Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95555 | Jaciment del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mujal | <p><span><span><span>CARRERAS, C. (2009). “Del Mujal a Xanten: noves visions del comerç romà de vi a la Tarraconense”: actes del simpòsium. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>DEFAUS, J.M.; MARTÍN, A.; RIGO, A. (1993). 'El Roser o el Mujal, Calella'. A: Anuari d'intervencions arqueològiques de Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>JÁRREGA DOMÍNGUEZ, R.; COLL MONTEAGUDO, R. (1994): 'Un fragment d'àmfora romana de la forma Pascual 1 amb estampilla 'Hilari' procedent del jaciment del Roser o el Mujal (Calella, El Maresme)'. Mataró: Laietània. p-357-359.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>LLOBET, J. (1980). 'Una vil·la romana a la muntanya del Roser (Calella)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>LÓPEZ MULLOR, A.; FIERRO, J. (1985). 'Excavaciones en la villa romana del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona): Campañas de 1981 i 1982'. Empúries.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>GARCÍA, A.; COLOMEDA, N.; AGUSTÍ, B. (2023): La vil.la romana del Roser-El Mujal de Calella. Intervencions arqueològiques entre 2021-2022. Laietania 24, 131-142. Ed. Ajuntament de Mataró. Direcció de cultura. Mataró.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>MARTÍN, A.; GARCÍA, A.; COLOMEDA, N. (2022): La producció amforal del centre terrissaire del Mujal o el Roser (Calella) segons les excavacions de 2021 i 2022. III Col.loqui internacional d'arqueologia romana: El via a l'antiguitat: economia, producció i comerç a la Mediterrània. 19,20 i 21 d'octubre de 2022. En premsa. Badalona.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>COLOMEDA, N.; GARCÍA, A. (2022): La vil·la romana del Roser-El Mujal, Calella (Maresme). Tribuna d'arqueologia 2021-2022. Ed. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En premsa.</span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>GARCÍA, A.; COLOMEDA, N. (2021): El Roser (Calella, El Maresme). XVI Forum Auriga. Revista de divulgació i debat del món clàssic, 109. 13 de novembre de 2021, 10-13. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | -X/-VI | Parcialment conservat. | <p>El jaciment del Mujal de Calella (el Maresme) se situa dins l’àrea urbana del municipi, entre la riera de Calella, a ponent, i el desaparegut turó del Mujal, a llevant, ocupant una àrea extensa que ressegueix la vora de l’antiga Via Augusta. Correspon a una gran vil.la romana dedicada a l’activitat vitivinícola i producció amfòrica de la qual, durant les intervencions realitzades els anys 2021,2022 i 2023, se n’ha documentat la part residencial i unes grans termes associades, a banda d’una part de l’abocador de deixalles amfòriques (García; Colomeda, 2021 i 2022).</p> <p>El conjunt d’estructures mostra un gran edifici orientat vers el sud-est amb diverses estances interiors disposades al voltant d’un atri amb impluvium. Aquest edifici està delimitat al nord per un gran mur de façana amb una porta d’accés i llinda d’arc de mig punt, que conserva 2,5 metres d’alçada des del nivell de circulació detectat. El límit de l’edificació al sud no s’ha localitzat i es creu que molt probablement es conserva sota els edificis de Sant Quirze, situats entre el mateix jaciment i l’N-II. La zona excavades pot dividir en dues parts diferenciades segons la seva funcionalitat, a llevant l’edifici residencial i a ponent la zona termal.</p> <p>El jaciment del Mujal va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local el 3 de juny de 2021. Anteriorment a aquesta declaració es trobava inclòs al catàleg de béns locals a protegir del POUM de Calella, aprovat el 19 de gener de 2005, amb el número de Fitxa 4 i conegut com a jaciment del Roser, el Mujal i Toyca. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya consta amb el número de registre 14533-I.</p> | 08035-1 | Confluència de la riera de Calella i el torrent del Raig. | <p>Les primeres notícies del jaciment es remunten a l'any 1958, per les troballes realitzades en motiu d'unes obres. Les primeres excavacions a la zona es van realitzar entre els anys 1979, 1980 i 1981 per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, amb Albert López Mullor com a director.</p> <p>Les excavacions de 1983, 1985, 1988, 1992, 2001 i 2002 les va realitzar el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La intervenció de l'any 2013 la va promoure l'Ajuntament de Calella i una empresa privada. Així mateix, els anys 2021, 2022, 2023 i 2024 s’han realitzat excavacions, sota la direcció de les arqueòlogues Almudena Garcia i Natalia Colomeda.</p> | 41.6144300,2.6530300 | 471092 | 4607026 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95555-40.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | Una part del material arqueològic està exposat al Museu-Arxiu Municipal de Calella. | 76|79|80|83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||
| 95556 | Jaciment del Turó de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-turo-de-la-coma | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. </em>Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1969). <em>La Laietània Ibèrica: Estudi d’arqueologia i d’història. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | -VII/-I | Se'n desconeix l'estat. | <p>A la zona del turó de la Coma s'hi va localitzar material antic en superfície.</p> <p>En una primera prospecció feta l'any 1945, es va trobar ceràmica ibèrica sense especificar. Més endavant, l'any 1987, es va trobar un fragment de ceràmica ibèrica a torn, més al nord que l'anterior, al costat de la riera. Quan es va fer la prospecció per la construcció de l'autopista C-32 també es van trobar 11 fragments de ceràmica ibèrica a torn, força rodada, al costat del magatzem de Butano.</p> <p>Els diversos autors que han estudiat les esmentades prospeccions apunten a la hipòtesi d'un establiment d'època ibèrica situada al cim del turó, que podria haver ocupat totes les seves vessants.</p> | 08035-2 | Turó de la Coma. | <p>La primera notícia del jaciment té lloc amb les troballes que hi va fer Serra-Ràfols l'any 1945. Ja en motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1987, A. Martín i A. Rigo van prospectar la zona novament.</p> <p>L'any 1989 es va fer una revisió de la Carta Arqueològica, com també l'any 2008, que no va aportar nova informació sobre el jaciment.</p> | 41.6267700,2.6470100 | 470596 | 4608398 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95556-1.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-07-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 95558 | Jaciment Pujada Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-pujada-blanca | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1969). <em>La Laietània Ibèrica: Estudi d’arqueologia i d’història. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | -VII/-I | El lloc ha estat molt transformat. | <p>Jaciment situat entre un torrent que desguassa al torrent dels Frares i el Sot de Mas Tió, on s'hi va localitzar material en superfície. En concret, es va trobar ceràmica ibèrica i romana, doli, pondis i fusaioles.</p> <p>Posteriorment, més al sud d'aquest indret, s'hi va localitzar ceràmica ibèrica a torn. L'any 1992, en motiu de la construcció de l'autopista C-32, es van realitzar nombroses cales a l'indret, totes amb resultats negatius.</p> <p>La forta transformació que ha patit el lloc no permet conèixer ni l'abast ni la tipologia del jaciment.</p> | 08035-3 | En uns camps erms a tocar de la sortida de l'autopista C-32. | <p>Les primeres notícies del jaciment les va recollir Serra-Ràfols l'any 1945. L'any 1987 s'hi va fer una prospecció en motiu de la realització de la Carta Arqueològica.</p> <p>Aquesta fou revisada l'any 2008, en què els arqueòlegs només van poder constatar que el lloc havia estat força alterat, en espacial pel rebaix de més d'un metre fet per la obertura d'un camí.</p> | 41.6258800,2.6554400 | 471298 | 4608297 | 08035 | Calella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95558-20240521153840.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2024-07-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 81 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 95560 | Jaciment de Mas Punsich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-punsich | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | -III / -I | Es desconeix quin és l'estat del jaciment. | <p>Al vessant de migdia del turó del Mas Punsich s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. En concret, es va trobar ceràmica ibèrica, àmfora itàlica, <em>tegulae </em>i fragments d'<em>opus signinum</em>. Per les característiques del material, es creu que en aquest indret hi podria haver un assentament ibèric rural que va tenir continuïtat en època romana.</p> | 08035-5 | Vessant sud del turó de Mas Punsich. | <p>El jaciment va ser localitzat l'any 1987 en motiu de la realització de la carta arqueològica del Maresme. Durant la revisió de la mateixa, l'any 2008, no es va localitzar material en superfície.</p> | 41.6147100,2.6381700 | 469854 | 4607063 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95560-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95560-2.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 95561 | Jaciment de Mas la Posada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-mas-la-posada | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> | XV-XVIII | Destruït. | <p>Jaciment situat a l'actual autopista C-32, al vessant del serrat que es prolonga del turó de Mas Punsich.</p> <p>S'hi localitzaven les restes d'un mas, del qual en quedaven uns murs de certa alçada. L'excavació que s'hi va fer en motiu de la construcció de la carretera va permetre documentar un mas del segle XV que tenia cinc sitges per emmagatzemar el gra. En una fase posterior, entre els segles XVI i XVII, es va fer una sitja excavada al sauló. Al segle XVIII es creu que la casa podria haver tingut planta baixa i dos nivells més.</p> <p>Entre els materials localitzats, hi havia ceràmica grisa medieval, decorada en verd i manganès, vidriada monocroma, reflexos metàl·lics, policroma i restes metàl·liques de la cuina i el foc, eines, claus, etc.</p> <p>El conjunt va ser destruït quan es va construir la infraestructura.</p> | 08035-6 | Al Km 120,4 de la C-32. | <p>En aquesta zona hi trobem documentat l'any 1419 el mas dit de Camp Sunyé, que es desconeix si es correspon amb aquestes restes. Al segle XVI la zona on estan les restes se l'anomena La Petona, i s'hi esmenta un mas relacionat amb el camí del Mig.</p> | 41.6147200,2.6405900 | 470056 | 4607063 | 08035 | Calella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95561-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BPU | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 94|119 | 1754 | 1.4 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 95562 | Mas Salvador de Capaspre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-salvador-de-capaspre | <p><span><span><span>BONET I GARÍ, L. (1983). <em>Les masies del Maresme. </em>Barcelona: Montblanc – Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Pla Especial de Protecció i Conservació del Patrimoni Artístic de Calella</em>. Any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS I GURI, J.M.; RODRÍGUEZ, J. (1990). <em>Inventari de Pergamins de l’Arxiu Històric Municipal de Calella. </em>Barcelona: Fundació Noguera.</span></span></span></p> | XIV-XX | Pateix cert estat de deteriorament. | <p>El mas Salvador de Capaspre és una masia que té el seu origen en una torre de defensa medieval. Durant el segle XVI es va afegir un nou volum, la façana posterior del qual s'adossa a la torre. </p> <p>És un edifici de planta rectangular compost per dos volums superposats; un correspon amb una torre de planta quadrangular i l'altre que s'hi adossa perpendicularment té tres crugies. La torre té la coberta a un sol vessant i fa el desaiguat a la façana lateral. Té un portal d'accés, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el seu eix hi ha un finestral de pedra carejada al pis i un matacà al segon pis. A la cantonada entre la façana principal i lateral hi ha les restes de dos rellotges de sol.</p> <p>Pel que fa al volum que s'hi adossa, té la coberta a un sol vessant que fa el desaiguat a la façana principal. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb un portal d'arc escarser adovellat i un finestral d'arc conopial de tradició gòtica i un d'arc deprimit al pis. El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç.</p> | 08035-7 | Ctra. d'Hortsavinyà. | <p>És l'únic testimoni que es conserva del conjunt de masies que constituïen l'antic veïnat de Capaspre, origen medieval de Calella, depenent dels senyors de Montpalau i integrat dins la parròquia de Pineda. És una obra de la primera meitat del segle XIV, amb diverses modificacions posteriors.</p> <p>A l’Arxiu Municipal de Calella es conserva el fons documental Salvador que s’estén des de l’any 1341 fins al segle XX.</p> | 41.6254400,2.6437800 | 470326 | 4608252 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95562-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95562-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 95563 | Can Salvador de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-de-la-placa | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, J. (1990). <em>Els topònims de Calella. </em>Calella: Arxiu Històric Municipal.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p>Casa pairal del segle XIV, segons l’historiador i investigador local Albert Giol la Casa dels Salvador de Plaça, coneguda també com Can Sivilla o can Palmada, fou fundada el 1341 i engrandida en èpoques posteriors per successives compres de terrenys annexes. Aquest edifici pot ser considerat com un dels primers que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal.</p> <p><br /> L’edifici principal de planta rectangular consta de planta baixa, primera i segona amb coberta a tres aigües i la façana principal orientada a migjorn amb un portal centrat amb arc rebaixat. L'edifici conserva elements arquitectònics dels segles XV i XVI, entre els quals destaca una finestra geminada gòtica. En una cantonada hi ha les mènsules que sostenien un<br /> matacà defensiu.</p> <p><br /> El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. L'interior ha estat totalment reformat per habilitar-la com a biblioteca municipal.</p> | 08035-8 | Pl. de l'Ajuntament, 30 / C. Església, 1 / C. Bisbe Sevilla, 11. | <p>Segons Albert Giol, va ser fundada el 1341 per un tal don Guillermo, possiblement originari de Sòria. Posteriorment va ser propietat de la família Sivilla, un membre de la qual, Tomàs Sivilla i Gener (1817-1906) va ser bisbe de Girona. Els Salvador de la Plaça eren els apotecaris de Calella i, alguns membres de la família van ser famosos botànics del segle XVIII.</p> <p>Fou víctima d'un incendi i va estar uns anys molt malmesa fins que va ser reformada l'any 2006 per convertir-la en biblioteca municipal, segons un projecte de l'arquitecte Jordi Casadevall.</p> | 41.6134100,2.6576500 | 471476 | 4606912 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95563-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95563-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95563-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | També es coneix com a Can Palmada o Can Sivilla. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 95564 | Can Galceran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galceran-0 | <p><span><span><span>AMAT, J. “Jeroni Martorell, el servei de monuments històrics i la salvaguarda del patrimoni de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)”: <em>Singladures. </em>Centre d’Estudis Vilassarencs: Vilassar de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BONET I GARÍ, L. (1983). <em>Les masies del Maresme. </em>Barcelona: Montblanc – Centre Excursionista de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, J. (1990). <em>Els topònims de Calella. </em>Calella: Arxiu Històric Municipal.</span></span></span></p> | XVI | El tendal i els cartells del negoci que hi ha a la planta baixa en malmeten l'aspecte. | <p><span><span>Can Galceran és un casal del segle XVI situat al nucli antic de Calella.</span></span></p> <p><span><span>És un edifici cantoner i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Del frontis destaca l'eix central d'obertures, on hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis s'obre amb un finestral d'arc conopial biforat amb arquets lobulats que arrenquen sobre impostes amb angelets esculpits, com els que sostenen un guardapols quadrat. Entre els arcs hi ha dos lleons rampants que sostenen un escut. Sobre del finestral hi ha un matacà defensiu. A l'eix lateral hi ha un finestral també gòtic i de característiques semblants, tot i que de menors dimensions i les impostes del guardapols representen unes àligues. De la resta d'obertures del frontis, totes de pedra carejada, en destaquen també les d'arc conopial amb arquets lobulats de les golfes, també de tradició gòtica.</span></span></p> <p><span><span>A la façana lateral les finestres també són emmarcades amb pedra carejada, totes d'arc pla excepte una d'arc conopial al pis. El tractament exterior dels murs es manté amb el morter de calç original i restes d'esgrafiat imitant carreus a partir de la planta pis.</span></span></p> <p><span><span>La cantonada presenta els carreus escairats vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</span></span></p> <p> </p> | 08035-9 | Pl. de l'Ajuntament, 16 / C. Riera, 1. | <p>El nucli urbà de Calella va començar a configurar-se a partir de la carta de poblament atorgada pel vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, el 1338. Les primeres cases s’agruparen a l’entorn de la plaça, on s’hi celebrava el mercat. Dels fogatges de 1497 i 1515 podem deduir que el nucli urbà era habitat per unes quaranta famílies, en una època en que les successives epidèmies, les guerres i les condicions socials de la pagesia dificultaven el creixement demogràfic.</p> <p>D’aquest primer nucli agrupat es conserven alguns edificis, el més interessant dels quals és sens dubte la casa Galceran, també coneguda com Can Giol, cognom d’un dels seus propietaris, Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i historiador local.</p> <p>L'arquitecte Jeroni Martorell en va taxar el valor l'any 1931, on especificava que era una construcció de finals del segle XV o principi del XVI i que tenia una superfície construïda de 295 m2 i de solar 935m2.</p> | 41.6133000,2.6566900 | 471396 | 4606900 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95564-4.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | També és coneguda com Can Giol. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||
| 95565 | Can Bartrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartrina-0 | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ, J. (1993). <em>Guia de l’Arxiu Històric Municipal de Calella</em>. Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Can Bartrina és un casal del segle XVI que va ser restaurat per l'arquitecte calellenc durant el segon deceni del segle XX. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies i a la qual s'hi adossa un cos quadrangular que es prolonga en alçada i que es correspon amb una torre de defensa.</p> <p>El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra carejada, excepte l'eix central, on hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb escut a la clau i al pis un finestral d'arc i guardapols conopial amb columnetes a l'intradós. Entre el portal i el finestral hi ha un escut en relleu amb les armes de la família. El coronament està definit per diverses mènsules de pedra, amb forats de ventilació intercalats, que sostenen una biga d'on arrenquen els cabirons del ràfec.</p> <p>Pel que fa a la torre, presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta plana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte la del pis, que és de gòtica tardana d'arc carpanell lobulat sobre mènsules amb màscares i columnetes a l'intradós. Aquesta última fou incorporada durant la restauració, com també el ràfec de la teulada sostingut amb mènsules. A la part superior hi ha quatre mènsules de pedra que haurien sostingut un matacà.</p> <p>El tractament exterior dels murs és esgrafiat imitant carreus encintats.</p> | 08035-10 | C. Bartrina, 20 | <p>L'edifici pren el nom de la família Bartrina, procedent de Barcelona, que enllaça durant el segle XIX amb la família Roca, dipositària de tots els drets patrimonials de la casa Prim, de Calella, descendents de les cases Coma de Capaspre, Bataller i March de la Riera, una de les més antigues nissagues calellenques.</p> <p>A l’edifici del costat (Carrer de Francesc Bartrina, número 22-24) va néixer i morir l’il·lustre advocat i polític Francesc d’Assís Bartrina i Roca (1870-1947). Va ser elegit diputat provincial el 1905, càrrec que conservà durant setze anys. Fou decisiva la seva<br /> contribució a la creació de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual va ser vicepresident i conseller d’Hisenda. Posteriorment, va ser senador i president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.</p> <p>L’Arxiu Municipal de Calella conserva el fons documental Bartrina que s’estén des de l’any 1283 fins al segle XX.</p> | 41.6127100,2.6580900 | 471513 | 4606834 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95565-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Francesc de Paula Sellés i Villaró (restauració) | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 95566 | Finestral de Can Llort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestral-de-can-llort | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI | <p>Finestral situat al primer pis de la façana principal de Can Llort.</p> <p>És de factura gòtica i biforat, amb dos arcs conopials amb arquets lobulats, sense que s'hi conservi la columna central. El finestral té un guardapols que descansa sobre impostes amb màscares esculpides. Entre el guardapols i els arcs hi ha un un escut en relleu sostingut per dos angelets. L'intradós del finestral està motllurat i acabat a l'ampit amb motius gòtics.</p> | 08035-11 | C. Bartrina, 21 | <p>El casal gòtic de Can Llort ha estat notablement reformat durant el segle XX, essent el finestral un dels pocs elements originals que conserva.</p> | 41.6126700,2.6579600 | 471502 | 4606829 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95566-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95566-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95566-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 94|93 | 47 | 1.3 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 95736 | Can Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodona | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Can Rodona és un casal del segle XVI que ha estat reformat durant la segona meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, de les quals en destaca el portal d'arc escarser adovellat i els tres finestrals gòtics del pis, d'arc carpanell lobulat sobre mènsules amb màscares i el central amb guardapols quadrat. La resta d'obertures, tant d'aquesta façana com de la lateral són de pedra carejada. A les golfes hi ha una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc rebaixat arrebossat, així com un finestral d'arc lobulat de tradició gòtica.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. L'interior ha estat completament reformat.</p> | 08035-12 | C. Bartrina, 44 / C. Església, 2-6 | 41.6132400,2.6577800 | 471487 | 4606893 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95736-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||||
| 95907 | Capella de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPLUGUES, J. (2002). <em>Memòries d’un capellà del segle XVIII.</em> València: Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASSONS, J.M. (2005). <em>Història de la Ciutat de Calella. </em>Calella: Arxiu Municipal de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> | XV-XX | <p>Antiga capella dedicada a sant Elm, patró de mariners, que es mantingué sota aquesta advocació fins al 1820.</p> <p>L’edifici, d’una nau, amb una capella lateral al costat de la sagristia, va ser restaurat el 1702. La façana, de senzilla factura, té el portal d'arc de mig punt adovellat, i una fornícula central d'arc de mig punt amb la imatge de Sant Quirze i Santa Julita. L’interior de l’església és il·luminat per tres finestres d’arc de mig punt, situades a la façana lateral. El coronament és esgraonat, amb un campanar d'espadanya que sobresurt a la part central. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. La imatge de Sant Quirze i Santa Julita de la fornícula és de 1975.</p> <p><br /> L’any 1936 la capella quedà greument afectada i va desaparèixer el seu valuós retaule gòtic. L’aspecte actual és fruit de la reconstrucció portada a terme per l’arquitecte Jeroni Martorell a la segona meitat de la dècada de 1940.</p> | 08035-13 | C. Jovara, 87 / C. Francesc Bartrina, 18 | <p>El seu altar major havia estat presidit per un magnífic retaule gòtic, destruït el 1936. Aquest primitiu edifici va ser habilitat com a parròquia el 1528, any de l'emancipació eclesiàstica de Pineda, mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau, servei que va tornar a realitzar entre 1747 i 1755 quan s’esfondrà el temple parroquial.</p> <p>L'any 1798, s'hi van traslladar les relíquies de Sant Quirze i Santa Julita, i poc després, el 1820, va canviar d'advocació després de desaparèixer la capella dels patrons de Calella, situada a la riera de Capaspre.</p> <p>Va ser utilitzada també com a lloc de reunió del Comú quan encara no existia la Casa de la Vila i també va fer funcions d'escola durant alguns anys.</p> | 41.6126400,2.6581400 | 471517 | 4606826 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95907-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95907-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95907-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 95975 | Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-liro-0 | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L’edifici principal és una casa pairal de planta rectangular, ubicada al carrer de les Escoles Pies, formada per dos cossos annexionats posteriorment; el més antic, del segle XVI, que conserva el portal adovellat de punt rodó i les mènsules que sostenien el matacà de defensa, estava format originàriament per un cos de planta baixa,<br /> primera planta, amb coberta a dues aigües i estructura amb dues crugies, essent la d’entrada de major amplada, amb dues parts. Entre els anys 1639 i 1669 es van realitzar les obres d’annexió de tot el conjunt, aixecant la segona planta restant, refent la coberta unitària, i formalitzant les finestres amb llinda recta, brancals i ampits de pedra actuals.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons sis eixos simètrics d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra carejada excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sota el ràfec, fet amb una imbricació de rajoles i teules ceràmiques, hi ha les mènsules que haurien sostingut un matacà defensiu. L'interior ha estat totalment reformat, tot i que hi queden vestigis com dos portals adovellats i les restes de l'aigüera. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-14 | C. Escoles Pies, 36 | <p>L’edifici principal del Museu era la casa de l’hereu March, antiga nissaga calellenca, que a 3 d’octubre de 1707 hagué de llogar per a servitud de caserna als homes de Carles III. Coneguda també com Can Liro, ha tingut diverses funcions al llarg de la història: seu del Consell de la Ciutat a principis del segle XVIII, presó municipal, escola i casa de mestres. L’any 1959, un grup de calellencs encapçalats pel senyor Josep M. Codina i Bagué van presentar una petició per crear un museu-arxiu a la ciutat, que fou inaugurat en aquest edifici vint anys més tard, el 1979.</p> | 41.6128500,2.6572900 | 471446 | 4606850 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95975-4_0.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 95976 | Església de Santa Maria i Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-i-sant-nicolau | <p><span><span><span>IV Centenario de la consagración del templo parroquial de Calella (1564-1964). Calella. </span></span></span></p> <p><span><span><span>BARTRINA, F. (1909). <em>Datos para la historia de la Parroquia de Calella. </em>Canet de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1999). <em>Història de la Parròquia. </em>Calella: autoedició.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Església parroquial del segle XVIII (1755-1785), reconstruïda després de la Guerra Civil entre els anys 1940- 1951. La planta de l’església té forma de creu llatina, d’una nau, amb creuer i absis poligonal segueix el model barroc derivat de Sant Felip Neri de Barcelona. Cinc trams de volta té la nau, amb dos de desiguals, els braços del creuer; la intersecció d’aquest és coberta amb una cúpula semi-circular. Entre els contraforts de la nau central s’obren quatre capelles a cada costat, per sobre de les quals hi ha el trifori. El temple és il·luminat per la rosassa gran de la façana principal i dues finestres (posteriors) a cada costat de la nau. Així mateix, la volta presenta llunetes, on s'insereixen finestrals amb vitralls</p> <p>La façana té un esquema de tres cossos amb tester semicircular i laterals decreixents, portada arquitravada amb fornícula i rosassa central.<br /> La portada d’estil barroc, obra de Jean de Tours, anomenada dels Apòstols, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, d’estil plateresc, ocupats els intercolumnis per nínxols amb les testes dels dotze apòstols. La parròquia està sota l’advocació de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari. La imatge de la fornícula correspon a sant Nicolau de Bari, i va ser col·locada el 1974. L’església es completa amb un campanar de base quadrada, amb cos superior octogonal.</p> <p>El parament és de carreus a la façana principal i campanar; i de maçoneria als murs i teules per la coberta.</p> | 08035-15 | Pl. de l'Església, s/n | <p>La data de la primera butlla que autoritzava la creació de la parròquia de Calella és de 3 d'agost de 1527, fins aquest moment Calella va estar integrada dins la parròquia de Pineda de Mar.</p> <p>La nova parròquia va ser posada sota l’advocació de santa Maria i Sant Nicolau.</p> <p>El 1528 van ser adquirits els terrenys per a la construcció del nou temple, la qual va ser encomanada al mestre d’obres barceloní Pere Suaris, el 1539. Posteriorment, l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu. La seva mort va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres francès Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada. Finalment s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. L’església va ser consagrada el 30 de novembre de 1564.</p> <p>El 1747 s’esfondrà el campanar provocant la destrucció del temple, que va ser reconstruït el 1755 i ampliat a partir de 1785 segons el projecte de Josep Morató, de Vic.</p> <p>La revolució de 1936 i la guerra civil van ser fatals per a l’església: es va cremar el seu interior i el mobiliari, quedant molt seriosament destruïda la part del timpà de la façana, així com també les cobertes, la cúpula i el campanar. L’obra de Jeroni Martorell en la reconstrucció va ser fonamental, amb criteris de solvència tècnica impecable. L’Església va ser restaurada entre 1940 i 1951.</p> | 41.6138800,2.6585900 | 471555 | 4606963 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95976-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95976-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/95976-3.jpg | Legal | Barroc|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | BPU | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 96|99|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96128 | Convent dels Agustins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-dels-agustins | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVIN, J. M. (1991). <em>Inventari d’esglésies: Maresme.</em> Sant Cugat del Vallès: Arxiu Gavin.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIVAS, E. (1955). <em>El antiguo convento capuchino de Calella y su orden tercera. </em>Barcelona: Myria.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Església del que fou el convent de dues vil·les, de principis del segle XVIII.</p> <p>L’església és un edifici de planta rectangular, de tres naus i una capella lateral a la nau esquerra. Volta de mig canó, aguantada per arcs de mig punt que es sostenen sobre gruixuts pilars. El seu interior és il·luminat per tres finestres rectangulars a cadascuna de les façanes laterals, i tres finestres a la façana principal, situades a l’altura del cor, que és damunt de l’entrada. L’esperit d’austeritat, es reflexa en l’arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals. L’església únic element que ha perdurat de l’antic convent, ha sofert algunes transformacions al llarg del temps: han desaparegut cinc capelles laterals; el cor es situa a l’altra extrem sobre la porta; la resta del convent (el claustre i les dependències dels frares) ha desaparegut i ha estat substituït per un nou edifici.</p> <p>El frontis presenta un portal d'arc escarser emmarcat amb pedra i sobre seu hi ha tres finestrals en gradació d'arc de mig punt arrebossat, dels quals el central és de majors dimensions. El tractament exterior és arrebossat i pintat.</p> | 08035-16 | C. Balmes, 152 | <p>Els frares caputxins van arribar a Calella el 1692. Després d'ocupar unes cel·les provisionals, el 2 de febrer de 1700 fou escripturada la cessió a l'orde caputxí d'uns terrenys propietat de F. Teixidor i J. Comas, per edificar-hi el convent. El “Convent Nou”, o “Convent de les dues viles” tal com es denomina en algunes cròniques històriques, va ser inaugurat el 1709. L'esperit d'austeritat, pobresa i senzillesa de l'orde religiosa es reflecteix a l'arquitectura de línies severes sense filigranes ornamentals.</p> <p>El 1808, les tropes napoleòniques el saquejaren i l'incendiaren, destruint els altars de l'església. L'any 1843 fou subhastat i s’utilitzà com a hostal. Tanmateix, l'any 1868, es cedeix a la comunitat agustiniana, sent denominat Convent dels Frares Agustins. El 1936 convent i església van resultar molt malmesos i van ser reconstruïts els anys seixanta del segle XX. Actualment de la construcció original només es conserva l'església, que ha sofert algunes transformacions.</p> | 41.6204200,2.6665500 | 472221 | 4607687 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96128-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96128-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96128-3_0.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BPU | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96129 | Can Saleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saleta | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>L'Hostal Vell va ser construït al segle XVIII i ha estat notablement reformat els darrers anys per habilitar-lo com a equipament municipal. Durant la segona meitat del segle XX s'hi va construir al costat un volum amb aparença de masia basilical.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular allargassada. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta cinc obertures per nivell, totes d'arc pla de pedra carejada. El portal principal d'accés es troba centrat i els finestrals del pis tenen sortida a balcons amb baranes de forja. Al costat de ponent hi ha l'antic accés pels carros, amb una portalada d'arc escarser amb un escut molt erosionat a la clau. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p>L'interior ha estat reformat en la seva totalitat, quedant només algun portal de pedra a la planta baixa.</p> | 08035-17 | C. Sant Jaume, 225 | <p>L'origen de Can Saleta podria trobar-se en el mas del Bord de Bedós, documentat en aquesta zona ja al segle XIV. En època moderna hi residien els Saleta, una de les famílies més importants de la zona que van entroncar amb grans nissagues de la zona com els Punsich, els Frich, els Palomeres i els Desclapers, entre d'altres.</p> <p>A principi del segle XX la família Saleta el va vendre a la família Cabanyes, que l'habilitaria com a casa d'estiueig. A la dècada de 1960 va funcionar com a hostal, i l'any 1995 va ser adquirit per l'Ajuntament de Calella. L'any 2019 s'hi va fer una gran rehabilitació per adaptar-la com a equipament municipal.</p> | 41.6153100,2.6578600 | 471495 | 4607122 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96129-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2024-09-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | També es coneix com l'Hostal Vell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96133 | Can Basart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-basart | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Can Basart és una casa construïda al segle XVIII a redós de l'antiga casa del Consell. Els esgrafiats que decoren la façana són obra d'una reforma del segle XIX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, una de les quals originalment formaria part d'una altra construcció i rep un tractament diferenciat. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb els finestrals dels pisos amb sortida a balcons amb baranes de forja, dels que destaca el de sobre el portal. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat a la planta baixa, mentre que als pisos superiors es manté uns esgrafiats de composició geomètrica, amb motius romboïdals que s'intercalen entre les obertures. Pel que fa a la tercera crugia afegida a la dreta, tot i que té l'acabat arrebossat i pintat igual que a la planta baixa de l'anterior, només conserva d'interès el finestral d'arc pla de pedra carejada del pis.</p> | 08035-18 | Pl. Ajuntament, 5-6 | <p>Situada al mercadal i al costat de l'antiga casa del Consell, es creu que aquesta casa va ser utilitzada com a extensió de l'hostal que des del segle XVII hi havia a l'edifici de l'ajuntament.</p> | 41.6132100,2.6572900 | 471446 | 4606890 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96133-3.jpg | Legal | Contemporani|Neoclàssic|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-06-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|99|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96134 | Antiga caserna dels Carrabiners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-caserna-dels-carrabiners | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evolución. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici construït al segle XVIII que ha estat reformat durant el segle XX. En aquest moment o bé es va fer una remunta o bé es va reformar el segon i tercer pis. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra, excepte el portal, que és d'arc escarser amb l'intradós i l'extradós motllurat. Els finestrals dels pisos tenen sortida a balcons de baranes de forja amb el mateix motiu, dels quals el del segon pis és corregut. El coronament està definit per una cornisa dentada i una de motllurada.</p> <p>El tractament exterior dels murs és revestit amb lloses de pedra en planta baixa i pis i la resta arrebossat i pintat.</p> | 08035-19 | C. Escoles Pies, 33 | <p>Segons l’historiador i investigador local Albert Giol, amb l'esclat de la guerra amb França, a finals del segle XVIII el govern va manar reparar la casa quarter per allotjar-hi 130 homes i els seus sergents (8 de novembre 1791).</p> | 4711435 | 4606833 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96135 | Can Santigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santigosa-0 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XIX | <p>Can Santigosa és una casa de segle XIX que va dividir-se posteriorment en dos habitatges independents.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, excepte a les golfes on només n'hi ha una. Totes són d'arc pla emmarcades amb pedra, entre les que destaca el portal d'arc escarser custodiat amb pilastres que sostenen un fris estriat, d'on sobresurt en relleu un escut. Sobre mateix del fris comença la base motllurada del balcó del finestral, que està delimitat amb baranes de forja. La finestra de les golfes té sortida a un balcó de les mateixes característiques, tot i que més petit.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-20 | C. Romaní, 60 | <p>A aquesta casa se l'anomena Can Burgada/ Brugada. Jaume Brugada, va arribar a Calella després de fer fortuna a les Amèriques, concretament procedent de Puerto Príncipe. Segons el testimoni oral de la família que hi resideix, l'escut del portal commemora l'estada que hi va fer un membre de la família reial al seu pas per Calella.</p> | 41.6144600,2.6575900 | 471472 | 4607028 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96135-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96136 | Can Mainegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainegre | <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.</em> Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>Can Mainegre és una casa construïda al segle XVI i XVII i que ha estat reformada i dividida en dos habitatges recentment. </p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'accés original s'identifica com el portal d'arc de mig punt adovellat que afronta amb el carrer del Raval. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb una creu gravada a la llinda i l'ampit motllurat.</p> <p>A la resta del frontis, que actualment ja forma part d'un altre habitatge, hi ha un altre finestral d'arc pla de pedra carejada amb sortida a un balcó de baranes de forja. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La façana del carrer de la Bruguera presenta un portal d'arc escarser de pedra carejada, amb guardarodes a la part inferior que indiquen que s'hi accedia amb carro. Al pìs les dues finestres són d'arc pla arrebossat.</p> <p>El ràfec del carrer Raval és una imbricació de rajols i teules ceràmiques, mentre que el del carrer de la Bruguera és una cornisa motllurada amb voladís. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de les cantonades vistos.</p> | 08035-21 | C. Bruguera, 2 / C. Raval, 8 | <p>Va ser una de les primeres cases construïdes al nucli de Calella al segle XVI, a redós de l'església parroquial.</p> | 41.6140200,2.6590600 | 471594 | 4606979 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96136-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96148 | Can Marcó del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marco-del-pont | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p>Can Marcó del Pont és una casa del segle XVII que ha estat reformada al segle XX. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa va ser reformada amb una gran obertura per habilitar-la com a local comercial. Als pisos, el frontis es composa segons dos eixos d'obertures, un dels quals té les finestres d'arc pla de pedra carejada, la del pis amb un relleu força erosionat esculpit a la llinda. Els finestrals del l'altre eix són d'arc pla arrebossat de factura moderna.</p> <p>El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08035-22 | C. Jovara, 74 | <p>La nissaga calellenca de cognom “Marcó” va afegir el “del Pont” per tenir a la seva cura el posar i treure el pont de fusta que permetia l'entrada a la torre forta del carrer de Jovara amb carrer de Francesc Bartrina on tenien la casa.</p> <p>Els primers Marcó documentats apareixen el 1527: Francesc Marcó apareix com a mariner a les actes d'aixecament de la parròquia de Calella i el seu descendent Antoni Marcó, l’any 1564, era present a la reunió solemne on el poble de Calella va renunciar al patronat sobre la seva parròquia a favor dels seus representants.</p> <p>El 9 de desembre de 1584, Joan Marcó del Pont rep del Comte d'Aitona i vescomte de Cabrera el privilegi de tenir com a pròpia la torre forta que custodiava la seva casa i guardava els seus veïns dels atacs dels pirates, veritable malson de l'època. A canvi, podia enfortir-la i dotar-la d'artilleria al seu parer. Això convertia els Marcó en ciutadans destacats: al segle XVII, Joan Marcó del Pont i Felip Marcó van ser Jurats primers de Calella.</p> <p>El privilegi de noblesa definitiu el va rebre Bonaventura Marcó del Pont i Bori, nascut a Calella i casat amb Joana Ángel Méndez, nadiua de la vila de Salmeron, bisbat de Conca i veïns de la vila de Vigo. Ell fou un destacat comerciant i en la guerra contra Anglaterra entre 1781 i 1783 que es va desenvolupar pel Mediterrani (Menorca), Gibraltar i Amèrica, va armar dos vaixells corsaris, el San Carlos àlies “el Atrevido” i “Los tres hermanos”, amb els que va fer tretze preses als anglesos. Els regidors de Calella van informar el seu expedient de noblesa a 23 de març de 1782 i el rei Carles III va signar el privilegi de noblesa i escut d'armes a 11 de març de 1783.</p> | 41.6124200,2.6579400 | 471500 | 4606802 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96148-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96152 | Les Torretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torretes-0 | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LEN, L., PERARNAU, J. (2004). <em>La telegrafia òptica a Catalunya</em>. Rafael Dalmau Ed.: Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PORTI I GALLART, P. (1984). <em>Les Torretes de Calella: un estudi. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XIX | Es troben en estat ruïnós, tot i que han estat consolidades amb una estructura metàl·lica. | <p>Conjunt de dues torres de telegrafia construïdes a mitjans del segle XIX sobre un turó al sud del nucli de Calella.</p> <p>Són de planta quadrangular i tenien tres nivells, tot i que presenten un enderroc tant de l'estructura interior com de part de l'exterior. Els murs són de base atalussada i s'obren amb espitlleres. La construcció és feta amb maçoneria i l'ús de maons per emmarcar les obertures i els nivells de forjat. El coronament de la segona està definit per una cornisa motllurada. La primera de les torres era d'ús militar, mentre que la segona tenia un ús civil.</p> | 08035-23 | La Petona | <p>Les torres de telegrafia òptica de la Patona estan situades a la zona coneguda amb el nom de les Torretes, al sud-oest del nucli de Calella. Formen aquest conjunt dues torres de telègraf. La torre més allunyada de la costa formava part de la línia civil de Barcelona-La Jonquera. D'altra part, la torre més propera al litoral formava part de la línia militar de Barcelona-Girona.</p> <p><br /> Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona. El 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet<br /> marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. El 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, el 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya, però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.</p> <p>La torre de telegrafia militar del conjunt de la Patona de Calella tenia comunicació visual directa amb l'anterior, desapareguda, de Caldetes. La torre de telegrafia anterior a la de Caldetes era la de Vilassar, també desapareguda. D'altra part, la torre posterior a la de la Patona dins la línia militar de Barcelona-Girona era la torre del Castell de Sant Joan de Blanes.</p> <p><br /> La torre de telegrafia civil del conjunt de la Patona de Calella tenia comunicació visual directa amb l'anterior, desapareguda, de Caldetes, també dita Torre Vella, Anterior a aquesta torre de Caldetes desapareguda hi havia la de Vilassar de Mar. Per l'altra banda, la torre posterior corresponia a la de Montagut (Santa Susanna).</p> | 41.6077300,2.6419700 | 470167 | 4606286 | 08035 | Calella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96152-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96152-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96153 | Far de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/far-de-calella | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORÉ, D. (2009). <em>El Far: 150 anys del far de Calella. </em>Calella: Foto Film Calella.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>El far està ubicat al promontori rocós del Capaspre, d’uns 50 m. d’altitud. Al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates.</span></span></span></span></span></p> <p>Es tracta d'una construcció aïllada i de planta quadrangular, a l'extrem de llevant del qual s'alça una torre circular. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta plana. A cada costat presenta un espai porxat sostingut amb pilars de formigó. A les quatre façanes s'hi obren finestrals d'arc de mig punt arrebossat, amb un portal centrat en cada costat. El coronament està acabat amb maó vist, mentre que la resta intercala una imitació de carreus encoixinats i l'arrebossat i pintat. Pel que fa a la torre, té tres nivells d'alçat, amb dues baranes a la part superior i està coronat per l'aparell lluminós.</p> | 08035-24 | Capaspre. | <p>El Far de Calella és un des símbols de la ciutat. L'any 2011 es va obrir al públic el Centre d'Interpretació del Far de Calella. La Reial Ordre del 27 de juny del 1856 establia que s’alçaria a les roques de Calella, a una alçada d’uns 35 metres sobre el nivell del mar. El 15 de desembre del 1859 va entrar en funcionament, l’aparell òptic havia estat construït a Paris i els seus raigs allargaven unes 18 milles. Inicialment el seu combustible era a base d’oli d’oliva, substituït posteriorment amb parafina i més tard, amb petroli. El 1916 va ser instal·lat el sistema elèctric i el 1927 es va substituir l’aparell òptic per un altre de més potent, amb una llargada de llum de 33 milles.</p> | 41.6081600,2.6463600 | 470533 | 4606333 | 1859 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96153-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96153-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96172 | Escola Pia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-pia-0 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COLOMER, I. (1988). <em>Cronologia de Calella. </em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic</em>. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici d'estil historicista construït durant la segona meitat del segle XIX. És de caire monumental i té l'estructura pròpia d'un conjunt conventual, que integra dos claustres i una església.</p> <p>És un edifici de planta quadrangular que s'estructura al voltant de dos claustres interiors separats per un cos central perpendicular que es correspon amb l'església. Aquesta esdevé també l'accés principal, orientat a ponent i amb un frontis força auster, amb una portalada d'arc pla de pedra amb arquivoltes en gradació i un guardapols, i una gran rosassa al centre. Queda diferenciada de la resta del conjunt per l'acabament triangular del coronament, a causa de la coberta amb el carener perpendicular a la façana. La construcció que segueix és de quatre nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A les seves quatre cares té les obertures disposades simètricament formant eixos, totes d'arc pla arrebossat excepte les del nivell superior, que són de mig punt. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i els nivells de forjats pintats de diferent tonalitat, com ho està també el coronament, a mode d'arcuacions cegues.</p> <p>A l'interior, els claustres s'estructuren a dos nivells, oberts amb pòrtics d'arc de mig punt sobre columnetes el que pertany a l'escola, i d'arc lleugerament apuntat al del convent.</p> | 08035-25 | C. Sant Pere, 12, Sant Antoni, Animes, Sant Jaume | <p>A mitjans segle XIX residia a Calella Camil·la Xampeny, exalumna d'una escola de Barcelona vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per Santa Joana de Lestonnac el 1608. D'ella va sorgir la idea d'instal·lar a Calella el convent de monges i l'escola femenina de Lestonnac. Amb gran esforç va aconseguir el 1861 una Reial Cèdula de la reina Isabel II autoritzant l'obertura del convent i poc temps després arribaven a la vila les cinc primeres religioses, que s'instal·laren provisionalment al carrer de la Bruguera, 34. L'actual convent va ser estrenat el juny de 1870, i el 1881 el bisbe Sivilla, fill de Calella, consagrava l'església, dedicada a la Immaculada. Poc després van ser construïts el claustre i el col·legi, aquest sota el patrocini de Nostra<br /> Senyora de l'Esperança.</p> | 41.6167600,2.6618900 | 471831 | 4607282 | 1870 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96172-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós/Cultural | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96173 | Can Granell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-granell-0 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>Can Granell és una casal del segle XVIII al qual s'hi van obrir locals comercials a la planta baixa durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. Les façanes es composen simètricament a través d'eixos simètrics d'obertures d'arc carpanell de pedra amb l'intradós motllurat. Totes tenen sortida a balcons amb baranes de forja, dels quals destaquen els de la façana lateral, que incorporen ceràmica decorada a la base. La cantonada està acabada amb carreus escairats vistos, que a l'alçada del primer pis incorporen una fornícula d'arc apuntat on hi ha la imatge d'un sant. Al coronament hi ha un capcer senzill que arrenca d'una cornisa motllurada.</p> <p>El tractament exterior dels murs es manté arrebossat amb morter de calç, excepte a la planta baixa on hi ha un aplacat de pedra entre les obertures dels locals comercials.</p> | 08035-26 | C. Jovara, 121 | <p>En aquesta casa hi va néixer Lluís Gallart i Garcia (1922-1985), il·lustre dibuixant, pintor i fotògraf. En reconeixement seu, l'any 1997 es va col·locar un plafó commemoratiu a la façana de la seva casa natal.</p> | 41.6130800,2.6594100 | 471623 | 4606874 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96173-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96248 | Can Quadras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quadras | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme).</p> | XX | <p>Can Quadras és una casa d'estil historicista construïda principi del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. Les obertures són d'arc pla arrebossat a la planta baixa i emmarcades amb pedra als pisos, i es distribueixen a les façanes formant eixos simètrics. Al frontis tenen sortida a sengles balcons, de grans dimensions al primer pis, on estan sostingut per mènsules decoratives i estan delimitats amb baranes de forja. A la resta de façanes, les finestres dels pisos de l'eix central també tenen sortida a balcons de les mateixes característiques tot i que de dimensions més reduïdes. A la façana posterior el balcó és amb balustrada i incorpora ornaments de terracota. Les tres façanes presenten detalls decoratius amb motius florals en relleu, com frisos nivell de forjat del pis, mènsules sota els ampits de les finestres del segon pis o grups de fulles sobre les finestres del pis. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment a través de cornises motllurades; de la superior arrenca un capcer senzill.</p> <p>A la cantonada en destaca una capelleta neogòtica que incorpora una imatge de Sant Josep i l'infant Jesús. La imatge va ser regalada a Pilar Feliu, pels seus fills l’any 1952, i va ser instal·lada el mateix any per substituir la destruïda durant la Guerra Civil.</p> | 08035-27 | C. Romaní, 26 / C. Església, 20 | <p>La casa del carrer Romaní cantonada amb Església, coneguda com can Quadras, data de l’any 1872, segons es pot apreciar en una inscripció a la barana de ferro forjat de la façana que dóna al carrer Romaní.</p> <p>La casa actualment és coneguda com can Quadras. Històricament ha pertangut a la família Feliu i així consta en el seu escut. La família Feliu apareix documentada al carrer Romaní almenys des de 1805 -José<br /> Feliu i el seu fill Antoni, comerciants d’ofici. Antoni Feliu Pla i la seva esposa Rosa Juanysacreu Bonet tingueren per hereu a José Feliu Juanysacreu, que es casà amb Antònia Coma Miró, natural de Moià. Fou Antònia Coma qui impulsà l’any 1871, ja vídua, les obres de reconstrucció de la casa del carrer Romaní cantonada Església.</p> <p><br /> La següent generació és la que enllaça amb la família Quadras. José Feliu i Antònia Coma tingueren tres fills: Antoni, Manuel i Maria:<br /> Antoni Feliu Coma (1829-1881) es casà amb Vicenta García Gil i tingueren la residència a Cadis. Manuel Feliu Coma (1832-1888) fou una destacada personalitat de l’època: gerent de la societat “Cuadras, Feliu i Companyia”, dedicada a la fabricació de filats d’estam, fou<br /> President de l’Institut de Foment del Treball Nacional (1882-1884).<br /> Maria Feliu Coma es casà amb Josep Quadras Prim, que es convertí en titular únic de l’empresa de filats l’any 1893. La fàbrica de Sabadell seria ampliada i modernitzada sota la seva direcció. L’any 1900 Josep Quadras va obtenir la ratificació del títol nobiliari de baró de Quadras per al seu fill Manuel Quadras i Feliu (1860-1927). La casa fou heretada per Pilar Feliu García, casada amb Antonio de Quadras i Feliu primer Comte de Sant Llorenç del Munt, germà de Manuel de Quadras i Feliu. Fill de Manuel Quadras i Feliu fou Josep de Quadras i Veiret (1889 -1965 Barcelona), 2n Baró de Quadras, advocat i tinent d'alcalde de Barcelona, que es casà amb Pilar de Camps i Casanova, de la família del Marquès de Camps.</p> | 41.6134400,2.6583200 | 471532 | 4606915 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96248-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96248-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96249 | Torre Macaya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-macaya | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XIX | <p>La torre és un edifici d'estil modernista construït a finals del segle XIX.</p> <p>És un edifici amb una mitgera i pati a l'altra, de planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està encarat al pati i presenta un sol eix d'obertures d'arc mixtilini amb una pronunciada motllura a mode de guardapols. El finestral del pis té sortida a un balcó sostingut amb pilars, amb base amb acabats de fusta i rajola i baranes de forja.</p> <p>La façana del carrer Anselm Clavé presenta dos eixos d'obertures i es reprodueix l'estil de les anteriors, amb petits balcons a les finestres del pis. En totes dues façanes, a nivell de les golfes hi ha un òcul emmarcat per una motllura i rajoles.</p> <p>El coronament de l'edifici el protagonitza l'acabat de la coberta. D'una banda, a la façana principal presenta una estructura de fusta oberta amb gran arc de mig punt amb gelosia que s'entrega sobre unes mènsules unides entre sí per una barra horitzontal. El treball de la fusta és notable, profusament decorat i incorpora rajola decorativa a la part del ràfec.</p> <p>A la façana lateral la coberta és igualment destacable, amb un sortint tipus mansarda que presenta el mateix tipus d'estructura tot i que d'arc lobulat. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb franges horitzontals que incorporen peces ceràmiques blaves.</p> <p>El pati té una tanca amb una portalada amb pilars del mateix estil que la casa.</p> | 08035-28 | C. Anselm Clavé, 93-96 | <p>Bona part de les cases senyorials del carrer Jovara de Calella tenien un pavelló de mar a l'extrem oposat de la finca, encarat a mar (carrer d'Anselm Clavé). En aquest cas la casa principal és situada al carrer de Sant Josep. Lluís Macaya, prohom barceloní, va demanar construir l’edificació que és coneguda com a Torre Macaya.</p> | 41.6134300,2.6620000 | 471839 | 4606912 | 1895 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96249-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96249-4.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Lluís Macaya (promotor) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96340 | Can Pedemonte | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pedemonte-0 | <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i altell i té la coberta a tres vessants. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc mixtilini, com també ho és el gran portal de la planta baixa. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut per mènsules, base motllurada i delimitat amb baranes de forja. A la façana del carrer Jovara hi ha quatre portals d'arc mixtilini i al pis trobem tres eixos d'obertures concentrats a la part central del mur. Són també d'arc mixtilini, amb sortida a un balcó corregut a la planta baixa i un al finestral central del segon pis, de les mateixes característiques que el del frontis. A l'altell s'obre amb un grup de quatre petits pòrtics d'arc de mig punt. A nivell del segon pis de la cantonada en sobresurt un balcó sostingut per mènsules amb una columna salomònica d'obra al centre, que visualment enllaça amb la línia de falsos carreus de la cantonada.</p> <p>El coronament de l'edifici presenta una cornisa dentada, sobre la que en sobresurt un ràfec amb cabirons. El tractament exterior dels murs és arrebossat i esgrafiat imitant carreus. </p> | 08035-29 | C. Sant Josep, 16 / C. Jovara 183-185 | <p>Aquesta casa era de Juan Pedemonte que tenia una fàbrica de gèneres de punt al carrer Ànimes entre Bruguera i Sant Antoni (Pedemonte Hermanos, després Textil Calellense). El seu pare Bonaventura Pedemonte, juntament amb el seu germà Juan varen iniciar el negoci familiar de la industria tèxtil.</p> | 41.6136900,2.6613500 | 471785 | 4606941 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96340-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96347 | Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer-0 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil eclèctic construïda a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc carpanell emmarcat amb una motllura. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través d'un balcó corregut sostingut amb mènsules i baranes de forja al pis, dos balcons amb baranes de forja al segon pis i una cornisa motllurada a les golfes.</p> <p>El coronament està definit per un capcer senzill que arrenca d'una cornisa motllurada. El tractament exterior és revestit amb pedra a la planta baixa i arrebossat als pisos, amb les obertures i les cornises pintades de diferent tonalitat.</p> | 08035-30 | C, Sant Pere, 34 | <p>Va ser la residència de Jaume Marxuach i Flaquer, historiador calellenc.</p> | 41.6146100,2.6630900 | 471930 | 4607043 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96347-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-06-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96348 | Casa del carrer Jovara, 198 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jovara-198 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella.</em> 2005.</span></span></span></p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament. Al balcó hi creix vegetació. | <p>Casa d'estil eclèctic construïda a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura, al pis amb acabament semicircular a la llinda. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut amb mènsules i delimitat amb baranes de forja. A nivell de forjat del segon pis hi ha un fris esgrafiat amb motius vegetals.</p> <p>El coronament està definit per un capcer que arrenca d'una cornisa motlurada, que presenta un motiu romboïdal a la part central i baranes de terracota intercalades. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb incisions horitzontals i pintat a la planta baixa i escacat de maó i arrebossat als pisos superiors.</p> | 08035-31 | C. Jovara, 198 | 41.6138000,2.6621000 | 471847 | 4606953 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96348-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96349 | Can Ballester | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ballester | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Ballester és una casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX. A finals del segle XX s'hi va adossar un garatge al costat que es va fer imitant l'estil de la casa.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es caracteritza per la obertura de finestrals d'arc de mig punt amb una motllura a sobre seguint una composició diferenciada a cada nivell. A la planta baixa hi ha un portal i al costat una finestra triforada amb columnetes i capitells treballats. Al pis hi ha tres finestrals, dels quals el central és de major dimensions i tenen sortida a un balcó que es prolonga a la part central, amb la base decorada amb rajola i delimitada amb barana de forja. El segon nivell presenta una galeria de cinc pòrtics amb pilars i capitells treballats, dels quals el central és cec i està acabat amb un plafó de rajola ceràmica decorativa.</p> <p>El coronament està definit per un capcer en voladís sostingut per mènsules, amb un grup de merlets sinuosos que emmarquen a la part central l'any '1906'. Sobre aquest capcer es va fer una remunta, així com es va adossar una caixa d'ascensor a la façana lateral, tot integrat amb els mateixos acabats.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb frisos de rajola a nivell de forjat i les motllures pintades de diferent tonalitat.</p> | 08035-32 | C. Anselm Clavé, 84 | <p>Va ser construïda a finals del segle XIX per la família Ballester, que s'havia enriquit anant a fer les 'amèriques'.</p> | 41.6130900,2.6611200 | 471765 | 4606875 | 1906 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96349-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-10-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96350 | Casa del carrer Batlle, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-batlle-40 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa d'obra popular construïda a mitjans del segle XIX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla, excepte el portal principal i un de secundari que són d'arc escarser. Les obertures de la planta baixa són de pedra, amb la clau del portal on hi consta l'any '1861', i les del pis estan emmarcades amb una motllura. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut amb mènsules i delimitat amb baranes de forja. Al segon pis cada finestral té sortida a un balcó de les mateixes característiques que el de la planta baixa.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa en voladís. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb franges horitzontals a la planta baixa i als extrems del frontis. </p> | 08035-33 | C. Batlle, 40 | 41.6135100,2.6591000 | 471597 | 4606922 | 1861 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96350-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96351 | Els Filipinos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-filipinos | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic</em>. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX amb el característic pavelló d'estiu.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures, trencats per un finestral central a nivell de les golfes. A la planta baixa, el portal i el finestral són d'arc carpanell i sobre seu arrenca una motllura que enllaça amb el balcó corregut del pis. Els finestrals del pis són d'arc conopial amb un guardapols sinuós. A les golfes són també d'arc conopial enllaçades entre sí per una motllura que es prolonga fins al capcer amb una flor esculpida en relleu. El capcer és de perfil sinuós. El tractament exterior dels murs és revestit de llosa a la planta baixa i esgrafiat amb motius florals als pisos superiors.</p> <p>El pavelló de mar és un volum entre mitgeres i de petites dimensions. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta plana. El frontis presenta un portal d'arc pla de pedra, que enllaça amb una finestra per costat tot formant una obertura singular. Al coronament hi ha un capcer sinuós de perfil trencat. El tractament exterior del mur és arrebossat amb motius vegetals esgrafiats, on amb incrustacions de rajola en forma de roseta.</p> | 08035-34 | C. Anselm Clavé, 86 / C. Jovara, 166 | <p>Casa modernista construïda a partir de l’any 1902 per encàrrec de Joan Soler Cendra (Amer, 1857 - Barcelona, 1939), comerciant dedicat al comerç i importació de sedes i altres teixits. El senyor Soler, empresari transoceànic de la època, residia a Manila (capital de Filipines, colònia espanyola fins el 1898) i viatjava per tot el món per tal de desenvolupar el seu negoci. Soler i família, estiuejaven a Calella i portaven el servei de la llar, que eren filipins, i d’aquí sorgeix el nom de “Els Filipinos” amb el que encara avui és conegut l’edifici. El projecte es va encarregar a l'arquitecte calellenc Francesc de Paula Sellés i Vilaró.</p> | 41.6131100,2.6612500 | 471776 | 4606877 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96351-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Francesc de Paula Sellés i Vilaró. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96393 | Can Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boix-1 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos simètrics d'obertures, d'arc de mig punt amb arquivoltes en gradació a la planta baixa. Als pisos les finestres són d'arc carpanell insert dins un altre arc cec i emmarcat per una fina motllura en relleu i decoració vegetal a la part superior. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut per mènsules i baranes de forja. Els del segon pis tenen una petita barana d'obra profusament decorada.</p> <p>Entre les obertures dels pisos hi ha dues franges verticals que incorporen màscares entre motius vegetals i que podrien representar els rostres dels propietaris. Entre les dues hi ha unes inicials que no s'han pogut identificar. El nivell de forjat es posa de manifest exteriorment per un fris en relleu amb motius lobulats dins de cercles enllaçats entre sí.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa amb voladís sostingut per mènsules de motiu animal, sota del qual hi ha una cornisa dentada i un conjunt d'arcuacions cegues que descansen sobre màscares en relleu. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat als pisos i aplacat amb pedra a la planta baixa.</p> | 08035-35 | C. Jovara, 96 / C. Anselm Clavé, 49 | <p>El procés d’industrialització de Calella a partir dels darrers anys del segle XIX i l’eufòria econòmica de les primeres dècades del XX van ser els condicionants de la gran vitalitat constructiva que capgirà la fesomia urbana de Calella en el decurs d’aquells anys.</p> <p>Al carrer de Jovara, entre el darrer terç segle XIX i principis del XX, es van construir diversos edificis senyorials, propietat d’industrials i burgesia de l’època.</p> | 41.6126700,2.6586900 | 471563 | 4606829 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96393-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96394 | Can Farran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farran | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Farran és un casal d'obra popular construït a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb pedra, excepte el portal d'accés que és d'arc escarser amb l'intradós motllurat. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja, i el finestral central de les golfes té un petit balcó de les mateixes característiques.</p> <p>A la cantonada hi ha les restes d’una capelleta que contenia la imatge de Sant Josep, destruïda durant la Guerra Civil Espanyola. A les façanes lateral de llevant i posterior les obertures es disposen formant eixos i són totes d'arc pla emmarcades amb pedra. La façana de llevant té poques obertures i destaca per un cos quadrangular que sobresurt en alçada, a mode de torre coberta a quatre vessants, i que probablement es correspon amb la caixa d'escala.</p> <p>El ràfec presenta un notable voladís i està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb morter de calç, excepte a la planta baixa que es troba revestit amb plafons de pedra.</p> | 08035-36 | C. Jovara, 117 / C. Batlle, 23-25 | <p>En aquest indret hi havia hagut la primera fàbrica de pastes Saula, que patí un desafortunat incendi a finals del segle XIX. La nova fàbrica es va construir al carrer Església.</p> | 41.6130100,2.6592100 | 471606 | 4606867 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96394-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96394-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96396 | Casa de la plaça de l'Ajuntament, 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-de-lajuntament-19 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | En el moment de fer el Mapa s'ha enderrocat l'estructura interior per edificar-hi un habitatge modern, preservant la façana. | <p>Casa d'estil modernista construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc pla arrebossat, de les quals les de la planta baixa estan emmarcades amb pedra i les del primer i segon pis amb un marc motllurat que incorpora esgrafiats de motiu floral a la part superior. Els finestrals del pis, entre els quals hi ha un plafó amb un escut, tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa motllurada amb voladís, sostinguda per mènsules, d'on arrenca un capcer amb l'any '1919' amb motius florals a la part central i baranes amb motius vegetals circulars. La façana lateral presenta una obertura per pis, excepte al segon que n'hi ha dos, que presenten la mateixa motllura al voltant amb motius vegetals a la part superior esgrafiats. A la part posterior hi ha un cos d'un nivell d'alçat amb barana a la part superior.</p> <p>El tractament exterior és esgrafiat imitant carreus. L'interior de la casa s'ha enderrocat recentment.</p> | 08035-37 | Pl. de l'Ajuntament, 19 / C. Roser, 6-8 | <p>Va ser construïda l'any 1919 a la plaça del mercadal, que originalment era menys allargada. </p> | 41.6134000,2.6568800 | 471412 | 4606911 | 1919 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96396-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96397 | L'Orfeó Calellenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorfeo-calellenc | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>L'Orfeó és un edifici d'estil historicista construït a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular, que es presenta un cos central un cos custodiat al costat per cossos quadrangulars que sobresurten respecte el plom del mur. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per un gran accés amb dues columnes centrals i dues partides a cada extrem, de capitells dòrics que sostenen una motllura. Als costats hi ha una finestra allargassada amb una marc en relleu prominent. Al pis hi ha un finestral d'arc escarser arrebossat amb sortida a un balcó sostingut per mènsules i barana de balustrada. A cada costat hi ha un finestral tapiat d'arc de ferradura amb una motllura a mode de guardapols, de les quals la de la cantonada enllaça amb una d'iguals característiques situada a la part lateral.</p> <p>A la façana lateral les obertures són d'arc pla a la planta baixa i d'arc rebaixat als pisos, intercalats entre pilastres que arriben al coronament.</p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa. El tractament exterior dels mur és arrebossat i pintat.</p> | 08035-38 | C. Església, 249-251 / C. Indústria, 47-53 | <p>Antigament tots el centres culturals, recreatius i de caire polític feien teatre. Els principals eren: 'Casino Calellenc', 'La Constància', 'L'aurora', 'L'Ateneu', 'La Llevantina', 'Centre Obrer', 'La Calassància', 'La Pau Social' i 'l'Orfeó Calellenc'. Després de la Guerra Civil Espanyola només van sobreviure 'L'antiga Cultural', i el grup de teatre continuador de 'l'Orfeó Calellenc'. L'Orfeó havia nascut l'any 1927 per subscripció pròpia.</p> | 41.6160100,2.6655500 | 472136 | 4607198 | 1927 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96397-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 116|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96398 | Ca l'Aleix Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-serra | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella.</em> 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. </em>Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil modernista construïda a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc escarser ceràmic, amb una clau prominent de pedra. El portal incorpora un plafó de rajoles ceràmiques policromades on s'hi representa Sant Antoni de Pàdua amb l'Infant. El finestral del pis té sortida a un balcó amb baranes de forja, que té la base decorada amb rajola blanca i blava que formen una composició escacada, com la del fris que hi ha a nivell de forjat del primer pis. També presenta decoració amb ceràmica la part de sota dels finestrals del pis, aquest cop blanca i verda.</p> <p>El ràfec té un notable voladís, fet amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és la obra vista, amb pilastres que emfatitzen el cos central.</p> | 08035-39 | C. Església, 139 | <p>Va ser construïda pel mestre d'obres Aleix Serra com a casa seva particular. La família Serra va ser una família calellenca de tradició constructora.</p> | 41.6147800,2.6620300 | 471842 | 4607062 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96398-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Aleix Serra (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96399 | Can Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dalmau-1 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic.</em> Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda a principi del segle XX amb el típic pavelló d'estiu a l'altre costat de la finca, encarat a mar. </p> <p>És un edifici cantoner de planta rectangular aixamfranada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. A les tres façanes, les obertures es disposen en eixos i són d'arc de mig punt a la planta baixa i d'arc pla al pis, totes emmarcades amb una motllura. Al pis, els tres finestrals del costat de ponent tenen sortida a sengles balcons sostinguts per mènsules i baranes de forja. A la façana posterior des del pis hi ha un accés a una terrassa amb balustrada, d'on sobresurten unes columnes clàssiques en grups de dos. Al coronament hi ha una cornisa dentada i una amb voladís, d'on arrenca un capcer amb barana de balustrada intercalada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i esgrafiat imitant carreus.</p> <p>El pavelló d'estiu és de notables dimensions per aquest tipus de construcció. És també cantoner i de planta rectangular aixamfranada. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a tres vessants. Les obertures són totes d'arc pla emmarcat amb una motllura, excepte que estan encarades al carrer Anselm Clavé, que són d'arc carpanell a la planta baixa i d'arc de mig punt biforat amb columna central al pis. El ràfec té un voladís notable i està acabat amb cabirons entre rajola decorativa. El tractament exterior és el mateix que el de la casa principal.</p> | 08035-40 | C. Anselm Clavé, 119 / C. Sant Pere, 1-15 / C. Jovara, 230 | <p>Jaume Dalmau Llibre, fabricant de gèneres de punt, amb fàbrica a Calella, fou alcalde de Calella, entre els anys 1923-1929, sota la seva gestió es va portar a terme l'embelliment del passeig de mar amb la balustrada, i la compra de la finca de 'Can Pelayo' per convertir-la en parc municipal.</p> <p><br /> Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6141300,2.6631300 | 471933 | 4606990 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96399-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96400 | Can Marrè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marre | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici amb una mitgera i un pati frontal que la separa del carrer. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. El frontis està composat amb una tipologia d'obertures diferent a cada nivell. A la planta baixa, hi ha dos finestrals i un portal d'arc carpanell de pedra i amb la clau ressaltada, que descansa sobre pilastres amb capitells decorats. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla emmarcats amb frontons sostinguts per pilastres i amb un fris decoratiu central. Al segon pis hi ha cinc finestrals d'arc de mig punt emmarcats amb una motllura de pedra i la clau pronunciada. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de balustrada que es prolonga fins a la terrassa del cos que s'adossa en un lateral i que es correspon amb un garatge. A les golfes hi ha un balcó corregut de la mateixa tipologia al qual tenen accés els tres finestrals centrals, i la resta estan delimitats amb barana de balustrada.</p> <p>El ràfec està acabat amb mènsules que sostenen una cornisa amb voladís. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El pati frontal està tancat amb un mur amb una portalada entre pilars d'obra.</p> | 08035-41 | C. Raval, 17-21 | <p>Narcís Marrè, fabricant de gènere de punt, amb fàbrica a Calella, va fer construir aquest edifici senyorial, obra de Jeroni Martorell i Terrats.<br /> Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades<br /> de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6145100,2.6582500 | 471527 | 4607034 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96400-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96401 | Mercat municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-municipal-4 | <p><span><span><span>AMAT, J. (2004). 'Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella', <em><span>Calella en el temps 1. </span></em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic.</em> Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>Mercat d'estil noucentista construït durant la primera meitat del segle XX. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en una sola nau. Té un nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt arrebossat de grans dimensions, que queda cobert per un cos porxat que s'adossa a la façana i que s'obre amb pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre d'aquest cos i dels que s'adossen a sengles costats, també d'un sol nivell d'alçat, hi ha un grup de finestrals d'arc de mig punt triforats. Al frontis, el finestral central és més gran que els dos del costat, que són biforats.</p> <p>La façana principal i la posterior estan coronades per un capcer sinuós amb una cornisa motllurada, sota del qual hi ha un plafó de pedra on hi consta 'MERCADO/ DE SAN JAIME/ 1927'. A sota hi ha unes lletres més modernes on hi diu 'Mercat Municipal'. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08035-42 | Pl. del Rei / C. Sant Jaume, 300 | <p>La plaça de l’Ajuntament és el nucli fundacional de Calella, que va néixer el 29 de novembre de 1327, quan el vescomte Bernat I de Cabrera concedí el privilegi de celebrar el mercat i fira a Calella així com la creació d’una vilanova, a l’entorn d’aquell mercat.</p> <p><br /> A principis del segle XX, l’Ajuntament de Calella va decidir construir un nou mercat a la plaça de l'Hostal, actual plaça de l’1 d’octubre, on ja s'hi celebrava un petit mercat a l'aire lliure. L’obra es va executar el 1927.<br /> Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6161500,2.6602600 | 471695 | 4607215 | 1927 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96401-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96401-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | També és conegut com el Mercat de Sant Jaume. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||
| 96402 | Biblioteca Popular Costa i Fornaguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-popular-costa-i-fornaguera | <p><span><span><span>AMAT, J. (2004). 'Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella', <em><span>Calella en el temps 1. </span></em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic.</em> Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>La biblioteca Costa i Fornaguera és un edifici civil d'estil noucentista construït a principi del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que es composa de tres volums diferenciats. Al centre hi ha el volum principal, de planta baixa i pis i la coberta a quatre vessants, al qual s'adossa a cada costat un volum d'un sol nivell d'alçat i la coberta a tres vessants.</p> <p>El frontis del volum principal s'obre a la planta baixa amb tres grans pòrtics d'arc de mig punt de pedra que descansen sobre columnes de fust llis, entre les quals hi ha una tanca amb un treball de forja destacat. Sobre del pòrtic central hi ha un escut de Calella en relleu. També es conserva la tanca amb un treball de forja destacat. </p> <p>Al pis hi ha tres finestrals d'arc mixtilini amb un ampit a dos nivells amb ceràmica vidriada verda, que es repeteixen en cadascun dels volums laterals. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques i sobre el carener hi sobresurten gerros de terracota. L'acabat exterior és arrebossat i pintat, amb les cantonades i el sòcol amb plafons de pedra. </p> <p>La distribució interior es manté original amb un vestíbul encarat a escalinata doble d'estil imperial que permet accedir al primer pis, on hi ha la biblioteca.</p> <p>La biblioteca es conserva en estat original. S'hi accedeix per un cancell de fusta, sobre del qual hi ha l'altell. És una estança àmplia amb un enteixinat enteixinat i un fris que ressegueix la part superior del mur. El paviment és de rajola hidràulica blanca i gris. Als quatre costats hi ha els prestatges de fusta originals, que també veiem sobre l'altell. També s'hi conserva en bon estat part del mobiliari original.</p> | 08035-43 | C. Sant Jaume, 151 | <p>Els primers projectes de Jeroni Martorell per al nou grup escolar daten de principis del segle XX. La primera pedra per a la construcció de les noves escoles i cases dels mestres es va posar l'any 1921 i la inauguració va ser el 17 de juny del 1923, sota l'alcaldia de Narcís Baronet. La biblioteca popular 'Costa i Fornaguera' va ser inaugurada el 1931 pel conseller Ventura Gassol i l'alcalde Josep Gallart. Aquesta fou patrocinada per la Diputació de Barcelona i dedicada al calellenc Tomàs Costa i Fornaguera, bisbe de Lleida i d'arquebisbe de Tarragona.</p> <p><br /> Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6177900,2.6621700 | 471855 | 4607396 | 1923 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96402-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96402-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96403 | Balustrada del passeig Manuel Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balustrada-del-passeig-manuel-puigvert | <p><span><span><span>AMAT, J. 'Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella', <em><span>Calella en el temps 1. </span></em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya</em>. Patrimoni Arquitectònic. Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>L’any 1925 s’encarrega el projecte de la balustrada a l’arquitecte municipal Jeroni Martorell. Aquesta obra, que abasta la zona compresa entre la Casa de Pescadors i el carrer de Mar (carrer de Francesc Bartrina), es va realitzar per a delimitar el passeig de la platja i les vies del tren. Tant la balustrada, com els elements que la composen, són elements de caràcter neoclàssic que segueixen un esquema compositiu basat en el sistema de les proporcions.</p> <p>La part més costosa va ser la balustrada de formigó que imita la pedra de Montjuïc, també s’hi van col·locar 27 pilastres amb fanals i divuit gerros. La balustrada es va realitzar amb motlles de fusta i argamassa de formigó armat de l’època barrejat amb sorra de la mateixa platja.</p> <p>La balustrada té sis sortides i una rotonda situada davant del carrer de Sant Joan. Martorell, amb la seva habitual meticulositat, va anar afegint obres d’urbanització fonamentals entre 1927 i 1930: canalitzacions i desguassos, rec dels arbres, bancs, etcètera.</p> | 08035-44 | Passeig Manuel Puigvert | <p>El passeig de Manuel Puigvert rep el nom de l’alcalde que el va fer possible Manuel Puigvert, fins a 1931 s’anomenava Canalejas en honor al president del Govern.</p> <p>Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6130200,2.6626900 | 471896 | 4606867 | 1920-27 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96403-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96403-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | 106|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96438 | Can Saula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saula | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Saula és una casa d'estil noucentista construïda durant el primer terç del segle XX.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc escarser a la planta baixa i d'arc pla als pisos, totes amb l'intradós motllurat. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut per mènsules i delimitat amb baranes de forja, de la mateixa tipologia que el del segon pis, al qual només té sortida el finestral central. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment a través de cornises motllurades.</p> <p>El coronament està definit per diverses cornises, una d'elles dentades, d'on arrenca un capcer amb pilars i baranes de forja intercalades. El tractament exterior del mur és revestit amb plaques de pedra.</p> | 08035-45 | C. Església, 148 | <p>Casa de la família Saula que estava situada al costat de la fàbrica de Pastes Alimentàries Saula del carrer Església, després que la primera del carrer Jovara fou incendiada.</p> <p>L'empresa va ser fundada per Francesc Saula i Pujals i va adquirir un gran reconeixement a nivell nacional i internacional amb la seva marca 'La Flor del Dia'.</p> | 41.6147500,2.6625000 | 471881 | 4607059 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96438-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2024-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | En el moment de fer el mapa (2024), s'està rehabilitant a través d'un programa d'inversions de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Calella, per habilitar la casa com a Centre Cívic i Pinacoteca. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96442 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-12 | <p><span><span><span>AMAT, J. (2004). 'Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella', <em><span>Calella en el temps 1. </span></em>Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DOMÈNECH, G. (2009). “Els escorxadors”: <em>Revista de Girona.</em> Girona: Diputació de Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic.</em> Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>L'escorxador és un edifici civil d'estil noucentista construït durant la primera meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular format per una sola nau. Té un nivell d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i lluernes zenitals. A la façana principal presenta un portal centrat de perfil sinuós, al costat del qual hi ah diversos finestrals d'arc pla triforat amb una incisió sinuosa a la llinda. A la façana posterior es reprodueix el mateix tipus de finestrals i s'hi adossa un petit cos quadrangular, incorporat posteriorment. A la façana lateral s'obre amb un portal d'arc escarser arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p>Davant de la façana posterior hi ha un altre volum de menors dimensions, també d'un sol nivell d'alçat i la coberta a quatre vessants. Té poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior és arrebossat i pintat.</p> | 08035-46 | C. Rierany Valldenguli, 1 / Passeig Roques | <p>A finals del segle XIX els escorxadors van esdevenir un servei municipal fonamental per les mesures higièniques que es van començar a implantar pel que fa al sacrifici d'animals. Es construïen seguint els paràmetres estètics del moment, motiu pel qual a Catalunya hi ha forces exemples d'escorxadors d'estil modernista i noucentista. A Calella es va encarregar el projecte de l'escorxador i la seva torre d'aigua a Jeroni Martorell i Terrats (1876-1951).</p> <p><br /> Jeroni Martorell i Terrats (1876 -1951) va ser, entre 1915-1951, l’arquitecte municipal de Calella, on va realitzar molts projectes d’obres, per exemple, la balustrada del passeig de Manuel Puigvert, els edificis del mercat, l’escorxador, la biblioteca, l’ampliació de l’hospital, el disseny del Parc Dalmau, la pavimentació dels carrers, la urbanització del carrer d’Amadeu, al mateix temps que enllestia la xarxa de canonades<br /> de sanejament i planejava diversos edificis particulars entre els quals sobresurten Can Dalmau i Can Narcís Marrè. Així mateix, en la seva trajectòria professional destaca el seu nomenament l’any 1914 com a Director del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.</p> | 41.6098900,2.6474500 | 470625 | 4606524 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96442-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Jeroni Martorell i Terrats (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96444 | Can Rosendo Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-llobet | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Rosendo Llobet és una casa d'estil eclèctic construïda durant la primera meitat del segle XX. Com és característic de les cases situades en aquest carrer, al costat de mar de la parcel·la hi té el pavelló de mar, del mateix estil. </p> <p>És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta plana. El frontis es composa segons tres eixos simètrics d'obertures; a la planta baixa, inclòs el portal de grans dimensions, són d'arc de mig punt emmarcades amb una motllura i motius vegetals a la llinda en relleu. Al pis les tres finestres són d'arc pla i també estan emmarcades amb una motllura imitant un guardapols. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó sostingut amb grans mènsules decorades amb motius vegetals i barana de balustrada. El coronament està definit per diverses cornises amb voladís, d'on arrenca el darrer nivell, que està acabat amb una teulada de pissarra amb forta pendent on s'hi obren tres finestres o mansardes.</p> <p>En un costat de la casa s'hi adossa un cos d'un sol nivell d'alçat amb la part superior habilitada com a terrassa i delimitada per una barana de balustrada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els elements decoratius ressaltats amb diferent tonalitat.</p> <p>El pavelló de mar de la finca segueix el mateix estil i és d'un sol nivell d'alçat i té un únic finestral d'arc de mig punt emmarcat amb una motllura i motius vegetals a la part superior. La part superior està acabada amb una barana de balustrada que ressegueix tot el volum. </p> | 08035-47 | C. Jovara, 190-192 / C. Anselm Clavé, 98-99 | <p>Va ser la casa de don Rosendo Llobet, fill de l'industrial de gèneres de punt Josep Llobet i Guri. En Rosendo era el primer dels seus quatre fills, que també tenien cases al nucli de Calella.</p> <p>L'edifici és obra de l'arquitecte Eusebi Bona i Puig, qui va projectar diversos edificis de la família, i la fàbrica de la carretera.</p> | 41.6137500,2.6619300 | 471833 | 4606948 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96444-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Eusebi Bona i Puig (arquitecte) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96447 | Fàbrica Llobet-Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-llobet-guri | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTEVES, A. (1997). <em>Calella. Guia del patrimoni històric i artístic. </em>Molins de Rei: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIOL, A. (1953). <em>Calella, su origen y evoluaión. </em>Obradores Gráficos Favencia.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic.</em> Calella (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1999). <em>Història de la Parròquia. </em>Calella: autoedició.</span></span></span></p> | XX | <p>És un edifici que tant per les seves dimensions com per les seves característiques arquitectòniques es pot considerar monumental, especialment pel que fa a la façana principal. Està format per dues naus longitudinals perpendiculars al carrer tancades a cada extrem per dos volums més tot deixant un pati central. Les dues naus perpendiculars estan cobertes a dues vessants i consten de semisoterrani, planta baixa, pis i altell. El frontis es composa segons una marcada simetria, amb un grup de finestres triforades formant eixos a tot el llarg de la façana, entre les que s'intercalen finestres i les pilastres que sostenen el voladís del coronament. Sobre d'aquest en sobresurt en aquests dos cossos la part de l'altell, amb un finestral d'arc escarser triforat emmarcat per una motllura i dues finestres per costat. El ràfec de l'altell està acabat amb una cornisa dentada. La part central del conjunt esdevé l'accés principal, tant per accés a peu com rodat, i presenta dos nivells. S'obre frontalment amb quatre pilars hexagonals de perfil motllurat, sobre dels quals hi consta amb lletres en relleu 'Llobet-Guri, S.A'.</p> <p>La façana lateral de la nau de ponent s'obre amb finestrals d'arc escarser alineats formant eixos, mentre que la nau de llevant ho fa amb finestrals d'arc pla en grups de tres. El volum posterior es correspon amb el de les calderes, al costat del qual hi ha la xemeneia.</p> <p>Els acabats de la construcció són de murs d'obra revestits amb morter i la façana principal revestida amb plaques de pedra. A l'interior conserva elements constructius com les bigues de forja i les encavallades.</p> | 08035-48 | C. Sant Jaume, 321-339 | <p>La tradició de la indústria del gènere de punt a Calella es remunta a mitjan segle XVIII. El 1790 ja hi havia dinou telers per a la fabricació de mitges de seda, setanta cinc per a mitges de cotó i quaranta per a cordons de seda. Cap a la fi del segle XIX s'instal·len les primeres fàbriques mogudes a vapor: Josep Llobet i el seu cosí Josep Guri associats amb el fabricant de gèneres de punt de Mataró senyor Recasens, van comprar extensos terrenys a Calella, edificant la primera fàbrica a vapor, coneguda com 'Vapor vell' (1884); mort Recasens, es desfà la raó social, sortint Guri i Llobet.</p> <p>L'any 1912, mor Guri, quedant Josep Llobet al capdavant de l'empresa juntament amb els seus fills.</p> <p>La fàbrica coneguda com 'de la carretera' (Llobet- Guri S.A.) va ser projectada el 1928-1929 per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig i va entrar en funcionament a partir de 1930. La Fàbrica Llobet-Guri S.A., que va dedicar la seva activitat al gènere de punt, va ser tot un símbol de la gran indústria de la comarca del Maresme. Hi van treballar més de 1.000 persones, per una població de poc més de 6.000. S’hi produïa la marca “El Faro de Calella” que va tenir un gran prestigi internacional.</p> <p>L'empresa va estar en funcionament fins a 1978. Una part de la fàbrica va ser adquirida per l'Ajuntament de Calella a la dècada de 1990. Actualment, hi una escola, diverses dependències administratives i el Museu del Turisme.</p> | 41.6176500,2.6610000 | 471757 | 4607381 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96447-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96447-4.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Eusebi Bona i Puig | 99|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | ||||||
| 96448 | Can Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borras-2 | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament, en especial a les rajoles del sòcol. | <p>Edifici d'estil eclèctic construït a principis del segle XX.</p> <p>És un edifici cantoner i de planta en forma de 'L' que es composa de dos habitatges, cadascun amb un accés en cada carrer. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. La façana encarada al carrer Bartrina es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. El finestral del pis té sortida a un balcó sostingut amb mènsules decorades i delimitat per una barana de forja.</p> <p>El frontis del carrer Anselm Clavé es prolonga amb un esquema compositiu semblant, amb finestrals d'arc pla emmarcats amb una motllura. Incorpora al pis una galeria horitzontal amb cinc pòrtics d'arc de mig punt profusament decorats amb motius vegetals, que descansen sobre columnetes amb capitells treballats i baranes de motius vegetals circulars.</p> <p>El coronament de l'edifici està acabat amb un capcer rectangular, que a la part encarada a mar s'intercala amb barana ceràmica i motius vegetals. A nivell d'acabats exteriors, presenta un fris amb motius vegetals esgrafiats a nivell de forjats, així com una combinació de trams esgrafiats imitant carreus i d'altres de carreus encoixinats.</p> <p>Cal destacar també un sòcol d'una alçada considerable revestit amb ceràmica verd.</p> | 08035-49 | C. Anselm Clavé, 42-44 / C. Bartrina, 2-4 | <p>Aquest edifici era propietat dels germans Borràs Cuadras.</p> <p>L'any 1548 fou edificada una torre fortificada vora mar, com a defensa de la pirateria. Tal i com es pot veure al plànol de Simancas de 1582, la torre quedava emplaçada al final del carrer de mar, just on ara trobem el pas soterrani, al costat de la casa de Can Borràs.</p> | 41.6122100,2.6584300 | 471541 | 4606778 | ca. 1930 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96448-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||
| 96450 | Can Campaneria i Can Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-campaneria-i-can-nualart | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MIR, D. (1982). <em>Compilació històrica de Calella.</em> Barcelona: Editorial Cedro.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt de dos edificis similars d'estil academicista.</p> <p>Són edificis entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructuren en tres crugies cadascun. Consten de planta baixa i dos pisos i tenen la coberta plana. Els frontis es composen simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcats amb una motllura. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut amb mènsules i baranes de forja, així com un guardapols a sobre amb cert voladís. El finestral central del segon pis també té sortida a un balcó de mateixes característiques.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa motllurada d'on arrenca un capcer que intercala pilars d'obra amb gerros i barana de balustrada.</p> <p>El tractament exterior dels murs del número 23 imita carreus encoixinats a la planta baixa i és arrebossat a la resta, amb les obertures destacades amb diferent tonalitat. Al número 24, es manté arrebossat a la plana baixa i a la resta s'ha deixat el maó vist.</p> | 08035-50 | Pl. Ajuntament, 23-24 | <p>Construïdes al tombant del segle XIX-XX, són d’estil academicista. Ocupen el solar de l’antiga casa dels Roger, nissaga calellenca que foren batlles del terme al segle XVI i després Marquesos de Llupià. L’escut de pedra dels Roger i la làpida sepulcral del cavaller Miquel Joan Roger (1526- 1583) es conserven al Museu Municipal. Ambdues peces provenen de l’antiga capella del Roser, aixecada per l’esmentat cavaller sobre el turó del Mujal en honor a la seva participació a la batalla de Lepant.</p> | 41.6134600,2.6571600 | 471436 | 4606917 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96450-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 | |||||||
| 96497 | Can Furest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-furest | <p><span><span><span><em>Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella</em>. 2005.</span></span></span></p> | XX | <p>Can Furest és una casa d'estil noucentista construïda a principi del segle XX. L’edifici principal se situa al carrer de Jovara, mentre el pavelló de mar al carrer d’Anselm Clavé.</p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, excepte a les golfes, on hi ha un únic finestral biforat al centre. Totes les obertures són d'arc carpanell amb una motllura a la part superior a mode de guardapols. Els finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut sostingut amb mènsules decoratives i baranes de forja. El nivell de forjat del segon pis es posa de manifest exteriorment a través d'una cornisa motllurada.</p> <p>El ràfec està acabat amb una cornisa amb voladís sostinguda per mènsules, d'on arrenca un capcer amb la part central preeminent i un òcul al centre. El tractament exterior dels murs és esgrafiat imitant carreus, amb un sòcol revestit amb lloses.</p> | 08035-51 | C. Jovara, 266 | <p>La casa rep el nom del seu propietari, Federico Furest, qui era fabricant de gèneres de punt i tenia una fàbrica entre els carrers Indústria i Bruguera.</p> | 41.6145600,2.6644300 | 472042 | 4607037 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96497-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2024-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-12-06 09:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 324,07 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/