Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42855 | Gorg del Calders (prop de la Mira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira | Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. | 08034-41 | 41.7635300,1.9489200 | 412630 | 4624056 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||
| 42925 | Vall de la riera de Calders i les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-la-riera-de-calders-i-les-tapies | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 14-18. -Guia d'Espais d'interès natural del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, pp.73-80. | Abocament d'aigües residuals de tots els pobles de la zona excepte Calders i Navarcles. | Zona d'interès natural que comprèn la vall de la riera o riu Calders i el torrent de les Tàpies al seu pas pel terme de Calders. La major part de la zona és coberta per boscos en què predomina el pi blanc, pinassa i roures. Com a elements d'interès destaca l'existència de nombrosos meandres (10 al terme de Calders). El meandre del castell de Calders és un magnífic exemple de meandre abandonat. L'existència de petites cascades (prop del Molí del Castell, la Mira i colònia Jorba). Des del punt de vista geològic destaca per l'abundància de fòssils marins corresponents a la segona meitat de l'Eocè que es poden trobar a la majoria de cingleres. Des del punt de vista faunístic cal destacar l'abundància de peixos ciprínids, la presència de la merla d'aigua i del bernat pescaire i de nombrosos ànecs collverd. | 08034-111 | 41.7643500,1.9468100 | 412456 | 4624149 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42926 | Clot de la Domènega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-domenega | -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 134. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212. -LLADÓ, Josep: 'Geografia comarcana: Calders' a Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 132, Manresa, 1929, pp. 341-344. | Desapareguda | En aquest indret s'hi excavà una tomba medieval, actualment desapareguda. Era una tomba del tipus cista que es trobava al cim d'un turonet. Orientada en l'eix est-oest. Les mides eren 1,37 m de llargada per 0,73 m d'amplada. El més probable és que contingués un infant o bé una ossera. | 08034-112 | El 1923 mossèn Josep Lladó excavà una tomba en aquest indret. Segons ell, en aquesta zona hi havia moltes més sepultures escampades i destruïdes per l'acció dels conreus. | 41.7863500,1.9778300 | 415063 | 4626560 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La localització exacta del jaciment es desconeix. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 42935 | Orquídees | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees | 08034-121 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||
| 42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||||
| 42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||
| 42945 | Forat Micó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-mico | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Conjunt de roques erosionades pel pas de l'aigua que han adoptat unes formes característiques. El Forat Micó és un forat entre aquestes roques pel qual cau l'aigua formant un petit saltant. | 08034-131 | Riu Calders | 41.7716600,1.9698600 | 414381 | 4624937 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | El forat es troba en una balma sota el canal de la colònia Jorba. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42946 | Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota | 08034-132 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||
| 42948 | La cova del Cargolaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. | 08034-134 | A les roques dels Gitanos | Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42951 | Cantarella del Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda | Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. | 08034-137 | Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42952 | Font de les Esmiloses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-esmiloses | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada en una zona de pins, al costat del mas de Les Miloses, que actualment es troba en ruines. La font està a l'interior d'una caseta de pedra que es va construït sobre la surgència d'aigua. | 08034-138 | Les Esmiloses | 41.7910300,1.9849500 | 415661 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | S'accedeix per un corriol que surt del carrer Pirineu, la trobem passat l'escorxador. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42953 | Font Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-careta | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font es troba a l'interior d'una cova de pedra, a l'interior de la qual hi neix l'aigua. Es troba al costat d'un camp i a sota d'una gran noguera, a prop del torrent. Damunt la font hi havia un espai on s'hi podien deixar els càntirs. | 08034-139 | Proper a la Guàrdia | 41.7880200,1.9722600 | 414603 | 4626751 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Per arribar cal agafar un acmí que surt al costat de les piscines de La Guàrdia, fins arribar a la senyalització de la font que indica cap a l'esquerra, seguir el sender uns 100m fins un camp que cal travessar, la font es troba sota una noguera. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42954 | Font dels Gossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-gossos | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua d'aquesta font neix a terra i s'uneix al torrent proper. | 08034-140 | Prop a Torrecabota | 41.7829600,1.9577400 | 413389 | 4626204 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Es troba a un marge entre dos camps, al costat del torrent, sota un pollancre, entre Torrecabota i la granja Planas. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42955 | Font del Bugader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bugader | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua neix del terra, al costat d'una caseta que hi ha al pou. | 08034-141 | Granja Planas | 41.7804200,1.9521900 | 412925 | 4625928 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Es troba darrera el pou que hi ha al camí del Forn de la Calç, un cop passada la granja Planas. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42956 | Font de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-quingles | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font de pedra amb brollador metàl·lic i pica de pedra. És una font que raja sempre. Es troba al costat d'un pou del qual treu aigua la casa de les Quingles. A prop hi ha una bassa artificial de pedra. | 08034-142 | Les Quingles | 41.7796000,1.9480700 | 412581 | 4625841 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42957 | Font del Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-torrent | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La barraca està malmesa | Font situada a prop del torrent, en una zona humida. Es troba dins una barraca de pedra que està malmesa. El nom li vé donat pel fet que està propera al torrent de la Querosa. | 08034-143 | La Creueta | La gent del poble anava a buscar aigua a aquesta font antigament, amb càntirs, ja que era per beure. | 41.7902100,2.0003600 | 416940 | 4626967 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 42958 | Font del Pericus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pericus | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font humida, situada al costat del torrent de la Querosa. És una font de basala que té aigua sempre i no té cap estructura arquitectònica associada. | 08034-144 | La Creueta | 41.7916300,2.0006300 | 416965 | 4627124 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42959 | Font del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-del-castell | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada al costat del riu Calders, que es troba actualment canalitzada sortint d'un broc fet a una pedra artificial. Es troba en un lloc envoltat de vegetació, en una zona plena de bassals i no es distingueix el lloc per on brolla l'aigua. | 08034-145 | Molí del Castell | Antigament l'aigua brollava de sota una pedra però els aiguats de l'any 1994 es van endur gran part dels plataners i el rsatre de la font, per això es va refer. | 41.7806000,1.9939500 | 416395 | 4625906 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42960 | Font dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. | Propera a Malniu. Es troba dins una casa on hi ha l'actual captació d'aigua del municipi de Calders. L'aigua prové del riu Calders. | 08034-146 | Molí del Castell | La font dels Horts tenia propietats medicinals i brollava aigua contínua. A en Joan Cuyàs se li va acudir bombar l'aigua i conduir-la amb canonades fins al poble, cobrint 200m de desnivell. El setembre de 2015 va explicar el projecte als veïns, ja que es necessitava una quantitat de suscriptors per poder-ho posar en marxa. Va construir un dipòsit de 80.000 litres al Grau. A inicis de setembre de 1917 l'aigua arriba al poble, i el dilluns de festa Major es va fer una processó fins al dipòsit per beneir l'aigua. Tot i els esforços, diversos problemes van acabar per deixar inútil el servei (canonades trencades per la pressió, manca de subministrament de material, ....) i en Joan Cuyàs es vengué tota la instal·lació ja inservible el 1920. L'any 1932 l'ajuntament re-compra les instal·lacions i tornà a portar l'aigua al poble. | 41.7780600,1.9945400 | 416441 | 4625623 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42961 | Font del Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-perotet | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font raja de vegades | La font es troba al costat d'una barraca de vinya propera al riu. L'aigua sortia del costat de la barraca, tot i que actualment raja de vegades. | 08034-147 | Pla de Malniu | 41.7751000,1.9937100 | 416368 | 4625296 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42962 | Font de l'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesquerda-0 | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | L'aigua d'aquesta font surt entre les roques al costat del riu i s'uneix a aquest després de sortir. Es pot comprovar que l'aigua és de la font per la diferècnai de temperatura respecte a la del riu. | 08034-148 | Pla de Malniu | 41.7741700,1.9928700 | 416297 | 4625193 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42963 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom. | 08034-149 | Sant Andreu | 41.7703100,1.9904100 | 416088 | 4624767 | 08034 | Calders | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42964 | Font de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bellvei | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. Cerarols, Ll. (2009) Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional. Abadia editors. | La font es troba al costat del riu Calders, en un entorn idílic amb un conjunt de plataners, dos a la banda dreta del riu que actuen com a portal del conjunt, i altres 10 a la banda esquerra on hi ha la font, tots d'uns 100 anys i amb un perímetre de 3.20m de mitjana i uns 30m d'alçada. També un roure de més de 200 anys. La font és una pedra on surt un broc. | 08034-150 | Molí de Bellveí | La riuada de 1994 la va colgar i es va rehabilitar més tard, posant-hi bancs i taules al seu voltant, i netejant el canal de Sant Andreu. Actualment és un lloc freqüentat per fer aplecs i fontades. | 41.7683300,1.9815700 | 415350 | 4624556 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42965 | Font de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comelles | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font propera a la casa Comelles, situada entre la casa i el riu, envoltada d'horts i vegetació. Es troba dins una barraqueta de pedra on neix l'aigua, amb un viver al costat. S'havia canalitzat per regar els planters | 08034-151 | Can Comelles | 41.7718700,1.9822800 | 415414 | 4624948 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42966 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font es troba dins una bauma força profunda que es troba propera a la riera. Hi ha un punt on sempre degota aigua que cau sobre la tosca, i a la resta format diferents degotalls. | 08034-152 | La Cremada del Vintró | 41.7579500,1.9826900 | 415430 | 4623402 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42967 | Font Molí del Blanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-moli-del-blanquer | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada davant el Molí del Blanquer, a l'altra banda del riu. L'aigua surt de dins de la roca i cau sobre una construcció de maó. | 08034-153 | Molí del Blanquer | Era una font molt apreciada per les persones que conreaven les terres del voltant. | 41.7582500,1.9653300 | 413987 | 4623453 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42968 | Font Calda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-calda | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | La font actualment està canalitzada des de l'any 1963, ja que és conduïda a Navarcles per a ús domèstic. Encara es pot veure l'antic broc de ferro pel que pajava l'aigua d'aquest manantial que surt entre les roques, en un paratje del riu Calders. El nom és perquè l'aigua sortia calenta. | 08034-154 | Llucià | El nom de Calders probablement vingui d'aquesta font o del fet d'haver-hi aigua calenta a la zona. | 41.7630800,1.9512000 | 412819 | 4624003 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42969 | Font de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestrada | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Font situada en una esplanada propera a la casa de l'estrada, al costat d'un viver. La font està dins una barraca de pedra; a la llinda hi ha una inscripció. | 08034-155 | L'Estrada | 41.7526400,1.9479800 | 412537 | 4622847 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42934 | Sant Amanç (tomba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba | <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> | -3500/2500 | <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> | 08034-120 | <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> | 41.7935100,2.0114900 | 417869 | 4627322 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42864 | Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | I-V | Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica. | 08034-50 | Al mateix indret de l'església | Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders. | 41.7707600,1.9906700 | 416110 | 4624817 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42864-foto-08034-50-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal. | 83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42932 | Cal Serra (jaciment arqueològic) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-jaciment-arqueologic | -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 132. | II-I a. C. | En uns camps de la masia han aparegut dos fragments de ceràmica: un de Campaniana B i l'altre d'oxidada ibèrica. El primer tindria una cronologia aproximada vers els segles II-I aC. | 08034-118 | Masia de cal Serra | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42932-foto-08034-118-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Localització inconcreta | 81|83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42933 | Necròpolis de Partegàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-partegas | -DAURA, A; GALOBART, J: «Necròpolis de Partagàs», a Catalunya Romànica: El Bages, vol. XI, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1984, p. 136. -DAURA, A; GALOBART, J; PIÑERO, J: L'Arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 212-213. | V-XV | Necròpolis medieval que consta de set tombes del tipus cista, col·locades paral·lelament segons una orientació est-oest. Les caixes estan formades per diverses lloses laterals, generalment tres. Han estat obertes i violades i només s'hi ha identificat fragments ossis escampats. Una d'elles tenia una llargada força gran: 2'10 m. | 08034-119 | Al costat mateix del camí, a la banda de llevant. | 41.7604500,1.9603500 | 413576 | 4623702 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42933-foto-08034-119-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 42928 | Capella de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-castell | -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88. -VILLEGAS, F: El romànic al Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | XI | Construcció derruïda, atribuïda tradicionalment a la capella del castell. Està situada a l'extrem d'una petita esplanada a la banda sud del turó. Es conserven restes de les dues parets laterals i els fonaments d'un mur transversal que els unia. L'aparell és format per carreus llargs i estrets. Sembla que la construcció adoptava una planta rectangular. Els murs són molt derruïts i no permeten determinar si realment es tracta d'una capella. | 08034-114 | Vora el castell de Calders | Era la capella del castell, del qual devia dependre. L'església apareix citada el 1028 i el 1048. No se sap si canvià la seva advocació per la de Sant Miquel, típica dels castells, ja que en un testament del 1195 s'esmenta una església amb aquest nom que no és identificada dins el terme de Calders. Possiblement al final del segle XVII ja estava sense culte, ja que en una visita pastoral no se cita ni entre les sufragànies del terme. | 41.7823500,1.9942800 | 416425 | 4626100 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42928-foto-08034-114-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -(*) En la fitxa del patrimoni arquitectònic de la Generalitat les possibles restes de la capella s'identifiquen amb una construcció que els autors de l'article de la 'Catalunya romànica' consideren moderna. Per aquests autors les hipotètiques restes de la capella correspondrien a una construcció en ruïnes situada a la part sud. Aquest sembla el criteri més acceptable i és el que hem seguit en aquesta fitxa. | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42895 | Mènsules de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-lesglesia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p.116 | XI-XII | La mènsula de la dreta es troba força deteriorada. La de l'esquerra es conserva en bon estat. | Conjunt de dues mènsules situades a la façana exterior de l'església parroquial. Una és a la banda dreta. Representa un bust d'àngel i l'estil recorda el romànic. Es distingeixen la cabellera, les altes i les dues mans, una d'oberta. La segona és a l'angle esquerra. Representa una figura d'home amb els trets de la cara orientalitzants, amb la barba partida en dues meitats. Possiblement també és d'estil romànic. | 08034-81 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Les dues mènsules es troben situades en els murs que es van construir amb motiu de l'eixamplament de l'antiga església romànica en el segle XVII. Es tracta d'elements que estan fora del seu context original, segurament aprofitats de l'antiga església. | 41.7910500,1.9934800 | 416370 | 4627067 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42895-foto-08034-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42895-foto-08034-81-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 92|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42927 | Castell de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calders | <p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.</p> | XI-XIV | Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre. | <p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.</p> | 08034-113 | <p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.</p> | 41.7823700,1.9939400 | 416397 | 4626103 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||
| 42899 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal | XI-XX | L'arxiu municipal de Calders es troba ubicat a la primera planta de l'edifici municipal, al costat de les oficines. Està equipat amb 127m linials de prestatgeries fixes i gaudeix de bones condicions medioambientals. Conté basicament la documentació generada pel mateix ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també hi ha altres fons més petits, que integren el patrimoni documental de la vila, com són el del jutjat de pau, el del sindicat agrari i el de la Falange. Com a característiques del fons municipal cal destacar, que es tracta d'un fons contemporani, que permet conèixer, analitzar i estudiar tots aquells aspectes i assumptes en els quals l'ajuntament intervé arrel de les seves atribucions en la gestió i govern del territori municipal. Cal destacar el el volum amb unes 1045 capses i la varietat tipològica dels documents: Administració general (1807-2009), Hisenda (1822-2008), Proveïments (1878-2008), Serveis Socials (1911-2008), Sanitat (1889-2008), Obres i Urbanisme (1878-2008), Seguretat Pública (1820-2008), Serveis Militars (1821-2001), Població (1825-2007), Eleccions(1871-2009), Ensenyament (1879-2008), Cultura (1934-2008), Serveis Agropecuaris i medi ambient (1889-2008). Dintre d'aquestes seccions cal destacar algunes sèries com els llibres d'actes: 1879-2005, els comptes: 1822-2008, l'amillarament (1834-1991), atenció al refugiats i víctimes de la guerra: 1937- 1939, el padró d'habitants: 1825-2006), les eleccions municipals: 1873-2007, i les festes populars: 1948-2008. | 08034-85 | Ajuntament de Calders | L'Ajuntament de Calders va organitzar el fons municipal l'any 1998, a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i el mateix ajuntament. En aquest any , l'arxiver Joan Soler va realitzar la primera fase d'organització de tot el fons municipal, uns 67 ml, instal·lats en 733 capses. La instal·lació de les capses segueix el sistema de numeració contínua. El grau d'organització i conservació de la documentació era precari fins a la intervenció que va portar a terme, l'any 1998 l'OPC , tot i que en començar, Joan Soler, es va trobar amb tres instruments de descripció un de 1927, altre de 1966 i un tercer de 1990. Aquest instruments eren molt somers, no aplicaven quadre de classificació, i mancava molta documentació per inventariar. A finals de l'any 2004, l'Ajuntament de Calders i la Diputació de Barcelona, van signar un conveni pel manteniment de l'arxiu municipal. Des de l'any 2004 fins ara l'arxiu ha crescut, i ara té 1045 unitats d'instal·lació inventariades amb el programa informàtic GIAM. L'arxiu és pot consultar al matí, en horari de les oficines municipals, disposa d'un ajudant d'arxiu que té cura de les consultes i els préstecs, amb l'assessorament d'una arxivera itinerant de l'Oficina de Patrimoni Cultural. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42899-foto-08034-85-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (Agnès Rueda) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 42863 | Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-esglesia-i-rectoria | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | XII | En ruïna | Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí. | 08034-49 | Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major. | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.-Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42852 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-0 | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991. | XII-XX | Totalment enrunat | Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res. | 08034-38 | El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres. | 41.7527300,1.9492900 | 412646 | 4622856 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42851 | Camí ral de Barcelona (o camí romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma | PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45. | XIII-XIX | Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes. | 08034-37 | La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast. | 41.7597000,1.9416900 | 412024 | 4623638 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42872 | Camí ral de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. | XIII-XIX | Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús. | Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra. | 08034-58 | Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 41.7865500,1.9626700 | 413804 | 4626598 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42817 | Sant Salvador del Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-canadell | -AADD. Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, pp. 135-136. -BURON. Guia d'esglésies romàniques catalanes. Artestudi ed. Col·lecció de material 1. 2º ed. Barcelona, 1908, p. 95. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Calders, p. 65. -PLADEVALL, A. Capelles i santuaris del bisbat de Vic: Sant Salvador del Canadell, a Full Diocesà, Vic, núm. 3592 (17/02/1980). -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 61-62. | XIII-XVII | Els propietaris es proposen restaurar l'espadanya i l'enllosat interior | Petita capella d'època incerta, de tradició gòtica. De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb 2 finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluració (que té dos carreus a la base de factura gòtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella és d'un gòtic de tradició romànica. Tanmateix, les recents excavacions semblen indicar una cronologia força tardana, al voltant del segle XVII. | 08034-3 | Situada a la demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls dins el mas Canadell. La primera notícia històrica és del 1185. Des d'aleshores les donacions de pagesos i de la família Calders es succeïren amb freqüència. L'any 1206 Guillem de Calders deixava a la sagristia de Sant Salvador dos masos i uns molins que tenia al Pont (de Cabrianes?). El 1344 Guillem de Calders féu una altra donació important (200 sous). Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de béns, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedrós, els molins del Pont i la Roca Falconera. El segle XIV apareix com a parròquia, tot i que el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls. Per les visites pastorals (1523-1652) es té notícia del nomenament de dos feligresos de Viladecavalls com a administradors de la capella. El 1743 es pagava un retaule nou. El 1936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte. La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat. | 41.7727100,1.9477200 | 412543 | 4625076 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -El 1999 l'empresa Arqueociència ha realitzat una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.-Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc