Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42935 | Orquídees | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orquidees | 08034-121 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||
| 42936 | Barraca de vinya del Campà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-campa | 08034-122 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||||
| 42937 | Barraca de vinya al camí de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-la-grossa | 08034-123 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||||
| 42938 | Barraca de vinya a la N-141 Km. 12,7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-127 | 08034-124 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42939 | Barraca de vinya a la N-141 km 19,8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-n-141-km-198 | 08034-125 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42940 | Barraca de vinya al camí de Vilaterçana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-vilatercana | 08034-126 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42941 | Barraca de vinya al terme de les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-terme-de-les-quingles | 08034-127 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42942 | Barraca de vinya al camí de Torrecabota a les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-torrecabota-a-les-quingles | 08034-128 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||||
| 42943 | Barraca de vinya a la rotonda de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-rotonda-de-calders | 08034-129 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | Escalé | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||||||
| 42946 | Mur de pedra seca al camí de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-pedra-seca-al-cami-de-torre-cabota | 08034-132 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||||
| 42947 | Fons d'imatges municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-municipal | 08034-133 | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||||||
| 42881 | Colònia Jorba (naus industrials) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-jorba-naus-industrials | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 135-136 -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «Recuerdo», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 131-133. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-390. | XIX-XX | 3 edificis fabrils situats a l'interior del recinte de la colònia. El més gran és situat a la part de ponent. De planta rectangular, paral·lel al riu, amb dues plantes.. La façana és formada per una sèrie de finestrals amb arcs. Té el segon cos adossat perpendicularment. Aquest acull una turbina. L'interior conserva les pilastres i arcades originals. Un tercer cos s'allarga a la part de llevant. Aquest va ser reformat els anys 60 per instal·lar-hi una secció moderna de telers. | 08034-67 | Colònia Jorba | La fàbrica es començà a construir l'any 1892, al terme de Viladecavalls, obra de l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Ben aviat es convertí en una autèntica colònia industrial. L'any 1914 hi havia una quadra de 200 telers i una altra de nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació. A la dècada dels 60 s'inicià una reestructuració de la colònia i s'ampliaren les naus fabrils. S'hi instal·là una moderna secció d'un centenar de telers. En aquest moment hi havia 120 treballadors. Més endavant la fàbrica passà a ser explotada per la companyia «Indústries Jorba Mir SA» fins l'any 1981 en què l'empresa va tancar. Actualment les naus són utilitzades per indústries menors. | 41.7606000,1.9359800 | 411550 | 4623743 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42881-foto-08034-67-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42949 | Meandre del riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders | <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> | 08034-135 | <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42950 | Riu Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-calders | <p><span><span><span>El Calders, Riu o Riera de Calders, és un curs d'aigua que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. El Calders pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. El Calders s'origina a Monistrol de Calders, al costat nord-oest del poble, per la unió de dues rieres: la Golarda i la de Sant Joan. És l'indret que es coneix amb el nom de Mesclants. Des d'aquest lloc, el curs d'aigua s'adreça cap a ponent resseguint el vessant nord de la Serra de les Abrines, fent diversos meandres per tal de salvar-ne els contraforts. Just en sortir de poble deixa a l'esquerra el Polígon Industrial la Llandriga i a la dreta la Serreta. També queda al costat esquerre la zona del Mas Llandric, el Serrat del Gordi i la Llandriga (on hi havia hagut el mas Llandric, actualment del tot desaparegut), deixa a llevant el Camp del Serni, passa pels Campassos, on hi ha la resclosa del Molí de la Païssa i la Granja dels Campassos, lloc on queda a la dreta els Horts del Rial de la Païssa. Al cap poc deixa a l'esquerra la Pedrera de Monistrol, o d'en Sala i a la dreta la Colònia, al voltant de la qual fa un retorçat meandre, i n'emprèn un altre que crea una quasi illa, denominada el Vilar (punt B). En arribar a la meitat d'aquest lloc, sota els Cingles del Vilar, el Calders esdevé termenal entre Monistrol de Calders i Calders, i deixa de ser termenal per tal d'entrar de ple en el terme calderí just a ponent de la fàbrica de Pinsos Ponsa.</span></span></span></p> | 08034-136 | Travessa el terme municipal | <p><span><span><span><span>El nom del riu ve de </span>caldarias<span><span><span><span><span> (calderes), referit a un fenomen d'erosió molt característic en aquest riu i en els seus afluents, que consisteix en uns forats arrodonits a la roca produïts pels remolins d'aigua en els </span></span></span></span></span>congosts, molt abundants, que hi ha en aquest riu.</span></span></span></p> | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42836 | Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/divendres-sant | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Aquest dia la gent col·locava llums i torxes als balcons, que servien per fer llum en la processó del Viacrucis que resseguia tot el nucli del poble.</p> | 08034-22 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42837 | Primera Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/primera-pasqua | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | XX | <p>Aquest dia la gent del poble solia anar a la masia de cal Reguant, on assistia a missa a l'ermita. Després el jovent berenava en germanor i passava la tarda fent jocs i gresca. La festa de la Segona Pasqua se celebrava de la mateixa manera, però es canviava el lloc de reunió pel de Sant Amanç.</p> | 08034-23 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42927 | Castell de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calders | <p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.</p> | XI-XIV | Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre. | <p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.</p> | 08034-113 | <p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.</p> | 41.7823700,1.9939400 | 416397 | 4626103 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||
| 42922 | Ex vots de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-lesglesia | XIX | <p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.</p> | 08034-108 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia) | <p>Pintures probablement del segle XIX.</p> | 41.7910700,1.9935100 | 416372 | 4627069 | 08034 | Calders | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42922-foto-08034-108-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 42830 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>En acabar els dies de verema, aprofitant que hi havia un gran nombre de gent que venia de fora es feia una festa que consistia en un ball. Primerament es feia a cal Torra i més endavant a cal Soldevila. Començava a la tarda i s'allargava fins ben entrada la nit.</p> | 08034-16 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42838 | Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-martir | XX | <p>En aquesta diada s'organitzava una excursió a Sant Andreu, on es deia missa i es beneïa l'olivera.</p> | 08034-24 | Sant Andreu | <p>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221.</p> | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42828 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 216-217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebra el segon diumenge de setembre. Els actes han anat variant al llarg dels anys. Els anys 50 solien fer-se jocs de cucanya, ball de nit a l'envelat de la plaça i més endavant a cal Soldevila i en una de les naus de la fàbrica. També hi havia representació de teatre i partit de futbol que habitualment es jugava contra l'equip de màxima rivalitat: el de Monistrol de Calders. El dilluns era costum celebrar un partit entre solters i casats.</p> | 08034-14 | Calders | <p>Es tenen notícies diverses de la festa al segle XIX. El 1885 ja es feia un pagament per les despeses de la festa. El 1894 Pau Escayola demanà permís per celebrar quatre balls. El 1905 s'esmenta que la comissió de veïns que organitzava la festa convida l'Ajuntament. Més recentment, la construcció del Centre Cívic ha aportat un lloc més adient. La festa ha evolucionat fins adquirir les característiques actuals. Les novetats més importants són el castell de focs, el pregó, la botifarrada popular, el campionat de botxes i el concurs de botifarra.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42827 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-2 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 215-216</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava el 22 de gener, festa de sant Vicenç, patró del poble. Començava amb celebració d'ofici solemne a l'església, a la sortida es tocaven els tres balls, que consistien en sis peces musicals ballables. A la tarda hi havia ball o bé una representació teatral.</p> | 08034-13 | Calders | <p>La festa va desaparèixer amb la crisi dels anys 70 d'aquest segle i el 1988 es recuperà gràcies a la comissió del Centre Cívic, que ha impulsat novament la seva celebració consistent en un dinar de germanor amb escudella i carn d'olla seguit d'altres activitats.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42835 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220.</p> | XX | <p>Es celebrava el mes de maig, en relació directa amb el mes de Maria. Les noies del poble feien una processó i els nens i nenes feien la primera comunió.</p> | 08034-21 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42829 | Festa Major de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> | 08034-15 | Bellveí | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42839 | Festa Major de la colònia Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-colonia-jorba | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 221-222.</p> | XX | <p>Es celebrava per la diada de sant Pere, tot i que sembla ser que antigament es feia a meitat de juny i que es va retardar per tal que no coincidís amb l'època de segar. En l'època de màxim esplendor durava tres dies. Es feien balls en un local de la fàbrica, concert al cafè i un campionat de pilota a mà. L'últim dia de la festa es rifaven llençols, tovalloles i vànoves que donava l'empresa. Tots els actes eren finançats per l'empresa, però els forans havien de pagar per entrar als balls.</p> | 08034-25 | Colònia Jorba | <p>La vida social de la colònia Jorba ha anat molt lligada a l'evolució del sector tèxtil. L'antiga vitalitat de la colònia va minvar de manera substancial a partir dels anys 70. Actualment, per Sant Pere es celebra una missa cantada que es completa amb un concert de cant coral, amb coca i mistela.</p> | 41.7607400,1.9365900 | 411601 | 4623758 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Altres festes que es celebraven a la colònia Jorba eren la cantada de Caramelles, la revetlla de Sant Joan i la cavalcada de Reis. Una de les últimes tradicions que es va perdre va ser el pagament dels enterraments per tots els habitants de la colònia. | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42831 | Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnestoltes-0 | XIX-XX | <p>Es passava pel poble amb un carro en el qual hi havia el Rei Carnestoltes i es recollien els donatius de les cases, consistents en cansalada, vi, arròs, conills, etc. Amb tots els productes recollits es feien dues o tres calderetes d'arròs. La festa culminava amb un gran ball a cal Soldevila. En els darrers anys de la festa abans de la seva prohibició després de la Guerra, les calderetes d'arròs es van substituir per olles de xocolata desfeta.</p> | 08034-17 | Calders | <p>Un ban de l'Ajuntament amb data de 4 de febrer de 1906 diu que durant la festa es pot anar pel carrer disfressat però sense careta i fins a la nit; es prohibeix fer paròdia de la religió, bones costums, autoritats i militars; es permet entrar als balls a tota la gent que es presenti amb disfressa. El Carnestoltes va ser prohibit després de la Guerra Civil. En els darrers anys s'ha revifat, sobretot després de la posada en marxa del Centre Cívic.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42921 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist | XX | <p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.</p> | 08034-107 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | <p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.</p> | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 1990 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero | Fajula | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||
| 42833 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-0 | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 219.</p> | XIX-XX | <p>Festa vinculada a la celebració litúrgica del diumenge de Pasqua de Resurrecció. Tradicionalment durava dos dies i consistia a cantar cançons de Caramelles per la contrada. Antigament només podien ser caramellaires els nois joves del poble. El dissabte sortien a cantar per les cases de pagès del terme. El diumenge ho feien pel poble acompanyats per una orquestra. A canvi, rebien de la gent que els escoltava conills, ous, pollastres, llonganisses, etc. Més recentment, les caramelles van ser cantades per la quitxalla del poble, amb la participació de nens i nenes. El diumenge cantaven pel poble i el dilluns per les cases de pagès. El pas del temps ha fet que en comptes de cobrar en espècies ho facin en diners, tot passant la barretina.</p> | 08034-19 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42923 | Fons documental de lArxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial | <p>-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).</p> | 08034-109 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials). | <p>Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.</p> | 41.7910100,1.9930100 | 416331 | 4627063 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42923-foto-08034-109-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42832 | Festa dels Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-avis | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 218.</p> | XX | <p>L'objectiu de la festa era retre homenatge a la gent gran del poble. S'iniciava amb una comitiva que anava des del convent de les Monges (antiga rectoria) fins a l'església, on es celebrava ofici. En sortir, la comitiva es dirigia cap a cal Soldevila, tot passant per cal Feliu. En el local de cal Soldevila s'hi representaven algunes obres a càrrec de la quitxalla del poble. L'acte era presidit per les autoritats i finalitzava amb el lliurament d'obsequis commemoratius de la festa. La festa era patrocinada per aleshores Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalunya y Baleares, la qual feia lliurament d'unes llibretes d'estalvi amb una quantitat de diners que era donada per l'entitat.</p> | 08034-18 | Calders | <p>L'any 1950 va començar a celebrar-se.</p> | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||||
| 42834 | Mes de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mes-de-maria | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 220</p> | XX | <p>Se celebrava durant tot el mes de maig. Tenia per objectiu dedicar un mes de forma especial a la Mare de Déu. Diàriament es resava el Rosari a l'església i els diumenges s'avançava l'hora de resar-lo a fi de poder allargar la celebració. Una noia escollia una nena i conjuntament repartien flors i estampes a la gent a canvi d'un donatiu.</p> | 08034-20 | Calders | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42934 | Sant Amanç (tomba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-tomba | <p>-BATISTA, Ricardo: «Calders», a Notas de arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias, núm. 24, 1962. -DAURA, A; GALOBART, J, PIÑERO, J: L'arqueologia al Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1995, p. 30-31. -MUÑOZ, Ana M: La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa', Publicaciones eventuales, 9, Univesidad de Barcelona, Barcelona, 1965.</p> | -3500/2500 | <p>Sepulcre de fossa neolític del model de cista recoberta per lloses. Era format per quatre lloses que conformaven un espai interior de 1'70 m de llargada per 0'55 m d'amplada i 0'80 m d'alçària. S'hi recolliren tres fragments de ceràmica llisa, sense decoració, un fragment de crani, una mandíbula inferior i diverses dents d'adult.</p> | 08034-120 | <p>El jaciment va ser descobert per Joan Surroca el 1960 i publicat per Ricard Batista.</p> | 41.7935100,2.0114900 | 417869 | 4627322 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42934-foto-08034-120-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42963 | Font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | Al costat de la resclosa de Sant Andreu, a un racó, raja la font sota una pedra. Degut a l'elevat contingut de ferro que té l'aigua, deixa una marca de rovell al lloc on surt, d'aqui vé el seu nom. | 08034-149 | Sant Andreu | 41.7703100,1.9904100 | 416088 | 4624767 | 08034 | Calders | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||||
| 42902 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-0 | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 94, 99. | XVI-XIX | En ruïna | Antic mas en ruïnes, situat en un altiplà sobre el poble de Calders. Només en resten algunes parets a la part de llevant del turó, amb una porta per accedir-hi des del camí que puja del poble, i restes d'un cobert. | 08034-88 | Al segle XVI era un dels dos masos que hi havia prop de l'església parroquial de Sant Vicenç. En les seves terres (junt amb les del mas Arola) s'hi van fer els establiments que van donar lloc al poble de Calders. El Puig havia estat un dels masos més potents del terme. El 1912 encara es conservava íntegrament, tal com mostra una pintura. Actualment es troba totalment en ruïnes. | 41.7909900,1.9914500 | 416201 | 4627062 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42902-foto-08034-88-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42860 | Molí del Blanquer (molí) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer-moli | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 81. -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XIV-XIX | En molt mal estat. Totalment cobert per la vegetació. | Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí es troba totalment cobert per la vegetació. Només és visible la porta, que dóna accés a una sala coberta per volta on hi ha 2 moles. El canal i la resta de dependències són inaccessibles degut a la vegetació. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner. | 08034-46 | Uns 15 m al sud de la casa del moliner | Aquest molí és documentat des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font calda, a pocs metres del molí. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII. | 41.7585200,1.9655900 | 414009 | 4623483 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42856 | Molí de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bellvei | XVII-XVIII | Totalment cobert de vegetació. | Antic molí fariner de Bellveí. Actualment només en queda la bassa i el rec, que estan totalment coberts per la vegetació. La bassa és una construcció de reble amb contraforts, d'uns 5 m d'alçada. Pràcticament adossada a l'antic edifici de la fàbrica. Entremig hi passava el canal. L'edifici del molí era situat damunt del canal. | 08034-42 | Vora el riu Calders. Al costat de l'antic edifici de la fàbrica de Bellveí | No es coneix documentació sobre aquest molí. Pel tipus de bassa es tracta d'una construcció dels segles XVII-XVIII. | 41.7678900,1.9823800 | 415417 | 4624506 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42856-foto-08034-42-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -.Les moles del molí s'utilitzaven com a taules al costat de la riera fins que una rierada se les va endur. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42871 | La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic. | 08034-57 | Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota. | 41.7883900,1.9688300 | 414318 | 4626796 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 42924 | Partagàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/partagas | -VII Caminada Popular de Navarcles. 13-X-1991. Centre Excursionista de Navarcles (Fulletó amb text de Llorenç Ferrer) | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga masia actualment en ruïnes. Situada al cim d'un turonet, just a tocar d'una torre d'alta tensió. Formada per dos cossos adossats en forma de L. Tenia dues plantes. Conserva les parets pràcticament fins a l'alçada de la teulada. El portal d'entrada era a la façana de migdia. Té una tina adossada, amb una rampa d'accés. | 08034-110 | Sempre ha estat un mas petit i una masoveria d'un de més gran. L'any 1850 tenia 30 quarteres d'extensió i era conreat per Salvador Clusellas, qui havia de pagar parts dels fruits al propietari, que vivia al mas Bellveí. Aquest, a causa d'un casament hereu-pubilla, va passar a ser propietat del mas Solervicens de Navarcles. | 41.7643100,1.9566900 | 413277 | 4624134 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42924-foto-08034-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42852 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-0 | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991. | XII-XX | Totalment enrunat | Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res. | 08034-38 | El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres. | 41.7527300,1.9492900 | 412646 | 4622856 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42944 | Dipòsit de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-la-placa-major | Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. AADD (1996). Calders. Un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès. Ajuntament de Calders. | XVIII-XIX | Aquest antic dipòsit està format per dos recipients rectangulars i comunicats entre si a través d'uns arcs de mig punt, coberts amb volta. Actualment es pot accedir a través d'una portella des del paviment de la plaça. | 08034-130 | Plaça Major | La bassa de la Plaça recollia l'aigua de pluja de les teulades de l'església i de l'antic hostal, era una bassa descoberta i donava servei a les cases de la zona de la plaça. Probablement degut a que era a prop de l'escola, els anys 1920 la van cobrir, formant la plaça a sobre, i els veïns extreien l'aigua amb una bomba manual. En la darrera rehabilitació de la plaça es va deixar una portella per poder accedir, tot i que ja no actua com a contenidor d'aigua. L'aigua ha sigut una de les preocupacions antigues dels habitants de Calders; el terreny rocós i argilós provocava que l'aigua de la pluja s'escolés cap a la riera i van ser molts els sistemes utilitzats per emmagatzemar aigua a les cases, cisternes, pous, basses... tot i que era molt freqüent anar a buscar aigua a alguna de les moltes fonts que hi ha al terme municipal | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 42948 | La cova del Cargolaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-cargolaire | Cerarols, LLuis (2003). Miquelet, el cargolaire, i altres contes calderins. Ed. Abadia. Cerarols, Lluis (2009). Calders segle XX, cròniques de la vida tradicional. Ed. Abadia. | Balma situada a la zona de les roques dels Gitanos que conserva alguns elements d'uns antics tancaments amb murs fets de pedra i maons. | 08034-134 | A les roques dels Gitanos | Aquesta bauma va estar habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que la va convertir en una balma obrada de la que actualment queden poques restes. En Miquel Muro, vingut d'un poble del nord de Castelló, va viure a una bauma del lloc de les Roques dels Gitanos, per això alguns calderins l'anomenaven el Miquelet de les Roques. Es va construir un habitatge dins la bauma amb materials molt diversos que anava trobant (pedres, maons, canyes, ferros vells,...). Es va fer un hort que regava amb aigua recollida de la font del Torrent. Va treballar un temps picant pedra a la carretera de Monistrol, però bàsicament es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42930 | Barraca de vinya al camí de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra. | 08034-116 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7787500,1.9702000 | 414419 | 4625724 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. Modificació OPC | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 42929 | Barraca de vinya a la B-431 km 40,1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401 | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres | 08034-115 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7944700,1.9821600 | 415434 | 4627458 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (María del Agua Cortés) | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 42915 | Bústia de l'Arola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-de-larola | XIX-XX | Bústia situada a la façana est del mas, en la mateixa paret. Es tracta d'un bloc de pedra rectangular (d'uns 50 x 20 cm), buidada al mig formant un espai per on es tiraven les cartes. L'interior dóna al que ara és una habitació de 'mals endreços' de la casa, on hi ha una porteta de fusta, de la mateixa profunditat de la paret, per on es recollien les cartes. | 08034-101 | Mas Arola | Era la bústia de la casa. Es diu que també s'hi recollien totes les cartes que anaven dirigides a Monistrol de Calders, ja que el camí que trencava en aquesta direcció passava pel peu de la casa. | 41.7888000,1.9912700 | 416183 | 4626819 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||||||
| 42872 | Camí ral de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. | XIII-XIX | Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús. | Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra. | 08034-58 | Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 41.7865500,1.9626700 | 413804 | 4626598 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42885 | Canal de la Central elèctrica Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-central-electrica-jorba | -CAMPRUBÍ, Josep: «La Colònia Jorba (2)», Fàbriques i empreses, Manresa, 1994, pp. 70-71 -JORBA GASSÓ, P: «La central eléctrica», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 210, any XIX, Manresa, març de 1927, pp. 127-128. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, juny de 1933, pp. 387-394. | XX | Canal que capta l'aigua per a la central elèctrica Jorba. Es tracta d'una obra d'enginyeria impressionant. La resclosa és prop de Bellveí. El canal té un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. En la part final té una amplada d'uns 2 metres i una fondària de més de 3. Les parets són revestides amb pedra i arrebossades. Finalment, l'aigua és canalitzada cap al salt d'aigua en una construcció que hi ha dalt del serrat. El salt d'aigua té un desnivell de 97 metres. | 08034-71 | L'obra va ser ideada pel mateix Pere Jorba i Gassó, creador de la colònia Jorba. El 1905 va obtenir el permís per la construcció del canal. Immediatament es començà l'obra, que va durar 7 anys. El mateix Jorba s'encarregà de dirigir personalment les obres. Es tractava d'un canal que captava les aigües a prop de Bellveí i tenia un recorregut de més de 5 km per un terreny boscós i difícil. Amb dos sifons i diversos túnels. Finalment, el salt d'aigua tenia un desnivell de 97 metres. Un cop enllestida, la central subministrava energia primer a Manufacturas Berenguer, d'Artés, i posteriorment a Fàbriques Bertrand i Serra, de Manresa, amb línia expressa de transport. | 41.7676800,1.9769600 | 414966 | 4624488 | 1906-12 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42885-foto-08034-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42885-foto-08034-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Pere Jorba i Gassó | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||
| 42920 | Capella Fonda o del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-fonda-o-del-santissim | XIX | Actualment en procés de restauració del paviment | Capella adossada a la part NW de l'església parroquial. És de planta octogonal a l'exterior (amb un petit absis rectangular) i circular per dintre. Acabada amb cúpula i llanterna. L'interior té decoració que imita pilastres estriades amb capitells d'ordre mixt i un fris amb decoració vegetal. Els colors que dominen són el blau, groc i daurat. Té un altar amb una imatge del Sagrat Cor. | 08034-106 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | Va ser construïda per iniciativa particular d'una família del poble: els Tarrés. L'any 1852 ja estava acabada. Es va edificar a expenses del camí que passava pel costat de l'església, del pati de la rectoria i del cementiri adjacent. La imatge del Sagrat Cor és de després de la Guerra, obra d'un tal Cuyàs, ja que l'anterior va ser destruïda. El 1999, durant les obres de repavimentació, s'hi practica un intervenció arqueològica que ha deixà al descobert la base semicircular del presbiteri de la construcció original. Després de la Guerra aquesta part havia estat reformada. | 41.7910400,1.9931800 | 416345 | 4627066 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42920-foto-08034-106-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 99|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | |||||||||
| 42844 | Sant Pere de Viladecavalls (església nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-nova | XX | Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façanal, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arquacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta. | 08034-30 | Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret. | 41.7621400,1.9380600 | 411725 | 4623912 | 1944 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42844-foto-08034-30-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||
| 42826 | Capella de la Immaculada del mas Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies | XIX | Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. | 08034-12 | Mas les Tàpies | La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. | 41.7779500,1.9320600 | 411248 | 4625674 | 1880 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 | ||||||||||||
| 42887 | Mare de Déu dels Dolors (La Grossa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-dolors-la-grossa | XIX | Capella rural del mas la Grossa. De planta rectangular i una sola nau, amb un cos annex corresponent a la sagristia. Els murs són de pedra, de parament senzill. A les cantoneres hi ha carreus escairats amb pedra de diferent material. La façana principal té un portal rectangular i un rosetó, rematada per una espadanya amb una campana petita. L'interior conserva decoració mural amb motllures que simulen pilastres estriades i un fris amb inscripcions en llatí. La coberta és amb volta de canó composta, pintada amb motius vegetals. | 08034-73 | Al mas La Grossa | Tal com indica la llinda, aquesta capella devia construir-se pels volts del 1843. La família propietària del mas solia tenir membres que eren capellans i la tenien al seu càrrec. Durant la Guerra Civil van cremar un retaule de fusta policromada i la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. El pare de l'actual propietari va reconstruir l'altar en pedra. | 41.7998900,2.0352800 | 419854 | 4628008 | 1843 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42887-foto-08034-73-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -La capella és situada al costat del mas, però ja fora del terme de Calders-Llinda del portal: 1843. Amb un gravat esquemàtic | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc