable. 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42668 Font del Dimoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-dimoni MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 91. Editorial Teide. Barcelona. XX Font situada al Torrent dels Enamorats, a 200 m del túnel que passa per sota de la carretera C-59 que va de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codina. Aquesta font prové de l'aigua d'una mina que porta el mateix nom i que es comunica amb la mina del Molí d'en Sellés, a l'altra banda de la carretera. L'aigua de la font, raja constant, per un broc de ferro tallat en biaix i que es troba introduït a la part baixa d'un muret de ciment que al mateix temps impedeix que la terra del marge colgui la font. Aquest mur es troba envaït per les bardisses i l'heura. Per sota del broc, l'aigua va a parar a una petita pica realitzada amb blocs de pedra regular arran de la sorra del torrent. L'aigua sobrant s'escapa torrent avall. La font està envoltada per vegetació de ribera. 08033-227 Torrent de la Font dels Enamorats Moreu-Rey (1962)), diu de la font que és del segle XX i que es troba situada més amunt de la Font Antiga del Remei, al costat d'una de les rescloses del Torrent del Remei. 41.6436300,2.1637600 430359 4610548 08033 Caldes de Montbui Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42668-foto-08033-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42668-foto-08033-227-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
42670 Font del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-remei MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona, pàg. 91. Editorial Teide. Barcelona. XX La Font es troba adossada a un mur de varis metres d'alçada, fet amb pedra irregular, lligat amb ciment que aguanta el marge del bosc. Aquest mur té una forma còncava. Després del mur hi ha un marge de terra de dos metres d'amplada, que aguanta el basament i per davant del qual s'ha construït un segon mur, aquesta vegada d'un metre, cinquanta centímetres d'alçada que fa de contrafort. És en aquesta última paret que es va construir la font. Aquesta consta d'un broc de ferro que sobresurt d'un pilar quadrat fet de ciment i recobert de pedretes irregulars del país, de mida petita. Aquest està adossat a la paret amb tres arcades que es reposen damunt d'una pica en forma de lletra 'E' invertida, seguint la forma arrodonida de la paret, per on circula l'aigua. L'excedent baixa pel seu interior i passa a través d'una reixa que comunica, per sota terra, amb el torrent de la Mina del Remei. La font està protegida per un filat i un barriet que actualment està tancat al públic, ja que sembla ser que hi ha infiltracions degut a les construccions més properes i l'aigua no seria potable. 08033-229 Passeig del Remei La font actual és del segle XX. L'antiga font del Remei estava situada al restaurant actual, concretament en una arcada exterior que es troba a la paret dels lavabos, a la terrassa. Quan es van fer les reformes al restaurant degut a la nova normativa, es van fer nous lavabos per al públic i la font quedà anul·lada. Igualment, cal senyalar que la mina del Remei deixà de portar aigua quan es va tocar la capa freàtica mentre s'estava explotant la mina de pedra del Remi, que actualment serveix per emmagatzemar l'aigua potable del poble. L'entrada de la mina es trobava situada a l'interior del restaurant del Remei, concretament on actualment es troben els wc per a minusvàlids. De fet, hi ha un mur fet amb totxo que tapa l'entrada a la mina. 41.6408400,2.1629600 430290 4610239 08033 Caldes de Montbui Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42670-foto-08033-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42670-foto-08033-229-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-22 00:00:00 Laura Bosch Martínez 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-01-27 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc